Document n ú m . 1 DESCRIPCIO DE LA SEQUÍA MONAR Lo rech M o n a r té !a presa e n t r e Bescanó y Salí, en lo Iloch a n o m e n a t la Casa deis Gegants. Es potser la mes antiga de les céquies derivades del Ter, donchs diferentes e s c r i p t u r e s del segle XI la m e n c i o n a n , anomenant-la regum comitale, c a l i f i c a t i u que fa sospitar f o u c o n s t r u i d a pels antichs comtes de Gerona y Barcelona. Mes t a r t , i g n o r a m q u a n y en q u i n a f o r m a , passá a ésser p r o p i e t a t de la c i u t a t de G e r o n a , q u e l'ha possehida sense c o n t r a d i c c i ó fins ais nostres dies, y d i h e m fíns ais nostres dies, p e r q u é al present, en v i r t u t de certs tractes, sembla que hi teñen drets los p r o p i e t a r i s de la f á b r i c a de paper «La Gerundense». Los m o l i n s f a r i n e r s que m o v í a , enciós lo de la c i u t a t , han desaparegut, haventse c o n v e r t i t aquest en c e n t r a ! eléctrica. Rega Ierres deis térmens de Sait y Santa Eugenia, lo Pía de Gerona y les hortes que encara quedan d i t i t r e la c i u t a t , y m o u f a b r i q u e s a SaIt, Santa Eugenia y G e r o n a , en la qual vessa ses aygües al r i u O n y a r . Una collecció ( J o a q u l m Botet i S i s ó ; Provincia de Gerona, d i n s la Geografía general de Catal u n y a , d i r i g i d a per F. Carreras i C a n d i , Barcelona ( 1 9 1 1 ? ) , p. 81 ). de Document documents núm. 2 EL PRINCEP FERRAN (FUTUR FERRAN 11} A SALT ( 1 4 6 7 ) Dígmenge a X V I d . agost d a m o n t d í t a r r i b a lo íllustríssímo Senyor don F e r r a n d o p r í m o g e n i t e l o c t i n e n t general del Senyor Rey en la p a r r o quia de SaIt, v e n i n t de la vila d ' A m e r on havia reposat lo dia de la Verge M a r i a p r o p passat, e aquí a t u r a ab lo seu exércit de gent de cavall e de peu, e en sa c o m p a n y i a eren I'arcabisbe de Caragosa e d o n A l o n s o mestre de Calatrava germans seus. E e x i r e n . l i a SaIt l o senyor Bisbe, mossén Pere de Rocabertí capitá e mos.sén Bern a ! M i q u e l j u r a t en cap de la d i t a c i u t a t ab m o i t s de la c i u t a t a cavall. E dilluns a X V I I del d i t mes lo d i t Senyor P r i m o g é n i t ab los magnats de la sua c o r t e n t r a en la c i u t a t de Gerona e féu la volta de tota la c i u t a t e m o n t a a la Seu a fer o r a c i ó e aprés m o n t a al castell de Geronella e aprés tornassen al loe de SaIt, on tenía lo c a m p e ell posant a la casa d . en Lorens. Los j u r a t s e alguns p r o h ó mens a cavall isqueren a reebre lo d i t Senyor al e n t r a n t , el a c o m p a n y a r e n fins a la exída de la ciutat. {L. Batlle y P r a t s : «Diplomatario gerun- dense de la reina D.^ Juana Enríquez y del p r í n c i p e D. F e r n a n d o » , a Anales Inst, Estudios Gerund., V I , p. 21 67). Document n ú m . 3 c u m p l i d o y c u m p l a exactamente, sus obligaciones, con la conducta de buen sacerdote. T a m b i é n hay dos d i á c o n o s , M n t . Juan Roca y M n t . Josef F o n t , y los dos de una conducta en nada reprehensible y m u y adictos a las f u n c i o n e s de la Iglesia. L'ESGLESIA DE SALT A COMENCAMENTS DEL X I X En dicha Iglesia hay tres Beneficios simples fundados. De t o d o lo que doy f e , en la p a r r o q u i a Salt, a los 22 a b r i l de 1828. El 1." y más a n t i g o , f u n d a d o p o r el Rdo. Pedro y Juan Rami Pbro. baxo la i n v o c a c i ó n de St. Pedro v St. Juan Apóstoles, con la obligación de 102 Mlssas annuales, con la d o t a c i ó n de 100 II. barc. líquidas dexando su p a t r o n a t o act i v o a l t e r n a t i v e a la casa de Y s e r n de Ayguaviva y en la casa de Farreros de Mata sufragánea de Cors, O b i p a d o de G e r o n a . Su o b t e n t o r es Narciso Espigo! Clergue. de Ramón Tríll, Cura P á r r o c o de Salt, (Arxiu Diocesá, Iligall 125 C). Document n ú m . 4 Los o t r o s dos, f u n d a d o s en la m i s m a Iglesia p o r el Rdo. Dr. Juan Prat, Rector de Canet de M a r y antes de Naveta, El 1° baxo la invocación de la V i r g e n del Rosario el m i s m o a l t a r ; y el o t r o baxo la i n v o c a c i ó n de St. Juan Baplista y St. Narcís en el a l t a r m a y o r , ban los dos ¡ u n t o s ; con la o b l i g a c i ó n de q u a t r o Missas semmaneras, dexando por d o t a c i ó n muchos censales, censos y señorías en diferentes partes del Obisp a d o , y tiene una renta p i n g ü e . AVIS DE SUBHASTA PUBLICA D'UN SALT DE LA SEQUÍA MONAR M e d i a n t e la c o m p e t e n t e a u t o r i z a c i ó n super i o r y a consecuencia del espediente i n s t r u i d o a instancia de D. Pedro Ramio vecino de esta c i u d a d , s o l i c i t a n d o en e s t a b l e c i m i e n t o un salto de agua de la acequia M o n a r que pasa p o r en med i o de las tierras que posee D. Narciso A n t o n i o de Pastors en el t é r m i n o de Salt, en cuyo p u n t o tiene en el día el agua de ía m i s m a acequia 34 palmos de ancho y 4 de p r o f u n d i d a d ; ha resuelto el A y u n t a m i e n t o se proceda a la subasta p ú b l i c a , señalando al efecto el día 11 del venid e r o mes de J u l i o para v e r i f i c a r el p r i m e r rem a t e , a d m i t i é n d o s e cuartas p u j a s sobre el precio del m i s m o en el espacio q u e m e d i a hasta el día 13 del i n d i c a d o mes en que tendrá luqar el 2° y ú l t i m o , cuyos actos se v e r i f i c a r á n f r e n t e las casas consistoriales de 10 a 12 de la m a ñana de los espresados días, l o d o con s u j e c i ó n al pliego de condiciones que estará de manifiesto en secretaría para los que gusten enterarse. Tiene el P a t r o n a t o a c t i v o , la casa de Coll v M u t de la p a r r o q u i a de Salt. El o b t e n t o r actual es el Rdo. Josef Jutge, sacristán c u r a d o de St. Feliu de Boada, O b i s p a d o de Gerona, f u n d a d o r a los 29 de m a r z o de 1783. Obra de la Iglesia de Salt Es governada por un o b r e r o , que se eÜge con la d i r e c c i ó n del Cura P á r r o c o . N o tiene renta, se m a n t i e n e de la c a r i d a d de [os fieles, y es m u y p o b r e : v e r d a d es que antes de las passadas guerras, la Justicia de la renta q u e tienen en este p u e b l o , entregaba a la o b r a cada año óO II. b a r c ; pero aora nada paaa, lo he p e d i d o muchas veces, y c o m o se p e r d i e r o n todos los papeles de esta r e c t o r í a , no puedo alegar t í t u l o a l g u n o , sino el d i c h o de algunos p a r r o q u i a n o s , y p o r más a u e haya p e d i d o , nunca he c o b r a d o , y s i e m p r e dicen que no hay d i n e r o , m o t i v o q u e es m u y p o b r e la o b r a . Lo que se avisa al p ú b l i c o para su inteligencia, con a r r e g l o a lo o r e v e n i d o en Peal o r d e n de 3 de m a r z o de 1835. Gerona, 26 de j u n i o de 184ó, — P,A, D,E,A., A l e j a n d r o F o n t , secretario. (Boletín na, Oficial de la P r o v i n c i a de Gero- 28-VI-1845). Ornamentos Ay dos cálices, dos alobos, un de q r a n d e , o t r o de pequeño, unas c h r i s m e r a s de pía, una vera C r u z , tres r e l i q u l a r i o s , unos encensarlos de llautó, una u r n a p o b r e , q u a t r o albas, dos de buenas y dos algo passas v vie¡as, dos roquetes m u y usados, una casulla de domas b l a n c o , dos de vermellas y blancas, una de m o r a d a , una de negra, una de verda y o t r a de tres colores buena per los dies f e s t i v o s , con sus c o r p o r a l e s , tres capas p l u v i a l e s , una de dos colores, una de m o rada y o t r a de negra, la capeta para los v i á t i c o s , las toballas c o r r e s p o n d i e n t e s para los altares. Document tiúm, 5 GUIA COMERCIAL DE SALT L'ANY 1866 Arbat, Joaquín, botica. A r b a t , Silvestre; m é d i c o . Cañáis, Á n g e l ; negociante en ganado. Cañáis, J u a n ; negociante en ganado, Carandeli, D i o n i s i o ; negociante en ganado. Cervera, F r a n c i s c o ; z a p a t e r o . C o m a l a d a , J a i m e ; negociante en ganado. F e r r e r , Pedro; negociante en ganado. Fina, Pedro; negociante en ganado. En esta p a r r o q u i a no reside b e n e f i c i a d o ni sacerdote a l g u n o , sí solo el v i c a r i o , el Rdo. Josef C o l o m e d a , quien con sus indisposiciones, ha 22 L l a c h , Portavella ¡ C o m p . ; fabricantes de cintas. Oliveras y C o i n p . ; f a b r i c a n t e tejidos de a l g o d ó n . de hilados una sala bien v e n t i l a d a , en d o n d e están las camas de los braceros f i j o s de la casa que habitan en ella. En el piso segundo, f o r m a n d o p a r t e de las mismas habitaciones del señor están las de ios colonos. El o r d e n y el aseo que reina en todas, la e x a c t i t u d con que las muchachas de le casa tienen colocada la ropa blanca en sus arm a r i o s respectivos, las materias a l i m e n t i c i a s en su s i t i o c o r r e s p o n d i e n t e y el aseo y c u i d a d o que reina en su persona a pesar de estar dedicadas a l t e r n a t i v a m e n t e a las faenas del c a m p o y a las de la casa, p r u e b a n q u e la i l u s t r e Castellana no se desdeña de ocuparse en las faenas campestres a i m i t a c i ó n de lo que hacían antes las damas españolas y de lo que hacen hoy las inglesas y alemanas. ( . . . ) . y Palmada, Francisco; negociante en ganado. Perecaula, J u a n ; sastre. Ramio, Pedro; f a b r i c a n t e de hilados de algodón. Rovirola, M i g u e l ; negociante en ganado. (Viñas y Campi ; El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, Barcelona, 1866, pág. 198). (Luis Justo y Villanueva, a Revista de Agricultura, X V I I I , 18ó9, ps. 197-198). Document n ú m . 6 LA CASA DE PELAÍ DE CAMPS A SALT Un m i s m o techo c o b i j a a amos v a c r i a d o s , a p r o p i e t a r i o s y a c o l o n o s , a los señores de la tierra v a los simples c u l t i v a d o r e s ; f e n ó m e n o cada día más r a r o en nuestras construcciones rurales. Los hábitos de l u j o que las ideas modernas van i n t r o d u c i e n d o en nuestro país, hacen aue sea ¡ m o o s i b l e que personas que por necesidad han de tener hábitos y c o s t u m b r e s tan diversas c o m o el p r o p i e t a r i o y el s i m p ' e b r a cero puedan caber b a i o un m i s m o techo y a m o l dar.se a las mismas c i r c u n s t a n c i a s ; así que en todas las explotaciones rurales m o d e r n a s se hace una casa para el c o l o n o y o t r a para el p r o p i e t a r i o , o bien si no hav más aue u n a , hay c o m nleta separación de pisos v de vida y c o s t u m bres. Esta separación de vivienda trae conslno la falta de relaciones: a esta sique la falta de c a r i ñ o , v f i n a l m e n t e la idea de nue los i n t e r e sp'S del p r o n i e t a r i o v los del c u l t i v a d o r de la tierra son d i a m e t r a l m e n t e opuestos, c u a n d o en r e a l i d a d son uno m i s m o . Document núm. 7 EL RECTOR DE LA PARROQUIA FUIG DEL POBLÉ PER N O SER M O L E S T A ! Excmo. e l i m o . Sor. Con el mas v i v o pesar tengo que c o m u n i c a r a V . E . I . q u e después de haber estado de c i n c o a seis días en c o n t i n u a vigilancia y sin d o r m i r en la casa Rectoral p o r t e m o r a una sorpresa, el día de San Jayme afígurándose sin duda los republicanos e n c o n t r a r n o s en la Iglesia por la t a r d e , se p r e s e n t a r o n en ella con el g r i t o de ¿ d ó n d e está el Párroco? a él b u s c a m o s ; no obstante c o n f i a d o s con el a o o y o de esta P o b l a c i ó n , hemos aguardado [ h a s t a ] hoy el d e b i d o s i l e n c i o ; p e r o hoy al salir de la misa m a y o r ha llegado en casa un h o m b r e con una carta de un benem é r i t o P á r r o c o vecino, n o t i f i c á n d o m e la desgracia acaecida con e! Cura P á r r o c o de V i l o v í ; sin e m b a r a o ni p o r esto nos hemos a l a r m a d o , pero sí d o b l a r la v i g i l a n c i a ; p e r o a las dos de esta t a r d e , viene o t r o aviso d i c i é n d o n o s q u e los c i payos estaban en V i l a b l a r e i x , y que saliésemos de la Población sin d e m o r a de t i e m p o , lo q u e he p r o c u r a d o salir con el V i c a r i o ; estamos en espectación pues si las c i r c u n s t a n c i a s lo p e r m i ten y V . E . I . no tiene Inconveniente, v o l v e r e m o s los dos a encargarnos de esta p a r r o q u i a , a su debido tiempo. En la casa He Camps c o m o en las de la may o r narfe de Mallorca y c o m o en alaunas o t r a s He Cataluña ( n o muchas ñ o r d e s a r a c i a ) , los colonos V los braceros c o n t i n ú a n f o r m a n d o p a r t e de la f a m i l i a , y si bien Qozando de la c o m p l e t a independencia aue exiae su clase, viven sin emb a r n o b a i o el mi=;mo techo que su a m o y le ven a todas horas. De esta manera es r o m o se f o r man esas Generaciones de amos, colonos v braceros oiie se suceden s i m u l t á n e a m e n t e en una m i s m a finca, y en las cuales los h u m i l d e s c r i a dos ancianos se creen con d e r e c h o a reaañar a su a m o a n u i e n v i e r o n nacer, al oaso q u e le consideran c o m o un v e r d a d e r o padre, c o m o ej ú n i co a m o a r o de sus hÜos que aspiran alqún día a ser braceros o r o l ó n o s en el m i s m o puesto en que lo es su p a d r e . ( . . . ) . Dios guarde a V . E . I . m u c h o s años, Salt y j u l i o 27 de 1873. José Camps, Pbro. Ecónomo (signat) E x c m o . e l i m o . Sor. O b i s p o de esta Diócesis. En la casa de Camps en su piso p r i n c i p a l , con escalera c o m p l e t a m e n t e i n d e p e n d i e n t e , hay {Arxiu Diocesá, liigall 444 s.). 23 Document núm. 8 Document n ú m . 10 EVOLUCIO DE LA POBLACIO P O B L A C I O A C T I V A DEL CARRER DE LA UNIÓ EL 1897 (T857-T970) Anys Hab. 1857 18Ó0 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 19Ó0 1970 1.316 1.377 1.636 2.105 2.178 2.280 3.125 4.185 5.360 5.321 5,956 7.077 11.467 Població t o t a l ; 45 homes i 51 dones. HOMES: O b r e r s i n d u s t r i a textil Jornalers foneria ferro Oficial f o n e r . Jornalers agricoles Oficial paleta A p r e n e n t paleta Peo paleta Oficial f u s t e r Oficial picapedrer. Oficial calderer Oficial c a d i r a i r e Aprenent marbrista Oficial serraller Guarda Tartaner , Jornaler c a r r e t e r . Escultor . Dependen! (Font: Censos Oficiáis Document 30 VAGA A LA «COMA i CROS» EL 1919 DONES; Obreres Industria textil Oficial modista Rentadora Comerg . . . . El p r o l e t a r i a d o f a b r i l de Sait, cansado d e s o p o r t a r una e x p l o t a c i ó n i n h u m a n a i m p r o p i a d e nuestra época, decidió ha poco t i e m p o o r g a n i zarse en s i n d i c a t o de resistencia y defensa; u n i dos ya los o b r e r o s textiles de ambos sexos, hemos a c o r d a d o p r e s e n t a r a! p a t r o n o Juan Coma y Cros las siguientes bases: 17 1 1 1 20 {Font: Arxiu del 1897). Municipal de Sait, Padró 1.' Reconocimiento dención». 2.'' Sesenta horas de j o r n a d a 3.' P r e p a r a c i ó n . A u m e n t o del j o r n a l en la f o r m a q u e sigue: De c i n c o pesetas a once, el cincuenta p o r c i e n t o de a u m e n t o . De once pesetas y media a q u i n c e , el cuarenta p o r c i e n t o . 4.^ H i l a t u r a s . De cinco pesetas a once, el cincuenta p o r c i e n t o de a u m e n t o . De once pesetas y media a q u i n c e , el cuarenta p o r c i e n t o . Y p o r p a r t e de los demás t r a b a j a d o r e s de quince y media a v e i n t e , el t r e i n t a y cinco p o r c i e n t o de a u m e n t o . De v e i n t e y media a v e i n t i c i n c o , el v e i n t i c i n c o p o r c i e n t o sin d i s t i n c i ó n de sexos. 5.' No se a d m i t e n i n g ú n relevo en las horas de c o m i d a s . ó.*" En caso de accidente de t r a b a j o , el j o r nal íntegro. 7." Por p a r t e del j o r n a l , d a r un a y u d a n t e por m á q u i n a . Document núm. 9 INFORME DE LA INSPECCIO SOBRE ESCOLA PUBLICA Al visitar las escuelas de SaIt tuve ocasión de observar que pasan de ciento los alumnos en la de niños y que es bastante menos concurrida la del otro sexo. Y como no es posible, a pesar del celo e inteligencia del profesor don Esteban Vila, dar una enseñanza como la pedagogía moderna reclama, se propuso la creación de una auxiliaría, sin perjuicio de ver si más adelante será necesario establecer una escuela en el barrio de San Antonio. Los locales regulares, se intenta construir un edificio para escuelas. (El Defensor 1903). del Magisterio, n ú m . 11 28-ViM- 24 del S i n d i c a t o «La Re- p o r semana. Document C o m o se ve, las demandas f o r m u l a d a s p o r los o b r e r o s no pueden ser más modestas, pues el derecho de r e c o n o c i m i e n t o del s i n d i c a t o está a u t o r i z a d o p o r nuestras leyes, y sólo se resisten a ello (os p a t r o n o s ancestrales, los que i n f o r m a n sus acciones en un e s p í r i t u f e u d a l , en desac u e r d o con el a m b i e n t e m o r a l y social a c t u a l . PROCLAMA DEL SINDICAT UNIC A todas las compañeras del Sindicato Único de trabajadores en general y a las de la Fábrica i<Manufacturas de Antonio Gasol» en particular. Y en c u a n t o a los salarios y h o r a r i o , c o m o el lector verá, y aun o b t e n i e n d o í n t e g r a m e n t e las reivindicaciones que p r e t e n d e m o s , todavía q u e d a m o s m u y por d e b a j o del régimen de las demás f á b r i c a s de tejidos de Cataluña y del resto de España. Compañeras, hora es ya de que despertemos de este l e t a r g o q u e estamos padeciendo. Hace un año que tenemos nuestro S i n d i c a t o Único y habéis p o d i d o c o n s t a t a r por vosotras mismas las b u r l a s , las vejaciones y las insidias de que hemos sido y somos v í c t i m a s a pesar de tener nuestra o r g a n i z a c i ó n c o n f e d e r a l . Damos hoy esta nota al p ú b l i c o para que se entere de la razón que nos asiste y se haga cargo de la j u s t i c i a de nuestras reclamaciones. Es d e n i g r a n t e , b o r c h o r n o s o lo que ha pasado y está pasando en esta f á b r i c a de Sait, gracias a este r e d u c i d í s i m o n ú m e r o de desertores de nuestras filas ( l o s i n v á l i d o s ) y los bufones de los encargados, estos señores encargados que ya no se consideran c o m o e x p l o t a d o s ; que ahora con el solo afán de p e r j u d i c a r a los confederados están s i e m p r e en f r a n c a camaradería con el M a y o r d o m o , con el d i r e c t o r y con los desgraciados q u e f o r m a n p a r t e de esta h e r m a n d a d llamada de los « i n v á l i d o s » y sino pruebas. Los huelguistas, t a n t o los h o m b r e s c o m o las m u j e r e s , estamos dispuestos a n o d e p o n e r nuestra a c t i t u d en t a n t o no sean satisfechas las justas demandas que f o r m u l a m o s . Nada más. Viva la u n i ó n de los t r a b a j a d o r e s ! LA ( E l Autonomista, Document JUNTA Todas sabéis que en esta f á b r i c a hay un encargado que se aesafió una vez con el mayordomo. 3-IN-1919). Hay o t r o que no se acuerda que h i c i e r o n aborrecer a su h e r m a n o hasta que c o n s i g u i e r o n p o r m e d i o de burlas e i n j u s t i c i a s , f a s t i d i a r l e y lograr que se marchase de este p u e b l o ; esto lo h i c i e r o n solamente, p o r q u e era n o b l e , era buen o , e r a . . . un h o m b r e ! Y c l a r o no se prestaba a secundar sus planes maquiavélicos y despóticos c o n t r a n o s o t r o s , no era ni b u f ó n , ni espía, ni s o p l ó n , ni d e l a t o r , c o m o lo son estos c u a t r o degenerados que hay ahora, que si los hechasen ( s i c ) a la calle no p o d r í a n ganarse las judías en ninguna o t r a p a r t e . n ú m . 12 RELACIO DELS 2 0 PRIMERS L'ANY 1919 CONTRIBUENTS Pessetes 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. Caries de Camps d'Olzinellas Pere Coll G ü i t o . Rafael T u r ó n Bofill Felip Alcalde Noy. M a n u e l V i d a l Busquets Narcfs Prunell Rovira . Juan C a b r u j a Subiros Francesc Estañol Masó Doménec Vínolas Caries . Narcís Bagué Casadevall . E m i l i PibernaC V i a d e r Josep Ramis A d r o h e r B a r t o m e u M a t e u Rabassa. Joan Puig Marqués Pere Vila T u r ó n . Jeroni Casellas Barrera Esteve Pibernat Cantalozella Francesc G i f r e Ferrer Pere Alsina Espígol D a l m a u D a l m a u Fábrega (Font Acias pleno, 1919-1920, n ú m . 13 Y estos b u f o n e s que t a n t o interés tienen c o m a d r e a r con las ( ? ) t r a b a j a d o r a s que los tienen al c o r r i e n t e de todas las noticias de ú l t i m a h o r a ; son los responsables de que en la f á b r i c a seamos v í c t i m a s de las b u r l a s de esta escoria de los i n v á l i d o s cuyas burlas f o m e n t a n ellos con su p a s i v i d a d y tolerancia. Ellos pues r e p i t o , desde el D i r e c t o r al M a y o r d o m o y los encargados, son los responsables de la antipatía que existe e n t r e los o b r e r o s de esta f á b r i c a . 2.ó30'00 533'33 240'00 180'60 161'28 147'Ó0 144'92 138'60 131'29 129'30 116'75 108'44 107'18 107'07 104'Ó9 104'47 88'72 88'Ó0 83'00 Sl'óO ps. Se ve bien c l a r o su interés. Han f o r m u l a d o un p a c t o para r o m p e r nuestro S i n d i c a t o , nuestra o r g a n i z a c i ó n C o n f e d e r a l , la cual les estorba m u c h o y además estorba a la o r d a c a c i q u i l de este p u e b l o y para lograr su obra de destrucción han hecho salir a este t i p o degenerado, rep u l s i v o , «Sr. Vtlá» para que en u n i ó n de sus dos inseparables vasallos y secundados por todos estos incautos q u e c o m p o n e n la H e r m a n d a d de los i n v á l i d o s , den la puntilla y acaben con el S i n d i c a t o ú n i c o . ¡ V a n a i l u s i ó n ! Nuestra O r g a n i z a c i ó n Confederal es i n d e s t r u c t i b l e , los 8-9). 25 t r a b a j a d o r e s nos hemos dado cuenta de vuestras pretensiones y sabemos o c u p a r el s i t i o que nos pertenece desvelándonos para p r o p a g a r y defender los p o s t u l a d o s de la C.N.T. El dia següent, 28 del mateix j u n y , a presencia del Sr. Francesc Esteller, delegat expressament per l ' H o n o r a b l e Sr. Conseller de Treball de la G e n e r a l i t a t , la r e p r e s e n t a d o o b r e r a form u l a , per e s c r i t , la sol-licitud d ' a m p l i a c i ó de l'expedient susdit, per tal c o m entenien que l'aut o r i t z a c i ó per a r e d u i r la setmana de treball no havia estat feía en f o r m a regular i que obe'ía a represálies per p a r t del p a t r ó . Nada i m p o r t a que los bufones se hayan aliado para ir c o n t r a nuestro o r g a n i s m o ; nos defenderemos c o n t r a todos. Hasta hoy hemos tenido pasividad y tolerancia s o p o r t a n d o vuestros i n s u l t o s ; vuestros escarnios p o r q u e os creíamos e q u i v o c a d o s ; p e r o hoy q u e nos damos cuenta de vuestra mala fe deióemos a d v e r t i r o s q u e se acabó la p a s i v i d a d . ¡ N o nos insultéis, p o r q u e nos d e f e n d e r e m o s ! j C o m p a ñ e r o s ! ¡ C o m p a ñ e r a s ! Procuremos f o r t a l e c e r nuestro S i n d i c a t o con nuestro esfuerzo c o l e c t i v o , para p o d e r n o s e n f r e n t a r con esta burguesía déspota y canalla q u e nos explota y defendernos de todos los ataques que se nos d i r i j a n . ¡ A t r a b a j a r pues, para nuestra o r g a n i z a c i ó n ! ¡ V i v a el S i n d i c a t o Único de T r a b a j a d o r e s ! ¡ V i v a la C o n f e d e r a c i ó n Nacional del T r a b a j o ! ¡ V i v a la Asociación Internacional de T r a b a j a d o r e s ! La setmana del 29 de j u n y al 4 del c o r r e n t t r a n s c o r r e g u é sense n o v e l a t , tota vegada que, havent celebrat festa l'indicat dia 29 de j u n y , la setmana de treball f o u t a n m a t e i x de cinc dies. C o m que el subscrit no tenia noticies de l'estat de la p e t i c i ó d ' a m p l i a c i ó de l'expedient abans e s m e n t a t , el d i m a r t s , dia 7, vaig trasllad a r - m e , a c o m p a n y a l del conseller m u n i c i p a l , el c o m p a n y P i b e r n a t , a Barcelona per celebrar una e n t r e v i s t a a m b l ' H o n o r a b l e Conseller de Treball a m b el qual c o n v i n g u é r e m de c o n t i n u a r les gestions l'endemá, j u n t a m b la r e p r e s e n t a d o deis obrers. La Confederada (Despertar, E¡ dia 8, també a m b el c o m p a n y P i b e r n a t , ens e n t r e v i s t á r e m a m b el p a t r ó Sr. Coma i Cros, el q u a l a m b paraules dures i a m b un to d'innecessária v i o l e n c i a , es negá r o d o n a m e n t a acceptar la más m í n i m a transacció. 14-V-1932). Document A les 12 de la nit v i s i t á r e m , a m b els o b r e r s , l ' H o n o r a b l e Sr. Conseller de Treball. Convinguérem que si els treballadors acceptaven la redúcelo de la setmana de treball, ell — l ' H o n o r a b l e Conseller— els assegurava que aconseguiria que el p a t r ó no comencés a e s t a b l i r la redúcelo fins després de les vacances de la f á b r i c a q u e s'escauen del 25 de j u l i o l al 3 d'agost de l'any actual, naturalment. n ú m . 14 CONFLICTE A LA COMA CROS I D I M I S S I O DEL BATLLE Ais c o m p a n y s de l'Ajuntament: Els o b r e r s havlen acceptat aquesta f ó r m u l a . Pero h c m no c o m p t a v a a m b I ' a c t i t u d i r r e d u c tible del p a t r ó . A v u i a les dues de la t a r d a , a p r o x i m a d a m e n t , l ' H o n o r a b l e Conseller de T r e ball m'ha c o m u n i c a t que f i n s aquell m o m e n t les seves gestions havien fracassat, p e r o que les prosseguia. El día 26 de j u n y d a r r e r es p r o d u í un conflicte social a la f á b r i c a de f i l a t s i teixits que en aquesta vi la posseeix el senyor Joan Coma i Cros, la repercussió del qual copsá el s u b s c r i t . El p a t r ó , a m b a u t o r i t z a c i ó deis organismes del Treball de la Generalitat de Catalunya recaiguda en l'expedient i n c o a t , es disposá a l i m i t a r a cinc els dies de treball de la setmana, i els o b r e r s per la seva p a r t , no a d m e t e n t la redúcelo de llur setmanada-salarl, d e c i d i r e n de no a b a n d o n a r la f á b r i c a , disposats a r o m a n d r e - h i fins que l'ac o r d del p a t r ó fos refusat. A i x í ho he c o m u n i c a t a la Direcció de la fáb r i c a i ais representants deis o b r e r s . Aquests, decebuts i j u s t a m e n t indignats per la i n t r a n s i gencia del p a t r ó , han m a n i f e s t a t que per tal d ' i m p e d i r que demá t a n q u i n la f á b r i c a , avui ja no l ' a b a n d o n a r a n . I m m e d i a t a m e n t vaig posar-me a m b contacte a m b les parts l i t i g a n t s , p r o c u r a n t d ' o b t e n i r una c o n c i l i a c i ó que permetés el d e s e n v o l u p a m e n t de les coses pels cursos regulars. En una e n t r e v i s t a sostinguda el m a t í del dia 27 a m b el digne Com i s s a r i d ' O r d r e Public, Sr. O l i v a , a la q u a l h¡ assistiren el C o m i t é de f á b r i c a en representacíó deis o b r e r s i m ' h i a c o m p a n y a r e n el c o m p a n y de C o n s i s t o r i c i u t a d á Pibernat i el Secretar! d'aquesta C o r p o r a c i ó m u n i c i p a l , f o u c o n v i n g u d a una treva. Els o b r e r s abandona ríen la f á b r i c a m e n t r e s prosseguien les gestions per a t r o b a r una solució al c o n f l i c t e . Aquest és, a grans t r e t s , l ' h i s t o r i a l del conflicte, Fracassada la meva i n t e r v e n c i ó per a sol u c i o n a r - l o , ara e m c a l d r i a atendré els aconteixements per actuar, no c o m a m i t j a n c e r ni c o m a a r b i t r e , sino en concepte d ' a u t o r i t a t governat i v a , és a d i r , i n t e r v e n i r c o e r c i t i v a m e n t a m b la for^a p ú b l i c a , a p i t r a l a n t les contingéncies del cas, en la mesura establerta per la llei del 8 de j u l i o l del 1933, q u a n t ais Alcaldes. Si paral-lelament a les f a c u l t á i s per a defensar l ' o r d r e p ú b l i c , en tingues el s u b s c r i t per a p r e n d r e les mesures de p r e v e n c i ó establertes 26 per ía d i t a llei, especialment en el seu a r f i c l e 2 7 , regla 7.", no h¡ h a u r i a i n c o n v e n i e n t a prosseguir les actuacions. Pero l i m i t a d a ara la meva acció a i n t e r v e n i r a m b la for(;a p ú b l i c a , em t r o baria en el cas a b s u r d de s u b s t i t u i r un deis bell i q e r a n t s : el p a t r ó . Eleccions Parlament de Catalunya ( 2 0 - X I - 3 2 ) . Cens: 1.2ó8 V o t a n t s : 753 59'3 % . Esquerra Repub. de Catalunya Lliga Regionalista . . . . A c c i ó Catalana Esquerra Fed. A g r a r i a O b r e r a Bloc C b r e r i C a m p s r o l C a n d i d a t u r a radical-federalista P a r t i t C o m u n i s t a de Catalunya A mes de la repugnancia m o r a l que aixó em p r o d u i r i o , f í s i c a m e n t tampoc no e m t r o b o en c o n d i c i o n s d'execufar-ho. Eis c c m p a n y s de C o n s i s t o r i no desconeixen el meu estat p r e c a r i de salut. Per aquest m o t i u i pels a n t e r i o r m e n t expressats, e s t i m a n t tot el que val i representa l ' h c n o r que váreu fer-me elegint-me, e m veig en el cas d o l o r ó s de presentar, a m b carácter i r r e v o c a b l e , la d i m i s s i ó del carree d'Alcaide-President d'aquesta digna Corporació municipal. Sait, deu de j u l i o l del m i l nou-cents 373 343 254 169 92 24 75 Ó3 91 62 18 9 3 1 Eleccions D i p u t a t s a Corts ( 1 9 - X I - 3 3 ) . Cens: 2.512 V o t a n t s : 1.538 ór2°¿, Lliga Catalana Esquerra Republicana . . . . Front Obrer Dreta A g r a r i a P a r t i t República Radical . . . trenta sis. 732 ó94 109 36 23 717 683 55 16 23 M A N U E L TERMES (Libro de actas, 1935-1937, fols. 43 v. AA V.). Eleccions m u n i c i p a l s ( 1 4 - 1 - 3 4 ) . Cens: 2.512 V o t a n t s : 1.883 74'5 % . Centre República C a n d i d a t u r a P o p u l a r A d m i n i s t r e ti va Alianza O b r e r a i Pagesa . 690 676 517 D o c u m e n t n ú m . 15 VOTACIONS M Á X I M E S I M I N I M E S EN LES ELECCIONS DE LA REPÚBLICA Eleccions D i p u t a t s a C o r t s { 1 6 - M - 3 6 ) . Front Front Eleccions D i p u t a t s a Corts ( 2 8 - V I - 3 1 ) . Cens: 1.2Ó8 V o t a n t s : 1.098 8ó'5 % Coalició catalana republicana . Lliga Regionalista Bloc O b r e r i C a m p e r o l . . . 994 106 6 988 100 5 d'esq. de Catalunya cátala d ' o r d r e . . . . 1.349 704 1.336 683 (Font: Butlletí Oficial de le Provincia i Butlletí Oficial de la Generalitat). Autoritats provincials i locáis a íacte d'inauguració de les c^ses barates. Discurs vibrant del governador Mazo Meado: "Continuad, sallenses, sisndo hombres broncos, inquietos y afanosos de la auténtica justicia social..." (4-11-1956). 27