Abril 2007 Viure Sant Boi Opinió Cartes dels lectors Cinco Rosas El Centre Catòlic María Reyes López Joan Alegret i Priu Tengo 31 años y soy ciudadana de Sant Boi desde que nací. He vivido toda mi vida en Cinco Rosas y estoy tremendamente feliz de haber crecido en un barrio donde la gente se conoce y se ayuda. Por circunstancias de la vida, voy a mudarme a Torrelles y he puesto mi piso en venta. Desde que lo hice, en enero, he tenido que oír cómo personas que trabajan en inmobiliarias de aquí y de fuera me dicen que el piso está muy bien, que vale lo que pido, pero que debido a donde está situado nos va a costar venderlo, ya que el barrio tiene su fama y está lleno de gitanos y moros. He aquí donde viene mi indignación. En primer lugar, todos somos personas. Yo soy paya, he vivido toda mi vida aquí y puedo decir que, payos o gitanos, me he encontrado de todo. Ser buena o mala persona no tiene nada que ver con ser gitano. Jamás he tenido ningún problema viviendo en este precioso barrio, ni me han abierto el coche, ni me han entrado en casa, ni me han asaltado por la calle. Todo lo contrario. He paseado por las calles de mi barrio, a cualquier hora, y me he sentido segura. Con respecto a los ‘moros’, que busquen en todo Santo Boi algún sitio donde no los haya, aparte de que es precisamente en Cinco Rosas donde menos hay. Cinco Rosas es para mí la mejor zona de Sant Boi: tiene todos los servicios cerca, preciosos jardines, aparcamientos, tranquilidad, cercanía al centro (10 minutos andando) y la amabilidad de sus vecinos (con independencia de su raza). Cinco Rosas no es lo que era hace 30 años. ¿Por qué seguir tratando mal a barrios tan bonitos, como si no valieran nada? Por favor, paséense por mi barrio. El passat juliol es va publicar al setmanari El Mercat una informació titulada “De teatrillo de la parroquia a teatro público”. El Centre Catòlic, construït per la família Castells, tenia una companyia pròpia de teatre d’aficionats. Aquest “teatrillo”, com en deia el cronista, sr. Torrico, tenia un nom: Companyia Rafael Ramon i Briquets (un home que, per cert, va ser assassinat per anar a missa). La Guerra Civil va interrompre l’activitat de la companyia del Centre Catòlic i, durant la contesa, el “teatrillo” va ser la seu del Comitè de la FAI. Després va tornar a la seva funció original i, a més, els diumenges a la tarda s’hi feia doctrina; en acabar, mossèn Lluís Triola ens donava l’entrada i un punt, que un cop l’any podíem bescanviar per un regal. Per Nadal s’hi feien Els Pastorets i per Quaresma, La Passió. Totes aquestes obres es representaven en català. Se n’hi van fer moltes. Hi venien artistes de Barcelona com ara Maria Morera, Encarna Sánchez, que va estrenar-hi La Pepa maca, o María Matilde Almendros, amb la qual vam guanyar a Igualada el !r Premi de Teatre Amateur per la representació de Lección de amor. Cal fer constar que aquest “teatrillo” tenia director, primer actor i primeres actrius, i que tots ells i totes elles eren de Sant Boi. A principis dels anys seixanta també va ser un col·legi, anomenat Mossèn Baldiri Pugès, un religiós també conegut com el “Capellà de la Caseta”, que el va fundar pagant de la seva butxaca el mobiliari. Desitjo que quan torni a obrir, els artistes que hi actuïn tinguin el mateix èxit que va assolir el quadre escènic Rafael Ramon i Briquets. Podeu adreçar la vostra carta a: Revista municipal Viure Sant Boi. Ajuntament de Sant Boi. Plaça de l’Ajuntament, 1; o bé a l’adreça de correu electrònic [email protected]. Les cartes han de tenir una extensió inferior a les 20 línies, han d’anar signades amb nom i cognoms i hi han de constar l’adreça i el telèfon del remitent. Viure Sant Boi es reserva el dret d’extractar-ne o resumir-ne el contingut. 18 Sala de Plens Política para la mayoría Juan José Casado Peña Regidor PSC L os nuevos proyectos de infraestructuras que permiten mejorar la movilidad entre los municipios del Baix Llobregat y los desplazamientos a los polígonos industriales y de servicios han sido una constante en la acción de este equipo de gobierno que viene trabajando conjunta y coordinadamente con el resto de administraciones ( autonómica, metropolitana..), con un objetivo fundamental: resolver y avanzar soluciones para conseguir una movilidad más sostenible basada en la promoción del transporte publico. El hecho de que cada 3 de cada 4 trabajadores se desplacen a su centro de trabajo en vehículo privado, soportando un alto coste económico y temporal, el constante crecimiento de los accidentes in itinere, los atascos constantes en nuestras carreteras, el crecimiento de la contaminación acústica y medioambiental, y la influencia de todos esos factores en la productividad de las empresas hacen del todo necesario intervenir en un aspecto de la calidad de vida de las personas que ha sufrido incomprensibles e injustificables retrasos, en gran medida porque no formaba parte de las políticas de los gobiernos conservadores que teniendo todas las competencias desde la Generalitat , no consideraban que esa debía ser una prioridad. La puesta en marcha de la línea de autobuses directas al aeropuerto viene a paliar en parte esa carencia. A partir de ahora se mejora la accesibilidad del usuario, pero además se garantiza que muchos trabajadores/as de Sant Boi que tienen una vinculación laboral en el entorno aeroportuario tengan una alternativa de transporte más seguro, más económico y sobre todo más colectivo. Un buen ejemplo de cómo desde la corresponsabilidad y la planificación compartida es posible mejorar, a condición evidentemente de que exista lo fundamental: voluntad de hacer políticas para la mayoría. Passat, present i futur de l’Ateneu Santboià Luis Pérez Gutiérrez Regidor de Benestar Social i Educació ICV E L PASSAT. L’Ateneu va morir molt abans de la subhasta. El van matar els seus socis deixant diluir l’entitat en mans d’una Junta Directiva inoperant i mancada de la il·lusió necessària per tirar del carro. Quan alguns criden SALVEM L’ATENEU caldria preguntar-se si el que volen salvar és la sala de bingo o la discoteca a què havia quedat reduïda l’entitat molt abans que els deutes li donessin el cop de gràcia. Després, és cert, l’Ajuntament no va actuar amb l’agilitat i la sensatesa que demanava la situació i no va impedir que les instal·lacions caiguessin en mans dels subhasters. PSC i CIU governaven aleshores i són ells els qui haurien de respondre per què van creuar els braços mentre uns altres es fregaven les mans. EL PRESENT. El gener de 2005, Pepe Saavedra i jo ens vam reunir amb l’advocat de la Junta per tal d’explorar les expectatives sobre el temps d’espera i el sentit del pronunciament del Tribunal Suprem. Fins i tot vam suggerir la possibilitat de realitzar gestions a través del nostre diputat Joan Herrera per intentar accelerar el procés i se’ns va insistir que podria resultar contraproduent. La nostra impressió, doncs, no va ser positiva, per la qual cosa vam optar, finalment, per donar suport a la via del planejament urbanístic com a mecanisme per avançar cap a una solució definitiva. Les nostres condicions eren no destinar diners públics a l’operació i no permutar terrenys per evitar el “pelotazo”. I vam treballar per desencallar un dels elements que més problemes provocava, la marxa de la discoteca. El soroll i les molèsties alteraven la convivència al nucli antic i calia atendre la reivindicació veïnal del dret al descans i això l’havia convertit en una arma de pressió contra l’Ajuntament. Va costar, però avui ja no hi és. Les negociacions amb els propietaris han passat per diverses fases i, finalment, es van trencar davant la fermesa municipal en la defensa del planejament aprovat, que salvaguardava els drets legals de les parts garantint el pas a públic de la major part de l’Ateneu. Ara, tot i que no és aconsellable una espera eterna, no hi ha pressa. I a no ser que es posi una proposta summament interessant sobre la taula creiem que el temps de la negociació s’ha acabat. Queda, això sí, la necessitat de garantir la seguretat de les instal·lacions per evitar accidents, la qual cosa és responsabilitat dels actuals propietaris. EL FUTUR. Creiem imprescindible obrir un debat sobre dos eixos transcendentals. D’una banda, el destí final de la titularitat de l’Ateneu, que ha de garantir que no tornarem a passar per una situació similar. En aquest punt seria molt important un compromís formal de la Junta de, si els tribunals acaben donant-li la raó, cedir la propietat a l’Ajuntament. L’altre eix que requerirà un ampli consens polític i social és el model de gestió que, des d’Iniciativa, volem compartida, de manera que puguin conviure el desenvolupament de polítiques culturals públiques i l’organització autònoma per part d’entitats i col·lectius. Viure Sant Boi Abril 2007 Opinió Una vergüenza Rafael Cañedo Torrubiano Portaveu del Grup Municipal PP V ergonzoso lo ocurrido en el último Pleno. Hasta ahora hemos tenido que soportar las continuas mentiras del partido socialista y de Iniciativa afirmando que habían conseguido la llegada del metro, la retirada del cuartel y la central de FECSA, el centro de ocio en La Parellada, la ciutat del cinema, la recuperación de l´Ateneu y, como no, la lucha interna por mandar a casa a la Alcaldesa. Pues bien, el comportamiento del equipo de gobierno en el último Pleno fue ya de nota. Esta vez, nuestro Grupo no presentó propuestas sino que optamos por plantear una serie de preguntas y cuestiones. Entre ellas, conocer si el gerente de Coressa tiene un contrato blindado por el que percibiría unos 100 millones de las antiguas pesetas en caso de despido, o bien, si el hijo del regidor de comercio que tiene unas caballerizas, se beneficia de una contratación en la Fira de la Puríssima y no paga por exponer sus caballos como tienen que hacer el resto de feriantes y expositores (un hecho reprobable ética y moralmente). Otra cuestión planteada tenía que ver con el despido improcedente reconocido por el Ayuntamiento de un trabajador, cuando en ocho años de trabajo sólo ha recibido felicitaciones y agradecimientos por la labor realizada sin que hubiera habido expediente o carta de amonestación alguna. Por último, tratamos las presuntas coacciones y amenazas en forma de “querella criminal por difamación” realizadas por el regidor de licencias al kioskero de las galerías Gater por el simple hecho de mostrar éste en su establecimiento dos carteles de queja ante una decisión del Ayuntamiento que le perjudica. ¿Sabe cuál fue la respuesta del equipo de gobierno a todo ello? La callada por respuesta y no negar nada. Eso sí, nos amenazaron con posibles querellas por tratar unas cuestiones que para ellos están fuera del límite de la legalidad y del debate político. Para más información, www.ppsantboi.com NOTA: Viure Sant Boi no comparteix algunes dades expressades en aquest article per considerar que són inexactes. La responsabilitat de la seva publicació és exclusiva de l’autor, en fer ús d’aquest espai polític destinat als grups municipals. L’estalvi de l’aigua Josep Maria Cervelló Regidor del Grup Municipal ERC F ent cua per passar per caixa en un d’aquests supermercats que tenim a cada barri me n’adono que tots els carros que tinc davant i darrera, incloent-hi el meu, van carregats amb un o diversos bidons d’aigua per beure. Hem criticat molt els transvasaments com el de l’Ebre, però vet aquí que tenim un transvasament d’aigües del Pirineu o del Montseny que arriba envasat i inadvertit a casa nostra, ja que l’aigua que surt per l’aixeta no té les condicions de gust que ens agradaria. El cost d’aquest transvasament en transport i envasos és molt gran. D’altra banda, no cal treure gaire el nas per la finestra per adonar-se que no plou gaire i que els recursos hídrics als pantans i al subsòl no fan més que baixar. El model de creixement, els desequilibris territorials, l’urbanisme depredador ens passa factura i deixa els impagats per a les generacions futures. En un context metropolità com el nostre hi ha dues prioritats en la nova cultura de l’aigua: el sanejament, per tal de garantir la qualitat de les aigües fluvials i subterrànies i la seva reutilització, i les mesures d’estalvi en el consum, tant a nivell col.lectiu com a casa. Però veiem amb preocupació que els plans de sanejament són lents i que les mesures d’estalvi no compten encara amb la plena consciència de la ciutadania, a la qual no arriba una clara i potent educació ambiental per part dels nostres governants. ERC, ja a l’estiu de 2005 va proposar mesures d’estalvi i d’educació per a un bon ús de l’aigua i la confecció d’una ordenança municipal. Al darrer ple municipal vam tornar a insistir en la urgència de prendre decisions a nivell local, seguir facilitant als particulars mecanismes estalviadors per a les aixetes i vam proposar fer una instal.lació de mostra per tal d’instruir a tothom sobre quins mecanismes i quines pràctiques poden fer que estalviem aigua i vam reclamar que l’Ajuntament fes una “casa de l’aigua”, un lloc on es difongués tota la informació tècnica i es fes una demostració de bons usos a nivell domèstic. La gestió de la RENFE, mala peça al teler Antoni Jordà i Novas Portaveu del Grup Municipal CiU El problema del transport públic, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ha esdevingut crònic, sobretot pel que fa al servei de rodalia de Renfe. Ara, el govern del tripartit acaba de rebutjar una moció de Convergència i Unió per negociar un traspàs immediat dels serveis de rodalia de Renfe, d’acord amb el que estableix l’Estatut, amb la incorpora- Xarx@: fòrum Quins llibres té pensat comprar per Sant Jordi ? Best sellers i últimes novetats “Tal com he fet altres anys amb motiu de Sant Jordi, suposo que compraré novel· les tipus best seller, per a mi i per regalar. També buscaré a les llibreries alguna novetat d’aquesta temporada. Triaré el llibre que em capti l’atenció.” Pilar Hidalgo Ariza, 31 anys, Casablanca, dependenta ció d’un fons de finançament extraordinari per fer front al dèficit d’inversions acumulat i a les necessitats futures de la xarxa. No hi ha hagut, doncs, voluntat política d’exigir el traspàs d’aquestes competències a la Generalitat. Aquesta actitud demostra que el tripartit està d’esquena als ciutadans i que només li importa tapar les vergonyes del PSOE. L’actual govern va substituir, incomprensiblement i sense cap mena d’explicació, la projectada línia 12 de metro, que havien Sobre temes culturals “M’agradaria trobar publicacions que combinin l’entreteniment i la cultura. Per Sant Jordi compraré llibres per regalar a la meva parella, tal com marca la tradició. Per a mi ja en compro habitualment durant tot l’any.” Susana Flores Moreiro, 33 anys, Vinyets, assessora financera acceptat tots els ajuntaments de l’Àrea Metropolitana, per un desdoblament del traçat de Renfe, quan la línia 12 dotava Sant Boi d’un nus important de comunicacions amb projecció cap a la part alta de Barcelona i amb connexions ràpides cap al Vallès. Però ara el que és preocupant és que es vol que sigui Renfe qui prengui la iniciativa, financi, executi i gestioni aquest nou projecte, quan tothom sap el desgavell absolut a què ens té acostumats No compro libros en todo el año “En Sant Jordi no compro libros, ni para mí ni para regalar. El resto del año tampoco. Y no voy a la biblioteca porque no me gusta la literatura. En cambio, sí que soy lector diario de prensa deportiva.” Renfe. El panorama de futur és, doncs, encara més inquietant i incert que el present actual. 19 José Herrera Lozano, 24 anys, Vinyets i Molí Vell, torero