89 - Arxiu Comarcal del Ripollès

Anuncio
r
feüSCEItClON
CAMPRODON
jYò·/:fí/l/f
ròO plus.
írimesire
'i.círdiiji·ro. . . . i
II
»
Número suelto I S ^ é n t i m o s
Anuncios y comunicidn» d piecinf cobvíncloualuH.
No «e (levuelven origiíialefl.
Periódico ilustrado defensor de los inteieses de Camprodon y del distrito
REDACCIÓN Y AD.IV1I!\IISTRACIÓÍ\I Callede Valencià, núm. 37
ÀNO III
Núm. 89
6 DR MAYO Df': 190(5
FÀBRICA DE ALPARGATAS DE TOOAS CLASES ^
DE
màM flaaim
La Escala. (Gerona)
Especialidad eh borseguines para cazadores. Mediàs y calcetine» 8in costura.
mf
A liA sBïïoRZTA P I L A R T R E S O L S .
Rogelio y Emilia se habían criado juntos ó poco
menos.
Rogelio, hijo úiiico del Marqués del Gainpohertnoso, fué desde su nacimiento un niilo enfemiizo, y
é pesar de los èxtraordinarios cuidados que sus amanies padres le prodigaren y de los esfuerzos inauditos
de la ciència al llegar à la pubertad, el caràcter endeble de su naturaleza se acentuó en tan sumo grado
que dió seriós temores à sus padres, pues varios facultativos les presagiaban un desenlace funesto dentro plazo corto.
Como & ultimo recurso se le mandó à Sierra-Azul,
una magnifica propiedad del Marqués del Canipohermoso, para ver ei cambiando el ambiente todo en que
Vivia Rogelio Ic^raban regenerar su maleada naturaleza.
Así pasó; confiado el niflo à los solícftos cuidados
del buen Manuel, antiguo servidor de la casa, y en el
actual colònode la propiedad, trocó los amplies y alIbmbrados salònes de su palacio por las sencillas habitociones del campo y los parcos y calles de Madrid
por los salvages bosques de la raontaüa.
El nifio fué mejorando; encontró la vida en aquella libertad del campo y le devolvieron la salud los
juegos al aire libre y el sol de aquelles parages.
Emilia, la hija menor de Manuel, tenia por aquel
entónoes unos diez aüos, uno 6 dos menos que Rogelio, y asi no es raro que fuese de continuo su compaflera durante los cuatro aílos que duro su estancia
en Sierra-Azul.
Una vez Rogelio estuvo lo suficientemente restablecido, fué de nuevo reclamado cerca de sus padres,
pues era preciso «ctiví^;, la olvidada educaoión del
niao, però eso no era oistàculo para que volviera al
campo dürante los tres meses d» vacaciones veraniegiw.
lOon qué impaciència contaba el colegial I03 dia»
yíïlníias horas que faltaban para su regreso almonte!
jÇ?*;* qué ànsia miraba Emilia el albaricoquero
dèl httiirto que al mostrar su fruto maduro le ariunciaba àl çróximo arribo de su compaficro de infància
y de 8U8 juegoà y excursiones por la frondosa vega de
la posesión.
Entónceé Emilia contnba quinòe hermosas primaWrA8 que habían slelialada su paso cubriendo de en-
,Jt**«l> • * - · · " ' ' ^ ''''^'''
I
j^
'i|
ímwM mlim i
La Kscala(Gerona.) —Hetratosà lodos tamanos y clases.
V;n-i:ido surtido en postiilrs de fotografia, con vií?tas, de inarinas, pefias, paisnjps, nionumentos de ostü harmosa comarra del Ampurdnn.
wmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmimmmmÈmKmm
cantos y bellézas aquel cuerpecito seductor, verdadero acopio de gràcia y gentileza.
(jSeamaban Emilia y Rogelio!^
(iQuión podia aaboilo? Nunca ae les habfa ocunido preguntàrselo, ni tal idea cruzó pòr su imaginación. Lo único que sabían era qïio solo viviaii d u rante los tres meses que él pasabu eu la fitica y que
cuando se separaban de nuevo perdian anibos la alegria que parecía dejaban junto al ancho portnlón do
la casa para no poseerla de uuevo liasta las próxinias
vacaciones. Jamds la risa asomttba à sus labios y segun creo los àrboles de la pradera podían atestiguar
las muchas lógrimas que durante el interminable invierno se escapaban por los lindos ojos de la zagala.
Si ésto es amor, si, se amaban.
* •
jQué pronto pasó aquel verano! jQué làpidos pasaron sus hermosos días y sus limpidas noches!
Rogelio partió de nuevo.
Aquella vez el dolor que su manha.causo & Emilia fué màs intenso, porque aquel verano supo que
amaba y era correspondida.
;Qué deliciosas palabras él habia murmurado a su
oído bajo la frondosa copa de los olmos, estrechàndole amorosamente el talle y reteniciido las pequei a s y temblorosas manos de la nina entre las suyas
también trémulas de pasión!
No, el recuerdo de aquellas horas de dicha, el de
aquel primer beso delirante recibido en sus hümedos
labios y cofrespondido con otro tímido però no menos amoroso, le darlan fuerza para soportar la ausencia.
*
Pasó el invierno con sus Uuvias, sus nieves y sus
heladas.
La primavera engalano de nuevò los àrboles y los
campos.
El verano sazonó los frutos de la pradera.
Emilia en vano cada rarde iba à sentarse en lag
gradas de la cruz, desde donde distinguia la anchurosa carretera que se perdia alli en los confines del
brumoso Horizonte. Rogelio no venia.
Pasò el invierno desapacible, largo é interminable. Emilia creia morir.
Sus mejillas enflaquecidas, sus labios pàlidos y
secos, sus ojos rodeados de un circulo violado; aquellos ojos que tan feliz hacian à Rogelio no resplandecia ya en ellos la alegria, solo la mas sombria tristeza se retrataba; sus lindas manos ardian por la fiebre.
;
Sin embargo Emilia iba cada tarde al pié d e l »
cA'wi esperando én vano el regreso de Rogelio y con
t;l,»u alegria, su harmosura y su vida entera.
Cuï'intns vecos habíft siiplicado ÍS aquella elevada
cruz, nindíi onfiílente de sus ponas y sinsaborea, que
lo purinitioiii ver un solo in«tiintc à su querido Rogelio y morir despuès; però sus preces no eran oídas,,
los descariiados brazos de picdra de la elevada cruz
pareoinn docirle que no le estaba reservada aquella.
alegi·ia.
* *
Emilia empeoraba. Sus padres en balde habían
procurado averiguar la causa de aquella enfermedad
que nrneuazaba terriblemente à la infeliz niSa. Los
médicos del pueblo no comprendian su padecimiento
y habían aconsejado que la vieren los facultativos de
la ciudad. Asi se acordo. Dentro cuatro ó eincw dlas
i^ian à Madrid para buscar entre los discipulos predilectes de la ciència el remedio que debla salvar k
la pobre Emilia.
Dui-unto <!sto8 día« apenas abandono el lecho. Llego por fiu el inomento ansiado dol viage. Cuando se
dísponian à emprender la ruta entro velozmente, envuelto en una nabe de polvo un coche de campo tirudo por hriosoa caballos.
Era él; ora Rogelio, però no venia solo; una forma, un contorno vago de mujer adivinó, mas bien
que vió, Emilia, àsu lado.
Tiivo que recórrer à un supremo esfuerzopara nodesvanecerise denunciando así el origen de su enfermedad.
—ilija,--le dijo Manuel,—Sabes, ha llegado el
sefiorito y es preciso demorar nuestra ida ^ Madrid
por unos dias. Ha llegado con su esposa, iconchoí
juna seiiorita mas guapa!
* *
Tres días después, Rogelio y sm consorte paseaban al caer la tarde por el campo.
Un modesto ataud blanco, llevado en hombrospor cuatro mozos y trasde éste un cortejo reduoido
pasó junto à la feliz pareja.
—^;Quien ha niuerto'!*—pregunto Rogelio à uno
de los acompafíantes.
—Emilia, la hija del colono.
—Emilia
Ah, si, ya recuerdo.... iPobre chica!
Esta fué su orución fúnebre.
ELADIO MING¥EZ.
L A FONT-NOYA
I t ' i • Ui I" '
• -I»
L' AMOR ES CEGO
AL
AMICH P B P S DoMENBOfl.
En Quimet erii uu ooy de porVenir. En primet Uoch s' ho reconeixia ell, y en segon, los
seus pares, tíos y demés familia li deyan
sempre lo mateix.
-^Qiïiraet, t u ets un noy sense vicis, g u a nyas una bona raesada, ets estalviador, y si
segueixes aixís aniràs h se un home de profit.
iQne a' ^staba ell de cofoy, cuant sentia
dirse tot això!
Fill d' una bona familia (però bona, eu el
sentit de no fer cap mal à ningú, sobre tot el
seu pare que vigilaba sempre 'Is altres. Era
sereno) no li había faltat may res, de lo que
tenia, segons deya ell.
Los seus pares li van donar una eflucació
una mica esmerada, fent molts esforsos per xó,
de lo que '1 noy tenint en compte, los sacrificis dels seus primogenitors, s' esforçaba en
apeudre.
«A cada pueroo le llega su San Martín >> diu
un adagi y ha n ' en Quimet, li van arrivar los
seus 20 anys, y com guanyava uua bona mesada (dotse duros cada mes) se va ficar entre
ceya y ceya, oasarse, cosa que no và anuncià
de moment als seus pares, que may teuían un
nó per ell, però que si no va ferho, va .ser
precisament per no anar à buscar lo primer nó.
jQue n' era de viul
Ell prou había fet los seus pensaments, y el
gran murri, no volia cap modisteta ni cotillaire, ni cap d' aquesta espècie. Ell volia una senyoreta, que fós Marquesa, encare que no
tiügués titol, per xó n' hauria prescindit; ell
volia cinquanta 6 seixanta mil duros, y al casarse qn' el sogre li eutregués una cartera
dihentli, mes ó menos això:
—Quimet, pren aquesta tonteríade moment
deu mil duros, y quant jo 'm mori ja trobaràs
lo demés.
No anaba malament el noy prou pensaba bé.
Y vet'aquí que cada diumenge tot m u l a d
ab lo seu coll alt, lo seu bastouet y corbateta
vermella (qu'era moda)'s deixaba caure'l passeig de Gracia à l'hora de nassoijà lo senyorío.
"Va buscar amlchs mos ò menos aiistócmtas
(que no va trovar) y ja '1 tenim fent goma.
Als seus pai-es els hi queya la baba, vey·jMt
el lujo que gastabael noy, y n o ' s podíau avenir à n' aquell gasto de corbatas y esencias,
sobre tot esencia^. Y de^pues de fer mil comentaris entre e-Us aoab.ibiíiil dihent:
—CoHas de la juvptitnd.
Al cap de dos ó tres diuraeug'S d'anar Uuhint lo seu cós en QiiiíUfet (portava am^riíiiuia
tenyida) se va ficsar ab una nena n)aoa cm\ un
Serafí, ab uns peus molt petits, ab una boca
mes petita qu' els peus, en fi, un àngel fugit
del cel.
iNo va possar los ulls en nvA pnesto en
Quimet!
Tot lo passeig li va anar al radera. Ella va
semblar que se n" había adonat y no s' el m i raba malament. Y en Quimet plé de coratge
la va segir fins à casa seva, hi va veure ab
satisfacció qu' es ficaba à una entrada d'aqueUas del carrer de la Diputació, grant, espleníliíift.-. Una vecada la noya dintre I' entrada,
I' escala, se n' entra à la porteria, dona un ral
à la portera y li demana imformes d' aquella
noya qu' el tenia mitj boig. jPero quins in-^
formes! ;No podia desitjar mésl
Mes entusiasmat que may en Quimet, à la
tarde torna cap al carrer de la Diputació, per
veurer si surtia lo seu ideal, per anarli al r a dera altre vegada.
Y efectivament no 's va tenir qu' esperar
gaire. |Ja 't dich jo qu' aquet noy Cupido te
unas cosasl
Va baixar tota mudada ab un vestit que &
n' en Quimet li va semblar qu' era de llana
(pei'o era de seda) acompanyada dels seus papàs, uu parell de personas de pés. à primera
vista serablaba que tenian de pessar uns cent
kilos cada un. En Quimet h la mamà ja la coneixia del dematí, però al seu papà encaro no
tenia aquet gust. No mes li va trobar un defecte, que portaba un bastó m<>lt groixut.
Y ja tenim à n' en Quimet un'altre vegada
fen de gós darrera la familia Fontmullada.
No 'I van fe caminà g.nre, perquè ab un pàs
bastant seguit *s van dirigí al gran teatre del
Liceo.
En Quimet va quedar de pedra quant 'Is hi
va veure entrar. Portaba vuytanta cèntims y
la vritat encare no 'u tenia prou per anar al
quint pis.
De moment va resoldre anai- al moll à veure 'Is barcos y después cap al Parque ahont va
comprar un llonguet, rauujantne uaa mica ell
y donantue un' altre mica à I' Avi, y aixis va
pa9s.ar la tarde.
Quant va calcular que la funció del Liceo
estaria per acabar, lot xano, xano, va empendre altre volta el camí del gran t«!al,ro y jAltre
vegada el Niüo Amor li va donar uua prova
de sirnpatíal
Ya arrivar al Liceo (à la porta) y als dos
minuts d'esperarse la gent comensava à sortir.
—He fet j u s t — d e j a en Quimet, satisfet,
veyent ven clar que Cupido 'I protegia.
Entre mitj del públich que surtia satisfet
de r opera, surtiau també la família de Fontmullada agafant altre vegada i cami de casa.
Y en Quimet conseqtient com sempre al d a r rera d' ella ab mitja rialleta de satisfacció volguent dir:
—Qu' en soch de corrido!
No va passar rea durant el transcurs de la
travessia digne de ser contat, no mes que la
noya no 's va girar ni una sola vegada, k lo
qu' en Quimet ne va deduir que surtiría afectada de la funció.
Quant van arribar à casa 'Is Fontmullada
tsti Quimt't se va volguer esperar un quart à
baix plantat, per veure si aquella nena q u ' el
tenia xiflàt surtia '1 balcó, cosa qu' ella no va
fer segurament per no encostiparse. Aquell
dia feya uua mica d' aire.
En Quimet mes enamorat que may s' en và
anar à casa seva ahont 1' esperaban à mes dels
seus pares, un plat de monjetas que feya por,
qu' ell las hi daria '1 passa-port ab una llestesa grant.
Aquella passejada al moll y al Parquc, li
van obrir la gana ab grau manera.
De.>«prós de sopar y fumar uu cigarret de
paper (m' habia descuidat de dir qu'el seu p a re ja 'í deixaba fumar) va donar la bona nit,
Los seus pares se quedaren un moment de
sobre-mesa discutint lo que passaba al seu fill,
pues en tot lo sopar, no va dir ni una paraula,
deduhint aquet silenci, à la gana qu' habían
observat que traginava.
MIQUEL G B A S V I L A .
(Acaiarà.)
~ CARTA OBERTA
(Anunci—Ull jove que li agrada pa^sarsela bé,
se casaria ab una noya guapa y que tinguis rals
etc. elc.
He llegit lo seu anunci
Que per cert es molt graciós
Veig que vostè no és cap ton to
Y va al grano, als petacons
Busca una noya ben guapa
Aixerida com un sol
Que '1 mantingui y que 1' endressi
Que sigui rica, es aixóP
Donchs ni puch atrassà una
Que té forsas condicions
Y que tal volta li agradi
Perquè es de l'u y millor
Es diu Paca Pela y Duro
Y viu al carrer del Banch
Es una noya encisera
Que vesteix bé y elegant
Te vint anys, bona presencia
^
Los prestatjes bé y com cal
Una careta de glòria
Un nasset que ni enmotllat
Un cosset que ni una nina
Una boqueta incitant
Molts vestits, joyas, sombreros
En l'í; un grandiós oaudal
Pro es grabada, geperuda
, >
Te 'i nas tort, no te càixals
Es bòrnia, garrell camina
Porta perruca, pro no cal
Ficsarse ab tals tonterias
La qüestió que tingui rals.
Kç&.A.onahijovtn simpàtica
Ja pot fer un cop de cap
Tindrà una joya per dona
(que ni triada ala encants)
Esperant visita seva
A aquesta «Ageuciaulformal
Lo saluda atentament
Son servidor
E. Escaldat.
(Per la copia)
M A N U E L DOMÈNECH ROURBT
A LA SENYORETA MIMOL-U
lAy la meva Xariíiol-íal; qué dich meva, de 'Is
altreü, jey!, dels que vostè vulgui: Contesto i la seva
misiva que publica «LA. PoNT-Novà» del diumenge
passat, per dirli, sens inrenció de oféndrerla, que las
condicions que 1' adornan à vostè m' han parescut
de perlas; y no podia ser meuos traotantse d' una bella jovencel-le de la daurada rassa, nascuda en la pàtria de là música cUsica, de la poesia y de l'amor,
crescuda en los jardins fantàstichs q'üfe serviren un
dia d D. Joan Tenorio per (-«mp de campanya en sas
conquistas amorosas.
Però joh belle Xariuol-la! A n' aquest mon may
las coses surten com un voldria; sempre te d'haverhi
lo seu sinó, y lo sinó aquesta vegada ha sigut la
massa abundància d' original; se necessitaba una dona y n' han surtit à dotsenas, totas guapas, totas ricas, oapassas de fer la in/elicitat de cualsevol colom
que caigui à las sevas gp*apas; però en conjunt son
massas donas, y lo novio posat en subasta no sab à
quin dimoni entregarse, vuy dir, que no sab com
ferho per triar la seva costella.
Per sortejà aquestos inconvenients s'ha resolt reclamar à cada una de las pretendentas la remesa de
son respectiu retrato, ab los cuals se formarà un concurs do bellesa, cual jurat, que no s' ha nomenat encare, decidirà on son dia la dama que tingui de ser
premiada ab la Jlor natural; com que la exposició
"serà segurament molt visitada per joves elegants, la
senyoreta que no pe8í[m lo gordo no li faltarà algiia
LA FONT-NOVA
Donchs ja ho sap, Xarinol-la de ma vida; mandi
inmediatament lo seu retrato, perquè pugui figurar
en \ikgran exposició. No fassi cas de que lo jove no
li envihi lo seu cromo, perquè dit jove es molt suceptiile y no vol que lo poseésca mes que la elegida
de su coraién, lo cual no se sabrà fins que lo jurat
n' haigi pasat. Dispensí que tampoch se li envihi el
•ello per la contesta, perquè la tal demanda se deu
pendrer en broma, tota vegada que 's tracte d' una
mesquindat, impròpia d' una dama rica y noble com
tosté.
Y are parlantli en oonfiansa, à solas y en secret,
li diré; que com que moltes cosas se logran per medi
de la influencia.,—^^ entenP—si 'm gira vostè, en
concepte de propina, una lletra de unas cuantas
liras., aquestas seilalaràn la mida que en son favor
pendrà part aquest son atent y etc. etc. q. b. s....
J. 8.
Si gozosos tomamos la pluma cada vez que tratamos de describir alguna función representada por la
Sección dramàtica de nuestra Sociedad Coral, la satisfacción es naturalmente mayor cuando se trata de
una función estraordinaria, como la representada en
la noche del ultimo domingo.
it Un Interiorr> iaé la. obra primeramente puesta
en escena, de argumento al dia, original de D. Manuel Folch y Torres, representada por primera vez
en nuestro Teatro. Es escusado decir que las seiioritas D.* Ana Vidal y D.' Isabel Claret estuvieron à la
altura de sus respectivos papales, habilmente secundadas por los sefiores Juan Claret, Pedró Aubert y
Francisco Perals. Si à esto agregamos que la escena
estuvo ajustada exactamente al asunto del argumento y que la dirección de la misma corria & oargo del
infatigable D. Juan Claret, ya se comprenderà que
la comèdia representada resulto una obra acabadlsima.
n&oiff ab penan era la pleza que ocupaba el 2." número del programa; obra de estilo sentimental y muy
bien escrita, debidà & la pluíüiià 4^ ntiéstros amigos
D. José Domènech y D. Miquel Gras Vila, representada también por primera vez en esta villa. En ella
80 distinguieron por su recta interpretación, ademàs
de la senorita D.* Ana Vidal, los seBores D.Juan
Claret, D. Pedró Aubert y D. Francisco Perals, los
cuales cautivaron el mas absoluto silencio por parte
del publico, que corono el final de la obra con una
estruendosa salva de aplausos.
En el sainete cómico «-La capseta dels petonsn
con que termino la velada, por ser repetición de la
que se represento no hace mucho tiempo, diremos
tan solo que el agrado con que el publico la recibió
la vez primera no ha decaldo lo mas míaimo por ser
plató sabroso siempre del dia, mayormente dàndole
una interpretación tan exacta como saben hacerlo la
sefiorita Isabel Claret y los Sres. Claret (J.) y Aubert. La hilaridad del publico fué constante, coreando cada chiste con estrepitoses aplausos.
La música estuvo afinada.
Reciba la citada Sección dramàtica nuestros màs
efectuosos plàcemes, y de un modo especial el Director de la misma, D. Juan Claret, por su afàn y acierto en organizar tan instructivas veladas.
J.M.
El martes oelebróse con la solemnidad
acostumbrada en nuestra iglesia parroquial,
la fiesta dedicada à San Ptiladio, commemorando una gloriosa íetcha, habiéndo sido muy
numerosa la concurrència de fieles à la solemne misa cantada que con tal motivo tuvo lugar en dicho dia.
En la fiesta de la Hermandad, que ayer se
celebro en el vecino pueblo de Llanàs, la O r questa de esta villa estreno las cuatro preciosas sai'danas siguíentes, del reputado compositor D. Pedró Rigau:
«Caterina d' Alió»
(cLa Mort de la Núvia»
«Las Fadas del Ter»
«Flor d' Itàlia»
*
La fie?ta obrera de 1.° de Mayo, se deslizó sin incidíHite alguna desagradable. ToJas
las fàbricas estuvieron paradus, y dejaron
Monts.
Pau
Eduardo
Monts.
Eduardo
Monts.
Eduardo
Pati
Eduardo
Aunque mejorando poco à poco la temperatura, continuan las alternativas de llúvia y
buen tiempo.
Son varias las personas que no habiéndo
podido asistir en la función teatral que tuyo
lugarel ultimo dotningo, se han aceroado à
nuestra redacción, eucargàndonos roguemos
al director de escena D. Juan Claret, tenga la
bondad de repetir en breve el precioso drama
de los Seiïores Domènech y Gras, titulado:
«Goigub peua.>
EI infatigable hortieultor D. Manuel B a r nadas ha Uevado à la exposición agrícola que
se està celebrando 6n Figueras, una coleccióQ
de treinta y seis variedades de patatas que ha
obtenido procedentes de semilla.
Con motivo de la huelga iniciada el lunes:
en la fàbrica de los Sefiores Font, hermanos,
se hallan concentradas en esta villa, varias
parejas de la Guardia Civil.
Como en aSos anteriores, en la imprenta de
este periódico se recibiràn encargos d6 los que
quieren pintar aígÚD pisoj recomendàndoles lo
hagan cuanto antes,. con el fin de ordenar los
trabajos y poder servir mejor à los parroquianos.
. Para el próxinio domingo se anuncia la r e presentación de la aarzuéla «Cinteta la Carnicera)^ y el saynete eótníoo ^Lo ninot de
mollas.»
Imp. de P. Aubert.—Valencià 37,Camprod(WL
53
52
Pau
también de concurrir al traltHJ.i los albafiileír
y luuchos obreros de los dtnuiis oficiós.
rector pera que fassi repicar à festa. ,jA.hont s' havia
ficat, don Eduardo?
L' amor es egoista, Eduardo, però confessi que aquesta vegada ab rahó.
jY ab tanta rahó! No se t' ha vist en tota la tarde.
Te 'n deus haver anat per aquets móns de Deu à estudiar Botànica ó qui sab si à fer 1' amor à alguua
Filis de per aquets vols.
(Rihent.) Es à dir que vostè no sols te aficións botànicas, sinó que també '1 seduheixen els estudis etnologichs.
iHan acabat? Donchs ara 'm toca à mi presentar el
meu memorial de descàrrechs.
Comenso per advertirte que no 't creuré ni d' una
paraula. jQuin un tú!
Cregulntme ó no 'm creguin, diré la veritat; la pura
veritat. Diré que no hi eetich acostumat à fetsiestas
que may se fàu ab la tranquilitat desitjada, donchs
fins en casas de tant bonàs condicions com aquesta,
pocas vegadas falta algun mosquit inoportú...
Que vinga à donar serenata ^oy? (Eduardo/à que si
abiel cap.) Noy, aquesta escusa no val per un ÍÍÍ7(?tantti com tú.
Oh; jsi s' acontentés ab la serenata, rayl
Vol dir r Eduardo que de passada vol cobrarse l'audició.
Això mateix don Pau. Donchs segueixo dihent en
defensa meva, que una cosa per 1' istil m' ha passat
aquesta mitjdiada, y que cansat de música y de revólcarme pel llit me n' hi vingut aquí baix, he agafat una escopeta y he sortit à fora ab intent d' espantar als aucells, que à més no arriban las mevas pre-
Pau
Monts.
Eduardo
Pau
Eduardo
Pau
Monts,
Eduardo
Monts,
Eduardo
Monts.
Eduardo
tencions venatorias ni las mevas aptituts balísticas—
y en fi; que se m' ha alsàt un vol de perdius que,,
com jo no duya gossos, m* ha portat més enllà de
lo que volia, y ben inútilment, exposantme à aquesta repulsa, que si bé crech merescuda, suplico que
se 'm reconegan circunstancias atenuants.
El mosquit... la falta de gossos...
Keconegudas, reconegudas; fins eximents si tu vols,
ab tal de que no reincideixis.
Estich confós per tanta magnanimitat.
Bueno, ja que 'Is veig reconciliats els deixo sols, perquè vostès voldran rescabalarse d'aquet divorci pre»
matur y jo tinch algunas cartas per contestar.
Fassi, fassi don Pau.
Abtlseu permís, Eduardo. /i^jarí.) (Potser si que
no faig bé de pensar... (Desapareix perla escala.)
ESCENA Xm.
Montserrat y Eduardo*
(Ab molta salameria.) Seu, seu; aquf aï meu costat.
Després que m'ho fàs gruar tant lo tenirte à la vora.
(Seyent.) Ja sabs que jo no ho diesitj» menos estar
apropieu.
Si, si, paraulas; ves si això foa veritat si te 'n haurias anat aquesta tarde...
No t' he dit...
Si, ja no me'n recordava que t'havia perdonat.
Queda terminada este ineidente.... Però ^quin posat
fàs? Encara no m' has dit cap cosa bonica d' ensà
qu' ets aquí al màs; tú, el galantejador irresistible.
Segons de qui, hermosa; ja sabs qu* estich acreditat
de bon gust, y '1 galantejador irresistible que dius
tú, no a' ha dirigit may à qui no considerés mereixe-
LA FONT-NOVA
4
^'»*^*m^*A. isr xj ]Nr c I o s*;
COLESIO-ACADEMIA DE S. LUIS
*€iE<i€#L·4irii
JOSÉ SERRA"
£%.lX>Oll
WÜMBh T SAf É
DE LOS
PIRINEOS
BE
(casa Borra)
y Cafè Parisien
pOCDPiD 0 H
(PIRINEOS
ORIENTALES)
Establecimiento de ler. órden.—El mejor sitio de la
villa.-Plaza de la Constitución.-Cuartos ricamente amueblados.^-Vastoe salones y hermososjardines.
Plaza del Dr. Bobert, Camprodon:
1CHOCOLATE
Aritmetica—Càlculos mercantÜes—Reforma
de letra, Ortografia, Correspondència y documentación.
Cuentas corrientes.—Comercio—Francés—
Estudiós teorico-pràcticos para tenedor de Libros.
Conferencias particulares para las asignaturas de 2.* enseftanza—Preparación para carreras especiales.
Paciència y esmero en la énsenanza.
Calle Valencià 27,-1.0
Camprodon.
GEIN i m , BESTAÜBMT
SALÓN DE EAÏÏOS
PROBAD EL
que se elabora en la
acreditada fàbrica
de Banolas y os convenceréisdesu buena calidad.
Protectora
-o-^^:SS*~o-
icio
de
S. Juan de las Abadesas
à Camprodon y vice versa
DESPACHO: Princesa, 25
A G E N C I A PUJOL-Barcelona
FONDA P I R I N E U S
Gasa Borra-Campiodón.
G R A N Belogerla de
Sevenden y componen toda clase de reloges à preciós muy reducidos.—Valencià, 19, Camprodon.
64
MontSi
Édwàrdo
ídontS.
Muarào
Monts.
Sduardo
Monts i
Èémrdo
Monts.
Mudrdú
Monts.
Sduardo
51
dora dels seus gfalanteijos, fins que, més refinat en*
cara, entre lo bó và escuilir lo millor à qui dedicar^
los; la flor y nata de la henuosura y de la gracii^.
Vaja, per fi 't reconech. Però 'm temo que aquesta
conversació 'ns portaria à reg-ions massa ideals y jo
Volia parlarted' un assumpte, fins à cert punt prosaich; y en serio que volia parlarten, però ja veus
que per aquets camins...
Tu diràs, Montserrat; però desd'ara dupto, que aquest
asHumptO sigui tant prosaich com vols suposar; per
forsa si t' ha arribat à interessar ha de idealisarse
dintre d' aquet capet entretnaliat y ha de convertirse
als teus llabis en doll de delicada poesia.
Mira, Eduardo, jo ja n' estich ct^rta de que tot això
que 'm dius m'ho dius de cor, ab estimació de l'ànima; tu sabs massa que m' ho tinch de creure, però...
gQué, Montserrat?...
Que no falta qui fà suposicions; qui m' ha insinuat...
Y ^que *ns fà à nosaltres que algú fassi totas las in-sinuacions, totas las .suposicions que vulgui?
Es que aquet algú pot ferlas, Eduardo, y per la seva
mateixa trauquilitat voldria tréureli tot motiu que '1
fés creure...
Bó, jy qui es aquesta persona? (^Potser el teu papà?
iDon tau?
81.
t gque pensa de nií el teu papà? Digambo.
ReSi res; ja t' he dit que QO passan de ser suposicions
abstractes.
És que no 'm penso haver donat motiu pera ferlasj
si aquestas suposicions, com me dona à entendre'1
tó ab que 'm parlas, me son desfavorables. ^No t' es»
timó jo, Montserrat? ^No t' he dooat provas?
tinch de pensar que potser als ulls del mon trobaria
justificació.
Monts.
Però, papà, considera que 1' Eduardo bé hi ha d' ha^
ver vist en mi alguna cosa més que à la rica hereva
de don Pau Artigas; qu' ell bé m' ha de dur estimació desinteressada. May me n' ha parlat d'interessos,
^que potser te n' ha parlat à tú?
Pau
No, may; però sabia quina era la nostra posició, lo
que à tu 't devia pervenir. Tu f ho niiras ab ulls de
enamorada, però jo ab més experiència del mon y
més coneixement dels homes, tinch presentiments
tristos^ molt tristos.
Monts,
(Inquietada per éo que li ha dit don
Pau, mes dissimulant ab alegrieu/oTsada,)
Donchs ja veuràs com aquets presentiments no's realisan y com te faré quedar malament ab tota la teva
experiència y '1 teu coneixement dels homes.
Pa%i
jTant de bó m'equivoqués!
,
Monts^
íVois que li parli jo al Eduardo?
Pau
Jo li hauria dit avuy mateix sens falta. Seria poch
correcte amagarli gayre temps la nostra situació estant las cosas tant adelantadas, però Ja que tú t' ha*»
ofert à parlarli serà millor que tu ho fassis, que si tu
no conseguiaa res...
Monts,
Calla, es ell que baiXa.
ESCENA XII.
Montserrat, Don Pau y Eduardo
(Aquet vé per la escala.)
Eduardo ^Que fà molt que son .aquí? Jo havia manat que m'
avisessin.
Moiüs,
(Molt jovial tota la escena.) [Dia senyoret! Casi, casi
""m venen temptacion^i d' enviar un recado al senyor
Descargar