els diaris - memoriaesquerra.cat

ULTIIfA HORA.
DIMARTS, 29 D'OCTUBRE DEL 1935
f::ffbMSi Ce§ • CM,tf?+ • @tP§§+i Y§W
Condylis prohibeix parlar dels fets
que precediren el seu cop d'Estat
-= El que diuen
Aquc~t mati s'ha
Atene~, 29. cele:brot un Consell de ministrés lmportant sota la presidència del r e•
gent general Condrlis.
El Consell ha apro\'at el dt>eret oe
r ep.ressió del comunisme Que est.lbleix penes sever~imes per als propagadors del comunisme 1 d'altres
idees contràries al règim actual.
Segons els termes d'aquest decret
«s'apllcaran penes severí:>simes à
tots aquells que realitzin propagnndes succeptibles d'excitar les passlons poUtiques, el menyspreu o !a
ELS DIARIS
L!::====== AVUI=~~oEsPREs
DE TOT AIXO, S'IMPOSA
LA CRISI", ESCRIU AVUI
ULA HUMANITAT"
BARCELONA
LA HUM ANI TAT diU, amb raó,
oue despr..s de tot això s'unposa Ja
criSi mmlst.erial: «Es evident que en
aquest ambient ili Ler10ux ni Rocha
no poden seguir ocupant un minut
n1fs €is .;;eus llocs al Muústeri. Ni
l!•l minut més. No solament. no s'ha
aclant res ní ba estat justificada
1·ap posició en el curs del debat
d'ahir, sinó que. en veritat, totes \Ps
acusacions apareixen més pertUades
i Ics po..~!c!ons més debils. Esperem
que en el Consell d'avui s'acabi aml>
una situació que despr estigia la República 1 les seves Institucions.»
LA PUBLICITAT diu que cal depurar els rengles de Ja República:
«Dintre la República - afirma hl havia, hi ha encara, elements n<>
c!us que s'han de liquidar o extirpar; per a certa gent el republicanisme ha estat una patent per a ilavegar en totes les a1gúes tèrboles, I
això que l'opiruó republicana autènt,ca i honesta no Ignorava, ara ba
pres una plasticitat que es farà tan
tnobl!dnble com ja ho era a. Catalunya.»
n.o
6
com d'e~_¡uerm. més de dreta, l'bonrodesa dels quals no ha estat pos:l.da mai en tela de judici. Per què
serà?»
dla».
SOLIDARIDAD OBRERA parla
del probable manteniment del bloc
gcvernamental. I diu que: «justamente aqui se enreda Ja madeja v
nace el enigma. ¿Aceptaràn las derechas esta colaboración, que las envolveria en la m!sma. olcada de descrédlto y de fango que ha caido sobre el part!do radical? Sln embargo, no hay otra. sal!da para gobernar con las Cortes actuales.»
MADRID
;rt
per
lelis·
-tr~
una
ri.des
¡pi\al
tA
ular
1? 1
?
,rís)
-
rx,
VI·
LA LIBERTAD: «lnútiles las V<>
taciones favorables por un resultado raquitico y dudoso. Estàn condenados todos por la. vindicta pública!
Todos por Igual. Todos son !gualmenta recusades en la conciencul.
del pafs honrado y republicana! Y
Ja pauta para esta. sanción moral la
han dado las màs altas representaclones del règlmen.
Tampoco han de prevalecer las
maniobras monàrqulcas. Podemos
coincidir en un gr!to, en un adjetlvo. Pero la. República y su moral
saldràn màs l!mpios que nunca,
precisamente por su ri¡or depurador
de conductas, por su tnnex!bilidad
en la apl!cación de sanciones. Porque esa ma.yorla cobarde que vota
favorablemente sln lnquietudes de
concienc!a, sln lmportarle el voto
supremo de la calle, no significa nada. Es una mayoria elaborada con
dlnero y con coacciones amenazadoras del caciquismo y de la reacción.
Ayer, radlcales y ced!stas quedaron
señalados con el esti¡ma lmborrable
de coautores y de encubridores de
la irunoral!dad.
Todo esto es lo que no han podido decir las izqulerdas por las circunstanc!as señaladas. Pero dlràn
todo esto y mucho màs en el período electoral, en el que desaparecerà,
enterrado en su propia desvergüenza, el rég!men de censura.
El pals ha. perdido toda. su esperanza. en la justlcia del Parlamento, que pareda volver por sus fueros
en el dictamen. de la Comisión in''estigadora nombrada por él y màs
tarde desautoriznda y derrotada por
él mismo.
Por todo eso, «La Llbertad» no
duda en comparecer ante el pueblo
Y en iibrogarse su representación
acusatoria, que mant!ene inte¡¡ra para todos: autores, coautores, còmplices y encubridores. El pueblo sabrà perdonamos esta lnmensa pretens!ón en gracia a su deseo patr!ótlco y revolucionaria. Y pedimos al
màs alto Poder de Espaúa y de la
República, la disolución de Cortes,
con lo cual no hacemos màs que lnISistir en nuestras campañas consLantes en este sentido.
Odiam.os la falsa modestla. Creemos contar con 1n. adhesión de las
masas populares de izquierda-con
su favor-, y por ello, nuestro contacto con ellas, por nuestro estrecho
acercam!ento con ellas, nos sentimos
una vez màs lntérpretes de su anhelo. Y este anhelo queda condensado en unas exclamaclones slnceras
Y apremlantes.:t
El dia 5 de febrer, James Thompson morirà electrocutat per
haver assassinat dos funcionaris de Correus a Lawrence
County, EE. UU. - Emocionant fotografia: la seva mare,
portada del fanatisme religiós, mana al seu fill que resi:
"Més fort I Més fort ! ", crida.
(F<1to Express)
LA VEU DE CATALUNYA, per
variar, parla dels serveis d'Obres públiques de la Generalitat. Diu que
el traspàs d'aquests serveis és ia
salvació de l'autonomia perquè amb
2-ixò es upot començar un període
constructiu, en tots els sentits del
rr.ot, que faci que Catalunya rec<>
bri la fe en els seus propis destins 1
en la seva. pròpia aptitudll.
uTOTS SON RECUSATS
PER LA CONSCIENCIA DEL PAlS",
DIU u LA LIBERTAD" EN EL SEU
EDITORIAL D'AVUI
A B e: «Todo el mundo sabia desde el primer momento que el escàndalo del p!caro judio y de sus compinches burlados y alguacilados tenia que desenlazarse lnevltablemente en una c1·lsis parcial o total, según la dlspos!clón en que se mostraran para el caso los mlnlstros r adicales. y su partldo. El Goblerno lo
hab!a decidido asl, y si la crisis no
se ha planteado antes es porque el
asunto ha. !do a. las Cortes y no se
deb!a entorpecer la actuac!ón parlamentaria. Ahora preguntamos nosotros para. qué ha ido... Para producir la crisis no hacia falta, ni para separar de sus puestos a los funcionar!os comprometldos en la denuncia. Hay una. !nvestlgación sumaris!ma y acelerada, pero lnsuftclente. que deja el asunto para otra
lnvest!gación judicial «a fondo». El
lnterés público esperaba mucho màs
de la sesión de ayer. Ha s!do una
sesión fria., ritual, conduc!da por
tràmites ord!narios, como si se hubieran repartido los papeles y convenido el programa. Era de esperar
que el tirón de la. judiada suscitase
una d!scus!ón de altura y trajese a
colaclón todas las cuestlones de m<>
ralldad màs !mportantes que la han
precedido; pero no se discutió nada; ni el asunto m!smo; sólo hablaron para defenderse los diputados, y no se defend!ó nadle màs, ni
a. nadie màs hubo que defender o
acusar.»
EL GOVERN ABISSINI (( DESCONEIX EL NOM DELS CAPS
DESERTORSo
Addls Abeba, 29. - S'ha publicat
un comunicat oficial decl!lrant que
«el Govern central d'Etiopia. desconeix per complet els noms dels caps
etiòpics que, a jutjar per noticies de
procedència Italiana, ll1lD desertat».
El comtm!cat declara t::tmbé que la
situació en ambdó.s fronts és de calma I que les forces italianes han
restat completament inactives en el
transcurs d'al~wlS dics.
L'esmentat document diu per últim que la concenlra;:ló de Ics forces
m!lllars et!opes contínua en les condicions més favorables 1 que milers
d'homes es presenten diàriament a
les casernes d'allistament, molts dels
quals cal rebutjar per l'escassesa
d'annes 1 municions.
El general Nasiba prediu u¡a impotència de les
tropes italianes
en una regió
abissínica''
RENOVACION a11.rma qne lot plegat ~n insidies i calumnies de les
esquerres, que sols volen escalar f'l
Poder. Per a elles - diu - l'important és arribar-hi «a través de
Strauss, a través de la. Infamin, fl
costa del honor de unos adversar!os
que fueron cosa adorable cuando se
le;; neces!taba para gobemar, cuando en pública allnnza política eran
recesar!os sus votos.» Di·l que lluitaran «contra tanta bajeza, contra
tanta canallada, contra tanta cobar-
EL MATI diu que «ni en el cas
que realment els acusats hagin estat
vicUmes d'una infàmia, l'opinió pública no oblidarà fàcilment aquest
afer. I és que el poble té una. mantJ1'!1. molt lògica de pensar; la. vida
que cada u porta. està a la vista '
és fàcil d'esbrinar sl correspon a la
fortuna o als guanys. HI ha pers<>
nes, àdhuc polltics, tant de dreta
desobediència a les lleis 1 tota
temptatl\'a que afecti el prestigi de
l'exèrcit i la confiança del poble
en les forces armades de la nació».
Queda tenninantment prohibit fer
referència, per e~rit o de paraula,
al.:; fets qt•e precediren l'abolició del
règim republicà.
Finalment, s'hi prohibeixen, sota
penes severes. la pub!icació o propagacló, per qualsevol mitjà, de les
informacions que interessin la defcnsn nacional.
•
l-CY
Saint Saens i els finlandesos
El proper mes totes les emissores
de Finlàndia dedicaran les emissions
d'un dia determinat a. r etransmetre
música de Saint-Saens, el cèlebre
compositor parisenc.
Es un homenatge dels finlandesos
a l'obra de l'autor d '«El cigne», de
la qual són grans admiradors.
El fet que Saint-Saens fos o no
jueu no ha influït en el més minlm en l'actitud dels ftlandesos, totalment allunyats del prurlt de la
depuració de la raça. Realment, sembla que el veritable nom d'aquest
músic era el de Kaen o Khan, nom
judaic, que va canviar pel que tothom coneix.
Era un músic d'una facilitat extraordinària. Als onze anys va presentar-se al públic en un concert n.
la Sala Playel. Una «toumée» com
a. pianista l organista. varen fer de
seguida que el seu nom fos conegut.
Va escriure en tots els gèneres
musicals. Una gran correcció de forma caracteritza les seves peces.
Seria una tasca. llarguisslma enumerar totes les seves produccions.
D'elles les més cèlebres són «Facton». «El Diluvi», «Javote» 1 l'òpera
<<Samsó i Dallin» i, especialment,
«La dansa macabra», que hom asse-
EL LIBERAL diu: «¿Debe subsistir
el bloque?»:
«¿Mantener el bloque? ¡B!en!
Pero serà necesar!o explicar lo que
eso significa. Suponemos que no se
pretenderà que con el bloque subsistan las conductas denunc!adas por
la Comislón parlamentaria por no
acomodarse con sus modos a las nornas de la austeridad y de la decencla
pública.
Eso seria un reto intolerable y causaria una decepción funesta en la
democracia espailola, ya que, envilecida por la Monarquia, se desatendió
de la cosa pública, y regenerada por
el nuevo régimen se dlspuso a Intervenir, llem\ de entusiasmo y fortalec!da por la esperanza. en la gobemac!ón del Estado.
Doctores tlene la santa Iglesia y a
ellos apelamos para. que nos digau
cómo puedc mantenerse el bloque y
restablecer al mismo tiempo las normas de austerldad y ..:le la ética, desplazadns por conduc:tas lncorreg!bl~.»
EL SOL: «Hoy se plantcara la
crisis».
«Y con e::;ta preparación, el Gobierno se presentó a las Cortes, y el
debate anunclado transcurrló sin algarada alguna.
Las izqu!erdas repnbllcanns no quisieron, sin duda, aprovccharse de las
circunstanc1as, dejando integramente
a los i!'llPOS que constltuyen la mayor!a que ventilnse un asunto que
a!ectaba a uno de aqucllos grupos
quizà a aqu~ a qulen se cons!derab~
màs próximo de todos los que formau el Gobierno.
La lntervención del Sr. Lerroux òe
refirió màs al futuro que al present-e.
El Sr. Gil Robles, con su lmpertlnente arroganc~a de slcmpre, !nteníno
en el debnte. y tenemos la impresión
Ràdio Barcelona
Programa d'aquesta nit
18'00. - Mú~lca. «Da Carnera»:
«Trio núm. 3 en do», J. Haydn: a)
Allegro; b) Andante; e> F!nale
(presto). Rosaura. Coma, plano; Jullo Ja.rque, vio!!; Ferran Pérez Prió,
violoncel.
18'30. - Suplement de «La Paraula», dedicat a la Secció Infantil de
Ràdio Barcelona: Rondalles, contes,
consells útils, etc. Programa. del radiooient. Discos a. petició de senyors
subscriptors de Ràdio Barcelona.
19'15. - «Viatges, excursions i esbrinaments imaginaris», conferència. en català per Adrià Gual.
19'30. - «La Paraula», emissió de
dos quarts de vuit del vespre. Informació general.
19'45. - Cotitzacions de monedes.
20'00. - «La Paraula». Noticiar!
esportiu.
20'15. - Conferència d'«Acc!ó Educativa».
20'30. - Conferència a càrrec del
senyor Felip Grau Ros, de l'«Ass<>
elació Protectora de 1'Ensenyança
Catalana».
20'45 - Noticiari.
20'55. - Cotitzacions de mercaderies, valors i cotons.
21'00 - Campanades horàries de
la Catedral. Servei Meteorològic de
la Generalitat de Catalunya.
21'05.-Variacions artisliques presentades per •Perfumeria Parera:t,
amb la coliabOració de valu~os elements.
21'35. - Orquestra de Ràdio Bar-
HARRAR, 29. - Segons noticies
de font orlciat I particular rebudes
acl, tres Italians han resultat morts
en batre una metralladora etiop un
avió Italià, durant l'intens bombardeig de la ciutat de Dagaburrh. Les
mateixes noticies afegeixen que dos
abissinis també foren morts en el
mateix atac a Dagaburrh.
ELS ESC LA US ALLIBERATS TRE·
Un altre bombardeig s'ha fet siBALLEN A LE~ MINES D'OR
multàniament sobre Gabredarre, els
Front del Ti¡ré, 29. - Els esclaus
resultats I danys causats pel qual es alliberats que no voten romandre a.
desconeixen, a causa de la temporal les cases de llurs antics amos I els
Interrupció de les comunicacions.
presoners de ¡ue.. .l. abissinis seran
El general Nasibu, en una deota· empleats en les mines d'or.
Han arribat contlngentJ d'engiració que ha estat publicada, prediu
quo les tropes Italianes es trobaran nyers, procedents d'Eritrea, per tal
Impotents per a entrar a ta regió d'estudial' les possibilitats d'explotaquo és objecte d'aquests bombarde- ció de les mines d'or 1 de ferro al
jaments, a causa de les ben fortlfl· territori e .1qulstat.
cades posicions ocupades pets abissinis. Afcgl que, en 01.nvl, progressen UN /.VIO ITALIA CAPTURAT PELS
en ets sectors de Webbe Shibetll on AB ISSINIS, QUE FAN PRESONERS
ELS SEUS TRIPULANTS
aper raons d'estrat;gia no projecten:
Addls Abeba, 29. - Informes etiòresistir els Invasors fins que arribi
el moment oportú per al nostre pro- pics diuen t_ue ha. estat abatut un
grama de deixar-tos Internar més 1 avió Italià; s'afe¡e!x que es tracta
més en el nostre territori abans de d'un aparell de bombarueig del m<>
començar la nostra ofensiva.ll El ge- del més recent. Eh tripulants de l'aneral Nasibu afegl que els habitants parell, que és de diversos motors, han
dels pobles de Webbe Shlbelll havien sortit indemnes de l'aterrat¡¡e forçós,
fugit abans que arribessin les tropes si bé han quedat presoners dels ablsI sin!s.
ltallancs.
laboristes, per a complir
les seves prometences, haurien de
3.) ler la revolució",
afirma MacDonald
u Els
gura que concebé durant una visita
a. un quiròfan.
Rafael GONZALEZ
Londres, 29. - Dels nombrosos discursos electorales pronunciats a tot el
pais, el que més lnterés demostra és
el de Mr. Ramsay Macdonal'i. el
qual novament ha proclamat la seva.
fidelitat pel Govern nacional. Aquest
polltic, que durant tants anys ocupà
la. prefectura del partit laborista en
tractar dels remeis que preconitzen
els seus antics sequaços per a reme!ar l'atur obrer digué que aquest-es promeses engen..tren esperances
ln!un'ciades i temeràries que mat•no
pocll'Qn ésser satisfetes, des del Poder, com ben bé ho saben els qui les
celon~: «Siluetes», stúte, M. Ewlng:
a) Mimosa; b) Dansa del somni; c>
Romança; d) Vals caprici.
22'05. - «La Paraula», emissió de
les deu i cinc de la nit, directament
des de Madrid. Sessió de Corts.
22'20. - Transmissió des del Saló
de la Cambra de Comerç de la Llotja de Mar: Concert d'inauguració
de curs de !'«Associació de Música
Antiga». Recital per la cantatriu
Concepció Badia d;Agustí. Al plano,
el mestre Robert Gerhard. Cançons
de compositors espanyols i italians
dels segles XVI i XVII. Abans del
concert, el mestre Gerhard farà uns
comentaris sobre els autors Inscrits
en el programa.
24'00. - «La Paraula», enlissló de
les dotze de la nit. Darreres Informacions. Fi de l'emissió.
ELS LABORISTES ADVOQUEN PEL
DESARMAMENT
Londres, 29. - El Major Attlee,
nou Uder del partit laborista, pronunc!à ahir vespre un discurs de
propaganda electoral, que fou radiat,
en el qual diu que creu que una nova.
guera mundial seria la f! de la civilltzac!ó 1 que les armes modernes
són tan perilloses que no poden ésser deixades a. mans del Govern naclonal. Advoca pel desarmament i els
sistemes de seguretat coHectiva.
Crit!ca el Govern per la seva peticló d'augment. de la defensa naclona!, 1 protesta. que no s'hagin donat
xifres sobre el que hom requereix
per al rearmament. Diu que el.s joves i vells han d'ésser retirats de les
indústries i demana. la reducció de
les hores de treball.
Saint Saens, l'eminent com•
positor parisenc que home·
natjaran el mes que ve les
emissores finlandeses
Madrid i estranger
18'10. - Koenlgsberg. - Emissió
dedicada a Schubert.
19'10. - Breslau. - Concert recreatiu. Al final: «La nina prodigiosa», opereta d'Audran, versió radiofònica d'E. F. Schauder.
19'50. - Roma.-«G!goleite», opereta en tres actes de Lehar.
21'10. - Bisamber¡¡ ~Viena>.-Con­
cert de cant per Uercè Capsir: «Elegia eterna», Granados; e:Canzone de
la culla», Toldrà; «Es-tra-Ia-la», Granados; Aria de l'òpera eLa Traviatn», Verdi; «Cançó india», R. Korsakoff; «Ave Maria», Gounod; «Brama gran Dio», ària d'«Els pescadors
de perles», Bizet.
21'15. - Unión Radio Madrid. Concert per Dor!rli de Dlso \tiple),
Manuel Pineda ltenor) i el sextet
d'Unlón Radio. El sextet: «El califa
de Bagdad», obertura, Bolt'ldleu. Dorlnl de Diso: «L'Alsaciana», cançó,
Guerrero. Manuel Pineda: erLa Dolorosa», romança, Serrano. El sextet:
«De J etaie al ParadJs», fantasia,
Barbieri. Dorlni de D!so: e:Marmn»,
romança, Arieta. Dorlni de Dlso 1
Manuel Pineda: cBohemios», duet,
Vives. El sextet.: «Records d 'Andalusia», bolero, Ocón; «El gall d'or»
(himní' al Sal\, P.lmskl-KOr!akoff;
POLITICA: «Ya ha tenido efecto
de que no agradó a sns amlgos ni
el debate poUtíco en tomo al dictalos rad!cales saliero11 del salón de semen de la Comislón Investigadora.
siones confortades pol' las palabras
Parece que no tennlnaràn en lo ocudei jefe de la Ceda. Unas lnterveurr!do nyer en el Pnrlament<>-¿ocuclones, también breves, del PresidenlT!ó algo, en realldad?- los efectos
te del Consejo, podriamos nsegurar
de la nota que en la nocbe del
que modelaron el debate, que desemdia 18 del actual !acJ!itó a los pebocO en la votación, cuyo resultada
riodlstas el Sr. Chapapr!eta. El caconsignamos n otra sccclón del pelendarlo politico anuncia sucesos pariódico.
ra hoy. Ahora bien, tales sucesos
Y terminó la scst6n y desapareció
¿seràn a consecuencia de la St'slón
el aspecto parlamentar!o del proble(}e ayer? Entendcmos que no. Huma para dejar paso al problema p<>
blera sldo otro el resultada de la
litlco.»
JOtnada parlamentaria liltima, y los
acontectmtentos no habrian cambiado dc rumbo. El dcmingo por la tarde, el Sr. Alba, vlsitó, en el Minlsl.erio de la Gu<'rra, al Sr. Gil Robles.
Pa.rccc que el Prcsldcnte de la Càtnara 1ué n ofrecer a su Tisltado
ctenas garantias de conttnuadón en
lo que sc reficre al bloquc guberna~ental. Al¡o asl como que él, el seIOr Alba, podrà aunar las volunta«es de los dlputados radicale$ en el
t>entldo de que, si no bajo su dlrecclón, al menos, admitlcndo sus orlenlactones, continuen prcstàndose a
que en las Cortes haya una maroria
t'a.Jl3Z dc sostencr Goblemos seme~cs al que boy finallzarà probaente su exlstencla. Aycr por la
~· antes de que el jefe del
,~t:~ Y el ministro de la. Guerra
~u en su domlcWo a don Alea estar Lerro-.u, el Sr. Alba. voloo
• • en el P.'\lado de Buena- JP~~rapetats darrera els saca de 10rra, els soldats italians tracten d e veure- l'enemic ...
(Foto Keystone)
•••
3
A Roma estan
convençuts que
s'apropa u n a
nova crisi
europea
Roma, 29. - I nformaclons desencoratjadores de Londres I de
Paris han mort gairebé totalment l'optimisme d'aquests darrers dins, • la majoria dels observadors estan ara convençuts
que està a ¡:unt de desencadenar-se una altra crisi europa.
La Gelobracló de l'aniversari
de la marxa feixista sobre Roma
ha estat en bona part l:npregnada d'aquests sentiments.
Finances
LA BORSA
DE BARCELONA
Londres, 36'10.
Paris, 48'35.
Brosselles, 123'75.
Roma, 59'70.
Berlin, 2'945.
Nova-York, 7'35.
Zuric, 239'25.
Amsterdam, 4'97.
COMENTARI
En aquests moments, a. la. bOrsa,
n'hi ha per a tots els gustos. A la
sessió del borsí del mati, ja a. l'obertura totes les accions sofnren un retrocés. Després s"han refet una mica
els canvis I als voltants de la tanca
s 'ha començat a parlar de crisi i les
cotitzacions han tornat a decaure.
A la sessió de borsa de la tarda,
a causa que les cotitzacions de
Madrid venien molt sostingudes, acf
han començat a pujar totes les accions, tant les feroviàrles com les
industrials, car en el mercat hi havia la Impressió que la crisi estava
resolta 1 el senyor Chapaprieta. l'home de confiança de la. Banca, seguia
a la Presidència.
El comptat amb poc negoci i P<>
ques \'arlacions.
Borsl del mati
Obertura 1 tanca: Nord, 38'30 38'50; Alacant, 34'30 - 34'20; Ford,
252-251; Petrolets, 5'50 · Colonials
32'35-31'85; Transversa¡¿ 17'50·
plosius, 126-126'15; Rif,' 63'50-S3'75·
Aigües, 185'75; Montserrat 24'00:
'
Filipines, 377-375; Cbade, 430.
Ex:
Borsa de la tarda
Nord, 39'10-39'30; Alacant, 34'80.
35'10; Rif, 64'25-64'75; Explosius,
127'25-128'00; Ford, 254-253; Aigües,
prodiguen. Per a arribar a. aplicar-les 187-187'25; Sucres, 34'75; Montserrat,
es veurien. precisats a portar la rev<> 23'75-24'00; Col onlal, 32-31'75; Pelucló a Anglatera, 1 de la. seva apli- trolets, 5'40-5'50; Chade, 433-432.
cació resultaria. l'enderrocament de
la IndúStria i del comerç. Aquesta
tendència era completament oposada
a. la teoria dels qui crearen el partit
laborista a Anglaterra. El Govern
nacional donaria la seva ajuda als
minaires en llur demanda d'augment
de sou minlm. Sl la indústria del
carbó no es reorganitza pels seus
Tok.lo, 29. - Segons dades ofipropis mitjans, el Govern nacional
cials de darrera hora, el formies veurà obligat a. fer-ho pel seu
dable temporal de vent i aigua
compte.
que desencadenà sobre el Japó
diumenge passat, ha ocasionat
danys materials i bastants vícEL CONSERVADOR CHURCHILL
times.
VOL LA RECONSTRUCCIO DE LA
Solament a Tokio, quedaren
MARINA DE GU ERRA
Inundades 31.577 cases i a Na.Londres, 29. - Mr. Churchill, per
goga altres 15.000.
mitjà d'w1 manUest als votants del
Les noticies sobre els mals
seu districte, declara que si !a quatre
causats pel temporal a la r esta
el Govern nacional hagués promès
del pais es van coneixen paula.rebaixar l'atur obrer a un millo de
tlnnment. Hom sap que el tUò
treballadors i construir un mil1ò de
provocà una catàstrofe ferrov!àcases, 1úngú no hauria pres seriosa~a.; un tren de viatgers va prement aquestes promestJ. Però això
CIPitar-se a un riu. En l'accident
solsh a. estat una part de la tasca
moriren 13 persones 1 en resulrealitzada. Fa quatre any:; el cos electaren 53 de ferides.
toral va donar el se-1.1 vot en ares
de la solvència nacional; ara es demanen els sufragis per a defensar trulr la marina de guerra. perquè
l.n. seguretat del mateix Estat. Diu compartelxl la defensa de la pau
que l'aviació militar anglesa es troba mundial amb la dels Estats Units
molt endarrerida I que cal recons- d'Amèrica.
Un tiló, al Japó,
destrueix 45.000
cases
I
I
ctDESTRUIRIEN L'ESTRUCTURA
ECONOMICA ANGLESA», DIU
SIA SIMON
Londres, 29. - El Ministre de l'Interior, Sir Jolm Simon, pronuncià
anit un discurs electoral, en el qual
atacà els propòsits del partit laborista d'aribar al Poder. Afegeix que
aquests propòsits, cas de realitzar-se,
significarien lad estn1ccló de tota
l'estntctura econòmica, com ocorregué fa quatre anys. Recorda que
al 1931 es produi una formidable
crisi econòmica, governant els laboristes, el qual va posar el pafs al
peu de Ja milla.
Fa remarcar els serveis de Lord
Snowden al 1931, quan ajudà. a tornar al seu lloc la. politica de la que
el parti laborista era responsable.
A més diu que sota el Govem de
l'actual Ministre del Tresor, Mr. Neville Chamberlain, la hisenda pública ha estat completament restablerta, s'han reduït els Impostos l el
crèdit anglès és el més sanejat del
món.
«Cançoneta del primer quartet»,
Mendelssohn. Manuel Pineda: cMaruxa», Vi\·cs. Dormi de Diso : «Los
de Aragón•, romança, Serrano. El
sextet: «Danses noruegues», Grleg.
Manuel Pineda: «Los ¡¡avilanes», romança de la nor, Guerrcro. Dorinl
de DlSo l Manuel Pineda: «Dofu\
Franci~quitn», duo, Vives. El sextet:
«El duo de la Afr!cana», fantasia,
Caballero.
~ D~. Thomas, conegut psicòleg de Viena, efectua aquests
1~s mteressants experiments d'hipnotisme amb persones ¡
anunals. Segons ell, l'hipnotisme té aplicació pràctica en les
persones que, per estar massa febles, no poden resistir els
e!ectes de l'anestèsia en ésser sotmeses a operacions quirúr·
gaq';les. - La fotografia fou presa durant una sessió d'hip·
nobsme a la sala de conferències de la Universitat de Viena
(Fo to Keystone)
P~TIT~S NOTICI~S
L'ESCOCESA· L.ESCOCESA
FAIXEc ELEGANTS
LINIES PERFECTES
L'ESCOCESA • Hospital, 17
DOS MIL FRANCS QUE VOLEN
El francès Lluis Bararo ha de133 nunciat a la policia. que del setl domicili del carrer del Cid li han t stat robats dos mll francs que guarda,•a en l'equipatge. El denunciant
Cenculpa del !urt un estranger am1c
seu.
Salt, ~. - La Guà;:dia dvil, comENCA RA LES MISSES!
pUnt ordres -rebudes de l'autoritat.
ro,·ernaU\·a, ha &l.xecat la clausura
Angel Fornells ba,1a vingut tle
al Centre Republlcl d'aqu~ta loca- Manresa ¡xr arranjar uns a.<:SUm¡r
litat. tancat amb moUu dels fets tes del seu negod. Al Passeig de Cod'oc~ubrc de l'any passat.
lom dos desconeguts se U han apro-
Reobertura del
tre Republicà de Salt
pat 1 li han proposat tm nltre negoci, que no era pas dt>l seu rnm,
però e¡nc ell ha. cregut de bona :e
qu.: hi guanyaria moltes pessetes.
Q 1an s'ha. acomiadat. d'ells s'ba.
trobat que li havia desaparegut f'l
r el!ot¡e d"or de butxaca 1 cinquanta
pessetes que portava. Ho ba denunciat a la policia 1 ha resultat que 11
ba•;len fe&. el vulgarusim ctimo de
les rnlsses».
L'ho~ ha. demanat que li donessln diners per al tren, perquè no 11
han deixa!. ni les pessetEs necessànes per tornar a Manresa.