Pràctica Franquisme - HISTÒRIA D`ESPANYA

PRACTICA TEXTOS SECUNDARIS 1
Text 1: El nou protagonisme de l’Església.
Acabada la guerra, el nou Estat es va afanyar a declarar la seva confessionalitat i el
ferm propòsit d'erigir en fidel guardià de l'Església i les seves Institucions. A cop de llei,
el govern franquista va ser tornant a l'Església tots els privilegis que un dia li tragués el
govern republicà; alhora que abolia el divorci, feia obligatori el matrimoni per l'Església
i eximia aquesta de la tributació d'impostos pels béns eclesiàstics [...]
Els bisbes, autèntics reietons en les seves diòcesis, van aprofitar tota mena de tribunes
per imposar les seves cartes pastorals que, mentre mostraven una obsessiva
preocupació per la moral del panxell, oblidaven, en canvi, la dramàtica realitat del
moment: la fam, l'estraperlo, l'atur, la manca d'habitatges i d'escoles, els abusos de
poder, les repressions, les presons plenes.
Bahamonde Magro, Àngel (1993): La societat espanyola dels anys 40. Quaderns del
Món Actual, Madrid, núm. 3, p. 15.
Text 2: El «contuberni» de Munic.
«L'assemblea que va adoptar aquesta moció encarnava el més influent i militant de
l'opinió europeista. El 8 juny 1962 quedar doncs consagrada a Munic la negativa
terminant a admetre Espanya ni encara com a associada en el sistema europeu mentre
no canviï el seu règim. En tornar a Espanya els delegats de l'interior, fins a dos
dotzenes, dels més destacats, fins i tot el senyor José María Gil Robles, es van veure
obligats a escollir des de la escala de l'avió, o el seu desterrament o la seva
confinament a Fuerteventura. A Gil Robles no li va ser permès comunicar amb casa ni
encara per canviar de roba i va passar la nit vigilat a vista en un xicotet saló de
l'aeroport. Aquesta conducta bàrbara, en el sentit concret de la paraula, és a dir,
desproveïda de llei, caritat i respecte, va acabar per llevar-li al règim l'opinió europea i
encara universal. »
S. MADARIAGA: Espanya. Assaig d'història contemporània. 1978.
PRACTICA TEXTOS SECUNDARIS 1
Texto 1: El nuevo protagonismo de la Iglesia.
Terminada la guerra, el nuevo Estado se apresuró a declarar su confesionalidad y el
firme propósito de erigirse en fiel guardián de la Iglesia y sus Instituciones. A golpe de
ley, el gobierno franquista fue devolviendo a la Iglesia todos los privilegios que un día
le quitara el gobierno republicano; al tiempo que abolía el divorcio, hacía obligatorio el
matrimonio por la Iglesia y eximía a ésta de la tributación de impuestos por los bienes
eclesiásticos [ ... ]
Los obispos, auténticos reyezuelos en sus diócesis, aprovecharon toda suerte de
tribunas para imponer sus cartas pastorales que, mientras mostraban una obsesiva
preocupación por la moral de la pantorrilla, olvidaban, en cambio, la dramática
realidad del momento: el hambre, el estraperlo, el paro, la falta de viviendas y de
escuelas, los abusos de poder, las represiones, las cárceles llenas.
Bahamonde Magro, Ángel (1993): La sociedad española de los años 40. Cuadernos del
Mundo Actual, Madrid, núm. 3, p. 15.
Texto 2: El «contubernio» de Munich
«La asamblea que adoptó esta moción encarnaba lo más influyente y militante de la
opinión europeísta. El 8 de junio de 1962 quedó pues consagrada en Munich la
negativa terminante a admitir a España ni aún como asociada en el sistema europeo
mientras no cambie su régimen. Al regresar a España los delegados del interior, hasta
dos docenas, de los más destacados, incluso don José María Gil Robles, se vieron
obligados a escoger desde la escalerilla del avión, o su destierro o su confinamiento en
Fuerteventura. A Gil Robles no le fue per-mitido comunicar con su casa ni aún para
cambiar de ropa y pasó la noche vigilado a vista en un saloncillo del aeropuerto. Esta
conducta bárbara, en el sentido concreto de la palabra, es decir, desprovista de ley,
caridad y respeto, terminó por enajenarle al régimen la opinión europea y aún
universal.»
S. MADARIAGA: España. Ensayo de historia contemporánea. 1978.
PRACTICA TEXTOS SECUNDARIS 1
1. Descriu breuement el tipus de font utilitzada.
2. Exposa les idees principals del text dins del seu context històric.
3. Defineix de forma sintètica els conceptes “Nou Estat” i “europeista”, en
el context de l’època del text.
4. b) Explica el paper de l’Església catòlica en el desenvolupament social i
polític de Espanya fins a 1970.