Full per ap\340gina Web.qxd

“La vertadera solitud no és l’absència d’homes, és la presència de Déu.
El silenci, és alguna vegada estar
callat, però sempre és escoltar. Una
jornada plena de renous i de veus pot
ser una jornada de silenci si la renou
es converteix per a nosaltres eco de la
presència de Déu.
Església de Menorca
dominical
Número 1202 - Any XXIV - 7 agost 2005
Madeleine Delbrêl
CANTS ESPIRITUALS AFROAMERICANS
urant l'estiu Menorca s'omple de música. L'estada dels visitants la fa possible
D
com a oferta complementària i qui vulgui,
residents o turistes, té l'oportunitat de gaudirla. Destaquen per la seva qualitat i tradició
els diversos festivals de música clàssica. En
el cas de Maó, sempre inclou algunes destacades manifestacions d'art religiós, programades per la Fundació de l'Orgue de Santa
Maria. Els Cants Espirituals Negres i Gospel
del "The American Spiritual Ensemble" han
aconseguit les sis vegades que s'han ofert a
Menorca una extraordinària participació
popular per la categoria artística dels intèrprets i per l'interès de la gent per aquest cant
religiós. Diumenge, dia 14 d'agost, es repetirà per part dels components de la coral, com
els agrada repetir. Es dóna, per tant, la paradoxa de que, en un moment de sequera espiritual a occident, una manifestació viva d'art religiós cristià desperti gran interès.
Nascuts en la societat dels esclaus, els espirituals negres
van esdevenir instruments d'esperança d'una comunitat
que havia convertit els càntics en expressió de fe cristiana, anhel de resistència i símbol d'identitat. Seguint la
tradició dels Salms, els cants eren un mitjà per comunicar-se amb Déu, tant per oferir-li lloances com per explicar-li els propis patiments. Van tenir inicialment una
finalitat litúrgica, però no es cantaven solament als temples, sinó que es feien servir com a cançons de treball,
per ritmar la feina col·lectiva, per remar uniformement
en les barques de transport, per tallar les canyes de sucre,
etcètera. Els cants dels esclaus de les plantacions no
feien, per tant, distincions entre l'àmbit profà i el religiós.
L'acompanyament era a base de palmes i cops de peu a
terra ja que a molts llocs estaven prohibits els instruments musicals als negres.
L'"American Spiritual Ensemble" transmet amb la bellesa de l'art l'esperit universal i únic que ha convertit el
cant espiritual negre en expressió de resurrecció i igualtat d'arrel bíblica, fent un recorregut musical pel passat i
pel present d'aquesta tradició coral religiosa.
Josep Manguán
COL·LECTA GENERAL PER A DIVERSES NECESSITATS
El proper diumenge dia 14 d’agost es farà aquesta col·lecta que
inclou totes aquelles que estaven repartides durant l'any i que en el
seu moment van quedar agrupades:
-Catequistes missioners (IEME)
-Infància Missionera
-Hispanoamèrica
-Obra de Sant Pere Apòstol (primavera de l'Església)
-Mitjans Comunicació social
-Sants Llocs (en algunes parròquies es fa el Divendres Sant)
-Migracions
-Òbol Sant Pere
L'objectiu de la mateixa és fer un gest de comunicació de béns i
de solidaritat amb les necessitats de tota l'Església.
FULL DOMINICAL
2
La paraula de Déu
Diumenge XIX de durant l’any
Lectura del primer llibre dels Reis (19, 9a. 11-13a)
En aquells dies Elies arribà a l'Horeb, la muntanya de
Déu, i passà la nit dins un cova. El Senyor li va fer sentir
la seva paraula, i li digué: "Surt a defora i està a la muntanya, a la presència del Senyor que ara mateix passarà."
Llavors vingué una ventada, tan forta que esquerdava les
muntanyes i esmicolava les roques davant el Senyor, però
el Senyor no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però
el Senyor tampoc no hi era. Després vingué foc, i el
Senyor tampoc no era en el foc. Finalment vingué el so
d'un aire suau. Totd'una que Elies el sentí, es cobrí la cara
amb el mantell, sortí a defora i es quedà a l'entrada de la
cova.
Lectura del primer libro de los Reyes (19, 9a. 11-13a)
En aquellos días, cuando Ellas llegó al Horeb, el monte de
Dios, se metió en una cueva donde pasó la noche. El
Señor le dijo: «Sal y ponte de pie en el monte ante el
Señor. ¡El Señor va a pasar! » Vino un huracán tan violento que descuajaba los montes y hacia trizas las peñas
delante del Señor; pero el Señor no estaba en el viento.
Después del viento, vino un terremoto; pero el Señor no
estaba en el terremoto. Después del terremoto, vino un
fuego; pero el Señor no estaba en el fuego. Después del
fuego, se oyó una brisa tenue; al sentirla, Elías se tapó el
rostro con el manto, salió afuera y se puso en pie a la
entrada de la cueva.
Salm responsorial 84
Resposta: Senyor, feis-nos veure el vostre amor i
donau-nos la vostra salvació.
-Jo escolt què diu el Senyor: Déu anuncia la pau al seu
poble i als qui l'estimen. El Senyor és a prop per salvar els
seus feels, i la seva glòria habitarà al nostre país.
-La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la justícia i
la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la justícia des del
cel.
-El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu
fruit. La justícia anirà davant ell, i la pau li seguirà les petjades.
Salmo responsorial 84
Respuesta: Muéstranos, Señor, tu misericordia y danos
tu salvación.
-Voy a escuchar lo que dice el Señor: «Dios anuncia la
paz a su pueblo y a sus amigos.» La salvación está ya
cerca de sus fieles, y la gloria habitará en nuestra tierra.
-La misericordia y la fidelidad se encuentran, la justicia
y la paz se besan; la fidelidad brota de la tierra, y la justicia mira desde el cielo.
-El Señor nos dará la lluvia, y nuestra tierra dará su fruto.
La justicia marchará ante él, la salvación seguirá sus
pasos.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los
(9,1-5) Romanos (9, 1-5)
Germans: Vos assegur per Crist que dic la veritat, i no Hermanos: Digo la verdad en Cristo; mi conciencia, ilumentida; la meva consciència, guiada per l'Esperit Sant, minada por el Espíritu Santo, me asegura que no miento.
n'és també testimoni: Sent una gran tristesa i un dolor Siento una gran pena y un dolor incesante, en mi corazón,
constant al fons del cor: tant de bo fos jo proscrit del Crist, pues por el bien de mis hermanos, los de mi raza según la
en lloc dels meus germans, el poble del meu llinatge. Com carne, quisiera incluso ser un proscrito lejos de Cristo.
a israelites, és d'ells la gràcia de fill, la glòria de la pre- Ellos descienden de Israel, fueron adoptados como hijos,
sència de Déu, les aliances, la Llei, el culte, i les prome- tienen la presencia de Dios, la alianza, la ley, el culto y las
ses; són d'ells també els patriarques, i finalment, com a promesas. Suyos son los patriarcas, de quienes, según la
home, ha sortit d'ells el Crist, que és Déu per damunt tot. carne, nació el Mesías, el que está por encima de todo:
Dios bendito por los siglos. Amén.
Sigui beneït per sempre. Amén.
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (14, 22-33)
En aquells dies, quan la gent hagué menjat, Jesús obligà
els seus deixebles a pujar totd'una a la barca i avançar-seli cap a l'altra riba, mentre ell deia adéu a la gent. Després,
pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era
allà tot sol. La barca ja s'havia allunyat bon tros de terra,
però les ones la destorbaven d'avançar, perquè el vent era
contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà
caminant damunt l'aigua. Quan els deixebles el van veure,
es retgiraren, pensant que era un fantasma, i cridaren de
por. Però Jesús els digué totd'una: "No tingueu por, que
som jo." Pere li digué: "Senyor, si sou vós, manau-me que
véngui caminant damunt l'aigua." Jesús constestà: "Ja
pots venir." Pere baixà de la barca, es posà a caminar
damunt l'aigua i anà on era Jesús. Però en tèmer-se'n del
vent que feia, s'acovardí i començà a enfonsar-se. Llavors
cridà: "Senyor, salvau-me." A l'instant Jesús li donà sa mà
i li digué: "Quina poca fe! ¿Per què dubtaves?" I quan
hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la
barca es prosternaren i deien: "Realment sou Fill de Déu."
Lectura del santo evangelio según san Mateo (14, 22-33)
Después que la gente se hubo saciado, Jesús apremió a sus
discípulos a que subieran a la barca y se le adelantaran a
la otra orilla, mientras él despedía a la gente. Y, después
de despedir a la gente, subió al monte a solas para orar.
Llegada la noche, estaba allí solo. Mientras tanto, la barca
iba ya muy lejos de tierra, sacudida por las olas, porque el
viento era contrario. De madrugada se les acercó Jesús,
andando sobre el agua. Los discípulos, viéndole andar
sobre el agua, se asustaron y gritaron de miedo, pensando
que era un fantasma. Jesús les dijo enseguida: «¡Ánimo,
soy yo, no tengáis miedo!» Pedro le contestó: «Señor, si
eres tú, mándame ir hacia ti andando sobre el agua.» Él le
dijo: «Ven.» Pedro bajó de la barca y echó a andar sobre
el agua, acercándose a Jesús; pero, al sentir la fuerza del
viento, le entró miedo, empezó a hundirse y gritó: «Señor,
sálvame.» Enseguida Jesús extendió la mano, lo agarró y
le dijo: «¡Qué poca fe! ¿Por qué has dudado?» En cuanto
subieron a la barca, amainó el viento. Los de la barca se
postraron ante él, diciendo: «Realmente eres Hijo de
Dios.»
FULL DOMINICAL
3
P R E G À R I A D ’ E VA N G E L I
LA MAR
er a nosaltres la mar, tot i que es diu que
P
no té amics, és un lloc d’esplai, de natació, de pesca, de navegació i no un lloc tenebrós, ni cap símbol del mal com ho era pel món antic. Aquests
dies, en Pau i en Toni, dos joves que els agrada submergir-se i
fer fotografies, em mostraven les meravelles del nostre fons
marí. Era magnífic. Tot ple de llum i colors! Però pel poble de
la Bíblia, gent de terra seca, representava un lloc de perills de tot
tipus, lloc tenebrós i símbol del mal, de les forces malignes. Una
mar que només Déu pot dominar. Fer passar els hebreus per la
mar eixuta només podia ser obra de Déu, com ho narra l’Èxode.
Apaivagar el furor de les grans onades, i també provocar-lo –en
la historieta de Jonàs per exemple- només Déu ho pot fer. Es
comprèn l’estupor, l’esglai dels deixebles de Jesús veient un
home “comandar la mar”, o caminar sobre la mar.
NO TINGUEU POR, QUE SOM JO!
Una de les figures que més record de petit és l’escena de Jesús
allargant la mà a Pere enfonsat dins de l’aigua impetuosa.
Aquest fragment de Mateu és com una paràbola en acció. La
barca en alta mar, amenaçada per la tempesta, pot representar el
Poble d’Israel, en la travessa de la Mar Roja, amb el guiatge de
Moisès, fugint dels perseguidors. Pot representar el camí de
l’Església al llarg dels segles i en el nostre temps, però també les
dificultats de les nostres comunitats i de les nostres famílies, i
també, les nostres situacions personals que tantes vegades no té
res de mar plana, sinó d’un fortunal (com deien els vells pescadors de Ciutadella). Com a què d’enfonsaments i de pors no hi
ha dintre de les nostres vides!
Però per damunt de les forces del mal hi camina Jesús. Perquè
aquest caminar seu sobre les aigües anuncia a la vegada la seva
resurrecció (referència a la fantasma) i a la caiguda de Simó
Pere, que s’ha enfonsat en les aigües de la negació, però que
Jesús ha aixecat pel perdó (Jo 21, 7-17). Aquest domini dels elements desencadenats es situa en el conjunt d’accions amb les
quals Jesús edifica la seva Església.
Qui no ha dubtat mai? Qui no ha tingut por quan els fonaments
sembla que s’esfondrin? N’hi ha, desgraciadament, que no en
surten, tot i que la mà de Jesús s’allarga cap a ells. Pot ser no ho
hagin descobert perquè altres mans no se’ls han allargat. Sempre
hauríem de sentit les paraules de Jesús: No tingueu por. Som
Jo! I de reconèixer el vent suau on es manifesta el Senyor. I fer,
com Pere, la nostra confessió de fe: Realment ets Fill de Déu.
LA PARAULA
El profeta Elies dubta de la seva missió. Va al desert per trobar
forces, cercar Déu. Ell el trobarà! Però és ben bé aquest Déu
poderós que esperava ell? Ni en la ventada forta que tot ho esmicolava, ni en el terratrèmol, ni en el foc, Déu no hi era, sinó en
l’orajol suau.
Amb Elies, davallem dels nostres somnis de grandesa, cantem la
vertadera presència de Déu: la pau, l’amor, la veritat, la justícia
(Salm 84).
Josep Sastre
LA BONA NOTÍCIA
Al llarg de les nostres vides,
Senyor Jesús, moltes vegades
hem estat envoltats de tenebres,
i els vents han bufat amb violència....
Però tu hi eres allà quan vacil·lava la
nostra fe.
Per la teva gràcia, nosaltres hem
cregut en tu.
Per la teva gràcia, nosaltres creim
avui.
Per la teva gràcia, demà, encara
creurem.
Oh Crist, vencedor del mal,
Vencedor de les nostres pors,
Vertaderament tu ets els Fill de
Déu:
nosaltres passam amb tu de la mort
a la vida.
Salms de la Tercera Setmana
Dl 8, Sant Domènec de Guzmán (MO): Dt 10, 12-22 / Sal 147 / Mt 17, 21-26
Dt 9, Santa Teresa Benedicta de la Creu (F): Os 2, 16b. 17b. 21-22 / Sal 44 / Mt 25,1-13
Dc 10, Sant Llorenç (F): 2 Co 9, 6-10 / Sal 111 / Jn 12, 24-26
Dj 11, Santa Clara d’Assís (MO): Js 3,7-10a.11.13-17 / Sal 113A / Mt 18,21-19,1
Dv 12, Fèria: Js 24, 1-13 / Sal 135 / Mt 19, 3-12
Ds 13, Fèria: Js 24,14-29 / Sal 15 / Mt 19,13-15
Dg 14, XX de Durant l’any: Is 56, 1. 6-7 / Sal 66 / Rom 11, 13-15. 29-32 / Mt 15, 21-28
FULL DOMINICAL
4
ura
d
a
v
e
l
Ser
Si mañana las cerca de 400
congregaciones religiosas que
se dedican a lo que podemos
llamar, genéricamente, acción
social, cerrasen por vacaciones, nuestro país se encontraría con un grave problema: un
millón cuatrocientos mil alumnos quedarían sin escolarizar;
ochocientas mil personas
dejarían de estar atendidas en
hospitales, residencias de
ancianos, albergues de transeúntes, comedores para los sin
techo, centros de acogida de
enfermos de Sida o de inmigrantes. Pero tranquilos, que Muchas jóvenes inmigrantes llegan a nuestro país engañadas por mafias que les
ofrecen un trabajo, les pagan el viaje, i después las obligan a ejercer la prstitución.
esto no ocurrirá.
tros escolares.
En España hay cuatrocientas congregaciones e institutos Localizar, pues, dónde están trabajando los religiosos y
de vida activa a las que pertenecen 61.595 religiosos y religiosas en nuestra sociedad sería lo mismo que trazar
religiosas. Sus miembros trabajan en todo tipo de obras, el mapa de las necesidades. Es la respuesta de la vida
propias de esos institutos o en colaboración con otros religiosa a la invitación de Jesús a ser levadura y sal del
organismos tanto eclesiales como civiles, de servicio a la mundo, haciéndose presente en aquellas realidades sociapersona en sus diferentes necesidades. Casi mil obras de les donde hace falta mostrar la pasión, el amor de Dios
intervención social, desde las sanitarias, pasando por acti- por la humanidad
vidades de promoción de las minorías, atención de los
excluidos, inmigrantes, población en situación de riesgo,
Francisco Javier Valiente
etc. hasta las educativas en más de mil ochocientos cen(RS nº 877 Mayo 2005)
FESTA DE
SANTA
CLARA
11 d'agost
La Comunitat de
Germanes Clarisses
us convidam amb
goig a participar del
Tridu de preparació
per la festa de Santa
Clara d'Assís:
Dies 8, 9 i 10 d'agost:
Pregària de
Vespres a les
20'00 h.
Dia 11 d'agost: Eucaristia: a les 7'30 h., a les
11'00 h. i a les 20'00 h.
Pregària de Vespres a les 19'00 h.
A les 21'00 h.:
Actuació del “Grup Folklòric des Born”
FERRERIES
Divendres dia
12, a les 20h.:
a l’església
parroquial de
St.Bartomeu,
presentació del
llibre:
“S’ERMITA,
UN PULMÓ
D’ESPIRITUALITAT”
editat per la
parròquia amb
motiu dels 50è
aniversari de la
construcció d’aquesta ermita mariana.
El llibre estarà a la venda pel preu de 6
.
Dilluns dia 15, festa de la Mare de Déu d’Agost:
a les 8h. Missa a s’Ermita. A continuació, berenar allà dalt.
Edita: Església de Menorca - Director: Rafel Portella Moll - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - M.H. - 161
Tel.: 971 380 343 - Fax: 971 480 796 - www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]