depcensa

voz
CARTAS
AL
DIRECTOR
Día de la iniciación de¡ deporte
El día 26 del pasado mes de Mayo,
tuvo lugar la celebración del <Día dé
lin el passat número del mes d'abril es publica un article signat per P. Cia- la Iniciación del Deporte» en toda Esrá amh l'encapralament «E/s mistefis de Dolor de Montserrat» en el que paña.
i autor fa referencia de bon comengament a una llegenda (tradíció diu Clara)
Es inleresante y agradable consta<|ue pretén explicar la configuració del relleu montserratí, adduint també unes tar que ha sido una manifestación deupinions per bé que certament respectables pero que, a la llum de la ciencia portiva que gratamente ha sorprendido al demostrar que interesa mucho
ideográfica moderna, no s'ajusta, ni de bon trog, a la realitat.
más de lo que los mismos interesados
l'.l que aixó escriu no pretén áixecar el vol d'una polémica, pero trobant-se proclamaban, pues así se ha podido
áavant d'una discrepancia, s'inclina per fer-la evident, no pas per esperit de observar por Jas noticias y comentai ontradicció n¡ de pedantería sino perqué entén que en algún esperit, qui sap rios aparecidos en la prensa.
Con el €Día de la Iniciación del desi bonament ingenu, hi cabria el suficient confusionisme com per acceptar i
porte»
ha sucedido que ha ido mucho
creure que la commoció que es produí ran de la mort de •Jesucrist configura la
más allá de lo que se podía pensar que
nostra Santa Muntanya tal com pretén la llegenda per piadosa que sigui. La
alcanzara. La Delegación Nacional de
mnnlanya de Montserrat era un fet determinat ja molt. abans de ¡a mort de Deportes lo organizó para despertar
írist, de l'Kra Terciaria concretament.
e!sentido de la deportividad,
procuI ,a muntanya de Montserrat és un conglomerat remot i d'origen complet'a- rando llevar hasta los más modestos
niciil sedimentari. Merces a dos cataelismes geológics, el primer d'ells, el nei- pueblecilos de España ¡a ¡dea de una
N'-ment del Pirineu que reduí a llac el mar eocén que ocupava el centre de Ca- actividad moderna, Juvenil, renovadora de costumbres y de prejuicios y se
iniunva, i el seg-on, l'esfondrament del continent catalano-balear, foren la mar- ha encontrado el descubrimiento de
xa tectónica que configura el fenomen montserratí. Repetim que, tot aixó, en. que en todas partes se sentía esa in. i'.ra I erciaria.
• .
quietud y ¡o que hacía falta era impulsarla,
darle ocasión para expresarse.
(Juan a comencament d'aquesta lira Terciaria s'esfondra ei Massís de l'EAlegra mucho que haya sucedido así y
nre i s'aixecaren el Pirineu i el sistema Mediterrani, va dipositant-se un sedialegra mucho también que se haya proment en el mar de la Depresió Central, o sia, el mar eocén que deia abans, curado que pudiera producirse este
uns detritus i materials conduíts pels rius de les noves muntanyes. A mitjans acontecimiento.
nc í'hra I erciária (Oligocé) aixó ana accen-tuant-se rodonament quedan!, pero,
Por todo es agradable esta expei'i mar eocé com un simple llac a conseqüencia del colossal plegament de la riencia que ha demostrado hasta qué
crtisla de la térra. A la ribera d'aquest llac i a l'indret de Collbató comengá a punto el deporte interesa y place culti¡ormar-s'hi, per efectes de les enormes riuades, un dipósit deltaic de códols varlo a poco que se excite la curiosidad de los aficionados, cemo ha deaglutináis amb ciment natural (calís-argilós). Així es formaren els conglome- mostrado también que la juventud esráis montserratins. Mes endavant aejuest llac va quedar sec i el fet montserratí pañola no tiene nada que envidiar de
¡mi acabat amb l'erosió final de les aigües, les roentors del sol que esberla les las demás del mundo y que lo que
roques verticalment, els fenomens sísmics que es succeíren i el pas llimador espera es la orientación y el apoyo
iif Taire i del temps. Fin síntesis és aquest l'origen de la columnata montserra- necesarios.
Sr. Director de «VOZ de MaLgrat»:
Este ha sido el resultado de la gra', ina i aquesta és l'explicació que ens donen els geólegs de casa nostra. Preten:r altra cosa és jugar amb una idea simpática i candorosa pero irreal i mal- ta experiencia llevada a cabo por la
Delegación Nacional de Deportes. Un
ii'-tre un fet natural perfectament explicat.
Sempre m'han agradat les llegendes del nostre país peí que teñen d'encant
i dVncís i per la soberana gracia de la narració, generosa i amable, tanmateix
rrcals i capcioses al tractar de temes i fets suposadament passats en temps
n'inots. I encara que a vegades aqüestes llegendes, abocades a un fons d'inooiigruencia i fantasía, teñen una obscura base de certesa bé que deformada
ÍIIT una narració exorbitant, en aquest cas no fa per la nostra qüestió car el
relleu montserratí no fou format per cap causa excepcional -per altra banda
;iimndant en altres indrets si bé no tan precisos i remarcats com Sant Lloreng
'!'• Munt, congost de Collegats, el Montsant, etz.- sino per la coincidencia i suma de factors (aquí sí que excepcionals) que donaren a Montserrat una faisó i
una característica única en el món, en una época o en un temps molt antic,
aílunyada pero que de molt, de la mort del Salvador.
bello empeño para despertar en la masa juvenil española de la ciudad y del
campo un afán deportivo que por lo
lo que se ve no se pudo calcular que
estuviera tan en sazón que pudiera
responder a la primera llamada como
lo ha hecho.
Oue la mort de Jesús sigui l'arrel que dona forma de vida, amor i fe a l'ar':>!•<• hermosíssim del Montserrat del catalans, sigui causa d'aquesta configurado espiritual del nostre Montserrat, i aixó vingui i es formi des del Calvari
i'stant, sí és possible; és una realitat constant i meravellosa. Ara, la llegenda,
: molt menys la tradició que diu Clara, no té possibilitat d'ésser viable si temm en compte que la configuració física fou establerta duran.t l'Era Terciaria
i <|UÍ; l'aparició de l'home a lá térra no fou fins l'Era Quaternária.
Seu afectíssim
JOSEP SAMPERE I MINISTRAL
Voz de Malgrat. 1/6/1963. Pàgina 9
E. MATEU VEROÉS
EDITA
Z\STl / * \ * * «
DEPCENSA
de
F.LT.ydelasJ.O.N.S.