Samaràs s`afanya a buscar soci de govern

Dimarts, 19 de juny del 2012. ANY XXXVII. NÚM. 12501
1,20€
Salut
Premi Sant Joan
Dissabte ja s’haurà
de pagar 1 euro per
recepta ■ P24,25
Ada Castells examina
les pors en la novel·la
‘Pura sang’ ■ P34
589
Ahir
COP · Els mercats ignoren els resultats
de Grècia i Montoro suplica al BCE que
actuï per controlar la prima de risc
■ P15
539
528
512
490
471
461
Prima de risc
del deute espanyol
449
430
8 de maig
11 de maig
17 de maig
22 de maig
28 de maig 30 de maig
7 de juny
12 de juny
18 de juny
Samaràs s’afanya a
buscar soci de govern
El líder de Nova
Democràcia vol més
temps per complir el
pla de rescat i la UE
descarta donar-n’hi
P8,9
Punt de Vista
P20
Joaquim
Coello Brufau
Van Rompuy, president del Consell Europeu, i Durão Barroso, president de la UE, ahir ■ B.L. / AFP
ECONOMIA, P17
La UE promet avançar cap a la unió fiscal
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
118468-105001V
La Unió Europea ha aprofitat el gran fòrum mundial que representa el G-20, el grup dels vint països més industrialitzats del
món, per afirmar que treballa a favor de la unió fiscal. Brusselles escolta així les demandes de l’FMI i dels Estats Units.
I ara, què?
Reportatge
Incerteses
amb tensió
màxima
P16
Club del
Subscriptor
P7
2
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Ens
ha arribat
Els partits
“s’obliden” de
l’eufòria de
Barcelona 92
Apunts
Les cares de la notícia
La commemoració
que l’Ajuntament de
Barcelona té previst
fer dels 20 anys dels
Jocs de 1992 ha començat amb mal
peu. Ahir la presentació d’aquests actes
havia d’anar acompanyada d’una foto
conjunta amb representants dels cinc
grups municipals per
visualitzar la importància política i simbòlica de la celebració. Doncs bé, a la
pràctica la imatge no
es va poder plasmar
perquè cap representant polític es va
presentar a la cita.
L’excusa? Cap se’n
va recordar.
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Lluís
Martínez
Sorpresa
Han passat les eleccions
gregues, aquestes que
sembla que a Europa tothom temia –però l’Estat
espanyol, més–, han guanyat els partits que estan
a favor que les coses es
mantinguin més o menys
com estan, i la prima de
risc espanyola, què fa?
Doncs continua pujant. I
que me’n diuen del bo a
10 anys? Per sobre del
7%? Home, això no es fa!
¿No havíem quedat que el
gran problema, allò que
portava Rajoy, de Guindos
i Montoro pel carrer de
l’amargura era culpa dels
grecs? ¿Que davant la inestabilitat i el perill que
Grècia fos expulsada de
l’euro havien apostat perquè el següent país a trontollar seria Espanya?
Doncs, no. Sembla que
la causa de les nostres
desgràcies –nostres, perquè de moment Catalunya
és a dins d’Espanya– no
són els grecs, sinó d’altres.
Aquí tenim dues opcions: podem mirar cap
enfora i assenyalar Alemanya –que és el principal
contribuent als fons de
rescat que es fan i es desfan– o podem mirar cap
endins. Si triem aquesta
segona via, que és la més
honesta i encertada, tant
dependrà del punt de vista. Si ho mirem nosaltres,
els catalans, parlarem
d’una estructura de l’Estat
artificialment sobredimensionada i d’una política obsessionada pel centralisme i l’aparença.
Però, si ho miren des
de Madrid, la culpa serà
de l’Estat de les autonomies, d’unes autonomies
que no se saben administrar, d’unes autonomies
que es van crear per lligar
curt els catalans i els bascos. En conclusió: la culpa
és dels catalans. De qualsevol menys d’ells, d’un
govern que des de fa mesos navega sense rumb.
-+=
PRESIDENT DE FRANÇA
François
Hollande
Un canvi
de rumb
La segona volta de les eleccions
legislatives franceses ha reforçat
el socialista François Hollande.
Una victòria important com a contrapès de la política d’austeritat a
ultrança d’Alemanya. Hollande
proposa apostar més pel creixement, que és la fórmula que ha
de permetre mantenir l’estabilitat social i pagar els deutes.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
-+=
ARTISTA
Mona
Hatoum
L’art del
contrast
L’artista palestinobritànica
Mona Hatoum treballa amb el
contrast: la violència i la bellesa
són presents a la seva obra. A
partir de dijous, la Fundació Miró serà el marc d’una bona
mostra del seu art. L’any passat va rebre el tercer premi
Joan Miró, concedit per la Fundació i l’Obra Social de la Caixa.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
-+=
MINISTRE D’HISENDA DE L’ESTAT ESPANYOL
Cristóbal
Montoro
Una situació
“crítica i crucial”
El ministre d’Hisenda ha declarat que la situació de l’economia espanyola és molt complicada. “Crítica i crucial”, en concret. I és que
després de les eleccions gregues s’han acabat les excuses i els pretextos. Espanya s’enfronta als seus problemes sense cortines de
fum. I aquests problemes són una administració ineficient i inflada, una morositat bancària galopant i un orgull que evita admetre
les coses tal com són. Ara ho pagarem car.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
-+=
ESCRIPTORA
Ada
Castells
Bona
literatura
La periodista i escriptora Ada
Castells ha rebut el premi Sant
Joan, un dels més prestigiats
en la literatura catalana. La jove
autora és ben coneguda pels
lectors d’aquest diari, però també per tots els que estan atents
a les noves fornades d’autors
capaces d’injectar una gran vitalitat a la nostra llengua.
Vuits i nous
Anar esperant
——————————————————————————————————————————————————
Manuel
Cuyàs
Com que els caixers automàtics dels bancs i caixes
per molt que tinguin la forma de confessionaris no
diuen res i l’única consulta que els pots fer és la del
saldo, entro a l’oficina per
veure si el director o algun empleat em pot explicar de manera clara i
amena les causes profundes de la crisi econòmica
que patim i la manera que
hi ha de sortir-nos-en. Em
rep un alt empleat el qual,
com si ara el confessor fos
jo, em confia en veu baixa
i mirant a dreta i esquerra
perquè no el sentin que
no hi entén ben bé res.
Suggereixo: “Potser si
parlés amb el director?”
“No li ho aconsello; està si
fa no fa com jo, només
que per raons del càrrec el
trobaria més aclaparat.”
L’alt empleat em dóna
un consell: “Llegeixi els
diaris, escolti tertúlies. Hi
ha moltes opinions que
potser li seran d’utilitat.”
L’alt empleat ha fet servir
un to que indica que ni ell
mateix es creu el que acaba d’afirmar. Li dic que ja
ho faig, que escolto totes
les opinions que se’m posen a tret i que el mal és
que d’enlloc en trec l’aigua clara. Li dic més, molt
més: que jo mateix sóc
tertulià i articulista i que
m’acuso d’un alt grau d’irresponsabilitat perquè,
obligat per la temperatu-
ra ambiental, he formulat
opinions sobre la crisi que
no condueixen enlloc ni
poden haver ajudat en res
els oients perquè reconec
que d’aquesta matèria estic absolutament peix.
“Com tothom, com tothom”, mira de tranquillitzar-me l’alt empleat. Li
dic: “Quan fa una setmana, en dissabte, Europa
va rescatar els bancs espanyols en fallida, semblava que dilluns les borses i això que en diuen la
prima de risc havien de
tocar les castanyoles. Vam passar un diumenge tranquil i esperançat. Dilluns va arribar
i vam constatar que totes
les il·lusions plegaven el
ram. A partir d’aquell dia
ens vam passar la setmana esperant el resultat de
les eleccions gregues. Tot
i haver-les guanyat el partit que volien les autoritats europees que manegen la cosa econòmica,
hem tingut un altre dilluns negre, que és el
d’ahir.” Observo que a l’alt
empleat els ulls li espurnegen. El meu relat
li ha donat
peu per poder-me de
dir: “Haurem d’esperar les eleccions americanes.” “Les
americanes?” “El
món és un mocador, què li
haig de dir.”
“Però
són al
novemANTHONY GARNER
bre.”
“Això no és res, un buf, no
ens n’adonarem i ja hi serem.” Bon Nadal, doncs.
| Punt de Vista | 3
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
La frase
del dia
“Grècia respecta la firma del pla de rescat
però, al mateix temps, volem renegociar-lo”
Andonis Samaràs, LÍDER DE NOVA DEMOCRÀCIA
A la tres
EDITORIAL
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Xevi Xirgo
[email protected]
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
25 anys
H
i passo per davant molt sovint. I els puc ben assegurar
que cada cop que hi passo, i
no hi ha ni una sola vegada
que me n’escapi, no puc deixar d’imaginar-me les escenes que s’hi van viure
avui fa justament vint-i-cinc anys. Els
parlo, és clar, de l’atemptat d’ETA a
l’Hipercor de la Meridiana de Barcelona. Hi van fer esclatar un cotxe bomba
amb trenta quilos d’amonal i cent de
gasolina. A les quatre i deu minuts de
la tarda de tal dia com avui, però d’avui
farà vint-i-cinc anys, 21 persones hi
van deixar la vida i 45 en van sortir
amb unes ferides de les quals avui encara pateixen seqüeles. I si jo, que no
hi tenia cap familiar ni conegut, encara en pateixo seqüeles psicològiques,
no em vull ni imaginar què senten els
familiars directes i què sentiran avui
quan tots en parlem. Per això em trec
“Hi passo per
davant molt sovint, i
encara ara no me
n’escapo ni un sol
cop d’imaginar-me
el que s’hi va viure
arran de l’atemptat
d’Hipercor”
el barret davant el gest que es va produir la setmana passada, quan un dels
ferits greus, Robert Manrique, durant
anys president de l’Associació de Víctimes del Terrorisme a Catalunya, es va
entrevistar a la presó de Zaballa amb
Rafael Caride Simón, el cervell i autor
material de l’atemptat més sanguinari
d’ETA. Pell de gallina sentint-lo parlar.
Voldria ser capaç de dir-los que si a mi
em matessin la parella o un fill faria el
mateix. Però no ho sé i no crec que ningú pugui fer càbales sobre què faria. No
se’n deuen poder fer fins que t’hi trobes. Admiro el gest, de les dues bandes,
com vaig admirar en el seu moment el
perdó públic als assassins del seu pare
fet per una de les filles de Lluch. No sé
què dir. Només em puc limitar a constatar que, sortosament, algunes coses
que fins ara em semblaven impensables s’estan produint. I que això és bo.
El timbal
Improvisació
El govern parlava a finals de
l’any passat de tiquet moderador en la despesa farmacèutica i a partir de dissabte s’abonarà un euro
per cada medicament prescrit pel Servei Català de la
Salut que ens emportem a
casa, tal com es va aprovar
el març passat. A l’abril, el
Ministeri de Sanitat va
anunciar un nou sistema de
copagament dels fàrmacs,
que ha d’entrar en vigor l’1
de juliol. Falten dotze dies i
Madrid encara no ha fet arribar a l’administració catalana ni a les farmàcies les
dades (fiscals i de la Seguretat Social) que determinen si l’usuari ha d’abonar o
no part del cost del medicament. Dues administracions que demostren que hi
ha dues maneres de fer.
Una que planifica i va fent, i
l’altra que improvisa en espera del que li mani Brussel·les.
Pepa
Masó
Desclot
Sense perdó
F
a una setmana, arran de la
concessió de “la línia de
crèdit”, el govern espanyol
es pensava que tenia un cert
marge. Però l’errava. El rescat
–perdó, el “préstec”– del Banc
Central Europeu tenia com a
beneficiaris els bancs i no pas
l’Estat. Per tant, la desconfiança
dels inversors no es va alterar
gens i la prima de totes les
primes va continuar disparada i
disparant. El govern espanyol va
apel·lar llavors a la “volatilitat” de
les eleccions gregues i a la
incertesa que les acompanyava.
Amb això guanyava uns dies. I
res més. Com es va demostrar
ahir. A Grècia han guanyat els
europeistes, però el deute públic
espanyol continua en caiguda
lliure i ha fet un nou rècord: ha
arribat als 580 punts. Sense
marge ni excusa, el ministre
d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha
proclamat acorralat que qui ha
de respondre és el Banc Central
Europeu, que ho ha de fer “amb
fermesa i fiabilitat”. Heus ací el
gran problema. És el govern
espanyol qui ha de demostrar
fermesa i fiabilitat. I com que no
en té, els mercats ataquen sense
perdó.
Vicent
Sanchis
Un canvi
de política
per a Grècia
Diversos governs de tota la
Unió, també el de l’Estat espanyol, van saludar ahir com un
gran èxit la victòria relativa dels
partits grecs que estan a favor de
mantenir-se dins de l’euro i complir
amb els pactes d’austeritat... tot i
que revisats. Però aquestes eleccions, per elles mateixes no han solucionat res. S’ha de formar un govern, i s’ha de veure la disposició
dels socialistes del Pasok a integrar-s’hi. Si ho fan finalment serà
des de la pura responsabilitat política, perquè les reformes que va haver d’aplicar Iorgos Papandreu han
passat una elevada factura electoral a aquest partit. Formar part de
la coalició implica més desgast i observar com la formació comunista
Syriza li continua prenent electors.
La lliçó i avís de les eleccions gregues és que la Unió Europea en general i Alemanya en particular han
de canviar la seva política. No respecte de Grècia, sinó respecte de
tots els països que passen un moment complicat. Un canvi de política que no pot consistir a mantenir
l’austeritat i allargar els terminis per
pagar el deute, com a simple gest
de bona voluntat perquè els grecs
han votat allò que Alemanya volia,
sinó a afluixar la pressió i apostar
pel creixement. Perquè el creixement alleugerirà els patiments socials i perquè és la millor manera de
garantir-se que els deutes es pagaran i que baixarà la pressió reflectida en la prima de risc. L’alternativa a
no canviar la política general és ben
previsible: més mesures d’austeritat desgastaran el govern grec, que
es veurà abocat a fer unes altres
eleccions d’aquí a uns mesos. Grècia es convertirà, com altres països
del sud, en un focus d’inestabilitat
política i social constant. Cal preguntar-se si és això el que necessita
Europa en aquesta hora.
4
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
El català a la
Franja, en
perill
Política
El govern aragonès
derogarà la llei de
llengües i regularà
“l’aragonès de
l’àrea oriental”
Vint-i-cinc anys de l’atemptat a Hipercor
Memòria viva
RECORDANÇA El Parlament ret homenatge a les víctimes del terrorisme coincidint amb els 25 anys de l’atemptat a
Hipercor VÍCTIMES Tres testimonis relaten les seves experiències i es reivindiquen davant dels ciutadans i els polítics
Ò. Palau / E. Ansola
BARCELONA
“Estem amb vosaltres.”
Aquestes van ser les primeres paraules de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, en l’acte
d’homenatge a totes les
víctimes del terrorisme
que es va celebrar ahir a la
cambra catalana coincidint amb els 25 anys de
l’atemptat amb bomba a
l’Hipercor de Barcelona.
Una tragèdia que va tocar de ple Rosa Maria Peláez, una de les tres persones que amb el seu testimoni va voler recordar a la
societat que el dolor continua ben viu entre les persones que han estat objecte
d’un atemptat terrorista,
en contraposició al silenci
que ells mateixos acostumen a rebre tant de ciutadans com de polítics. A
aquests últims, de fet, els
va recordar que “necessiten la societat”, després
d’expressar la sensació
d’abandonament que viuen les víctimes. Va ser un
missatge similar al que van
pronunciar Maria Carmen
Pérez, víctima d’un atemptat de Terra Lliure, i Santos Santamaria, pare del
mosso que va morir
mentre desactivava una
bomba en un hotel a Roses,
a l’Alt Empordà. Santamaria va pronunciar el discurs més reflexiu i va assegurar que les autèntiques víctimes del terrorisme són “vostès, la societat”, segons va etzibar als
polítics que es trobaven a
l’auditori del Palau. “I això
ho han d’acabar d’entendre”, va afegir després de
constatar que les víctimes
d’atemptats terroristes
són “un efecte col·lateral,
Santamaria, Pérez i Peláez, membres de l’ACVOT que van participar en l’acte d’homenatge a les víctimes del terrorisme, ahir al Parlament ■ JOSEP LOSADA
un instrument que fan servir els terroristes per aconseguir el que no poden assolir per altres vies”. Santamaria també recordava
que l’homenatge d’ahir està més que justificat perquè “Catalunya és la part
d’Espanya amb més morts
civils per actes terroristes”, a excepció de l’11-M
madrileny.
Paraules d’escalf
Les reivindicacions de
Santamaria, Peláez i Pérez
van trobar ressò en la intervenció de la presidenta
del Parlament. De Gispert
va demanar que l’acte no
fos recordat com un “ritual
mancat de sentit” ni una
“estadística freda”, sinó
que cal tenir present el recull “d’experiències” que
aporten aquests ciutadans. “No perdem la vostra
memòria contra els que
—————————————————————————————————
La institució
dóna veu a les
víctimes i els
transmet escalf
—————————————————————————————————
voldrien fer sotsobrar
l’agenda democràtica del
país”, va assenyalar la presidenta, dins d’un escenari, la cambra catalana, que
va elogiar com “la seu de la
paraula”, en contraposició
“a l’antic arsenal que havia
estat l’edifici fa prop de
300 anys” per ordre de Felip V per assegurar-se el domini de Barcelona en la
guerra de Successió.
El testimoni de les víctimes va finalitzar amb la intervenció del president de
l’Associació Catalana de
Víctimes d’Organitzacions
Terroristes (ACVOT), José
Vargas, que després també
es va mostrar molt crític
amb la classe política. “Ens
han intentat polititzar, però no ens deixem ni ens
deixarem.”
El pla de reinserció dels
presos d’ETA també va ser
Les frases
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
“El Parlament vol
refermar el
compromís de diàleg,
concòrdia, entesa i
comprensió”
“Amb la fi de la
banda, les víctimes
ens veiem obligades a
rememorar cada dia
el nostre patiment”
Núria de Gispert
José Vargas
PRESIDENTA DEL PARLAMENT
PRESIDENT DE L’ACVOT
present el dia d’ahir i més
després de les últimes trobades entre víctima i botxí, una de les quals va ser
Robert Manrique, víctima
de l’atemptat d’Hipercor.
Vargas considera que una
acció d’aquestes característiques pot suposar “un
alliberament per a la víctima sempre que es faci amb
discreció i respecte”, segons va explicar a la premsa. El president de l’ACVOT va confirmar que a ell
també se li havia ofert la
possibilitat d’entrevistarse amb un dels autors de
| Política | 5
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Vint-i-cinc anys de l’atemptat a Hipercor
Mari Carmen Alegre VÍCTIMA DE L’ATEMPTAT D’HIPERCOR
Rosa María Peláez
“Al mort tothom el plora,
i el viu es mor en vida”
“Els polítics sols ens
volen per a la foto”
SEQÜELES · “La meva vida ha estat un calvari, i em queda el pes
d’haver-la arruïnat als meus” PRESOS · “Altres víctimes s’hi han vist”
CRÍTICA · “Ens han tingut abandonats
totalment” HIPERCOR · “Hi vaig deixar l’alegria”
Què li sembla que les víctimes
vagin a parlar a la presó amb
els autors dels atemptats?
Conec altra gent que també va
anar a la presó a veure’ls i potser
els van donar quatre vegades la
mà, així que és una hipocresia
molt gran que ara critiquin Robert Manrique per haver-ho fet.
Veig molt malament que se’l critiqui, ha estat l’ànima de les víctimes durant molts anys.
N
BARCELONA
o va rebre ferides
importants en
l’atemptat, i fins
fa poc no l’han reconegut com a
víctima. En tot cas, no ho ha
superat, ni hi compta ja, amb
64 anys. Des de llavors ha viscut un calvari físic i psíquic.
Com recorda l’atemptat?
Estava pagant a la caixa de la
carnisseria. Les forces de seguretat ens havien dit que no
passava res. Hi havia molta policia i ens havia dit que entréssim, van prioritzar els interessos comercials sobre les vides
humanes. Jo havia quedat per
marxar en cotxe amb una dona i els seus fills, i van morir...
Després de l’explosió vaig estar
tres hores agafada a una columna i em vaig posar a resar,
tot i que per sort no tenia ferides greus. Vaig sortir quan vaig
poder, i vaig anar cap a casa
amb els meus dos fills, que llavors eren petits i m’esperaven.
Però n’ha patit seqüeles?
Tinc molts problemes des de llavors, fa 25 anys que tinc problemes posttraumàtics: fatiga crònica, fibromiàlgia, angines de
pit, dos càncers de mama... Fa
més de deu anys que prenc al·lucinògens per dormir, m’he pres
tota la farmacologia haguda i
Han de demanar perdó?
Tinc moltes ganes que hi hagi
pau, si em demanessin perdó i
deixessin les armes seria capaç
de perdonar, però mai oblidar.
Alegre, ahir, acabat l’acte ■ J.L.
per haver. No puc anar a un
gran magatzem amb molta
gent, a cap botiga gran, i vaig estar 23 anys sense anar al cinema, em fan molta por les aglomeracions. Tinc molts alts i baixos, però això ja no es pot curar,
ho tindré per sempre. Tenia una
botiga a prop de l’Hipercor i la
vaig deixar, ja no visc al barri.
Com veu que ETA plegui?
Sóc navarresa i tinc família al
País Basc. És un poble molt treballador, només són quatre els
eixelebrats, els posaria tots en
una gàbia. No vull que donin els
privilegis que encara tenen els
terroristes; vull que compleixin
les penes, i que paguin.
Les xifres
——————————————————————————————————————————————————————————————————————
21
45
víctimes mortals va provocar l’atemptat a Hipercor, 15
de les quals van perdre la vida
al mateix centre comercial.
persones van resultar ferides
per l’esclat del cotxe bomba
que se situava a l’aparcament i
que va obrir un forat al sostre.
l’atemptat d’Hipercor, però que ho va rebutjar perquè considera que, pel seu
paper en l’associació, “no
era convenient”. Pel que fa
al procés de pau, Vargas
creu que “està ben encarrilat”, però a parer seu hi
ha mancances. “Falta que
ETA es dissolgui” i que
“col·labori amb la justícia
pels més de 300 atemptats que encara avui estan
per resoldre”, va afegir. I,
pel que fa a la demanda de
perdó, Vargas també va
ser clar: “No volem que ens
demanin perdó perquè no
Ha sentit que tenia el suport
de les administracions?
Tot això de les autoritats és
una fal·làcia; a mi fa molt poc
que em van reconèixer com a
víctima, no m’han donat cap
suport. Estic farta de tanta
mentida. Vaig veure la gent
que es cremava, el sostre que
cruixia... Fa 25 anys que duc a
la consciència per què els fills
de la meva coneguda no podien
haver estat amb mi i salvar-se.
És molt dur, això: al mort tothom el plora, però el viu es mor
en vida. He intentat suïcidarme diverses vegades, la meva
vida ha estat un calvari, i em
queda el pes d’arruïnar-la també als meus, perquè ho paga la
família. Però continuo lluitant,
i tinc ganes de viure en pau i
que s’acabi ja la violència. ■
serveix de res, sinó que
ens diguin què faran a partir d’ara per merèixer-lo.”
En l’acte al Parlament
van assistir unes 150 persones, entre les quals hi
havia representants de
tots els partits polítics i
membres de la mesa de la
cambra; la consellera de
Justícia, Pilar Fernández
Bozal, la delegada de l’Estat a Catalunya, María de
los Llanos de Luna; l’expresident de la Generalitat i alcalde de Barcelona
en el moment de l’atemptat a Hipercor, Pasqual
Maragall, i el cardenal arquebisbe de Barcelona,
Lluís Martínez Sistach. ■
Ò.P.J.
V
BARCELONA
a baixar a comprar
amb el marit i el fill,
“com cada divendres”, i quan eren a la
carnisseria els va sorprendre una explosió “rara, molt
seca”. Hi va perdre l’oïda esquerra. Ara denuncia que s’han sentit
“molt abandonats”, pels polítics,
però també per la societat.
Quin record té del moment de
l’atemptat?
Han passat molts anys i la pel·lícula segueix allí, perquè no se’n
va tan fàcilment. És un record
molt dur, de veure la gent cremar-se, el sostre que feia un soroll enorme, arrossegant-nos per
terra amb la boca plena de pols...
El meu marit va tenir ferides a les
cames, i el meu fill va haver
d’anar cinc anys al psicòleg.
Potser són més dures les seqüeles psicològiques...
El problema ve amb els anys. A
mi m’han trencat la vida, jo era
una persona molt alegre, i l’alegria que tenia abans la vaig deixar a Hipercor; però cal seguir.
He tingut problemes personals,
emocionals, econòmics... A més,
pel fet de ser una víctima també
m’han deixat de parlar amics.
S’ha queixat que els han deixat
molt abandonats...
Totalment, els polítics sols ens
Peláez, ahir al Parlament ■ J.L.
volen per fer-se la foto, tot i que
l’acte d’avui ha estat bé. És el primer en 25 anys, i l’agraïm molt.
Ha cobrat cap indemnització?
No. I el que vingui ja es veurà...
Què li sembla l’anunci d’ETA, l’any
passat, de deixar les armes?
No me’l crec fins que no ho diguin
de paraula, i ho facin de veritat.
Com veu la trobada de Manrique
amb l’autor de l’atemptat?
S’hauria d’haver portat en secret,
hi ha hagut víctimes que hi han
anat i ningú se n’ha assabentat...
Això és molt seriós i cal anar amb
compte amb el que es diu, hi ha
víctimes molt adolorides. ■
Més actes de record, avui
——————————————————————————————————————————————————————————————————————
Els actes de commemoració
dels 25 anys de l’atemptat
d’Hipercor es reprenen avui
amb un acte central aquesta
tarda a l’avinguda Meridiana,
als voltants d’on va tenir lloc
la tragèdia. La vicepresidenta
Ortega assistirà a l’homenatge, que està organitzat per
l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT). Durant
l’acte es descobrirà un monument dedicat a les víctimes, i que està situat a l’avinguda Meridiana, entre els
carrers Fabra i Puig i Rio de
Janeiro. Els parlaments de
l’acte aniran a càrrec del president de l’ACVOT, José Vargas; la vicepresidenta, Joana
Ortega; l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el lehendakari, Patxi López.
Al matí, les víctimes també seran protagonistes d’un
primer acte, amb la presència del ministre de l’Interior,
Jorge Fernández Díaz, que
farà lliurament de diverses
condecoracions a les víctimes del terrorisme a Catalunya en un edifici de l’Estat a
Pedralbes.
104003-1055705V
Ò.P.J.
VÍCTIMA D’HIPERCOR
|
6 Política
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Vint-i-cinc anys de l’atemptat a Hipercor
—————————————————————————————————
OPINIÓ
Lluís Falgàs
—————————————————————————————————
Sense
missatges
positius
R
Diverses imatges de l’atemptat d’Hipercor i la manifestació de protesta que hi va haver dies després ■ ARXIU
La pitjor barbàrie
EFEMÈRIDE · Avui es compleixen vint-i-cinc anys de la massacre d’Hipercor, l’acció més cruel
de la història d’ETA SAGNANT · Van morir 21 persones i hi va haver 45 ferits PAU · Quatre
etarres van ser condemnats i l’Estat va ser declarat responsable per no haver evacuat el centre
Redacció
E
BARCELONA
l divendres 19 de juny
de 1987 sempre quedarà en la memòria
col·lectiva dels catalans com un dels dies
més negres de les últimes dècades. ETA va cometre la pitjor
barbàrie de la seva història amb
un sagnant atemptat a l’Hipercor de Barcelona. El balanç va
ser esfereïdor: 21 persones mortes i 45 ferits. Fins i tot la mateixa organització terrorista va
qualificar l’acció de “greu error”.
Tot va començar pels volts de
dos quarts de quatre de la tarda.
Concretament, a les 15 hores i
25 minuts la redacció del diari
Avui rebia la trucada d’un home
jove que es va identificar com a
membre d’ETA i que anunciava
que hi havia una bomba al supermercat Hipercor, a l’avingu-
da Meridiana. L’artefacte havia
d’esclatar al cap de cinc o deu
minuts. També havien rebut
trucades semblants la Guàrdia
Urbana de Barcelona i l’administració d’Hipercor.
En la inspecció ocular no es
va trobar cap indici sospitós i
tampoc no es va desallotjar
—————————————————————————————————————————
Una víctima de
l’atemptat es va reunir la
setmana passada amb
un dels autors materials
—————————————————————————————————————————
l’edifici perquè ja havia passat
l’hora anunciada. Semblava
una falsa alarma.
Però a les 16.08 h va esclatar
un explosiu situat en un Ford
Sierra que estava aparcat en la
segona planta del soterrani. La
deflagració, de 25 quilos d’amonal i 20 benzina, va ser brutal. El
fum i milers de guspires van cremar i van asfixiar empleats i
clients que eren a la secció d’aliments del primer soterrani. Es
van viure escenes dantesques.
Fins aleshores els atemptats
mortals d’ETA a Catalunya s’havien comptat amb dits de la mà.
El primer havia estat el d’Ovidio
Díaz, un membre de la Policía
Nacional de 31 anys, mort el
1975, quan va acudir en resposta a un avís que s’estava produint un atracament en una sucursal del Banco Santander.
Josefa Ernaga, Domingo Troitiño, Rafael Caride i Santiago
Arrospide, àlies Santi Potros,
van ser condemnats a penes de
fins a 794 anys, però l’Audiencia
Nacional també va acabar condemnant l’Estat perquè la policia “no va fer res” per evitar la
massacre. El va considerar responsable civil subsidiari.
L’efemèride d’aquests vint-
i-cinc anys de l’atemptat d’Hipercor arriba mesos després
que ETA anunciés la fi de l’activitat armada i en un moment
en què víctimes i botxins fan
passos cap a l’acostament.
Un dels més simptomàtics ha
estat el que es va produir la setmana passada quan una de les
víctimes d’Hipercor, Roberto
Manrique, es va reunir a la presó
amb l’etarra Rafael Caride Simón, autor material de la massacre. Manrique, que aquell dia
va rebre cremades i lesions al
fetge, no va donar la mà a Caride, però sí que es va endur una
sensació molt positiva. “Ha estat
cordial, un deu, i m’ha servit de
molt”, destacava Manrique, just
a la sortida de l’entrevista, que
es va produir a la presó de Zaballa i que va durar dues hores. El
dissident no va demanar perdó
directament, però sí que va admetre el sentiment de culpa. ■
ecordo en aquest
temps de crisi dues
frases dels nostres
governants: la del president del govern espanyol,
Mariano Rajoy: “Sabem el
que s’ha de fer”, i la del seu
ministre d’Economia, Luis
de Guindos: “Espanya ha
fet tot el que havia de fer.”
Les dues constatacions
van ser dites en públic en
poc temps de diferència
i l’una darrere l’altra.
Aquestes dues expressions, al seu moment, van
aconseguir calmar els
mercats i els nervis d’una
ciutadania preocupada
pels moviments financers.
Ara, des de fa dies no s’escolten frases “brillants”. Hi
ha silenci polític al voltant
de la situació i, quan es volen proclamar missatges
optimistes, es cau en errors memorables que demostren que ningú té la
bola de vidre per poder
endevinar el futur.
Diumenge a la nit, després de les eleccions legislatives a Grècia, que facilitaran la formació de govern de partits favorables
al programa d’ajustos de la
Unió Europea, els analistes
creien que la pressió sobre
les economies espanyola i
italiana podia alleujar-se.
No ha estat així. Al contrari.
Les dades sobre la situació
financera han empitjorat.
El temps demostra que
no ha estat veritat que
Rajoy sabés allò que s’havia de fer, ni tampoc que
Espanya hagués fet tot el
que havia de fer, tal com
va afirmar De Guindos.
Caldrà agafar amb
pinces tota la informació
que va arribant des dels
governants, experts o
analistes. Els fets demostren que hi ha massa referències dubtoses.
Ahir la prima de risc va
arribar al llindar dels 590
punts amb l’interès per
sobre del 7%. De res ha
servit la victòria de la dreta
proeuropea de Nova Democràcia a Grècia. Ben
segur que amb la desinformació i la desconfiança
n’hi ha més d’un que ara
mateix està guanyant
molts i molts diners.
| Política | 7
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
El govern d’Aragó
porta el blaverisme
a la Franja
902 22 10 10
EL CLUB
DEL SUBSCRIPTOR D’ELPUNTAVUI
de dilluns a dijous
www.clubdelsubscriptor.cat
[email protected]
OCI
Montseny Aventura
Paintball
(a partir de 13/14 anys)
a El PP i el PAR derogaran la llei que reconeixia el català i en
LLOC: Sant Esteve de Palautordera (Autopista A7 sortida 11, Montseny-Sant Celoni)
DIES: Oferta vàlida fins al novembre del 2012. Més informació: www.montsenyaventura.com
faran una altra que regularà “l’aragonès de l’àrea oriental”
OFERTA LIMITADA
50% de descompte. Reserves: 696 59 06 17
CINEMA
David Marín
LLEIDA
S’ha imposat la línia dura
al govern d’Aragó respecte
al reconeixement del català i l’aragonès. La consellera d’Educació, Universitat
i Cultura d’Aragó, Dolores
Serrat, va anunciar ahir la
derogació de la llei de llengües que van aprovar en la
legislatura anterior el
PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA). Aquella llei
reconeixia l’existència del
català i l’aragonès a Aragó,
tot i que no els feia oficials,
i preveia alguns instruments de promoció i de
drets als seus parlants que
no s’han arribat a desenvolupar. Ara, el govern del
PP i el PAR ha preparat un
esborrany d’una nova llei
que ja no anomenarà “català” a la llengua catalana
sinó que es referirà a “la
llengua aragonesa pròpia
de l’àrea oriental de la comunitat amb les seves modalitats lingüístiques”, segons les paraules de Dolores Serrat que reproduïa
ahir el servei de premsa
del govern d’Aragó.
L’aragonès, parlat per
unes 20.000 persones al
nord de la demarcació
d’Osca, també perd el seu
estatus de llengua independent. La intenció del
govern d’Aragó és fusionar
l’acadèmia de la llengua
aragonesa i l’acadèmia
de 8 a 3
Divendres
de 8 a 2
Ocine
LLOC: Tarragona - Les Gavarres / Granollers - El Nord / Sant Celoni - Altrium
Girona / Platja d’Aro
x1
OFERTA 2x
Preu de l’entrada: 6,70 euros (Tarragona), 6,50 euros (Granollers),
5,50 euros (Sant Celoni), 6,50 euros (Girona) i 6,70 euros (Platja d’Aro).
Vàlid de dilluns a dijous (excepte festius i vigílies).
Queden excloses de la promoció les pel·lícules en 3D digital.
TEATRE
Una comèdia dalírant
(Genial pintor Salvador Dalí)
LLOC: Teatre Gaudí (c/ Sant Antoni Maria Claret, 120 de Barcelona)
DIES I HORES: De l’1 de juny a l’1 de juliol, divendres i dissabtes a 3/4 de 9 del vespre i
diumenges a les 7 de la tarda
OFERTA 2x1 LIMITADA
Preu de l’entrada: 18 euros
La consellera Serrat i el cap de Patrimoni d’Aragó ■ DGA
aragonesa del català, previstes a la llei anterior, en
una sola Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
Tot i que la llei de llengües no preveia cap obligatorietat ni del català ni de
l’aragonès (només se’n regulava la presència com a
assignatures optatives a
les escoles i la possibilitat
que els seus parlants es poguessin relacionar en la
llengua pròpia amb les administracions locals que
així ho aprovin), Dolores
Serrat va justificar el canvi de llei per “evitar tota
mena d’imposició”, i perquè cap modalitat lingüística aragonesa “pugui estar subjecta a organismes
reguladors aliens a la nos-
ACTIVITATS AQUÀTIQUES
Escola de vela i caiac Sant Pol-s’Agaró
tra comunitat autònoma”.
És a dir, el mateix argument que el secessionisme
lingüístic ha utilitzat al
País Valencià.
Crida a l’IEC
La CHA va criticar amb
duresa les intencions del
PP i el PAR i els va acusar
de donar “un cop mortal a
l’aragonès i el català”. Des
de Convergència Democràtica de la Franja (CDF),
la seva secretària general,
Marta Canales, va qualificar de “barbaritat” les intencions del govern d’Aragó i va reclamar que l’Institut d’Estudis Catalans
(IEC) surti en defensa de
la integritat de tot l’àmbit lingüístic català. ■
Excursions guiades en caiac + ‘snorkel’ per les
magnífiques cales i coves de la badia de s’Agaró
LLOC: Base Nàutica a la Platja de Sant Pol - s’Agaró
DIES: Dissabtes i diumenges del 19 de maig al 7 de juliol, al matí, d’1/4 de 10 a 1/4 de 12
OFERTA 2x1 LIMITADA
Preu: 25 euros (2 hores, material inclòs). Reserves: 609 070 996
CONCERTS CLÀSSICS ESCALA-EMPÚRIES 2012
El barroc
Ensemble Vivaldi
Giuseppe Nova, flauta; Rino Vernizzi, fagot, i Maurizio Fornero, clavicèmbal
LLOC: Església de Sant Martí d’Empúries
DIA I HORA: Dissabte 23 de juny, a les 8 de la tarda
OFERTA 2x1 LIMITADA
Preu de l’entrada: 15 euros
ESPORTS
Naturlandia
Ecoparc temàtic dels Pirineus
Activitat del Tobotronc
LLOC: Sant Julià de Lòria (Andorra)
DIES: Mes de juny - www.naturlandia.ad
OFERTA 2x1 LIMITADA
Reserves: [email protected] (cal enviar codi subscriptor)
Registren una consulta
sobre les retallades
HOTELS
Hotel Delfos 4*
www.hoteldelfos.com
Hotel Comtes d’Urgell 3*
www.hotelcomtesdurgell.com
LLOC: Situats en ple centre comercial d’Escaldes-Engordany. DIES: Mes de juny
Redacció
BARCELONA
“Creu que l’acció del govern hauria de donar
prioritat a la salut, l’educació i els serveis socials per
garantir aquests drets bàsics i complir l’Estatut?”
Aquesta és la pregunta de
la consulta que un grup
d’entitats i sindicats van
registrar ahir al Parlament i que ara la mesa de
la cambra haurà decidir si
tira endavant o no. La iniciativa neix sota l’empara
de la llei de consultes populars per via referèndum i, si és admesa a tràmit, els promotors hauran de recollir prop de
200.000 signatures –un
3% de la ciutadania.
El següent tràmit seria
el ple del Parlament, que
hauria d’aprovar la proposta per majoria absoluta. Llavors el president de
la Generalitat hauria de
remetre la consulta al govern de l’Estat per rebre
l’autorització pertinent.
El PSC va demanar ahir
que CiU i el PP no aturin
el procés a la mesa. ■
OFERTA 2x1 LIMITADA. Preu allotjament i desdejuni:
A partir de 23,75 euros (hotel Comtes d’Urgell). A partir de 31,50 euros
(hotel Delfos). Reserves: (*376) 80 42 00 - [email protected]
El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores
Cal trucar per fer la reserva
902 22 10 10
Atenció al client
Directament
amb la targeta
de subscriptor
902 45 60 00 i també: [email protected]
801175-1055651®
8
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
L’organització islamista
egípcia assegura que
Mursi s’ha imposat amb
el 52,5% dels vots en les
eleccions presidencials
Els Germans
Musulmans
es proclamen
guanyadors
Europa - Món
Grècia Escenari postelectoral
Samaràs confia
a tancar avui un
nou govern de
coalició grec
Un país dividit
Resultat de les eleccions legislatives gregues
(99,8% escrutat)
PER ESCONS (el partit més votat rep un premi de 50 diputats addicionals)
Nova
Democràcia
Pasok
Conservadors
Socialdemòcrates
Centreesquerra
Coalició
d’esquerres
129
33
17
71
NEGOCIACIÓ Els socialistes estan disposats a pactar amb
la dreta però busquen un suport més ampli per a l’executiu
RETRET Venizelos critica el pas de Syriza a l’oposició
Redacció
ATENES
Les negociacions per formar un nou govern de coalició a Grècia continuaran avui per segon dia consecutiu després que Andonis Samaràs, líder de la
conservadora Nova Democràcia –el partit guanyador de les eleccions legislatives de diumenge–, obrís
ahir la tanda de contactes
amb la resta de dirigents
polítics. Samaràs, que accepta les mesures de rigor
a canvi del pla de rescat de
la Unió Europea i l’FMI, es
va comprometre un cop
més a negociar una suavització del programa d’austeritat, malgrat l’oposició
d’Alemanya.
Samaràs va reiterar
que Grècia complirà amb
els compromisos adquirits
en el pla de rescat per evitar la fallida del país i una
dramàtica sortida de l’euro, però hi va afegir: “Simultàniament, haurem
de fer algunes esmenes necessàries al pla de rescat
per tal d’alleujar la gent de
les càrregues de l’atur i les
penúries.” El líder de la
dreta es va reunir en primer lloc amb el cap de la
coalició d’esquerres Syriza, Alexis Tsipras, que li va
reiterar la negativa a formar part del nou govern. A
continuació, es va trobar
amb el líder del socialista
Pasok, Evànguelos Venizelos, que es va mostrar
La frase
—————————————————————————————————
“Caldrà fer algunes
esmenes en el pla de
rescat per alleujar
la població”
Andonis Samaràs
LÍDER DE NOVA DEMOCRÀCIA
La data
—————————————————————————————————
2016
hauria de ser el termini per
complir els objectius de dèficit exigits per la UE i no el
2014, afirma Samaràs.
partidari d’entrar en una
coalició amb ND. A la sortida de l’entrevista, que va
durar 40 minuts, el dirigent conservador va assegurar que s’havien posat
d’acord amb Venizelos per
formar un govern d’unitat
nacional “en el termini
previst”. “Ens tornarem a
reunir”, hi va afegir. En
una línia semblant es va
expressar
Venizelos:
“Hem acordat amb Samaràs que el país necessita
un govern immediatament [...]. Està clar que
hem de donar una imatge
seriosa tant a l’interior
com a l’exterior.”
No obstant això, el líder
socialdemòcrata va insistir en la necessitat d’un go-
vern d’àmplia coalició. “El
més important per nosaltres ara és aconseguir el
màxim consens possible, i
això hauria de passar demà al vespre [avui] com a
molt tard”, va dir. Venizelos va criticar Tsipras pel
seu rebuig a entrar al govern de Grècia, un país en
fallida financera que depèn dels crèdits internacionals des del maig del
2010. “No pot ser que hi
hagi gent que esculli la còmoda posició d’estar a
l’oposició per esperar que
caigui el govern o, pitjor
encara, per crear les condicions perquè caigui el govern, que vol dir el país.”
Quant a Esquerra Democràtica (Dimar), partit
de centreesquerra amb 17
diputats al nou Parlament, ahir va indicar la seva disposició a donar suport al govern de Samaràs
si se suavitzen les condicions del pla de rescat. Per
contra, els populistes nacionalistes de Grecs Independents, quarts en les
eleccions, van rebutjar
participar en l’executiu.
Durant la campanya
electoral, Samaràs va defensar una baixada d’impostos, augments dels
subsidis d’atur i de les pensions, i dos anys suplementaris per complir amb
els objectius de dèficit que
marca la zona euro. Però
Alemanya, irritada ja amb
el que considera un ritme
lent de les reformes a Grè-
Esquerra
Democràtica
Syriza
Grecs
Independents
Alba
Daurada
Ultradreta
Ultradreta
20
18
Comunista
12
ANTI RESCAT
PRO RESCAT
162
300
escons
121
PER VOTS
Nova
Democràcia
Pasok
Syriza
Conservadors
Socialdemòcrates
Coalició
d’esquerres
Grecs
Independents
Alba
Daurada
Ultradreta
Ultradreta
29,66% 12,28% 26,89% 7,51%
PRO RESCAT
Esquerra
Democràtica
41,94%
FONT: HTTP://WWW.IGRAPHICS.GR
Comunista
6,92% 4,50%
6,2%
ANTI RESCAT
45,82%
GRÀFIC: REUTERS
Reelegit el neonazi que va agredir una diputada
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
El portaveu del partit neonazi
Chryssi Avghi a (Alba Daurada), Ilias Kasidiaris, que fa
deu dies va provocar un escàndol en clavar una bufetada a una diputada comunista
durant un debat en directe a
la televisió, va renovar diumenge el seu escó al Parlament. Uns 430.000 grecs,
prop del 7% dels electors,
van votar per aquest partit ultranacionalista i xenòfob,
que va recollir 18 diputats. El
2009, Alba Daurada va obtenir 18.000 vots i no va aconseguir entrar a la cambra.
“Alba Daurada ha vingut per
quedar-se”, va proclamar la
nit electoral el líder i fundador de la formació, Nikos Mi-
haloliakos, un matemàtic de
55 anys que es declara pròxim al dictador feixista dels
anys trenta del segle passat
Ioannis Metaxàs. Fundat en
la dècada dels vuitanta, després immers en la semiclandestinitat, Alba Daurada ha
revifat explotant la desesperació social i efectuant caceres a l’home en barris desfavorits d’Atenes on abunden
els immigrants. “Som un moviment nacionalista al Parlament i al carrer amb la missió
de protegir els drets dels
grecs [...], la immigració il·legal és una plaga per a Grècia”, va declarar Mihaloliakos
diumenge. Militants del partit
neonazi són acusats d’atacs
planificats contra immigrants, sobretot al barri marginal d’Aghios Pantéleimonas, al centre d’Atenes. Els
milicians afirmen que actuen
per “protegir els ciutadans
grecs” dels immigrants. El
procés a una excandidata
del partit a les eleccions del
6 de maig –que no va ser escollida– per la seva suposada participació en un atac
amb arma blanca el 2011
contra tres afganesos va ser
ajornat el mes passat per sisena vegada. També Kasidiaris està pendent de judici
per complicitat en robatori a
mà armada contra un estudiant grec el 2007. El procés
també ha estat ajornat.
| Europa - Món | 9
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Grècia Escenari postelectoral
Les xifres
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
62,47
per cent d’electors van acudir diumenge a les urnes.
5
anys consecutius de recessió
encadenarà Grècia el 2012
Samaràs, líder de Nova
Democràcia, arribant ahir al
Parlament grec per iniciar la ronda
de contactes amb la resta de
dirigents polítics amb vista a formar
nou govern ■ LOUISA GOULIAMAKI/AFP
La UE podria concedir dos
anys de pròrroga a Atenes
perquè suavitzi les retallades
a Brussel·les s’alleuja tot i que Samaras no genera confiança després d’haver
falsejat estadístiques a Merkel diu que “no es pot relaxar el ritme de reformes”
Albert
Segura
Brussel·les
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
cia, ha descartat relaxar
les condicions del rescat,
el segon des del 2010.
Aquell any, Samaràs va
votar contra el primer pla
de rescat, de 110.000 milions d’euros, perquè el va
considerar massa dur. Ara
diu que Grècia hauria de
tenir de termini fins al
2016 –no el 2014– per
complir amb els objectius
de dèficit imposats pel rescat. Venizelos, per la seva
banda, reclama un any
més per fer les reformes.
Mentrestant, al carrer,
els ciutadans grecs es comencen a preguntar ja
quant durarà el nou govern que es pugui formar
avui i quin impacte tindrà
en el seu dia a dia. “Crec
que durarà sis mesos com
a molt. La situació es dete-
riorarà perquè no aconseguiran canviar el pla de
rescat”, afirma Iliana Sofianou a l’agència Reuters.
D’altres temen que la forta
oposició de Syriza, així
com la inestabilitat social,
podrien fer caure el nou
executiu en una data no
gaire llunyana. Hi ha analistes, però, que indiquen
que molt del que pugui
passar dependrà de si el
govern pot aplicar polítiques que alleugin les càrregues dels ciutadans.
“La crisi s’ha ajornat,
però no s’ha desactivat”,
alerta l’analista polític
Theodore Couloumbis. “Si
vol durar, el govern haurà
de demostrar resultats.
No es pot seguir amb un
50% d’atur juvenil i un cinquè any de recessió.” ■
Alleujament europeu, tot i
que Nova Democràcia i
Antonis Samaras no generen precisament gaire
confiança a Brussel·les,
després d’haver falsejat
les estadístiques durant
anys per amagar el forat
del dèficit públic i d’haver
boicotejat els governs de
Papandreu i Papadimos.
L’Eurogrup ha salvat la pilota de partit: el triomf
dels partits prorescat era
el menys dolent dels escenaris possibles i li permet
guanyar temps, però haurà de donar oxigen al nou
govern grec si no vol que
torni a caure d’aquí a pocs
mesos i trobar-se l’any que
ve amb eleccions, alhora,
a Alemanya i a Grècia.
Els socis de l’euro podrien concedir a Atenes
una moratòria de dos anys
més perquè pugui suavitzar les retallades. Segons
fonts comunitàries, els
ministres de Finances ja
estarien discutint relaxar
el calendari per complir
les condicions exigides a
canvi dels 240.000 milions d’euros dels dos rescats, i l’acord es podria
concretar en la reunió de
dijous i divendres a Luxemburg. Però Angela
Merkel refreda aquestes
expectatives, que afavoririen també Espanya i les
tesis que lidera el socialista francès François Hollande, i adverteix que “no
es pot relaxar el ritme de
les reformes”. La cancellera alemanya es va afanyar
ahir a desautoritzar el seu
ministre d’Exteriors, Guido Westerwelle, que havia
dit: “Es podrà parlar de fer
canvis al calendari.”
Tàctica negociadora
El fre de Merkel podria ser
una posició per afrontar la
negociació amb el futur
govern grec i limitar una
rebaixa de les condicions
que els seus electors li podrien fer pagar. “És impor-
Un grec a la porta d’una botiga de tot a un euro, ahir a Atenes ■ JOHN KOLESIDIS / REUTERS
La xifra
La frase
La data
—————————————————————————————————
—————————————————————————————————
—————————————————————————————————
31.200
milions d’euros és el nou
tram de pagament de l’ajut
que Atenes necessita per no
fer fallida els pròxims mesos.
tant que el nou govern faci
seus els compromisos adquirits” pels executius de
Papandreu i Papadimos,
va avisar la cancellera,
que va deixar clar que els
resultats electorals “no
alteren en res les condicions marc”. El president
del Parlament Europeu,
però, el també alemany
Martin Schulz, demanava que es doni una pròrroga als grecs, com el primer ministre belga, Elio
di Rupo: “Hem d’obligar
Grècia a fer reformes, però alhora donar-li espai,
una mica d’aire.”
Els líders europeus
“Hem d’obligar
Grècia a fer
reformes, però
alhora donar-li espai,
una mica d’aire”
21.06.12
PRIMER MINISTRE BELGA
Dijous, a Luxemburg, els
ministres de Finances de
l’euro podrien obrir la porta
a aquesta moratòria.
pressionen Samaras perquè s’afanyi a tancar un
acord amb la resta de partits. I tan bon punt hagi
format el nou govern li enviaran la temuda troica
d’inspectors de la Comissió Europea, el BCE i l’FMI
per verificar i validar el pagament del següent tram
de l’ajuda: 31.200 milions
d’euros que Atenes necessita per pagar pensions i
funcionaris i pagar el retorn del deute per no fer
fallida en els pròxims mesos. També Irlanda està
renegociant les condicions del rescat.
Brussel·les no perdona
a Samaras que no li fes cas
i forcés un avançament
electoral, fent caure el govern tecnòcrata de Papadimos, sense haver estabilitzat abans l’economia
grega i acabat les retallades més doloroses.
L’ascens de Syriza ha
portat la UE a optar per
l’arriscada estratègia de
jugar-s’ho tot a una sola
carta i transformar les
eleccions en una mena
de referèndum sobre
l’euro, amenaçant explícitament els grecs amb
un corralito i un tancament de fronteres segons els resultats. ■
Elio di Rupo
|
10 Europa - Món
|
Grècia Escenari postelectoral
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Crisi en la justícia L’últim acte del seu màxim representant
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
ANÀLISI
Gemma C. Serra
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
Passat el perill,
torna el ‘nein’
L
es declaracions de diumenge del ministre d’Afers
Estrangers, Guido Westerwelle, parlant de flexibilitzar els terminis a Grècia semblaven dilluns, al mateix Berlín on les havia pronunciades, una mena d’il·lusió acústica. No, aquí ningú no ha parlat de flexibilitzar
res, deia dilluns el viceportaveu del govern, Georg Streiter, davant la perplexitat dels periodistes.
Ja a la tarda, des de Los Cabos, a Mèxic, la cancellera Angela Merkel ho deixava encara més clar, i amb
veu pròpia, en descartar categòricament qualsevol
flexibilització del programa grec.
Va relliscar el ministre o es va tractar d’un nou globus
sonda, llançat poc després de tancar els col·legis electorals grecs, quan encara es pensava que podia guanyar
l’esquerra radical de Syriza? A Berlín ahir circulaven conjectures de tots colors. Fins i tot que Westerwelle, que es
quedava “sol a casa” mentre Merkel i el seu ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, viatjaven a la reunió del G-20,
hagués tirat pel dret en un intent d’anar en consonància
amb el que diu des de Brussel·les la UE, partidària ara
d’alleugerir els terminis a la nova gran coalició grega.
El cas és que, passada “la por del pànic” –dels mercats,
si hagués guanyat Syriza–, Alemanya ha tornat a la via del
nein. No només en contra de les reclamacions d’Atenes,
Felip de Borbó saluda Aguirre i Botella en presència de Dívar, a l’inici dels actes al Tribunal Suprem ■ BALLESTEROS / EFE
Una festa per a
víctimes i botxins
BREVETAT · Les especulacions sobre el futur del seu president aigualeixen
l’acte central del bicentenari del Suprem, que es liquida en menys de mitja
hora AÏLLAMENT · Els assistents responen al discurs de Dívar amb fredor
Montse Oliva
U
MADRID
Guido Westerwelle, ministre d’Afers Estrangers alemany,
es mira les ulleres en una imatge d’arxiu ■ REUTERS
sinó també en contra de l’opinió cada cop més generalitzada entre els seus socis, europeus i transatlàntics.
Jakob Augstein, columnista de Der Spiegel, descrivia
ahir, des de l’edició digital del setmanari, la posició de
Merkel com la d’un conductor que va en direcció contrària per una autopista. De cop en el toc d’alerta per la
ràdio avisant del perill d’un conductor “fantasma” i
en comptes d’adonar-se del seu error conclou que
són els centenars de cotxes que li vénen al damunt
els que circulen per la via equivocada.
Merkel i el popular diari
Bild, el tradicional aliat dels
Merkel va descartar conservadors alemanys
des de temps de Helmut
qualsevol
Kohl, volen convèncer els
flexibilització del
alemanys que el món senprograma grec
cer pretén treure’ls els diners, afirmava Augstein. La
cancellera té, encara, una gran popularitat entre els seus
compatriotes, que entenen la seva línia com protectora
dels seus interessos com a primers contribuents al pot
de la UE. Però és una situació perillosa, generadora d’un
nou egoisme destructiu, per a Alemanya, per a la resta
d’Europa i per a la democràcia, diu Der Spiegel.
—————————————————————————————————
—————————————————————————————————
n Estat que soscavi el
poder judicial fa inexistent l’estat de
dret.” Qui més qui
menys ha volgut buscar tres peus al gat en el que es
preveu que ha de ser el darrer discurs institucional de Carlos Dívar
com a president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Que si es fa la
víctima davant dels que assenyala
com el seus “botxins”, que si actua
com si s’hagués comès una gran
injustícia contra ell, que si vol fer
creure que per quatre despeses de
res se li està aplicant la pena d’ostracisme... És clar que la imaginació dels companys de Dívar és lliure, però l’única interpretació en
què tots coincidien ahir és que,
malgrat que segueixi sense pronunciar la paraula dimissió, el pròxim discurs que dictarà ja haurà
de ser el de l’adéu definitiu.
L’acte del bicentenari de l’alt tribunal va estar marcat per les cares
llagues i la brevetat dels parlaments. Felip de Borbó, en qualitat
de substitut del seu pare, el rei
Joan Carles –que va fugir rumb al
desert de l’Aràbia Saudita per convertir-se en l’únic cap d’estat que
ha donat el condol en persona a la
monarquia àrab–, va evitar esplaiar-se davant d’un auditori que estava més pendent dels gestos del
protagonista –Dívar– que de les intervencions protocol·làries. “És el
moment de celebrar, però també
de reflexionar”, afirmava el príncep d’Astúries. Fos o no fos una indirecta sobre la actual situació
d’inestabilitat de la institució, és
clar que cap dels dos oradors no va
————————————————————————————————————————————
Malgrat que la solitud
de Dívar és notable, el
jurista segueix sense
confirmar la dimissió
————————————————————————————————————————————
fer cap menció explícita sobre el
futur del seu màxim representant.
La qüestió és que després de dos
anys de preparatius i malgrat l’entestament del seu president perquè se li permetés dimitir passat el
festeig, l’acte central per commemorar el bicentenari del Suprem
va durar mitja hora escassa. Durant la qual, a més, fins i tot es podien sentir de fons els crits dels
funcionaris que van aprofitar el sa-
rau per protestar a les portes de
l’alt tribunal contra les retallades,
i contra el seu president.
Dívar no va quedar-se ni un
quart d’hora a atendre els convidats. Els va deixar amb la copa a
la mà, donant via lliure perquè especulessin sobre com escenificarà
la dimissió i qui el substituirà. És
evident que s’havia adonat de la
solitud que l’envoltava i la fredor
amb què el públic va rebre el seu
discurs. I això que no hi eren els
dos vocals del CGPJ que Dívar té
enfilats: el que va destapar els
viatges, José Manuel Gómez Benítez, i la promotora de la rebel·lió
interna, Margarita Robles.
Molts tenien pressa per marxar,
i Dívar, força nerviós, el primer. Ni
tan sols va ser capaç de confirmar
a la premsa que aquell era el seu últim acte. “No ho sé, no ho sé”, repetia. Potser volia sortir corrent
per acabar de meditar la decisió:
“La veritat és que en aquests moments no tinc clara quina serà”, va
indicar ahir en una entrevista a El
Mundo en la qual, a més, va insistir a proclamar-se víctima d’un
complot. A veure si en el darrer minut farà saltar més d’un de la cadira quan faci pública la resposta
“contundent i definitiva”. ■
134759-1057889A
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
| Publicitat | 11
|
12 Europa - Món
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
LA CRÒNICA
Xavier Orri
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Un aval per anar a la guerra
G
oogle disposa entre les seves eines d’una funció, Google Trends, que permet conèixer el volum de mencions
d’una paraula en els mitjans de
comunicació i a la xarxa al llarg
del temps. Permet també circumscriure la cerca a regions
geogràfiques i temporals específiques. La cerca del concepte
croissance (‘creixement’) a França en els últims dotze mesos ofereix dos pics de notorietat: el primer, l’octubre del 2011, coincidint amb la victòria de François
Hollande en les primàries socialistes. El segon pic és del 7 de
maig, l’endemà de les eleccions
presidencials que van dur el
candidat de l’esquerra a l’Elisi.
Més que un programa, el que
els francesos han comprat d’Hollande ha estat aquest concepte,
pedra filosofal d’un model polític
alternatiu. Diumenge, atorgant la
majoria absoluta als socialistes a
l’Assemblée Nationale, França va
apostar definitivament (i singularment) pel creixement com a
fórmula de redreçament polític i
econòmic, en contraposició de
l’austeritat com a mesura de sanejament i taula rasa. Amb relació a la recepta impulsada per
Merkel i abraçada per Sarkozy, i
a la cura de desintoxicació que
han traçat per la resta d’Europa,
Hollande només ha promès als
seus ciutadans un retorn a l’orto-
François Hollande saluda uns joves francesos en la cerimònia, diumenge, de l’aniversari de De Gaulle ■ AFP
dòxia de la socialdemocràcia.
Keynesianisme pur i prioritat per
garantir les conquestes socials
de l’últim mig segle. No en va, és
dels pocs líders europeus que no
creua els conceptes estat del
benestar amb insostenible.
La proposta no té res d’original; és el que ha procurat Barack
Obama en els seus quatre anys
de mandat, i és el que diumenge
van votar els francesos: una rendició total i absoluta a la resposta
progressista a aquesta crisi.
Al partit de François Hollande
li han entregat en un any la majoria del Senat, que no havien
tingut mai en la història de la
Cinquena República; la majoria
absoluta de l’Assemblée Nationale; el palau de l’Elisi; el 90%
de les regions, i gairebé tres de
cada quatre grans ciutats. Uns
poders absoluts que cap president havia tingut des de la Segona Guerra Mundial. Altrament
dit, un xec en blanc per anar a la
guerra de models polítics que
enfronten París i Berlín.
Alliberat de les restriccions
que exigeixen els comicis, ha arribat l’hora que el president francès comenci a jugar la partida.
De moment, ahir va arrencar el
dia a França i el va acabar a Mèxic a la cimera del G-20, en una
taula de treball que portava per
nom Marc per un creixement
fort, durable i sostenible. Com-
partia taula amb Frau Merkel i el
president Obama, que fa setmanes que clama per una coalició
política per impulsar l’economia
europea. Hollande es llançarà
amb els braços oberts cap a
aquesta demanda perquè sap
que per Washington passen les
seves possibilitats de redreçar
el futur polític d’Europa.
Aquest diumenge electoral ja
va deixar anar, a través del Journal du Dimanche, la quantitat que
necessita el continent per començar a somiar creixement:
120.000 milions d’euros a pagar
entre els fons estructurals de la
Unió Europea i amb més aportació al Banc Europeu d’Inversions.
La idea no és nova, però sí que és
el primer cop que es posa per
escrit, que va encapçalada d’un
títol, “Pacte pel creixement”, i
que s’envia als mandataris europeus acompanyat d’una carta
en què s’avisa que “França, com
altres països europeus, té un
model social a defensar”. És el
primer moviment de la partida
que França ha encomanat jugar
a Hollande, la confrontació que
dibuixarà el futur polític de la
construcció europea. Merkel ha
viscut enrocada en la idea de
deixar anar llast a la vora del
Mediterrani. A Hollande, França
li demana ressuscitar la proposta política progressista que Europa ja havia deixat en desús.
Absolen tots els imputats
de D3M i Askatasuna
a L’Audiencia
Nacional conclou
que es van limitar a
exercir “drets polítics”
Albert Bretcha
BILBAO
L’Audiencia Nacional va
notificar ahir l’absolució
d’onze representants de
les formacions il·legalitzades D3M i Askatasuna
en considerar que, malgrat que formaven part
de candidatures “ideològicament associades a l’esquerra abertzale”, aquesta circumstància no suposa que donessin suport a
ETA “d’una manera conscient i deliberada”.
La fiscalia reclamava
fins a 6 anys i 5 mesos de
presó per als imputats per
pertinença i col·laboració
amb organització terrorista, una acusació que en la
sentència final s’ha descartat en concloure que
“promoure candidatures
ideològicament associades a l’esquerra abertzale,
ser el seu candidat, apoderat, interventor, encara
que sigui d’un partit posteriorment il·legalitzat, per
si sol no suposa un comportament antijurídic”.
Així, la sala penal de l’Audiencia Nacional ha determinat que els acusats es
van limitar “senzillament” a exercir “drets polítics dels quals són titu-
lars i de l’exercici dels
quals no han estat suspesos o inhabilitats”. En
aquest sentit, considera
que els actes atribuïts als
imputats “no són actuacions inequívoques d’integració o col·laboració”
amb ETA, sinó “realitzades en l’àmbit de l’espai
públic de mediació en el
sistema polític, visibles i
emparades formalment
en la legalitat”.
En el cas d’Askatasuna,
l’Audiencia Nacional admet que tenia per objectiu
“succeir” Herri Batasuna,
Euskal Herritarrok i Batasuna, mentre que considera que D3M va néixer per
eludir la prohibició de concórrer a les eleccions de di-
Maribi Ugarteburu, de l’esquerra abertzale, i Arantxa Urkaregi, de D3M, a Sant Sebastià ■ EFE
versos partits polítics il·legalitzats. Això no obstant,
el tribunal ha determinat
que això no implica que els
acusats haguessin de conèixer “que no es tractava
només de donar suport a
l’esquerra abertzale, sinó
a la mateixa ETA”. Tant
Askatasuna com D3M van
ser il·legalitzades l’any
2009, just abans de la celebració de les eleccions al
Parlament basc.
La sentència feta pública ahir ha tingut el vot particular discrepant del magistrat Nicolás Poveda,
que en el seu escrit subratlla que els imputats hau-
rien d’haver estat condemnats perquè considera que formaven part d’organitzacions integrades
en “la trama civil d’ETA”.
Alhora, també manifesta
que van actuar amb l’objectiu de “tirar endavant el
projecte civil” de l’organització armada basca. ■
| Europa - Món | 13
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Els Germans Musulmans es
declaren vencedors a Egipte
a Calculen que el seu candidat hauria obtingut la presidència del país amb el 52,5% dels vots a Les
forces armades justifiquen la reforma constitucional i neguen que es vulguin perpetuar en el poder
Simpatitzants del candidat dels Germans Musulmans, Muhammad Mursi, mostren la seva alegria a la plaça Tahrir del Caire, Egipte ■ MOHAMMED MESSARA /EFE
Marc
Almodóvar
El Caire
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
El general Muhammad elAssar va tenir un petit lapsus durant la roda de
premsa amb què el Consell Superior de les Forces
Armades presentava ahir
la nova reforma constitucional. No es cansava de
repetir que traspassarien
el poder a finals del gener
vinent. Algú el va mirar
d’advertir que allò eren
set mesos i, entre riures
dels soldats i l’astorament
d’alguns periodistes, el general es corregia. “Em re-
feria, evidentment, a finals de juny”, afirmava
amb un somriure de compromís.
Els dubtes sobre l’extensió i el control militar
de la transició egípcia
s’han multiplicat en les últimes hores. Sobretot després que la nova reforma
constitucional garanteixi
el control militar del poder
legislatiu per un període
mínim de cinc mesos.
Durant aquest temps,
l’exèrcit tindrà el deure
d’organitzar la comissió
que redactarà la nova
constitució i, un cop sigui
aprovada en referèndum,
es convocaran noves eleccions legislatives. La reforma també garanteix el
blindatge de les competències relacionades amb
l’exèrcit, que seguiran
controlades per la junta
militar i no pel president
com fins ara.
En una llarga roda de
premsa, els militars no
paraven de reafirmar que
no s’estendrien en el poder i que el país caminava
cap a la consolidació
democràtica. El general
Mamdouh Shahin negava
repetidament que se li haguessin retallat competències al nou president i
Tres morts en l’atac d’un
escamot egipci a Israel
Redacció
JERUSALEM
La infiltració d’un escamot provinent d’Egipte va
causar ahir tres morts a
Israel; dos eren milicians
atacants i l’altre, un obrer
israelià que treballava en
la construcció de la reixa
divisòria entre els dos països, que fa 260 km.
L’atac, una mostra més
de la inestabilitat que hi
ha a la frontera des de la
caiguda del rais Hosni
Mubàrak, va empènyer
ahir l’executiu de Benjamin Netanyahu a exigir al
futur govern cairota que
reforci la vigilància a la
península del Sinaí.
Segons una investigació preliminar, almenys
tres homes armats van penetrar en sòl israelià a primera hora i van col·locar
un artefacte explosiu 30
km al sud de la franja de
Gaza, per on havia de circular el comboi israelià
que duia els obrers. “Tres
terroristes armats van entrar a Israel des d’Egipte”,
va explicar el tinent coronel Avital Leibovich, por-
La frase
La xifra
“Agraeixo a Al·là que
hagi guiat el poble
d’Egipte cap al bon
camí, el de la llibertat i
la democràcia”
20
—————————————————————————————————
Muhammad Mursi
CANDIDAT DELS GERMANS
MUSULMANS
—————————————————————————————————
províncies ja ha recomptat la
Comissió Electoral i els resultats
són força similars als presentats pels Germans Musulmans.
A falta de dades oficials,
els dos candidats es barallaven en relació amb
els resultats. Muhammad
Mursi, candidat dels Germans Musulmans, s’autoproclamava de bon
matí vencedor dels comicis. Aprofitava la roda de
premsa per assegurar
que no apostaria per la
venjança i agraïa “a Al·là”
la victòria, que dedicava
“a tots els egipcis, sense
distinció”.
Segons els escrutinis
dels seus propis partidaris, vencia amb un 52,5%
dels vots versus el 47% de
suports per al continuista
Ahmed Shafiq. Malgrat
que tot sembla indicar
que aquests seran els resultats més pròxims a la
realitat, el portaveu de la
campanya de Shafiq afirmava sentir-se “sorprès”
per les xifres presentades
pels islamistes, i anunciava que segons els seus recomptes el seu candidat
seria president, “sense
cap mena de dubte”, amb
un 52,4% dels vots. La Comissió Electoral, però,
s’encarregava d’afirmar
que, després d’haver fet el
recompte en vint províncies, els resultats eren força similars als presentats
per la germandat. Afirmaven que els resultats es farien oficials “al més aviat
possible”.
Un dubte, però, aflorava en l’ambient. Després
de dues jornades en què
observadors i jutges van
coincidir a descriure una
baixa afluència de votants, els recomptes presentats fins ara indiquen
una participació fins i tot
superior a la primera
ronda, ja que voreja el
50%. Fins i tot en aquelles
províncies en què la Comissió Electoral havia reconegut una baixa participació, al final resultava
ser molt propera a la de fa
tres setmanes. ■
mirava de convèncer que
els militars no entrarien
en les seves decisions. El
general garantia el dret
del nou president a formar nou govern i a la vegada creixien informacions
que indicaven que el go-
vern de Ganzouri dimitiria coincidint amb l’arribada del nou president.
Mentre els militars discutien sobre les competències del futur cap d’estat, el recompte de vots
continuava arreu del país.
taveu de l’exèrcit israelià
per a la premsa estrangera. Quan passaven dos
dels vehicles, l’explosiu va
ser detonat i els milicians
van obrir foc amb fusells
kalàixnikov i granades
propulsades per coets. Arran de l’explosió, un dels
vehicles va bolcar i va provocar la mort de l’obrer.
Les tropes israelianes van
abatre un dels milicians i
el segon va morir mentre
manipulava explosius.
Almenys cinc localitats
israelianes van estar ahir
en estat de màxima alerta,
i les forces de seguretat van
tallar dues carreteres. ■
Un carro de combat israelià bloquejant una carretera al
desert de Nègueb, al sud del país, ahir ■ D.B. / AFP
|
14 Europa - Món
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Obama i Putin
demanen el
final de la
violència a Síria
a Els líders coincideixen que s’ha d’aturar la guerra, però
deixen per més endavant el destí del poble sirià a Aposten
per la distensió després de recriminacions mútues
Dani
Triadó
La frase
Nova York
“No és el nostre
objectiu eliminar la
influència russa sobre
Síria”
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
—————————————————————————————————
El president dels Estats
Units, Barack Obama, és a
Los Cabos (Mèxic) amb
dos objectius ben clars:
empènyer la UE perquè
trobi solucions a la crisi del
deute, en el marc del G-20,
i pressionar el seu homòleg rus, Vladímir Putin, de
cara a un front comú per
frenar la guerra civil a Síria. Obama va qualificar
les converses de “càndides”, però la reunió amb
Putin es va fer enmig d’un
clima tens, amb dos líders
conscients de la necessitat
de frenar la guerra a Síria,
però obstinats a protegir
els seus interessos. I és
que, tot i trobar “punts en
comú”, els mandataris
van deixar per a converses
futures el destí del poble
sirià. En un escenari contrari als anhels nord-americans, Rússia s’ha convertit en un actor clau de la
comunitat internacional
en el conflicte sirià. El seu
suport polític i militar al líder del règim, Baixar al-
Assad, ha obstaculitzat la
presa de decisions i ha enrarit les seves relacions bilaterals amb Washington,
i una mostra evident en
són les recents recriminacions mútues.
Per posar més sal a la
ferida, la reunió entre els
dos líders es va fer després
que les Nacions Unides decidissin suspendre la seva
missió a Síria per l’alt nivell de violència. La trobada d’ahir, doncs, no va servir perquè Putin oblidés el
seu propòsit d’incloure
l’Iran en les negociacions
per a la transició siriana ni
perquè deixés enrere les
seves sospites sobre els
vertaders objectius nordamericans a Síria. I és que
el president rus no oblida
FRANÇA
Ben Rhodes
VICECONSELLER DE SEGURETAT
NACIONAL PER A COMUNICACIONS
ESTRATÈGIQUES DE BARACK OBAMA
el fat de Muammar al-Gaddafi, el líder libi deposat
per l’oposició amb l’ajuda
de l’OTAN. De res serveix
que l’augment de la violència i les contínues massacres registrades en ciutats
com ara Houla no hagin
fet canviar d’opinió Obama, que insisteix a no repetir una intervenció a
l’estil de la de Líbia.
El problema és que les
qüestions nacionals taquen reunions com la
d’ahir. Obama, que aspirava a reiniciar les relacions
entre Washington i Moscou durant el mandat de
Dmitri Medvédev, podia
haver optat per la distensió, però en any electoral
s’arrisca que els republicans el titllin de dèbil amb
Moscou. No debades, el
seu rival en les presidencials del novembre, Mitt
Romney, va descriure
Rússia com el “principal
enemic geopolític dels Estats Units”. Alhora, Putin
es nega a fer concessions
en l’àmbit internacional
en un moment en què
l’oposició russa torna a
prendre els carrers. ■
Vladímir Putin, ahir en la cimera del G-20 a Los Cabos, a Mèxic ■ V. RUIZ GARCÍA / REUTERS
Rússia envia dos vaixells de guerra al port de Tartus
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
La ciutat portuària de Tartus,
al nord de Síria, es perfila
com a nou escenari de moviments militars. Els dos vaixells conclouen els preparatius per salpar cap a la ciutat
que va acollir una base soviètica en temps de la guerra
freda per “garantir la defensa
dels interessos nacionals de
Rússia al país àrab”, segons
va anunciar ahir un portaveu
de l’exèrcit. A bord de les
dues naus que arribaran a Sí-
ria, s’hi desplacen un gran
nombre d’infants de la marina russa. El Cesar Kunikov
acaba de tornar a Sebastopol
(port base de la flota russa al
mar Negre) després d’una
missió a l’illa de Sicília. L’altra
embarcació és el Nikolai Fíltxenkov, que té una capacitat
per a 55 infants i 55 tones de
càrrega. L’exèrcit va informar
que l’aviació militar estarà
llesta per cobrir els vaixells
de guerra si aquests són en-
viats a Síria amb l’objectiu
d’evacuar els ciutadans russos. L’estreta relació entre
els dos països des de la guerra freda implica que en
aquesta ciutat costanera hi
visquin unes 600 persones,
entre civils i militars, que depenen del Ministeri de Defensa rus. Aquest port serveix de
base d’abastament de les
naus de la flota del mar Negre i altres unitats que fan
travessia pel Mediterrani.
UCRAÏNA
KUWAIT
ARÀBIA SAUDITA
IEMEN
Assassinen
dues gendarmes
al sud del país
La fiscalia acusarà
Timoixenko
d’assassinat
L’emir suspèn el
Parlament per un
afer de corrupció
El rei nomena
el príncep Salman
hereu al tron
El comandant en
cap de la regió sud
mor en un atemptat
Dues gendarmes, de 29 i 35
anys, van ser assassinades a
trets ahir al poble de Colobrièras (al massís de Mauras, al
sud de l’Estat francès) quan
intentaven aturar una disputa
entre dos homes que tenia
com a origen un robatori, i un
d’ells va treure una arma i va
començar a disparar. Aquesta és la primera vegada en
la història de la policia francesa que dues policies són
assassinades. ■ REDACCIÓ
La fiscalia general d’Ucraïna
acusarà d’assassinat l’exprimera ministra i líder opositora
Iúlia Timoixenko, segons va
dir ahir el número dos de l’organisme judicial, Renat Kuzmín, en una entrevista al diari
Kommersant Ukrainy. Segons
Kuzmín, la fiscalia té proves
que Timoixenko, que és a la
presó per abús de poder, està
involucrada en l’assassinat
de l’empresari Ievgueni Xerban, el 1996. ■ REDACCIÓ
L’emir de Kuwait va suspendre ahir les funcions del Parlament durant un mes, justament un dia abans de la sessió de control a què l’oposició
volia sotmetre el ministre de
l’Interior –que pertany a la família reial– per presumptes
delictes de corrupció. La decisió arriba enmig de la tensió
creixent entre el Parlament i
el govern, que ja ha obligat
dos ministres a renunciar
al càrrec. ■ REDACCIÓ
El rei saudita Abdal·là bin Abdelaziz va designar ahir el seu
germanastre i actual ministre
de Defensa, el príncep Salman, com a hereu al tron de
l’Aràbia Saudita, després de
la mort del príncep Nayef
dissabte passat. El monarca
va emetre un decret en què
també nomenava Salman (de
76 anys) viceprimer ministre,
alhora que el mantindrà com
a responsable de la cartera
de Defensa. ■ REDACCIÓ
El comandant en cap de la regió militar del sud del Iemen,
el general Salem Ali Qatan, i
dos escortes, van morir ahir a
Aden a causa d’un atemptat
suïcida amb cotxe bomba
perpetrat per un somali. Qatan era una figura central en
els plans de reconstrucció de
l’exèrcit iemenita, dividit en
faccions des que van començar les mobilitzacions contra
el destituït president Ali Abdal·là Saleh. ■ REDACCIÓ
Una seguidora de Timoixenko,
ahir a Kharkiv ■ L.P. / EFE
| 15
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
La UE treballa
ja en el
disseny de la
unió fiscal
Economia
LONDRES
5.491,09
+0,22%
FRANKFURT
6.248,20
+0,30%
PARÍS
3.066,19
-0,69%
NOVA YORK
12.741,89
-0,20%
ZURIC
5.938,76
+0,46%
BALANÇ
Joan
Armengol
El president de la
Comissió anuncia que
proposarà la cohesió
bancària europea
la tardor vinent
IBEX-35
TÒQUIO
8.721,02
+1,77%
l 3,44%
2,96%
La fórmula d’uns
estats endeutats que
volen salvar bancs
insolvents crea
dubtes als mercats
MADRID
BARCELONA
Les auditores independents ens
donaran aquesta setmana la sorpresa –o no– de la quantitat de diners necessària per retornar la solvència a la banca espanyola. Els
mercats estan neguitosos pels
Interdependència
Experts de la
City alerten
de la crisi a la
zona euro
l 3,02%
dubtes existents sobre la xifra final. L’FMI parlava de 40.000 milions, el fons de rescat concedit
elevava la xifra fins a 100.000 milions i ara alguns rumors parlen
que la quantitat definitiva pot ser
l
encara més alta. Sigui quina sigui,
és clar que la dependència entre la
banca i l’Estat crea incertesa, arran
de l’elevada inversió de les entitats
en deute públic. Massa punts
oberts per tornar a la confiança.
Alerta econòmica
No n’hi ha prou
DEUTE Ni el rescat de la banca espanyola ni l’aposta de Grècia per l’euro relaxen la pressió sobre un bo espanyol que
arriba al 7,2% CITA Els inversors esperen entre incerteses els resultats sobre les auditories als grups financers
B. Badrinas
BARCELONA
La ferma aposta per l’euro
sorgida de les eleccions
gregues de diumenge no ha
suposat l’esperat bàlsam
per als mercats financers,
que pocs minuts després
de l’obertura d’ahir van
tornar a castigar amb duresa l’Estat espanyol i, en
menys mesura, l’italià. El
deute espanyol a deu anys
es va disparar fins a oferir
una rendibilitat rècord del
7,2%, mentre que el bo italià es contagiava i s’enfilava fins al 6,1%. Fracassats,
doncs, els murs de contenció que teòricament suposaven el rescat de la banca
espanyola i el sí de Grècia a
la moneda única, només
queda el transcendental
Consell Europeu de la setmana que ve per injectar
confiança a la zona euro i
allunyar els fantasmes
Prima
rima d
de ris
risc
589
(Diferencial
feren
del bbo a 10 an
anys respecte
espec
al ‘bund’
bund alemany,
many enn pun
punts bàsics)
àsics)
539
30 maig
477
456
490
17 maig
1 juny
528
8
5433
14 jun
juny
ny
12 juny
489
485
482
21 maig 23 maig
574
tancament
18 juny
5 juny
28 maig
15 maig
536
510
512
488
màxim
18 juny
8 juny
14 maig
9 maig
Rendibilitat del
bo a 10 anys
26,48%
10,64%
Grècia
d’un nou rescat, aquest
cop, ja del mateix Estat espanyol. En la taula de negociacions hi haurà la unió
bancària i fiscal, a més del
pla per impulsar el creixement econòmic.
I és que a la falta de concreció que encara arrosseguen temes cabdals com
Portugal
Cotització d’ahir
7,18%
Estat
espanyol
6,10%
Itàlia
ara la definició de les ajudes a la banca espanyola i el
compliment del pla d’ajust
de Grècia, s’hi afegeixen altres males notícies que no
2,61%
França
1,40%
Alemanya
fan res més que espantar
els inversors. Ahir mateix,
el Banc d’Espanya va comunicar que la morositat
del sistema ja s’eleva a
152.740 milions d’euros,
la quantitat més elevada
dels últims setze anys. I
l’aparició d’aquesta suma
va desfermar tot tipus d’especulacions sobre que
aquestes són les veritables
necessitats de recapitalització de la banca, que les
auditores Roland Berger i
Oliver Wyman faran públiques dijous que ve com a
molt tard. Una quantia, en
tot cas, força més important que els 100.000 milions d’euros que, com a
màxim, havia calculat el
govern de Rajoy.
Un president del govern
espanyol que, per cert,
s’esgargamella en va demanant un cop de mà del
BCE en forma de compra
de deute que alleugi la prima de risc, però que encara
desperta recel entre els
mercats i institucions internacionals per la lenta
marxa de les reformes. ■
MÉSREACCIONS
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
L’OCDE creu que
Itàlia podria
fer fallida
Mas-Colell: “Estem millor
que fa una setmana”
El Banc Mundial critica la
falta de detalls de l’ajuda
La crisi del deute
arrossega l’Íbex,
que perd un 3%
Ángel Gurría va dir ahir que algun país de l’euro podria reestructurar el seu deute sobirà.
Més concretament, va afirmar
que Itàlia podria allargar el
venciment del seu deute.
El conseller d’Economia va
lloar ahir el rescat a la banca
espanyola, perquè és “un
crèdit amb bones condicions”. “Agradi o no, s’hauran d’atendre les condicions
Robert Zoellick va justificar
ahir el poc entusiasme amb
què els mercats han acollit el
rescat a la banca. “És al·lucinant que posis damunt la
taula 100.000 milions i els
El selectiu de la borsa espanyola es va deixar ahir un
2,96% i ja acumula unes
pèrdues anuals del 23,9%.
La borsa de Milà també
va caure fort, un 2,85%.
dels que presten diners.”
Per Mas-Colell, estem
“molt millor” que si no hi hagués hagut rescat, encara
que va vaticinar un primer
semestre del 2013 difícil.
mercats s’ho prenguin de
manera negativa.” “Això ha
passat –va afegir– perquè la
gent no sap d’on sortiran els
diners, quina serà la garantia
ni com afectarà el deute.”
|
16 Economia
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Alerta econòmica
Massa incerteses
amb tensió màxima
MOROSITAT · Per Santiago Simón, d’Esade, el focus ara està posat en l’atur
i la falta de solvència de la banca OPORTUNITAT · Josep Soler, de l’IEF, creu
que el Consell Europeu és una gran via per recuperar la confiança
Montoro, en acabar la compareixença en el ple del Senat per
debatre el pressupost de l’Estat ■ EMILIO NARANJO / EFE
Montoro implora
al BCE que actuï
per la situació
“crítica” actual
a Afirma que els mercats bloquegen
el finançament estatal a Cayo Lara
Un inversor segueix la sessió d’ahir a la Borsa de Madrid ■ SERGIO PÉREZ / REUTERS
augura el “rescat total” de l’Estat
B. Badrinas
David Portabella
MADRID
Si divendres La Moncloa
fiava la seva tranquil·litat
a l’escrutini grec, ni la confirmació que a Grècia pot
governar un partit –Nova
Democràcia– que accepta
el rescat va dur l’assossec
ahir al govern de Mariano
Rajoy. A primera hora del
matí, quan la prima de risc
espanyola ja esbossava
l’escalada que confirmaria
durant el dia, el ministre
d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va admetre que la situació és “crítica” i va implorar al BCE que actuï i
freni el sotrac. “El BCE ha
de respondre amb tota la
fermesa i fiabilitat”, va dir.
Des que la recessió va
fer que la prima de risc es
disparés –i s’abaratís la
col·locació del bund alemany–, tots els estats de la
perifèria de la UE clamen
perquè el BCE actuï com la
Reserva Federal (Fed) o el
Banc d’Anglaterra i com-
pri el deute castigat pels
especuladors, opció que
Mario Draghi té prohibida
pels estatuts del banc. Tot
i això, al Senat Montoro
va fer una crida al BCE
perquè freni els mercats
que “encara intenten obstaculitzar” que l’Estat es
financi a un preu raonable. I ho va fer recordant
que cal “celebrar” el vot
grec, però “les pressions
dels mercats continuen
insistint en Espanya”.
Si el socialista Valeriano Gómez posava l’accent
a oferir a Grècia “un plat
que pugui menjar” i Josep
Antoni Duran animava
Europa a redefinir-se en
un moment “hipercrític”,
Cayo Lara (IU) s’atrevia a
augurar el “rescat total” de
l’Estat si Rajoy manté el
seu rumb. Els sindicats
UGT i CCOO, alhora, han
convocat mobilitzacions
per demà contra la reforma laboral i les retallades
amb el lema No callis. Defensa els teus drets. ■
E
BARCELONA
ls experts consultats
per El Punt Avui coincideixen que ara per ara hi
ha massa incerteses
i problemes sobre la taula
per aconseguir una ràpida sortida
de la crisi del deute a la zona euro.
Santiago Simón
Professor de finances d’Esade
b “Jo apostava per un relaxament dels mercats aquest dilluns,
gràcies a les eleccions de Grècia,
en què han guanyat els partidaris
de l’euro, i França, on un Hollande a favor de plans d’estímul s’ha
imposat en les legislatives. No ha
estat així perquè, al final, han pesat més en els mercats el PIB negatiu, els sis milions d’aturats i
l’augment de la morositat que arrossega Espanya. A partir d’ara
tothom estarà pendent del resultat de les auditories a la banca,
que es donaran a conèixer dijous
que ve i que determinaran el forat
que veritablement tenen els
grups financers. Amb un bo cotitzant per sobre del 7% està clar
que l’Estat espanyol està en zona
de rescat, ja que el deteriorament
de la situació va molt més enllà
del mercat immobiliari. La gent
no té diners per pagar res.”
Xavier Teixidó
Director de Renta 4 a Barcelona
b “Les eleccions gregues no han
canviat res, perquè en el fons tot
segueix igual i els mercats viuen
pensant en el present. Les borses,
el que sembla que tenen clar és
que la solució no arribarà a curt
termini, encara que també és cert
que es percep un esforç per salvar
la moneda única.”
Josep Soler
Director de l’Institut d’Estudis Financers
b “Hi ha molts elements negatius
que conflueixen. En primer lloc,
Grècia encara no ha format govern
i, a més, vol renegociar les condicions de l’ajuda. Per altra banda, el
rescat als bancs espanyols s’ha
presentat molt malament i, una
setmana després del seu anunci,
encara desconeixem cóm es durà a
terme i les seves principals característiques. El govern espanyol, a
més, no fa cas de les recomanacions internacionals i, aquest mateix cap de setmana, Rajoy ha rebutjat aplicar les mesures proposades de l’FMI d’apujar l’IVA i retallar
el sou dels funcionaris, que a mi
em semblen molt raonables. El
Consell Europeu de la setmana
que ve es presenta com a fonamental i seria bo caminar cap a una
unió bancària i fiscal, encara que
això és lent i requereix un cert
temps per a la seva introducció. El
més important, però, és guanyar
credibilitat davant els mercats
perquè la situació s’està agreujant
de veritat.”
Federico Steinberg
Investigador del Real Instituto Elcano
b “Un cop coneguem les auditories sobre la banca les ajudes haurien de desemborsar-se de cop, per
posar fi definitivament als problemes dels bancs zombis. Jo crec que
la línia de crèdit per finançar la
banca es podria articular amb un
interès del 3% a 15 anys. Per altra
banda, crec que a dia d’avui és
massa d’hora per parlar d’un segon rescat d’Espanya. Crec que no
hauríem de prestar tanta atenció a
l’evolució del deute en el mercat
secundari, perquè hi ha poques
operacions i és més fiable centrarse en els tipus en què es finança el
tresor públic. En definitiva, es crea
una ansietat que impedeix veure
una sortida.” ■
| Economia | 17
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Alerta econòmica
La morositat
s’acosta a
l’abril al seu
màxim històric
Redacció
MADRID
Van Rompuy, president del Consell Europeu, amb un somrient Durão Barroso, durant la roda de premsa d’ahir a Los Cabos (Mèxic) ■ BERTRAND LANGLOIS / AFP
La UE ja treballa en una unió
fiscal per superar la crisi
a El president de la Comissió, Durão Barroso, anuncia que proposarà formalment la cohesió
financera europea la tardor vinent a Brussel·les escolta, així, les demandes de l’FMI i els EUA
Dani
Triadó
Nova York
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Pressionada per totes bandes, la Unió Europea ha escoltat les crides de la comunitat internacional i ja treballa per assolir una cohesió fiscal i financera que vagi més enllà de la unió monetària. Així ho van anunciar ahir el president de la
Comissió Europea, José
Manuel Durão Barroso, i el
del Consell Europeu, Herman van Rompuy, en el
marc de les reunions del
G-20 a Los Cabos, Mèxic.
La crisi del deute a la UE
i el degoteig de països rescatats no ha estat vista de
bon ull des dels fòrums internacionals, i no en va les
crides a l’acció s’han succeït tant des del Fons Monetari Internacional (FMI)
com des dels Estats Units.
Sense canvis radicals
Així doncs, i conscients
que la UE seguirà en recessió, Brussel·les ha decidit
plantejar formalment la
unió fiscal, en una proposta que s’estudiarà a fons
durant la pròxima cimera
europea de finals de juny.
“Podem avançar i hem
d’avançar cap a la unió fiscal. [...] La mutualització
del deute és possible”, va
assegurar ahir el mateix
Barroso, que considera
que amb la mesura es reforçaria el sistema de supervisions, s’incrementaria la transparència i milloria el control dels riscos.
La nova arquitectura de
la Unió, que no suposaria
canviar a fons el tractat,
permetria una supervisió
dels pressupostos molt
més coordinada i un sector bancari més integrat
en l’àmbit europeu.
La frase
—————————————————————————————————
“Els eurobons
milloraran la
disciplina i l’estabilitat;
no ens donaran
llicència per gastar”
José M. Durão Barroso
PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA
Al mateix temps, i malgrat les reticències expressades pel govern alemany, Barroso va anunciar que la unió fiscal vindria acompanyada dels eurobons, descrits com “una
eina per millorar la disciplina i l’estabilitat”. “Els
eurobons no ens donaran
llicència per gastar”, va defensar el president de la
Comissió Europea.
Per la seva banda, Van
Rompuy va defensar el
projecte europeu, i va assumir com a “irreversible”
la moneda única. Enmig
de la pressió internacional, Van Rompuy va reconèixer que no hi ha solucions ràpides, però va posar damunt la taula el
compromís de la Unió Europea per mirar d’apuntalar el creixement. ■
El G-20 insta el trencament del vincle entre bancs i estats
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Segons l’esborrany de la declaració final
del G-20, que
D.T.
es farà pública
avui, el grup de
països més industrialitzats del
món instaran la Unió Europea a
prendre “totes les mesures necessàries” per resoldre la crisi del
deute i salvaguardar la integritat
i l’estabilitat de la zona euro, en
un moment en què el Vell Conti-
Les
claus
nent s’ha convertit en un dels
principals maldecaps de la
comunitat internacional.
aquesta retroalimentació una
relació perillosa basada en la
“interdependència”.
Interdependència
Lliçons
b Entre aquestes mesures, el
G-20 recomana de manera
vehement als governs europeus
que trenquin el “vincle viciós”
entre uns bancs amb problemes
i unes finances estatals
asfixiades per la crisi. Els
membres del G-20 consideren
b Amb tot, Durão Barroso va
alertar els membres del G-20 que
no esperin cap cura miraculosa
per als problemes que afecten
la zona euro. “Francament, no
hem vingut a rebre lliçons de
democràcia o sobre com
gestionar l’economia”, va reblar.
El sud-coreà Lee Myung-bak, durant
la seva al·locució ■ REUTERS
La morositat dels crèdits
concedits per les entitats
financeres a famílies i empreses de l’Estat espanyol
es va enfilar a l’abril fins al
8,72%, i va quedar tan sols
a quatre dècimes del seu
màxim històric, el 9,15%,
assolit el febrer del 1994,
coincidint amb el punt àlgid de l’anterior crisi.
En xifres absolutes, la
mora d’abril equival a
152.740 milions d’euros,
amb la qual cosa se superen per primer cop els
150.000 milions des del
juny del 1996. La dada és
també 4.772 milions superior a la registrada un mes
abans i constata 37.441
milions de creixement interanual. En els últims dotze mesos, el percentatge
de morositat ha crescut
més de dos punts, ja que
l’abril del 2011 era d’un
6,35%. Els experts vaticinen que el nombre de crèdits dubtosos continuarà a
l’alça aquest any, per la
qual cosa no es descarta
que se superi el percentatge del 1994 si l’economia
no remunta i comença a
descendir la taxa d’atur,
circumstàncies no previsibles abans del 2014. ■
Renúncia
milionària
d’un directiu
de Bancaja
Redacció
MADRID
El consell d’administració
de Bancaja va acceptar
ahir la decisió del seu director financer, Aurelio Izquierdo, de renunciar als
seus drets de prejubilació,
derivats del contracte
subscrit amb motiu del
seu nomenament com a
director general el setembre del 2007. Izquierdo tenia uns drets de pensió
acumulats per valor de
13,9 milions, dels quals renuncia als 6,3 milions corresponents als drets de
prejubilació, mentre que
manté els drets sobre la
pensió de jubilació, que
puja a 7,6 milions. ■
|
18 Economia
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Alerta econòmica
CONSULTORIA
Neix ECC 21, creada per
enginyers catalans
Creada per dotze empreses
catalanes d’enginyeria, ha
nascut l’agrupació d’interès
econòmic Enginyeria Consultoria Consortium 21 (ECC 21)
amb la missió de fomentar la
col·laboració entre els membres en l’àmbit internacional
amb l’objectiu d’aspirar a la
integració en els grans consorcis europeus que ofereixen
els seus serveis per als contractes Framework de la Unió
Europea, a la participació en
els processos Europe Aid de
la mateixa UE, i a l’estudi i la
implantació en el mercat de
Turquia i l’eventual participació en grans projectes a Quebec, al Canadà. El consorci
ECC 21 està format per les
companyies Auding, GPO Ingeniería, JG Ingenieros, TEC4,
Cicsa, Dopec, Bomalnpasa,
Greccat, Eurogeotècnica,
Gecsa, Enginyeria Inalba i Siena. ECC 21, presidida per
María Loreto Casas, aglutina
1.200 persones, té una facturació mitjana anual de més de
110 milions i presència en
tretze països. ■ REDACCIÓ
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
Treballadors de la City, creuant el Tàmesi anant cap a la feina, amb el pont de Londres al fons ■ S. PLUNKETT / REUTERS
Guanyen els bons,
s’apugen els bons!
RECEPTA · La fórmula estats endeutats que volen salvar bancs insolvents
accentua els dubtes dels mercats ADVERTÈNCIA · El Banc d’Escòcia alerta
d’un “cataclisme” a final d’any si Europa continua amb la seva paràlisi política
Des de primera
hora d’ahir, la City de Londres
apostava per la
pressió sobre el
deute sobirà de
Quim
l’Estat espanyol.
El resultat de les
Aranda
eleccions greLondres
gues, la victòria
pírrica dels partidaris de les retallades i l’austeritat (els bons, no
pas els dolents, de Syriza), han fet
guanyar una mica de temps. Però
només sobre Grècia, no pas sobre
l’Estat espanyol.
En paraules d’un brooker de
bons de Londres, citat per l’agència Reuters, “sembla que Espanya
estarà sota pressió, com a mínim,
fins dijous. Però, realment, és difícil veure què farà aturar la pujada
dels bons espanyols”. L’argument
que sustenta és que Madrid té previst per a avui fer una subhasta de
bons a curt termini i una altra de
títols a cinc anys, per demà passat.
En qualsevol cas, els interessos
que haurà de pagar semblen poc
menys que insostenibles.
Boris Schlossberg, de BK Asset
Management, amb seu a Nova
York, assegurava, també a través
de Reuters, que “la victòria a Grè———————————————————
cia [dels partidaris de les imposicions de la troica] no resol res. Els
bons a Espanya pugen pels dubtes
sobre els seus bancs, per la falta
de concreció sobre els plans de
rescat de la banca i perquè es
tracta de fer front a la situació a
través de préstecs a estats insolvents o quasi, que presten els diners a bancs insolvents, amb la
qual cosa només fa que accentuar
la gravetat de la crisi sobre el deute sobirà.”
————————————————————————————————————————————
“El BCE hauria de retallar
els tipus per reactivar una
economia molt feble”, deia
A. Piazza, de New Edge”
————————————————————————————————————————————
D’altra banda, analistes polítics
que ahir comentaven des d’Atenes
la victòria de Nova Democràcia, i la
possibilitat que l’encara non nata
coalició amb el Pasok s’esquerdi
abans de finals d’any i doni pas a
un govern de Syriza, fa que l’escenari sigui, des del vessant dels
mercats, estremidor. De fet, fonts
del Royal Banc of Scotland (RBS)
consultades per aquest corresponsal asseguren que si la paràlisi política que tenalla Europa continua al
llarg de l’estiu, “abans de final
d’any es produirà un cataclisme”.
Tot i la crítica situació, denunciada tant pel president espanyol,
Mariano Rajoy, com pel ministre
Montoro, amb uns interessos dels
bons a 10 anys molt per sobre del
7% (van arribar al 7,23% i van baixar a darrera hora de la tarda al
7,18%; la prima de risc quasi va arribar als 590 punts, i finalment va
quedar en 578), el Banc Central
Europeu (BCE) continua refractari a sortir en defensa de l’economia
espanyola i de retruc de l’euro. Segons l’analista Annalisa Piazza, de
la consultora New Edge, amb seu a
Londres, “tot i la pujada dels interessos dels bons italians i espanyols, el BCE sembla poc inclinat a
activar el programa de mercat de
valors, és a dir, la compra de bons,
com ha fet altres vegades”. La raó
que dóna Piazza per explicar-ho és
que “ara que els riscos a curt termini d’una ruptura de l’euro sembla que han disminuït, el més probable és que el BCE tracti de mantenir la seva política en la integració fiscal i política dels països de la
unió monetària. En tot cas, segons
el nostre parer, el BCE hauria de
retallar els tipus d’interès per reactivar una economia molt feble”. ■
L.M.
COOPERATIVES
Vaga de fam a l’Aldea
L’empresari Javier García Vivo, que fa tres setmanes que
està acampat davant la secció de crèdit de la cooperativa
de l’Aldea, va començar ahir
una vaga de fam per reclamar
el deute que l’entitat agrària
té amb la seua empresa, i que
supera els 100.000 euros.
“És una qüestió de dignitat”,
va dir García Vivo. Mantindrà
la vaga de fam fins al divendres 29 de juny, quan es manifestarà a l’N-340. ■ L.M.
—————————————————————————————————
—————————————————————————————————
PATROCINI
La Caixa, al costat
de la Fundación
Theodora
La Caixa patrocina el concert
de l’Orquestra de Metges de
Berna, que organitza la Fundación Theodora pel 30 de
juny al Petit Palau de la Música, a Barcelona. La fundació
sufraga les visites dels Metges Somriure als nens hospitalitzats. ■ REDACCIÓ
—————————————————————————————————
ASSEGURANCES
Catalana Occident
ultima la compra
de Groupama
El grup Catalana Occident ha
confirmat que estan “avançades” les negociacions amb
Groupama per la compra
d’accions representatives del
100% del capital social de la
seva filial a l’Estat, Seguros
Groupama. Catalana Occident
és un dels grans grups asseguradors de l’Estat, amb quatre milions de clients. ■ EP
TECNOLOGIA
Everis supera els
1.400 empleats
a Catalunya
Everis, consultora multinacional de negoci, estratègia i aplicacions tecnològiques i outsourcing, ha superat la xifra
de 1.400 professionals a Catalunya, on està instal·lada
des de fa quinze anys. En tan
sols tres anys, la consultora
ha creat més de 400 llocs al
país, sobretot titulats superiors acabats de graduar,
principalment llicenciats en
administració i direcció d’empreses, economistes i enginyers. La consultora ofereix
servei des de Catalunya a empreses i administracions públiques de tot Europa i Sudàfrica. ■ REDACCIÓ
| Economia | 19
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Borsa
Cotització
de l’euro
1 euro
COMENTARI
Dòlars EUA
1,2584
Lliures esterlines
l 0,8039
La febrada de la prima de risc
va pesar molt més ahir que
els resultats de les eleccions
gregues i va fer que el mercat
es desplomés un 3%, la pitjor
caiguda de les últimes tres
setmanes, i quedés a frec
Sense pietat
Nom. Títols
0,60
1,00
0,12
1,00
0,75
1,00
0,60
0,25
1,00
2,03
0,60
2,56
3,01
0,75
3,01
2,00
1,00
0,30
1,50
0,25
1,00
0,10
0,20
0,10
0,24
3,01
0,60
3,00
1,00
0,60
0,10
0,90
0,20
0,16
1,00
2,00
1,00
0,10
1,00
1,00
1,00
0,30
1,00
0,85
0,03
0,50
0,60
1,20
1,00
0,12
2,00
1,00
0,80
1,00
0,06
1,00
0,03
1,50
2,75
1,00
1,20
0,10
2,10
1,00
6,00
0,25
0,10
l 1,2010
dels 6.500 enters. Afectat
pels nous retrocessos de la
banca i pel mal dia en el mercat de deute, on la prima de
risc es va disparar fins als
569 punts bàsics, l’Íbex 35
va descendir fins als 6.519,9
Mercat Continu
Mín.
d’ahir
Francs suïssos
Font: Infobolsa
Màx.
d’ahir
Adolfo Dom.
3,23
3,45
Alba Corp. Finan.
23,14 24,30
Almirall
5,59
5,70
Amper
1,90
2,03
Antena 3 TV
3,04
3,19
Aperam
9,25
9,78
Azkoyen
1,38
1,54
B. Valencia
0,14
0,16
Banca Cívica
1,41
1,54
Banesto
2,51
2,68
Barón de Ley
40,85 41,23
Bayer
47,81 52,50
Befesa
Bodeg. Riojanas
4,14
4,49
CAF
355,00 362,70
CAM
Campofrío
5,90
5,98
Catalana Occ.
10,50
11,25
Cem. Portland
3,92
4,24
Cie Automotive
5,49
5,73
Cleop
Clínica Baviera
4,62
4,62
Codere
3,45
3,60
Corp. Dermo.
0,40
0,40
CVNE
Dinamia
3,30
3,33
Dogi
Duro Felguera
4,28
4,34
EADS
26,00 26,81
Ebro Foods
12,90 13,20
Elecnor
8,82
9,32
Ence
1,43
1,49
Enel Green Power
1,10
1,10
Ercros
0,41
0,44
Esp. Zinc
Europac
2,07
2,16
Ezentis
0,15
0,15
FAES
1,25
1,29
Fergo Aisa
Fersa
0,37
0,40
Fluidra
1,94
1,96
Funespaña
5,95
6,60
GAM
0,49
0,53
Gral. Invers.
Grupo San Jose
1,05
1,24
Iberdrola Renov.
Iberpapel gestión
12,99 13,00
Inbesòs
Indo
Inm. Colonial
0,77
0,88
Inmob. del Sur
4,97
5,36
Inypsa
0,74
0,74
Jazztel
4,50
4,75
La Seda Barcelona
Laboratorios Rovi
5,00
5,09
Lingotes espec.
2,71
2,71
Martinsa-Fadesa
Metrovacesa
0,50
0,55
Miquel y Costas
20,30 20,90
Montebalito
0,59
0,68
Natra
0,84
0,85
Natraceutical
0,11
0,12
NH Hoteles
1,77
1,86
Nicolás Correa
Pescanova
20,27 20,66
Prim
3,70
3,75
Prisa
0,39
0,43
Últim
Var.
dia %
Var.
any %
3,45
1,17 -33,01
23,60 -1,67 -21,93
5,60 -0,88
5,46
1,95 -2,01 17,47
3,06 -3,77 -34,19
9,50
3,15 -10,88
1,48 -0,67 30,97
0,14 -6,90 -78,05
1,41 -2,96 -38,09
2,51 -1,88 -32,72
41,17 0,66
-5,36
52,85 0,00
8,52
4,45 -0,67 -9,92
356,15 -0,24 -7,49
1,34 0,00
0,00
5,93 0,00
-7,78
10,55 -3,48 -14,02
4,15 2,22 -39,06
5,49 -3,60
-2,05
1,15 0,00 -45,24
4,60 0,00 -29,23
3,48 2,96 -42,95
0,40
1,27 -32,77
14,80 0,00
-1,66
3,20 0,00 -18,99
0,64 0,00
0,00
4,31 0,00 -14,82
26,81 2,92 11,66
12,96 -0,58 -9,69
8,88 -2,63 -11,02
1,47
2,81 -16,05
1,10 -0,27 -30,72
0,42 -3,49 -38,97
2,09 -1,18 -16,23
0,15 3,45 -42,31
1,26 -1,57
0,00
0,02 0,00 -82,11
0,37 -3,95 -48,59
1,96 0,00
2,62
5,95 -12,37 -14,14
0,49 -3,92 28,95
1,56 0,00
-5,45
1,20 -5,51 -42,03
13,00 0,08
-0,61
0,17 0,00
0,00
0,60 0,00
0,00
0,80
5,12 -28,48
5,36 -0,74
-7,43
0,74 -0,67 -19,57
4,51 -3,61 20,69
5,04
1,61 -0,98
2,71 0,00
-6,72
7,30 0,00
0,00
0,50 -7,41 -51,92
20,40 -0,97 10,33
0,59 -10,61 -48,25
0,85 6,29
-6,11
0,12
1,77 -26,28
1,77 -3,01 -18,81
0,72 0,00 -30,43
20,33 -0,44 -21,14
3,75 4,17
-6,25
0,39 -4,88 -55,17
Negociats
568
21.949
55.030
31.509
219.016
959
5.100
1.471.263
92.076
80.464
1.360
102
840
2.636
7.100
76.902
5.476
17.628
1
63.098
34.500
277
75.997
5.638
185.153
36.281
187.126
5.048
98.061
7.730
294.137
46.075
28.656
11.397
745
46.541
32.387
504
620.631
1.049
4.226
821.634
8.211
1
70.579
16.971
3.661
4.301
84.928
148.557
2.823
2.000
946.004
ÍBEX 35
Nom. Títols
Mín.
d’ahir
Màx.
d’ahir
0,25
3,00
1,00
0,25
0,50
0,00
0,01
0,10
0,12
2,00
0,30
0,49
3,23
1,00
0,10
1,50
1,20
1,00
0,20
0,17
1,00
0,50
0,50
0,75
0,15
0,20
0,50
0,60
2,00
1,00
1,00
0,50
0,10
0,50
1,00
9,72
9,99
40,41
7,93
13,52
15,53
11,48
1,60
1,40
0,82
2,37
5,02
15,06
2,34
3,44
13,33
12,53
9,41
8,04
1,39
9,25
19,85
1,80
3,31
74,96
6,70
1,62
14,46
33,00
12,14
1,41
4,68
31,06
3,94
9,48
10,45
10,26
42,08
8,22
14,90
15,95
11,91
1,71
1,49
0,97
2,64
5,45
15,85
2,51
3,60
13,77
13,40
10,18
8,30
1,56
9,56
20,20
1,88
3,57
77,11
7,14
1,71
15,24
34,50
13,07
1,54
5,10
32,40
4,16
10,06
9,96 -0,31 -39,25 352.546
10,16 0,40 -17,67 1.845.124
41,04 -0,67 -38,51 135.455
8,14
1,11 -17,87 1.060.856
14,12 -2,22 -38,34 830.675
15,66 0,26 24,93 1.036.905
11,54 0,09 -18,05 641.450
1,60 -0,74 -54,57 11.743.866
1,41 -0,92 -52,04 9.984.923
0,84 -9,02 -76,72 5.996.631
2,38 -4,69 -49,98 3.003.843
5,03 -4,21 -24,7056.666.856
15,13 -2,36 -27,28 284.156
2,36 -2,32 -37,87 6.269.368
3,47 -1,70
-0,72 2.252.635
13,37 -1,55 -6,47 973.304
12,62 -1,90 -20,38 388.522
9,50 -4,12 -52,59 457.931
8,11 -0,53 -13,03 983.526
1,40 -5,59 -56,32 2.317.043
9,29 -0,44 -29,94 1.779.411
19,90 -0,28 53,08 1.315.381
1,88 3,59
7,76 1.965.673
3,32 -5,17 -31,39 28.175.193
75,63 -0,62 19,52 1.383.688
6,70 -4,47 -31,85 1.144.727
1,65 -0,96 -32,91 12.551.042
14,69 -2,20 -24,20 367.147
33,35 -2,08
0,86 1.098.460
12,21 -3,25 -48,56 8.717.261
1,41 -1,60 -64,38 2.758.176
4,70 -4,57 -20,00 83.805.749
31,24 -2,07
12,52 294.556
3,97 -1,64 -9,98 1.367.057
9,50 -3,92 -29,00 23.078.906
Abengoa
Abertis
Acciona
Acerinox
ACS
Amadeus
ArcelorMittal
B. Popular
B. Sabadell
Bankia
Bankinter
BBVA
BME Holding
Caixa Bank
Dia
Enagás
Endesa
FCC
Ferrovial
Gamesa
Gas Natural
Grífols
IAG
Iberdrola
Inditex
Indra
Mapfre
Obrascón Huarte L.
Red Eléctrica Esp.
Repsol YPF
Sacyr Valle.
Santander
Técnicas Reunidas
Telecinco
Telefónica
Últim
Var.
dia %
Negociats
Nom. Títols
Mín.
d’ahir
Màx.
d’ahir
Últim
Var.
any %
Negociats
0,60
0,24
0,20
0,24
3,23
0,40
1,00
1,19
0,60
0,60
0,20
0,01
1,50
0,60
0,92
0,50
6,00
0,45
0,40
1,50
0,16
1,56
0,50
1,02
0,30
0,20
0,01
0,10
0,05
40,45
0,26
0,05
0,48
0,11
4,80
0,70
0,19
0,12
0,59
4,28
0,80
0,32
2,54
0,29
1,50
5,71
1,55
1,57
8,83
0,95
0,01
0,11
18,50
32,26
1,63
4,47
8,36
1,23
41,50
0,29
0,05
0,52
0,11
4,85
0,78
0,21
0,13
0,63
4,47
0,87
0,33
2,54
0,31
1,54
5,71
1,66
1,67
9,48
0,95
0,01
0,12
18,84
33,00
1,68
4,59
8,64
1,30
40,77 -0,83 20,66
0,27 -3,57 -33,33
0,05 -1,92 -37,04
0,48 -4,00 -55,96
0,11 0,00 -17,78
4,85 0,41
-3,39
0,70 -3,45 -30,69
0,19 -7,50 -61,46
0,13 0,81 -45,18
0,61 1,84 -36,19
4,30 -1,94 10,40
0,85 10,46 -12,44
0,32 1,59 -25,58
2,54 -5,93 -12,71
0,31 -1,90
-0,32
1,50 -0,33
6,79
6,00 0,00
-3,23
1,61 4,56 -13,94
1,58 0,96
2,93
8,83 -3,50 -26,11
0,95 0,00 -39,30
0,01 0,00 -43,48
0,11 -6,67 -25,33
18,83 1,78
1,24
32,78 1,49 14,38
1,68
1,82
8,04
4,54 2,25
17,31
8,55 -0,12 -19,34
1,25 -1,19 -27,62
34.916
20.966
2.985.643
38.103
280
3.633
24.454
28.483
84.741
54.830
109.089
369.830
530.622
299
26.314
1.013
10
166.816
25.921
9.933
213
1.678.227
118.650
3.918
121.109
5.603
46.451
280.186
174.606
Prosegur
Puleva Biotech
Quabit
Realia
Reno Medici
Renta 4
Renta Corporación
Reyal Urbis
Service Point
Sniace
Sol Meliá
Solaria
Sos
Sotogrande
Tavex Algod.
Tecnocom
Testa
Tubacex
Tubos Reunidos
Unipapel
Uralita
Urbas
Vértice 360º
Vidrala
Viscofán
Vocento
Vueling
Zardoya Otis
Zeltia
Var.
dia %
Var.
any %
l
902 30 10 15
telèfon d’atenció a l’accionista
punts, per culpa sobretot
dels grans valors: Iberdrola
va cedir un 5,2%; el Santander, un 4,6%; el BBVA, un
4,2%, i Telefónica, un 3,9%.
Bankia va repetir com a
cuer, amb un 9% negatiu.
IAG
va ser dels pocs valors
que van tancar en
positiu, un 3,4%,
gràcies al descens
del preu del petroli
Sectors Barcelona
Elèctriques
Bancs comercials
Químiques
Ciments, constr. i imm.
Siderúrgiques i miner.
Aliment., agrícoles i forestals
Tèxtil i papereres
Comerç i finances
Serveis i diversos
BCN Global-100 (base anual)
BCN Global-100 (base 1-1-86)
BCN Global-100 (base 1-1-63)
BCN Mid-50
BCN Profit-30
BCN Roe-30
BCN Per-30
Font: Infobolsa
Anterior
Actual
Variació %
560,12
799,28
524,20
680,93
184,41
727,51
697,97
222,31
1.443,20
81,59
529,52
1.360,96
10.008,20
8.378,95
11.762,80
12.620,80
532,37
738,58
509,07
660,51
179,67
720,69
693,66
217,47
1.396,55
77,45
502,68
1.291,98
9.918,90
8.025,03
11.413,80
12.167,90
-25,88
-33,63
-14,26
-9,77
-1,42
1,81
-4,08
-3,17
-43,25
-2,76
-17,90
-46,01
-26,20
-221,74
-203,00
-274,40
752,03
983,69
787,11
1.147,23
711,92
676,13
491,27
812,69
782,05
961,15
708,26
976,06
726,99
1.135,40
687,43
649,10
467,59
796,85
760,79
914,72
-31,50
2,82
-33,72
7,03
-10,27
-24,54
-17,58
-0,55
-15,92
-34,44
Cistelles de valors
BCN Top-5
BCN-5 Alimentació
BCN-5 Bancs
BCN-5 Comerç
BCN-5 Construcció
BCN-5 Energia
BCN-5 Inmobiliàries
BCN-5 Metàl·lica
BCN-5 Serveis
BCN-5 Tecnologia
Índexs generals
Font: Infobolsa
BCN Global-100
BCN Indexcat
BCN Mid-50
BCN Profit-30
Ibex-35
Latibex
Madrid
València
Bilbao
Euro Stoxx 50
Londres [F.Times]
Frankfurt [Dax-Xetra]
París [Cac 40]
Actual
Variació%
520,68
9.608,07
9.918,93
8.025,03
6.519,90
2.645,70
660,16
702,54
1.061,44
2.155,64
5.491,09
6.248,20
3.066,19
-3,44
-0,90
-0,26
-2,69
-2,96
+1,33
-3,02
-2,88
-2,96
-1,17
+0,22
+0,30
-0,69
Préstecs hipotecaris
TAE
Tipus
Vivenda lliure
de referència
Bancs
Caixes
de caixes
Octubre 11
Novembre 11
Desembre 11
Gener 12
Febrer 12
Març 12
Abril 12
Maig 12
Metalls
3,504
3,641
3,509
3,629
3,508
3,475
3,540
-
3,659
3,747
3,739
3,793
3,946
3,777
3,691
-
5,875
5,625
5,125
5,375
5,500
5,375
5,625
-
Font: SEMPSA
Joyería y Platería
Or
Londres (euros/unça)
1.284,516
Madrid (euros/g) [brut]
43,776
Madrid (euros/g) [manufac.]
45,620
Plata
Londres (euros/unça)
22,5367
Madrid (euros/quilo)
978,17
Platí
Madrid (euros/g)
45,620
Font: Banc d’Espanya
Rendibilitat
Interna del
deute públic
Mibor
a 1 any
Euribor
a 1 any
4,286
4,459
4,445
4,267
4,109
3,935
3,905
3,802
2,110
2,092
2,004
1,837
1,679
1,499
1,368
1,266
2,110
2,044
2,004
1,837
1,678
1,499
1,368
1,266
Deute de la
Generalitat
REPO 6/12 M
REPO 2/5 D
DG VAR. 11-04
DG 4,95 20-02
DG 5,75 15-06
DG 4,75 11-11
DG 5,20 12-09
DG 4,35 14-07
Gat Ftgencat 2005 B
Font: Infobolsa
99,46
101,83
99,45
93,26
-
20
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
JOAQUIM VIDAL I PERPINYÀ, president
LÍDIA VIDAL I JUVENTENCH, vicepresidenta
JOAN VALL I CLARA, conseller delegat
ALBERT PARÍS I FORTUNY, comunicació
Punt de Vista
NINGÚ POT DEMANAR LLEIALTAT I
COL·LABORACIÓ SI UN MATEIX
NO FA EL QUE HA DE FER
Joaquim Coello
Brufau
Enginyer
d’Itàlia suposa un afebliment del dogma
alemany fins ara “indiscutible” i indiscutit, però queda camí i queda patiment.
I ara, què?
A ESPANYA
una vegada aclarit que se’ns
dóna un préstec de caràcter públic perquè
té la garantia de l’Estat, que haurem de retornar i que incrementarà el nostre endeutament, caldria que el govern establís
les línies mestres de com s’aportarà
aquesta liquiditat a cada banc, com s’assegura que si és capital s’injectarà una vegada depreciat l’actual per assegurar que els
accionistes actuals no es beneficien de la
solució aconseguida amb diner públic
per un problema privat creat per ells. Si
fos préstec, com s’assegura l’Estat que
l’interès es pot pagar i, el principal, retornar dintre dels terminis fixats per la UE?
Si això no fos possible seria altre cop el
sector públic nacional qui ho hauria de
pagar i amb una vegada n’hi ha prou...
S
embla clar que Alemanya no vol
ni l’allargament del termini per
reduir el dèficit del estats europeus ni que hi hagin préstecs directes als bancs en dificultats. La seva
posició és que no es pot separar deute
de responsabilitat i per tant tot allò que
comunalitzi el deute, eurobons, són per
Alemanya anatema, cada un s’ha de suportar a si mateix. Com escriu The Economist, la cancellera Merkel ensenya a
nedar els passatgers del vaixell que
s’enfonsa en lloc d’organitzar, com a
capità, els bots salvavides.
EN LA SEVA VISIÓ, això genera sacrifici i pa-
PER FER-HO CAL, A EUROPA, que els governs
nacionals, i a Espanya que el govern central, tinguin el coratge d’explicar als seus
votants què cal fer, encara que això tingui el
risc de fer-los perdre les properes eleccions.
timent però el premi es farà visible al final
com prova la seva pròpia experiència i els
resultats que estan tenint les tres repúbliques bàltiques que després de sanejar les
seves economies tornen ja a créixer...
Una flor no fa estiu. Un diputat del partit
de la cancellera Merkel ha assenyalat
que si el president Hollande escurça
l’edat de jubilació dels francesos, no seran pas els alemanys els que treballaran
per pagar-ho. Estem en una dinàmica en
què encara cada un es mira a si mateix
per veure què li convé, sense pensar que
el problema dels altres és també el seu.
ÉS CERT QUE LA CANCELLERA pot argumentar que el vincle entre deute i responsabilitat ha conduït a eliminar de l’escena
el Sr. Belusconi i a fer acceptar a Grècia reformes molt dures, però comença a ser
evident, també per a Alemanya, que primer ho ha impulsat i després imposat, que
aquest camí està esgotat. Quan els partits
grecs no acceptin les condicions del rescat
i vulguin renegociar les condicions del
préstec de la UE o simplement es neguin a
pagar els préstecs rebuts de la UE; quan el
forat financer espanyol continuï creixent
impulsat per una economia estancada i
un cost del deute excessiu; quan tot això
passi, i està succeint, la pregunta que es
convertirà en clamor serà: i ara, què?
ÉS ESPERABLE I NECESSARI que l’operació
de compra de deute sobirà dels estats amb
interessos alts en el mercat secundari i
d’injecció de liquiditat als bancs ja assajada
pel BCE fa mesos, es torni a repetir. L’única
alternativa perquè Espanya i Itàlia aguantin és que la prima de risc, l’interès del deute, baixi. Això no resoldrà el problema però
guanyar temps és útil si s’utilitza aquest
per fer les reformes polítiques que ens
aproximin a la República Federal d’Europa, és a dir, per donar al BCE capacitat total
de regular el sector financer europeu amb
PEP DUIXANS
recursos propis i autònoms; per uniformitzar una única política fiscal i tributària, etc.
No és segur que passi, perquè la clau de volta per fer-ho és Alemanya i els seus polítics
encara no han dit al poble alemany que la
solució als seus problemes és que estats
com ara Espanya i Itàlia trobin la manera
de créixer dintre de l’euro per poder retornar el que deuen, i l’interès del seu deute estigui en línia amb el que poden pagar.
SI EL PRIMER OBJECTIU
AIXÒ PORTA A LA SEGONA conclusió, tant
o més important que la primera, el problema del dèficit s’ha de resoldre sobretot via ingressos, que han d’augmentar, i
no solament via reduir despeses. Hem
d’impulsar el consum i la inversió productiva a curt termini i hem de millorar
l’eficiència de la despesa pública perquè
la seva reducció no es tradueixi en una
reducció lineal de prestacions a la ciutadania. És el contrari del que fem.
Tenim tres problemes:
la reforma de la UE,
el canvi de política
econòmica i les
reformes estructurals
per fer més eficient
la nostra economia
és difícil, el segon
no ho és menys, perquè tenen encara
molts governs europeus el convenciment,
influït pel lideratge d’Alemanya, que impulsar el consum en un escenari de “desordre financer” i de descontrol de “governs irresponsables” té un risc alt. El
canvi polític a França i la necessitat i
pragmatisme del govern tecnòcrata
DIU EL PRESIDENT RAJOY que les reformes
estructurals les continuarà fent i que cada
divendres el Consell de Ministres n’aprovarà un paquet. No seria més adequat explicar quin és el sentit i coherència de les
reformes que es consideren necessàries
en els diferents sectors empresarials i
socials, treball, sanitat, ensenyament,
universitats, exportació, recerca, energia, justícia, finances, transport, aigua,
privatitzacions, etc., siguin aquestes
competències pròpies o transferides?
Tindria aquesta política l’avantatge de
fer entendre què es vol aconseguir i com.
Permetria guanyar credibilitat si efectivament aquest ampli programa de reformes es compromet públicament i es fa
realitat en contingut i calendari.
TENIM TRES PROBLEMES, la reforma de la
UE, de política entre estats a república federal, el canvi de política econòmica, de
contractiva a expansiva, i les reformes estructurals per fer més eficient la nostra
economia. Els dos primers no els podem resoldre sols, només hi podem influir i contribuir, però el tercer és al nostre abast.
SI EL PARTIT EN EL PODER se sent amb forces per fer-ho, té la majoria suficient, i si
aquest no fos el cas podria optar per un govern de concentració en què el consens seria més complex però la força política per
realitzar les reformes, més gran. Si finalment res d’això es fa, serà la prova que no
es té el coratge polític necessari. Haurem de concloure que la nostra democràcia està malalta. Ningú pot demanar lleialtat i col·laboració si un mateix no fa el
que ha de fer. Per Catalunya és aquesta
una conseqüència transcendent.
| Punt de Vista | 21
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Director,
XEVI XIRGO
Subdirectors,
CARLES RIBERA,
LLUÍS MARTÍNEZ,
MANUEL CUYÀS,
PEPA MASÓ
SECCIONS:
Política, ANNA SERRANO; Europa-Món, PILAR ESTEBAN;
Economia, JOAN ARMENGOL; Opinió, TONI BROSA; Societat, CARLES SABATÉ;
Catalunya, JOAN RUEDA i RICARD PALOU; Cultura i Espectacles, JAUME VIDAL;
Suplement Cultura, DAVID CASTILLO; Comunicació, GEMMA BUSQUETS;
Disseny, RAMON BUCH; Fotografia, ANDREU PUIG;
Documentació, CARME TORNS; Delegada a Madrid, MONTSE OLIVA;
Tancament, ANTONI DALMAU; Llengua, QUIM PUIGVERT;
President del Consell Editorial, VICENT SANCHIS
EL CATALANISME SEMPRE
HA ANAT LLIGAT A
LA DEMOCRÀCIA
Joaquim
Colominas
CENTRALETA Tel. 93 227 66 00
ADREÇA INTERNET: http: //www.elpuntavui.cat
SERVEI D’ATENCIÓ AL CLIENT Tel. 972 18 64 80
FAX Tel. 972 18 64 40
(*)
De l’estat
autonòmic a
l’estat propi
C
atalunya viu un període de transició en què es deixa enrere l’intent
d’aconseguir el seu reconeixement nacional dins de l’Estat espanyol i en què ha entès que no hi ha altra
opció d’aconseguir la supervivència i la
plenitud de la nació si no es té un estat propi. Tota nació necessita un estat; l’Estat espanyol no només no ens respecta, no ens
protegeix... sinó que clarament ens perjudica. Per tant, Catalunya necessita un estat propi. La consciència d’aquest fet, que
va esdevenint majoritària a bona part de
les elits polítiques, és la novetat del catalanisme a començament del segle XXI.
LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL Constitucio-
nal al recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Partit Popular i pel titular del Defensor del Pueblo, el socialista Enrique
Múgica, a l’Estatut d’Autonomia del 2006
representa, pel catalanisme polític majoritari, el final de l’estat autonòmic. Aquesta sentència posa fi a les ambigüitats constitucionals i diu clarament, d’una vegada,
que Espanya no vol ser plurinacional. Es
posa fi al pacte de la transició dels anys se-
LA
PUNXA
D’EN
JAP
Joan
Antoni
Poch
EDITA: CORPORACIÓ CATALANA DE COMUNICACIÓ, S.L.
PUBLICITAT: HERMES COMUNICACIONS, S.A.
Santa Eugènia, 42. 17005 Girona.
Tel.: 972 18 64 35 - Fax.: 972 18 64 10
REDACCIÓ I SEU SOCIAL:
Tàpies, 2 - 08001 Barcelona
tanta: la contribució a l’estabilitat política
espanyola a canvi de reconeixement nacional català. La resposta immediata a
aquest cop de porta del TC va ser protagonitzada per la ciutadania del nostre país
amb la massiva, cívica i contundent manifestació liderada per Òmnium Cultural,
el 10 de juliol del 2010.
A AQUEST FET, cal afegir-hi que la greu crisi
econòmica que pateix Catalunya, el conjunt de l’Estat espanyol i d’ Europa ha fet
aflorar amb més força que mai el greu dèficit fiscal que pateix el nostre país des de fa
dècades. La gran diferència entre el que el
nostre país aporta al conjunt de l’Estat i el
poc que rep a canvi, que és un fet inèdit a
àmbit d’estats compostos, limita enorme-
Cal explicar a la
ciutadania que no estem
contra ningú, sinó a
favor del que hem estat
IMPRESSIÓ: Gráficas de Prensa Diaria. DIFUSIÓ CONTROLADA PER L’OJD.
Als efectes del que preveu l’article 32.1 paràgraf segon de la LPI, Corporació Catalana de Comunicació SL s’oposa expressament
a la utilització de qualsevol contingut d’aquest diari amb la finalitat de fer ressenyes o revistes de premsa amb fins comercials
(press-cliping) sense comptar amb l’autorització prèvia de Corporació Catalana de Comunicació SL.
Professor de ciència
política a la URL. (*)
Convidat per l’Associació
Noves Bases de Manresa
ment les possibilitat de creixement de les
empreses del nostre país i perjudica clarament el benestar dels catalans.
CAL CONSCIENCIAR que el que està en joc
és la supervivència de la nació. El que sabem segur és que si continuem amb l’actual situació de manca de reconeixement
nacional (lingüístic, cultural, polític...),
per un costat, i amb l’asfíxia financera que
ens imposa l’Estat espanyol, per un altre,
Catalunya, com a nació, acabarà desapareixent. Per tant, ara és l’hora de la política. El repte del moment polític actual, el
repte de la transició de l’estat autonòmic
cap a l’estat propi, és que una idea que va
sent majoritària a una bona part de les
elits catalanistes ho acabi sent a la majoria
de la societat. Cal arrossegar cap a aquesta
necessitat aquelles elits (polítiques, econòmiques, industrials...) que encara no
han fet el procés de maduració personal.
I DE FORMA PARAL·LELA, per aconseguirho, també cal explicar, convèncer la ciutadania, que no estem contra ningú, sinó a
favor del que hem estat. Que es tracta d’un
procés de dignitat nacional. Que tan sols
demanem el que han demanat els altres
pobles, continuar sent. Una de les grans
virtuts del catalanisme ha estat i és que
sempre ha anat lligat a la democràcia. I la
democràcia és un joc de majories i de minories. I, per aquest motiu, malgrat les
grans dificultats que representa aconseguir un estat propi (les pors d’uns; les
amenaces d’altres...), la gran esperança
és conscienciar-nos que el futur del nostre país depèn de nosaltres. La necessitat de construir una majoria social, que
posteriorment esdevindrà política, a favor de disposar d’un estat propi que ens
permeti continuar sent catalans.
ARC VOLTAIC
Berlín i
Barcelona
Enric
Vila
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
Periodista
Els alemanys i els catalans són els dos
pobles d’Europa que tenen una experiència més profunda de la identitat, i
és lògic que la regeneració del continent es jugui a casa seva. Berlín, igual
que Barcelona, és una ciutat humanitzada per la història. Les dues capitals
agraden, malgrat que són tan diferents, pels fracassos que arrosseguen,
pel que té de genuïna i de commovedora la relació amb un passat que les supera. Berlín pateix de gegantisme, i
Barcelona, de petitisme. No és casualitat que Alemanya sigui més potent que
la seva capital i que la capital de Catalunya sigui més potent que el seu país.
Els alemanys viuen aclaparats perquè
van perdre dues guerres lluitant a les
ordres d’un tirà i els catalans estem
Berlín pateix de gegantisme
traumatitzats per haver estat derrotats dos cops defensant la llibertat.
Berlín i Barcelona representen els
dos extrems de la història europea.
Avui enlloc hi ha tanta voluntat de
ser, ni una memòria tan polititzada i
plena de fantasmes. Tant els alemanys com els catalans estem en procés
de reconquerir la nostra capital, i tenim el repte de convertir les derrotes
del passat en etapes d’un camí victoriós que vagi més enllà de nosaltres.
Europa no anirà bé fins que Berlín i
Barcelona no decideixin pel seu
compte què recorden i què obliden o
què remarquen i què deixen en segon
terme; fins que no es treguin de sobre
la colonització americana i espanyola
respectivament, i facin un ús creatiu
de la història sobre el principi que el
passat que no et mata et fa més fort.
Berlín, capital de l’Holocaust? Berlín, capital de la República de Weimar?
Berlín, capital de Prússia? Berlín,
camp de batalla de la guerra freda?
Berlín, bressol de l’estat del benestar?
Berlín, motor de la Unió Europea?
Barcelona no té preguntes menys contradictòries per respondre: Barcelona,
capital revolucionària? Barcelona, capital del pacifisme? Barcelona, motor
d’Espanya? Barcelona, esperança del
Mediterrani? Berlín i Barcelona, dues
promeses que haurien d’anar-se definint fins a convertir-se en font d’inspiració, perquè tots anéssim bé.
|
22 Punt de Vista
|
DE SET EN SET
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
EL LECTOR ESCRIU
Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de
telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-cents
caràcters d’extensió. ELPUNTAVUI es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb
pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
‘Ferida arrel’
Imma Merino
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
Periodista
No vaig poder assistir a la presentació
de Ferida arrel a la Filmoteca, en la
inauguració de la XX Mostra de Cinema de Dones de Barcelona, però sí a
una nova projecció al centre Francesca Bonnemaison d’aquest film col·lectiu amb el qual 22 cineastes catalanes
procuren reflectir visualment (amb el
suport dels mots vivíssims de l’escriptora) l’univers poètic de Maria Mercè
Marçal. Les cineastes (és injust no
anomenar-les, però també ho seria esmentar-ne només unes quantes per
no ocupar la columna amb un llistat de
noms) van respondre a una proposta
d’un home jove, el també cineasta i
productor Fran Ruvira, que, desmentint una hipotètica apropiació femenina de Marçal, fa present allò que, de
A tots ens pertany el llegat
d’aquesta poeta immensa
fet, és una obvietat: que a tots, homes
i dones, ens pertany i ens interpel·la
el llegat d’aquesta poeta immensa,
malgrat que escrivís a partir del seu
cos, el seu pensament, la seva experiència, la seva memòria, les seves ferides i el seu desig de dona. D’aquesta
dona que, recordem-ho, agraïa a l’atzar tres dons: haver nascut dona, de
classe baixa i nació oprimida.
Els 22 fragments de Ferida arrel,
que dialoguen i ressonen entre ells a
partir de la singularitat de cada mirada, reflecteixen, certament i sincerament, un món on batega la memòria
d’una experiència femenina sotmesa a
l’ordre patriarcal, però lligada a la terra i dipositària d’una saviesa ancestral, i el desig de viure altrament i lliurement com a dona per assajar maneres de nomenar les coses, d’experimentar la maternitat, l’amistat i
l’amor entre dones. També hi apareix
com va afrontar la malaltia i la mort.
Cada autora se la fa seva (i ens la retorna) a partir d’uns versos, d’unes imatges, on s’ha reconegut o que la commouen. Seria bo que aquesta Ferida
arrel trobés la manera d’escampar-se i
fer-se visible: allò fonamental és que
convida a llegir o a rellegir Marçal.
EN
SÍSIF
Jordi
Soler
El català i la
cohesió social
b Sóc dels que creuen que,
tot i la crisi, la majoria dels
immigrants de casa nostra es
quedaran. Ho diuen també,
per raons econòmiques,
molts dels analistes financers. Com han expressat
experimentats sociòlegs,
no podem pretendre integrar ràpidament els immigrants a la nostra cultura,
requereix una gran tasca social, a través d’una o dues generacions i per camins interculturals diversos. Però, ja
ara i aquí, tenim un instrument que ha demostrat plenament la seva eficàcia, la
llei d’immersió lingüística,
amb 22 anys d’experiència.
Com a voluntari d’aules
d’alfabetització, sóc testimoni de fluides converses en català sobre diversos temes (de
futbol especialment), entre
nois marroquins, pakistanesos i xinesos, mostra que el
català és el factor de convivència social més important
entre la nova ciutadania.
Seria un gran disbarat
destruir la feina de cohesió
social, feta a les aules d’immersió lingüística, tot per
sectàries qüestions polítiques de baixa volada.
JAUME VALLÈS MUNTADAS
Sant Adrià de Besòs (Barcelonès)
Do, re, mi
b El pròxim dia 21 de juny se
celebra la festivitat de Sant
Lluís Gonçaga, i també el
Dia Internacional de la Música, a més de ser el dia més
llarg de l’any. Aquesta diada
per a mi és màgica, ja que a
través de la música ens podem expressar sense necessitat de parlar, perquè la
música és l’art d’expressar
sentiments per mitjà dels
sons. I quins sons més meravellosos, tant si és música
clàssica com si és moderna.
A l’antiguitat de Grècia,
a les futures mamàs se les
feia passejar per jardins i
escoltar música, especialment la més harmònica i
Em dic Asier i tinc autisme
(síndrome d’Asperger)
b Hola, em dic Asier i tinc 11 anys. Sóc un nen molt mogut i
de vegades em costa parar atenció. Des que sóc petit parlo
com una persona gran. Els meus pares em van portar al
metge i els va dir que tenia síndrome d’Asperger, és a dir,
que era un nen molt llest amb dificultats per entendre algunes coses. Els meus pares es van posar molt tristos, però
ara són feliços perquè sóc feliç. De vegades quan els nens
juguen, no entenc les seves bromes i penso que es burlen
de mi, llavors m’enfado i pateixo molt. Per això faig educació
socioemocional. Allà m’ensenyen a entendre les expressions de les cares i altres coses. A l’escola, els professors
m’ajuden a entendre els meus companys i els meus companys s’esforcen per entendre’m. Per poder escoltar, aprendre, estar tranquil i poder dormir a les nits, em donen tres
medicacions. Però de vegades, si el metge no encerta el
tractament, em poso molt nerviós i no em porto gaire bé. La
meva mare diu que sóc molt guapo i que, si tingués un altre
aspecte físic, les persones s’adonarien que em costa entendre les coses normals i que en ocasions encara que jo vulgui
portar-me bé no puc. Per això de vegades hi ha pares que
quan els seus fills es queixen que els he pegat, els hi diuen
que responguin de la mateixa manera. Però el meu professor Joan diu que hem de parlar, perquè és millor el diàleg
que pegar-se. Visc a Terrassa, m’encanta la meva ciutat i
la meva escola, i desitjo que passeu un bon estiu i que el
pròxim curs continuem sent bons companys.
NORMA CERVERA PÉREZ, mare de l’Asier i presidenta de Paths
ONG (Persones amb Trastorns d’Habilitats Socials). Terrassa.
relaxant, perquè tinguessin
nadons ben bonics.
Aprofitant l’avinentesa
d’aquesta festa vull unir-me
a la petició de la nostra benvolguda ballarina Mercè
Mor, i demanar amb tota la
força el conservatori de dansa, ja que música i dansa
sempre han anat unides.
Només em resta felicitar
els músics perquè conreen
la música que ens fa la vida
més alegre, i si estem alegres tot es veu d’un altre
color, és a dir, blau, verd,
blanc... Que visquin la música i els seus intèrprets!
MERCÈ MORA CORDERROURE
Lleida (Segrià)
Cinc alcaldes
coherents
b El 15 de març passat, apareixia en aquest diari la posició inicial dels ajuntaments
de la Secuita, Perafort, el Morell, Roda de Barà i la Pobla
de Mafumet relativa a la normalització de la línia de Renfe
Reus-Roda de Barà. Encertadament, reivindiquen la destinació de la línia al servei de
l’àmplia i importat conurbació que travessa, millorant el
que faci falta per enllaçar
amb la línia i estació d’alta
velocitat Camp de Tarragona, potenciant-la i rebutjant
absurds desplaçaments.
Després de vint anys de
paralització, la línia ha de ser
de passatgers, útil tant per a
la zona urbana interior com
per a la costa. No es veu gens
clara la possible destinació
a mercaderies, atès el risc
que poden comportar i tenint
en compte que hi ha altres
mitjans més adequats en
l’entorn industrial. L’acció
dels alcaldes, serena i solvent, es distancia del xafar-
ranxo ferroviari dels Fermeds
i companyia, que omplen pàgines de diaris quan no tenen
de què parlar (ens venen la
línia Lapònia-Mauritània, i
esborren el traçat Roda de
Barà-Valls laminant l’actual
R13 olímpicament...).
Cal no ignorar les nou estacions de la línia; són: Roda
de Barà, la Pobla de Montornès, Riera-la Nou, el Catllar,
la Secuita-Perafort, el Morell, la Pobla de Mafumet,
Constantí i Reus. En l’àmbit
de les quatre primeres,
ara no hi ha circulació.
JOAQUIM TORRES
Valls (Alt Camp)
Potser ha arribat
el moment
b El moment d’anar a Europa a explicar que nosaltres
no som ells. Que hi ha 7 milions de persones que podrien funcionar dins Europa
i ser-ne motor, i així reduir
la magnitud del desastre
que representa Madrid. Ha
arribat el moment de deixar
clar que Espanya és així
perquè viu subsidiada per
Catalunya. Ha arribat el moment de marxar abans no
ens enfonsin amb ells.
DANIEL VIVES CASALS
Barcelona
Una acció
exemplar
b Darrerament sembla que
sols rebem males notícies.
Tanmateix n’hi ha hagut una
que és important, encara que
hagi quedat diluïda. Un escalador català, Ferran Latorre,
estava a punt d’assolir el cim
de l’Everest quan es va assabentar que un xerpa, malalt,
havia estat abandonat a vuit
mil metres d’altura. Va decidir anar a socorre’l, un “rescat”, sigui dit amb el permís
d’en Rajoy, abandonant el
seu objectiu, en una demostració de solidaritat.
Considero que aquesta
acció exemplar mereix
un homenatge.
RAFAEL BATTESTINI
Barcelona
| Punt de Vista | 23
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
FER PREGUNTES DE LITERATURA AMB
RESPOSTES A,B,C INDICA QUE QUI
PREGUNTA NO SAP LITERATURA
Josep Maria
Uyà
Doctor en filologia i ensenyant
Selectivitat: (: - ( ???...!!!
P
er un professional de
l’ensenyament secundari, la lectura dels exàmens de la prova de selectivitat de llengua catalana i de
llengua castellana pot resultar
sagnant. Ja fa anys que en els medis universitaris, sobretot en humanitats, (i no només!), la perspectiva de què és coneixement intel·lectual va de baixa. La cosa ja
comença entre els ensenyants
dels aprenentatges de 3 a 6 anys,
segueix amb els mestres de primària, continua entre els de secundària, i desemboca fatalment
a la universitat, d’una manera lenta, invisible, però gradual i implacable. La raó de tot plegat, dit de
manera sumària, rau en la dispersió, gairebé la desaparició, del coneixement conceptual, abstracte, dins el riu del no-esforç comprensiu i el mar de la facilitat tecnològica. Tot plegat abraçat per
l’univers del racionalisme i l’utilitarisme més primari. Si no, no
s’entén que a algú li vingui al cap
que estaria bé contestar amb creuetes una pregunta que demana
respondre amb un raonament
abstracte que cal fer explícit (car
si no es fa explícit, no pots dir que
s’ha assolit el coneixement). Fer
preguntes de literatura amb respostes A,B,C, indica que qui pregunta no sap literatura, car preguntar què diu o fa a tal escena
tal personatge de tal novel·la no
és preguntar res literari, car això
és una anècdota, útil només per
a un control tècnic de lectura per
comprovar si s’ha llegit o no el llibre. Però si s’ha entès, no.
DONCS BÉ, VEGI el lector què s’ha
testa 12 preguntes de sintaxi,
dos punts, quan
a la sintaxi cal
distingir entre
una subordinada substantiva,
una de relatiu o
una de condicional. Comptar éssers vius d’un
text de 22 línies
és un exercici
intel·lectual de
primer ordre.
ELS TEXTOS
preguntat enguany als joves de 18
anys, després de 16 anys d’aprenentatge: quina idea té un personatge sobre el conflicte hispanonord-americà (de nul valor dins la
novel·la barojiana El árbol de la
ciencia); quin valor expressiu té
una emoticona posada al final
d’una frase verbal (?); ordeni vostè les parts d’aquesta recepta de
La raó de tot plegat
és la dispersió del
coneixement
conceptual,
abstracte
cuina (un exercici de 2n d’ESO, el
text instructiu); què pensa el mateix personatge anterior sobre la
vida al camp, amb opció A,B,C,D;
a la part gramatical, se li fan 18
preguntes sobre sintaxi (la majoria A,B,C,D), a 0’1 per cadascuna,
un total de 2 punts sobre 10, quan
la sintaxi és el resultat comprensiu d’un fet abstracte al qual molts
alumnes no arriben mai (per això
només dos puntets). Tot això pel
que fa a l’examen de castellà. El de
català encara aprofundeix més:
faci vostè una llista dels éssers vius (i s’aclareix “animals o persones”!!), del text de Víctor Català, i
li donem un punt; si ens fa un
retrat físic, social i psíquic d’un
personatge, li donem 0’5, i si con-
escrits que se’ls demana, no passen de 80 paraules, sobre idees
tan profundes
com recordar
una escena perXAVIER RAMIRO sonal de pau interior, tot aclarint a l’alumne que per contestar
pot “pensar en una excursió al
camp, o a la muntanya, unes vacances al poble, etcètera”. I el que
és de poble, unes vacances a ciutat? I per què personal? No pot ser
imaginat? No és intromissió en la
intimitat, això? I com confirma
que sigui “personal”?... On es raneja en el surrealisme és en la diferència entre múscul, muscle i
musclo, en què, per posar-hi més
rigor, si l’alumne no se’n surt amb
una definició, pot emprar un exemple (dic jo oracional, no? perquè potser algun farà un dibuix...).
Però no en tenen prou: en l’opció
B, sobre un text de Bibiana Ballbé,
cal cercar fragments on s’expliqui
“d’una manera o altra, que és difí-
cil trobar lloc on asseure’s”. També cal explicar el significat del
fragment “Es triga quatre segons
per anar d’aquí a la porta. Jo te’n
dono dos”, sense usar cap mot
clau de la frase. I per acabar-ho de
rematar, cal recordar una frase de
pel·lícula, cançó o llibre (en aquest
sospitós ordre), i explicar el sentit
que té i per què “m’agrada”. Posats a contestar, jo en recordo una
de Machado: “Todo necio / confunde valor y precio.”
I ACABO AMB LA MERAVELLA de
posar lectures obligatòries, i a
l’examen donar l’opció B, on apareix un text d’Eduardo Punset
que comença així: “Científicamente se ha demostrado que son
necesarios cinco cumplidos seguidos para borrar las huellas
perversas de un insulto”, frase
que per ella mateixa hauria de suposar una denúncia de tots els
col·legis científics del món. O bé
un text d’una periodista presentadora reportera, text d’una lleugeresa manifesta. Cal llegir Baroja i
Víctor Català, si després hi ha una
opció B absolutament anticientífica? 96% d’aprovats. Només faltaria. El 4% restant havien sortit
de festa la nit anterior, sens dubte. Potser també els nostres examinadors, de festa intel·lectual,
vull dir. Ah, no, és veritat que tot
plegat és política. Només faltaria
que no anessin a la universitat, a
omplir les aules, i que no sabessin castellà a Catalunya. I jo que
em pensava que els ensenyàvem
a pensar! De bona font sé que un
alumne a la pregunta sobre la
conjugació de la tercera persona
del futur simple de subjuntiu (a
0’10 punts per encertar-la) del
verb castellà caber, ha exclamat
a mig examen: “Però això existeix?” Doncs això, tot això, existeix. La dispersió, la facilitat, la
discontinuïtat, el fragment, la
realitat compulsiva. I nosaltres
aplaudint. Amb certificat oficial.
Obvietats
Isabel Llauger
——————————————————————————————————————————————————
Directora de
comunicació
Hi ha qüestions tan òbvies
que, a vegades, fa mandra
haver-les de puntualitzar.
Des de dissabte passat
el senyor Carlos Dívar,
president del Consell del
Poder General i del Tribunal Suprem, ha anat
anunciant que, aquest
proper dijous, una vegada s’hagin celebrat els
“fastos” de l’acte pel bicentenari del Suprem,
prendrà una decisió sobre la seva continuïtat.
Considera que la polèmica al voltant dels seus
viatges “és el resultat
d’una campanya que sobrepassa tots els límits de
la lògica i de la proporció”.
Te raó, el lògic (hi ha algun amic magistrat que
defensa que això hauria
de ser així) hauria estat
no dir res i seguir considerant que el senyor Dívar,
en qualitat de president
d’un dels òrgans amb més
poder de l’Estat, emblema
de la independència de
jutges i magistrats davant
els altres poders de l’Estat, pot gastar el que consideri oportú, quan ho
consideri oportú, on ho
consideri oportú i amb
qui ho consideri oportú.
Em sap greu pel meu
amic, però això no ha
d’anar així. No hauria
d’haver anat mai així. La
lògica i la proporció passa
per explicar, de manera
detallada, totes i cada
una de les despeses fetes
amb l’erari públic siguis
qui siguis i representis
el que representis.
En altres declaracions
el quasi expresident del
Consell del Poder General i el Tribunal Suprem
diu que “potser” no ha sabut “transmetre a l’opinió pública la veritat dels
fets”. “Demano disculpes
per aquest error.” Carai,
si ell que representa l’òr-
gan emblema de la independència de jutges i magistrats i que, per tant,
està o hauria d’estar molt
avesat a llegir i instruir
processos en què s’analitza la veritat dels fets no
ho ha sabut explicar,
que s’ho faci mirar.
Dívar també assenyala
que el que està passant
és “un autèntic procés
paral·lel, posant una persona a la picota, diguin
els tribunals el que diguin”. Que bonic, aquest
final: ell que representa
bla, bla, bla.... posa en
qüestió la fiabilitat i veracitat del que diguin tribunals? Sempre? O només en el seu cas?
I finalment, una darrera reflexió per llogarhi cadires: “El meu cor
sagna pels jutges senzills
que treballen en condicions precàries, com he
treballat jo molts anys...
Són els que em preocupen.” Doncs que no sagni
tant, es deixi de preocupar i dimiteixi d’una vegada. Vols dir que li cal
esperar a dijous? Que
té por de no sortir en
alguna foto? Però si ja
ha sortit a massa!
24
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Una cançó de
Luz Casal
estrena
la llei Sinde
Societat
La primera resolució del
reglament antipirateria
obliga els servidors a
retirar abans de 72 hores
l’opció de copiar una cançó
Salut Finançament del sistema sanitari
Compte enrere per cobrar
un euro per cada recepta
INICI Les farmàcies començaran a cobrar la taxa la vigília de Sant Joan LÍMITS La quantitat màxima a pagar serà de 61
euros anuals i només en queden exemptes les rendes mínimes JUSTIFICACIÓ Ruiz defensa que la mesura és “solidària”
Marta Ciércoles
BARCELONA
Els ciutadans que, a partir de dissabte vinent, vigília de Sant Joan, vagin a
buscar a la farmàcia medicaments receptats per
un metge del Servei Català de la Salut (Catsalut)
hauran de començar a pagar un euro per cadascun
dels fàrmacs dispensats.
Les farmàcies ja ho tenen
tot a punt per començar a
cobrar aquesta taxa, amb
la qual el Departament de
Salut preveu recaptar
uns 50 milions d’euros
aquest any i “estalviar-ne
uns quants més”, segons
va afirmar ahir el conseller, Boi Ruiz, que confia
que la mesura contribuirà
a reduir el consum de medicaments a Catalunya.
El conseller va tornar a
assegurar que la taxa “no
suposarà una barrera per
a les persones amb menys
recursos a l’hora d’accedir als medicaments”, ni
tampoc “una penalització
per als malalts crònics”,
que són els que consumeixen més fàrmacs. En
aquest sentit, Ruiz va recordar que s’ha establert
un límit perquè cap ciutadà hagi de pagar més de
61 euros anuals per
aquest concepte, encara
que consumeixi més medicaments. Per a aquest
any, el límit s’ha situat en
36 euros, ja que la taxa
només s’aplicarà durant
sis mesos.
Segons dades de Salut,
l’euro per recepta suposarà a cada ciutadà una
despesa mitjana de 13 euros l’any. Però aquest càlcul disfressa una realitat
menys equitativa, ja que,
a la pràctica, un 12% de la
El farmacèutic gestionarà el cobrament de l’euro a través d’un programa informàtic que l’alertarà si un ciutadà no ha de pagar o ha arribat al límit ■ O. DURAN
La xifra
Com s’aplicarà i a qui afectarà la nova taxa
1.692
Data d’inici:
—————————————————————————————————
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
milions d’euros va gastar Salut l’any passat en receptes, a
banda de 600 milions més en
medicació hospitalària.
població –unes 800.000
persones, que són pensionistes i/o malalts crònics– arribaran als 61 euros anuals, mentre que al
voltant del 30% dels ciutadans –persones joves i
sanes– no hauran de pagar res, ja que no consumeixen cap medicament
amb recepta al llarg de
l’any. Només 127.000
persones (beneficiàries
de pensions mínimes)
quedaran exemptes de la
nova taxa.
b Dissabte, 23 de juny
s’aplica a títol individual.
Una aplicació informàtica
alertarà el farmacèutic que
l’usuari ha arribat al límit.
Afecta tots els medicaments?
b Cada ciutadà pagarà un
màxim de 61 euros anuals
(aquest any el límit serà de
36 euros). Aquest màxim
b Tots els ciutadans excepte les persones (i els seus
beneficiaris) que cobrin una
pensió no contributiva, la
renda mínima d’inserció,
una pensió assistencial del
Fons d’Assistència Social
(FAS) o una prestació de la
llei d’integració social dels
minusvàlids (Lismi).
b La taxa només s’aplica
sobre els fàrmacs receptats
pel Catsalut i dispensats en
una farmàcia de Catalunya
(al marge d’on visqui l’usuari). No afecta els medicaments amb un preu inferior
a 1,67 euros per envàs, ni
tampoc els productes dietoterapèutics. La taxa tampoc s’aplica sobre els medicaments dispensats en hospitals ni sobre els receptats
per mútues de treball.
El conseller va defensar
el “principi solidari” de
l’anomenat tiquet moderador, ja que, segons va
afirmar, s’aplicarà amb
l’objectiu de “disposar de
més recursos per a tot-
hom”. Ruiz també va insistir que la mesura és més
“dissuasiva que no pas recaptatòria”, ja que Salut
preveu que el pagament
d’un euro per cada recepta
farà que alguns ciutadans
deixin d’acumular a casa
medicaments –com ara
analgèsics, llàgrimes artificials, antihistamínics,
broncodilatadors, etc.–
que el metge només prescriu en cas que apareguin
Com es pagarà?
b L’usuari (o la persona
que vagi a buscar la medicació) abonarà a la farmàcia,
en el moment de la dispensació, un euro per cada medicament (envàs) receptat.
Hi ha límits?
Qui ha de pagar?
certs símptomes o molèsties. “Potser amb aquesta
barrera, el pacient s’ho
pensarà més abans d’emportar-se un fàrmac que
no li cal”, va afirmar Ruiz.
Si un ciutadà es nega a
pagar l’euro per recepta, el
farmacèutic li dispensarà
el fàrmac, però l’usuari
haurà d’omplir un paper
on quedi constància de la
seva negativa i Salut iniciarà la denúncia corresponent. “Pagar l’euro forma part de la consciència
social. Qui s’hi negui perjudica tota la població”, va
sentenciar el conseller.
L’any passat es van
dispensar 155 milions de
receptes, que van suposar una despesa de 1.692
milions d’euros (233 euros per persona). Un de
cada quatre euros destinats a sanitat es gasta en
receptes. ■
| Societat | 25
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Salut Finançament del sistema sanitari
SUCCESSOS
Els farmacèutics ho tenen
tot a punt, però lamenten
haver de fer de recaptadors
a Un programa informàtic permet saber a l’instant si l’usuari ha de pagar la
taxa a Si algú no abona l’euro, s’endurà el fàrmac, però derivaran el cas a Salut
La discoteca Capitolio, al polígon Femades de Cornellà, a
les portes de la qual va tenir lloc la baralla mortal ■ ACN
Un menor mor
apunyalat davant
d’una discoteca
a Cornellà
a Un altre jove queda ferit en la
baralla a les portes de Capitolio, que
una jutgessa ha impedit que tanqués
El farmacèutic Jordi Casas regenta un establiment al Prat de Llobregat ■ ORIOL DURAN
M.C.
BARCELONA
Els farmacèutics de tot
Catalunya es convertiran
a partir de dissabte en “recaptadors d’impostos”, un
paper que no els satisfà en
absolut, segons va admetre ahir el president del
Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya,
Jordi de Dalmases, però
que assumeixen amb la
voluntat de complir la llei i
de fer-ho “de la millor manera i amb les màximes
garanties per als ciutadans”. Tot i que, entre les
3.000 oficines de farmàcia
de Catalunya, ahir encara
n’hi havia que no disposaven del programa informàtic que els permetrà cobrar l’euro per recepta, De
Dalmases va avançar que
la previsió és que dissabte
el dispositiu estigui a punt
a tots els establiments.
Els col·legis professionals i els tècnics del Departament de Salut han treballat intensament durant els darrers tres mesos per desenvolupar un
La xifra
La frase
3.000
“El farmacèutic
no té l’obligació de
cobrar l’euro. Qui té
l’obligació de pagar-lo
és el ciutadà”
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
oficines de farmàcia hi ha a
Catalunya. Totes disposaran
del programa informàtic per
cobrar la nova taxa.
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Boi Ruiz
CONSELLER DE SALUT
Dubtes sobre el nou copagament
———————————————————————————————————————————————————————————————————————
El Ministeri de Sanitat encara
no ha facilitat al Departament
de Salut la informació necessària perquè les farmàcies
puguin començar a aplicar el
nou sistema de copagament
dels medicaments que va
aprovar el govern estatal i
que, per primer cop, preveu
que els pensionistes paguin
un percentatge del preu dels
fàrmacs receptats. La data
prevista d’aplicació és l’1 de
juliol, però el conseller de Salut, Boi Ruiz, va admetre que
si les dades no arriben prou
elaborades, serà complicat
incorporar la informació al
sistema informàtic en tan
pocs dies. Per la seva banda,
els farmacèutics ho veuen directament “inviable”.
programa informàtic que,
gràcies a la connexió amb
una base de dades central
del Servei Català de la Salut que s’actualitzarà
mensualment, permet saber a l’instant si un usuari
ha de pagar l’euro per recepta o si n’està exempt, i
detectar en quin moment
el contribuent ha arribat
al topall màxim dels 61 euros anuals (36 euros per
aquest any). “Les farmà-
Redacció
cies ens hem preparat de
forma sòlida per aplicar la
mesura amb garanties”,
va assegurar De Dalmases.
Jordi Casas, titular
d’una farmàcia del Prat de
Llobregat, ha estat un dels
primers farmacèutics a
provar el sistema i en
constata el bon funcionament. Casas reconeix que
els usuaris ja fa dies que es
queixen de la taxa: “La
gent exterioritza el seu
desacord, però esperem
que la cosa quedi aquí.”
Casas lamenta que als farmacèutics els hagi tocat
ser la cara visible d’aquesta mesura tan impopular.
Davant de possibles negatives a pagar, els professionals ho tenen clar:
“Som agents de salut i,
per tant, dispensarem els
medicaments i derivarem
els casos d’impagament
al Catsalut”, va avançar
De Dalmases. En aquest
sentit, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va recordar
que “el farmacèutic no té
l’obligació de cobrar, però el ciutadà sí que està
obligat a pagar”. ■
CORNELLÀ DE LLOBREGAT
Un jove de 17 anys va morir dilluns a la matinada a
l’hospital de Bellvitge a
conseqüència de les ferides d’arma blanca que es
va fer diumenge en una baralla a les portes de la discoteca Capitolio, al polígon de Femades de Cornellà. Un altre jove, en aquest
cas major d’edat, va resultar ferit de gravetat, tot i
que els serveis mèdics
van aconseguir estabilitzar-lo, i està fora de perill.
Els agents del dispositiu
policial que es desplega
cada cap de setmana a la
zona van detenir dos joves per aquest motiu
mentre fugien, ja al terme
veí de l’Hospitalet.
Els fets van tenir lloc
diumenge a la matinada a
les portes de la discoteca
Capitolio, la mateixa que
una jutgessa ha impedit
tancar durant quatre mesos per incompliments en
matèria de sorolls i aforament al·legant que es perdrien 25 llocs de treball.
L’Ajuntament de Cornellà
va explicar ahir que pre-
sentarà un recurs contra
la decisió judicial, tot i que
en un principi va decidir
acatar la resolució del jutjat. La tinenta d’alcalde de
Presidència, Emilia Briones, va declarar a Europa
Press que el consistori fa
mesos que reclama que
torni el dispositiu especial
dels Mossos a les portes de
les discoteques per garantir-hi la seguretat.
La frase
—————————————————————————————————
“Els Mossos van
retirar els seus
efectius el juliol del
2011, i la policia local
manté la vigilància”
Emilia Briones
TINENTA D’ALCALDE DE PRESIDÈNCIA
DE L’AJUNTAMENT DE CORNELLÀ
Els veïns del polígon de
Femades i l’Ajuntament
de l’Hospitalet s’han mostrat també contraris a
mantenir el local obert,
per les molèsties que genera. La patronal d’oci Fecasarm ha anunciat, al
seu torn, que exercirà
l’acusació popular contra
els acusats del crim. ■
|
26 Societat
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
TRIBUNALS
TRIBUNALS
La parricida de Lloret culpa
dels crims la seva filla gran
Jutgen tres
directius de la
Puigvert per
estafa a Salut
a La britànica que va matar els seus dos fills petits acusa la germana d’aquests de presentar una denúncia
falsa per pederàstia contra el marit a Quan ell va ser arrestat, diu que temia que li traguessin la custòdia
BARCELONA
Redacció
Tres notes
Abans que l’endemà baixés
a recepció i requerís una
ambulància i la policia, va
escriure tres notes. En una
posava: “Us estimo molt.
No us he pogut donar una
vida meravellosa. Us veuré
a l’altre món.” I en les altres
recalcava que la seva parella era innocent, que havien
hagut d’anar a un lloc “lluny
de mentides i decepcions” i
que volia ser incinerada
amb els seus dos fills.
Lianne, que va respondre les preguntes de la seva
advocada entre sanglots,
s’enfronta a 38 anys de presó. El ministeri fiscal l’acusa de dos assassinats amb
l’atenuant de confessió i
l’agreujant de parentiu. ■
L’Audiència de Barcelona
va començar a jutjar ahir
la presidenta del patronat
de la Fundació Puigvert,
Esperança Martí; l’actual
directora de l’àrea de serveis bàsics, Helena Isábal,
i l’exdirector del servei de
radiodiagnòstic Fernando
Izquierdo, per haver estafat 356.099 euros al Servei Català de la Salut entre
els anys 2003 i 2004. La
fiscalia demana per a ells,
quatre anys de presó.
En concret, se’ls ha acusat d’haver facturat a Salut 237 litotrícies –que
costen 1.502 euros cadascuna–, quan els pacients ja
no ho necessitaven perquè
havien expulsat el càlcul
urinari, en el període d’espera entre la primera visita urològica i la data fixada
per fer-se el tractament.
En el judici, el metge Izquierdo, ara jubilat, va defensar la idoneïtat dels
tractaments. “Tenia l’obligació moral de solucionarho, i no em semblava ètic
dir al pacient que se li curaria sol”, va afegir. Aquest
cas va ser denunciat per
la família Puigvert contra
els actuals gestors de la
fundació mèdica. ■
TRÀNSIT
OCI
EDUCACIÓ
Menys velocitat a les
vies secundàries
Adelson ja no tem
per l’altura
d’Eurovegas
La Generalitat
retalla en atenció
als discapacitats
El conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena,
va assegurar ahir que Catalunya ha convençut Eurovegas
que l’altura dels edificis no serà un problema si s’instal·la al
Baix Llobregat. Els caps de la
companyia visitaran Barcelona la setmana que ve. ■ EFE
La Generalitat reduirà el curs
que ve el nombre de docents
que atenen els alumnes amb
discapacitats als instituts ordinaris i que estan adscrits a
les Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE).
Aquestes unitats disposaven
fins ara de dos professors,
normalment psicopedagogs o
especialistes en educació especial, que atenien aquesta
mena d’alumnes i en facilitaven la participació en la vida
escolar ordinària i feien possible l’escola inclusiva. A partir
del curs vinent, la dotació serà d’un docent i mig. L’atenció
de l’alumnat amb discapacitat
també resultarà afectada per
la decisió del Departament
d’Ensenyament d’ampliar la
ràtio a les USEE, que passaran de deu alumnes a onze,
en molts casos. ■ EFE
Tres dies abans del fatídic desenllaç, el sentiment
d’assetjament que l’acusada sentia dels serveis socials es va reforçar i arran
d’això va decidir marxar
de casa amb els menuts i
es va allotjar a l’hotel Miramar de Lloret, on va posar
fi a la vida dels seus fills
la nit del 17 de maig.
G. Pladeveya
GIRONA
Lianne Smith, la dona britànica acusada de matar
en una habitació d’un hotel de Lloret els seus fills
Rebecca, de 5 anys, i Daniel, d’11 mesos, va subratllar ahir a l’Audiència
de Girona que ho va fer
perquè estava convençuda que els serveis socials
del seu país li volien retirar
la custòdia dels menors.
Com que la imputada es va
limitar a respondre a la seva advocada, el fiscal, Víctor Pillado, va deixar constància també de les prop
de 300 preguntes que tenia preparades i va demanar que es llegís la versió
que havia prestat anteriorment als jutjats i que
es visionés el DVD de la declaració que va fer a la
mateixa habitació, poques
hores després dels crims.
En les dues compareixences, culpabilitza de la
situació a què va arribar la
seva filla gran, Sara, de 23
anys. El 2007, la noia, fruit
d’una relació anterior, va
El ministre d’Interior, Jorge
Fernández Díaz, va anunciar
ahir que el govern espanyol té
“bastant clar” que reduiran la
velocitat a les carreteres convencionals de 100 quilòmetres per hora a 90 perquè són
les que registren més sinistralitat. El ministeri estudia també elevar el màxim a les autopistes i autovies dels 120 als
130 per hora. “Hi ha un consens social que el diferencial
entre les autopistes i autovies
i les carreteres convencionals
de 20 quilòmetres per hora
no és raonable”, va manifestar Fernández Díaz.
El govern espanyol té, a
hores d’ara, tres opcions sobre la taula: elevar el límit de
120 per hora a les autopistes i
autovies; reduir el límit de 100
per hora a les carreteres se-
Lianne Smith, ahir, durant la primera sessió del judici a l’Audiència de Girona ■ LLUÍS SERRAT
denunciar per abusos sexuals el llavors marit de
Lianne, Martin Anthony
Smith. L’acusació, que la
progenitora qualifica de
“greu i falsa”, els va fer fugir del Regne Unit i amagar-se a Barcelona. Es van
endur Rebecca, mentre
que Daniel va néixer a Catalunya el 2010. Els Mos-
cundàries, o un de mixt, en
què pujaria el límit a les autopistes i es reduiria a les carreteres secundàries. De moment, al ministre li sembla
“bastant raonable” que es redueixi la velocitat a les carreteres convencionals, on hi ha
un índex de sinistralitat superior amb conseqüència de lesions i morts. “Estem convençuts de prendre aquesta decisió en favor de la seguretat
vial”, va declarar Fernández
Díaz, ja que en aquestes vies
és on es produeix “el major
percentatge de ferits greus i
morts”.
El ministre no va voler donar res per segur ni posar cap
termini concret a l’aplicació
de la nova mesura. “Ho implementarem en el moment adequat”, va dir. ■ REDACCIÓ
sos d’Esquadra van detenir, el 7 de maig d’aquell
any, Martin, sobre qui pesava una ordre de recerca
emesa per la Interpol.
Quan el van extradir a Anglaterra, ella va començar
a patir pels seus fills petits.
“Sabíem que l’Anthony
era una de les persones
més buscades per la poli-
cia, ja que s’hauria d’haver
presentat cada mig any als
jutjats. I la Rebecca no tan
sols constava com a desapareguda, sinó que creien que era a les mans d’un
pederasta. Sé que vaig fer
mal fet, però no vaig actuar de manera premeditada, sinó que no veia cap
futur per als nens.”
—————————————————————————————————
JORDI NADAL
SUCCESSOS
Homenatge a la víctima de Salt
Unes 150 persones es van
aplegar ahir al davant de
l’ajuntament de Salt per fer
un minut de silenci en memòria de la veïna d’aquest municipi morta a mans de la seva
parella. Les seves filles i amics
de la família van acudir a l’acte proveïts de guardioles per
demanar ajuda econòmica
per pagar el funeral. La seva
germana va explicar que la
dona morta tenia dues filles,
una de cinc anys i una altra de
dos mesos, filla del presumpte assassí. La mare de la víctima es va desmaiar durant
l’acte. ■ REDACCIÓ
SEGURETAT
El Comitè Europeu
visita els Mossos
i interns del CIE
L’Observatori del Sistema Penal i el Drets Humans de la UB
informa que ahir va arribar
una delegació del Comitè Europeu que analitzarà les denúncies contra els Mossos i el
Centre d’Internament
d’Estrangers (CIE). ■ M.P.
| Societat | 27
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
OCI
TECNOLOGIA
El Gamelab dedicarà
una jornada als jocs
vinculats al mòbil
a La fira del videojoc amplia la presència a Barcelona i
premia Kazunori Yamauchi, creador de ‘Gran turismo’
Xavi Aguilar
BARCELONA
134517-1057877V
No és un sector tan desenvolupat com el del mòbil,
però té unes xifres que no
són gens menyspreables.
Entre tots els catalans cada dia dediquem més de
tres milions d’hores a jugar
a videojocs, un sector que
va permetre a 70 companyies del país facturar l’any
passat uns 800 milions
d’euros. Evidentment, les
xifres en els àmbits estatal,
continental i mundial són
encara més espectaculars.
D’aquí que Gamelab, la fira professional del videojoc, afronti la seva segona
La primera edició de la fira Gamelab a Barcelona es va fer a
les Arenes i va incloure demostracions de jocs ■ QUIM PUIG
edició a Barcelona amb la
intenció d’arribar als
20.000 visitants i consolidar-se com la més important del sud d’Europa.
Per aconseguir-ho, amplia la seva estada a la ciutat a quatre dies (del 27 de
juny a l’1 de juliol) i s’instal·larà a la Fira de Barcelona, on obrirà les portes als
professionals del sector i al
públic en general. “Tothom podrà veure i provar
les darreres novetats del
sector”, explica Ivan Fernández Lobo, el director
de la fira. La primera jornada, a més, se centrarà
exclusivament en els jocs
per a dispositius mòbils,
una novetat que obre les
portes a relacionar l’esdeveniment amb la capitalitat mundial del mòbil.
També hi haurà conferències exhibicions, reunions de treball i activitats formatives. A més, el
Gamelab lliurarà els premis als millors videojocs i
a dues llegendes de la indústria, Kazunori Yamauchi i Hironobu Sakaguchi,
creadors de les aclamades
nissagues de jocs Gran
turismo i Final fantasy,
respectivament. ■
Els webs d’enllaços
hauran d’eliminar els
continguts protegits
Redacció
BARCELONA
La comissió de la Propietat
Intel·lectual de la llei Sinde
ha emès la primera resolució en què ha dictaminat
que s’actuarà contra els
webs que emmagatzemen
continguts protegits pels
drets d’autor, mentre que
els llocs d’enllaços seran
considerats un intermediari d’una infracció comesa per un tercer. Tot i
això, els intermediaris
hauran de retirar els enllaços en 72 hores des que
es notifica la resolució i
no podran al·legar.
L’Associació de Gestió
de Drets Intel·lectuals va
presentar una denúncia al
març contra el web Bajui.com perquè ofereix enllaços a continguts subjectes a drets d’autor. Després
de la demanda, la comissió
va procedir contra Uploa-
Bajui.com haurà de retirar
un enllaç ■ EL PUNT AVUI
ded.to, una empresa suïssa que allotjava el disc Un
ramo de rosas, de Luz Casal. Quan l’administració
digui que el disc està pujat
sense autorització, ordenaran a Bajui.com que en
retiri els enllaços o haurà
de pagar fins a 600.000
euros de multa. ■
28
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
El PP
considera el
#novullpagar
un acte violent
Catalunya
El ministre de l’Interior,
Jorge Fernández Díaz,
enumera la campanya
en una llista d’actes
de violència urbana
Mobilitat sostenible
La reconversió del bus
HIBRIDACIÓ Barcelona reconvertirà aquest any una vuitantena d’autobusos de transport públic que funcionen amb dièsel
en motors híbrids COMPRA N’adquirirà vint-i-dos més a fabricants d’aquesta tecnologia mixta que incorpora l’elèctric
Xavier Miró
Les xifres
BARCELONA
L’aposta per reconvertir la
flota de busos de Barcelona amb criteris de sostenibilitat energètica i mediambiental tindrà aquest
any un nou episodi amb la
reconversió de 80 autobusos dièsel en híbrids amb
motor mixt dièsel i elèctric. És el resultat d’un camí iniciat fa dos anys,
quan van funcionar positivament les proves d’eficiència energètica i reducció d’emissions del primer
bus dièsel hibridat per
Transports Metropolitans
de Barcelona (TMB) mateix. La hibridació tecnològica la va dissenyar l’enginyeria alemanya Edag
per als dièsels però també
és l’artífex del prototip híbrid de gas natural que es
va presentar l’any passat.
El bon resultat de la hibridació del motor dièsel va
garantir un nou camí en
la substitució progressiva
del gros d’una flota que
funciona majoritàriament
amb motors de gasoil, els
més contaminants i també els més estigmatitzats
des que ha passat a la història la diferència de preu
del gasoil amb la benzina.
De dièsel a gas natural
Fins aquell moment,
l’aposta cap a la sostenibilitat era només la substitució del dièsel pel gas natural comprimit. En aquells
moments, 790 dels 1.086
busos de TMB eren de gasoil, mentre que 296 funcionaven amb gas natural.
Els busos de gas natural, a
més de ser menys contaminants, suposen a la flota
barcelonina una despesa
menor –0,30 euros/km en
comparació dels 0,45 del
dièsel–. Avui ja operen a la
ciutat 411 autobusos de
gas natural i aquesta continua sent la via preferent
—————————————————————————————————
1.060
autobusos té la flota de
Transports Metropolitans
de Barcelona operant
pels carrers de la ciutat.
—————————————————————————————————
411
busos de gas natural té
TMB, però l’objectiu és
arribar a la meitat de la
flota en els pròxims anys.
—————————————————————————————————
100
dièsel híbrids tindrà la
flota entre aquest any i el
vinent, 80 dels quals els
reconverteix TMB mateix.
La pila
d’hidrogen i
l’elèctric pur
—————————————————————————————————
Autobusos de la flota municipal de Barcelona al davant de les cotxeres en una imatge d’arxiu ■ EL PUNT AVUI
de futur a l’empresa municipal, amb una previsió
d’ampliació de flota a 500
unitats. Però per ampliar
—————————————————————————————————
L’híbrid de gas
natural es manté
ara per ara en
fase de prototip
—————————————————————————————————
aquest centenar d’unitats
cal construir als tallers de
TMB una nova estació de
compressió de gas, un objectiu que es preveia per al
2015, però que en la situació econòmica actual i dels
pròxims anys es podria
allargar fins al 2018. Pel
que fa a la segona via –la
hibridació dels motors dièsel–, el pla de treball és reconvertir-ne una vuitantena entre aquest any i el
que ve. Els vehicles que
s’hibriden són nous, perquè la inversió que suposa
introduir el motor elèctric combinat amb el dièsel requereix de nou a deu
anys d’amortització que
no resulten rendibles en
els autobusos més vells
–un autobús té una vida
útil de catorze anys.
Però, a més, aquest any
la companyia també adquireix 22 híbrids fabricats per les multinacionals MAN i TATA, guanya-
dores del concurs de compra convocat per TMB. Hi
ha un tercer camí que
l’empresa ja ha explorat
però que encara no està
prou madur. L’any passat
TMB reconvertia també
en híbrid un motor de gas
natural comprimit.
Gas natural híbrid
La intenció de futur també
és poder hibridar un centenar d’unitats de gas natural, però avui la tecnologia impulsada per la mateixa empresa encara no
permet aplicar-ho a una
fabricació en sèrie. En
qualsevol cas, la hibridació
també es reservarà als ve-
hicles nous com en el cas
dels dièsel. Els autobusos
més antics, siguin dièsel o
de gas natural, són substituïts progressivament per
híbrids nous a mesura que
es retiren del servei.
Als dièsels antics que
no es reconvertiran, simplement se’ls han installat filtres per reduir el
90% de les emissions de
partícules
microscòpiques i el 60% dels òxids de
nitrogen fins al final de la
seva vida útil. Concretament aquesta operació ha
afectat tots els autobusos
anteriors al 2005, comercialitzats sota les directives Euro II i Euro III. ■
Tecnològicament hi ha dues
opcions més sostenibles, que
són els motors amb pila de
combustible d’hidrogen i els
elèctrics purs. La primera és,
ara com ara, inviable econòmicament. TMB va provar
prototips entre el 2003 i el
2007, quan encara es dubtava sobre si aquest motor
guanyaria la cursa a l’elèctric.
En aquell moment, TMB va
calcular que un autobús de
pila de combustible li costaria 3 euros/km. Avui el cost
és el mateix perquè l’hidrogen presenta els mateixos
problemes que fa cinc anys,
explica Francesc González,
director de busos de TMB.
L’elèctric pur semblava que
també anava per llarg, però
la setmana passada els tècnics de TMB han tingut una
agradable sorpresa amb
un fiable prototip xinès.
| Catalunya | 29
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Mobilitat sostenible
BARCELONÈS
El govern de Trias
i l’oposició topen
pel nou model de
Barcelona Activa
a CiU defensa la reestructuració amb
criteris econòmics a L’oposició insta
a aportar més fons a plans d’ocupació
El bus elèctric de BYD, en proves, pels carrers de Barcelona la setmana passada ■ ORIOL DURAN
Barcelona prova
amb èxit l’elèctric
PROVA · TMB valida amb sorpresa un bus elèctric xinès que té autonomia de
sobres per operar per la ciutat EXPECTATIVA · L’operadora de transport
públic espera conèixer el cost i el cicle de vida del prototip amb vista al futur
Xavier Miró
E
BARCELONA
l bus de zero emissions
contaminants per al
transport públic de passatgers ja existeix, i
aquests dies ha circulat
de prova pels carrers de Barcelona
amb una fiabilitat que ha sorprès i
entusiasmat els tècnics de Transports Metropolitans de Barcelona
(TMB). Tot va començar fa dos
anys, en una de les edicions de les
jornades d’automoció de l’escola de
negocis IESE, en què van participar
directius de la multinacional xinesa
Build Your Dreams (BYD), que naixia com una fàbrica de bateries recarregables per a mòbils el 1995 i en
una dècada ja dominava més de la
meitat d’aquest mercat mundial i
entrava en el negoci de l’automòbil
comprant Tsinchuan Automobile
Company –fa dos anys el setmanari
de negocis Bloomberg Businessweek la situava al capdamunt de la
llista de les cent empreses tecnològiques mundials amb més ritme de
creixement–. Els responsables de
TMB van acceptar la proposta de
l’empresa de provar un prototip
d’autobús íntegrament elèctric. Ho
van fer convençuts que BYD no
aconseguiria superar el principal
entrebanc dels fabricants d’arreu,
que no aconsegueixen fer un bus
elèctric de prestacions estàndard
amb prou autonomia. A Europa només hi ha minibusos com ara el barceloní Bus de Barri que funcionen
amb una autonomia de bateria d’entre vuit i deu hores que han de posar
a recarregar al migdia, a mitja operació. Però a la Xina la recerca tecnològica avança a un ritme vertiginós en automoció. El govern xinès
ha posat tot l’esforç d’R+D en el vehicle elèctric, conscient del lent avenç
—————————————————————————————————————————————
És el primer bus amb
bateria de 16 hores i que
recorre 200 km com els
que circulen a Barcelona
—————————————————————————————————————————————
europeu i avui tots els fabricants de
vehicles treballen models elèctrics.
Els directius de BYD van proposar a TMB modificar per provar a
Barcelona els busos de transport públic –uns 200– que ja funcionen a la
ciutat de Shenzhen, la Meca tecnològica de companyies com ara Huawei, G’Five i ZTE, a més de BYD. De
pis alt, sense rampa per a persones
de mobilitat reduïda, sense seients
individuals sinó amb banquetes collectives a banda i banda i sense aire
condicionat, el model de Shenzhen
era “invendible” a Europa, en paraules de Francesc González, director
tècnic d’autobusos de TMB.
L’operadora barcelonina de
transport públic va demanar corregir aquests dèficits per provar el
prototip, però, sobretot, va condicionar la prova a una especificació
clau: la càrrega de la bateria havia
de permetre que el vehicle funcionés 16 hores seguides i recorregués 200 km, les prestacions amb
què operen els busos municipals.
L’escepticisme era tal que Francesc González es va jugar un sopar
amb un directiu de BYD que els
tècnics no podrien salvar aquest
obstacle amb què topa tothom.
Sí que s’han fabricat prototips
que poden recórrer 200 km, però
no poden dur 70 viatgers perquè
han de portar un munt de bateries.
“Em toca pagar-li el sopar”, confessa González, després de comprovar pels carrers de Barcelona que
BYD ha fet realitat el bus urbà del
futur. Ara només caldrà saber si
és sostenible econòmicament.
Preveuen un cost d’uns 450.000
euros, el doble del que avui costa
un autobús dièsel. Cal veure, sobretot, quina vida té la bateria i
què costa recanviar-la: “No pot ser
a qualsevol preu i menys avui.” ■
La seu de Barcelona Activa, l’empresa municipal des d’on es
gestionen el gros de les polítiques d’ocupació ■ EL PUNT AVUI
F. Espiga
BARCELONA
L’anunci del govern municipal de CiU de reestructurar el funcionament i els
objectius de l’empresa
municipal Barcelona Activa es va sotmetre ahir a un
debat polític a la comissió
d’Economia que va evidenciar les profundes diferències que ha suscitat la
mesura entre partits.
L’executiu local i en menor mesura el PP van defensar aquests canvis amb
arguments de sostenibilitat financera però també
de necessitat estratègica.
La tinenta d’alcalde d’Economia, Sònia Recasens,
va recalcar inicialment
que la retallada de les subvencions de la Generalitat
i l’executiu estatal en matèria d’ocupació –en total,
21 milions d’euros– han
obligat a fer una reducció
draconiana del pressupost
de Barcelona Activa. De la
necessitat el govern de
CiU n’ha fet virtut, i per això ha optat per suprimir
els plans d’ocupació que es
muntaven des de l’empre-
sa, ja que, al seu parer, tenien una utilitat si més no
qüestionable, ja que és un
instrument que no consolida la creació de nous llocs
de treball. Per sustentar
aquest argument va exposar que cada plaça laboral
sorgida d’una escola taller
té un cost de més de
38.000 euros per a l’administració, mentre que en
les polítiques de creació
d’empreses és de 118.
Aquesta última, per tant,
serà la tasca estratègica
capital que se li ha encomanat a partir d’ara.
Amb la presència visible d’un grup de treballadors de l’empresa que
protestaven per l’impacte que la mesura tindrà
en la plantilla –111 acomiadaments, segons ells;
55, a parer de CiU– l’oposició d’esquerres (PSC,
ICV-EUiA i Unitat per
Barcelona) va reclamar
al govern local que aporti
més diners propis per
mantenir els plans d’ocupació. Amb un atur de
113.000 persones a la
ciutat és el que toca, segons el seu raonament. ■
|
30 Catalunya
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
INFRAESTRUCTURES
BARCELONÈS
El PP iguala el #novullpagar
a la violència urbana
Garanteixen
la continuïtat
del Consorci
Badalona Sud
a El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, inclou aquesta campanya dins una llista de
conductes incíviques a Adverteix que aquestes conductes es poden combatre amb el Codi Penal
BADALONA
Redacció
El moviment
recorda que
no són violents
BARCELONA
El ministre de l’Interior,
Jorge Fernández Díaz, va
incloure ahir la campanya
del #novullpagar quan
enumerava les diferents
formes que pot adoptar la
violència urbana, en una
conferència organitzada
per Fòrum Barcelona Tribuna. Segons recollia l’agència de notícies ACN,
per Fernández Díaz l’incivisme es pot manifestar a
través d’un “grafit”, que
“imposa un missatge”;
d’“ocupacions”, que “violenten la propietat privada”; de furts i robatoris,
que fan el mateix amb “els
béns personals”, o d’una
“campanya que es nega a
pagar els peatges”.
Arran de les preguntes
dels assistents, el ministre
de l’Interior va voler aclarir que no va voler posar en
el mateix sac actes de violència urbana amb incivisme. Tanmateix, va insistir
que totes aquestes expressions formen part de la
“cultura de la transgres-
—————————————————————————————————
La plataforma #novullpagar
Proupeatges va respondre
a les declaracions del ministre Jorge Fernández Díaz
recordant-li que “el moviment ha estat i serà sempre
pacífic. L’única violència que
existeix és la que exerceixen
unes empreses, Abertis i La
Caixa, en connivència amb el
govern de CiU”. En el comunicat també s’afegia que la
“violència s’expressa amb el
cobrament d’uns peatges
abusius sobre unes vies sobradament amortitzades”.
Un conductor participant en el tercer #novullpagar celebrat diumenge ■ ALBERT SALAMÉ
La frase
—————————————————————————————————
“L’incivisme es pot
manifestar a través
d’una campanya
que es nega a
pagar els peatges”
Jorge Fernández Díaz
MINISTRE DE L’INTERIOR
sió”, que es pot combatre
des del Codi Penal o des de
la llei de la seguretat ciutadana, amb sancions administratives. Per Fernández Díaz, tots quests actes
de violència urbana i d’incivisme s’alimenten del
“bonisme” que va néixer
arran de la revolució del
Maig del 68, moment en
què va assegurar que es va
començar a ser tolerant
amb els intolerants.
Per la seva part, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, va alertar
que la Generalitat es podria trobar amb ciutadans
que es neguessin a pagar
l’euro per recepta que començarà a aplicar-se. Sán-
chez-Camacho va considerar que el missatge de
complicitat amb el moviment del #novullpagar
que ha enviat l’executiu, i
sobretot el seu portaveu,
Francesc Homs, ara pot girar-se-li en contra i que
alguns ciutadans considerin justificable no pagar
la taxa farmacèutica. ■
Sara Muñoz
El conseller de Benestar
Social i Família, Josep Lluís
Cleries, i l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol,
presideixen avui (18.30 h)
el plenari del Consorci Badalona Sud, una convocatòria cabdal pel futur de
l’organisme, ja que permetrà aprovar el pressupost
del 2012 i garantir la continuïtat de tots els programes. La trobada institucional també escenifica l’aposta de les dues administracions per la continuïtat del
consorci, si més no en els
pròxims mesos. Es tanca
així la polèmica generada
quan CiU va denunciar que
el govern de Badalona del
PP posava traves al funcionament diari del consorci,
per deixar-lo morir. Des de
la Generalitat van assegurar que l’Ajuntament havia
arribat a citar la possibilitat de dissoldre’l. Albiol
sempre ho va negar. ■
BARCELONÈS
Barcelona ha
autoritzat 78
punts de venda
de petards
GARRAF
L’Ajuntament de
Ribes, de trasllat
per tèrmits
a S’instal·larà en altres
dependències mentre
els tècnics analitzen
l’abast de la plaga
Redacció
SANT PERE DE RIBES
La Casa de la Vila de Sant
Pere de Ribes no va poder
obrir ahir les portes ni al
públic ni als treballadors
municipals, després que
els serveis tècnics hi detectessin divendres una
plaga de tèrmits a la teulada durant una inspecció
rutinària. El tancament és
provisional, mentre una
empresa especialitzada
determina l’abast de la
plaga i analitza l’afectació
sobre l’estructura de l’edifici, i els serveis de l’Ajuntament ja han començat a
traslladar-se a altres dependències municipals
per facilitar la feina dels
tècnics i evitar riscos innecessaris a les persones.
En concret, la policia local, l’Oficina d’Atenció
Ciutadana (OAC), la centraleta, la secretaria i els
serveis jurídics i interven-
ció i els serveis econòmics
se situaran a la Masia de
Can Puig, mentre que alcaldia i el departament de
recursos humans es traslladaran a la Vinya d’en Petaca. Només es mantindrà
tancada l’emissora de ràdio local, per la dificultat
que suposa portar l’equip
tècnic a un altre centre de
treball. Tot i el trasllat, els
telèfons de la policia local
i de l’OAC continuaran
sent els mateixos.
L’edifici de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes està situat a la plaça de
la Vila i data de finals del
segle XIX. És una obra de
l’arquitecte Bonaventura
Pollés Vivó, que va transformar una antiga casa del
segle XVIII que havia estat
hospital de caritat. Els tècnics van detectar la plaga
de tèrmits a la segona
planta, a les bigues de
fusta del sota cobert. ■
I.V.
BARCELONA
La façana principal de l’ajuntament de Sant Pere de Ribes,
situat a la plaça de la Vila ■ J. POLINARIO / ACN
Protecció Civil de Barcelona ja ha inspeccionat i autoritzat 75 casetes i 3 locals que han obtingut permís per vendre petards
amb vista a la revetlla de
Sant Joan. També s’han
rebut una vintena de sol·licituds per fer fogueres que
han estat autoritzades en
diversos punts de la ciutat.
El nombre de fogueres,
però, encara podria augmentar, segons va explicar ahir l’intendent i portaveu de la Guàrdia Urbana, Carles Rayner, en la
presentació del dispositiu
de seguretat per la nit de
Sant Joan, en què hi haurà
actius 110 bombers.
La revetlla obliga a establir un dispositiu especial
de neteja. A Barcelona faran aquesta tasca 296 operaris, 267 dels quals actuaran a les platges. ■
| Catalunya | 31
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
MARESME
Vallès Occidental
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Revenja al Passeig
de Sabadell
PROTESTA · Col·lectius d’artistes fan actes per reivindicar que es posi fi a trenta
anys d’obres i en fan difusió a internet FUTUR · Dimecres es presenta el projecte
Dissabte a la matinada van tornar a robar la bandera
espanyola de Sant Pol. Ahir mateix la van restituir ■ T.M.
Jordi Alemany
U
SABADELL
Roben per tercer
cop la bandera
a Sant Pol
a Sospiten ara que l’autor o els
autors puguin treballar al consistori
Teresa Márquez
SANT POL DE MAR
Una imatge extreta del vídeo penjat a Youtube, amb una projecció de flames
i la reivindicació del Passeig a la façana de l’ajuntament ■
a la façana de l’edifici consistorial
com si és cremés i hi caiguessin
llamps, mentre a dalt s’hi podia
tornar a llegir la pregunta “On és el
Passeig?”. Als dos vídeos s’hi poden escoltar de fons les paraules
de Bustos parlant de les obres.
Tot i el procés participatiu que
es va tancar el desembre del 2009
amb la presentació d’un document
de síntesi de cinc mesos de debats i
conferències, no serà fins aquest
mateix dimecres que el govern donarà a conèixer com serà la urbanització del nou Passeig. D’aquest
procés, i de l’opinió de veïns i comerciants, n’ha de sortir una proposta que no ha d’incloure la imatge d’una plaça dura, però sí la recuperació del sortidor. ■
VALLÈS OCCIDENTAL
Alerta a Vacarisses per la
fuita d’àcid a l’abocador
Redacció
VACARISSES
Una fuita de 1.500 litres
d’acid sulfúric provinent
d’un dipòsit de 15 metres
cúbics situat a l’exterior
de l’abocador de coll Cardús va provocar ahir al
matí l’alarma a Vacaris-
ses. Tot i que la fuita no va
causar cap núvol tòxic ni
va suposar cap risc per als
veïns ni per al medi ambient, segons va informar
la Generalitat, la direcció
general de Protecció Civil
va activar el pla d’emergències exteriors del sector químic de Catalunya
(Paseqcat), que es va donar per acabat a un quart
de tres de la tarda..
Els bombers van taponar la fuita i l’empresa
haurà de transvasar a
un altre emplaçament
els quatre metres cúbics
que encara quedaven a
l’interior del dipòsit. ■
170673-1057654V
n col·lectiu d’artistes
dedicats als grafits i al
mapping (projecció
d’imatges a la façana
d’edificis) fa alguns
mesos que reclama amb accions
reivindicatives artístiques que es
facin les obres definitives al passeig de la plaça Major de Sabadell.
El col·lectiu, batejat com a IndignArts, vol recollir així les queixes
de veïns i comerciants d’aquest
cèntric eix viari de la cocapital vallesana, que encadena 20 anys
d’obres permanents. De fet ja hi ha
un grup a la xarxa Facebook, amb
el nom d’Els saballuts exigim recuperar el passeig dels anys vuitanta, que fa mesos que està actiu i
que ja té 2.240 membres que reclamen el mateix.
Al maig, en un primer vídeo,
van gravar com pintaven amb lletres blanques sobre la superfície
de la zona la pregunta “On és el
Passeig?”, a més de fer una petita
representació teatral pels carrers
del centre en què simulaven un acte d’inauguració. Fonts del col·lectiu explicaven ahir a aquest diari
que la segona acció de protesta feta la nit del 7 de juny va ser més espontània i provocada pel fet que la
primera pintada, de grans dimensions, va ser netejada al cap de sis
hores. “Si ho volien silenciar van
provocar l’efecte contrari”, asseguren, ja que van decidir venjar-se
projectant imatges durant a la nit
Per tercer cop i ningú no
ha vist res. La bandera espanyola que oneja a la part
alta de l’ajuntament de
Sant Pol va tornar a desaparèixer dissabte a la matinada després de ser restituïda divendres, tres setmanes després que també
fos sostreta. Ahir al matí,
però, ja se’n va tornar a
penjar una altra.
L’alcaldessa de Sant
Pol, Montserrat Garrido
(CiU), va lamentar un incident “que ja cansa”.
“Hem donat ordre de canviar el pany i la clau de la
sala de plens, que dóna accés a la finestra on estan
penjades les banderes”, ha
explicat. La mesura ha de
restringir l’accés del personal de la casa a l’espai,
que ara quedarà tancat.
“Normalment la sala estava oberta i a l’ajuntament
hi accedeix molta gent a
diferents hores del dia”, va
precisar l’alcaldessa. En
tot cas, l’alcaldessa ha recordat: “La sentència s’ha
de complir ens agradi o
no”, i avança que el govern
local estudiarà instal·lar
càmeres de seguretat a la
zona.
Fonts properes al cas
van assegurar ahir que
aquest segon robatori, des
que la bandera és a la nova
ubicació, fa pensar que
l’autor o els autors estan
relacionats amb el mateix
consistori, ja que és molt
difícil que s’hi pugui accedir des del carrer. ■
|
32 Catalunya
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
LA CRÒNICA
Azahara
Palomares
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Endolcint la condemna
TARRAGONÈS
Tres empreses
participaran
en la mostra de
focs artificials
Carina Filella
TARRAGONA
“N
o podem oblidar que fora
el món continua rodant, i
hem d’estar preparats
per quan ens toqui sortir.” Són les
paraules de Gilberto López, un
dels 420 interns que compleixen
condemna o estan en espera de
judici a la presó de Tarragona.
Ahir, una vintena dels inquilins del
centre van poder connectar, encara que fos per una hora, amb el
món exterior gràcies al taller de
rebosteria amb xocolata que els
va oferir el restaurant AQ de Tarragona. L’establiment repetia l’experiència després d’un primer taller ara fa dos anys, i hi tornava
amb la voluntat d’ensenyar noves
eines als presos que es dediquen a
les tasques de cuina o al forn de
pa. “Ens va impressionar tant la
bona rebuda que va tenir la primera vegada, que l’havíem de repetir”, va detallar Quintín Quinsac,
propietari del restaurant.
Al menjador on diàriament els
interns mengen per torns (la de
Tarragona és l’única presó, juntament amb la Model de Barcelona i
la de Girona, on es preparen els
seus àpats i no recorren a serveis
de càtering), els cuiners del restaurant van desvelar els secrets
per preparar un brownie de xocolata, una escuma de crema catalana i una crema de xocolata blanca
amb iogurt i meló. La sessió, en
què alguns d’ells van prendre notes per si el pressupost després
Una vintena d’interns de la presó de Tarragona van assistir ahir al taller de rebosteria del restaurant AQ ■ J.C. LEÓN
permet incloure els dolços en el
menú de la presó, va acabar amb
una degustació dels plats.
“L’únic element de què estan
privats els interns és la llibertat,
però no de l’accés a la cultura, a
l’esport... Per això, qualsevol cosa
que ajudi a normalitzar és benvinguda”, explica la subdirectora de
tractaments de la presó tarragonina, Misericòrdia Benavent. La collaboració de professionals i entitats externes, però, no és pas tan
habitual, tot i la bona rebuda que
té al centre. “La majoria de cops
es tracta de coneguts dels treba-
lladors. És un cop aquí quan la
gent s’adona que això és simplement com un poble, tot i que tancat entre quatre parets”, explica
Francisco Romero, el director
de la presó de Tarragona.
Tot i que siguin esporàdiques,
però, aquest tipus d’activitats són
molt ben rebudes pels interns. “És
una forma de trencar motlles. Aquí
no hi ha cap altra manera que la
gent aprengui aquest tipus de cuina”, explica Antoni Josep Reyes,
pres en règim de tercer grau que
tenia al darrere un gran nombre
d’anys d’experiència en el món de
la cuina abans d’entrar a la presó.
Treballar una part del dia entre
fogons i encarregar-se de preparar
els àpats diaris dels interns (adaptats a prescripcions mèdiques o a
religions com ara la musulmana)
és, de fet, un dels treballs més demandats a la presó de Tarragona.
Només hi ha lloc per a 24 persones (treballen en torns de matí o
tarda), però la llista d’espera arriba als 70 o 80. “Menjar bé és important també per la convivència”,
diu Reyes. I si permet endolcir-se
una mica la condemna amb una
flaire de xocolata, encara més.
TERRES DE L’EBRE
Estudien l’efectivitat
de les riuades a l’Ebre
a La CHE instal·la
falsos sediments
i comprovarà si
són arrossegats
Redacció
ASCÓ
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE)
vol conèixer l’efectivitat
de les crescudes controlades del riu, que es fan
dues vegades a l’any,
principalment per netejar-lo de macròfits.
Per això, ahir va començar una prova experimental amb la instal·lació
de falsos sediments anco-
rats al llit del riu i que han
estat marcats per poderlos reconèixer fàcilment.
Els sediments van ser collocats per l’equip subaquàtic de la Guàrdia Civil. Demà, dimecres, es desembassaran 1.350 metres cúbics d’aigua del pantà de
Flix i es farà un seguiment
del desplaçament dels falsos sediments. “Es dipositaran diferents sediments
amb diferents marcadors
i, segons com s’hagin desplaçat al llarg i ample de les
parcel·les del riu, veurem
la capacitat de dispersió
del material i com es
mou”, va explicar Maria
Àngels Marín, biòloga i
responsable del grup de
treball d’Endesa i la CHE,
en declaracions a l’ACN.
L’avinguda controlada
de demà començarà a les
set del matí i s’allargarà
fins a les vuit de la tarda.
Els efectes de la crescuda
es notaran de manera
progressiva a partir de
l’hora inicial, principalment al meandre de Flix,
a Ascó i Vinebre. A partir
de Móra d’Ebre, disminuirà l’efecte de la laminació
natural de la crescuda, segons explica la CHE.
Enguany, el retard en
l’adjudicació de la neteja
del riu ha fet que s’acumulen moltes algues. ■
Tres empreses pirotècniques prendran part en la
Mostra de Focs Artificials
de Tarragona, els dies 5, 6 i
7 de juliol, que substitueix
el Concurs Internacional
de Focs, considerat el més
important de l’Estat i que
s’organitzava des de feia
22 anys. Aquest any, a causa de la precària situació
econòmica, el concurs desapareix i deixa pas a
aquest canvi de format,
sense competició i amb només la meitat de pirotècnies participants. Les encarregades d’oferir l’exhibició seran l’empresa de
Vila-rodona Pirogestión
(dia 5); El Carmen, de les
Illes Canàries (dia 6), i la
pirotècnica catalana Igual
(dia 7), que també assumeix la coordinació dels
tres dies de la mostra. Tot i
que en un primer moment
l’Ajuntament no preveia
muntar ni tan sols la mostra, finalment ha estat
possible gràcies al patrocini de Repsol i La Caixa, que
aportaran els 36.000 euros que costa: “36.000 euros és tan sols el que costava un sol dia de concurs”,
va especificar ahir la regidora de Cultura, Carme
Crespo, per remarcar que
el consistori no podia enguany afrontar el finançament. En l’organització
també col·laboren l’Associació Hotelera i l’Associació de Restauradors de
la Part Alta, que mantindran l’organització dels sopars sota els focs, al passeig de les Palmeres. ■
TARRAGONÈS
Beneficis
fiscals pels
Jocs del 2017
C. Filella
TARRAGONA
Els tècnics del grup de treball d’Endesa efectuen
mesuraments al riu Ebre ■ ACN
L’alcalde de Tarragona,
Josep F. Ballesteros, va
acordar ahir amb el president del Comitè Olímpic
Espanyol demanar a l’Estat que els patrocinadors
de Tarragona 2017 obtinguin beneficis fiscals durant quatre anys. ■
| Catalunya | 33
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
GIRONÈS
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
LA CRÒNICA DE L’EBRE
Xavier
Garcia
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Ebre amunt, Garoña
Dues dones magribrines passejant pels carrers de Salt
en una imatge d’arxiu ■ EL PUNT AVUI
Salt promou
el retorn
d’immigrants
als seus països
a Una organització internacional
pagarà el viatge de tornada i
despeses diverses als interessats
Jordi Nadal
SALT
L’Ajuntament de Salt ha
organitzat, dijous que ve a
les sis de la tarda a les Bernardes, una jornada informativa per a totes les persones immigrades que vulguin tornar al seu país.
En la trobada, promoguda
conjuntament amb l’Organització Internacional per
a les Migracions (OIM),
se’ls explicarà els tràmits
que han de seguir i, amb la
col·laboració de l’Estat,
se’ls pagarà el viatge i els
donaran diners perquè es
puguin mantenir durant
uns dies. Les persones que
acabin marxant de l’Estat
espanyol podran tornar, si
volen, al cap de tres anys.
El programa s’adreça a
tothom que hi estigui interessat, però es pensa sobretot en persones en situació precària que poden
tenir més oportunitats de
trobar feina al seu país. Segons fonts de l’OIM, els
darrers anys, països que
havien estat origen de migracions han experimentat creixements i desenvolupaments de les seves
economies i ara són demandants de mà d’obra.
Aquest fet, juntament
amb la crisi econòmica a
l’Estat espanyol, fa que
moltes d’aquestes persones puguin tenir molta
més facilitat per trobar
feina allà on van néixer.
Divendres es farà una
segona jornada, amb un
caire més formatiu que informatiu, i adreçada a tècnics municipals d’àrees diverses (habitatge, serveis
socials, etc.). La intenció
és formar-los perquè puguin explicar als ciutadans els tràmits que cal fer
per retornar als seus llocs
d’origen. No hi assistiran
només tècnics de Salt, i
tècnics de municipis propers s’hi han interessat.
D’altra banda l’Ajuntament està treballant en
acords amb el Marroc i
Gàmbia per incentivar el
retorn voluntari. ■
La central nuclear de Garoña, en una imatge d’arxiu ■ REUTERS
S
olem parlar i escriure –i jo me
n’he fet un tip, modèstia a
part– com si a l’Ebre només
existissin les nuclears d’Ascó, però
el riu és molt llarg, molt ibèric i, per
tant, travessa regions i països de diferència contrastada, amb una particularitat que els uneix: tots volen sucar de la seva aigua i tots han volgut
i volen instal·lar a les seves vores fàbriques per produir energia.
Així s’han plantejat conflictes de
tota mena, a causa dels regadius,
dels embassaments faraònics, dels
transports d’aigües cap a d’altres indrets (els temuts transvasaments,
sobretot per als qui els han de patir)
i a causa de les fonts d’energia elèctrica, sobretot nuclear, amb tots els
perills radioactius (invisibles i inodors, però reals, com s’ha vist de
nou a Fukushima i a tants altres
llocs del món), amb totes les afectacions sobre la salut de les persones,
dels aliments, la terra, l’aigua i l’aire, per més que les empreses i els
governs diguin que és una solució
segura, que no hi ha alternativa i
que qui treballa o viu a prop d’una
nuclear lliga els gossos amb llonganisses, de tan ric que es fa.
El cas és que ara –i després de
quaranta anys (que no són pas
pocs) repetint la mateixa salmòdia,
sense ser escoltats–, el petit grup
de supervivents d’aquelles batalles
històriques dels primers anys convoquen, a finals de juny, la resta de
tropa a concili antiatòmic per veure
si, després de 41 anys, poden aconseguir, de l’excel·lentíssim govern
espanyol, tancar d’una vegada la
central nuclear que des de 1971 funciona a Garoña (Burgos), i que cada
cop més funciona com una cafetera,
com ha denunciat, entre molts d’altres, la soldadesca de Greenpeace.
Vorejant gairebé els setanta, o depassant-los, els històrics d’aquests
moviments ecologistes i antinuclears
(entre els quals hi ha gent de tota la
pell de brau: el navarrès Mario Gaviria, els catalans Santiago Vilanova i
Pep Puig, els bascos José Allende i
Sabino Ormazábal, els murcians Pedro Costa Morata i Pedro Guerrero,
els extremenys Juan Serna i Artemio
Baigorri, el madrileny José Manuel
Naredo o els aragonesos José Luis
Fandos, Pedro Arrojo o Joaquín
Carbonell) continuen en la bretxa i
convoquen uns debats a Navarra
(Cortes i Tudela) i a Saragossa, on
es faran públics els deu punts d’un
manifest per tancar Garoña i desnuclearitzar Espanya i Europa.
Atrafegats, desinformats i enredats amb el rescat, la prima de risc,
el deute i el dèficit, i xifres i tants per
cents a dojo, la vella i sàvia consciència popular verda, adobada per
tants anys d’evidències científiques
i de pedagogies de les catàstrofes,
ens diu: alerta, perquè, al costat de
la crisi econòmica i financera, es
pot estar preparant una crisi ambiental i ecològica (ja fa temps que
hi ha indicis), que serà monumental
si la màquina tecnològica s’embala
(com el Shambhala de Port Aventura, quines coses de fer en l’antiga
terra d’avellaners, valga’m Déu) al
voltant d’un reactor com el de Garoña, als peus de l’Ebre que baixa
cada cop amb més desgana cap a
la mar, segrestat per voraços insaciables (endeses, iberdroles i
bancs, confederacions hidrogràfiques i constructores com les de
Florentino). Loado seas, Señor!
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
LA GALERIA DE REUS
Antoni
Veciana
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Festa en temps difícils
N
ova Orleans, després de ser
destruïda per l’huracà Katrina, va fer el carnaval. Molts ho
van criticar. Com es podia fer el
Mardi Gras si la majoria de la gent
no tenia ni casa ni feina i ho havia
perdut tot? Precisament. A Nova Orleans s’havia negat tot el que materialment es pot tenir. Només li quedava allò immaterial: l’esperit de la
gent, i allà això és el carnaval. Segur
que els músics van cobrar poc, les
disfresses eren justetes i el pressu-
post, migrat. Però si Nova Orleans
renunciava al seu carnaval, l’últim
orgull que arrela els ciutadans a la
seva ciutat, ja no quedaven gaires
motius perquè la gent no fes les maletes i deixés la ciutat enfonsar-se.
Tres quarts del mateix passa
amb les festes de Sant Joan, Sant
Pere i totes les festes majors que hi
haurà al país. Amb una sabata i una
espardenya part de la població va
atrafegada amb els preparatius: negociant amb orquestres, discutint
dissenys de carrers engalanats, assajant balls tradicionals, muntant
barraques de festa major... Tot plegat és la societat civil que s’organitza per preparar unes festes que seran una vàlvula d’escapament i, de
passada, formen unes xarxes ciutadanes que serveixen per fer del poble una cosa més que una agrupació
d’immobles. És això o resignar-se a
només mirar l’europeu de futbol per
la tele, i tant és que visquem a Reus,
Atenes o Quintanilla de Onésimo.
34
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Cultura i Espectacles
Ada Castells guanya el premi Sant Joan
Unnim amb ‘Pura sang’, una novel·la
sobre les pors reals i imaginàries
Enyorant
un món
“sòlid”
Valèria Gaillard
BARCELONA
L’escriptora i col·laboradora d’El Punt Avui, Ada
Castells, va guanyar ahir el
premi Sant Joan Unnim
amb Pura sang, una novel·la que tracta temes
d’actualitat, com ara el
dels trasplantaments per
salvar vides de nens, i
també la por global –per
no dir paranoia– que ens
arriba a través de les notícies d’economia. “En el
cas de la novel·la, les pors
són reals, però també
imaginàries fins al punt
que duen a la bogeria.”
El títol de Pura sang fa
referència, d’una banda, a
un “element d’elit”, atès
que la protagonista entra
en un món que idealitza i
que és el dels rics terratinents de Menorca. De l’altra, al·ludeix a un problema de salut que tindrà el
seu fill i que emergirà a
través de la sang.
Ambientada en l’actualitat, la narració transcorre en dos escenaris ben diferenciats: Menorca, “el
nostre paradís perdut”,
un indret on sembla que
el temps s’ha aturat i on
es mantenen els valors
tradicionals, i l’Eixample,
un barri que Castells coneix bé perquè hi viu, i
que passa pel sedàs del gènere gòtic. “He tirat del
gènere per parlar de la
necessitat de mantenir
certes formes que et sostenen a la vida passi el
que passi, és com enyorar, en el món líquid que
vivim, un de sòlid.”
Entre aquests dos universos contraposats transita la protagonista, “una
artista que ho ha passat
malament i que troba un
hereu amb qui es casa pensant que tindrà llum, espai
i temps per pintar”. Ara
bé, s’adonarà que “la felicitat no es compra, sinó que
es treballa.” “Cal ser honest amb un mateix a la
vida”, rebla l’autora.
“La protagonista
s’adona que
la felicitat no
es compra, sinó
que es treballa”,
diu Ada Castells
Castells, que ja en l’anterior novel·la va submergir-se en la psicologia d’un
artista (Tota la vida), considera que el talent, fins
que no despunta, resulta
difícil de pair per l’entorn:
“El que és diferent crea recel, enveja, estranyesa.”
Estirant aquest fil, la
novel·lista ha volgut pensar de nou la maternitat
des d’un punt de vista
“gens sublimat”, tal com
va fer al recull Sortir de
mare (2006): “La protagonista s’adona de tot el que
ha de sacrificar per ser
una bona mare”, comenta.
D’altra banda, a través
de la temàtica dels trasplantaments que Castells
coneix bé perquè la seva
germana ha treballat a
l’hospital de la Vall d’Hebron, l’autora ha volgut
denunciar el “mal” que
fan algunes creences, i
hi oposa la ciència com
l’única via fiable.
Feia prop de vuit anys
que Ada Castells (Barcelona, 1968) no publicava
cap novel·la. L’última, Tota la vida, va tenir una bona acollida a Alemanya, on
es va traduir arran de la Fira de Frankfurt. Anteriorment havia publicat El dit
de l’àngel (1998) i Mirada
(2001), premi Octavi Pellissa 1999. Després d’haver flirtejat amb la metaliteratura, Castells promet
que Pura sang, que sortirà
a l’octubre amb Edicions
62, és una novel·la amb
tots els ets i uts, però inclou tanmateix alguns girs
que recorden les obres psicològiques d’un Henry James. El lector, doncs, té la
sorpresa assegurada. ■
Ada Castells, després de recollir el premi als jardins d’Unnim de Sabadell ■ ORIOL DURAN
Aposta per continuar sent “estímul per a la lectura”
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
La situació econòmica global
obliga les caixes a repensar i
readaptar el model d’obra social, però sense perdre els valors d’una manera de fer centenària per promoure la cultura, la tasca vertebradora de
cohesió social al territori ni
les actuacions de proximitat
per a les persones més necessitades. Aquest és el missatge que va transmetre ahir
el president del consell territorial de Sabadell d’Unnim
Caixa, Salvador Soley, en
l’acte d’entrega del 32è premi Sant Joan Unnim, que es
va fer al tradicional saló modernista de la seu sabadellenca. Soley va recordar que
des del 1981, quan es va instaurar el guardó, ara dotat de
35.000 euros, l’entitat havia
contribuït a la projecció i el
llançament d’autors, i que la
voluntat era continuar
l’“aposta per ser un estímul
per a la lectura i la cultura”.
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va
dedicar la seva intervenció a
llançar un missatge d’ànims,
que va repetir en diverses
ocasions per instar els responsables d’Unnim a continuar convocant el guardó els
pròxims anys perquè “les coses es poden fer encara que
sigui de manera diferent, però no es poden deixar de fer”,
i encara més quan es tracta
de cultura. L’acte, presentat
per la periodista Glòria Serra,
va tenir l’actuació del quartet
de corda de l’Orquestra Simfònica del Vallès i el recital del
narrador Enric López. L’autora premiada va explicar que
va trigar cinc anys a escriure
la novel·la Pura sang. El tradicional brindis amb cava als
jardins va cloure l’acte.
Fins a 54 originals han
participat en aquesta edició,
dels quals 44 en format de
novel·la. Ada Castells va
haver de competir en l’última votació, que va guanyar
per majoria, amb Un adéu a
la tribu. Dietari d’hivern a
Nova Anglaterra, de Toni
Mollà, i Així en la terra, amb
el pseudònim Pere Kwark.
La novel·la de Castells la
publicarà Edicions 62 a
la tardor. ■ J. ALEMANY
| Cultura i Espectacles | 35
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
‘Girona, un
llibre de
records’, de
Pla, reeditat
D. Chicano
GIRONA
Foto de família de directors i actors a les escales del Lliure de Montjuïc, ahir al migdia ■ ORIOL DURAN
Lluís Pasqual preveu acollir joves artistes i fitxa Pau Miró, mentre que
a Montjuïc s’aspira al gran públic en la nova temporada del Lliure
Pot petit de confitura
Jordi Bordes
BARCELONA
Remei Goldoni. Assegura
Lluís Pasqual que el públic
l’atura pels passadissos i li
demana que faci un Goldoni. Només n’ha dirigit un
parell (Un dels últims vespres de carnaval i La famiglia dell’antiquario), però
tothom el relaciona amb
aquest autor. Pasqual ha
accedit a fer Els feréstecs.
Serà a la Fabià Puigserver
i, de moment, en programa 37 funcions. És l’obra
amb més sessions de la
temporada vinent al Lliure, que es va presentar
ahir. Una altra gran aposta és la invitació de T de
Teatre amb Alfredo Sanzol: Aventura!. L’última
gran opció és la de Josep
Maria Mestres amb Dispara, agafa tresor, repeteix
(del 31 de gener al 3 de
març). Si la Sala Fabià
Puigserver està cridada a
reclamar l’atenció del
gran públic, el Lliure posa
la lupa en la jove autoria,
també: Pau Miró (Els jugadors) fitxa com a autor re-
Jordi Casanovas,
Pau Miró, David
Selvas i Pau
Carrió tracen
la generació de
directors novells
sident en una temporada
que també inclou Jordi
Casanovas, a Gràcia (Pàtria). També s’insisteix en
el Festival Neo i estudia cedir l’Espai Lliure a acabats
de llicenciar en art dramàtic: el projecte és la cessió
d’espai per donar-se a conèixer professionalment.
Es retorna a la sessió única de Cartes lliures, impulsada per Pau Carrió,
ara amb un cicle sobre la
memòria europea. Ara
s’aposta pel pot petit amb
la bona confitura.
L’any passat, Pasqual es
va encomanar al Cristo
gros, amb grans apostes i
l’èxit de la temporada ha resultat ser a Gràcia: Els jugadors (9.400 espectadors, si es manté el ritme
d’entrades del 90% d’ocu-
La xifra
—————————————————————————————————
9.400
espectadors esperen assolir
amb ‘Els jugadors’ a Gràcia.
Supera d’un miler la més
vista a Montjuïc: ‘Quitt’.
pació). A la Sala Fabià Puigserver de Montjuïc Quitt és
la que ha tingut més assistència, amb 8.613 espectadors (68%). Per a la temporada vinent, es recupera
l’Hedda Gabler.
Dels 31 títols, 21 corresponen a produccions
del Lliure. Pasqual aspira a
signar una programació
lluminosa, que retrata
amb la intel·ligència de la
Un pròleg del poeta, escriptor i artista Narcís Comadira és l’aportació més
destacada de la reedició
del volum Girona, un llibre de records, de Josep
Pla, que Destino reedita
en format de butxaca, per
commemorar el 60è aniversari de la primera edició d’un dels llibres més
preuats de l’escriptor baixempordanès. Aquesta
efemèride, de fet, ha provocat que l’Ajuntament, la
Diputació i la Universitat
de Girona, a més de la Fundació Pla, s’hagin aliat per
confegir un programa
d’actes que inclou des
d’una ruta literària, amb
sopar planià inclòs, fins a
un cicle de conferències,
passant per una lectura
del llibre, amb projecció
d’imatges de l’època, i la
mateixa presentació de la
reedició, el 5 de juliol, a la
Llibreria 22 de Girona. ■
ironia la crisi actual, per
superar la mirada negra
de l’edat mitjana, diu.
La primera temporada
de Pasqual presenta unes
xifres més pobres (73.000
espectadors) que l’última
de Rigola. És cert que el comiat de Rigola va ser amb
dades rècord (79.515 espectadors). I que Pasqual
ha hagut de retallar tres
espectacles per garantir
un 2011 sense dèficit i dibuixar-ne un altre sense
números vermells per al
2012. Només una dada:
El Lliure dels nens ha
costat 300.000 euros i
n’ha ingressat 30.000,
tot i vorejar l’ocupació total. Una inversió, en paraules de Lluís Pasqual,
que repeteix convençut
en aquest programa. ■
Puja el nombre de produccions vingudes de Madrid
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
De la coproducció
a la sala
d’exhibició
Animalario amb El montaplatos, Carmen Machi i Miguel
del Arco amb Juicio a una zor-
ra i la Compañía Nacional de
Teatro Clásico amb La vida es
sueño. Són tres produccions
de companyies contrastades
madrilenyes que fan servir el
Lliure com a sala d’exhibició.
El que l’any passat eren coproduccions ara són simple-
ment un acord per disposar
d’espai a la ciutat de Barcelona. No hi ha intercanvi; n’hi va
haver, en canvi, amb La nostra classe, de la Factoria Escènica Internacional (FEI), per
En la luna, d’Alfredo Sanzol,
per citar-ne un exemple. I
amb Quitt, coproduït entre el
CDN i el Lliure amb el mateix
repartiment d’actors. Sanzol i
T de Teatre prometen un viatge interessant a Aventura!
després d’un convincent Delicades; Tortell Poltrona (Grimegias) Sergi López i Jorge
Picó (30/40 Livingstone) són
altres invitacions.
El Teatre Lliure també ha
signat un acord amb BCN
216, amb la qual oferirà petits
recitals abans d’algunes sessions, a part de figurar en peces teatrals puntualment.
847895/1058059®
|
36 Cultura i Espectacles
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Dues fotografies del projecte de Consuelo Bautista sobre el Raval, amb el sentit de l’humor i l’esperit festiu del barri com a accents principals ■ CONSUELO BAUTISTA
Consuelo Bautista s’afegeix a la llarga nòmina de fotògrafs embruixats pel barri
amb un treball vital i íntim que exposa a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona
El Raval en positiu
Maria Palau
BARCELONA
Des de mitjan segle XIX, el
Raval ha exercit un poderós embruix en els fotògrafs de raça, és a dir, en
els caçadors d’imatges que
es vendrien l’ànima al diable per poder captar amb
un clic la intensitat vital
d’aquest perifèric barri del
centre de Barcelona, tan
trepidant, camaleònic i ric
en paradoxes que es resisteix a ser capturat en tota
la seva dimensió de matisos. La llarga tradició fotogràfica que remolca el Raval no ha perdut pistonada: els hereus de Francesc
Català-Roca i Joan Colom,
per no dir també d’Antoni
Esplugas, Frederic Ballell,
Josep Maria Sagarra, Margaret Michaelis i tants,
tantíssims altres artífexs
de mirades honestes i sinceres del barri, continuen“fent carrer” nit i
dia, com deia que en feia,
com una prostituta més,
els anys cinquanta, aquell
fotògraf de la clandestinitat –sí, ell, Colom.
Assumint el pes simbòlic de tota aquesta tradició, i per tant acceptant el
compromís d’aportar una
nova imatge que ajudi a resoldre el seu enigma polièdric, Consuelo Bautista
ha passat a engreixar la
nòmina de fotògrafs sedu-
ïts pel Raval amb un projecte que li va encarregar
el 2008 l’Arxiu Fotogràfic
de Barcelona, institució
que, feliç amb el resultat,
ara el fa lluir en les seves
El projecte de
Bautista dialoga
amb fotografies
històriques del
fons de l’Arxiu
Fotogràfic
instal·lacions de la plaça
Pons i Clerch tot comparant-lo, contextualitzantlo i integrant-lo amb una
petita selecció de fotos històriques dels seus fons; algunes són autèntiques peces icòniques de l’imaginari barceloní, altres, en canvi, són de descoberta ben
recent (com és el cas
d’una sèrie que ha donat
a l’arxiu Rafael Palacio,
l’únic centelleig en color
de tota la mostra).
Bautista ha fet una capbussada profunda, perquè
superficial és impossible,
al Raval per cercar-ne “el
seu esperit a través de moments”. Petits instants en
blanc i negre i aliança ana-
lògica que revelen els forts
batecs d’un barri marcat
per diferents signes maleïts però que, així i tot, “per
sobre de tot vol viure”. Si
tota mirada fotogràfica és
“política”, tal com adverteix el comissari de l’exposició, Jordi Calafell, el projecte de Bautista invoca
una actitud vital i íntima
del Raval; també festiva,
però sense arribar a l’extrem ingenu d’amagar tot
allò que l’estigmatitza, i
que en el cas del treball de
Bautista s’intueix en l’atmosfera melangiosa que
evoquen les imatges.
Bautista ha retratat “la
realitat” del Raval en positiu, sense menystenir, pe-
rò, una estètica onírica i,
sovint, insuflada de sentit
de l’humor. En les seves
instantànies, les gents del
Raval apareixen “vivint la
vida”, és a dir, vivint la seva quotidianitat i, fins i
tot, la seva rutina. En tot el
recorregut expositiu no hi
ha cap imatge de prostitució, cosa que reforça i deslliura d’estereotips aquest
accent vigorós i dinàmic
que té el barri. Un accent
que... continuarà reinventant-se, és clar. ■
✱
Consuelo Bautista. Raval.
ARXIU FOTOGRÀFIC
DE BARCELONA.
FINS AL 26 DE GENER.
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Tocsdecobla
Josep Pasqual
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Del món universal
L
a Federació Sardanista fa notar en la seva
nota de premsa sobre
el Dia Universal de la Sardana que entre aquesta
celebració que es va escaure diumenge i Sant
Joan tindran lloc “fins a
103 esdeveniments sardanistes repartits per tot el
món”. La mordacitat de
periodistes com ara el Fo-
llonero i Berto podrien
treure molta punta sobre
l’aiguabarreig d’un redactat capciós que indueix a
pensar en un dia universal
que dura mes d’una setmana, però es fa més interessant deturar-se en la xifra perquè és un dels fets
destacats. S’exposa com
una dada extraordinària, i
amb independència que
realment ho sigui, això implica que tot habitant del
món va copsar la importància de la diada?
No cal anar gaire més
enllà dels limits del nostre
món més directe per obtenir una resposta, i probablement aquesta és la gran
assignatura pendent que
tenen sobre la taula els
promotors. La divulgació
és especialment necessària en moments de descrèdit com els que viu el sector de la cobla i de la sardana, i és probable que sigui més interessant aconseguir combatre efectes,
com ara que les institucions no s’oblidin d’un gènere musical tan idiosincràtic com és el de la cobla
en celebracions com per
exemple el Dia Universal
de la Musica, que irònicament s’escau enmig
d’aquesta virtual Setmana
Universal de la Sardana. La
Diada Universal d’enguany
ha tingut en El saltiró de la
cardina el leitmotiv ideal,
perquè enguany fa cent
anys i perquè segurament
deu ser una d’aquelles
melodies que tots tenim
al cap. Però aquest detall
formal és possible que no
hagi arrelat prou perquè
el public aprengui que Vicenç Bou és un dels més
grans melodistes que ha
donat la creació musical
catalana. Deutes universals del nostre petit món,
segurament menys ambiciosos, però probablement més profunds.
| Cultura i Espectacles | 37
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Entrevista Mona Hatoum L’artista palestinobritànica, premi
Joan Miró, inaugura dijous una retrospectiva a la Fundació Miró
—————————————————————————————————
Crítica
pop
—————————————————————————————————
Roger Palà
—————————————————————————————————
L’aire que
respirem
Inspira
L’Auditori (Barcelona), 16 de juny
H
Mona Hatoum, dins de la instal·lació ‘Suspended’, amb 35 gronxadors que al·ludeixen al desarrelament i els moviments migratoris ■ JUANMA RAMOS
“Ara faig més cas de la
intuïció i sóc més feliç”
Montse Frisach
U
BARCELONA
n inquietant contrast entre bellesa i
violència, i entre objectes exquisits i sinistres plana per
l’exposició Projecció, de l’artista
palestinobritànica Mona Hatoum
(1952), que dijous s’inaugura a la
Fundació Miró de Barcelona.
L’exposició reuneix 40 peces
d’aquesta artista de renom internacional, que l’any passat va rebre el tercer premi Joan Miró,
concedit per la Fundació Joan Miró i l’Obra Social de La Caixa.
Una de les coses que més sorprèn de la seva obra és la gran
multiplicitat de materials, tant
de rics i exquisits (com ara vidre
de Murano i catifes de luxe) com
de pobres (cabells, sacs de sorra...). El material té un valor per
se en la seva obra?
Sí, els materials són molt importants en el meu treball perquè els
utilitzo per ampliar el concepte o
contradir el mateix significat de
l’obra. Per exemple, a l’obra Cub
(9x9x9) hi ha una forta referència al minimalisme de Sol Lewitt;
és una obra molt etèria, molt ordenada, però el fet que el mate-
rial amb què està feta sigui filferro de tanca té una connotació
molt forta perquè et fa pensar en
la guerra, en les fronteres, en les
presons... Aleshores, l’obra ja no
té res a veure amb formes abstractes sinó amb la vida real. A
Nature morte aux grenades veiem unes granades de vidres de
colors, molt boniques i seductores, que semblen caramels o decoratives boles de Nadal, però
quan t’adones que, de fet, són
granades de mà tot pren una
connotació molt sinistra.
Al contrari que altres artistes
contemporanis, sempre que
pot realitza les obres amb les
seves pròpies mans.
M’agraden les coses fetes amb les
mans, l’artesania. Crec que això
es pot veure en l’exposició amb les
obres fetes amb cabells, amb frottage... També m’agraden les obres
industrials com ara les escultures
de Bunker, que són estructures
modulars d’acer, i que representen edificis de Beirut bombardejats i mig destruïts per la guerra.
Però també treballo amb objectes
trobats, que col·loco com en un
assemblage. Les obres canvien en
cada espai d’exhibició i això és
una de les coses més excitants de
ser artista, que mai no saps com
Exposició
——————————————————————————————————————————
Una obra de denúncia
amb “estratègies
estètiques”
L’obra de Mona Hatoum interpel·la directament la consciència de l’espectador d’una manera lúcida. Les seves peces, des de les més petites i fràgils fins
a les grans instal·lacions, tenen múltiples lectures i poden ser apreciades
tant pels espectadors que coneixen la
història de l’art (per les seves nombroses referències a moviments artístics
com ara el surrealisme, el dadaisme,
l’art pop, el minimal i el mateix Marcel
Duchamp) com pels neòfits. “Utilitzo
les estratègies estètiques que han fet
servir els moviments artístics per
crear un missatge directe. L’estètica
és molt important per a mi”, explica.
L’exposició, que es veurà fins al
24 de setembre, convida al passeig,
però amb el mar de fons de la denúncia de la guerra i de les injustícies geopolítiques i socials. Hatoum
ha donat els 70.000 euros, amb què
està dotat el premi Miró a la University of the Arts de Londres per ajudar joves artistes internacionals.
quedarà l’obra cada cop que l’exposes en un lloc diferent.
Ha dit molts cops que la intuïció
és central en la seva obra. Com
l’aplica a l’hora de treballar?
Tothom té intuïció, però no
acostumem a escoltar gaire
aquesta veu subtil de dins de la
ment. Et pots deixar influir per
la intuïció o ignorar-la. A mesura que han anat passant els
anys, he après a fer més cas de
la intuïció i ara sóc més feliç.
La guerra i la violència apareixen
constantment en la seva obra.
L’art pot salvar el món?
No crec que l’art pugui salvar el
món ni de la guerra ni de la recessió econòmica, ni la fam... No és
el paper de l’art. L’art pot fer-te
qüestionar el món que t’envolta
i veure’l d’una altra manera.
El seu art és feminista?
El feminisme ha influenciat
la meva vida i, per descomptat,
la meva obra, especialment les
peces que es refereixen a allò
domèstic, que és habitualment
domini del femení. La llar pot
ser una trampa per a la dona,
però també és una metàfora
de tota aquella gent que està
detinguda o silenciada. ■
i ha bandes que brillen amb llum pròpia
entre les noves fornades del pop català. És el
cas d’Inspira, que va omplir
la sala 3 de l’Auditori per
tancar la gira del seu segon
treball, Escapistes. El grup
del cantant i compositor
Jordi Lanuza va demostrar
un esplèndid estat de forma: no és la seva una proposta superficial ni de consum ràpid. Al contrari: té
substància i profunditat,
necessàries com l’aire que
respirem. Hi ha cançons
d’Inspira que entren de
manera directa, com ara
Talls nets d’arrel, la peça
que va obrir la nit, o Humilment brillants. Lanuza entén la música com una
muntanya russa d’emocions: pot sonar floral, boscós i gairebé bucòlic en temes com per exemple
L’exèrcit dels mil petons o
esdevenir un oceà rebel a
Somnis de corall o El bosc
del vell. És en aquests moments quan pren força la
base rítmica de la formació, reforçada a l’Auditori
amb una segona bateria a
càrrec de Pau Vallvé.
El grup va recuperar
cançons del seu primer
disc, Cova placenta, i va estrenar tres peces que formaran part del seu pròxim
disc: Amunt, l’èpica El refugi de les hores i Cantem
més fort que mai, un tema
que, com va explicar Lanuza, “mira cap enfora en
un moment en què hi ha
coses que no ens agraden”. La nit va ser prolífica
en col·laboracions, com
ara la de Maria Coma al
piano amb Sona el despertador, Enric Montefusco
(Standstill) compartint
protagonisme vocal a
Onades de nit i Valen Nieto
i Pep Rius (Raydibaum) a
Plou (i no vol parar).
El concert era l’últim de
la temporada de Músiques
Modernes de l’Auditori. El
pròxim curs no n’hi haurà,
i la música pop quedarà
integrada en la programació generalista. Veurem
què en resulta. Una llàstima, sobretot en un moment de gran efervescència de l’escena nacional.
38
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Vintè
aniversari
dels Jocs de
Barcelona
EL 9
L’Ajuntament
presenta els actes de
commemoració,
marcats per
l’austeritat
Patiment inesperat
MOLTS NERVIS · La selecció espanyola ha de suar moltíssim per classificar-se per als quarts de final de
l’Eurocopa contra una Croàcia molt valenta MALA SORT · En la segona meitat, els croats van merèixer més bona sort
1
0
ESPANYA
1
17
3
15
18
16
14
21
8
6
9
Casillas
Arbeloa
Piqué
Ramos
Jordi Alba
Busquets
Xabi Alonso
Silva
Xavi
Iniesta
Torres
CROÀCIA
90’
90’
90’
90’
90’
90’
90’
71’
89’
90’
61’
CANVIS
22 Jesús Navas
10 Cesc
11 Negredo
1
21
5
13
2
7
8
11
10
6
17
Pletikosa
Vida
Corluka
Schidenfeld
Strinic
Rakitic
Vukojevic
Srna
Modric
Pranjic
Mandzukic
90’
66’
90’
90’
90’
90’
80’
90’
90’
66’
90’
CANVIS
29’
19’
1’
9 Jelavic
20 Perisic
22 Eduardo
24’
24’
10’
GOLS. 1-0 Jesús Navas (88’).
ÀRBITRE. Wolfgang Stark (Alemanya).
TARGETES. Grogues: Corluka (27’), Srna (44’), Strinic (53’), Rakitic
(90’), Mandzukic (90’) i Jelavic (90’).
INCIDÈNCIES. Partit del grup C jugat a l’estadi PGE Arena de
Gdansk davant de 39.000 espectadors.
Ignasi Noguer
GDANSK (ENVIAT ESPECIAL)
Espanya disputarà els
quarts de final de l’Eurocopa, i com a primera de
grup, però per celebrar-ho
abans va haver de suar de
valent i, sobretot, patir
moltíssim contra una
Croàcia que va demostrar
que és un tros d’equip.
Slaven Bilic, conscient
que el perill de la selecció
estatal era el seu mig del
camp, va prescindir d’un
dels dos davanters, Jelavic,
i al seu lloc va fer entrar
Pranjic, que va completar
un 4-2-3-1 que va ofegar
Espanya. L’equip de Del
Bosque, pacient, es va dedicar durant la primera
part a avançar a poc a poc,
a la recerca d’uns espais inexistents. Amb Xavi ben
vigilat i Xabi Alonso desencertat, els únics que movien el joc eren Silva i Iniesta, que s’aprofitaven de la
mobilitat d’un Torres que
en el minut 22 va generar
la millor ocasió de la primera part, en una jugada per-
sonal que va completar
amb un fort xut que va aturar Pletikosa. Sense profunditat, Espanya també
ho va provar de lluny, amb
un xut de Ramos (23’) i un
altre de Piqué (24’) que no
van inquietar gaire el porter croat. Sense rebre ocasions clares, Croàcia es trobava còmoda, aguantant i
contraatacant, i així va ser
com va arribar la jugada
polèmica del partit, en una
passada en llarg cap a
Mandzukic, que va objecte
d’un penal clar de Ramos.
Modric, meravellós
En la segona part, Croàcia
va avançar les línies, conscient que el gol de Cassano
en l’altre partit feia estèril
l’empat. Per contra, Espanya, que en aquells moments era segona, també
sabia que una diana croata
l’enviava cap a casa, i va recular. Només faltava una
ocasió de gol per convertir
el respecte en por i nervis, i
aquesta es va produir en el
minut 58, en una cavalcada de Modric que va acabar
Jesús Navas celebra el gol de la victòria espanyola amb Iniesta ■ EFE
Resolt al final
Perjudicats
Gran Modric
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Navas va segellar
la classificació en
els últims minuts,
en empènyer una
passada d’Iniesta
Stark es va
empassar dos
penals a favor
de Croàcia, de
Ramos i Busquets
amb una centrada amb
l’exterior del peu al segon
pal, on entrava tot sol Rakitic. La rematada del sevillista, però, la va aturar Casillas. L’oportunitat va acabar d’empetitir Espanya,
que fins i tot va perdre el
control de la pilota.
I si fins a aquell moment
el partit havia estat força
espès i avorrit, l’últim
quart va ser espectacular,
amb molta emoció. Amb
Croàcia bolcada, Espanya
va disposar de diversos
contraatacs que no va saber resoldre. Els de Bilic,
per la seva part, ho van tenir a prop, en un fort xut de
Perisic que un altre cop Casillas va aturar. I no només
això, ja que Croàcia va veure com Stark s’empassava
un segon penal, claríssim,
de Busquets a Corluka.
El croat va
desarborar en la
segona meitat
tota la defensa
espanyola
Finalment, però, la que
va acabar marcant va ser la
selecció estatal, en una
triangulació perfecta entre Cesc, Iniesta i Navas
que el sevillista només va
haver d’empènyer. La selecció espanyola estarà en
els quarts de final, i com a
primera de grup, però per
segellar-ho abans va haver
de patir com ningú havia
previst. ■
Navas: “Sempre
anem per la
victòria”
—————————————————————————————————
El davanter del Sevilla
Jesús Navas va ser el
gran protagonista del
partit. Va fer el gol que
va donar a la selecció espanyola la primera plaça
del grup C. “Era un rival
complicat, que s’hi jugava molt. Hem patit però
hem aconseguit guanyar el partit després de
madurar-lo durant molts
minuts. Hem demostrat
que sempre sortim a
guanyar i al final hem assolit la victòria”, deia
l’andalús.
|
40 EL 9
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Entrevista a Ibrahim Afellay FUTBOLISTA DEL BARÇA
“No canviarem la filosofia,
seguirem lluitant per títols”
AMBICIÓ · L’holandès assegura que l’objectiu és seguir jugant de la mateixa manera en el que espera que sigui el seu any
a Barcelona GREU LESIÓ DE GENOLL · Diu que ho ha passat malament, però que l’ha ajudat a enfortir-se mentalment
Sergi Hernández
I
KHÀRKIV (ENVIAT ESPECIAL)
brahim Afellay (Utrecht,
Holanda, 1986) acaba de
posar punt final a una de
les temporades més difícils de la seva carrera, en
què no ha pogut demostrar la
seva vàlua a Barcelona a causa
d’una greu lesió en un genoll.
L’holandès ja fa setmanes que
té l’alta, però no ha pogut ser
decisiu en una selecció holandesa que se’n va abatuda de Polònia i Ucraïna, on ha perdut la
seva identitat i no ha tingut
cap possibilitat de lluitar per la
corona europea. Afellay quasi
no té paraules per descriure el
que acaba de viure a la gespa,
en l’últim partit contra Portugal. Les cares són llargues en
l’expedició oranje, però Ibi té
uns minuts per a el 9 Esportiu,
el seu cap ja està posat en la
campanya 2012/13, en què espera agafar protagonisme en
l’equip de Tito Vilanova.
Quina manera d’acabar…
Estem absolutament contrariats, després de tres partits cap
punt i cap a casa. No tenim cap
excusa per justificar-nos.
Era la mateixa plantilla del
mundial. Què ha passat?
Era inimaginable, estem commocionats i sense paraules. És
moltes ganes de començar la
temporada amb en Tito.
cert que era un grup complicat
perquè Alemanya és un equip
fantàstic i Portugal i Dinamarca
són molt complicats, però ara
mateix qualsevol paraula sobra.
No hem estat a l’altura.
Es pot ser optimista sense
Pep Guardiola?
Tinc la impressió que en Tito no
modificarà gaire la manera de
treballar. Estic convençut que
serà un gran entrenador i ja
tinc ganes de treballar amb ell.
A vostè se l’ha vist aquests
dies fresc de cames, com a
mínim. Com es troba?
Perfectament, estic en plena
forma un altre cop, però ara
mateix força decebut. Ha estat un any difícil amb la lesió,
però ja estic aquí per jugar.
He d’aixecar el cap i pensar
en la nova temporada.
Mai una lesió és benvinguda,
però vostè tot just s’estava
adaptant al Barça. Va ser un
cop difícil d’encaixar la lesió
que ha patit?
Ho he passat malament perquè
em va agafar només arribar a
Barcelona. Vaig jugar els primers sis mesos, crec que força
bé, tenia confiança per començar la temporada i de sobte la lesió va arribar només començar.
Un ha d’estar preparat per a
aquestes coses en el futbol.
Es pot aprendre alguna cosa
d’una lesió així?
Sí, mentalment aprens a ser
més fort, a combatre situacions que no són favorables.
Això m’ha ajudat també a
créixer com a futbolista.
Com ha estat la convivència
amb Tito Vilanova?
Bé, molt bona, no hi haurà cap
problema i amb ell segur que es
mantindrà la filosofia de l’equip.
Ha estat especial treballar al
costat de Guardiola?
És un dels millors entrenadors
del planeta i sobretot molt bona
persona. M’ha agradat molt
tractar-lo i he après molt.
Afellay durant la seva concentració amb la selecció holandesa ■ EFE
❝
He passat un any
difícil, perquè em
vaig lesionar tot just
acabat d’arribar
Com espera que sigui la temporada vinent?
La nostra idea no canvia. Volem
jugar com sempre i seguir lluitant per tots els títols. Lluitarem per tornar a guanyar.
I vostè continuarà?
Ningú no m’ha dit que no. Tinc
contracte i el vull complir. Tinc
Va tenir l’oportunitat d’acomiadar-se de forma personal del
tècnic de Santpedor?
Sí, és clar. Em va desitjar bona sort i em va dir que mai se
sap, que potser en el futur ens
tornaríem a trobar. Això és
futbol i tot pot passar.
Què pensa quan sent a parlar
del famós canvi de cicle?
En el futbol no es pot parlar
abans de jugar. Cadascú ha de
treballar fort pels seus objectius i la temporada vinent es
veurà a la gespa què passa. ■
Taula rodona amb missatges. Sandro Rosell assegura que ell “no acceptaria guanyar a
qualsevol preu” i que és disculparia si l’entrenador del Barça “posés el dit a l’ull d’algú”
Presumint de valors
EL 9
BARCELONA
Sandro Rosell va parlar
clar i català en la taula rodona Els valors com a clau
de l’èxit que ahir es va celebrar a l’Institut Químic de
Sarrià. El president blaugrana va ser contundent a
l’hora d’enviar alguns mis-
satges, sobretot els que
anaven adreçats al Real
Madrid. “Jo no acceptaria
guanyar a qualsevol preu i
em disculparia si l’entrenador del Barça posés el
dit a l’ull d’algú”, va afirmar en referència a José
Mourinho. Rosell també
va deixar molt clar que
Messi és qui s’ha d’endur la
Pilota d’Or en la seva lluita
amb Cristiano Ronaldo.
“El problema que tenim és
que el nostre altaveu mediàtic no és tan gran com
el seu. Fora d’Espanya,
tothom té clar que Messi
hauria de ser Pilota d’Or,
però aquí...” Pel president,
el portuguès no és el segon
millor futbolista del món
sinó que ho són els altres
deu titulars del Barça. Rosell, que va assenyalar que
no li va costar gens convèncer Vilanova, va defensar el seu estil poc presidencialista, va admetre
que es necessita “un nou
estadi i un nou Palau” i que
cal reduir els equips que
participen en la lliga. ■
Sandro Rosell, en una conferència sobre futbol, una imatge
d’arxiu ■ EFE
| EL 9 | 41
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Bàsquet. Xavi Pascual, Juan Carlos
Navarro i Joan Creus van exhibir el
títol de lliga aconseguit dissabte
passat contra el Madrid
Orgullosos
i satisfets
Martí Artigas
BARCELONA
Xavi Pascual, Juan Carlos
Navarro i Joan Creus van
exhibir ahir amb orgull el
trofeu de campions de
l’ACB després de suar la
cansalada en el play-off final contra el Real Madrid.
Els blaugrana han posat
punt final a la temporada
de la millor manera possible, després de perdre la final de la copa i en les semifinals a Istanbul. No han
passat gaires hores des de
l’obtenció del títol contra
un Madrid que després de
la pallissa del tercer partit
ja tenia la festa organitzada en un conegut restaurant de la capital espanyola, convençut que tornarien a dalt de tot després
de quatre temporades de
sequera. Fins i tot a Florentino Pérez se li escapava abans del quart duel entre els emissaris de la directiva blaugrana la seva
alegria per un trofeu que
no estava ni lligat, i encara
menys al sac. Pascual explicava que “el Madrid sortia amb avantatges en totes les perspectives” i afegia: “El calendari no era
gens favorable per a nosaltres per culpa de la final a
quatre. El Madrid va aprofitar-ho per fer un stage. I
nosaltres no ens vam poder regenerar.”
Tres homes clau –qui
mana a la banqueta, el jugador que és líder a la pista
i el referent esportiu als
despatxos– van visitar
ahir la redacció d’El 9 Esportiu a Barcelona, acompanyats del trofeu de campió de l’ACB. El tècnic de
Gavà va comentar: “Des de
la meva perspectiva, la
sensació que tenia amb
Boni (Ndong) lesionat era
que qualsevol cosa que
passés entrava en una certa lògica. I si hi hem d’afegir la fasciïtis del Juan Carlos [Navarro] que guanyéssim prenia molt més
valor. Això i els problemes
d’Erazem Lorbek, que va
tenir feines a aixecar-se
per dinar, ens va marcar.”
L’objectiu inicial dels
blaugrana amb vista a l’eliminatòria final era clar:
“Tot depenia de guanyar
els dos primers partits a
casa, i després aconseguir
que l’eliminatòria fos el
—————————————————————————————————
Tots tres van
visitar la redacció
d’El 9 Esportiu
amb el trofeu
—————————————————————————————————
més curta possible. Però a
partir de llavors, els partits se’ns van fer llarguíssims.” Després de la pallissa del tercer partit, les defenses zonals van fer acte
de presència al bàndol del
Barça Regal, amb diverses
alternatives i amb un clar
canvi de mentalitat respecte al darrer daltabaix.
L’entrenador diu que
“amb els interiors amb
quatre faltes i Boni sense
poder jugar no sabia a qui
posar. El parcial quan ell
jugava...” Quina va ser la
clau del canvi de xip? Pascual ho resumia així: “Són
moltes coses, entre els jugadors i també referents al
cos tècnic. Tot es reduïa
que els jugadors es convencessin de la situació.
Estem buscant algú que
pagui bé per dir com ho
vam fer [riures].” ■
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
“Estem buscant algú
que pagui bé per dir
com ens ho vam fer
a partir del tercer
partit [riures]”
“Tal com anava el
partit, si hi arriba a
haver pròrroga
hauríem guanyat
igualment [riures]”
Xavi Pascual
Joan Creus
Joan Creus, Xavi Pascual i Juan Carlos Navarro, davant de la redacció amb el trofeu de la lliga. ■ EFE
La lipotímia de Lorbek a l’ascensor
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Xavi Pascual va explicar
també una de les anècdotes
del dia del cinquè partit. El
pivot eslovè Erazem Lorbek
va ser designat MVP de la final, però el mateix dia al matí, a l’hotel de concentració,
va tenir una lipotímia. A causa d’uns problemes intestinals, l’aler pivot eslovè es va
desplomar a l’ascensor
quan baixava a esmorzar i
va tenir una sèrie d’espasmes que en un inici va semblar que farien perillar la seva participació en el partit
de la tarda.
Pascual i Navarro, en la visita a la redacció.
El veterà fisioterapeuta
Toni Bové, el component
del cos tècnic blaugrana
amb més experiència, va
explicar que durant la seva
carrera al club ha viscut
tres situacions delicades,
però que aquesta de Lorbek és la més complicada
que s’ha trobat de les deu
darreres temporades. Al
vespre, Lorbek, com si no
hagués passat res, ho va
solucionar amb 10 punts i
6 rebots en 28 minuts. I el
premi al millor jugador, és
clar.
|
42 EL 9
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Olimpisme. Es concedirà la medalla d’or de la ciutat a Leopoldo Rodés i Josep Miquel Abad i
s’aprofitaran esdeveniments que ja figuraven en el calendari per vincular-les a l’efemèride
L’austeritat marcarà el
vintè aniversari dels Jocs
Xavier Agustí
El programa
BARCELONA
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
La marca Barcelona es
continua vinculant a
l’olimpisme en bona part
del planeta. Dues dècades
després s’organitzaran
una sèrie d’actes per celebrar l’efemèride sota el lema “Sempre Olímpics.
20è aniversari 19922012”. L’Ajuntament barceloní ja va plasmar en
una declaració institucional, el 27 d’abril passat, la
voluntat de “reprendre
aquell esperit i aquell treball en equip”. La cita olímpica va anar molt més enllà de la vessant esportiva,
ja que va servir per canviar
la capital catalana de dalt a
baix en matèria d’infraestructures, d’obertura al
mar o de la promoció de
projectes combinant capital públic i privat.
Maite Fandos, tinenta
d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, va
presentar ahir el programa d’actes sota dues premisses: l’austeritat i el
simbolisme. En aquest
sentit, destaca l’acte institucional del 4 de juliol al
Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona, en què
s’atorgarà la medalla d’or
al mèrit cívic a Leopoldo
Rodés i Josep Miquel
Abad, amb l’assistència de
diverses personalitats que
van estar vinculades a la
candidatura i a la celebració dels Jocs Olímpics.
Acte institucional
El 4 de juliol s’atorgarà la medalla d’or
al mèrit cívic a Leopoldo Rodés i Josep
Miquel Abad.
Mundial júnior
El 10 de juliol es convocarà tots els
voluntaris del 92 a la cerimònia
d’inauguració del mundial júnior
d’atletisme, que tindrà la música i la
coreografia inspirada en els Jocs.
La torxa olímpica
El 25 de juliol, personalitats
relacionades amb el món de l’esport
d’abans i d’ara participaran en un
relleu amb la torxa des de la plaça Sant
Jaume fins al Museu Olímpic.
Cursa de la Mercè
El 16 de setembre els participants en la
prova podran córrer amb una
samarreta commemorativa.
Piromusical
El 24 de setembre, en l’última nit de la
festa major de Barcelona, el
piromusical estarà dedicat als grans
moments col·lectius del 92.
Jocs Paralímpics
El 23 de setembre l’entitat ONCE
editarà un cupó commemoratiu dels
Jocs Paralímpics.
Altres
El museu olímpic ha estat i serà
l’escenari de diverses exposicions
relacionades amb la cita del 92. També
es faran actes commemoratius en
algunes de les subseus olímpiques i en
entitats que van participar d’una
manera o altra en l’èxit dels Jocs.
Maite Fandos mostra el cartell commemoratiu ■ ACN
Amb l’austeritat com a
bandera, també s’aprofitaran actes que ja figuraven
en el calendari de la ciutat
per vincular-les a l’aniversari del 92. Així, en la cerimònia d’inauguració del
mundial júnior d’atletisme
–el 10 de juliol–, la banda
sonora i la coreografia estarà inspirada en els Jocs.
Durant l’acte es retrà homenatge a tots els voluntaris del 92. “La IAAF ha tingut una deferència i ens
deixarà fer la inauguració
al vespre, al final de la primera jornada, i no a les
cinc de la tarda, tal com estava previst”, va explicar
Fandos. El dia 25 de juliol
es farà un relleu amb una
torxa olímpica, que tindrà
patrocini privat i que anirà
des de la plaça Sant Jaume
fins al Museu Olímpic. En
la mateixa línia que el
mundial júnior, la cursa
de la Mercè i el piromusical de la festa major també es vincularà amb l’efemèride. Els Jocs Paralímpics també tindran el seu
protagonisme amb l’edició d’un cupó commemoratiu de l’ONCE. ■
LeBron James celebrant el
triomf ■ EFE
Bàsquet. LeBron
concreta el triomf
ofegant Durant en el
darrer quart
Els Heat
s’avancen als
Thunder en la
final de l’NBA
J.P.
BARCELONA
Els Heat són a dues victòries del seu segon anell
després de vèncer en el
tercer partit de la final
(91-85). Després de resistir l’empenta d’Oklahoma
tornant dels vestidors i de
castigar puntualment les
errades dels Thunder en el
final del tercer quart i en la
meitat del darrer. Les faltes de Durant, el joc irreflexiu de Westbrook i la
precipitació de Harden. La
defensa dels Thunder va
ser tova i des del principi
les associacions entre
Wade i Bosh van fer molt
de mal als d’Oklahoma.
Amb Durant anul·lat per
LeBron (29 punts), Westbrook va anotar la darrera
cistella dels Thunder a
1:28 (86-85), però, inclements, la immaduresa i la
insensatesa d’Oklahoma
van aflorar i van fer que, de
nou, l’error fos el jutge. ■
Golf. El jove Webb Simpson (26 anys) obté en l’obert dels Estats Units el seu primer ‘major’ en
un desenllaç final amb suspens i en el qual Tiger Woods torna a quedar lluny dels primers
La teoria de l’evolució
El 9
BARCELONA
Webb Simpson és conegut
en el món del golf per les
seves profundes creences
religioses i pel fet de ser un
dels líders del grup dels Atletes Cristians. Per això, la
seva reacció en alçar per
primer cop, diumenge, el
trofeu d’un dels quatre
majors, l’obert dels Estats
Units, va ser clara: “Resar
m’ha ajudat a mantenir la
calma i a lluitar per la victòria; de fet, he resat més
en els últims tres forats
que en tota la meva vida.”
La sorpresa pel triomf
de Simpson (26 anys) al
terrorífic camp de l’Olym-
pic Club a San Francisco
va deixar tothom descollocat. La dificultat del
camp ja era coneguda, però que el guanyador acabés les quatre voltes per
sobre del par (+1) va ser la
demostració
definitiva
que aquest torneig estava
dissenyat per a jugadors
diferents.
Simpson va construir la
victòria el cap de setmana
amb dues voltes de 68
cops. El nord-irlandès
Graeme McDowell, vencedor el 2010, va tenir a l’últim forat un putt de set
metres per forçar el desempat, però va fallar.
Woods va quedar lluny
d’aspirar al triomf. ■
Webb Simpson mostra orgullós el seu primer trofeu d’un
gran torneig, l’obert dels Estats Units ■ EFE
| Anuncis classificats | 43
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
● BARCELONA Gran Via - Pl.
Espanya, estudi, moblat.
410 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
(Finques Lafont). Ref. 130746.141955
VENDES
OFICINES i DESPATXOS
● BARCELONA av. Meridiana
al costat Sagrera. 80 m2, ideal
inversionistes. 130.000 E.
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708 / Fax 93 265 56 34
(Finques Lafont). Ref. 130746.140804
LLOGUERS
APARTAMENTS
● BARCELONA St. Andreu Pl. Mossen Clapés, estudi moblat i equipat.
380 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708 / Fax 93 265 56 34
(Finques Lafont). Ref. 130746.140758
● BARCELONA Av. Vallcarca Pl. Lesseps. Moblat, 1 hab.
490 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
(Finques Lafont). Ref. 130746.141918
● BARCELONA Gràcia c/
Sant Eudald - Pl. Mons, estudi,
moblat.
400 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708 / Fax 93 265 56 34
● BARCELONA Santaló-Madrazo, estudi àtic, terrassa.
475 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
(Finques Lafont). Ref. 130746.141922
LOCALS i NEGOCIS
● BARCELONA Rocafor t Aragó, moblat i equipat, 1 hab.
600 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
(Finques Lafont). Ref. 130746.141821
● BARCELONA Llorens i Barba-Padilla, moblat, 1 hab.
500 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
(Finques Lafont). Ref. 130746.141896
● BARCELONA Av. Vallcarca,
buit, 1 hab., exterior.
490 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
(Finques Lafont). Ref. 130746.141933
(Finques Lafont). Ref. 130746.141962
● BARCELONA Hospitalet (M)
Pubilla Cases, c/ antiga Travessera, amb, 2 hab.
500 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
(Finques Lafont). Ref. 130746.140757
● BADALONA c/ Canigó,
12m2.
125 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708 / Fax 93 265 56 34
(Finques Lafont). Ref. 130746.140921
● BARCELONA «M» Paral·lel
c/ Lafont. 40m2.
300 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708 / Fax 93 265 56 34
(Finques Lafont). Ref. 130746.141801
● BARCELONA Ali-Bei - Lepant. 25m2.
300 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708 / Fax 93 265 56 34
(Finques Lafont). Ref. 130746.141340
● BARCELONA Zona Clot c/
Gabriel i Galan. 120 m2
1.400 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708 / Fax 93 265 56 34
(Finques Lafont). Ref. 130746.141000
OFICINES i DESPATXOS
RELAX
TREBALL
● RECIÉN DIVORCIADA.
Atractiva. Rica. Busco sexo.
Pago yo.
☎ 661 702 541
Ref. 0.5039425
(Finques Lafont). Ref. 130746.140781
● BARCELONA Gran Via Passeig Zona Franca, moblat,
2 hab.
490 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
RELAX 803
DEMANDES
DEPENDENTS
● LOCUTORIO busca dependientes/as. Varios turnos.
☎ 668 562 061
Ref. 0.4039715
(Finques Lafont). Ref. 130746.141936
● BARCELONA Guinardó
Rambla de la Muntanya, buit, 3
hab.
565 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
(Finques Lafont). Ref. 130746.141921
● BARCELONA Lepant - Alibei, buit, 4 hab., assolellat, pàrquing inclòs.
700 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
103431-1057332A
Preu màx.: Xarxa fixa 1,18 euros/min. Xarxa
m ò b i l 1 , 5 3 e u r o s / m i n . I VA i n c l ò s . M a j o r s 1 8 a n y s .
AT S S. A . - A p t . d e C o r r e u s 1 8 0 7 0 - 2 8 0 8 0 M a d r i d
● «CHICAS CALIENTES» jóvenes y maduras, buscan hombres mayores de 18 años para
relaciones esporádicas.
☎ 803 544 009
Ref. 0.5038425
(Finques Lafont). Ref. 130746.141959
● BARCELONA Berlí Pl. Centre, buit, 3 hab, calefacció, exterior.
715 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708 / Fax 93 265 56 34
Preu màx.: Xarxa fixa 1,18
euros/min. Xarxa mòbil
1,53 euros/min. IVA inclòs
Majors 18 anys. ATS
S.A. - Apt. de Correus
18070 - 28080 Madrid
● MUJERES LIBERALES
quedarían con hombres para
sexo ocasional. Gratifican.
☎ 661 702 610
Ref. 0.5039424
(Finques Lafont). Ref. 130746.141920
(Finques Lafont). Ref. 130746.141948
SERVEIS
SERVEIS
● BARCELONA C/ Clot, al
costat del mercat, buit, 2 hab.,
exterior.
630 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
● BARCELONA Mare de Déu
del Port - Mineria, buit, 4 hab.
575 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708 / Fax 93 265 56 34
806 544 007
Fijo 1,18 €/min, móvil 1,53 €/min. May. 18 a. AP 3075. 43006 Tarragona.
(Finques Lafont). Ref. 130746.141961
(Finques Lafont). Ref. 130746.141951
● BARCELONA Zona «M»
Maragall, passatge Llívia, buit,
2 hab.
500 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
MARILUZ
SOLUCIONA TUS DUDAS DE:
trabajo, amor, salud y dinero
119292-1052168A
● HOSPITALET zona «M»
Just Oliveras, buit, 3 hab.
490 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
● BARCELONA Zona «M» Torres i Bages, moblat, equipat i
reformat. 2 hab.
650 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
● BARCELONA Pare Secchi Coroleu, moblat, 1 hab.
500 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
(Finques Lafont). Ref. 130746.141914
● BARCELONA Sant Andreu Av. Meridiana, moblat, 2 hab.
500 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
● BARCELONA Sant Andreu,
c/Mir, estudi, moblat.
400 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
● BARCELONA zona Torres i
Bages. Estudi moblat i equipat,
nou per estrenar.
490 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708 / Fax 93 265 56 34
● BARCELONA Travessera de
les Corts, estudi assolellat.
400 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
(Finques Lafont). Ref. 130746.141800
(Finques Lafont). Ref. 130746.141960
● BARCELONA RabassaMartí àtic, sense mobles, 1
hab.
500 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
(Finques Lafont). Ref. 130746.141894
(Finques Lafont). Ref. 130746.141916
(Finques Lafont). Ref. 130746.141913
(Finques Lafont). Ref. 130746.141795
(Finques Lafont). Ref. 130746.141820
● BARCELONA Zona Pl. Molina, c/ Vallirana, sense mobles,
3 hab.
550 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708 / Fax 93 265 56 34
119292-1052170w
(Finques Lafont). Ref. 130746.140759
● BARCELONA «M» Paral·lel
- c/ Lafont, buit, 3 hab.
660 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
(Finques Lafont). Ref. 130746.141897
● «CHICAS EXCLUSIVAS»
jóvenes y maduritas, griego,
lengua, garganta profunda,
francés, somos muy morbosas.
24 horas.
☎ 803 54 40 09 Fijo 1,16 - móvil 1,51 E. May. 18a. AC 3075 43006
Ref. 0.5035834
Preu màx.: Xarxa fixa 1,18
euros/min. Xarxa mòbil
1,53 euros/min. IVA inclòs
Majors 18 anys. ATS
S.A. - Apt. de Correus
18070 - 28080 Madrid
BARCELONA
93 227 66 22
Preu màx.: Xarxa fixa 1,18 euros/min. Xarxa mòbil
1 , 5 3 e u r o s / m i n . I VA i n c l ò s . M a j o r s 1 8 a n y s
AT S S. A . A p t . d e C o r r e u s 1 8 0 7 0 - 2 8 0 8 0 M a d r i d
119292-1057387V
IMMOBILIÀRIES
● BARCELONA Rabassa - Pl.
Rovira. 1 hab.
450 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708 / Fax 93 265 56 34
PISOS OCASIÓ
116737-1057320A
(Finques Lafont). Ref. 130746.141937
(Finques Lafont). Ref. 130746.140768
TAROT
119292-1057383V
● BARCELONA Escipió - Mitre, moblat, 1 hab.
650 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
● BARCELONA zona Franca,
c/ Mare de Déu de Port, buit, 3
hab.
550 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
119292-1057385V
(Finques Lafont). Ref. 130746.141892
● BARCELONA Berlín - pl.
Centre. 60 m2.
300 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708 / Fax 93 265 56 34
119292-1057386V
● BARCELONA Zona Fabra i
Puig. Pl. Palmeres, moblat, 1
hab., exterior.
490 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
119292-1010866T
ANUNCIS CLASSIFICATS • ANUNCIS CLASSIFICATS • ANUNCIS CLASSIFICATS • ANUNCIS CLASSIFICATS • ANUNCIS CLASSIFICATS • ANUNCIS CLASSIFICATS •
Anuncis classificats
FAX 93 227 66 26
(Finques Lafont). Ref. 130746.141944
● BARCELONA Marina - Caspe, buit, 3 hab., exterior, pàrquing inclòs.
675 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
CLASSIFICATS
(Finques Lafont). Ref. 130746.141901
● BARCELONA Pl. Lesseps,
moblat, 1 hab., equipat.
535 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
● BARCELONA Av. Meridiana
Sagrera, 70m2.
350 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708
● BARCELONA Sants - C/ Ferreria, buit, 2 hab.
500 E/mes
☎ 93 265 43 44 / 619 746 50708 / Fax 93 265 56 34
(Finques Lafont). Ref. 130746.141908
(Finques Lafont). Ref. 130746.141895
(Finques Lafont). Ref. 130746.141798
Preu màx.: xarxa fixa 1,18
euros/min. Xarxa mòbil
1,53 euros/min. IVA inclòs
Majors 18 anys ATS
S.A. - Apt. de Correus
18070 - 28080 Madrid
Preu màx.: Xarxa fixa 1,18 euros/min. Xarxa
m ò b i l 1 , 5 3 e u r o s / m i n . I VA i n c l ò s . M a j o r s 1 8 a n y s .
AT S S. A . - A p t . d e C o r r e u s 1 8 0 7 0 - 2 8 0 8 0 M a d r i d
A q u e s t e s t a rg e t e s
n o d o n e n d i n e rs ,
però n’estalvien molts
Amb la targeta podeu disfrutar d’una gran varietat de
serveis gratuïts i ofertes 2x1: teatre • cinema •
concerts • fires • esports • parcs aquàtics • parcs
infantils • parcs d’atraccions • excursions • cursets •
gastronomia • gimnàs • vídeos • estètica • serveis
socials • viatges • llibres • agendes • anuaris...
E l C l u b d e l S u b s c r i p t o r d ’ E l P u n t Av u i . Te l . 9 0 2 2 2 1 0 1 0 ( f e i n e rs : m a t í d e 8 a 2 i t a rd a d e 4 a 6 )
w w w. c l u b d e l s u b s c r i p t o r. c a t
44
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
19
Apunts
Sants
Dimarts
Romuald, abat; Gervasi, protasi,
Bonifaci, bisbe, màrtirs.
19 de juny del 2012
El temps
www.elpuntavui.cat/serveis/eltemps
SURT
6.18 h
ES PON
21.28 h
CREIXENT
27 juny
NOVA
19 juny
PLENA
3 juliol
Sorteig 18 de juny
101
5
D
0
102
1010
1015
101
5
A
D
10
15
1015
D
Nuvolades al centre del dia
De matinada, augment de la nuvolositat que deixarà el cel entre mig i molt ennuvolat fins a primeres
hores de la tarda. A partir de llavors, la nuvolositat tendirà a minvar, tret del quadrant nord-oest i la resta
del Pirineu i el Prepirineu, on creixeran nuvolades al centre del dia que mantindran el cel molt ennuvolat.
S’esperen xàfecs dispersos que localment podran anar acompanyats de tempesta i de calamarsa. Les
temperatures seran més altes, amb un ambient xafogós.
La mar: Marejol a les tres costes.
Demà: Ambient estable amb cel serè o poc ennuvolat en general. Tot i això, a partir del migdia creixeran
nuvolades en punts de muntanya.
Neu
Vent fluix Moderat Fort
número
ESTACIÓ
Temperatures Pluges (l/m2)
Abans
Màx. Mín. Ahir
d'ahir
Amposta
Banyoles
Barcelona
Berga
El Perelló
El Vendrell
Girona
La Bisbal d'Empordà
La Seu d'Urgell
Lleida
Lleida-Raimat
Òdena
Olot
Roses
Sabadell
Tarragona
Tàrrega
Ulldemolins
Vallirana
Vielha
v e Mijaran
Vila-rodona
Vilassarde Mar
Vilassar
Alacant SP
Alicante,
Andorra
Castelló de la Plana
Palma
Perpinyà
València
Berlín
Brussel·les
Londres
Madrid
París
Praga
Roma
26.5
30.1
28.5
27.2
26
28.6
31.3
27.9
29.5
31.3
29.6
31
28.5
27.5
27.5
32
28.4
29.2
20.1
28.1
25.1
34
26
29
30
29
27
31
24
22
30
19
30
36
20.5
16.3
17.3
17.2
19.4
16.4
15.6
14
13.5
18.7
13.3
15.1
16.8
14.8
18.3
18.4
18.8
17
13
14.4
18.1
19
11
18
19
18
20
9
9
11
18
9
18
22
0
0
0
0
0
0
0
0
0.3
0
0.4
0
0
0
0.5
0
0
0
0.7
0.1
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
euros
07.197.................................................. 35.000
07.196 .............................................................. 500
07.198 .............................................................. 500
terminacions
euros
7.197 .................................................................... 200
197 ....................................................................... 20
97 .......................................................................... 6
7 ............................................................... 1,50
0 (desena de miler) ................ 1,50
■ TRIO
Sorteig 18 de juny
3
0
0
■ SUPER 10
Sorteig 18 de juny
03
16
35
46
05
18
38
52
07
19
40
54
08
28
42
55
11
32
43
67
Diana: 42
■ BONOLOTO
Sorteig 18 de juny
01 03 08
19 32 33
Temperatures d’ahir i precipitacions d’abans
d’ahir i d’ahir fins a les 20.00 hores.
INFORMACIÓ METEOROLÒGICA
24 HORES. 807 012 012.
Cost màx.: fix: 0,41 €/min.; mòbil: 0,76 €/min.
Complementari
Reintegrament
26
1
6
5+C
5
4
3
Guanyadors
euros
0
2
82
4.666
91.965
Pot
92.383,03
1.126,62
31,35
4,00
■ LOTO 6/49
Sorteig 16 de juny
A
Sol Clarianes Núvols alts Ruixats Pluja Ennuvolat Tempesta Pedra
07.197
Temperatures i pluges
Isobàric d’avui
al migdia
l’Alguer
■ ONCE
MINVANT
11 juliol
Demà
El joc
Calitja Boirina Boira Mar plana Arrissada Marejol Maror Forta maror
Càlid
Oclús
Fred
D
Anticicló Depressió
02 09 12
17 33 47
Plus
6
Complementari
Reintegrament
3
2
Jòquer 813141
Guanyadors
L’horòscop
ÀRIES
21/03-20/04
TAURE
21/04-20/05
BESSONS
21/05-21/06
CRANC
22/06-22/07
LLEÓ
23/07-23/08
VERGE
24/08-23/09
Alegra’t del que
vius en aquests moments amb la família, els amics i la
parella; ets una persona privilegiada.
Els amics et proposaran un pla que no
podràs refusar, ja
que t’agradarà molt
la idea.
És el moment de fer
un canvi en la teva
vida i deixar de
banda els petits records que no et
permeten avançar.
Has d’aprendre a
gaudir també dels
moments en què la
vida et situa en un
segon pla.
La confiança que
dius que diposites
en la persona que
estimes ha d’ajudar-te a creure més
en ella.
La teva parella
busca la manera de
fer-te viure aventures originals i innovadores. Deixa’t
portar!
BALANÇA
24/09-23/10
ESCORPIÓ
24/10-22/11
SAGITARI
23/11-21/12
CAPRICORN
22/12-20/01
AQUARI
21/01-18/02
PEIXOS
19/02-20/03
Les obligacions que
tinguis avui seran
més lleugeres que
de costum. Veuràs
la teva capacitat de
reacció.
No utilitzis la mentida, però ha arribat
el moment d’acabar
aquesta relació que
no t’aporta res.
Presta atenció a la
família, perquè durant el transcurs de
la setmana que ve
et necessitaran.
Si estàs pensant a
deixar els petits vicis, ara és el moment de fer-ho;
després, et sentiràs
molt millor.
Si has de comunicar una decisió important a un amic
molt especial, avui
és el millor dia per
fer-ho.
T’interessa anar a
llocs diferents
d’on vas habitualment, sobretot si
t’aporten tranquil·litat i pau.
116737-1049397w
avui.elpunt.cat/serveis/horoscop
Precio máximo: 1,18 €/min Red fija, 1,53 €/min Red móv. IVA incluido.
Mayores de 18 años. Der Magier SL.
Apdo. Correos 422. CP 17001 Girona. Cláusulas LOPD y LSSICE en www.textolegal.es.
euros
6/6 Plus 0 2.043.460,47
6/6
0 1.021.730,24
5/6+C Plus 0 139.465,18
5/6+C
0
69.732,59
5/6 Plus 0
4.042,74
5/6
4
505,34
4/6 Plus 68
61,02
4/6
129
30,51
3/6 Plus1.036
10,82
3/6
2.411
5,41
■ PRIMITIVA
Sorteig 16 de juny
04 06 07
20 35 44
Complementari
Reintegrament
19
0
| Apunts | 45
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Serveis i oci
www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments
Efemèrides Jordi Soler
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
왘1812. Pius VII, presoner de Napoleó. El cardenal Chia-
왘1790. Revolució Francesa: abolició de la noblesa, ordes
militars, escuts i qualsevol tipus de distinció entre els ciutadans francesos.
왘1905. El papa Pius X autoritza els catòlics italians a
participar en la vida pública.
왘1923. Pancho Villa és assassinat a traïció a la rodalia de
Parras del Fuente, a l’estat mexicà de Coahuila.
왘1953. Executats a la cadira elèctrica a Nova York Julius
i Ethel Rosenberg. El matrimoni estava acusat d’haver revelat secrets atòmics a la Unió Soviètica.
왘1964. El Senat dels EUA aprova la llei sobre els drets
civils dels afroamericans.
ramonti va ser elegit papa a Venècia, perquè Roma estava ocupada per l’exèrcit francès. Chiaramonti, amb el
nom de Pius VII, va succeir Pius VI, que havia mort a
França segrestat per ordre de Napoleó. El nou pontífex,
que el 1801 havia firmat un concordat amb França (al
gravat), va irritar Napoleó en negar-se a secundar el bloqueig contra Anglaterra. El 1809, Napoleó va tornar a
ocupar els Estats Pontificis i va tancar Pius VII a Savona
(Ligúria). En aquesta data, el papa va ser deportat a Fontainebleau, i fins al 1815, amb Napoleó ja a Santa Helena,
no va poder tornar a Roma. / Imatge: www.bonanza.com
Escacs Joan Segura (10.344)
La tira Joan Tharrats
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Blanques juguen i
guanyen. Dos grans
mestres, Van der Wiel i
Short, es van enfrontar al
Torneig de Biel el 1985. Les
blanques van sorprendre
l’adversari i amb una
jugada molt forta obliga
Short a retre el rei.
[email protected]
居尯尵 居 居
屁局居屃居屃
屁尸居 居 居
居 居 居 居
居 层尴居 居
居 居 居 层
尻居 就 居屄尮
居 居 居 居
屁
Sudoku Nekane Igande
Solucions d’ahir
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
NIVELL INICIAL
NIVELL MITJÀ
NIVELL ALT
Escacs (10.343)
1... CxPC; 2. AxD - C5-7R+;
3. R2C - AxA;
4. DxA - CxA +;
5. R3C - CxC i les blanques
abandonen.
Sudoku
NIVELL INICIAL
NIVELL MITJÀ
Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hi ha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al 9 sense que es repeteixin. El
número no es pot repetir tampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.
Encreuats Miquel Sesé (7.141)
www.olissip.com
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
Horitzontals:
1. Remei que assossega. Que proveeix
a temps o preveient. 2. Prestatge ideal
per a les olles. Rei francès menyspreable. Encaixà una bufetada. 3. Es fan
per destorbar els qui preparen pa amb
tomàquet. Tot un exemple per als
altres. 4. Compàs obert. Congregants
de sant Vicenç de Paül. Un a zero.
Iniciats en aritmètica. 5. Divinitat de
sexe femení. Transformar amb
successives operacions. La fi del món.
6. Preposició en vena. Unides de
manera que no es puguin moure. El
cap del general. 7. Dóna a alguna cosa
el seu vigor. Cantatriu de renom. Fuig
esperitat de la foguera. 8. Cel·la del
canari. Nàusea arquitectònica. 9.
Relatiu al lobus. El negre es refina.
Serveixo els clients. 10. Utilitza als
Estats Units. Poèticament blanc.
Verifica el passaport. Enmig del mar.
11. Té. Fabricant venerat pels
tennistes. El camí més transitat. 12.
Sons dèbils i confusos. Desaprovar
l'actuació de l'àrbitre. Negació rotunda.
13. Esmenar certs defectes. Afalagar
servilment. 14. Que té casa per a viurehi. Recipients que escalfen.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
Verticals:
1. Llets preses. Seguidor del teòleg
Martí Luter. 2. Deixa un alè que tomba
d'esquena. Faldilla de roba blanca amb
farbalans. Capicua que no hi veu. 3.
Adula algú baixament. Quin espantall.
4. Partida de billar. Conversa. Els
quatre que formen el millor pòquer.
5. Antic soldat armat d'arc. Té la
capital a Bagdad. Calci pel gos. 6. A
l'est de l'edèn. Mirada ràpida, cop d'ull.
Que s'ha dislocat un os. 7. No són tres
avis sinó l'avi de l'avi, que encara viu.
Acatar les ordres rebudes amb una
certa resignació. 8. Dos de dos.
Regalimar. Tu mateix. Consonant
correcta. 9. Tres amb catorze.
Impregnar de iode. Esborrar la imatge
fotogràfica. 10. Mig diàmetre. Molt bru
de pell. Netejada d'arestes, la fusta.
11. Prefix muntanyós. Que tenen forma
d'aspa. Sobretot llarg, molt gruixut.
12. Prohibir per llei o manament.
Formar en idea, concebre. Delimiten
el llenguatge. 13. Ibèric de la península.
Personatge elevat en dignitat. Escaure.
14. Traça els contorns d'una figura.
Les primeres sempre arriben abans
de l'estiu.
NIVELL ALT
Encreuats((7.140)
)
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
R
A
L
L
A
R
E
N
A
R
M
A
R
A O N A
N S A R
A C R A
A R M
G R A
E A R M
L S
A
I
P R
D A U R
O C A
A R
D
E T J A
D E U
E S P I
R E
T
D A
A
T A
A D
C A
I M
O
O
A R
T
O I
T S
N
O V
I
A L
R A
A
B E
G
C U
L I
A N
C I
A
P
T
A
L
L
A
L
L
E
G
I O
S
O F
L A
A I
S
M A
A N
O S
L
L
O
R
E
D
A
R
R
E
L
A
T
P O
E S
T S
E
P S
E
G A
A T
T E
E S
R E
R
D A
E R
|
46 Apunts
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
La
filmoteca
Cinemes
Plaça Salvador Seguí, 1-9
08001 Barcelona
Tel. 93 567 10 70
Consulta els horaris, la programació i la ubicació dels
principals cinemes dels Països Catalans a www.avui.cat
Barcelona
Intocable
■ ALEXANDRA
16.10-18.00-20.00-22.25
Lorax: En busca de la trúfula...
Las nieves del Kilimanjaro
16.05-18.10-20.15-22.20
Los Vengadores
¿Y si vivimos todos juntos?
16.20-18.15-20.10-22.10
Men in black 3 (3D)
5 días sin Nora
16.30-18.20-20.10-22.15
Men in black 3
Iceberg
Rbla. Catalunya, 90. Metro L3-L4 Pg. de Gràcia. 93
215 00 26. www.cinealexandra.com. Dimecres no
festius dia de l’espectador Venda anticipada:
servicaixa.com
16.00-18.05-20.10-22.15
■ VERDI PARK HD
Four lovers (HD) (V.O.S.E)
Sácame del paraíso
16.00-18.10-20.20-22.30
Hysteria (HD) (V.O.S.E)
Sombras tenebrosas
16.00-18.15-22.35
American pie: El reencuentro
16.00-16.20-19.00
Blancanieves y la leyenda...
19.20-22.00-22.20
Cuando te encuentre
Torrijos, 49. Metro L3 Fontana. 93 238 79 90. Dilluns
no festius dia de l’espectador.
18.10-22.40
17.00
Els nens salvatges
18.20
La sombra de los otros
16.00
Las chicas de la 6ª planta
Moonrise Kingdom
16.15-18.10-20.05-22.00
Lorax: En busca de la trúfula...
MS1: Máxima seguridad
16.00-18.00-20.00-22.00
Los juegos del hambre
16.00-18.00
16.00-18.00-20.00-22.00
Plaça d’Espanya (Centro Comercial Arenas). 902
42 42 43. www.grupbalana.com. Dimecres no festius
dia de l’espectador. Venda anticipada: 902 42 42 43 i
www.servicaixa.com <http://www.servicaixa.com
Los Vengadores
Men in black 3
16.00
16.00-19.00-22.00
16.30-19.00-21.30
Moonrise Kingdom
16.10-18.15-20.20-22.25
MS1: Máxima seguridad
16.30-18.35-20.40-22.45
16.00-20.30
22.45
16.30-18.35-20.40-22.45
En fuera de juego
16.00-18.00-20.00-22.00
Sácame del paraíso
16.10-18.15-20.25-22.35
Sombras tenebrosas
16.00-18.15-20.30-22.45
El arte de amar
16.10-18.10-20.10-22.10
16.10-19.05-22.00
Miel de naranjas
16.00-18.05-20.10-22.15
Aribau, 5 i 8-10. Metro L1-L2 Universitat. 902 42 42
43. www.grupbalana.com. Dimecres no festius dia de
l’espectador. Venda anticipada: 902 42 42 43 i
www.servicaixa.com
16.00-19.00-22.00
■ FILMOTECA DE CATALUNYA
22.15
Carne trémula
22.00
La flor de mi secreto
19.00
Locura
20.00
Programa cortos Svankmajer...
17.00
Pelai, 8. Metro L1-L2 Universitat. 93 412 50 60.
www.laurenfilm.es. Dimecres no festius dia de
l’espectador. Venda anticipada: 902 888 300 i
www.servicaixa.com
■ MALDÀ
Plaça Salvador Seguí, 1-9. Metro: L3 Liceu / L2
Paral·lel.. 93 567 10 70.
Declaración de guerra (V.O.S.E)
20.00
El Havre (V.O.S.E)
18.20
■ GRAN SARRIÀ MULTICINES
Las malas hierbas (V.O.S.E)
16.35
Acto de valor
L’illa de Toth
21.40
The artist (V.O.S.E)
15.00
16.00-18.05-20.10-22.15
Blancanieves y la leyenda...
16.00-19.00-22.00
16.05-18.10-20.15-22.15
del Pi, 5. Metro L3 Liceu. 93 317 85 29.
Acto de valor
Hysteria
16.00-18.05-20.10-22.15
Las chicas de la 6ª planta
16.00-18.10-20.20-22.30
■ MÉLIÈS CINEMES
16.00-18.15-20.30-22.45
18.00-22.30
16.10-18.15
Sácame del paraíso
Martha Marcy May Marlene (V.O.S.E)
20.30
¡Por fin solos! (V.O.S.E)
18.30
MS1: Máxima seguridad (HD) (V.O.S.E)
16.05-18.05
20.15-22.25
Lorax: En busca de la trúfula...
Los juegos del hambre
Men in black 3 (3D)
17.00
19.15-22.00
16.20-19.10-22.00
16.00-18.15-20.30-22.45
16.30-19.15-22.00
16.00-18.05-20.10-22.15
Rda. General Mitre, 38-34. Ferrocarril Generalitat
Les Tres Torres. 902 42 42 43. www.grupbalana.com.
Dimecres no festius dia de l’espectador. Venda
anticipada: 902 42 42 43 i www.servicaixa.com
■ IMAX PORT VELL
Castillo encantado (3D)
18.00
MS1: Máxima seguridad
16.00-18.05-20.10-22.20
Dinosaures Alive (3D)
10.20
16.45
20.10-22.15
Sabrina (V.O.S.E)
22.15
Profesor Lazhar (HD) (V.O.S.E) 16.05-18.10-20.15-22.20
Un amour de jeunesse (V.O.S.E)
22.30
Project X (HD) (V.O.S.E)
Villarroel, 102. Metro L1 Urgell. 93 451 00 51. Dilluns
no festius dia de l’espectador
Moonrise Kingdom
16.00-18.00-20.00-22.00
Soul surfer
16.00
Océano salvaje (3D)
16.00
MS1: Máxima seguridad
16.00-18.00-20.00-22.00
Intocable
Viaje al centro de la Tierra...
16.00
Stomp, ritmos del mundo (3D)
13.20
Project X
16.10-18.10-20.10-22.10
Las chicas de la 6ª planta
Sácame del paraíso
16.00-18.05-20.10-22.15
16.30
16.00-18.15-20.30
16.00-18.00-20.00-22.00
MS1: Máxima seguridad
16.00-18.05-20.10-22.15
Profesor Lazhar
16.00
18.00-20.00-22.00
16.00-18.10-20.20-22.30
Santa Fe de Nou Mèxic, s/n. Ferrocarril Generalitat
Les Tres Torres. 902 33 32 31. www.cinesa.es.
Dimecres no festius dia de l’espectador Venda
anticipada: www.servicaixa.com
Blancanieves y la leyenda...
16.00-18.15-20.30-22.45
20.20-22.40
16.15-18.15-19.00
20.45-22.00
El exótico hotel Marigold
16.40-19.30-22.00
Els Cadells i el codi de...
16.00
Hysteria
16.15-19.00-22.00
22.45
16.00-18.15-20.30-22.40
16.00-18.15-20.30-22.45
Moll d’Espanya, s/n. Port Vell. 93 225 11 11. 93 225
11 11. Golfes divendres, dissabtes i vísperes de
festius. Venda d’entrades al Telentrada de Caixa
Catalunya 902 101 212 i www.telentrada.com
■ LAUREN GRÀCIA
Blancaneu i la llegenda del...
Hysteria
22.00
Miel de naranjas
Men in black 3
16.00-18.15-20.30
Moonrise Kingdom
22.45
MS1: Máxima seguridad
16.05-18.10-20.15-22.20
Project X
16.10-18.15-20.15-22.15
Sombras tenebrosas
16.00-18.15-20.30-22.45
Moll d’Espanya, s/n. Metro L3 Drassanes. 902 33 32
31. www.cinesa.com. Dimecres no festius dia de
l’espectador Venda anticipada: servicaixa.com
Profesor Lazhar
16.30-18.30-20.30-22.30
16.15-18.15-20.15
Bailén, 205. Metro L4-L5 Verdaguer. 93 457 32 11.
www.laurenfilm.es. Dimecres no festius dia de
l’espectador. Venda anticipada: www.servicaixa.com
■ LAUREN HORTA
Acto de valor
Blancanieves y la leyenda...
16.10-18.20-20.30-22.35
16.45-19.25-22.10
Cuando te encuentre
■ CLUB COLISEUM
¡Por fin solos!
16.15-18.20-20.25-22.30
22.15
16.20-19.10-22.00
Men in black 3 (3D)
16.45-19.15
Men in black 3 (en català)
Los Vengadores
16.45-19.15-22.00
Rbla. Catalunya, 23. Metro L1-L3 Catalunya. 902 42
42 43. www.grupbalana.com. Dimecres no festius dia
de l’espectador. Venda anticipada: 902 42 42 43 i
www.servicaixa.com
■ COMEDIA
Blancanieves y la leyenda...
■ CINESA DIAGONAL MAR 3D
American pie: El reencuentro
El exótico hotel Marigold
16.10-18.15-20.30-22.45
16.00-18.15-20.30-22.45
Moonrise Kingdom
Acto de valor
Acto de valor
Cuando te encuentre
22.45
Sácame del paraíso
■ CINESA MAREMAGNUM 3D
Blancanieves y la leyenda...
Men in black 3 (3D)
Project X
Pg. Potosí, 2. Metro L1 Sant Andreu. 902 33 32 31.
www.cinesa.es. Dimecres no festius dia de
l’espectador Venda anticipada: servicaixa.com
16.30-19.10-22.00
El exótico hotel Marigold
19.40-22.00
Els nens salvatges (en castellà)
16.00-17.50
17.00-19.05
Hysteria
16.00-18.00-20.10-22.25
Intocable
16.00-18.05-20.15-22.25
Los Vengadores
Men in black 3
22.00
16.00-18.05-20.10-22.15
16.00-19.00-22.00
16.15-19.15-22.05
16.00-18.10-20.20-22.30
Men in black 3
MS1: Máxima seguridad
20.00-22.10
16.05-18.05-20.05-22.10
Project X
Sácame del paraíso
16.40-18.40-20.40-22.40
Project X
16.10-18.10-20.10-22.35
Pg. Maragall, 415-417. Metro L5 Horta. 93 429 42 72.
www.laurenfilm.es. Dimecres no festius dia de
l’espectador. Venda anticipada: 902 888 300 i
www.servicaixa.com
16.10-18.05
16.05-18.05-20.05-22.10
Sant Antoni, 43. Metro L3-L5 Sants-Estació. 902 42
42 43. www.grupbalana.com. Dimecres no festius dia
de l’espectador. Venda anticipada: 902 42 42 43 i
www.servicaixa.com
Abrera
■ ABRERA
Acto de valor
Blancaneu i la llegenda del...
Blancanieves y la leyenda...
20.25
Intocable
17.35
■ RENOIR FLORIDABLANCA
Los Vengadores
17.35
Blancanieves y la leyenda... (V.O.S.E) 16.00-20.15-22.35
Maratón 3 metros sobre el...
19.00
Hysteria (V.O.S.E)
Men in black 3 (3D)
16.20-18.30-20.35-22.45
Miel de naranjas
18.20
Men in black 3
16.25-18.20-20.40-22.40
MS1: Máxima seguridad
18.10-20.20-22.15
Profesor Lazhar (V.O.S.E)
16.10-18.25-20.15-22.20
Project X
18.20-20.20-22.20
Sueño y silencio
16.00-18.15-20.30-22.45
Sácame del paraíso
18.30-20.30-22.30
Un lugar donde quedarse (V.O.S.E)
16.05-20.20
Sombras tenebrosas
22.35
¿Y si vivimos todos juntos? (V.O.S.E)
18.15-22.35
Ctra. N-II. Sortida Can Amat. 93 770 70 12.
www.multicinesabrera.com. Dimarts no festius dia de
l’espectador.
5 días sin Nora
16.15-18.05-20.25-22.30
Floridablanca, 135. Metro L1-L2 Universitat. 93 426
33 37. www.cinesrenoir.com. Dilluns no festius dia de
l’espectador. Venda anticipada: www.pillalas.com
■ MCB ALTAFULLA
■ RENOIR LES CORTS
Els nens salvatges
Altafulla
16.05-18.05-20.05-22.05
American pie: El reencuentro
Evelyn
18.15-22.30
Blancanieves y la leyenda...
Las nieves del Kilimanjaro (V.O.S.E)
16.00-20.10
La sombra de la traición
Miel de naranjas
16.05-20.25
Los juegos del hambre
20.30-22.30
17.45
Men in black 3
18.10-20.20-22.30
18.30-20.30-22.30
Norteado
16.10-18.25-20.30-22.35
MS1: Máxima seguridad
Blancanieves y la leyenda...
16.30-19.30-22.15
Profesor Lazhar (V.O.S.E)
16.10-18.10-20.10-22.10
Ni pies ni cabeza
Moonrise Kingdom
16.10-18.10-20.10-22.20
Men in black 3
17.00-19.30-22.00
Sombras tenebrosas (V.O.S.E)
16.15-18.20-20.25-22.30
20.20-22.30
17.30-20.00-22.20
16.00-18.00-20.00-22.00
■ LAUREN UNIVERSITAT
Sácame del paraíso
18.00
20.15-22.30
Moonrise Kingdom (V.O.S.E)
16.10-18.15-20.20-22.30
16.15-18.15-20.15
18.30
17.00-19.30-21.15
22.00-23.50
16.10-18.15-20.20-22.30
16.30-18.35-20.40-22.45
17.45-20.10-22.50
Cuando te encuentre
Las chicas de la 6ª planta
Project X
15.45
18.05-20.10
Salvador Espriu, 61. Metro L4 Ciutadella-Vila. 902
22 09 22. www.yelmocineplex.es. Dilluns no festius dia
de l’espectador. Venda anticipada: 902 22 09 22 i
www.yelmocineplex.es
Hysteria
MS1: Máxima seguridad
16.45-19.30-22.00
Un lugar donde quedarse (HD) (V.O.S.E)
Moonrise Kingdom (V.O.S.E)
Pg. de Gràcia, 13. Metro L- Pg. de Gràcia. 93 318 23
96. www.cinesa.com. Dimecres no festius dia de
l’espectador Venda anticipada: www.servicaixa.com
15.50-17.45-19.45-21.45
Sombras tenebrosas (HD) (V.O.S.E)
¿Y si vivimos todos juntos? (HD) (V.O.S.E)
16.10-18.15-20.25-22.30
MS1: Máxima seguridad
20.20-22.30
Ríndete mañana (V.O.S.E)
Blancanieves y la leyenda...
Men in black 3
17.00-19.15-21.30
16.45-19.30-22.15
Intocable
Acto de valor
Los Vengadores
15.45-18.00-20.15-22.30
El exótico hotel Marigold
12.20
22.00
Men in black 3 (HD) (V.O.S.E)
Moonrise Kingdom (HD) (V.O.S.E)
Gigantes del océano (3D)
Las chicas de la 6ª planta
17.30-20.25
16.00
Men in black 3 (3D) (V.O.S.E)
18.15-20.30-22.45
Intocable
19.00-22.00
15.50-18.45-21.45
18.30
Sombras tenebrosas
16.00
20.30-22.45
Los juegos del hambre (HD) (V.O.S.E)
20.30
■ PALAU BALAÑA MULTICINES
16.00-18.15-20.30-22.45
20.25
16.00-18.15
Las malas hierbas (V.O.S.E)
11.20
Hysteria
Las chicas de la 6ª planta (HD) (V.O.S.E)
La pesca de salmón en Yemen (V.O.S.E)
17.00
Els Cadells i el codi de...
22.20
La pesca de salmón en Yemen (HD) (V.O.S.E)
16.00-18.05-20.10-22.15
Egipto. Secreto de las momias (3D)
19.30
16.00-18.20-20.30-22.45
Intocable (HD) (V.O.S.E)
16.00-18.05-20.10-22.15
Egipto. Secreto de las momias (3D) (V.O)
18.00-20.20-22.40
Hysteria (HD) (V.O.S.E)
Profesor Lazhar
16.00-18.10-20.20-22.30
El exótico hotel Marigold
18.10
¡Por fin solos!
Sácame del paraíso
Cuando te encuentre
22.35
Four lovers (HD) (V.O.S.E)
16.00-18.05-20.15
16.00-19.00-22.00
16.15-19.00-22.00
Els nens salvatges (en castellà) (HD) (V.O.S.E)
16.15-19.00-22.00
16.00-18.10-20.20-22.30
Blancanieves y la leyenda...
16.15
Cuando te encuentre
Las chicas de la 6ª planta
16.00-18.15-20.30-22.45
16.15
El exótico hotel Marigold (HD) (V.O.S.E)
Blancanieves y la leyenda...
16.00-18.00-20.10-22.20
Acto de valor
16.45
El arte de amar (HD) (V.O.S.E)
Los Vengadores (3D) (V.O.S.E)
Project X
■ CINESA DIAGONAL 3D
Blancanieves y la leyenda... (HD) (V.O.S.E)
Kiseki (Milagro) (V.O.S.E)
16.00-18.05-20.10-22.15
Rbla. del Prat, 16. Metro L3 Fontana. 902 42 42 43.
www.grupbalana.com. Dimecres no festius dia de
l’espectador.Venda anticipada: 902 42 42 43 i
www.servicaixa.com
16.05-18.10
Los Vengadores (HD) (V.O.S.E)
Hysteria
Men in black 3
¿Y si vivimos todos juntos? (HD) (V.O.S.E)
19.30-22.15
El arte de amar
American pie: El reencuentro
16.00-20.20
■ YELMO CINEPLEX ICARIA
Sombras tenebrosas
■ CINESA LA MAQUINISTA 3D
Men in black 3
16.00-18.10-20.15-22.20
Blancanieves y la leyenda...
Pge. Andreu Nin, s/n. 902 33 32 31.
www.cinesa.com. Dimecres no festius dia de
l’espectador Venda anticipada: www.servicaixa.com
Los Vengadores
■ BOSQUE MULTICINES
‘Acto de valor’
16.00-18.15-20.30-22.45
Project X
16.00-18.05-20.10-22.15
Las nieves del Kilimanjaro (HD) (V.O.S.E)
Verdi, 32. Metro L3 Fontana. 93 238 79 90.
www.cinemes-verdi.com. Dilluns no festius dia de
l’espectador.
19.00-22.00
16.00-18.00-20.00-22.00
Acto de valor
16.00-18.10
20.20-22.35
16.00-18.10-20.20-22.30
Cuando te encuentre
■ ARIBAU MULTICINES
18.10-22.35
Las chicas de la 6ª planta (HD) (V.O.S.E)
20.15
Profesor Lazhar
Gran Via Corts Catalanes, 567. 902 42 42 43.
www.grupbalana.com <http://www.grupbalana.com/>.
Dimecres no festius dia de l’espectador. Venda
anticipada: 902 42 42 43 i www.servicaixa.com
16.20-18.20-20.20-22.30
Els nens salvatges (HD)
20.20-22.35
16.00-20.25
Men in black 3 (3D)
¡Por fin solos!
■ ARIBAU CLUB
El arte de amar (HD) (V.O.S.E)
18.00-22.35
Els Cadells i el codi de...
Intocable
Centauros del desierto (HD) (V.O.S.E) 16.30-19.30-22.00
16.15-19.00-22.00
16.30-19.20-22.00
16.00-19.00-22.00
■ VERDI HD
16.00-18.15-20.30-22.45
El exótico hotel Marigold
Los Vengadores
16.10-18.10
Profesor Lazhar (HD) (V.O.S.E) 16.10-18.10-20.20-22.35
16.00-18.00
Acto de valor
Moonrise Kingdom (HD) (V.O.S.E)
20.20-22.35
El gran año
Las chicas de la 6ª planta 17.00-19.15-20.00-22.00-22.30
16.00-20.25
16.00-18.10-20.20-22.35
La pesca de salmón en Yemen (HD) (V.O.S.E) 18.10-22.35
16.00
20.00-22.00
16.00-18.00-20.00-22.00
16.30-19.15-22.00
Urgell, 29. Metro L1 Urgell. 902 42 42 43.
www.grupbalana.com. Dimecres no festius dia de
l’espectador. Venda anticipada: 902 42 42 43 i
www.servicaixa.com
16.20-18.20-20.20-22.20
Cuando te encuentre
Profesor Lazhar
Men in black 3 (3D)
Project X
Acto de valor
16.00-18.00-20.00-22.00
Intocable
■ URGEL
■ CINESA HERON CITY 3D
■ ARENAS DE BCN MULTICINES
‘Bogeria’. Projecció a
les 20.00
MS1: Máxima seguridad
12.00-15.30-18.30
Sácame del paraíso
‘La flor de mi secreto’,
a les 19.00, i ‘Carne
trémula’, a les 22.00
16.00
Chantaje
Project X
‘Programa de curts 1’.
Projecció a les 17.00
18.15-20.25-22.35
Diagonal, 3. Metro L4 Selva Mar. 902 33 32 31.
www.cinesa.es. Dimecres no festius dia de
l’espectador.
Men in black 3
El “surrealisme
possible” de Jan
Švankmajer
16.20-19.10-22.00
10.30-13.45-17.00-20.20
Hysteria
Desig i passions:
Pedro Almodóvar
16.00-18.10
A ciegas
Blancanieves y la leyenda...
El “surrealisme
possible” de Jan
Švankmajer
20.30
Soul surfer
Acto de valor
<<
16.00-18.15-20.30-22.45
■ ARENAS CINEMA GAY
c. Tarragona, 5-7. 93 4231169.
<<
18.00-20.20-22.45
La sombra de la traición
Las chicas de la 6ª planta
<<
18.05-22.15
Eugeni d’Ors, 12. Metro L3 Les Corts. 93 490 55 10.
www.cinesrenoir.com. Dilluns no festius dia de
l’espectador. Venda anticipada: www.pillalas.com
18.10
Sácame del paraíso
18.30-20.30-22.30
Sombras tenebrosas
18.10-20.20-22.30
Via Roviano, s/n, crta. N-340, Km. 1173. 977 651
421.
| Apunts | 47
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Cinema en
català
Cinemes
Any de Gràcia. Sitges: Prado.
Blancaneu i la llegenda del
caçador. Abrera: Abrera.
Barcelona: Lauren Gràcia. Lleida:
JCA Cinemes Alpicat, Lauren.
Manresa: Bages Acec.
Dinosaures Alive. Barcelona:
Blancaneu i la llegenda del
caçador (HD). Barberà del Vallès:
Mar 3D, Cinesa Diagonal 3D, Cinesa
Heron City 3D.
Imax Port Vell.
Els Cadells i el codi de Marco
Polo. Barcelona: Cinesa Diagonal
Yelmo Cineplex Baricentro.
http://www.gencat.cat/
llengua/cinema
Cartellera elaborada per Infocable Editorial. S.L.
Sabadell: Imperial Acec. Tarragona:
Ocine Les Gavarres. Terrassa: Cinesa
Parc Vallès 3D. Vic: Sucre. Vilanova i
la Geltrú: Lauren Garraf.
Amposta
Lleida
■ AMPOSTA
■ PRINCIPAL
Acto de valor
18.15-20.15-22.15
Blancanieves y la leyenda...
La sombra de la traición
19.00-22.00
16.20-18.10-20.00-22.00
Pl. Paeria, 7. 973 242 925.
Cuando te encuentre
18.00-20.00-22.00
Infiltrados en clase
18.30-20.30-22.30
■ JCA CINEMES ALPICAT
La sombra de la traición
18.00-20.10-22.20
Acto de valor
16.15-18.15-20.15-22.15
Los Cachorros y el código...
18.45
American pie: El reencuentro
Los juegos del hambre
21.00
Blancaneu i la llegenda del...
Men in black 3
Blancanieves y la leyenda...
18.00-20.00-22.00
19.50-21.50
18.25
16.05-16.40-17.40
19.00-20.00-20.45-21.20-22.20
MS1: Máxima seguridad
18.15-20.15-22.15
Project X
18.00-20.00-22.00
Cuando te encuentre
16.20-18.10-20.10-22.05
Sácame del paraíso
18.30-20.30-22.30
El gran año
16.25-18.20-20.15-22.10
Sombras tenebrosas
Els nens salvatges
18.45
Tres veces 20 años
Men in black 3 (3D)
18.20-20.00-21.45
Profesor Lazhar
Project X
16.30-18.30
15.45-17.30-19.15-21.00-22.45
Sácame del paraíso
18.00-20.20-22.40
Blancanieves y la leyenda...
18.00-20.15-22.30
Men in black 3
18.00-20.15-22.30
MS1: Máxima seguridad
18.00-20.15-22.30
Per fi sols!
Sombras tenebrosas
‘Hysteria’
18.00-20.15-22.30
Sácame del paraíso
18.00-20.15-22.30
■ LAUREN
Acto de valor
Sácame del paraíso
16.15-18.20-20.25-22.30
Sombras tenebrosas
20.25-22.35
Centre Comercial Muvisa. 902 10 10 08. Dilluns no
festius ni vigílies de festius dia de l’espectador.
Ses Falques, 10. 902 170 4 15.
Badalona
■ MEGACINE
El gran año
Cuando te encuentre
16.40-18.40-20.40
Acto de valor
15.45-18.00-20.10-22.15
Calafell
Blancanieves y la leyenda...
15.50-16.15-19.15-22.00
Cuando te encuentre
20.15-22.15
■ CALAFELL
■ CINEMES FULL HD
El gran año
16.00-18.00
Els nens salvatges
20.15-22.15
16.15-18.20-20.25-22.30
19.15-20.45-22.00
18.10-20.20-22.30
16.15-20.15-22.15
La sombra de la traición
16.10-20.15-22.15
Los Cachorros y el código...
18.20
Men in black 3
18.10,
16.15-18.30-20.35-22.40
18.00
16.30-18.30-20.30-22.30
16.15
Blancanieves y la leyenda... (HD)
20.30-22.30
Men in black 3 (3D)
18.30-20.30-22.30
Profesor Lazhar
20.30-22.30
Project X
18.30-20.30-22.30
Sácame del paraíso
18.30-20.30-22.30
Ctra. Comarcal, 246. 977 69 27 56
16.30-17.00-19.30
20.00-22.25-23.00
Cuando te encuentre (HD)
16.30-18.30-20.30-22.35
El gran año
Hysteria
MS1: Máxima seguridad
16.15-20.20
Per fi sols!
16.40-18.40-20.40-22.40
Cuando te encuentre
16.20
16.15-18.25-20.35-22.45
Intocable
20.30-22.45
La sombra de los otros (HD)
20.15-22.35
Las chicas de la 6ª planta (HD)
16.35-18.40-20.50-23.00
Lorax: En busca de la trúfula...
16.10-18.10
Los Cachorros y el código... (HD)
16.10-18.10
Los juegos del hambre
19.00-22.00
Castelldefels
Los Vengadores (HD)
16.10-19.10-22.10
Los Vengadores (3D)
16.30-19.30-22.30
Hysteria
16.00-18.00-20.10-22.15
Lorax: En busca de la trúfula...
16.10-18.15
Los Vengadores
Men in black 3
16.00-19.00
16.00-18.00-20.00-22.00
Men in black 3 (3D)
MS1: Máxima seguridad
22.10
16.00-18.00-20.00-22.00
Profesor Lazhar
18.15
Project X
16.10-18.10-20.10-22.10
Sácame del paraíso
16.00-18.00-20.00-22.00
Sombras tenebrosas
20.00-22.15
Ctra. C-51, Girona. Pol. El Ramassà. 902 10 10 08.
Igualada
16.00-18.20-20.40-23.00
■ KURSAL ACEC
16.20-19.20-22.20
Blancanieves y la leyenda...
Hysteria
Men in black 3
16.15-18.15-20.15-22.15
Project X
16.30-18.30-20.40-22.40
Sácame del paraíso
16.20-18.20-20.20-22.20
Sombras tenebrosas
20.15-22.25
Pere de Cabrera, 6-8. Pol. 4 Sector Cappont.. 902
52 87 36 - 973 20 54 48. www.laurenfilm.es.
Manresa
■ ATLÀNTIDA ACEC
Hysteria
17.20-20.00-22.20
Las chicas de la 6ª planta
18.15-20.20-22.30
Moonrise Kingdom
18.30-20.30-22.40
Pg. Pere III, 50. 93 874 55 66.
■ FILMAX CASTELLDEFELS ACEC
16.20-18.20-20.20-22.20
Acto de valor
16.00-18.10-20.20-22.30
Men in black 3 (3D)
Sombras tenebrosas
18.15-22.20
Blancanieves y la leyenda...
16.15-19.00-20.00-22.00
MS1: Máxima seguridad (HD)
16.30-18.35-20.40-22.50
El exótico hotel Marigold
20.30-22.30
Acto de valor
Cuando te encuentre
16.30-18.30-20.30-22.30
Project X (HD)
16.30-18.35-20.40-22.50
Els Cadells i el codi de...
16.00-18.00
American pie: El reencuentro
16.00-18.00
Sácame del paraíso (HD)
16.15-18.30-20.45-23.00
MS1: Máxima seguridad
16.15-18.15-20.15-22.30
Blancaneu i la llegenda del...
17.00
Sombras tenebrosas (HD)
16.50-19.50-22.50
Men in black 3 (3D)
16.00-20.30
Men in black 3
18.15-22.45
Acto de valor
MS1: Máxima seguridad
16.30-18.30-20.30-22.30
18.05-20.20-22.35
American pie: El reencuentro (HD)
18.00-20.20
Project X
16.45-18.45-20.45-22.45
Blancaneu i la llegenda del... (HD)
21.45
Sácame del paraíso
16.15-18.15-20.15-22.15
■ OCINE
Blancanieves y la leyenda... (HD) 17.20-18.55-19.55-22.30
Sombras tenebrosas
20.00-22.15
Acto de valor
Cuando te encuentre (HD)
22.45
Av. Canal Olímpic nº24.
Blancanieves y la leyenda...
El exótico hotel Marigold (HD)
20.10
Intocable (HD)
22.35
■ CINEMES METROPOL
Cuando te encuentre
17.20
La pesca de salmón en Yemen
21.30
Profesor Lazhar
21.30
Lorax: En busca de la trúfula... (HD)
Los juegos del hambre (HD)
Los Vengadores (HD)
19.20-22.10
19.00
Men in black 3 (3D)
17.30-19.45-22.00
Men in black 3 (HD)
18.05-20.20-22.40
Sácame del paraíso
18.30-20.40-22.50
Sombras tenebrosas (HD)
18.00-20.15-22.30
Cerdanyola del Vallès
■ EL PUNT ACEC
Soul surfer (HD)
18.00
Acto de valor
18.30-21.30
The Pelayos (HD)
22.40
Blancanieves y la leyenda...
18.20-21.20
Cuando te encuentre
18.20-21.25
Centre Comercial Baricentro. 93 729 22 08.
www.yelmocineplex.es. Dilluns no festius dia de
l’espectador Venda anticipada: 902 22 09 22 i a la
web.
Intocable
21.30
Las chicas de la 6ª planta
18.35-21.35
Los Cachorros y el código...
Blancanieves y la leyenda...
Cuando te encuentre
La sombra de la traición
Los Vengadores
Men in black 3
Men in black 3 (3D)
Miel de naranjas
18.15
Men in black 3 (3D)
■ LAUREN
Acto de valor
18.30
Los Vengadores
Blanes
18.40-21.35
Men in black 3
16.00-18.10-20.20-20.30
16.15-19.00-22.00
16.15-18.20
20.30-22.40
16.30-19.20-22.10
18.45-21.45
MS1: Máxima seguridad
18.30-21.45
Project X
19.00-21.50
Sácame del paraíso
18.25-21.40
Sombras tenebrosas
21.30
16.20-18.25
16.30-18.30-20.30-22.30
■ PISA ACEC
Project X
16.45-18.45-20.45-22.45
Blancanieves y la leyenda...
17.00-19.30-22.00
■ BAGES ACEC
18.15-20.20-22.40
20.10-22.40
18.20
Blancanieves y la leyenda...
17.30-20.00-22.30
Cuando te encuentre
18.20-20.20-22.45
L’ Hospitalet de Llobregat
El gran año
18.15
Els nens salvatges
18.10
■ CINESA LA FARGA 3D
Los Cachorros y el código...
Acto de valor
Men in black 3 (3D)
17.30-19.45-22.00
16.00-18.15-20.30-22.45
18.10
Blancanieves y la leyenda...
16.30-19.15-22.00
Men in black 3
18.10-20.20-22.40
El exótico hotel Marigold
16.30-19.05-22.00
MS1: Máxima seguridad
18.30-20.30-22.45
Men in black 3
16.00-18.15-20.25-22.40
Profesor Lazhar
20.15-22.15
MS1: Máxima seguridad
16.15-18.20-20.25-22.40
Project X
18.20-20.15-22.45
20.15-22.25
18.20-20.25-22.30
17.55
20.20-22.35
Project X
16.20-18.25-20.30-22.35
Sácame del paraíso
Men in black 3
18.15-20.15-22.20
Sácame del paraíso
16.10-18.20-20.30-22.45
Sombras tenebrosas
20.10-22.30
MS1: Máxima seguridad
18.15-20.10-22.15
¿Y si vivimos todos juntos?
20.40-22.40
Project X
18.20-20.20-22.10
Sácame del paraíso
18.15-20.20-22.25
Av. Josep Tarradellas, 145. Metro L1 Rbla. Just.
902 33 32 31. www.cinesa.com. Dimecres no festius
dia de l’espectador Venda anticipada: servicaixa.com
Sombras tenebrosas
18.05
Pol. Les Mates. 977 66 07 78. www.ocine.es i
www.publicinet.net. Dilluns no vigílies o festius dia de
l’espectador. Venda anticipada: 902 17 08 31.
Programació subjecta a canvis.
Acto de valor
Blancanieves y la leyenda...
Pol. Industrial Els Trullols. 93 873 15 32.
Mataró
■ FILMAX GRAN VIA ACEC
16.00-18.15-20.30-22.45
16.30-17.30-19.15
20.15-22.00
Cuando te encuentre
■ CINESA MATARÓ PARC 3D
Acto de valor
16.00-18.15-20.30-22.45
Blancanieves y la leyenda...
16.15-19.00-22.00
20.20-22.40
El exótico hotel Marigold
16.30-19.15-22.00
16.30-18.30-20.30-22.30
Gavà
El gran año
El perfecto anfitrión (V.O.S.E)
16.00-18.15-20.30-22.45
Els Cadells i el codi de...
16.00
■ CINESA BARNASUD 3D
Hysteria
16.00-18.10-20.20-22.30
Els nens salvatges
16.00
Acto de valor
La sombra de la traición
Blancanieves y la leyenda...
16.00-18.10-20.25-22.40
16.15-19.00-22.00
Cuando te encuentre
El exótico hotel Marigold
22.10
16.30-19.15-22.05
Intocable
Las chicas de la 6ª planta
16.45-19.00-22.00
La sombra de la traición
Los Cachorros y el código...
18.10
Los Vengadores
16.10
Men in black 3
16.05-18.15-20.30-22.45
Men in black 3 (3D)
16.20-18.25-20.30-22.35
MS1: Máxima seguridad
Sácame del paraíso
20.00
16.15-18.20-20.20-22.20
Centre Comercial Barnasud. 902 33 32 31.
www.cinesa.es. Dimecres no festius dia de
l’espectador.
Hysteria
17.15-19.45-22.00
Lorax: En busca de la trúfula...
Project X
17.00-22.00
La sombra de los otros
Els Cadells i el codi de...
MS1: Máxima seguridad
Cornellà de Llobregat
MS1: Máxima seguridad
19.30-22.00
La sombra de los otros
Men in black 3
Sta. Teresa, 18. 93 692 11 25.
16.10-18.20-20.30-22.40
17.00-19.30-22.00
18.05-20.15-22.20
El gran año
Rambla Marisol, 23.
17.30-20.00-22.30
Av. Baix Llobregat (Centre Comercial Splau).
El Vendrell
16.20
MS1: Máxima seguridad
Sácame del paraíso
■ YELMO CINEPLEX BARICENTRO
20.40-22.40
18.15-20.20-22.30
Miel de naranjas
Men in black 3
Los Vengadores
22.35
16.30-18.30-20.30-22.30
La sombra de la traición
16.15-18.15-20.15-22.15
Barberà del Vallès
17.30
Els nens salvatges
Project X
Los Cachorros y el código...
16.15-18.25
Blancaneu i la llegenda del...
Av. Argentina, 21. 93 376 27 94. Dimecres no festius
dia de l’espectador.
16.15-18.30-20.45-23.00
19.25-22.10
Miel de naranjas
16.15-19.00-21.45
American pie: El reencuentro
18.20
Men in black 3 (3D)
Blancanieves y la leyenda...
Acto de valor (HD)
16.15
Los Vengadores
■ OCINE
Men in black 3
18.00-20.15-22.30
16.00-18.10-20.15-22.25
Los Cachorros y el código...
20.00-22.15
17.15
18.10-20.20-22.30
16.30-18.30-20.30-22.30
Intocable
Granollers
Los Vengadores
MS1: Máxima seguridad
16.15-18.15-20.20-22.30
American pie: El reencuentro
16.15-18.20-20.30-22.35
Blancanieves y la leyenda...
16.15-18.15
Cuando te encuentre
Cuando te encuentre
Acto de valor
16.00-18.10-20.20-22.30
Blancanieves y la leyenda...
16.00-18.00-20.00-22.00
C. K. Pla Parcial 2 (Av. Alpicat). 973 70 63 50.
22.40
Project X
16.05-17.00-18.00
18.55-19.55-20.50-21.50-22.45
18.00-22.00
Cuando te encuentre
MS1: Máxima seguridad
16.20
MS1: Máxima seguridad
Acto de valor
Men in black 3
15.50-16.50-17.50
18.50-19.50-20.50-21.50-22.50
■ CINES ARENYS 3D
Las chicas de la 6ª planta
16.50-19.25-22.00
Men in black 3
Arenys de Mar
Hysteria
20.30-22.30
Los Vengadores
Berlin, s/n (Pol. Tosses). 977 70 38 11.
www.amposta.info/cine. Dimecres no festius dia de
l’espectador Venda anticipada: 902 50 62 62 i
www.entrades.com
Acto de valor
16.10-18.00
La sombra de los otros
20.30-22.15
Project X
16.30-18.30
19.00
16.00-18.00-20.00-22.00
17.00-19.30-22.15
16.45-18.45-20.45-22.45
16.15-18.15
Sácame del paraíso
16.00-18.00-20.00-22.00
Sombras tenebrosas
17.15-19.45-22.15
Gran Via, 75. 902 18 01 93. www.granvia.filmax.com.
Dimecres no festius dia de l’espectador.
Las chicas de la 6ª planta
Los juegos del hambre
Los Vengadores
16.00-18.15-20.30-22.45
18.00-20.30
20.20
16.00-18.15-20.30-22.45
22.20
16.10-19.00-22.00
Men in black 3
16.00-18.15-20.30-22.45
MS1: Máxima seguridad
16.00-18.05-20.15-22.25
Profesor Lazhar
Project X
18.15
18.00-20.00-22.00
Sácame del paraíso
16.00-18.10-20.25-22.40
Sombras tenebrosas
16.00-22.45
Estrasburg, 5. 902 33 32 31.
|
48 Apunts
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Cinema en
català
Cinemes
Montcada i Reixac
Sant Andreu de la Barca
■ CINES MONTCADA
■ ATRIUM 3D
18.30-21.30
18.15-20.15-22.10
18.00-20.00-22.00
Los Cachorros y el código...
¡Por fin solos!
18.00-20.00-22.00
Los Vengadores
Sombras tenebrosas
18.00-20.00-22.00
Men in black 3
El exótico hotel Marigold
Intocable
Los Vengadores
Men in black 3
18.00
16.10-18.20-20.30-22.40
17.00-19.45-22.25
16.45-19.15-22.15
16.00-18.10-20.20-22.35
16.30-19.20-22.10
16.10-18.20-20.30-22.40
16.30-18.30-20.30-22.30
16.30-18.30-20.30-22.30
Sombras tenebrosas
16.00-18.10-20.25-22.40
Camí de Valls, 79. 977 75 44 84. www.laurenfilm.es.
Dimecres no festius dia de l’espectador. Venda
anticipada: 902 888 300 i servicaixa.com
18.00-20.15-22.30
16.00-18.15-20.30-22.30
18.05-19.50-21.40
Sombras tenebrosas
18.15-20.15-22.15
c/ Sant Antoni Maria Claret, 8. 977 602701.
Vic
18.10-20.10-22.20
MS1: Máxima seguridad
18.45-20.40-22.40
Project X
18.00-20.00-22.30
■ SUCRE
Sácame del paraíso
18.15-20.15-22.35
Acto de valor
■ CAN CASTELLET
19.30
Blancanieves y la leyenda...
21.45
Criadas y señoras (The Help) (V.O.S.E)
22.00
Intocable (en català)
21.45
Els Cadells i el codi de...
Intocable
Sácame del paraíso
19.15-21.45
19.00-21.00
Sombras tenebrosas
19.30
La sombra de la traición
17.00-19.00-21.00
de la Llotja, s/n. 93 883 21 08.
Men in black 3
17.00-19.00-21.00
■ VIGATÀ
Un lugar donde quedarse
17.00
C. de Jaume I, 32. 93 661 61 14.
http://www.cinemessantboi.com/.
Hysteria
19.15-22.00
Moonrise Kingdom
19.00-21.45
Mossèn Cinto Verdaguer, 22. 93 885 24 03.
Viladecans
■ OCINE SANT CELONI
American pie: El reencuentro
■ LAUREN VILADECANS
20.00
Blancanieves y la leyenda...
18.00-20.15-22.30
Acto de valor
La sombra de la traición
20.30-22.30
Els nens salvatges
18.10-20.10-22.15
Blancanieves y la leyenda...
Los Vengadores
Men in black 3
MS1: Máxima seguridad
Sombras tenebrosas
18.15-20.45
18.15-20.30-22.30
16.00-18.15-20.30-22.30
18.15-20.30-22.30
Los Cachorros y el código...
Cuando te encuentre
18.00
18.10-20.15-22.20
El exótico hotel Marigold
16.45-19.30-22.15
18.20-20.20-22.20
Intocable
16.45-19.30-22.15
Sombras tenebrosas
Los Vengadores
22.10
Men in black 3
Centre Comercial Altrium. 93841590.
‘Sácame del paraiso’
■ CINESA SANT CUGAT 3D
■ OCINE
Acto de valor
19.30-21.45
20.00
19.30-21.45
Cuando te encuentre
20.00-22.00
MS1: Máxima seguridad
Sombras tenebrosas
22.00
22.00
El exótico hotel Marigold
Las chicas de la 6ª planta
Sácame del paraíso
16.00
16.30-19.15-22.00
18.20-20.30-22.40
16.00-18.10-20.20-22.30
Av. Plal del Vinyet, s/n. 902 33 32 31.
www.cinesa.com. Dimarts no festius dia de
l’espectador Venda anticipada: servicaixa.com
19.30
Blancanieves y la leyenda...
Hysteria
17.50-20.10-22.40
17.15-19.10-20.00-22.30
17.40-19.50-22.20
Intocable
Men in black 3
Sabadell
■ IMPERIAL ACEC
18.10
Men in black 3 (3D)
18.15
Moonrise Kingdom
18.00-20.20-22.45
Blancaneu i la llegenda del...
17.00-19.30-22.15
Project X
Blancanieves y la leyenda...
16.00-19.00-22.00
Sácame del paraíso
Els nens salvatges
16.30-18.30-20.30-22.30
Las chicas de la 6ª planta
16.00-18.15-20.30-22.40
Men in black 3
16.00-18.15-20.30-22.40
MS1: Máxima seguridad
20.30-22.40
16.00-18.10-20.20-22.30
16.00-18.10-20.20-22.30
Project X
16.30-18.30-20.30-22.30
Sácame del paraíso
16.00-18.15-20.30-22.40
Sombras tenebrosas
16.00-18.15
Plaça de l’Imperial, 4 (Rambla). 93 726 32 33.
www.cinesimperial.com. Dimarts no festius dia de
l’espectador.
■ EIX MACIÀ ACEC
Blancanieves y la leyenda...
16.00-18.15-20.30-22.45
16.00-19.00-22.00
Cuando te encuentre
16.00-18.00-20.15-22.30
Hysteria
16.00-18.15-20.30-22.45
Las chicas de la 6ª planta
16.00-18.15-20.30-22.45
Los Cachorros y el código...
16.00-18.00
■ LA VAILET
Blancanieves y la leyenda...
16.30-18.35-20.40-22.45
Project X
16.20-18.25-20.30-22.35
17.00-19.45-22.30
16.00-18.00
18.00
Project X
16.15-18.15-20.15-22.30
Los Muppets
17.45
Sácame del paraíso
16.00-18.00-20.15-22.30
Los Vengadores (3D)
16.45
Sombras tenebrosas
18.15-20.30-22.40
Men in black 3
16.00-18.00-19.30
Men in black 3 (3D)
17.00-19.00-20.00-22.00
MS1: Máxima seguridad
16.00-18.15-20.10-22.00
22.15
16.05-16.30-20.30-22.00
[Rec]3 Génesis
18.00
Sombras tenebrosas
19.40-22.00
Terrassa
■ CINESA PARC VALLÈS 3D
Blancaneu i la llegenda del...
21.40
16.05-18.10-20.15-22.20
17.20-19.40-22.00
20.00
Els Cadells i el codi de...
17.25
22.15
Els nens salvatges
16.10
22.45
Tarragona
Hysteria
Infiltrados en clase
17.30-19.45-21.55
19.15-21.35
Intocable
19.45-22.05
La senda
16.30-18.30-20.30-22.25
La sombra de la traición
18.15-20.20-22.25
La sombra de los otros
16.45-19.10-21.30
Las chicas de la 6ª planta
17.45-20.00-22.15
Lorax: En busca de la trúfula...
16.25-18.20
Los juegos del hambre
18.25-21.10
Los Vengadores
Men in black 3
16.00-18.50-21.40
17.20-22.00
18.15-20.20
■ OCINE LES GAVARRES
Men in black 3 (3D)
19.40
Intocable (en català)
18.15-20.25
Acto de valor
Moonrise Kingdom
16.00-18.10-20.25-22.30
Los diarios del ron
18.00-20.20
American pie: El reencuentro
22.40
MS1: Máxima seguridad
16.05-18.15-20.20-22.30
Men in black 3
18.05-20.10
Blancaneu i la llegenda del...
20.00-22.40
Miel de naranjas
18.15-20.20
Blancanieves y la leyenda...
Sombras tenebrosas
18.00-20.10
Cuando te encuentre
Ctra. Sant Boi 63-67.
16.15-18.20-20.30-22.40
16.00-17.30-19.00-22.15
16.00-20.00-22.15
¡Por fin solos!
Profesor Lazhar
Project X
Sácame del paraíso
El gran año
16.00-18.00
Ghost track
16.00-18.15-20.30-22.40
Safe
Santa Coloma de Gramenet
Hysteria
16.00-18.10-20.20-22.30
Sombras tenebrosas
■ CINEMA CITY
Las chicas de la 6ª planta
16.00-18.00-20.15-22.30
Alvin y las ardillas 3
16.00-18.00-20.15-22.30
American pie: El reencuentro
Blancanieves y la leyenda...
Cuando te encuentre
La sombra de los otros
20.30-22.40
16.00-18.15-20.30-22.40
Lorax: En busca de la trúfula...
18.30
16.00
Los Cachorros y el código...
16.15
22.10
Los Vengadores
20.00
16.30-18.00-20.00-22.00
17.30-19.00-20.00-22.10
16.00-22.35
Men in black 3 (3D)
Men in black 3
Soul surfer
Rbla. Principal, 88. 93 893 81 03.
■ LAUREN GARRAF
Acto de valor
Blancaneu i la llegenda del...
Blancanieves y la leyenda...
Cuando te encuentre
Els nens salvatges
Hysteria
16.00-18.10-20.20-22.30
17.30
16.30-19.15-22.00
16.00-18.10-20.25-22.30
16.10-18.20-20.30
16.00-18.10-20.20-22.30
Los Vengadores
16.30-19.15-22.10
Men in black 3 (3D)
17.00-19.30-22.00
Men in black 3
Miel de naranjas
MS1: Máxima seguridad
¡Por fin solos!
20.30-22.45
16.15-18.15
16.15-18.15-20.15-22.15
22.30
Project X
16.30-18.30-20.30-22.30
Sácame del paraíso
16.10-18.15-20.25-22.35
Sombras tenebrosas
20.15-22.25
Calç, s/n. 902 17 04 15.
19.25
16.05-18.10-21.20
16.10-18.05-20.05-22.15
Vila-seca
17.40-19.55-22.10
■ OCINE
20.15-22.20
Acto de valor
17.35-19.55-22.10
17.00
Av. Can Jofresa, 85. 902 33 32 31. www.cinesa.es.
Dimecres no festius dia de l’espectador.
Blancanieves y la leyenda...
Els nens salvatges
18.05-20.10-22.30
17.30
La sombra de los otros
22.30
Men in black 3
■ JCA CINEMES
18.10-20.20-22.40
17.30-19.45-20.15-22.40
La sombra de la traición
Los Cachorros y el código...
Valls
16.15-18.20-20.30-22.40
16.30-20.00-22.15
18.00
16.45
El exótico hotel Marigold
17.30-20.00
Per fi sols!
16.15-16.50-18.50
19.30-21.30-22.05
Cuando te encuentre
Any de Gràcia
18.00
18.00
Blancanieves y la leyenda...
■ PRADO
20.00
Men in black 3 (en català)
18.00
Battleship
Àngel Vidal, 17. 93 894 01 37. Dilluns no festius dia
de l’espectador.
Las nieves del Kilimanjaro
The wish fish
16.00
Profesor Lazhar (V.O.S.E)
20.00
17.15-19.35-21.50
Winnie the Pooh
Profesor Lazhar
20.00
En fuera de juego
Profesor Lazhar
American pie: El reencuentro
■ EL RETIRO
20.00
Blancanieves y la leyenda...
16.35-19.00-21.45
20.00
Sitges
■ BOSC CINEMA MUNICIPAL
Acto de valor
Titanic (3D)
Avinguda Francesc Macià, 86. www.cinemacity.es.
Vilanova i la Geltrú
Atrocious
Pol. Comercial Les Gavarres. 977 55 24 95.
Programació subjecta a canvis.
El gran año
Project X
Francesc Macià, 39. 902 10 10 08.
www.publicinet.net o www.gna.es/cinema. Dimarts no
festius dia de l’espectador.
18.00-20.25
¡Por fin solos!
Profesor Lazhar
22.30
Francesc Gumà, 6-12. 93 894 01 74. Dimarts no
festius dia de l’espectador.
Sant Vicenç dels Horts
MS1: Máxima seguridad
20.15-22.30
Los juegos del hambre
Martha Marcy May Marlene
Acto de valor
¿Y si vivimos todos juntos?
20.30-22.40
17.45-19.50-22.15
Ctra. Rubí-St. Cugat C. Comercial. 902 22 09 22.
www.yelmocineplex.es. Dimecres no festius dia de
l’espectador Venda anticipada: 902 22 09 22 i a la
web.
16.00-18.15-20.30-22.45
Men in black 3
21.50
16.30-18.30-20.30-22.30
Profesor Lazhar
Acto de valor
20.30-22.45
18.00-20.15-22.30
Profesor Lazhar
16.10-18.05
¡Por fin solos!
■ YELMO CINEPLEX SANT CUGAT
Acto de valor
18.05-20.20-22.30
Lorax: En busca de la trúfula... (3D)
Project X
Las chicas de la 6ª planta
Moonrise Kingdom
La sombra de los otros
16.00-18.15-20.30-22.45
20.00-22.00
Sevaro, 4. 977 50 04 12. www.ocine.es i
www.publicinet.net.. Dilluns no festius dia de
l’espectador. Dimecres no festius dia de la parella.
Venda anticipada: 902 17 08 31 i www.servicaixa.com.
Programació subjecta a canvis.
Miel de naranjas
MS1: Máxima seguridad
Sombras tenebrosas
Blancanieves y la leyenda...
Blancanieves y la leyenda...
Men in black 3
16.30-19.15-22.00
16.05-18.15-20.25-22.35
Jaume Abril-Josep. 93 637 97 03.
Roquetes
El gran año
16.30-19.15-22.00
16.10-18.15-20.20-22.25
MS1: Máxima seguridad
Sant Cugat del Vallès
American pie: El reencuentro
16.15-18.25-20.35-22.45
Men in black 3
Batán, 28. 977 75 49 78. Dimecres no festius dia de
l’espectador.
Acto de valor
22.00
19.15-21.00
16.00-18.15
16.15
20.00-22.00
Project X
17.30
Els nens salvatges
19.15
MS1: Máxima seguridad
17.30-20.00
El canguro
Los Muppets
19.00
Blancaneu i la llegenda del...
Men in black 3
Blancanieves y la leyenda...
Sant Celoni
■ PALACE ACEC
MS1: Máxima seguridad
19.00-21.45
Sant Boi de Llobregat
Project X
Cuando te encuentre
17.15-19.15-22.15
Sant Andreu la Barca.
MS1: Máxima seguridad
Blancanieves y la leyenda...
19.45-22.00
Las chicas de la 6ª planta
Men in black 3
Blancanieves y la leyenda...
18.25-21.00
Miel de naranjas
Cuando te encuentre
Acto de valor
18.10-20.00-21.50
Los Vengadores
17.00-19.30-22.00
Blancanieves y la leyenda...
■ LAUREN
18.00-20.00-22.00
18.00-20.00-22.00
18.00-20.00-22.00
Reus
En fuera de juego
La sombra de la traición
Men in black 3
18.00-20.00-22.00
c. Verdi 2, 4. C.C. El Punt de Montcada. 93 575 39
29. www.cinesmontcada.com.
de Llobregat: Can Castellet. Sant
Celoni: Ocine Sant Celoni. Terrassa:
Cinesa Parc Vallès 3D. Vilanova i la
Geltrú: Lauren Garraf. Vila-seca:
Ocine.
18.25-20.30-22.40
El arte de amar
18.30-21.30
Sabadell: Imperial Acec. Sant Boi
Cinesa Heron City 3D, Renoir Les
Corts. Granollers: Ocine. Lleida: JCA
Cinemes Alpicat, Lauren. Manresa:
Bages Acec. Mataró: Cinesa Mataró
Parc 3D.
Acto de valor
Cuando te encuentre
Los Vengadores
Igualada: Kursal Acec. Mataró:
Cinesa Mataró Parc 3D. Sant Boi de
Llobregat: Can Castellet. Terrassa:
Cinesa Parc Vallès 3D.
Els nens salvatges. Barcelona:
http://www.gencat.cat/
llengua/cinema
Cartellera elaborada per Infocable Editorial. S.L.
Blancanieves y la leyenda...
Els Cadells i el codi de Marco
Polo. Gavà: Cinesa Barnasud 3D.
18.00
18.10-20.30-22.40
MS1: Máxima seguridad
18.15-20.15-22.15
Project X
18.30-20.30-22.30
Infiltrados en clase
16.00
Moonrise Kingdom
16.15-18.20-20.30-22.40
Blancanieves y la leyenda...
17.50-20.05-22.20
Sácame del paraíso
18.30-20.30-22.30
Intocable
20.00
MS1: Máxima seguridad
16.15-18.20-20.30-22.40
Cuando te encuentre
18.10-20.05-22.00
Sombras tenebrosas
20.05-22.30
| Apunts | 49
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Cinemes
Cartellera elaborada per Infocable Editorial. S.L.
Estrena
Acto de valor.
■ Acció. Director: Mike McCoy, Scott
Waugh. Intèrprets: Roselyn Sanchez,
Jason Cottle, Alex Veadov. EUA, 2012.
110'. ■ Una operació per rescatar un
agent de la CIA destapa un complot internacional que podria tenir conseqüències inimaginables. Els únics que
poden lluitar-hi són els soldats d’elit,
molt ben entrenats, els SEAL. Portaran
a terme una missió a contrarellotge
viatjant per tots els països en conflicte
arreu del món.BARCELONA: Aribau
Multicines, Bosque Multicines, Cinesa
Diagonal Mar 3D, Cinesa Diagonal 3D,
Cinesa Heron City 3D, Cinesa La Maquinista 3D, Cinesa Maremagnum 3D,
Gran Sarrià Multicines, Lauren Horta,
Palau Balaña Multicines.
Hysteria.
■ Comèdia romàntica. Director: Tanya
Wexler. Intèrprets: Maggie Gyllenhaal,
Hugh Dancy. França-Gran BretanyaAlemanya, 2011. 95'. ■ En l’Anglaterra
victoriana, Mortimer Granville és un
metge jove i seductor que acaba d’entrar al servei del doctor Dairymple, especialista de l’histèria femenina, que
preconitza donar plaer a les pacients
per alleujar-les dels seus patiments.BARCELONA: Bosque Multicines, Cinesa Diagonal Mar 3D, Cinesa
Diagonal 3D, Comedia, Gran Sarrià
Multicines, Lauren Gràcia, Lauren
Horta, Renoir Floridablanca (V.O.S.E).
Hysteria (HD).
■ Comèdia romàntica. Director: Tanya
Wexler. Intèrprets: Maggie Gyllenhaal,
Hugh Dancy. França-Gran BretanyaAlemanya, 2011. 95'. ■ .BARCELONA:
Verdi Park HD (V.O.S.E), Yelmo Cineplex Icaria (V.O.S.E).
Iceberg.
■ Drama. Director: Gabriel Velázquez.
Intèrprets: Carolina Morocho, Víctor
García, Juanma Sevillano. Estat espanyol, 2011. 84'. ■ El film explica tres
històries silencioses d’adolescents en
una petita ciutat prop d’un riu. Són joves que estan passant moments difícils; han de prendre decisions complicades i se senten sols perquè no tenen
l’ajuda dels seus pares, que estan absents. Ja no són nens, però tampoc són
adults.BARCELONA: Alexandra.
Moonrise Kingdom.
■ Comèdia dramàtica. Director: Wes
Anderson. Intèrprets: Bruce Willis, Edward Norton, Bill Murray, Frances
McDormand, Tilda Swinton. EUA, 2012.
94'. ■ Suzy i Sam tenen dotze anys,
s’enamoren i s’escapen. Durant la recerca per trobar-los esclata una gran
tempesta.BARCELONA: Bosque Multicines, Cinesa Diagonal 3D, Cinesa Heron City 3D, Comedia, Lauren Gràcia,
Renoir Floridablanca (V.O.S.E), Renoir
Les Corts (V.O.S.E).
Moonrise Kingdom (HD).
■ Comèdia dramàtica. Director: Wes
Anderson. Intèrprets: Bruce Willis, Edward Norton, Bill Murray, Frances
McDormand, Tilda Swinton. EUA, 2012.
94'. ■ BARCELONA: Verdi Park HD
(V.O.S.E), Yelmo Cineplex Icaria
(V.O.S.E).
MS1: Máxima seguridad.
■ Acció. Director: James Mather, Stephen St. Leger. Intèrprets: Guy Pearce,
Maggie Grace, Peter Stormare. Estats
Units-França, 2012. ■ La filla del president ha estat segrestada i tancada en
una presó espacial on hi ha els reclusos
més perillosos del planeta. L’únic que
pot salvar-li la vida és Snow, un convicte empresonat per conspiració i espionatge contra els Estats Units a qui li
oferiran la llibertat a canvi del rescat
de la noia. La sofisticada tecnologia de
la presó i la seva situació espacial orbitant al voltant de la Terra farà perillar
les seves vides en tot moment.BARCELONA: Bosque Multicines, Cinesa Diagonal Mar 3D, Cinesa Diagonal 3D, Cinesa Heron City 3D, Cinesa La Maquinista 3D, Cinesa Maremagnum 3D,
Lauren Horta, Lauren Universitat, Palau Balaña Multicines.
MS1: Máxima seguridad (HD).
■ Acció. Director: James Mather, Stephen St. Leger. Intèrprets: Guy Pearce,
Maggie Grace, Peter Stormare. Estats
Units-França, 2012. ■ BARCELONA:
Yelmo Cineplex Icaria (V.O.S.E).
Norteado.
■ Drama. Director: Rigoberto Pérezcano. Intèrprets: Alicia Laguna, Sonia Couoh. Mèxic-Espanya, 2010. 95'. ■ Andrés arriba a la frontera mexicana amb
l’objectiu de travessar-la per anar als
Estats Units. Entre els intents, descobreix la ciutat de Tijuana i els seus dimonis. Es passa molt de temps esperant i es posa a pensar en la gent que
ha deixat enrere.BARCELONA: Renoir
Les Corts.
Ríndete mañana.
■ Documental. Director: Michael Collins, Marty Syjuco. EUA, 2011.
■ Aquest documental narra els fets esdevinguts a Filipines l’any 1997, en què
dues germanes van ser segrestades i
assassinades. Paco Larrañaga, un jove
de 19 anys que en els moments dels
fets era en una altra illa, va ser acusat
del crim. L’any 2007 va ser traslladat a
una presó de l’Estat espanyol, on encara compleix condemna.BARCELONA:
Méliès Cinemes (V.O.S.E).
Sácame del paraíso.
■ Comèdia. Director: David Wain. Intèrprets: Jennifer Aniston, Paul Rudd.
EUA, 2011. 98'. ■ A George i Linda se’ls
acaben els nervis i els diners, enmig
d’un ritme de vida estressant a Manhattan. Plens de deutes, han d’abandonar Nova York per refugiar-se a casa
del germà cretí de George.BARCELONA: Bosque Multicines, Cinesa Diagonal Mar 3D, Cinesa Diagonal 3D, Cinesa Heron City 3D, Cinesa La Maquinista 3D, Gran Sarrià Multicines, Lauren
Universitat, Palau Balaña Multicines.
5 días sin Nora.
■ Drama. Director: Mariana Chenillo.
Intèrprets: Fernando Luján, Cecilia Suárez, Angelina Peláez. Mèxic, 2008. 92'.
■ Abans de morir, Nora ordeix un pla
maquiavèl·lic perquè el seu exmarit es
faci càrrec de l’enterrament, però una
foto oblidada sota el llit fa que el propòsit de Nora tingui un desenllaç inesperat.BARCELONA: Alexandra, Renoir
Floridablanca.
Català
Blancaneu i la llegenda del caçador.
■ Comèdia dramàtica. Director: Rupert
Sanders. Intèrprets: Kristen Stewart,
Chris Hemsworth, Charlize Theron.
EUA, 2012. ■ Blancaneu supera en bellesa la malvada reina, que està decidida a destruir-la. El que ignora la sobirana és que el caçador que té la missió
de matar-la, finalment, li salvarà la vida. Blancaneu, doncs, tornarà per recuperar el tron acompanyada de set
valents nans.BARCELONA: Lauren Gràcia.
Els Cadells i el codi de Marco Polo.
■ Animació. Director: Sergio Manfio.
Estat espanyol-Itàlia, 2012. 90'. ■ Els
Cadells viuen en diferents parts del
món però han de retrobar-se per dur a
terme una missió urgent: salvar la ciutat de Venècia. El conill Cilindre, l’ànega Diva, la gata Ol·ly, el gos Portàtil, la
granota Piu i l’ocellet Sensenom utilitzaran tot el seu enginy per aconseguir
el codi de Marco Polo abans que la
malvada Bruixa Cornella.BARCELONA:
Cinesa Diagonal Mar 3D, Cinesa Diagonal 3D, Cinesa Heron City 3D.
Els nens salvatges.
■ Drama. Director: Patricia Ferreira.
Intèrprets: Marina Comas, Clara Segura, Àlex Monner, Albert Baró. Estat espanyol, 2012. 100'. ■ Àlex, Gabi i Oki
són tres joves adolescents que viuen en
una gran ciutat. Tant per als seus pares
com per als seus professors, com per a
ells mateixos, són uns autèntics desconeguts. Què passaria si poguéssim saber el que pensen o quina en porten de
cap? El seu aïllament emocional tindrà
conseqüències que commouran la societat.BARCELONA: Cinesa Heron City
3D, Renoir Les Corts.
Els nens salvatges (HD).
■ Drama. Director: Patricia Ferreira.
Intèrprets: Marina Comas, Clara Segura, Àlex Monner, Albert Baró. Estat espanyol, 2012. 100'. ■ BARCELONA:
Verdi HD.
L’illa de Toth.
■ Experimental. Director: Hector Mor-
Cinema en
català
Els nens salvatges (HD).
Barcelona: Verdi HD.
Intocable. Sant Vicenç dels Horts:
La Vailet. Vic: Sucre.
L’illa de Toth. Barcelona: Maldà.
Men in black 3. Barcelona: Lauren
Gràcia. Vilanova i la Geltrú: Bosc
Cinema Municipal.
Per fi sols!. Arenys de Mar: Cines
Arenys 3D. Badalona: Megacine.
Vilanova i la Geltrú: Bosc Cinema
Municipal.
http://www.gencat.cat/
llengua/cinema
gan. Catalunya, 2010. 85'. ■ Jesús va a
Cadaqués a finals d’estiu. Fascinat pel
lloc, decideix instal·lar-s’hi, deixant enrere una vida sòrdida de drogues a la
ciutat. Però la pau que es respira queda alterada per la misteriosa desaparició de diverses persones.BARCELONA:
Maldà.
Men in black 3.
■ Acció. Director: Barry Sonnenfeld.
Intèrprets: Will Smith, Tommy Lee Jones, Josh Brolin, Emma Thompson.
EUA, 2012. 104'. ■ L’agent J forma part
de l’agència MIB (homes de negre) des
de fa 15 anys, durant els quals ha vist
tota classe de fenòmens estranys i inexplicables. Però no n’hi ha cap que el
desconcerti tant com l’actitut irònica i
poc comunicativa del seu company,
l’agent K. Però quan el destí de la humanitat i l’agent K estan amenaçats,
l’agent J fa un viatge al passat per tal
de reconduir la situació i descobreix
que hi ha secrets de l’univers que
l’agent K mai no li havia explicat. Per
poder-lo salvar a ell, a la Terra i a
l’agència, fitxa un agent K molt més jove...BARCELONA: Lauren Gràcia.
Altres
A ciegas.
■ Thriller. Director: Fernando Meirelles. Intèrprets: Julianne Moore, Gael
García Bernal. Brasil-Canadà-Japó,
2008. 120'. ■ BARCELONA: Arenas Cinema Gay.
American pie: El reencuentro.
■ Comèdia. Director: Jon Hurwitz, Hayden Schlossberg. Intèrprets: Alyson
Hannigan, Seann William Scott, Mena
Suvari. EUA, 2012. 112'. ■ BARCELONA:
Cinesa Diagonal Mar 3D, Cinesa Heron
City 3D, Cinesa La Maquinista 3D.
Blancanieves y la leyenda del
cazador.
■ Comèdia dramàtica. Director: Rupert
Sanders. Intèrprets: Kristen Stewart,
Chris Hemsworth, Charlize Theron.
EUA, 2012. ■ BARCELONA: Bosque
Multicines, Cinesa Diagonal Mar 3D,
Cinesa Diagonal 3D, Cinesa Heron City
3D, Cinesa La Maquinista 3D, Cinesa
Maremagnum 3D, Comedia, Gran Sarrià Multicines, Lauren Horta, Lauren
Universitat, Palau Balaña Multicines,
Renoir Floridablanca (V.O.S.E).
Blancanieves y la leyenda del
cazador (HD).
■ Comèdia dramàtica. Director: Rupert
Sanders. Intèrprets: Kristen Stewart,
Chris Hemsworth, Charlize Theron.
EUA, 2012. ■ BARCELONA: Yelmo Cineplex Icaria (V.O.S.E).
Centauros del desierto (HD).
■ Western. Director: John Ford. Intèrprets: John Wayne, Jeffrey Hunter, Nathalie Wood. EUA, 1956. 113'. ■ BARCELONA: Verdi HD (V.O.S.E).
Chantaje.
■ Thriller. Director: Mike Barker. Intèrprets: Pierce Brosnan, Gerard Butler,
Maria Bello. Canadà-Gran Bretanya,
2007. 95'. ■ BARCELONA: Arenas Cinema Gay.
Cuando te encuentre.
■ Drama romàntic. Director: Scott
Hicks. Intèrprets: Zac Efron, Blythe
Danner, Taylor Schilling. EUA, 2012.
101'. ■ BARCELONA: Aribau Club, Cinesa Diagonal 3D, Cinesa Heron City
3D, Cinesa La Maquinista 3D, Cinesa
Maremagnum 3D, Lauren Horta.
Declaración de guerra.
■ Comèdia dramàtica. Director: Valérie Donzelli. Intèrprets: Valérie Donzelli, Jérémie Elkaïm. França, 2011. 100'.
■ BARCELONA: Maldà (V.O.S.E).
El arte de amar.
■ Comèdia romàntica. Director: Emmanuel Mouret. Intèrprets: Pascale Arbillot, Ariane Ascaride, Frédérique Bel.
França, 2011. 85'. ■ BARCELONA: Aribau Multicines, Gran Sarrià Multicines.
El arte de amar (HD).
■ Comèdia romàntica. Director: Emmanuel Mouret. França, 2011. 85'.
■ BARCELONA: Verdi HD (V.O.S.E),
Yelmo Cineplex Icaria (V.O.S.E).
El exótico hotel Marigold.
■ Comèdia. Director: John Madden. Intèrprets: Judi Dench, Bill Nighy, Tom
Wilkinson, Dev Patel. Gran Bretanya,
2011. 118'. ■ BARCELONA: Cinesa Diagonal Mar 3D, Cinesa Diagonal 3D, Cinesa Heron City 3D, Cinesa La Maquinista 3D, Cinesa Maremagnum 3D, Comedia.
Las chicas de la 6ª planta (HD).
■ Comèdia. Director: Philippe Le Guay.
Intèrprets: Fabrice Luchini, Carmen
Maura. França, 2011. 106'. ■ BARCELONA: Verdi HD (V.O.S.E), Yelmo Cineplex Icaria (V.O.S.E).
El exótico hotel Marigold (HD).
■ Comèdia. Director: John Madden. Intèrprets: Judi Dench, Bill Nighy, Tom
Wilkinson, Dev Patel. Gran Bretanya,
2011. 118'. ■ BARCELONA: Yelmo Cineplex Icaria (V.O.S.E).
Las malas hierbas.
■ Director: Alain Resnais. Intèrprets:
Sabine Azéma. França, 2009. 104'.
■ BARCELONA: Maldà (V.O.S.E), Méliès Cinemes (V.O.S.E).
El Havre.
■ Comèdia dramàtica. Director: Aki
Kaurismäki. Intèrprets: André Wilms,
Kati Outinen, Jean-Pierre Darroussin.
França-Finlàndia, 2011. 98'. ■ BARCELONA: Maldà (V.O.S.E).
Els nens salvatges (en castellà).
■ Drama. Director: Patricia Ferreira.
Intèrprets: Marina Comas, Clara Segura, Àlex Monner, Albert Baró. Estat espanyol, 2012. 100'. ■ BARCELONA: Comedia.
Els nens salvatges (en castellà)
(HD).
■ Drama. Director: Patricia Ferreira.
Intèrprets: Marina Comas, Clara Segura, Àlex Monner, Albert Baró. Estat espanyol, 2012. 100'. ■ BARCELONA:
Yelmo Cineplex Icaria (V.O.S.E).
En fuera de juego.
■ Comèdia. Director: David Marqués.
Intèrprets: Fernando Tejero, Diego Peretti, Hugo Silva. Estat espanyol-Argentina, 2011. ■ BARCELONA: Aribau
Club.
Evelyn.
■ Drama. Director: Isabel de Ocampo.
Intèrprets: Cindy Díaz, Adolfo Fernández, Rubiano Cruz. Estat espanyol,
2011. 96'. ■ BARCELONA: Renoir Les
Corts.
Four lovers (HD).
■ Drama romàntic. Director: Antony
Cordier. Intèrprets: Marina Foïs, Élodie
Bouchez, Roschdy Zem. França, 2010.
103'. ■ BARCELONA: Verdi Park HD
(V.O.S.E), Yelmo Cineplex Icaria
(V.O.S.E).
Las nieves del Kilimanjaro.
■ Drama. Director: Robert Guédiguian.
Intèrprets: Ariane Ascaride, Jean-Pierre Darroussin, Gérard Meylan. França,
2011. 107'. ■ BARCELONA: Alexandra,
Renoir Les Corts (V.O.S.E).
Las nieves del Kilimanjaro (HD).
■ Drama. Director: Robert Guédiguian.
França, 2011. 107'. ■ BARCELONA:
Verdi HD (V.O.S.E).
Lorax: En busca de la trúfula
perdida.
■ Animació. Director: Chris Renaud.
EUA, 2012. ■ BARCELONA: Cinesa Diagonal Mar 3D, Cinesa Heron City 3D,
Cinesa La Maquinista 3D.
Los juegos del hambre.
■ Ciència-ficció. Director: Gary Ross.
Intèrprets: Jennifer Lawrence, Josh
Hutcherson, Liam Hemsworth. EUA,
2012. 142'. ■ BARCELONA: Cinesa Heron City 3D, Cinesa La Maquinista 3D.
Los juegos del hambre (HD).
■ Ciència-ficció. Director: Gary Ross.
EUA, 2012. 142'. ■ BARCELONA: Yelmo
Cineplex Icaria (V.O.S.E).
Los Vengadores.
■ Ciència-ficció. Director: Joss Whedon. Intèrprets: Robert Jr. Downey,
Chris Hemsworth, Chris Evans, Jeremy
Renner, Samuel L. Jackson, Mark Ruffalo. EUA, 2012. ■ BARCELONA: Cinesa
Diagonal Mar 3D, Cinesa Diagonal 3D,
Cinesa Heron City 3D, Cinesa La Maquinista 3D, Cinesa Maremagnum 3D,
Lauren Horta.
Los Vengadores (3D).
■ Ciència-ficció. Director: Joss Whedon. Intèrprets: Robert Jr. Downey,
Chris Hemsworth, Chris Evans, Jeremy
Renner, Samuel L. Jackson, Mark Ruffalo. EUA, 2012. ■ BARCELONA: Yelmo
Cineplex Icaria (V.O.S.E).
Intocable.
■ Drama. Director: Olivier Nakache,
Eric Tolédano. Intèrprets: François Cluzet, Omar Sy. França, 2011. 112'.
■ BARCELONA: Aribau Multicines, Cinesa Diagonal Mar 3D, Cinesa Diagonal 3D, Cinesa Heron City 3D, Cinesa
La Maquinista 3D, Lauren Horta, Palau Balaña Multicines.
Los Vengadores (HD).
■ Ciència-ficció. Director: Joss Whedon. EUA, 2012. ■ BARCELONA: Yelmo
Cineplex Icaria (V.O.S.E).
Intocable (HD).
■ Drama. Director: Olivier Nakache,
Eric Tolédano. Intèrprets: François Cluzet, Omar Sy. França, 2011. 112'.
■ BARCELONA: Yelmo Cineplex Icaria
(V.O.S.E).
Martha Marcy May Marlene.
■ Drama. Director: Sean Durkin. Intèrprets: Elisabeth Olsen, Sarah Paulson,
Hugh Dancy, Brady Corbet. EUA, 2011.
120'. ■ BARCELONA: Méliès Cinemes
(V.O.S.E).
Kiseki (Milagro).
■ Drama. Director: Hirokazu Kore-Eda.
Intèrprets: Koki Maeda, Oshirô Maeda,
Ryôga Hayashi, Cara Uchida. Japó,
2012. 126'. ■ BARCELONA: Méliès Cinemes (V.O.S.E).
Men in black 3.
■ Acció. Director: Barry Sonnenfeld.
Intèrprets: Will Smith, Tommy Lee Jones, Josh Brolin. EUA, 2012. 104'.
■ BARCELONA: Bosque Multicines, Cinesa Diagonal Mar 3D, Cinesa Diagonal 3D, Cinesa Heron City 3D, Cinesa
La Maquinista 3D, Cinesa Maremagnum 3D, Lauren Horta, Lauren Universitat, Palau Balaña Multicines.
La pesca de salmón en Yemen.
■ Drama romàntic. Director: Lasse
Hallström. Intèrprets: Ewan McGregor,
Emily Blunt. Regne Unit, 2011. ■ BARCELONA: Méliès Cinemes (V.O.S.E).
La pesca de salmón en Yemen
(HD).
■ Drama romàntic. Director: Lasse
Hallström. Intèrprets: Ewan McGregor,
Emily Blunt. Regne Unit, 2011. ■ BARCELONA: Verdi Park HD (V.O.S.E), Yelmo Cineplex Icaria (V.O.S.E).
La sombra de la traición.
■ Thriller. Director: Michael Brandt. Intèrprets: Richard Gere, Topher Grace.
EUA, 2011. 98'. ■ BARCELONA: Cinesa
Diagonal Mar 3D.
La sombra de los otros.
■ Thriller. Director: Mans Marlind,
Stein Björn. Intèrprets: Julianne Moore,
Jonathan Rhys Meyers. EUA, 2010. 112'.
■ BARCELONA: Cinesa Heron City 3D.
Las chicas de la 6ª planta.
■ Comèdia. Director: Philippe Le Guay.
Intèrprets: Fabrice Luchini, Carmen
Maura, Natalia Verbeke. França, 2011.
106'. ■ BARCELONA: Bosque Multicines, Cinesa Diagonal Mar 3D, Cinesa
Diagonal 3D, Cinesa Heron City 3D,
Comedia, Gran Sarrià Multicines, Palau Balaña Multicines.
Men in black 3 (HD).
■ Acció. Director: Barry Sonnenfeld.
EUA, 2012. 104'. ■ BARCELONA: Yelmo
Cineplex Icaria (V.O.S.E).
Men in black 3 (3D).
■ Acció. Director: Barry Sonnenfeld.
Intèrprets: Will Smith, Tommy Lee Jones, Josh Brolin, Emma Thompson.
EUA, 2012. 104'. ■ BARCELONA: Cinesa Diagonal Mar 3D, Cinesa Diagonal
3D, Cinesa Heron City 3D, Cinesa La
Maquinista 3D, Cinesa Maremagnum
3D, Urgel, Yelmo Cineplex Icaria
(V.O.S.E).
Miel de naranjas.
■ Drama. Director: Imanol Uribe. Intèrprets: Blanca Suárez, Iban Garate.
Estat espanyol-Portugal, 2012. ■ BARCELONA: Aribau Multicines, Lauren
Gràcia, Renoir Floridablanca, Renoir
Les Corts.
¡Por fin solos!.
■ Comèdia dramàtica. Director: Lawrence Kasdan. Intèrprets: Diane Keaton, Kevin Kline. EUA, 2012. ■ BARCELONA: Cinesa Heron City 3D, Club Coliseum, Gran Sarrià Multicines, Méliès
Cinemes (V.O.S.E).
Profesor Lazhar.
■ Comèdia dramàtica. Director: Philippe Falardeau. Intèrprets: Mohamed Fellag. Canadà, 2011. 94'. ■ BARCELONA:
Aribau Multicines, Cinesa Diagonal
3D, Cinesa Heron City 3D, Gran Sarrià
Multicines, Lauren Gràcia, Renoir Floridablanca (V.O.S.E), Renoir Les Corts
(V.O.S.E).
Profesor Lazhar (HD).
■ Director: Philippe Falardeau. Canadà, 2011. 94'. ■ BARCELONA: Verdi
Park HD (V.O.S.E), Yelmo Cineplex Icaria (V.O.S.E).
Project X.
■ Comèdia. Director: Nima Nourizadeh. Intèrprets: Thomas Mann, Oliver
Cooper. EUA, 2012. 88'. ■ BARCELONA: Bosque Multicines, Cinesa Diagonal Mar 3D, Cinesa Diagonal 3D, Cinesa Heron City 3D, Cinesa La Maquinista 3D, Cinemes Cinesa Maremagnum
3D, Cinemes Lauren Horta, Cinemes
Lauren Universitat, Palau Balaña Multicines.
Project X (HD).
■ Comèdia. Director: Nima Nourizadeh. EUA, 2012. 88'. ■ BARCELONA:
Yelmo Cineplex Icaria (V.O.S.E).
Sabrina.
■ Director: Billy Wilder. Intèrprets:
Humphrey Bogart, Audrey Hepburn,
William Holden. EUA, 1954. 113'.
■ BARCELONA: Méliès Cinemes
(V.O.S.E).
Sombras tenebrosas.
■ Fantàstic. Director: Tim Burton. Intèrprets: Johnny Deep, Eva Green, Jackie Earle Haley, Michelle Pfeiffer, Chloë
Grace Moretz. EUA, 2012. 112'. ■ BARCELONA: Cinesa Diagonal Mar 3D, Cinesa Heron City 3D, Cinesa La Maquinista 3D, Cinesa Maremagnum 3D,
Lauren Universitat, Renoir Les Corts
(V.O.S.E).
Sombras tenebrosas (HD).
■ Fantàstic. Director: Tim Burton. EUA,
2012. 112'. ■ BARCELONA: Yelmo Cineplex Icaria (V.O.S.E).
Soul surfer.
■ Biopic. Director: Sean McNamara. Intèrprets: AnnaSophia Robb, Helen
Hunt, Dennis Quaid. EUA, 2011. 106'.
■ BARCELONA: Cinesa Diagonal Mar
3D, Cinesa La Maquinista 3D.
Sueño y silencio.
■ Drama. Director: Jaime Rosales. Intèrprets: Yolanda Galocha, Oriol Roselló, Jaume Terradas, Laura Latorre. Estat espanyol-França, 2012. 110'.
■ BARCELONA: Renoir Floridablanca.
The artist.
■ Comèdia romàntica. Director: Michel
Hazanavicius. Intèrprets: Jean Dujardin. França, 2011. 100'. ■ BARCELONA:
Maldà (V.O.S.E).
Un amour de jeunesse.
■ Comèdia. Director: Mia Hansen-Love.
Intèrprets: Lola Creton, Sebastian Urzendowsky. França-Alemanya, 2011.
110'. ■ BARCELONA: Méliès Cinemes
(V.O.S.E).
Un lugar donde quedarse.
■ Drama. Director: Paolo Sorrentino.
Intèrprets: Sean Penn, Frances McDormand, Judd Hirsch. Estats Units-ItàliaIrlànda, 2011. 118'. ■ BARCELONA: Renoir Floridablanca (V.O.S.E).
Un lugar donde quedarse (HD).
■ Drama. Director: Paolo Sorrentino.
Estats Units-Itàlia-Irlànda, 2011. 118'.
■ BARCELONA: Yelmo Cineplex Icaria
(V.O.S.E).
Viaje al centro de la Tierra 2.
■ Fantàstic. Director: Brad Peyton. Intèrprets: Dwayne Johnson, Josh Hutcherson, Michael Caine, Vanessa Hudgens. EUA, 2012. 84'. ■ BARCELONA:
Cinesa La Maquinista 3D.
¿Y si vivimos todos juntos?.
■ Comèdia. Director: Stéphane Robelin. Intèrprets: Guy Bedos, Daniel Brühl.
França, 2012. 96'. ■ BARCELONA: Alexandra,
Renoir
Floridablanca
(V.O.S.E).
¿Y si vivimos todos juntos?
(HD).
■ Director: Stéphane Robelin. Intèrprets: Guy Bedos. França, 2012. 96'.
■ BARCELONA: Verdi HD (V.O.S.E),
Yelmo Cineplex Icaria (V.O.S.E).
|
50 Apunts
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Agenda
<<
<<
José Luis Perales
Carlos Fuentes
El cantant presenta
el seu nou disc al
Palau de la Música,
a les 21.00 h
El mexicà Jorge Volpi
parla del desaparegut
escriptor a Casa
Amèrica, a les 20.00 h
BARCELONA
què s’ha convertit: una indigent. La direcció és de
Sílvia de la Rosa i els intèrprets seran Roger Gutiérrez Massagué, Ajay
Jethi, Imma Manresa,
Yisbell Pituelli, Ramon
Pujol i Óscar Romera Fernández, amb il·lustracions de Yolanda Pérez.
La lectura tindrà lloc a la
Sala Mompou de la seu de
la Societat d’Autors i Editors a Catalunya. L’entrada és lliure, i després de la
lectura hi haurà un col·loqui amb l’autora, la directora i els intèrprets de les
obres. Projecte Vaca, associació de creadores escèniques de Catalunya,
utilitza la lectura dramatitzada com una eina
creativa per donar a conèixer l’escriptura contemporània feta per dones.
19.00 CONFERÈNCIA
‘La transformació històrica del paisatge, entre
l’economia i l’ecologia:
podem posar a prova la
hipòtesi de Margalef?’.
Conferència a càrrec
d’Enric Tello Aragay, professor d’història econòmica de la Universitat de
Barcelona, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut
d’Estudis Catalans.
BARCELONA
19.00 CONFERÈNCIA
‘Sobre lo bello, el arte y
la evolución del cerebro’. Sembla lògic suposar que gràcies a l’augment de la complexitat
del nostre cervell ha estat
possible l’espectacular
desenvolupament de les
funcions cognitives i de
les habilitats artístiques.
Però, què té d’especial la
neoescorça humana i què
la diferencia de la d’altres
espècies? La bellesa és
percebuda solament pels
éssers humans? Per què
l’art ens provoca plaer
mental? Conferència al
Museu de Ciències Naturals a càrrec de Javier de
Felipe, neurobiòleg especialitzat en l’estudi microanatòmic del cervell i
professor d’investigació
de l’Institut Ramón y Cajal (CSIC).
BARCELONA
19.00 CONCERT
El MACBA, una de les instal·lacions culturals del barri del Raval ■ JUANMA RAMOS
Visions sobre el Raval al MACBA
BARCELONA
EXPOSICIÓ
La nova exposició de la Col·lecció
MACBA ofereix un recorregut temàtic entorn del llegat de les últimes obres adquirides pel museu, i
proposa una reflexió sobre el lligam entre institució, barri i ciutat.
En particular, el MACBA recorda el Raval dels anys trenta, quan
l’arquitecte Le Corbusier i l’escriptor Jean Genet consideren el barri
com a objecte de modernitat arquitectònica i literària.
La visió juxtaposada de Le Corbusier i Jean Genet sobre la Barcelona de principis dels anys trenta
convida a revisitar una modernitat propera i un debat encara
obert. Le Corbusier va recórrer el
centre urbà de Barcelona per diagnosticar-lo i reformar-lo. La seva
proposta del pla Macià per a una
nova Barcelona aplicava el principi higienista amb l’objectiu d’eradicar la degradació social.
Per contra, Jean Genet, que va
conèixer els carrers del barri Xino,
va defensar la identitat informe i
marginal del Districte V. La seva
novel·la Diari del lladre, publicada
el 1949, n’és un testimoni. El racionalisme i el constructivisme
moderns dialoguen amb la mirada
que explora la nocturnitat urbana
i la força de l’irracional.
La Col·lecció MACBA ressegueix les implicacions estètiques
d’aquestes dues formes de vida
associades a un escenari urbà
concret.
REDACCIÓ
Grans conjunts de l’Esmuc. L’Escola Superior
de Música de Catalunya
presenta aquest cicle que
se celebrarà a L’Auditori
per mostrar la tasca realitzada pels estudiants al
llarg del curs. Avui actua
el Conjunt de Música Antiga, dirigit per Pablo Valetti. A la Sala 2 Oriol Martorell.
19.30 TERTÚLIA
‘Converses amb artistes
interdisciplinaris’. L’Ateneu Barcelonès organitza
aquest cicle amb l’Associació d’Art, Cultura i
Ciència. Avui es parla de
l’expressió en poesia, fotografia, cinema, vídeo,
televisió, assaig, periodisme, exposició i còmic, a
càrrec de Juan Bufill, poeta, artista multidisciplinari i crític d’art. Es projectarà el seu vídeo Signaturas (síntesis) (2008), que
s’ha inclòs en l’antologia
del cinema espanyol Del
éxtasis al arrebato i que
van presentar centres
com la Tate Modern de
Londres i el Reina Sofia
de Madrid, i fragments
seus com a creador i guionista del programa Arsenal (TV3, 1985-1987).
BARCELONA
20.00 EXPOSICIÓ
BARCELONA
19.00 LECTURA
‘Joana Niemand’. Joana
Niemand, de Carmen Lloret, és l’obra que es llegirà
aquest dia en el marc del
III Cicle de Lectures Dramatitzades d’Autores
Contemporànies Primavera Vaca, una iniciativa
de Projecte Vaca per promoure la difusió de l’escriptura femenina. Joana
Niemand explica com el
vespre desperta la protagonista. Mentre somia i
dorm, Joana oblida allò en
BARCELONA
Arcadi Oliveres, economista ■ ANDREU PUIG
El MNAC, marc d’una mostra sobre el Gòtic ■ QUIM PUIG
Arcadi Oliveres analitza
la crisi econòmica
La literatura i
la música del Gòtic
BARCELONA
BARCELONA
L’economista Arcadi Oliveres parla a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé del tema El moment
actual de la crisi.
Stefano M. Cingolani i Maria del Carmen Gómez
parlen al MNAC de la literatura, les manifestacions escèniques i la música del 1400.
19.00 CONFERÈNCIA
19.00 TAULA RODONA
‘Salvem la mar’. La Casa
del Tibet inaugura aquesta exposició, que vol conscienciar dels problemes
dels mars i oceans, convertits en les grans deixalleries del planeta. Tot i la
seva immensitat, els seus
ecosistemes són fràgils i
vulnerables. S’estima que
el 80% de la seva contaminació prové de les activitats humanes, generades
a la superfície de la terra:
pluja àcida, aigües negres,
residus químics, sobreexplotacions pesqueres…
Fins al 20 de juliol.
| Apunts | 51
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Agenda
GIRONA
EXPOSICIÓ
‘Playstories. Juga i
aprèn amb els Clicks’.
Al monestir de Sant Pere
de Galligants, seu del
MAC Girona, s’ha inaugurat aquesta exposició en
què –a través dels Clicks
de Playmobil– els nens i
els adults es traslladen a
la vida dels homes de la
prehistòria, als contactes
comercials de fenicis i
ibers, als ritus de momificació de l’antic Egipte, a
les guerres romanes... i
fins i tot a l’època dels dinosaures. L’exposició ha
estat possible gràcies a la
col·laboració de l’Associació Somosclicks de Barcelona i al suport d’Arqueoxarxa.
LLEIDA
20.00 PRESENTACIÓ
‘Enderrock’. A l’Institut
d’Estudis Ilerdencs es
presenta el número 200
de la revista Enderrock;
durant la presentació
s’exhibirà el documental
Mai no ha mancat el teu
alè sobre el concert de
Lluís Llach al camp del
Barça del 6 de juliol de
1985. L’acte serà conduït
per Lluís Gendrau (director editorial del Grup Enderrock) i Elisenda Soriguera (periodista d’Enderrock i directora del documental), i hi serà present Joan Reñé i Huguet,
president de la Diputació
de Lleida.
SANT CUGAT
EXPOSICIÓ
‘El gran Casino de la
Rabassada. Història
d’un somni burgès’. El
Museu de Sant Cugat repassa la història del Casi-
<<
<<
Yona Friedman
‘Un niño, una
sonrisa’
Homenatge a
l’arquitecte a l’Institut
d’Arquitectura
Avançada, a les 19.00 h
Concert benèfic a Luz
de Gas a les 21.30 h,
amb Pep Sala i d’altres
Laurie with The Cooper Bottom
Band, dia 26 de juliol. Ennio Marchetto, a partir del 6 de setembre. Le Crazy Horse, a partir del
3 d’octubre.
no de la Rabassada amb
una exposició que es pot
veure fins al 25 de novembre en què explica l’auge i
el declivi d’aquest somni
burgès de principi del segle XX. La mostra pretén
mostrar el com i el per
què de la realització d’un
projecte d’oci per a la gent
benestant, insòlit en el
seu temps a casa nostra,
en un racó de la serra de
Collserola: l’hotel restaurant, primer, i, després, el
Gran Casino de la Rabassada, de ressò internacional.
왘 Teatre
Borràs, Pl. Urquinaona, 9. A partir del 28 de juny, La
casa sota la sorra.
왘 Teatre
Coliseum, Gran Via,
595. AFins al 23 de juny, Barcelona Ballet - Angel Corella. Horaris: de dimarts a divendres,
21.00; i dissabtes, 21.00.
왘 Teatre
del Raval, Sant Antoni
Abad, 12. Gènesi... una idea
d’Europa. Horaris: dijous, divendres i dissabtes, 21.00; i diumenges, 19.00. Veniu a celebrar la revetlla amb nosaltres!
왘 Teatre
TERRASSA
EXPOSICIÓ
‘30 anys de moda infantil’. La gran eclosió de
la moda destinada al públic jove es va produir, al
nostre país, a partir del
1960, i poc després es van
començar a fabricar teixits destinats específicament als nens, que s’incorporaven així definitivament al gran mercat de
la moda. A través de la
trajectòria de l’empresa
Vidiestil, que va ser líder
en aquest sector entre
1975 i 2005 i que conserva íntegrament els seus
arxius, aquesta exposició
del Museu Tèxtil de Terrassa permet seguir l’evolució d’aquesta especialitat i veure com els teixits
estampats creats inicialment per a la indumentària es van fent extensius
també a tot el món que
envolta els infants, des
dels cotxets i els bressols
fins als mobles i la decoració de les habitacions,
tant en teixit com en paper estampat per a la paret. Fins al 25 de novembre.
La barrila de l’Avi
L’AVI
Un moment de la representació ■ DAVID RUANO
Les representacions l’obra ‘Burundanga’
continuen a La Villarroel fins a l’1 de juliol
BARCELONA TEATRE
Amor, terrorisme i comèdia són els ingredients principals de Burundanga, la comèdia de Jordi Galceran dirigida per Jordi Casanovas que s’està representant a
La Villarroel. L’obra, que està representada per Carles Canut, Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers i Sergio Matamala, s’ha prorrogat fins a l’1 de juliol.
BARCELONA
TEATRE
왘 Almeria
Teatre, Sant Lluís,
64. Amfitrió 38. Horaris: de dimecres a dissabtes, 20.00; diumenges, 17.00.
왘 Biblioteca
de Catalunya,
Hospital, 56. La Perla 29: Cyrano de Bergerac. Dir: O. Broggi.
Del 23 de maig al 22 de juliol.
Horaris: de dimecres a dissabte,
20.30, i diumenges, 19.00.
왘 Círcol
Maldà, C. Pi, 5. Programació interrompuda per problemes tècnics de la sala aliens a la
companyia. Reapertura al juliol.
Disculpin les molèsties.
왘 Club
Capitol, sala Pepe Rubianes, Rambla, 138. Doble programació: De puta a diputada.
Horaris: dijous i divendres,
23.00; dissabtes, 18.00, i diumenges, 18.00. I Divinas - Enchanté. Horaris: de dimecres i
dijous, 21.00; i diumenges,
18.00.
왘 Club
Capitol, Sala 2, Rambla,
138. Doble programació. David
Guapo. Horaris: de dimecres a
divendres, 22.30; i diumenges,
20.30. I Confessions de dones
de 30. Horaris: de dimecres a divendres, 20.30; dissabtes,
18.30, i diumenges, 18.30.
왘 Condal, Av. Paral·lel, 91. Joan
Pera Capri, a partir dels monòlegs de Joan Capri, direcció i intèrpret Joan Pera. Horaris: dimarts 19 i de dimecres a divendres, 20.00; dissabtes, 18.00 i
20.00 (dia 23 no hi ha funció), i
diumenges, 18.00.
왘 Gran
Teatre del Liceu, la
Rambla, 51-59. Òpera Pelléas et
Gaudí Barcelona,
Sant Antoni Maria Claret, 120.
David y Sara. Pegaso ha desaparecido, d’Ever Blanchet. Dir. Òscar Molina. Amb Xavi Casan i
Maria Clausó. Horaris: dimarts i
dimecres, 20.45. Una comèdia
Dalírant (Genial Pintor). Dir. J.F.
Charansonnet. Horaris: dijous i
divendres, 20.45; dissabtes,
18.30 i 20.45, i diumenges,
19.00. Propera estrena, 6 de juliol, Tenessee (W).
왘 Teatre
Goya, Joaquim Costa,
68. Celobert, de David Hare, direcció Josep Maria Pou; amb Josep Maria Pou, Roser Camí, Jaume Madaula. Horaris: de dimarts a divendres, 21.00; dissabtes, 18.00 i 21.30 (dia 23 no
hi ha funció), i diumenges,
18.00.
왘 Teatre
Mélisande, de C. Debussy, dies
27 i 29 de juny i 1, 3, 5 i 7 de juliol. Una de les millors òperes de
la història amb una posada en
escena dirigida per Robert Wilson. Propera òpera, Aida, de G.
Verdi, del 21 al 30 de juliol.
왘 Guasch
Teatre, Aragó 140.
Adults: A força de cançons, Cia.
Som-hi Films. Horaris: divendres i dissabtes, 21.00, i diumenges, 19.00. Infantil: La bella dorment, amb la Cia. Germans Guasch. Horaris: dissabtes, 12.30, 17.00 i 19.00, i diumenges, 12.30 i 17.00.
왘 La
Seca Espai Brossa, c. Flassaders, 40. Del 24 de juny al 29
de juliol, Pallarina, poeeta i puta,
de Dolors Miquel, Mar Gómez i
Magda Puyo. Festival Grec. Horaris: de dimecres a dissabtes,
20.30, i diumenges, 19.00.
왘 La
Villarroel, Villarroel, 87.
Fins a l’1 de juliol, FlyHard a Burundanga, de Jordi Galceran, direcció Jordi Casanovas, amb
Carles Canut, Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers i Sergio
Matamala. Horaris: de dimarts a
dijous, 21.00; divendres, 21.30, i
diumenge, 17.00 i 20.00.
왘 Romea,
Hospital, 51. Fins al 22
de juny, 4 Acords: Bruno Oro +
dir. Ramon Simó (dia 19); Sílvia
Pérez Cruz + dir. Julio Manrique
(del 20 al 22), a les 21.00. I a
partir del 29 de juny, dins el
Grec 2012, Senyoreta Júlia, de
Patrick Marber (a partir de La
d’August
senyoreta
Júlia,
Strindberg), direcció de Josep
Maria Mestres, amb Julio Manrique, Cristina Genebat, Mireia Aixalà. Horaris: de dimarts a di-
vendres, 21.00; dissabtes, 18.30
i 21.00, i diumenges, 18.30.
왘 Sala
Beckett, Alegre de Dalt,
55 bis. Fins al 24 de juny, La balada dels històrics anònims, d’I.
Fox i A. Tarradellas. Horaris: dimecres, 22.00; de dijous a dissabtes, 21.30, i diumenges,
18.30.
왘 Sala
Muntaner, Muntaner, 4.
Converses singulars amb Lídia
Pujol, dia 20, amb la col·laboració d’Elisenda Roca; dia 21, amb
Mayte Martín; dia 22, amb Teresa Forcades, i dia 24, amb Santiago Auserón. Horaris: dimecres, dijous i divendres, 20.30, i
diumenge, 18.00. I fins al 30 de
juny, monòlegs: Crazy Sketch
Show, dimecres, 22.45 (dia 20,
no hi ha funció); Aquellos maravillosos años, amb Jordi Carné,
dijous, 22.45; Katacrack, amb
Miguel Ángel Marín, divendres i
dissabtes, 22.45 (dies 22 i 23,
no hi ha funció); i Mi primera
vez, amb Andreu Casanovas, diumenges, 20.30.
왘 Tantarantana
Teatre, Carrer
de les Flors, 22. Fins a l’1 de juliol, Cia. La Virgueria, 180º de cel
(La llibertat de tornar a començar), d’Aleix Faurò i Isis Martín.
Direc. Aleix Faurò. Horaris: de
dimecres a dissabtes, 21.00, i
diumenges, 19.00.
왘 Teatre
Apolo, Av. Paral·lel,
59. Fins al 29 de juliol, Deseos,
de Luis Pardo. La millor psicomàgia. Horaris: dijous i divendres, 21.00; dissabtes, 18.30 i
21.30, i diumenges, 18.30.
왘 Teatre
Artèria Paral·lel, Av.
Paral·lel, 62. Los Panchos en
concierto, dia 11 de juliol. Hugh
Lliure: Gràcia, Montseny, 47. Els jugadors, autoria i
direcció de Pau Miró. Prorrogat!
Fins a l’1 de juliol. Horaris: de dimecres a divendres, 20.30; dissabtes, 18.00 i 22.00, i diumenges, 18.00.
왘 Teatre
Lliure: Montjuïc, passeig de Santa Madrona, 40-46 /
plaça Margarida Xirgu, 1. Grec
2012 - Festival de Barcelona.
Més informació, a la cartellera
del Festival. Exposició Ros Ribas, fotògraf d’escena, oberta
tots els dies de funció a partir de
les 19.30.
왘 Teatre
Nacional de Catalunya - Sala Gran. Plaça de les
Arts, 1. Agost, Tracy Letts. Dir.
S. Belbel. Prorrogat! Fins al 8 de
juliol. Horaris: de dimecres a dissabtes, 20.00; diumenges,
18.00; dia 23 de juny, no hi ha
funció, i dimarts 26 de juny,
20.00.
왘 Teatre
Poliorama, La Rambla,
115. A partir del 29 de juny, Dubte, de J.P. Shanley. Direcció: Sílvia Munt. Amb Ramon Madaula,
Nora Navas, Rosa Maria Sardà i
Mar Ulldemolins. Horaris: de dimecres a divendres, 21.30; dissabtes, 19.00 i 22.00, i diumenges, 19.00.
왘 Teatre
Tívoli, Casp 8. La Cubana, Campanades de boda. Horaris: de dimarts a divendres,
21.00; dissabtes, 18.00 i 21.30;
diumenges, 18.30.
왘 Versus
Teatre, Castillejos,
179. Últims dies The Lonesome
West, de Martin McDonagh. En
català. Dir. Pepa Fluvià. Horaris:
de dimarts a dissabtes, 21.00, i
diumenges, 19.00; dissabte 23,
tancat. Estrena 5/07 Radiografies, Cia. La Impaciència.
|
52 Apunts
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Les necrològiques
L’Aldea
Guzman Moreno Forés. Va
morir als 88 anys. Exèquies, avui, a les
7 del vespre, a la parròquia de Sant Josep de l’Aldea.
Badalona
José Luis Martín Prados. Exèquies, avui, a les 2 de la tarda, al tanatori de Badalona.
Rafael Ruiz Criado. Exèquies,
avui, a les 12 del migdia, al tanatori de
Badalona.
Teresa Serra Bartrés. Exèquies, avui, a 2/4 d’11 del matí, al tanatori de Badalona.
Barcelona-Collserola
Francisco Bartoli Boria. Va
morir als 79 anys. Exèquies, avui, a
1/4 de 4 de la tarda.
Barcelona-les Corts
Clara Arce Payarols. Va morir
als 89 anys. Exèquies, avui, a 3/4 de 4
de la tarda.
Josefa Belmonte Garcia. Va
morir als 95 anys. Exèquies, avui, a
2/4 d’11 del matí.
Jose Maria Canovas Garriga.
Va morir als 78 anys. Exèquies, avui, a
1/4 de 5 de la tarda.
Jose Gordon Cuesta. Va morir
als 57 anys. Exèquies, avui, a 1/4 de 4
de la tarda.
Felipa Hernando López. Va
morir als 96 anys. Exèquies, avui, a
3/4 de 10 del matí.
Alberto Molina Torrent. Va
morir als 71 anys. Exèquies, avui, a 1/4
de 10 del matí.
Antonia Salvador Peñalver.
Va morir als 74 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 12 del matí.
Barcelona-Ronda
Dalt
Carmen Hidalgo Medina. Va
morir als 68 anys. Exèquies, avui, a
2/4 d’11 del matí.
Manuel Moreno Moral. Va morir als 80 anys. Exèquies, avui, a 2/4
de 5 de la tarda.
Concepcion Rodríguez Jiménez. Va morir als 61 anys. Exèquies,
avui, a les 3 de la tarda.
Barcelona-Sancho
Ávila
Antonio Beltran Martínez.
Va morir als 71 anys. Exèquies, avui, a
les 11.10 del matí.
Juan Bonafont Pellisa. Va morir als 83 anys. Exèquies, avui, a 1/4 de
4 de la tarda.
Nuria Cabane Duce. Va morir
als 82 anys. Exèquies, avui, a les 4 de
la tarda.
Jose Domenech Virgos. Va
morir als 77 anys. Exèquies, avui, a les
9.10 del matí.
Francisco Javier Fernández
Ramos. Va morir als 51 anys. Exèquies, avui, a 2/4 d’11 del matí.
Agustina Fernández Ruiz. Va
morir als 77 anys. Exèquies, avui, a les
10.05 del matí.
Sílvia Font Gazo. Va morir als
48 anys. Exèquies, avui, a la 1.25 del
migdia.
Alícia Fornas Esteban. Va morir als 87 anys. Exèquies, avui, a 3/4
d’1 del migdia.
Maria Garcia Escudero . Va
morir als 95 anys. Exèquies, avui, a les
9.25 del matí.
Carmen Gil Cortes. Va morir als
53 anys. Exèquies, avui, a la 1.10 del
migdia.
Coloma Barbé Rocabert
Professora titular del Departament de Farmàcia i Tecnologia
Farmacèutica de la Facultat de Farmàcia
El rector, el degà de la facultat, la directora del departament,
el professorat, alumnat i personal d’administració i serveis
expressen el seu profund dolor per aquesta pèrdua
i s’uneixen al sentiment de la família.
www.elpuntavui.cat/serveis/necrologiques
Patricio González López. Va
morir als 61 anys. Exèquies, avui, a les
11.25 del matí.
Laurent Claude Guy Fusil. Va
morir als 29 anys. Exèquies, avui, a les
12.05 del migdia.
Dorotea Hernando Aguilera.
Va morir als 85 anys. Exèquies, avui, a
les 9.50 del matí.
Francisco Malagon García.
Va morir als 46 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 4 de la tarda.
Jose Maria Rocamora Seguí.
Va morir als 58 anys. Exèquies, avui, a
les 4.10 de la tarda.
Estanislao Serrat Guix. Va
morir als 71 anys. Exèquies, avui, a 3/4
d’11 del matí.
Juan Gabriel Villegas Callejon. Va morir als 80 anys. Exèquies,
avui, a 2/4 d’1 del migdia.
Barcelona-Sant
Gervasi
Margarita Garriga Farreras.
Va morir a l’edat de 82 anys. Cerimònia exequial, avui, a 2/4 de 4 de la tarda.
Jose Luis Lomas Pascual. Va
morir a l’edat de 53 anys. Cerimònia
exequial, avui dimarts, a 2/4 d’11 del
matí.
L’Espluga de Francolí
Ramon Vidal Rull. Va morir als
66 anys. Exèquies, dilluns 18, a les 6
de la tarda, a la parròquia de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí.
Gavà
Luis Mahedero Calderon. Va
morir als 77 anys. Exèquies, avui, a
2/4 de 12 del matí, al tanatori Ponent
de Gavà.
Josep Sambola Olivé. Va morir
als 77 anys. Cerimònia exequial, avui,
a les 10 del matí, al tanatori Ponent de
Gavà.
Granollers
Pepita Belmonte Puche. Va
morir als 95 anys. Cerimònia exequial,
avui, a 2/4 de 4 de la tarda, al tanatori
de Granollers.
Joaquima Royo Buj. Va morir
als 97 anys. Cerimònia exequial, avui,
a les 11 del matí, al tanatori de Granollers.
L’Hospitalet de
Llobregat-Gran Via
Pilar Alcober Poblador. Va
morir als 75 anys. Exèquies, demà, a
les 11 del matí.
Cristina Arribas Jirona. Va
morir a l’edat de 45 anys. Cerimònia
exequial, avui dimarts, a 2/4 de 10 del
matí.
Benedicta Fernández Fernández. Va morir a l’edat de 86
anys. Cerimònia exequial, avui, a les 11
del matí.
Isabel Jordan Sánchez. Va
morir als 86 anys. Exèquies, avui, a les
10 del matí.
Rosa Puig Ribo. Va morir als 83
anys. Exèquies, avui, a les 12 del migdia.
Gabriel Bienvenido Rodriguez Moreno. Va morir als 66
anys. Exèquies, avui, a 3/4 de 9 del
matí.
Esteher Rubio Garcia. Va morir als 85 anys. Exèquies, avui, a les 4
de la tarda.
Mataró
María Josefa Gutiérrez Martín. Va morir als 62 anys. Exèquies,
avui, a 1/4 de 12 del matí, al tanatori
de Mataró.
Miquel Tristany Alsina. Va
morir als 96 anys. Exèquies, avui, a les
12 del migdia, al tanatori de Mataró.
Palafolls
Joan Fernández Estévez. Va
morir als 64 anys. Exèquies, avui, a les
12 del migdia, a la parròquia de Santa
Maria de Palafolls.
Reus
Ana Diaz de Argandoña Campos. Va morir als 84 anys. Exèquies,
avui, a les 9 del matí, al tanatori de
Reus.
Teresa Ferran Llaveria. Va
morir als 95 anys. Exèquies, avui, a
2/4 d’11 del matí, a la parròquia de
Sant Pere de Reus.
Armando Sanz Hernández.
Va morir als 65 anys. Exèquies, avui, a
les 3 de la tarda, a la sala de cerimònies del tanatori de Reus.
Rubí
Sant Martí Sarroca
Dolores Baldellou Sallen. Va
morir als 81 anys. Exèquies, avui, a les
5 de la tarda, a la parròquia de Sant
Pere de Rubí.
Francisco Ortiz Arévalo. Va
morir als 64 anys. Exèquies, avui, a
3/4 de 4 de la tarda, a l’oratori del tanatori de Rubí.
Joaquim Ferrando Ribas. Va
morir a l’edat de 83 anys. Cerimònia
exequial, avui, a les 10 del matí, a la
parròquia de Santa Maria de Sant
Martí Sarroca.
Sabadell
Andreu Pérez Campoy. Va morir als 92 anys. Exèquies, avui, a les 4
de la tarda, a la parròquia de Sant Vicenç de Castellet.
José Campillo Bagán. Va morir
als 63 anys. Cerimònia exequial, avui,
a les 4 de la tarda, al tanatori de Sabadell.
Julia Cano López. Va morir ahir
als 59 anys. Cerimònia exequial, avui,
a les 5 de la tarda, al tanatori de Sabadell.
Isabel Estudillo Duran. Va
morir als 89 anys. Cerimònia exequial,
avui, a les 11 del matí, al tanatori de
Sabadell.
Isidoro Puigdemasa Algue.
Va morir als 83 anys. Cerimònia exequial, avui, a 2/4 de 12 del matí, a la
parròquia del Santíssim Salvador de
Sabadell.
Jesús Reyes Martínez. Va morir als 74 anys. Cerimònia exequial,
avui, a 2/4 de 5 de la tarda, a la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell.
Antonio Rodríguez Soto. Va
morir a l’edat de 40 anys. Cerimònia
exequial, avui, a 2/4 d’11 del matí, al
tanatori de Sabadell.
Juan Francisco Zamora Peral. Va morir als 47 anys.Cerimònia
exequial, avui, a les 10 del matí, a la
sala de cerimònies del tanatori de Sabadell.
Sant Boi de
Llobregat
Jose Francisco Cortes Ortega. Va morir als 44 anys. Exèquies,
avui, a les 5 de la tarda, al tanatori de
Sant Boi de Llobregat.
Jose Martínez López. Va morir
als 80 anys. Exèquies, avui, a 2/4 de
10 del matí, al tanatori de Sant Boi de
Llobregat.
Antonio Ruiz Sola. Va morir als
84 anys. Cerimònia exequial, avui, a
2/4 de 12 del matí, a Sant Boi de Llobregat.
Sant Feliu de
Llobregat
Josefa Franco Pereira. Exèquies, avui, a 1/4 de 12 del matí, al tanatori de Sant Feliu de Llobregat.
Josefa Sagues Aloma. Exèquies, avui, a les 10 del matí, al tanatori de Sant Feliu de Llobregat.
Jordi Sans Vallès. Exèquies,
avui, a la 1 del migdia, a la catedral de
Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat.
Sant Vicenç de
Castellet
Santa Coloma de
Queralt
Maria Luz González Veiga. Va
morir als 42 anys. Exèquies, avui, a les
5 de la tarda, a la parròquia de Santa
Coloma de Queralt.
Sitges
Emilio Comas Junyent. Va morir als 82 anys. Exèquies, avui, a les 5
de la tarda, a la parròquia de Sant
Bartomeu i Santa Tecla de Sitges.
Tarragona
Emilio Roca Talarn. Va morir
als 74 anys. Cerimònia exequial, avui,
a 2/4 de 10 del matí, a la parròquia de
Sant Josep Obrer (Torreforta) de Tarragona.
Diego Segura González. Va
morir als 76 anys. Cerimònia exequial,
avui, a 2/4 de 4 de la tarda, a la parròquia de Sant Josep Obrer (Torreforta)
de Tarragona.
Maria Valldosera Tarrago.
Va morir als 90 anys. Cerimònia exequial, avui, a les 5 de la tarda, a la
parròquia de Sant Joan de Tarragona.
Terrassa
Carmen Rubio Cortes. Va morir als 88 anys. Exèquies, avui, a les 10
del matí, al Temple de Terrassa.
Tiana
Carlos Beltran Bellés. Exèquies, avui, a 1/4 de 12 del matí, al tanatori de Tiana.
Vilanova i la Geltrú
Antonio Ramos Camps. Va
morir als 66 anys. Cerimònia exequial,
avui, a les 10 del matí, a la parròquia
de Sant Antoni Abat de Vilanova i la
Geltrú.
Vilassar de Dalt
Maria Pons Claramunt. Va
morir als 92 anys. Exèquies, avui, a les
5 de la tarda, a la parròquia de Sant
Genís de Vilassar de Dalt.
Vilassar de Mar
Juan José Sánchez Ambas. Va
morir als 86 anys. Incineració, avui, a
2/4 de 12 del matí, al crematori cementiri les Valls de Mataró.
| 53
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
Literatura
juvenil en
l’últim ‘Via
llibre’ del 33
Comunicació
Tanca temporada amb
Albert Casals, un jove
que viatja pel món des
dels 14 anys amb cadira
de rodes i sense diners
Els rècords d’audiència del curs del programa de TV3 s’han aconseguit amb els
últims reportatges sobre les participacions preferents i l’estoc immobiliari
‘30 minuts’ més proper
18,6%
16,8%
19,0%
16,5%
17,9%
Desconstrucció
Amèrica
en fallida
El preu de
Quan
ser els
érem
primers francesos
I tu, d'on
ets?
La festa
del cel
Els
Assignatuguerrers
res
de la Mina pendents
03/06/2012
17/06/2012
29/01/2012
15/01/2012
20/05/2012
08/01/2012
05/02/2012
27/11/2011
Més enllà de les
temàtiques de
cada edició, el
clàssic de la
cadena catalana
té un públic fidel
televisiu entre els catalans. Així, independentment de les temàtiques
de cada edició, 30 minuts
té un públic fidel: en les
33 emissions des de l’inici
de temporada fins diumenge passat, el programa obté una mitjana de
529.000 espectadors i
una quota del 15,9%.
Les conseqüències de la
25/03/2012
crisi i la situació econòmica actual s’han reflectit en
els continguts dels reportatges d’aquest curs. Així,
el segon treball més vist
–pel que fa a nombre
d’espectadors– ha estat El
negoci del deute, emès al
novembre i en què ja es
qüestionava la factura
dels anys de creixement a
còpia de crèdit. El repor-
607.000
I els meus El negoci
diners? del deute
616.000
618.000
19,2%
619.000
18,5%
621.000
20,1%
621.000
19,1%
628.000
20,1%
633.000
El 30 minuts més vist
aquest curs, del setembre
fins ara, ha estat I els meus
diners?, emès el 3 de juny.
El reportatge sobre les
participacions
preferents, que ha comprat
ETB, va tenir 707.000 espectadors i un 20,1% de
mitjana. L’interès va ser
creixent:
el
màxim
(857.000 i 24,4%) va ser
en l’últim minut. En canvi, l’edició menys seguida,
quant a quota, va ser Síria, l’exèrcit rebel, emès el
19 de febrer, un reportatge produït per l’agència
francesa Magneto Presse
que va reunir una audiència mitjana de 344.000
espectadors i una quota
del 10,6%. Quant a nombre d’espectadors, el menys vist va ser Els pirates
de Murdoch, de la BBC:
300.000 espectadors i
un 10,7% de quota.
La comparativa és
simptomàtica de l’interès
i les preferències dels espectadors amb relació a
un programa que al llarg
de 28 anys d’emissió ininterrompuda ha sabut instaurar més que un hàbit
671.000
BARCELONA
Audiències del ‘30 minuts’: els 10 reportatges més vistos del curs
707.000
Gemma Busquets
11/12/2011
tatge de diumenge sobre
l’estoc immobiliari que hi
ha a l’Estat s’ha situat com
el tercer més vist, empatat
en quota de pantalla amb
el treball rècord de la temporada. L’ensenyament és
també un altre contingut
estel·lar del 30 minuts. Així, el reportatge francès El
preu de ser els primers sobre els estudiants de Co-
rea del Sud –país que obté
les màximes puntuacions
en l’informe Pisa– s’ha situat com el cinquè més
vist i el primer sense un
rerefons econòmic.
30 minuts va inaugurar
temporada el 18 de setembre amb una radiografia
històrica sobre les autonomies –Història del cafè
per a tots– que va tenir un
seguiment de 451.000 espectadors i un 13,6% de
quota. La memòria històrica s’ha abordat a Desafectes a la República
(488.000 i un 15%). I en
l’any de la treva definitiva,
30 minuts ha continuat el
seguiment especial que
sempre ha tingut envers el
conflicte al País Basc. De la
vintena de reportatges
que n’ha fet, destaca
l’emès el 4 de març, El perdó (502.000 amb un
14,9%), que va tenir una
gran repercussió més enllà de les audiències. També són ressenyables La
festa del cel –sobre aeroports tancats–, amb
618.000 espectadors i un
19% de quota; Els profetes
de l’Apocalipsi (520.000 i
un 18,5%), i Situació límit
(565.000 i un 16,4%), sobre la pobresa al país. ■
L’oposició proposa un nou model per a Canal 9
Esmena conjunta
de PSPV-PSOE,
Compromís
i Esquerra Unida
Redacció
VALÈNCIA
Els grups parlamentaris
del PSPV-PSOE, Compromís i Esquerra Unida del
País Valencià (EUPV) a les
Corts Valencianes van presentar ahir una esmena
conjunta a la totalitat amb
un text alternatiu consensuat en rebuig del projecte
de llei de la Ràdio Televisió
Valenciana (RTVV) proposat pel PP. El secretari general dels socialistes valencians, Ximo Puig; el
portaveu de Compromís,
Enric Morera, i la coordinadora general d’Esquerra
Unida del País Valencià
(EUPV), Marga Sanz, van
comparèixer en roda de
premsa conjunta per presentar un text que aposta
per una major pluralitat
en els òrgans de representació, l’allunyament dels
mitjans públics del “control partidista”, el treball
en favor del servei públic i
la defensa de la llengua i la
cultura valencianes.
La proposta alternativa
tripartita està basada en
la Declaració de Burjassot, un text consensuat
per la plataforma Sí a
RTVV. Aquesta declaració
recull entre les seves prin-
D’esquerra a dreta, els representants de l’oposició
valenciana: Enric Morera, Marga Sanz i Ximo Puig ■ ACN
cipals premisses la necessitat d’un gran “pacte polític” amb una direcció general i consell d’administració escollits per dos terços de la cambra.
El nou model aposta pel
valencià com a llengua
pròpia i reclama garantir
l’equilibri territorial i l’expressió plural de la societat, assumir la funció de
motor de la indústria audiovisual, així com una
gestió responsable. ■
|
54 Comunicació
|
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
La graella
TV3
33
8tv
Super 3/3XL
Esport 3
————————————————————————————————————————————————————
————————————————————————————————————————————————————
—————————————————————————————————
—————————————————————————————————
—————————————————————————————————
06.00 Notícies 3/24.
08.00 Els matins. Convidat: Jorge Fernández
Díaz, ministre d’Interior.
13.20 El Gran Dictat.
09.55
10.44
11.00
11.44
11.50
12.47
13.00
13.30
13.55
07.00 8 de 8.
07.30 Diagnòstic: Assassinat.
08.10 Resum 8 al dia.
09.00 Televendes.
11.00 Resum 8 al dia.
11.50 Diagnòstic: Assassinat.
12.35 S'ha escrit un crim.
13.30 AruCitys.
07.20 Les Tres Bessones.
07.50 Doraemon.
08.45 Lila.
09.00 mic 3.
10.35 Asha.
11.00 Lou!.
11.30 Contes clàssics.
11.45 Un minut al museu.
11.50 Léonard.
12.20 Master Hamsters.
13.10 Què hi ha, ScoobyDoo?.
11.10 Volei Platja. Final
Grand Slam femení a
Roma.
12.26 Crackòvia. Cap. 17.
12.56 Efectivament.
14.01 Futbol Cat..
14.31 Adrenalina. Billabong
pro Taihití 2010 (surf).
15.15 Adrenalina. Rip pro
Bell's Beach 2011
(surf).
15.45 TN Esports.
16.00 El gran guerrer. El Brasil.
16.52 La gran guerrera.
19.30 Crackòvia. Cap. 17.
20.09 Zona UFEC.
20.20 Triatló. Copa del Món.
21.49 Guerra al volant.
22.33 Triatló. Copa del Món.
23.00 Efectivament.
14.00 Telenotícies comarques.
14.20 El medi ambient. Paulònia: una alternativa per a fusta i energia.
14.30 Telenotícies migdia.
15.40 Cuines. Caneló d'albergínia i mató.
15.50 La Riera. Cap. 514.
16.30 Divendres. Com podem sobreviure a la
crisi? Quina actitud hem d'adoptar?
Tres savis ho han analitzat per nosaltres, i ens hi orientaran: Sebastià Serrano, Àlex Rovira i Francesc Torralba.
18.30 Julie Lescaut. Un home desapareix.
20.15 Esport Club.
20.35 Espai Terra.
21.00 Telenotícies vespre.
21.50 Alguna pregunta més.
L’Homo APM? vol
fer d’agent de
seguretat
22.30 Terreny personal. Cap. 8 La Barceloneta.
23.30 Valor afegit. El sector biotecnològic.
00.00 Pel·lícula. Dog soldiers.
01.50 Ventdelplà. Cap. 201.
02.50 Blues a l'estudi. The Birdie Num Num
Trio.
03.50 Blues a l'estudi. The Walking Stick Man.
05.00 Notícies 3/24.
14.35 Jo què sé! 15.05 Primera sessió. Generación robada. 16.40 Infobarris. 16.50 El pla B. 17.10 Embruixada. 17.35 Connexió Barcelona.
19.40 El pla B. 20.00 BTV Notícies
vespre. 20.30 Infobarris. 20.40 Taula reservada. 21.05 Boig per tu.
21.30 Jo què sé! 22.00 Les notícies
de les 10. 22.40 El temps. 22.50 Telemonegal. Convidada: Julia Otero.
El 9
—————————————————————————————————
17.05 PID. 17.30 Al pot petit. 18.00
La setmana. 18.30 Gaudeix la festa.
19.00 Criatures. 19.30 Esports en
xarxa. 20.00 Socarrats. 20.30 El 9
informatiu. 21.00 La terrassa. 21.30
Angle obert. 23.00 El 9 informatiu.
23.30 La terrassa.
Tac 12
—————————————————————————————————
18.30 Nius. 19.00 Caixa màgica /
Criatures. 19.30 Esports en xarxa.
20.00 Notícies 12. 20.30 Saló de
plens. 21.00 10 comarques. 21.30
Socarrats. 22.00 Notícies 12. 22.30
Saló de plens. 23.00 10 comarques.
23.30 La Malla tendències.
Canal Reus
—————————————————————————————————
18.00 Les notícies. 18.30 Al pot petit. 19.00 Caixa màgica. 19.10 Criatures. 19.30 Esports en xarxa. 20.00
Notícies. 20.30 Tribuna. 21.30 Pica
Lletres. 22.00 Notícies. 22.30 Tribuna. 23.30 La malla tendències.
Lleida TV
—————————————————————————————————
18.45 La caixa màgica. 19.00 Podria
ser. 19.15 Aran TV. 19.30 XS Esports. 20.00 Notícies vespre. 20.45
El temps. 20.49 Anem a dormir.
20.50 El debat de Lleida activa.
21.30 Lleida al dia. 23.00 Notícies
vespre. 23.45 Televenda.
15.50 La tata.
16.15 Inspector Wolff.
17.05 Diagnòstic: Assassinat.
Mort en directe.
17.55 Camins misteriosos. La
dama de gris.
18.50 8 al dia. Oliver Tauste i
Pere Cervantes, autors
del llibre ‘Tranki
pap@s’, ens parlaran
del seu llibre i que cal
fer per estar segurs a
la xarxa. I Gonzalo Bernardos, Rafael Nada i
Marta Lasalas, analitzaran l’actualitat.
14.25 Ciència i islam.
15.30 Ferrocarrils romàntics.
15.58 Lonely Planet: rutes per descobrir.
16.44 Bon viatge. Roma i la costa.
16.55 Latituds. Defensant la llengua.
17.20 La Sonora. Cap. 28.
17.45 Ànima. María Bayo.
18.35 Cronos. Amèrica abans de Colom.
19.30 Itàlia des de l'aire.
20.00 La meva cuina grega.
20.26 Forquilla i motxilla.
21.00
21.10
21.50
22.15
22.40
Cuines. Caneló d'albergínia i mató.
La Riera. Cap. 514.
Via llibre.
Valor afegit. Sector biotecnològic.
Singulars. Emilio Lledó: un filòsof en
primera línia.
El filòsof Emilio
Lledó és el
protagonista del
programa
Gonzalo Bernardos repassa
l’actualitat
23.30 60 minuts. Quanta gent pot viure al planeta Terra?.
00.23 Latituds. Defensant la llengua.
00.55 Mars del món. L’Illa de Vancouver.
01.40 Cita amb el drac.
22.00 Gran cinema. Joe Kidd.
23.45 Pel·lícula. Scaramouche.
01.40 Clips.
14.00 Fanboy i Chum Chum.
14.50 Martin Mystery.
15.35 Els pingüins de Madagascar.
16.25 Les Tres Bessones.
17.15 mic 3.
18.05 Una mà de contes.
18.20 Clifford, el gran gos
vermell.
18.45 La Supermots.
19.30 Info k.
19.45 Espies de veritat.
20.10 Els nous misteris de
l'Scooby-Doo.
20.35 Scooby-Doo, on ets?.
20.55 Tom i Jerry.
21.15 Bugs Bunny i els seus
amics.
21.25 Tom i Jerry.
21.30
22.20
23.00
23.45
00.35
00.55
01.20
01.45
Bola de drac Z.
Diaris de vampirs.
Jet lag.
Misfits. T3E7.
Blog Europa. Cap. 103.
One piece.
Evangelion.
Doctor Who.
IB 3 sat
—————————————————————————————————
14.00 IB3 notícies migdia.
15.30 Un segle de pinyol
vermell.
15.55 A pedals.
16.25 Calabruix.
16.50 El perquè de les coses.
17.20 Una ullada cap enrere.
17.35 Mossèn Capellà.
19.00 La mirada.
20.00 Una micona més.
20.30 IB3 notícies vespre.
21.25 Apassionats.
22.25 Al detall.
22.55 Calabruix.
Cinema a casa
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
◗ SENSE QUALIFICAR / ★ DOLENTA / ★★ REGULAR / ★★★ BONA / ★★★★ MOLT BONA
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
MAROA
PEL·LÍCULA
HORA
CADENA
CRÍTICA
PÚBLIC GÈNERE
DIRECCIÓ
INTÈRPRETS
La 2 / 22.00
Maroa (2005)
22.00
La 2
★★
★★★
Drama
Solveig Hoogesteijn
Tristán Ulloa, Elba Escobar
Maroa. Veneçuela,
2005. 102'. Gèn.: Drama. Dir.: Solveig Hoogesteijn. Int.: Tristán
Ulloa, Elba Escobar.
Maroa té 11 anys i malviu pels carrers de Caracas. Quan veu tocar Joaquín, un músic ambulant, sorgeix entre ells
una amistat que els farà
canviar.
Joe Kidd (1972)
22.00
8tv
★★★
★★★
Western
John Sturges
Clint Eastwood, Robert Duvall
El beso del dragón (2001)
22.35
La Sexta
★★
★★
Acció
Chris Nahon
Jet Li, Bridget Fonda, Tcheky Karyo
Scaramouche (1952)
23.45
8tv
★★★★
★★★★ Aventures
George Sidney
Stewart Granger, Eleanor Parker
Dog Soldiers (2002)
00.00
TV3
★★
★★
Fantàstica
Neil Marshall
Sean Pertwee, Kevin McKidd
Seducción peligrosa (2004)
00.30
Antena 3 TV
★★
★★
Drama
Robert Markowitz
Melanie Griffith
110368-1033133J
BTV
—————————————————————————————————
Dins de l’úter: animals insòlits.
Vida: el rodatge. Peixos fora de l'aigua.
El documental. Miratges.
Valor Afegit Innovació.
Segle XX. L’Església rebel.
City folk (versió curta).
Itàlia des de l'aire.
La meva cuina grega.
Forquilla i motxilla.
SCARAMOUCHE
JOE KIDD
8tv / 23.45
Scaramouche. EUA,
1952. 109'. Gèn.: Aventures. Dir.: George Sidney. Int.: Stewart Granger, Eleanor Parker.
André Moreau, un jove a
qui agraden molt les dones i la xicota del qual està farta de sentir promeses de matrimoni que no
arriben mai a complir-se,
veu com la seva vida canvia completament quan
es decideix a donar suport al seu amic Felip, un
instigador que promou
una revolució a França.
8tv / 22.00
Joe Kidd. EUA, 1972.
87'. Gèn.: Western. Dir.:
John Sturges. Int.: Clint
Eastwood, Robert Duvall.
La història es repeteix:
fa uns anys van arribar
demanant permís per
instal·lar-se i ara reclamen
la
propietat
d’aquells terrenys.
EL BESO DEL DRAGÓN
La Sexta / 22.35
Kiss of the dragon. Estats Units-França, 2001.
94'. Gèn.: Acció. Dir.:
Chris Nahon. Int.: Jet Li,
Bridget Fonda.
Li Jian és un policia de
Hong Kong que viatja a
París per detenir un perillós traficant de drogues.
DOG SOLDIERS
TV3 / 00.00
El cartell de la pel·lícula ‘Maroa’
Dog Soldiers. Gran Bretanya, 2002. 105'. Gèn.:
Fantàstica. Dir.: Neil
Marshall. Int.: Sean
Pertwee, Kevin McKidd.
Un grup de soldats de les
forces especials britàniques fan maniobres als
boscos d’Escòcia. Aviat
començaran a viure esdeveniments estranys i
hauran de lluitar contra
un ramat d’homes llop
assedegats de sang.
SEDUCCIÓN
PELIGROSA
Antena 3 TV / 00.30
Letal seduction-AkaHeartless. EUA, 2004.
82'. Gèn.: Drama. Dir.:
Robert Markowitz. Int.:
Melanie Griffith.
Una advocada sense escrúpols estafa immigrants que volen aconseguir la targeta de residència. Un jove periodista ambiciós intenta desemmascarar-la.
| Comunicació | 55
EL PUNT AVUI
DIMARTS, 19 DE JUNY DEL 2012
La 1
La 2
Antena 3
Cuatro
Tele 5
La Sexta
———————————————————————————
———————————————————————————
———————————————————————————
———————————————————————————
———————————————————————————
———————————————————————————
06.00 Noticias 24H.
06.30 Telediario Matinal.
09.00 Los desayunos
de TVE. Convidat: Juan Verde,
codirector Internacional de la
Campanya de Reflexió del President Barack Obama.
10.15 La mañana de La
1.
09.30 Aquí hay trabajo.
10.00 La aventura del
saber.
11.00 Grandes documentales. Las
profundidades
oceánicas.
12.00 Para todos La 2.
13.40 Documentos TV.
Cyborgs... muy
humanos.
06.15 Las noticias de la
mañana.
09.00 Espejo Público.
Convidat: Juan
David, cosí de
Ruth Ortíz. I José
María Gay de Liébana, parlarà de
la situació econòmica europea.
12.15 Karlos Arguiñano
en tu cocina.
12.45 La ruleta de la
suerte.
06.30 Puro Cuatro.
06.45 El zapping de
Surferos.
07.30 Top Gear.
09.30 Alerta Cobra.
Truck Stop.
10.30 Rush.
11.30 Alerta Cobra. El
fiscal.
12.30 Las mañanas de
Cuatro.
06.00 Fusión sonora.
06.30 Informativos Telecinco matinal.
Convidat: Ciro de
Quadros, epidemiòleg, premi
Fundació BBVA
Fronteras del Conocimiento en
Cooperació.
08.55 El programa de
Ana Rosa.
12.45 Mujeres y hombres y viceversa.
06.00 Teletienda.
07.00 laSexta en concierto.
08.15 Carreteras secundarias. Nájera
(La Rioja).
09.10 Crímenes imperfectos.
10.35 Real NCIS.
11.30 Crímenes imperfectos: Historias
Criminales.
12.30 Al rojo vivo.
13.55 laSexta Noticias.
14.30 De buena ley.
15.00 Informativos Telecinco.
16.00 Sálvame diario.
20.15 Previo Eurocopa
2012.
20.45 Eurocopa 2012.
Inglaterra - Ucrania.
15.00 laSexta Deportes.
15.35 El millonario.
16.15 Bones. Una madre y un niño en
la bahía / El chico de la mortaja.
18.05 Navy: Investigación Criminal. El
día de la madre /
Doble identidad.
19.55 laSexta Noticias.
20.55 laSexta Deportes.
L'Informatiu.
Corazón.
Telediario 1.
El tiempo.
Amar en tiempos
revueltos.
17.25 Corazón apasionado.
19.30 + Gente.
14.00
14.30
15.00
16.15
16.30
21.00 Telediario 2.
22.05 El tiempo.
22.15 Españoles en el
mundo. Sri Lanka.
23.15 Españoles en el
mundo. Londres.
00.20 Conectando España. Zuheros y
sangüesa.
01.15 Repor. De mi
tierra, lo mejor.
01.45 La noche en 24
horas.
03.45 TVE es música.
05.30 Noticias 24H.
14.40 Docufilia.
15.35 Saber y ganar.
16.05 Grandes documentales. Las
profundidades
oceánicas.
17.00 El hombre y la
Tierra. El hosquillo, osos / El
águila real I.
18.00 Docufilia. La ciudad perdida del
Faraón.
18.50 La felicidad en 4
minutos.
18.55 Biodiario.
19.00 Bubbles.
19.30 Para todos La 2.
20.00 L'Informatiu.
20.30 Continuarà....
Juan Zelada i Josep Maria Rodríguez.
21.00 Docufilia. Victoria en el Pacífico.
22.00 Versión española. Maroa.
00.05 La 2 Noticias.
14.00 Los Simpson.
15.00 Antena 3 Noticias 1.
16.15 Bandolera.
17.30 El secreto de
Puente Viejo.
18.30 ¡Ahora caigo!.
19.45 Atrapa un millón.
21.00 Antena 3 Noticias 2.
21.30 Deportes.
21.35 El tiempo.
21.45 El hormiguero
3.0. Convidats:
Josema Uste,
Agustín Jiménez i
Felisuco i la seva
obra ‘El sopar
dels idiotes’.
22.30 Luna, el misterio
de Calenda.
00.30 Cine. Seducción
peligrosa.
01.45 World Poker
Tour.
14.00 Noticias Cuatro.
14.50 Deportes Cuatro.
16.00 House. Tres historias / Sucesos
adversos / La
suerte de Trece/
Dejan que coman
tarta.
19.45 Noticias Cuatro.
20.45 Eurocopa 2012.
Suecia - Francia.
22.45 Perdidos en la
tribu.
00.45 Conexión Samanta. Vacaciones en el mar.
01.45 Conexión Samanta. Fiesta en
Punta Cana.
02.45 Cuatro Astros.
22.30 Hay una cosa
que te quiero decir.
01.45 I love TV (noche).
02.30 Minutos mágicos.
04.00 Infocomerciales.
05.00 Fusión sonora.
21.30 El intermedio.
22.35 El taquillazo. El
beso del dragón.
00.20 Numb3rs. Piloto.
01.10 Numb3rs. Principio de incertidumbre.
02.00 Astro TV.
Apunts de programació
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
(C) EMISSIÓ CODIFICADA / (D) DUAL / (E) ESTÈREO / (T) SUBTITULAT PER TELETEXT / (I) COMENTAT PER A INVIDENTS A TRAVÉS DEL DUAL
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
VALOR AFEGIT
33 / 22.15 i TV3 / 23.30
Catalunya té un potent
sector
biotecnològic,
que, després d’una dècada de creixement, està
en un moment crucial
per mantenir la seva fortalesa. Hi ha tecnologia i
capital humà, però falten
diners per acabar moltes
investigacions i convertir-les en productes que
arribin al mercat. Sense
finançament, tots els esforços del sector es podrien esvair. El programa ho analitza
Imatge de la zona del port ■ TV3
60 MINUTS
33 / 23.30
La Barceloneta
TERRENY PERSONAL
TV3 / 22.30
Aquest capítol ens porta
al passat i al present de
la Barceloneta, un terreny en forma de triangle que se situa entre
l’hotel Arts, l’hotel Vela i
el Palau de Mar, i on fa
poc més de 250 anys es
va construir un barri
sencer, un espai que fins
ara ha conservat una
gran personalitat i un
fort sentiment de perti-
nença.
Els protagonistes del
programa ens mostraran
les transformacions del
barri i ens explicaran
com les han viscudes.
També hi participen els
nens de l’escola Mediterrània de la Barceloneta;
Dani Macaco hi canta La
república de la tramuntana, i l’escriptor Antoni
Garcia Llorca hi llegeix
un fragment de la seva
novel·la El salvatge.
El prestigiós naturalista
David Attenborough investiga si el món s’encamina cap a una crisi de la
població.
La ràdio
AMB LLUM PRÒPIA.
Ràdio Estel /20.00
En l’edició d’avui, el
periodista Joan Armengol conversa amb
la dibuixant Pilarín
Bayés, que aquest any
celebra els 50 anys de
trajectòria professional.
Audiències Catalunya
Divendres, 15 de juny del 2012
PROGRAMES MÉS VISTOS
CANAL
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
TV3
TV3
Tele 5
TV3
Tele 5
TV3
TV3
Tele 5
La 1
Antena 3
Telenotícies migdia
La Riera
Eurocopa: Suècia - Anglaterra
Telenotícies comarques
De buena ley
Telenotícies vespre
Cine: Diamant de sang
Informativos Tele 5 15.00h
Amar en tiempos revueltos
El secreto de Puente Viejo
ESPECTADORS
551.000
472.000
433.000
391.000
356.000
334.000
317.000
310.000
300.000
267.000
Dissabte, 16 de juny del 2012
PROGRAMES MÉS VISTOS
CANAL
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
TV3
La 1
TV3
TV3
Tele 5
La 1
La 1
Antena 3
Antena 3
TV3
Telenotícies migdia
Bàsquet: Barça - Real Madrid
Telenotícies vespre
Cine: Retorn a Brideshead
Eurocopa: R. Txèquia - Polònia
Cine: Waterworld
Telediario 1
Cine: Marea alta
Cine: Paraíso robado
Cine: Operació Swordfish
ESPECTADORS
436.000
392.000
374.000
291.000
290.000
278.000
245.000
243.000
242.000
232.000
Diumenge, 17 de juny del 2012
PROGRAMES MÉS VISTOS
CANAL
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Tele 5
TV3
TV3
Tele 5
La 1
TV3
Tele 5
TV3
Antena 3
Eurocopa: Portugal - Holanda
30 minuts: Desconstrucció
Telenotícies migdia
Motos: GP Gran Bretanya
Cine: V de Vendetta
Telenotícies vespre
Post Moto GP
APM? Extra
Cine: Amenaza en el paraíso
ESPECTADORS
727.000
633.000
516.000
497.000
474.000
426.000
416.000
370.000
369.000
La
mirada
Toni Vall
[email protected]
Indignitats
—————————————————————————————————
1
Un calfred em recorre
el cos cada vegada que
veig un d’aquests
anuncis d’alarmes que ens
volen convèncer de contractar els serveis de l’empresa perquè no fos cas
que, per culpa de la crisi,
una banda de lladres organitzats ens entressin a robar a casa. Tothom té dret
a guanyar-se la vida i tothom sabrà quin és el sistema de promoció, màrqueting i publicitat que més li
convé, però hi ha vegades
que un sent una certa i
raonable indignació. Són
aquells moments en què
un percep que l’aprofitament dels baixos instints
de l’ésser humà està sent
excessiu. És indigne que,
per obtenir rèdit econòmic, una empresa decideixi cultivar la por del ciutadà d’aquesta manera, advertint-lo que hi ha un risc
raonable que casa seva
pugui ser profanada.
Hi ha vegades
que un sent una
certa i raonable
indignació
2
I més indignitats. Ja sé
que com més es parli
d’ells més propaganda
se’ls fa, i això no convé,
però suposo que columnes com aquesta també
han de contribuir a desemmascarar les males practiques periodístiques. O sigui que des d’aquí no em
fa recança assenyalar amb
el dit una vegada més la
indignitat permanent d’El
gato al agua i els seus collaboradors. Aquest individu d’insigne currículum
anomenat Eduardo García
Serrano va dir l’altre dia
que els dos governs tripartits de Catalunya estaven
inspirats pel nacionalsocialisme, o sigui, pel nazisme. Em va cridar l’atenció
que es referís a aquest terme de manera despectiva
–per desacreditar i insultar aquell que s’hi inspira–
algú que tant enyora el règim que va governar Espanya durant quatre dècades. Deu tenir un cacau
mental considerable.
ULL DE PEIX
L’entrevista Tere Moreno
Isabel-Clara
Simó
A Barcelona
és un local de
referència
quan toca
anar a fer una
orxata. Amb
un segle
d’història a
les esquenes,
el Tio Che ja
és un clàssic
que conserva
un caliu
entranyable.
La Tere
Moreno,
la seva
propietària,
en té part
de culpa
Grans enigmes
JUANMA RAMOS
“Procurem innovar, però
sempre triomfa el clàssic”
Francesc Espiga
BARCELONA
Amb la crisi actual aconseguir
que un negoci arribi als 100 anys
és gairebé una heroïcitat. Quin és
el secret del Tio Che?
La base és fer un bon producte i
cuidar molt la matèria primera.
També intentem despatxar amb
carinyo i amabilitat, una actitud
que la gent sempre agraeix. Ara
bé, el més important sempre és el
gènere, si no la gent no vindria.
Per molt simpàtic que siguis, si no
despatxes una cosa que val la pena, el client no et respon.
L’orxata continua sent el vostre
producte estel·lar?
És la reina de la casa. Un dels
secrets és fer servir xufes amb
DO, però la clau també està
a calcular molt bé les proporcions d’aigua i sucre.
El Tio Che és un negoci de tradició familiar, ja està assegurat
el relleu?
Ara mateix tenim les nostres filles treballant a l’obrador i, per
tant, la cinquena generació del
negoci ja està en marxa. També
hi ha una néta, d’un any i mig,
que ja s’hi passeja i comença a remenar les xufes amb l’aigua. Pel
relleu, doncs, no cal patir.
Tot i que el negoci es va iniciar a
la Barceloneta, ha acabat arrelant al Poblenou. Imaginar-lo fora
de la Rambla és un impossible?
Qui ho sap, potser si ens haguéssim establert en un altre lloc ara
seria conegut per haver acollit el
Tio Che (riu). Però ara mateix sí
que és cert que la rambla del Poblenou i el nostre establiment,
van una mica lligats i hem establert una connexió molt especial
amb el barri i el seu veïnat.
La possibilitat de servir altres establiments o de fer producció industrial és plausible?
Tenim un obrador petit, i fer
aquest salt seria molta feina i
som els que som. Ampliar la maquinària o el local per passar a
fer producció ens faria perdre
aquest toc artesanal dels nostres
productes, i això és una cosa que
no volem fer. Tampoc ens cal.
Les orxates envasades han fet
mal al producte?
Una mica sí, perquè molta gent
ve i, quan tasta la nostra, diu
que no els agrada perquè prèviament han provat l’envasada. La
nostra no té lactosa i, és clar,
mai no serà el mateix.
Us vénen molts turistes?
Déu n’hi do, sobretot els que estan en hotels aquí a prop. Fa gràcia perquè veuen la gent fent cua,
s’hi posen, i molts ens demanen
batuts. Llavors, jo els dono l’orxata o la llet merengada perquè
les tastin. I si els poses una bola
de gelat ja queden enlluernats
i acaben venint cada dia.
Barcelona:
C/Tàpies, 2.
08001
93 227 66 00
Girona:
Santa Eugènia, 42.
17005
972 18 64 00
Dipòsit legal:
B20.249-1976
1 0 0 0 2 9
4 2 7 9 5 5
8
136862-1057380®
1 2 2 5 2
En el cas dels gelats cal respectar
la tradició o innovar una mica?
En el nostre cas procurem innovar, però sempre acaba triomfant el clàssic. Tu pots fer bar-
reges més o menys peculiars,
però la gent sempre acaba demanant els gustos més tradicionals, com ara vainilla, xocolata,
llimona, xixona...
¿No heu observat que quan tallem ceba plorem menys que abans, com si les cebes haguessin perdut alguna virtut irritant?
¿Us heu adonat que en els partits de bàsquet
ja no se sent aquell insuportable nyiic-nyiic que
feien les soles de les sabates dels jugadors? (Per
cert: hem guanyat la lliga, vostès i jo també, i
amb els nostres colors, no amb colors aliens.)
¿Heu reparat en la quantitat de joves que
mengen a ple sol? On és aquella cobejada
ombreta, a les terrasses o al camp? ¿Com
es pot menjar una paella sota els rajos
inclements del sol?
¿Heu sentit la cançoneta de moda, “Ai, se
eu te pego!”, insultant en totes les accepcions
de la paraula pego?
¿Heu rumiat en l’absurditat d’estirar-se
la pell perseguint el somni de la joventut, mentre les artèries, els ossos i les vísceres envelleixen fora del control estètic?
¿Us heu plantejat un enigma que és força revelador? Em refereixo a aquest fet: vas pel carrer, o ets al metro o al tren i entren una colla de
xicots amb banderes espanyoles; en una altra
ocasió els qui entren van amb banderes catalanes. ¿Són manies meves o un grup amb banderes espanyoles em produeix pànic i el de les catalanes, alegria? ¿Només em passa a mi?
¿Heu quedat estupefactes en saber que qui
controla els bancs, el Banc d’Espanya, té els
peus de fang, i que qui controla la justícia (i el Tribunal Suprem),
també? Pre¿Són manies
sumptament,
meves o un grup
vull dir, glups.
¿Heu vist al- amb banderes
gun altre país
espanyoles em
al món on la
gent pel carrer produeix pànic?
llanci peles de
taronja i de plàtan al seu president? ¿Us heu
preguntat a qui representa un manso a qui només segueix un minso percentatge en el seu
afany lingüicida i a qui almenys un diputat està disposat a desobeir? ¿No ens deien que
“no es la hora de identidades”?
¿Heu llegit que els pobles que estan declarant persona non grata el rei d’Espanya van
en augment?
¿Heu sabut que han donat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al pare Massot, i
que aquest savi, humil i tenaç, va merèixer
una ovació immensa, amb tota justícia?
¿Heu traduït l’eslògan “Juntos, podemos”,
que en catalana llengua és: “Separats, podem!”?