Descarrega catàleg - Galeria Marc Domenech

2
EXPOSICIÓ: 16 juny - 28 juliol 2011
Oriol
Galeria d’Art
Provença, 264
08008 Barcelona
Tel.: 93 215 21 13
Fax: 93 215 54 65
e-mail: [email protected]
www.galeriaoriol.com
Dilluns a Dissabte:
10 a 14 h i 16:30 a 20:30 h
Xavier Escribà
Xavier
Escribà
2
XAVIER ESCRIBÀ
LA FACE “AU CULTE”
DE LA PEINTURE
1. “Sense títol”, 1949
Oli sobre tela
73 x 55 cm.
(col. Marull)
2
3
índex
© Catàleg: Oriol Galeria d’Art, Barcelona 2011
© Text: F. Arrabal, Jaume Vidal Oliveras
© Coordinació: Marc domènech, Mar Cuenca
© Traduccions: Univerba, Barcelona
© Fotografies: Jordi Balanyà, Àlex Salvador, Matias Alpuente, Jaume Fargas, Martí Català Roca, Josep Capellà, Nicolas Pfeiffer.
ASSEDEGAT D’ETERNITAT | 7
F. ARRABAl
lA PINTURA FETA CARN | 9
JAUME VIDAl OlIVERAS
OBRA | 15
CATAlOGACIÓ | 40
NOTES DE TAllER | 43
XAVIER ESCRIBÀ | 49
SElECCIÓ EXPOSICIONS INDIVIDUAlS | 56
VERSIÓN CASTEllANA | 57
1. “Sense títol”, 1949
Oli sobre tela
73 x 55 cm.
(col. Marull)
2
3
ASSEDEGAT D’ETERNITAT *
F. ARRABAl
F. Arrabal
1. “Sense
títol”, 1949
Agost,
2009
Oli sobre tela
73 x 55 cm.
*Traducció
de l’original escrit en francès
(col. Marull)
“ASSOIFFÉ D’ÉTERNITÉ”.
6
de Xavier Escribà a E.N.S.B.A., París, 1993.
2 Taller
XAVIER ESCRIBÀ concep
la seva obra com una aberració de
lucidesa. la felicitat dorm amb un
somriure de fera, els ulls mig clucs.
Forma i fons, esperit
i deliri, semblants en tot,
s’uneixen per formar un sol ens.
l’artista ajusta les seves pulsions
a l’ombra del seu furor per caminar
al llarg del camí del futur.
les coses fugaces
esdevenen eternes i les bèsties,
tan commovedores com els segles
que s’escolen.
Quants cops descriu els decorats
de la seva vida, de la seva infància,
dels seus orgasmes, amb l’esperança de
retrobar-los més endavant ajustats als
seus desigs a la memòria.
Domant les seves pors, deixa
en l’oblit els infortunis i la inutilitat
i escriu.
Els animals desperten el seu
esperit i el transporten a un món de
voluptuositat i estètica on tot sembla
col·locat sota la mateixa estrella.
Assedegat d’eternitat, XAVIER
ESCRIBÀ aspira a restar libidinosament
a l’alçada de la seva memòria.
davant la seva obra, la seva existència
és a voltes tan bella com supèrflua.
Els seus crepuscles són menys
resplendents que les seves albades, però
tots canten alabances.
Hom diria que els seus records
ens contemplen amb mansuetud
angelical, follia bestial i encant.
Quan el sol posa fi a la seva
presència, XAVIER ESCRIBÀ convoca
les noces de l’ombra i la nit mitjançant
el seu art de l’espasme i el frenesí.
73
lA PINTURA FETA CARN
JAUmE VIDAl OlIVERAS
Fragments de pintura esqueixats del quadre, llenços retallats a tires que s’enrosquen, peces
que s’exhibeixen de cara a la paret mostrant el seu revers, teles que es pleguen sobre si
mateixes ocultant els pigments que surten per les juntes… Encara que suggeridor, no és, el de
Xavier Escribà, un món estrany? I, malgrat això, implica anys d’esforçat treball i d’un continu
preguntar-se a l’entorn d’arcans de la pintura. Allò que intriga al pintor és què hi ha en ella que
tant ens fascina.
El “Big Bang”
És difícil precisar com i per què Escribà inicià aquesta reflexió. Segurament no hi ha cap explicació
unívoca i les raons profundes se’ns escapen, però en la seva trajectòria intuïm un punt de
partida: el monocrom titulat Barcelona París (Aller-Retour), del ja llunyà 1993. Es tracta d’una peça
trepada i amb el bastidor, visible entre els orificis, dislocat. A primera vista, podria passar per
un experiment més d’aquells que s’emmagatzemen, oblidats, en els estudis dels artistes. I, no
obstant això, per a nosaltres revesteix especial importància, ja que es tracta de la primera vegada
–que sapiguem– que el pintor ataca el format, això és, que estripa la pintura.
Barcelona Paris (Aller-Retour) tanca i obre simbòlicament una etapa, en un moment en què l’artista,
de tornada a Barcelona després d’una breu estada formativa a París, culmina la seva fase educativa. És llavors quan Escribà descobreix una manera nova de treballar la pintura, de relacionar-se
amb ella. Fins a aquell moment, i seguint les pautes tradicionals, l’havia concebut com a una superfície en blanc on aplicar els pigments, ja fora en forma de motius abstractes o amb referències
1. “Sense títol”,
figuratives.
Però 1949
ara, en perforar el pla i penetrar el suport, trenca i profana una cosa que invariOli sobre tela
ablement
ha
romàs
–i devia romandre– immaculat i segellat. Es diria que Escribà, com Alícia, ha
73 x 55 cm.
traspassat
a
l’altre
costat
de l’espill, una acció que no era fàcil ni evident i que és conseqüència
(col. Marull)
2 xavier escribà al seu taller de Terrades, agost, 2010.
93
xavier escribà
“Barcelona-Paris
(Aller-Retour)”,
1993. Acrílic sobre
tela, 124 x 183 cm.
xavier escribà
“Així em veia avui”,
1991. Acrílic sobre
tela, 80 x 80 cm.
d’un llarg recorregut i d’un ardu procés de maduració. Perquè d’allò que es tractava era de violar
uns arquetips molt arrelats en la memòria de la pintura, això és, d’enfrontar-se al tabú.
Trencar l’aura
Per què un artista violenta i maltracta d’aquesta manera el suport? En el cas d’Escribà, no
es tracta en absolut d’un gest banal. Posseeix una dimensió simbòlica molt forta. Pensem en
lucio Fontana, per al qual la perforació implicava un ritual i un sacrifici, i representa accedir a
aquest altre espai invisible, potser a l’element sagrat, amb la voluntat de franquejar els límits…
En definitiva, malgrat que el de Fontana sigui un món molt diferent al del nostre artista, totes
les connotacions implícites en la seva acció –i apuntades aquí una mica apressadament– estan
d’alguna manera latents en el treball de xavier escribà. el seu, com el de Fontana, és un art que
vulnera la pintura per fer-la parlar.
Però si es tracta de fer parlar la pintura, en quin idioma s’expressa aquesta? Quan, en els
anys 60, Donald Judd, intentant explicar les seves inquietuds, definia l’art segons uns principis
essencials molt precisos, ho feia en uns termes molt propers a les preocupacions d’Escribà.
Per a Judd, el quadre és essencialment el “rectangle”, i “el fet que faci falta posar alguna cosa
en el seu interior, importa ben poc”. Allò que defineix la pintura, ve a dir l’artista americà, no és
tant el que s’inscriu dins dels límits de la tela, sinó el marc. En altres paraules, és el rectangle
allò que fa la pintura. I qui diu marc o rectangle, diu format, tela, pigment, superposició sobre el
mur… l’aura de la pintura s’articula segons aquests valors. Poc importa que la posició de Donald
Judd com a artista sigui molt distant de la d’Escribà, interessa retenir simplement que aquell
ha exposat, d’una manera clarivident, la condició de la pintura, allò que fa que la pintura sigui
pintura i també allò que li dóna la seva aura.
2 10
xavier escribà
al seu taller del
carrer Torrent
de l’Olla nº21 de
Barcelona, 1990.
En la pintura hi ha alguna cosa absoluta, eterna, independent de les històries que narra o
dels continguts que expressa, més enllà de les èpoques o, fins i tot, dels mateixos pintors.
Això constitueix la seva aura i aquest és l’arcà sobre el qual Escribà treballa. les tires de tela
retallada, els llenços plegats o enrotllats, les perforacions i incisions en el suport s’expressen
com un escrutar el misteri de la pintura. l’artista busca donar cos o transformar en alguna
cosa tangible allò que és impenetrable i incopsable, que és la cosa que el fascina. Si retalla el
llenç, el perfora, el plega, és perquè aquest és, repetim-ho, allò que, en darrer terme, fa que la
pintura sigui pintura. És un pensament màgic que prova d’atrapar el fantasma, de donar cos a
allò que no posseeix substància, d’apropiar-se emocionalment del misteri, de tocar-lo… És com
aquell nen que obre i desmunta un despertador per descobrir l’enigma del temps.
la carn de la pintura
En moltes de les notes en què plasma els seus pensaments íntims a l’entorn de l’art, Xavier
Escribà insisteix en la paraula cos. Són textos susceptibles de múltiples interpretacions, però,
tal vegada, amb aquest terme al·ludeix a “la carn de la pintura”. Hi ha raons per pensar-ho. Paul
Klee, per exemple, parlava d’una anatomia del quadre, amb el seu esquelet, els seus músculs,
la seva pell... la histèria de l’art, no obstant això, ha fet de la pintura un element unidimensional,
sense gruix, identificant-la amb superfície, epidermis… Ha ignorat la seva carnositat. En la
pintura clàssica es dissimulava la seva robustesa a través d’una pinzellada làbil que amb prou
feines deixava rastre material en el quadre. Modernament, la fotografia o el medi digital han
1. “Sense títol”,
1949
intensificat
aquest
efecte d’intangibilitat de la imatge –més que mai imago, del llatí “fantasma,
Oli sobre tela
aparició,
espectre”
–, en què tota corporalitat s’ha volatilitzat. Més encara, es diria que les
73 x 55 cm.
imatges
apareixen
avui
com a ens incorporis, estranys, perquè la seva “realitat” o consistència
(col. Marull)
11 3
“Els ulls de Paul Klee”
xavier escribà,
París, 2001.
física no es correspon amb cap noció de pes, solidesa, matèria… I no obstant això –i potser per
això– exerceixen una especial fascinació, per no dir inquietud.
Alguns artistes s’han enfrontat a aquesta desubstanciació de la imatge amb la convicció que la
pintura contenia un enigma en el seu interior. la noció de pintura com a palimpsest que tenia
Sigmar Polke implica la idea d’alguna cosa a dins que s’oculta més enllà de l’estricta visió de
la superfície. la pintura és, per a Polke, superposició de sediments que es van solapant un
rere un altre, malgrat que no siguin visibles en la imatge final. Són conegudes les radiografies
que l’artista va fer d’un quadre de Goya, les quals revelaren imatges amagades sota la capa de
pigments més externa.
Però Polke segueix plantejant-se la pintura en termes relacionats amb la pell, com a capes o
sediments superposats. la seva concepció es podria resumir amb la imatge d’una ceba: fines
pel·lícules que es succeeixen una rere l’altra en una espiral sense fi. No és el cas de Xavier
Escribà; per a ell, rere l’aparença o l’epidermis, hi ha un cos. I el cos de la pintura consisteix en
la seva dimensió tangible: el llenç i el pigment, que treballarà de diverses maneres, però en tant
que són “cosa” física i material. I quan parlem de “cos” o “carn” estem parlant de desig.
El plantejament d’Escribà és un univers singular que no es pot equiparar a cap altre, però és
important que intentem situar-lo en un context o unes referències que ens ajuden a interpretarlo. En aquest sentit, i malgrat que són molt diferents, el seu treball s’aproxima vagament a la
sensibilitat d’artistes com Perejaume, Jordi Alcaraz o Jesús Galdón, que s’han plantejat el món
de l’objecte i la problemàtica de la creació. En ells hi ha una exploració fetitxista dels misteris
de l’art i una reivindicació de la “carn” de la pintura.
2 12
En una primera aproximació, es diria que, d’existir
algun motiu figuratiu en l’obra de Xavier Escribà,
aquest seria l’ull. Un ull que es manifestaria en
aquests punts o circumferències de color –i també
en els forats–, tan freqüents en el treball de
l’artista. Per altra part, Escribà, qui, repetidament,
ha homenejat Paul Klee en els títols de la seva
pròpia obra, menciona expressament els ulls: “els
ulls de Paul Klee”. El pintor suís es presenta com
una sort de metàfora de la creació i l’ull –com no
podria ser d’altra manera– com un dels atributs
o símbols de tot artista. Efectivament, l’òrgan de
la vista és un motiu iconogràfic molt recurrent
en Klee, ja sigui com a ull solar que il·lumina i
enllumena de sentit les coses, ja sigui com a ull
nocturn que penetra en les profunditats de la nit o
d’allò subterrani.
l’ull, doncs, apareix com a un element clau per
a Xavier Escribà. I, no obstant això, els seus no
són, en propietat, òrgans per mirar. I si ho fossin,
contradirien aquell treball seu d’exploració del cos
de la pintura, on la cosa important és l’element
tangible i l’element tàctil com a valors simbòlics.
Existeix un detall molt significatiu que ens informa
de l’atròfia d’aquells ulls: la multiplicitat o
repetició del motiu. l’ull únic –el sol– és metàfora
del coneixement i la clarividència, però la seva
iteració s’associa a la nit poblada d’estrelles sense
llum, això és, a la impossibilitat de veure.
És interessant apuntar aquí, encara que sigui
d’una manera ràpida, el procés de treball de
Xavier Escribà per comprendre la naturalesa
d’aquests ulls tàctils. El 1999, l’artista realitzà una
1. “Sense
títol”,
sèrie
d’obres
que1949
titulà, genèricament, Pintura
Oli sobre tela
recuperada,
les
quals
constaven, formant un binomi
73 x 55 cm.
indissociable,
de
dos
elements:
un llenç i una mena
(col. Marull)
xavier escribà
“Pintura recuperada
(taronja)”, 1999.
Acrílic sobre tela,
59 x 90 cm. i 15 cm. ø
13 3
OBRA
xavier escribà “els ulls de
Paul Klee- 41 anys”, 2010.
Acrílic sobre tela, 75 x 175 cm.
de bola. En una primera etapa de preparació, l’artista anava aplicant diverses capes d’acrílic
sobre la tela, una rere l’altra, cadascuna de color distint, deixant assecar cada emprimació. Com
a resultat d’aquesta acció, la tela acabava sent, finalment, un monocrom: la tonalitat de l’última
capa, que ocultava multitud d’estrats de diferents colors. Posteriorment, en un segon moment,
decapava, incidint amb un instrument punxant, en aquest cos (podríem denominar-lo carn?)
format d’estrats de pintura. les fenedures (ferides obertes?) deixaven entreveure els diferents
llits de pigment. Però l’obra definitiva no finalitza en aquest punt, perquè Escribà recuperava el
material perforat, els encenalls en forma d’ulls, i amb ells amassava una sort de bola: es tracta
de “la pintura recuperada”, tàctil, sòlida, amb massa…
En Escribà, per tant, “els ulls de Klee” no es relacionen amb l’òrgan de la vista; són, més aviat,
una mena de visió tàctil que penetra en el cos de la pintura. Són ulls cecs que exploren, palpant,
aquesta matèria pictòrica en la qual la pintura es fa carn.
1. “Sense títol”, 1949
Oli sobre tela
73 x 55 cm.
(col. Marull)
2 14
15 3
1. “Sense títol”, 1949
OliLa
sobre
01.
facetela
“au culte” de la peinture (bleue), 2001
Acrílic
sobre
73 x 55
cm.tela
83
cm.Marull)
ø
(col.
2
17 3
1. “Sense títol”, 1949
02. Cara i creu pictòric, 2001
Acrílic sobre tela i fusta
70 x 95 cm.
2 18
Oli sobre tela
73 x 55 cm.
(col. Marull)
03. Forme rétrécie, 2002
Acrílic sobre tela
150 x 60 cm.
19 3
1. “Sense títol”, 1949
04. Babella (à Clarie), 2004
Acrílic sobre tela
20 x 70 x 50 cm.
2 20
Oli sobre tela
73 x 55 cm.
(col. Marull)
05. Après Dali, 2006
Acrílic sobre tela
50 x 25 x 20 cm.
21 3
1. “Sense títol”, 1949
06. Pels ulls de Paul Klee-42 anys, 2011
Acrílic sobre tela
55 x 17 cm.
2 22
OliSant
sobreQuirze,
tela 2011
07.
Acrílic
sobre
73 x 55
cm.tela
70
x 75Marull)
x 18 cm.
(col.
23 3
1. “Sense títol”, 1949
08. L’effet papillon, 2011
Acrílic sobre tela
33 x 40 cm.
2 24
OliEls
sobre
tela
09.
ulls
de Paul Klee-42 anys, 2011
Acrílic
sobre
73 x 55
cm.tela
25
x 31Marull)
x 16 cm.
(col.
25 3
1. “Sense títol”, 1949
10. Amagat, 2010
Acrílic sobre tela
55 x 60 x 35 cm.
2 26
OliThe
sobre
telaCap de Creus (blau), 2010
11.
Last
Acrílic
sobre
73 x 55
cm.tela
80
x 100
x 30 cm.
(col.
Marull)
27 3
12. Finestra blava, 2009
Acrílic sobre tela
50 x 50 x 5 cm.
13. Finestra violeta, 2010-2011
Acrílic sobre tela
50 x 55 cm.
1. “Sense títol”, 1949
Oli Le
sobre
tela 2007
14.
jongleur,
Acrílic
sobre
73 x 55
cm.tela
205
x 215
cm.
(col.
Marull)
2 28
29 3
15. Petit coeur, 2001-2010
Acrílic sobre tela
18 x 24 cm.
16. Paysage, 2007
Acrílic sobre tela
28 x 28 cm.
1. “Sense títol”, 1949
OliCheese
sobre tela
17.
Painting, 2007
Acrílic
sobre
73 x 55
cm.tela
195
x 200
cm.
(col.
Marull)
2 30
31 3
18. Brain Washing, 2010
Acrílic i corda
55 x 25 x 20 cm.
19. Le voyage, 2009
Acrílic sobre tela
70 x 70 x 35 cm.
1. “Sense títol”, 1949
Oli Perfecta
sobre tela(verda), 2009
20.
Acrílic
sobre
73 x 55
cm.tela
50
x 70Marull)
cm.
(col.
2 32
33 3
21. Petit desordre, 2011
Acrílic sobre tela
22 x 33 x 12 cm.
22. Endless, 2010
Acrílic sobre tela
49,5 x 84,5 x 3,5 cm.
1. “Sense títol”, 1949
Oli Odissea,
sobre tela2011
23.
Acrílic
sobre
73 x 55
cm.tela
43
x 75Marull)
cm.
(col.
2 34
35 3
24. Pala (1/3), 2004
Acrílic i pala de ferro
11 x 40 x 25 cm.
25. Sss… Candle, 2011
Acrílic i plàstic
15 x 10 cm.
1. “Sense títol”, 1949
Oli sobre tela
73 x 55 cm.
(col. Marull)
2 36
26. Faig pintura blava, 2011
Acrílic i pinzell
26 x 20 cm.
37 3
27. Peinture animée, 2009
Video (Tiratge de 5)
durada de 23 minuts
Muntatge: Glòria Safont-Tria
1. “Sense títol”, 1949
Nota: Volem agrair l’assistència tècnica del Sr. Jordi Domènech Jordà
en la presentació d’aquesta obra.
2 38
Oli sobre tela
73 x 55 cm.
(col. Marull)
39 3
CATAlOGACIÓ
01. la face “au culte” de la
peinture (bleue), 2001
Acrílic sobre tela
83 cm. ø
Exposicions:
- París, Chapelle de la Sorbonne,
“Xavier Escribà – Prix Fénéon 2001”,
juliol – agost, 2002
- Créteil, Maison des Arts André
Malraux, “Magmas Picturaux”,
setembre – octubre, 2003
- París, Galerie 1900-2000, “Xavier
Escribà”, juny – juliol, 2004
02. Cara i creu pictòric, 2001
Acrílic sobre tela i fusta
70 x 95 cm.
Exposicions:
- Créteil, Maison des Arts André
Malraux, “Magmas picturaux”,
setembre – octubre, 2003
- Molí de Pals, Space Son Gallery, “la
intuició”, juliol – agost, 2004
- Nimes, Chart Gallery, “ArteNimes
2005”, setembre, 2005
- Villeneuve les Avignon, Tour
Philippe le bel, “Xavier Escribà”,
juliol – agost, 2005
- Girona, Centre Cultural la Mercè,
“Formes de la pintura”, abril – juny,
2007
- Montpellier, Galerie GM, “The Best
of”, febrer – abril, 2007
-Girona, Casa de Cultura, “Taller
Obert”, gener – febrer, 2008
- Pernes les Fontaines, Galerie de
l’Air du Cormoran, “Happy Hour”,
març – maig, 2008
- Sant Feliu de Guíxols (Girona), Espai
K, “la couleur”, juliol – agost, 2009
2 40
03. Forme rétrécie, 2002
Acrílic sobre tela
150 x 60 cm.
05. Après Dali, 2006
Acrílic sobre tela
50 x 25 x 20 cm.
Exposicions:
- París, Galeria 1900-2000, “Xavier
Escribà”, desembre, 2002 – gener,
2003
- Candás, Museo Antón, “xavier
Escribà”, març – abril, 2003
- Montauban Musée Ingres, “Peindre
en trois dimensions”, juliol –
setembre, 2003
- Créteil, Maison des Arts et de
Culture André Malraux, “Magmas
picturaux”, setembre – octubre, 2003
- Pals (Girona), Son Espace Gallery,
“la intuició”, juliol – agost, 2004
- Villeneuve-lez-Avignon, Tour
Philippe le Bel, “Xavier Escribà”,
juliol – agost, 2005
- Montpellier, Galerie GM, “The Best
of”, febrer – marc, 2007
Exposicions:
- París, Galería 1900-2000, “Xavier
Escribà”, octubre – novembre, 2006
- Girona, Galeria Giart, “xavier
Escribà”, juny – juliol, 2007
- Girona, Casa de Cultura, “Taller
Obert”, gener – febrer, 2008
- Casavells, Galeria Miquel Alzueta,
“Recerca pictòrica”, juny – juliol, 2008
- durban, Château Haut-Gléon, “xavier
Escribà”, juliol – agost, 2008
04. Babella (à Clarie), 2004
Acrílic sobre tela
20 x 70 x 50 cm.
Exposicions:
- Pals (Girona), Son Space Gallery, “la
intuició”, juliol – agost, 2004
- Barcelona, Galeria Metropolitana,
“Xavier Escribà”, desembre 2004 –
gener, 2005
- Villeneuve-lez-Avignon, Tour
Philippe le Bel, “Xavier Escribà”,
juliol – agost, 2005
- Montpellier, Galerie GM, “The Best
of”, febrer – març, 2007
- Girona, Galeria Giart, “xavier
Escribà”, juny – juliol, 2007
- Pernes les Fontaines, Galerie l’Air
du Cormoran, “Happy Hour”, març –
maig, 2008
06. Pels ulls de Paul Klee-42 anys,
2011
Acrílic sobre tela
55 x 17 cm.
07. Sant Quirze, 2011
Acrílic sobre tela
70 x 75 x 18 cm.
11. The last Cap de Creus (blau), 2010
Acrílic sobre tela
80 x 100 x 30 cm.
17. Cheese Painting, 2007
Acrílic sobre tela
195 x 200 cm.
13. Finestra violeta, 2010-2011
Acrílic sobre tela
50 x 55 cm.
Exposicions:
- Girona, Casa de Cultura, “Taller
Obert”, gener – febrer, 2008
- Pernes les Fontaines, Galerie l’Air
du Cormoran, “Happy Hour”, març –
maig, 2008
- Casavells, Galeria Miquel Alzueta,
“Recerca pictòrica”, juny – juliol,
2008
- París, Galerie 1900-2000, “Xavier
Escribà”, febrer – març, 2006
- Montpellier, Galerie GM, “Peinture
animée”, abril – maig, 2009
14. le jongleur, 2007
Acrílic sobre tela
205 x 215 cm.
18. Brain Washing, 2010
Acrílic i corda
55 x 25 x 20 cm.
12. Finestra blava, 2009
Acrílic sobre tela
50 x 50 x 5 cm.
Exposicions:
- Barcelona, Galeria Miquel Alzueta,
“Extramuros”, maig – juny, 2010
08. l’effet papillon, 2011
Acrílic sobre tela
33 x 40 cm.
Exposicions:
- Girona, Casa de Cultura, “Taller
Obert”, gener – febrer, 2008
- Pernes les Fontaines, Galerie l’Air
du Cormoran, “Happy Hour”, març –
maig, 2008
- durban, Château Haut-Gléon, “xavier
Escribà”, juliol – agost, 2008
09. Els ulls de Paul Klee-42 anys, 2011
Acrílic sobre tela
25 x 31 x 16 cm.
15. Petit coeur, 2001-2010
Acrílic sobre tela
18 x 24 cm.
Exposicions:
- Sant Feliu de Guíxols (Girona), Espai
K, “la couleur”, juliol – agost, 2009
10. Amagat, 2010
Acrílic sobre tela
55 x 60 x 35 cm.
16. Paysage, 2007
Acrílic sobre tela
28 x 28 cm.
21. Petit desordre, 2011
Acrílic sobre tela
22 x 33 x 12 cm.
Exposicions:
- Milà, Fabbri c.a. Contemporary Art,
“Roy Thurston before your (very) eyes”,
2 desembre 2010 – 30 gener, 2011.
Exposicions:
1. “Sense títol”, 1949
-Oli
durban,
Haut-Gléon, “xavier
sobre Château
tela
Escribà”, juliol – agost, 2008
73 x 55 cm.
(col. Marull)
19. le voyage, 2009
Acrílic sobre tela
70 x 70 x 35 cm.
20. Perfecta (verda), 2009
Acrílic sobre tela
50 x 70 cm.
23. Odissea, 2011
Acrílic sobre tela
43 x 75 cm.
24. Pala (1/3), 2004
Acrílic i pala de ferro
11 x 40 x 25 cm.
Exposicions:
- Villeneuve-lez-Avignon, Tour
Philippe le Bel, “la couleur”, juliol –
agost, 2005
- Sant Feliu de Guíxols (Girona),
Galeria Carmen Tatché, “El fil del
temps”, juny – juliol, 2008.
25. Sss… Candle, 2011
Acrílic i plàstic
15 x 10 cm.
26. Faig pintura blava, 2011
Acrílic i pinzell
26 x 20 cm.
27. Peinture animée, 2009
Video (Tiratge de 5)
durada de 23 minuts
Muntatge: Glòria Safont-Tria
Exposicions:
- Sant Feliu de Guíxols (Girona), Espai
K, “la couleur”, juliol – agost, 2009
-Montpellier, Galerie GM, “Peinture
animée”, abril – maig, 2009
22. Endless, 2010
Acrílic sobre tela
49,5 x 84,5 x 3,5 cm.
41 3
NOTES DE TAllER
1. “Sense títol”, 1949
Oli sobre tela
73 x 55 cm.
(col. Marull)
42
Escribà, París, 2001.
2 Xavier
43 3
NOTES DE TAllER
(TRANSCRIPCIÓ)
El fet de tallar la pintura:
Per poder tallar la pintura abans que res n’hi ha d’haver.
Així abans de parlar del fet de tallar parlaré del perquè hi ha tanta pintura que inspiri el
fet de tallar-la.
Del perquè tallo, doblego i giro la tela
Fa uns quants dies que d’això s’està fent el meu treball. Tallar, doblegar o girar la tela son actes
gens fàcils d’assumir en pintura, per tant quan aquests actes tenen lloc haurien de merèixer
almenys respecte i si no és molt demanar curiositat...
Quan un pinta és perquè ha decidit (dedicar-se, consagrar-se) fer això cada dia... I per tant el
comentari típic del “això també ho podria fer jo” no té lloc, en el sentit que la qüestió que aquí
tractem no és el poder o saber fer sinó la pràctica quotidiana de l’activitat artística.
No crec que hi hagi gestos o actes gratuïts en la pintura, i tota decisió (per activa o per passiva)
té la seva importància. Naturalment que si no qüestionem la tradició pictòrica/suport pictòric...
en definitiva, si no ens qüestionem el què és o pot ser pintura i ens conformem amb la convenció
de la finestra... tot pot resultar més fàcil. Em sento hereder de tots els meus avantpassats
que han fet de la pintura la seva vida... Me’ls miro, me’ls escolto, els interpreto, els sento, els
comprenc... Crec que el major respecte a la tradició pictòrica és avançar a partir d’ella... Fer-la
sentir important per a una continua evolució. És per això que de la mateixa manera que l’observo
i la respecto, em sento incapaç de repetir o insistir dins d’una via ja ben explotada. De la mateixa
manera que considero els meus avantpassats artistes com a gent que van saber evolucionar al
seu passat... jo em sento igualment obligat.
En aquests moments el meu treball sembla no avançar com si el procés pictòric fos ben
complex des del seu plantejament més inicial.
Després de saber fer una cosa hauríem de saber fer-ne una altra, i una altra, i així successivament.
És cert que el fet de fer de tot un seguit de capes superposades sembla que faci al·lusió a una
manca de creativitat o coses a dir damunt la tela... I és cert! Però torno a repetir no és tracta tant de
poder o saber fer pintura sinó de constatar on també hi ha pintura.
En aquests moments tinc retalls de tela de lli. l’idea de retalls no m’entusiasma... Crec que el què
està evolucionant és la meva mirada enfront la pintura. El fet que faci més objectes que pintures
1. “Sense
títol”, 1949 Em continua agradant una certa bidimensionalitat de l’obra pictòrica,
no
deixa d’inquietar-me.
Oli sobre tela
m’agrada
que la tensió o plenitud de la pell pictòrica vingui més donada per la matèria que per la
73 x 55 cm.
tela
tensada
(col. Marull) al bastidor.
2 44
45 3
Pintar? la cosa més fàcil del món... o així ho hauria de ser. Ho dic en el sentit de ser sincer amb
un mateix i donar plena llibertat a la intuïció.
la mà, la mà, la mà....quina eina la mà, com a prolongació de l’ull, del sentir i del intel·lecte.
la fluïdesa en la pintura... pot ser “envisajable” o possible (“voir souhaitable”, desitjable)...
Somio d’una pintura sentida i fluïda com l’accent en la parla pròpia de cada cultura, o com el
riure espontani i convulsiu de l’adolescència... Totes aquestes coses que ningú gosaria negar
com poder-les traduir en la pràctica pictòrica.
la necessitat de fer pintura... Una veritat a mitges? la qüestió és tan simple que a la mateixa
pregunta hi trobem la resposta... És quan aquesta pintura existeix que podem parlar de
necessitat... Tota la resta de temps és la prova que no sempre té lloc aquesta suposada
necessitat de pintar.
No crec que la solució estigui en pintar cada dia, sinó més aviat en la confrontació quotidiana
del fet de pintar o no cada dia. No es tracta tant de fabricació de pintura com de saber on som a
cada lloc i a cada moment.
No voldria adoptar un discurs romàntic on tot és o hauria de ser pura fluïdesa; ni molt menys.
la urgència de pintar no és natural, és artificial, construïda, preparada. I ja sabem tots que les
ganes per una cosa venen exercint aquella cosa... I la pintura no és pas una excepció. En el meu
cas necessito de pauses, per prendre distància, comprendre on sóc i assumir per on continuar.
Hi ha molts nusos en aquests moments. la presència del nus implica assumir i mostrar
(presumir) del camí complex.
la fluïdesa o no, són dos elements que es confronten contínuament en la pràctica pictòrica. Un
nus tradicionalment és considerat com a símbol o signe de quelcom torturat, complex i en tot
cas no fluid... encara que s’hi hagi accedit de la manera més fluïda per a fer-lo.
la fluïdesa pot ser ben complexa a ser copsada i la complexitat pot ser ben fluïda a ser presentada.
(Xavier Escribà, 2005)
1. “Sense títol”, 1949
Oli sobre tela
73 x 55 cm.
(col. Marull)
2 46
47 3
XAVIER ESCRIBÀ
1969
– Xavier Escribà neix a París el 3 de febrer del 1969.
El seu pare, Francesc Pascual Segarra, (Barcelona,
1929), grafista publicitari, i la seva mare, Conxita
Escribà Parès (Barcelona, 1937), es van conèixer en
aquesta ciutat a inicis dels anys seixanta.
facultat serà una revelació veritable per a l’artista,
que aprofitarà els caps de setmana per escapar-se a
l’Empordà, on pintarà nit i dia.
Paral·lelament, la creació de lletres, melodies i
interpretacions serà un altre vessant de la música
que l’acompanyarà al llarg dels anys noranta.
1971
– l’1 de maig la família torna a Barcelona i s’instal·la
a la travessera de Dalt número 67. En aquest barri
de Gràcia transcorrerà la seva infantesa i part de la
joventut.
– Als quinze anys inicia estudis de solfeig i clarinet
al Conservatori Superior Municipal de Música de
Barcelona.
– Passa molts estius i caps de setmana a l’Armentera
(Alt Empordà), poble originari de la família materna.
1989
– Durant el primer curs a Belles Arts descobreix el
món de la pintura de la mà de professors com Gerard
Sala, Joan Descarga, Àlex Nogué, Joaquim Falcó i
Pere Puiggrós.
– A l’estiu, juntament amb uns companys de
promoció, emprèn el primer viatge a París després
que el 1971 va deixar la capital francesa per
traslladar-se a viure a Barcelona amb tota la seva
família. Aquest viatge fa renéixer en ell un desig per
descobrir i per conviure a París anys més tard.
– Al novembre obté el Primer Premi en el III Certamen
de Pintura Contemporània de Sant Adrià de Besòs.
1987
– Després de finalitzar el batxillerat científic a
Barcelona, inicia els estudis de Farmàcia seduït pel
vessant de recerca d’aquesta disciplina.
1988
– Al cap d’un any d’iniciar aquests estudis, decideix
renunciar a aquesta carrera científica i invertir
aquesta
voluntat
recerca en el món de l’art en
1. “Sense
títol”,de1949
general
en especial, en la pintura iniciant els
Oli sobrei,tela
estudis
de Belles Arts a la Facultat Sant Jordi de
73 x 55 cm.
Belles
Arts
(col. Marull)de Barcelona. Aquest primer any de
48
Escribà i Clarie Cayla, Terrades, 2009.
2 Xavier
1990
– Al gener, Xavier Escribà fa la seva primera exposició
individual a l’Institut Francès de Barcelona.
– Durant la primavera decideix tenir un espai de
treball propi. Troba un petit taller de 30 metres
quadrats al carrer del Torrent de l’Olla (número 21
- baixos) de Barcelona, que es convertirà en el seu
estudi durant quatre anys i serà on s’amagarà per
pintar i també escoltar Jacques Brel. Durant aquest
49 3
xavier
escribà al
seu taller de
l’Armentera,
1989.
any i fins al 1991, Xavier Escribà no pot concebre un
dia de treball al taller sense acabar l’obra començada
aquell dia, però és a partir de 1991 quan els dies de
treball i les pintures es van acumulant en la mateixa
obra, com si el problema ara fos acceptar una
darrera versió vàlida.
– Al mes d’agost fa una segona exposició individual a
l’Antic Escorxador Municipal de Figueres.
– A l’octubre, participa en l’exposició col·lectiva
Aspetti dell’Arte Contemporanea Spagnola, al Palazzo
dei Diamanti de Ferrara (Itàlia).
1991
– Al gener del 1991 guanya el tercer Premi de Dibuix
Sant lluc, en l’onzena edició.
1992
– Participa a Art al carrer, que se celebra al carrer
Gran de Gràcia de Barcelona. Hi presenta una obra en
què la superfície esdevé el suport d’una intervenció
tridimensional mitjançant la costura d’uns retalls de
tela pintats, i que escenifiquen el maridatge entre
Catalunya i França.
– Se celebra l’exposició individual Escribà, a la Casa
de Cultura de Sant Adrià de Besòs.
1993
– S’està tres mesos a l’École Nationale Supérieure
des Beaux-Arts de París arran de l’obtenció d’una
beca d’intercanvi Erasmus entre Barcelona i París.
2 50
xavier escribà
al seu taller del
carrer Torrent
de l’Olla nº21
de Barcelona,
1991.
– Durant el temps que passa a París, treballa al taller
de l’artista Henri Cueco, lloc on desenvoluparà el
llenguatge de la superposició de capes de pintura fent
al·lusió a la recerca de la “bona imatge” en el procés
pictòric. En aquesta època també s’interessa per
la serigrafia i, especialment, per la fotografia, cosa
que el duu a participar en un curs dirigit per Bernard
Borgeaud.
– Al juny, un cop acabada l’aventura parisenca, obté
el títol de llicenciat en Belles Arts en l’especialitat de
pintura per la Facultat de Belles Arts de Barcelona.
– Paral·lelament i de manera ocasional, comença a
treballar amb l’empresa USQUAM 3. Es familiaritza
amb el muntatge i desmuntatge d’exposicions
artístiques arreu d’Espanya durant els dos anys que
hi treballa.
– Participa com a representant de la Facultat de
Belles Arts de Barcelona en el primer Forum
International live Art que es fa a Gstaad (Suïssa).
– A l’octubre s’organitza una exposició individual a la
Casa del llimoner de Mataró.
– A partir d’aquest any Xavier Escribà comença un
treball constant de superposició de capes.
1994
– Als vint-i-cinc anys, i amb el convenciment que
París és el millor escenari per al seu creixement
personal i artístic, Xavier Escribà s’inscriu com a
estudiant a l’École Nationale Supérieure des BeauxArts de París (E.N.S.B.A.).
Xavier Escribà, Castelldefels, 1992. Fotografia
realitzada amb motiu de l’exposició “Escribà” a la
Casa de Cultura de Sant Adrià de Besòs.
– Obté, fins a l’any 1998, la residència al Pavelló
Espanyol de la Cité Internationale Universitaire
de París. Aquí és on, gràcies a un estudi
d’enregistrament in situ i a l’actuació en diverses
sales de concert, desenvolupa la seva creació
musical juntament amb el músic català Jaume
Farré, i després amb el pianista i pintor francès
Olivier Filippi.
– l’obtenció del títol universitari li permet accedir
al tercer curs acadèmic del taller del pintor Michel
Gemignani. Pintar en aquest taller l’absorbeix de
tal manera que oblida les seves altres obligacions
acadèmiques.
– Gràcies a la seva experiència professional, entra
a treballar a la Galerie Nationale du Jeu de Paume
participant en els muntatges i desmuntatges de
les exposicions que s’hi organitzen. Hi treballarà
fins a l’estiu del 2003. Durant aquest període
aquesta institució presenta retrospectives d’artistes
contemporanis com Tàpies, Jeff Wall, Jaume Plensa,
Miquel Barceló, Armán, debré, Cesar, Kcho, erró,
Soto, Spoerri, etc.
1996
– Fa una estada de tres mesos a la Kuvataideakatemia
de Hèlsinki gràcies a l’obtenció d’una beca d’intercanvi
Erasmus
entre
París
i aquesta ciutat finlandesa.
1. “Sense
títol”,
1949
Aquest
nou
marc de treball influencia la seva obra, i
Oli sobre
tela
durant
mesos constata amb gran sorpresa
73 x 55 aquests
cm.
que
el
plantejament
pictòric ja iniciat encaixa a la
(col. Marull)
perfecció en aquest nou entorn. Durant aquest període
es desenvolupa en ell una gran creativitat pel que fa a
la composició de les cançons.
– Al juny participa en l’exposició col·lectiva
Kaukolämpöä, a Hèlsinki.
– En el mes d’agost organitza una exposició conjunta amb
el seu pare a la Fundació Rodríguez Amat. Hi presenta
pintures i les seves darreres composicions musicals.
1997
– Participa en l’exposició col·lectiva Yves Michaud - 25
ans de collection d’Art Contemporain en dépôt au Musée
de Céret.
1998
– A pesar d’haver estat portant tot un recorregut
acadèmic irregular i en contra de tot pronòstic, Xavier
Escribà obté el Diplôme Nationale Supérieure des
Beaux-Arts de París “Avec les Félicitations du Jury à
l’Unanimité”. El jurat està format per membres com
la conservadora Noëlle Pijaudier, el crític d’art Eric
de Chassey i l’artista Daniel Dezeuze, entre altres.
– la trobada que té Xavier Escribà a l’ENSBA amb
l’artista estonià Urmo Raus es materialitza amb
l’exposició i catàleg Climate. Primerament, té lloc a la
Vaal Galerii de Tallinn (Estònia), i després a la Galeria
dels Àngels de Barcelona.
– A partir de l’estiu d’aquest any i fins al 2000, Xavier
escribà viu i treballa a la residència d’artistes de la
Fondation Dufraine, a Chars.
51 3
xavier escribà,
“les sis
veritats”, 1999.
Acrílic sobre
tela i estructura
de fusta,
198 x 297 cm.
1999
– Al maig participa en l’exposició col·lectiva Diplômes
98 à l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de
París, i al mateix temps, exposa a la Galerie du Haut
Pavé de París amb motiu d’una “carte blanche d’Yves
Michaud”.
– Gràcies al patrocini dels senyors Duhamel i després
d’haver participat durant el mes de maig del 1995
a la residència d’artistes del Château Haut-Gléon
(Corbières), surt publicada Il récupère la peinture,
una primera edició monogràfica de recull d’escrits i
imatges elaborats durant el període 1993-1998.
– Obté la Beca d’Arts Plàstiques del Colegio de
España de París. El treball produït durant aquesta
beca es presenta a l’estand del Ministeri de Cultura
durant la fira d’art ARCO de Madrid de l’any 2001,
com també a la Reial Acadèmia de San Fernando
de Madrid i a l’Institut Cervantes de París. És en
aquest període que Xavier Escribà decideix mostrar
l’estructura de fusta que defineix el bastidor.
2000
– A inicis d’any s’instal·la a viure a Châtillon, als
afores de París, on romandrà fins a finals del 2003.
– Organitza l’exposició individual Recuperar la pintura
al Centre d’Études Catalans de la Université de
Paris-Sorbonne. Arran d’aquesta mostra, Xavier
Escribà coneix linda i Steve Miller, de Nova York, amb
els quals mantindrà una estreta relació d’amistat i
mecenatge.
2 52
xavier escribà,
“Big bang”,
2002. Acrílic
sobre tela, 75
x 88 cm. (de la
sèrie “Magmes
pictòrics”).
– Exposa a la Galerie EOF de París juntament amb
l’artista Glòria Safont-Tria.
– Participa a la IX Bienal Nacional de Arte Ciudad de
Oviedo.
– Coneix Marcel i david Fleiss, de la Galerie
1900*2000. xavier escribà esdevé artista de la galeria
i participa periòdicament en nombroses fires d’art
internacionals com ARCO, Art Basel, FIAC, etc.
– S’esdevé la primera estada de Xavier Escribà
a la ciutat de Nova York. Durant tot un mes en
descobreix els museus i galeries, com també
nombrosos artistes, gràcies a la seva amistat amb
els Miller. Després de París, Nova York li sembla una
nova destinació de vida, però precisament aquest
allunyament com també la lectura intuïtiva de La vida
secreta de Salvador Dalí li farà veure que la solució
es pot trobar senzillament en la gent i en el paisatge
més proper i conegut. Aquesta reflexió és la que el
motivarà a tornar i a demanar ajut als pagesos de
l’Alt Empordà, els quals li oferiran espai on poder
pintar els dos anys següents.
– A l’Armentera comparteix espai i amistat amb
un pagès, Josep Vilarrodona, de vuitanta anys, que
li deixarà un cobert enmig de gallines, orenetes i
ratpenats. Enmig d’aquest context tan auster Xavier
Escribà produirà obres importants com són els
primers Magmes pictòrics, les teles amb prou “cos”
de pintura que fa que no necessitin ser muntades
sobre bastidor, així com també les obres Ambiguité
parfaite, L’atzavara, Cara i creu pictòric, etc. De fet, és a
Exposició “Xavier Escribà/ Prix Fénéon
2001” a la Chapelle de la Sorbonne de París,
al juliol del 2002.
partir d’aquest moment que la presència del bastidor
desapareix gairebé completament de les seves obres.
2001
– Al maig participa al vuitè Courant d’Art a Deauville.
Hi presenta el projecte A painting as a wall, en què
la intervenció pictòrica ocupa tot l’espai expositiu
recreant, així, una segona pell. Aquesta mateixa idea
també s’aplica a l’exposició col·lectiva Alors notre
histoire, que té lloc a la Galerie Haut-Pavé al mes de
setembre.
– la Chancellerie des Universités de París li atorga
el Prix Artistique Félix Fénéon 2001. l’obtenció
d’aquest guardó li dóna l’oportunitat de muntar una
gran exposició individual al cap d’un any. Entre els
membres del jurat d’aquest premi hi havia Daniel
Abadie, Pierre Alechinsky, Georges Raillard, François
Rouan i Werner Spies, entre altres.
– A finals d’any l’artista Joan Maria Puigverd proposa
a Xavier Escribà recuperar el seu taller ubicat a
l’avinguda de Gabriel Péri de Montreuil. Hi romandrà
fins a l’abril del 2005 i sota el mecenatge de Jean
Cherqui.
– Organitza una mostra a la sala d’exposicions de
linda Miller ubicada al Soho de Nova York.
– Participa a la XIII Biennal-Mostra d’Art
Contemporani Català, que viatja per Catalunya i el
Principat d’Andorra.
– Al juliol se celebra la mostra individual Xavier
Escribà /Prix Fénéon 2001 a la capella de la Sorbona
de París. Aquest esdeveniment suposarà, en
Xavier Escribà, un punt d’inflexió dins la seva
trajectòria artística ja que Marcel Fleiss, en nom
de la Galerie 1900*2000, mostra el seu compromís
amb l’adquisició d’un nombre important d’obres
i la presentació de Xavier Escribà com a artista
representant de la galeria. A partir d’aquest
moment la seva obra comença a ser reconeguda per
col·leccionistes d’arreu del món.
– Al setembre participa a la Biennale Europea Arti
Visive la Spezia com a artista representant de
França.
– Al desembre té lloc una mostra individual a la Galerie
1900*2000 de París. En aquesta exposició comparteix
publicació amb el Museo Antón de Candás (Astúries),
que és on s’exhibirà a la primavera del 2003.
2002
– Al gener participa a la col·lectiva Entrée en Scène
comissariada
per Philippe
1. “Sense títol”,
1949 Cyroulnik i presentada a
la
Pascal Gabert de París. Aquesta exposició
OliGalerie
sobre tela
viatjarà
uns mesos més tard a l’École d’Art Gérard
73 x 55 cm.
Jacot
de
Belfort.
(col. Marull)
2003
– Coneix Clarie Cayla a París, amb qui es casarà un
any més tard. Aquesta unió matrimonial és el que
farà accelerar el procés de tornada a Catalunya i
engegar el projecte de rehabilitació d’una casa taller
a Terrades (Alt Empordà).
53 3
Exposició
“Taller Obert”
a la Casa de
Cultura de
Girona, 2008.
– Guanya el Prix de Peinture-Antoine Marin. El
jurat està compost per Gerard Garouste, Michel
Gemignani, Bernard Rancillac i Antoni Taulé, entre
altres. Mesos més tard les obres dels guanyadors
dels darrers anys s’exposen al Museu de Karlskrona
(Suècia).
– Participa a l’exposició Peindre en trois dimensions, al
Musée Ingres de Montauban. Escribà presenta Forme
rétrécie, que s’exposa juntament amb altres obres
d’artistes com Bogart, Domela, Dubuffet, Gironella,
Guinovart, Klasen, Millares, Rebeyrolle, Rivera,
Rueda, Soto, Tàpies, etc.
– Participa en el TRANSART4, que organitza
l’Ajuntament de Girona. Aquesta exposició viatja
posteriorment al Museu Can Palauet de Mataró i a
l’Imatran Taidemuseo (Finlàndia).
– S’organitza l’exposició individual Magmas picturaux,
a la Maison des Arts André Malraux de Créteil.
– Presenta la individual Grog, roig, blau..., a la Sala
d’Exposicions dels Serveis Territorials de Cultura de
la Generalitat de Catalunya, a lleida.
2005
– A l’abril deixa París per instal·lar-se de forma
provisional a Bordils per dos anys, el temps necessari
per rehabilitar la casa taller de Terrades.
– És seleccionat per representar Espanya al Salon
Européen des Jeunes Créateurs. Aquesta exposició
després viatja a les ciutats d’Amarante, Gènova,
l’Hospitalet de llobregat, Montrouge i Salzburg.
– Guanya la IV Biennal de Girona.
– Té lloc l’exposició individual El fil del temps, a la
Galeria Carmen Tatché de Sant Feliu de Guíxols.
Hi mostra Avant l’ère de Cian, obra que anuncia el
naixement de la seva filla Cian al mes de setembre.
2004
– Exposició individual a la Galerie 1900*2000 de París.
– Exposició individual La intuïció, a Son Space Gallery,
al molí de Pals (Alt Empordà).
– Guanya el primer accèssit del Premi Salou de
Recerca Pictòrica (en la tercera edició).
– Té lloc una mostra individual a la Galeria
Metropolitana de Barcelona.
2007
– A partir de l’1 de gener, Xavier Escribà i la seva
família s’instal·len a viure a la casa taller de
Terrades.
– Es fa l’exposició individual The Best of Xavier Escribà,
a la Galerie GM de Montpeller.
– Participa a la mostra Formes de la pintura, al Centre
Cultural la Mercè de Girona.
2 54
2006
– Se celebra l’exhibició individual Obra recent a la
Galeria Fidel Balaguer de Barcelona.
– Rep la Menció d’Honor al I Premi de Pintura Petit
Format de Sant Cugat del Vallès.
– S’organitza una exposició individual a la Galerie
1900*2000 de París.
xavier escribà
al seu taller
de Terrades,
novembre, 2010.
– Participa al Salon Réalités Nouvelles 2007 com a
artista europeu convidat.
– Munta una exposició individual a la Galeria Giart de
Girona.
– Forma part de la col·lectiva Quasiment Royale, a
l’École Supérieure des Beaux-Arts de Montpeller.
2008
– Es fa l’exposició individual Taller obert, a la Casa
de Cultura de Girona. Maria lluïsa Borràs és qui
posa el títol a aquesta mostra, amb el qual s’intenta
resumir el concepte de traslladar el taller de l’artista
al lloc de l’exposició, de manera que tant artista com
espectador comparteixen el mateix espai-temps.
Aquest projecte, de caràcter itinerant, va tenir molt
bona acollida tant pel públic com per la premsa en
aquest primer assaig.
– S’organitza l’exposició individual Recerca pictòrica, a
la Galeria Miquel Alzueta de Casavells.
– Fa una individual al Château Haut-Gléon de
Villesèque-des-Corbières.
xavier escribà
amb l’obra
“Atlàntida”,
taller de
Terrades,
gener, 2011.
– Participa, juntament amb Clarie Cayla, en el
projecte Finestra x Maçart, al Festival de Cultura
Contemporània de l’Empordà M11, celebrat a Maçanet
de Cabrenys (Alt Empordà).
– l’Hotel Denit de Barcelona (Grup Majestic) li
encarrega una obra pictòrica que després pengen en
un dels salons de l’hotel.
2009
– Té lloc l’exposició individual Xavier Escribà a la
Galerie 1900*2000 de París.
– Té lloc l’exposició individual Peinture animée, a la
Galerie GM de Montpeller.
– Amb motiu de la inauguració de l’Espai K de la
capella de l’Antic Hospital de Sant Feliu de Guíxols,
Xavier Escribà fa una mostra individual.
2010
– Neixen els seus dos fills bessons, Jon i Isaac.
– Participa a l’exposició Bodyguard (Une collection
privée de bijoux d’artistes), al Passage de Retz de París.
1. “Sense títol”, 1949
Oli sobre tela
73 x 55 cm.
(col. Marull)
55 3
SElECCIÓ EXPOSICIONS INDIVIDUAlS
1990
- Barcelona, “Xavier Escribà”, Institut
Francès, 11 – 31 gener, 1990
- Figueres, “Xavier Escribà”, Antic
Escorxador Municipal, 8 – 25 agost,
1990
1992
- Sant Adrià de Besòs, “Escribà”,
Casal de Cultura, 6 – 29 novembre,
1992
2000
- París, “Recuperar la pintura”, Centre
d’études catalanes, maig, 2000
2001
- París, “Prix artistique Félix Fénéon”,
Chapelle de la Sorbonne, 4 – 26
juliol, 2001
2002
- Nova York, “Xavier Escribà
Paintings”, Kilim Gallery, 3 maig – 11
maig, 2002
2003
- París, “Xavier Escribà”, Galerie
1900-2000, 5 desembre 2002 – 17
gener, 2003; Candás (Asturias),
“Xavier Escribà”, Centro de escultura
de Candas”, 29 març – 4 maig, 2003
(exposició itinerant)
- Créteil, “xavier escribà. Magmas
picturaux”, la Maison des Arts
André Malraux, 23 setembre – 25
octubre, 2003
- lleida, “Xavier Escribà: Groc, roig,
blau”, Sala d’exposicions dels
Serveis Territorials de Cultura de
la Generalitat de Catalunya, 12
desembre 2003 – 10 gener 2004
2004
- París, “Xavier Escribà”, Galerie
1900-2000, 3 juny – 23 juliol, 2004
2 56
- Pals (Girona), “la intuïció”, Son
Espace Gallery (Molí de Pals), 31
juliol – 18 setembre, 2004
2005
- Barcelona, “Xavier Escribà”,
Metropolitana de Barcelona, 2
desembre 2004 – 15 gener 2005
- Sant Feliu de Guíxols (Girona),
“Xavier Escribà. El fil del temps”,
Galeria Carmen Tatché, 18 juny – 18
juliol, 2005
- Villeneuve lez Avignon, “Xavier
Escribà. Peinture”, Tour Philippe le
Bel, 2 juliol – 28 agost, 2005
2009
- Madrid, “Xavier Escribà”, Galería
Marita Segovia, 12 gener – 13 març,
2009
- París, “Xavier Escribà”, Galerie
1900-2000, 19 febrer – 28 març, 2009
- Montpellier, “Xavier Escribà.
Peinture animée”, Galerie GM, 30
abril – 13 juny, 2009
- Sant Feliu de Guíxols (Girona),
“Xavier Escribà”, Espai K- Casa de
Cultura, 14 juliol – 9 agost, 2009
VERSIÓN CASTEllANA
2006
- Barcelona, “xavier escribà. Obra
recent”, Galeria Fidel Balaguer, 2
febrer – 4 març, 2006
- Brussel·les, “Xavier Escribà”,
Chartreux 39- Artspace, 12 maig – 3
juny, 2006
- París, “Xavier Escribà”, Galerie 19002000, 5 octubre – 4 novembre, 2006
2007
- Montpellier, “The Best of Xavier
Escribà 2000-2006”, Galerie GM, 1
febrer – 17 març, 2007
- Girona, “Xavier Escribà. Pintura i
objectes pictòrics”, Galeria d’art
Giart, 15 juny – 15 juliol, 2007
2008
- Girona, “Taller obert”, la Casa de
Cultura, 7 gener – 9 febrer 2008
- Pernes-les-Fontaines, “Xavier
Escribà. Happy Hour”, Galerie l’aire du
Cormoran, 28 març – 24 maig, 2008
- Casavells (Empordà), “Xavier
Escribà. Recerca pictòrica”, Galeria
Miquel Alzueta, 14 juny, 2008
- Villesèque des Corbières, “xavier
Escribà”, Château Haut-Gléon, 28
juliol – 30 agost, 2008
1. “Sense títol”, 1949
Oli sobre tela
73 x 55 cm.
(col. Marull)
57 3
SEDIENTO DE ETERNIDAD *
F. ARRABAl
XAVIER ESCRIBÀ concibe
su obra como una aberración de
lucidez. la felicidad duerme con una
sonrisa de fiera, con los ojos entrecerrados.
Forma y fondo, espíritu y
delirio, parecidos en todo,
se unen para formar un solo ente.
El artista ajusta sus pulsiones a
la sombra de su furor para caminar
a lo largo del sendero del porvenir.
las cosas fugaces
devienen eternas y las bestias,
tan conmovedoras como los siglos que
transcurren.
Cuántas veces describe los
decorados de su vida, de su infancia,
de sus orgasmos, con la esperanza de
reencontrarlos luego acorde con sus
deseos en su memoria.
Domando sus miedos, deja
en el olvido los infortunios y la
inutilidad y escribe.
los animales despiertan su
espíritu y lo transportan a un mundo de
voluptuosidad y estética donde todo parece
colocado bajo la misma estrella.
Sediento de eternidad, XAVIER
ESCRIBÀ aspira a permanecer
libidinosamente a la altura de su
memoria.
Frente a su obra, su existencia
es, en ocasiones, tan bella como
superflua.
Sus crepúsculos son menos
resplandecientes que sus alboradas, pero
todos cantan alabanzas.
Se diría que sus recuerdos
nos contemplan con mansedumbre
angelical, locura bestial y encanto.
Cuando el sol pone fin a su
presencia, XAVIER ESCRIBÀ convoca
el enlace de la sombra y la noche a través
de su arte del espasmo y el frenesí.
1. “Sense títol”, 1949
Oli sobre tela
*Traducción
73 x 55 cm. del original escrito en francés
“ASSOIFFÉ
D’ÉTERNITÉ”.
(col. Marull)
2
F. Arrabal
Agosto, 2009
59 3
lA PINTURA HECHA CARNE
JAUME VIDAl OlIVERAS
Retazos de pintura desgarrados del cuadro, lienzos
recortados en tiras que se enroscan, piezas que se
exhiben de cara a la pared mostrando su reverso,
telas que se pliegan sobre sí ocultando los pigmentos
que asoman por las junturas… Aunque sugerente,
¿no es, el de Xavier Escribà, un mundo extraño? Y,
sin embargo, implica años de esforzado trabajo y de
un continuo preguntarse en torno a arcanos de la
pintura. lo que le intriga al pintor es qué hay en ella
que tanto nos fascina.
El “Big Bang”
Es difícil precisar cómo y por qué Escribà inició
esta reflexión. Seguramente no hay una explicación
unívoca y las razones profundas se nos escapan,
pero en su trayectoria intuimos un punto de partida:
el monocromo titulado Barcelona Paris (Aller-Retour),
del ya lejano 1993. Se trata de una pieza troquelada y
con el bastidor, visible entre los orificios, dislocado.
A primera vista, podría pasar por un experimento
más de aquellos que se almacenan, olvidados, en
los estudios de los artistas. Y, sin embargo, para
nosotros reviste especial importancia, pues se trata
de la primera vez –que sepamos– que el pintor ataca
el formato, esto es, que destripa la pintura.
Barcelona Paris (Aller-Retour) cierra y abre
simbólicamente una etapa, en un momento en que
el artista, de regreso a Barcelona tras realizar una
breve estancia formativa en París, culmina su fase
educativa. es entonces cuando escribà descubre una
manera nueva de trabajar la pintura, de relacionarse
con ella. Hasta aquel momento, y siguiendo las
pautas tradicionales, la había concebido como una
superficie en blanco donde aplicar los pigmentos,
ya fuese en forma de motivos abstractos o con
referencias figurativas. Pero ahora, al horadar el
plano y penetrar el soporte, rompe y profana algo
que invariablemente ha permanecido –y debía
permanecer– inmaculado y sellado. Se diría que
Escribà, como Alicia, ha traspasado al otro lado del
2 60
espejo, una acción que no era fácil ni evidente,
y que es consecuencia de un largo recorrido y de un
arduo proceso de maduración. Porque de lo que se
trataba era de violar unos arquetipos muy arraigados
en la memoria de la pintura, esto es, de enfrentarse
al tabú.
Romper el aura
¿Por qué un artista violenta y maltrata de esta
manera el soporte? En el caso de Escribà, no se
trata en absoluto de un gesto banal. Posee una
dimensión simbólica muy fuerte. Piénsese en lucio
Fontana, para el cual la perforación implicaba un
ritual y un sacrificio, representa acceder a ese otro
espacio invisible, acaso lo sagrado, con la voluntad
de franquear los límites… En definitiva, aunque el de
Fontana sea un mundo muy diferente al de nuestro
artista, todas las connotaciones implícitas en su
acción –y apuntadas aquí un poco apresuradamente–
están de algún modo latentes en el trabajo de Xavier
Escribà. El suyo, como el de Fontana, es un arte que
vulnera la pintura para hacerla hablar.
Pero si se trata de hacer hablar a la pintura, ¿en
qué idioma se expresa ésta? Cuando, en los años
sesenta, Donald Judd, intentando explicar sus
inquietudes, definía el arte según unos principios
esenciales muy precisos, lo hacía en unos términos
muy cercanos a las preocupaciones de Escribà. Para
Judd, el cuadro es esencialmente el “rectángulo”
y “el hecho de que haga falta meter alguna cosa en
su interior poco importa”. lo que define la pintura
–viene a decir el artista americano– no es tanto
lo que se inscribe dentro de los límites de la tela,
sino el marco. esto es, es el rectángulo lo que hace
a la pintura. Y quien dice marco o rectángulo dice
formato, lienzo, pigmento, superposición sobre el
muro… El aura de la pintura se articula según estos
valores. Poco importa que la posición de Donald
Judd como artista sea muy distante de la de Escribà,
interesa retener simplemente que aquél ha expuesto,
de una manera clarividente, la condición de la
pintura, aquello que hace que la pintura sea pintura y
también lo que le da su aura.
En la pintura hay algo absoluto, eterno, independiente
de las historias que narra o de los contenidos que
expresa, más allá de las épocas o incluso de los
mismos pintores. Ello constituye su aura, y éste es
el arcano sobre el que Escribà trabaja. las tiras de
tela recortada, los lienzos plegados o enrollados,
las perforaciones e incisiones en el soporte se
expresan como un escrutar el misterio de la pintura.
El artista busca dar cuerpo o transformar en algo
tangible aquello que es impenetrable e inasible, que
es lo que le fascina. Si recorta el lienzo, lo perfora,
lo pliega, es porque éste es, repitámoslo, lo que, en
última instancia, hace que la pintura sea pintura.
Es un pensamiento mágico que trata de agarrar el
fantasma, de dar cuerpo a aquello que no posee
substancia, de apropiarse emocionalmente del
misterio, de tocarlo… Es como aquel niño que abre y
desmonta un despertador para descubrir el enigma
del tiempo.
La carne de la pintura
En muchas de las notas en que plasma sus
pensamientos íntimos en torno al arte, Xavier Escribà
insiste en la palabra cuerpo. Son textos susceptibles
de múltiples interpretaciones, pero, tal vez, con este
término aluda a “la carne de la pintura”. Hay razones
para pensarlo. Paul Klee, por poner un caso, hablaba
de una anatomía del cuadro, con su esqueleto, sus
músculos, su piel... la historia del arte, sin embargo,
ha hecho de la pintura algo unidimensional, sin
grosor, identificándola con superficie, epidermis…
Ha ignorado su carnalidad. En la pintura clásica se
disimulaba su robustez a través de una pincelada
lábil que apenas dejaba rastro material en el cuadro.
Modernamente, la fotografía o el medio digital
han intensificado ese efecto de intangibilidad de la
imagen –más que nunca imago, del latín “fantasma,
aparición, espectro”–, en la que toda corporalidad se
ha volatilizado. Más aún, se diría que las imágenes
aparecen hoy como entes incorpóreos, extraños,
porque su “realidad” o consistencia física no se
corresponde
con ninguna
1. “Sense títol”,
1949 noción de peso, solidez,
materia…
Y aún así –y acaso quizá por ello– ejercen
Oli sobre tela
una
73 x especial
55 cm. fascinación, por no decir inquietud.
(col. Marull)
Algunos artistas se han enfrentado a esta
desustanciación de la imagen con la convicción de
que la pintura contenía un enigma en su interior. la
noción de pintura como palimpsesto que tenía Sigmar
Polke implica la idea de algo dentro que se esconde
más allá de la estricta visión de superficie. la pintura
es, para Polke, superposición de sedimentos que se
van solapando uno tras otro, aunque no sean visibles
en la imagen final. Son conocidas las radiografías
que el artista hizo de un cuadro de Goya, las cuales
revelaron imágenes escondidas bajo la capa de
pigmentos más externa.
Pero Polke sigue planteándose la pintura en términos
de piel, como capas o sedimentos superpuestos. Su
concepción se podría resumir en la imagen de una
cebolla: finas películas que se suceden una tras otra
en una espiral sin fin. No es el caso de Xavier Escribà;
para él, tras la apariencia o epidermis, hay un cuerpo.
Y el cuerpo de la pintura consiste en su dimensión
tangible: el lienzo y el pigmento, que trabajará de
diversas maneras, pero en tanto “cosa” física y
material. Y cuando hablamos de “cuerpo” o “carne”
estamos hablando de deseo.
El planteamiento de Escribà es un universo singular
que no es equiparable a ningún otro, pero es
importante que intentemos situarlo en un contexto
o unas referencias que nos ayuden a interpretarlo.
En este sentido, y aun siendo muy diferentes, su
trabajo se aproxima vagamente a la sensibilidad
de artistas como Perejaume, Jordi Alcaraz o Jesús
Galdón, que se han planteado el mundo del objeto
y la problemática de la creación. En ellos hay una
exploración fetichista de los misterios del arte y una
reivindicación de la “carne” de la pintura.
“Los ojos de Paul Klee”
En una primera aproximación, se diría que, de existir
algún motivo figurativo en la obra de Xavier Escribà,
éste sería el ojo. Un ojo que se manifestaría en estos
puntos o circunferencias de color –y también en los
agujeros–, tan frecuentes en el trabajo del artista.
Por otra parte, Escribà, que, repetidamente, ha
homenajeado a Paul Klee en los títulos de su propia
61 3
obra, menciona expresamente los ojos: “los ojos de
Paul Klee”. El pintor suizo se presenta como una
suerte de metáfora de la creación y el ojo –no podría
ser de otra manera– como uno de los atributos o
símbolos de todo artista. Efectivamente, el órgano de
la vista es un motivo iconográfico muy recurrente en
Klee, ya sea como ojo solar que ilumina y alumbra de
sentido las cosas, ya como ojo nocturno que penetra
en las profundidades de la noche o lo subterráneo.
El ojo, pues, aparece como un elemento clave para
Xavier Escribà. Y, sin embargo, los suyos no son,
en propiedad, órganos para mirar. Y si lo fueran
contradecirían ese trabajo suyo de exploración del
cuerpo de la pintura, en el que lo importante es lo
tangible y lo táctil como valores simbólicos. Existe un
detalle muy significativo que nos informa de la atrofia
de esos ojos: la multiplicidad o repetición del motivo.
El ojo único –el sol– es metáfora del conocimiento
y la clarividencia, pero su iteración se asocia a la
noche poblada de estrellas sin luz, esto es, a la
imposibilidad de ver.
Interesa apuntar aquí, aunque sea de una manera
rápida, el proceso de trabajo de Xavier Escribà para
comprender la naturaleza de estos ojos táctiles.
En 1999 el artista realizó una serie de obras que
tituló, genéricamente, Pintura recuperada, las cuales
consistían, formando un binomio indisociable, en
dos elementos: un lienzo y una suerte de bola. En
una primera etapa de preparación, el artista iba
aplicando varias capas de acrílico sobre el lienzo,
una tras otra, cada cual de distinto color, dejando
secar cada imprimación. De resultas de esta acción,
la tela acababa siendo, finalmente, un monocromo:
la tonalidad de la última capa, que ocultaba multitud
de estratos de diferentes colores. Posteriormente, en
un segundo momento, decapaba, incidiendo con un
instrumento punzante, en este cuerpo (¿podríamos
llamarlo carne?) formado de estratos de pintura. las
hendiduras (¿heridas abiertas?) dejaban entrever las
diferentes camas de pigmento. Pero la obra definitiva
no finaliza en este punto, porque Escribà recuperaba
el material horadado, las virutas en forma de ojos, y
con ellas amasaba una suerte de bola: se trata de “la
pintura recuperada”, táctil, sólida, con masa…
2 62
En Escribà, por tanto, “los ojos de Klee” no se
relacionan con el órgano de la vista; son, más
bien, una suerte de visión táctil que penetra en el
cuerpo de la pintura. Son ojos ciegos que exploran,
palpando, esa materia pictórica en la que la pintura
se hace carne.
NOTAS DE TAllER
(TRANSCRIPCIÓN)
El hecho de cortar la pintura
Para poder cortar la pintura antes tiene que haber.
Así, antes de hablar del hecho de cortar hablaré del
porque hay tanta pintura que inspire el hecho de cortarla.
Del porque corto, doblo y giro la tela
Hace unos días que de esto se está haciendo mi trabajo.
Cortar, doblar o girar la tela son actos nada fáciles
de asumir en pintura, por tanto cuando estos actos se
producen deberían merecer por lo menos respeto y si
no es mucho pedir curiosidad…
Cuando uno pinta es porque ha decidido (dedicarse,
consagrarse) hacer esto cada día… Y por tanto el
comentario típico de “esto también lo podría hacer yo”
no se da, en el sentido que la cuestión que aquí tratamos
no es el poder o saber hacer sino la práctica cuotidiana
de la actividad artística. No creo que haya gestos o actos
gratuitos en la pintura, y toda decisión (por activa o por
pasiva) tiene su importancia. Naturalmente que si no
cuestionamos la tradición pictórica/ soporte pictórico….
en definitiva, si no nos cuestionamos lo que es o puede
ser pintura y nos conformamos con la convención de
la ventana… todo puede resultar más fácil. Me siento
heredero de todos mis antepasados que han hecho de la
pintura su vida…. los miro, los escucho, los interpreto,
los siento, los comprendo… Creo que el mayor respeto a
la tradición pictórica es avanzar a partir de ella…. Hacerla
sentir importante para una continua evolución. Es por
esto que de la misma forma que la observo y la respeto,
me siento incapaz de repetir o insistir dentro de una vía ya
bien explotada. De la misma manera que considero mis
antepasados artistas como gente que supo evolucionar a
su pasado…. Yo me siento igualmente obligado.
En estos momentos mi trabajo parece no avanzar como
si el proceso pictórico fuera bien complejo desde su
planteamiento inicial.
Después de saber hacer una cosa deberíamos saber
hacer otra, y otra, y así sucesivamente. Es cierto que el
hecho de hacer de todo una serie de capas superpuestas
parece que haga alusión a una falta de creatividad o
cosas que decir sobre la tela… Y es cierto! Pero vuelvo a
repetir
no setítol”,
trata tanto
de poder o saber hacer pintura
1. “Sense
1949
sino
de constatar
donde también hay pintura.
Oli sobre
tela
en
momentos tengo recortes de tela de lino.
73 xestos
55 cm.
la
idea
de
recortes no me entusiasma… Creo que
(col. Marull)
lo que está evolucionando es mi mirada frente a la
pintura. El hecho que haga más objetos que pinturas
no deja de inquietarme. Me sigue gustando una cierta
bidimensionalidad de la obra pictórica, me gusta que la
tensión o plenitud de la piel pictórica venga más dada
por la materia que por la tela tensada en el bastidor.
Pintar? la cosa más fácil del mundo… o así debería ser.
lo digo en el sentido de ser sincero con uno mismo y dar
plena libertad a la intuición.
la mano, la mano, la mano... que herramienta la mano,
como prolongación del ojo, del sentir y del intelecto.
la fluidez en la pintura…puede ser “envisajable” o
posible (“voir souhaitable”, deseable)… Sueño de una
pintura sentida y fluida como el acento en la parla
propia de cada cultura, o como la risa espontánea y
convulsiva de la adolescencia… Todas estas cosas
que nadie osaría negar como poder traducirlas en la
práctica pictórica.
la necesidad de hacer pintura…. Una verdad a medias?
la cuestión es tan simple que a la misma pregunta
encontramos la respuesta… Es cuando esta pintura
existe que podemos hablar de necesidad… Todo el resto
de tiempo es la prueba que no siempre tiene lugar esta
supuesta necesidad de pintar.
No creo que la solución esté en pintar cada día, sino
más bien en la confrontación cuotidiana del hecho de
pintar o no cada día. No se trata tanto de fabricación de
pintura como de saber dónde estamos en cada lugar y
en cada momento.
No quiero adoptar un discurso romántico donde todo es
o debería ser pura fluidez; ni mucho menos. la urgencia
de pintar es natural, es artificial, construida, preparada.
Y ya sabemos todos que las ganas por una cosa vienen
ejerciendo esa cosa…. Y la pintura no es para nada una
excepción. En mi caso necesito de pausas, para tomar
distancia, comprender dónde estoy y asumir por dónde
continuar.
Hay muchos nudos en estos momentos. la presencia
del nudo implica asumir y mostrar (presumir) del
camino complejo.
la fluidez o no, son dos elementos que se confrontan
continuamente en la práctica pictórica. Un nudo
tradicionalmente es considerado como símbolo o signo de
algo torturado, complejo y en todo caso no fluido… aunque
se haya accedido de la manera más fluida para hacerlo.
la fluidez puede ser bien compleja a ser captada y la
complejidad puede ser bien fluida a ser presentada.
63 3
CATAlOGACIÓN
01. La face “au culte” de la peinture
(bleue), 2001
Acrílico sobre tela. 83 cm. ø
Exposiciones:
- París, Chapelle de la Sorbonne,
“Xavier Escribà – Prix Fénéon 2001”,
julio – agosto, 2002
- Créteil, Maison des Arts André
Malraux, “Magmas Picturaux”,
septiembre – octubre, 2003
- París, Galerie 1900-2000, “Xavier
Escribà”, junio – julio, 2004
02. Cara i creu pictòric, 2001
Acrílico sobre tela y madera. 70 x 95 cm.
Exposiciones:
- Créteil, Maison des Arts André
Malraux, “Magmas picturaux”,
septiembre – octubre, 2003
- Molí de Pals, Space Son Gallery, “la
intuició”, julio – agosto, 2004
- Nimes, Chart Gallery, “ArteNimes
2005”, septiembre, 2005
- Villeneuve les Avignon, Tour Philippe
le bel, “Xavier Escribà”, julio –
agosto, 2005
- Girona, Centre Cultural la Mercè,
“Formes de la pintura”, abril – junio,
2007
- Montpellier, Galerie GM, “The Best
of”, febrero – abril, 2007
- Girona, Casa de Cultura, “Taller
Obert”, enero – febrero, 2008
- Pernes les Fontaines, Galerie de l’Air
du Cormoran, “Happy Hour”, marzo –
mayo, 2008
- Sant Feliu de Guíxols (Girona), Espai
K, “la couleur”, julio – agosto, 2009
2 64
03. Forme rétrécie, 2002
Acrílico sobre tela. 150 x 60 cm.
05. Après Dali, 2006
Acrílico sobre tela. 50 x 25 x 20 cm.
Exposiciones:
- París, Galeria 1900-2000, “Xavier
Escribà”, diciembre 2002 – enero, 2003
- Candás, Museo Antón, “xavier
Escribà”, marzo – abril, 2003
- Montauban Musée Ingres, “Peindre
en trois dimensions”, julio –
septiembre, 2003
- Créteil, Maison des Arts et de
Culture André Malraux, “Magmas
picturaux”, septiembre – octubre,
2003
- Pals (Girona), Son Espace Gallery,
“la intuició”, julio – agosto, 2004
- Villeneuve-lez-Avignon, Tour
Philippe le Bel, “Xavier Escribà”,
julio – agosto, 2005
- Montpellier, Galerie GM, “The Best
of”, febrero – marzo, 2007
Exposiciones:
- París, Galería 1900-2000, “Xavier
Escribà”, octubre – noviembre, 2006
- Girona, Galeria Giart, “xavier
Escribà”, junio – julio, 2007
- Girona, Casa de Cultura, “Taller
Obert”, enero – febrero, 2008
- Casavells, Galeria Miquel Alzueta,
“Recerca pictòrica”, junio – julio,
2008
- durban, Château Haut-Gléon, “xavier
Escribà”, julio – agosto, 2008
06. Pels ulls de Paul Klee-42 anys,
2011
Acrílico sobre tela. 55 x 17 cm.
07. Sant Quirze, 2011
Acrílico sobre tela. 70 x 75 x 18 cm.
04. Babella (à Clarie), 2004
Acrílico sobre tela. 20 x 70 x 50 cm.
Exposiciones:
- Pals (Girona), Son Space Gallery, “la
intuició”, julio – agosto, 2004
- Barcelona, Galeria Metropolitana,
“Xavier Escribà”, diciembre 2004 –
enero, 2005
- Villeneuve-lez-Avignon, Tour
Philippe le Bel, “Xavier Escribà”,
julio – agosto, 2005
- Montpellier, Galerie GM, “The Best
of”, febrero – marzo, 2007
- Girona, Galeria Giart, “xavier
Escribà”, junio – julio, 2007
- Pernes les Fontaines, Galerie l’Air
du Cormoran, “Happy Hour”, marzo –
mayo, 2008
08. L’effet papillon, 2011
Acrílico sobre tela. 33 x 40 cm.
09. Els ulls de Paul Klee-42 anys,
2011
Acrílico sobre tela. 25 x 31 x 16 cm.
11. The Last Cap de Creus (blau), 2010
Acrílico sobre tela. 80 x 100 x 30 cm.
12. Finestra blava, 2009
Acrílico sobre tela. 50 x 50 x 5 cm.
Exposiciones:
- Barcelona, Galeria Miquel Alzueta,
“Extramuros”, mayo – junio, 2010
13. Finestra violeta, 2010-2011
Acrílico sobre tela. 50 x 55 cm.
14. Le jongleur, 2007
Acrílico sobre tela. 205 x 215 cm.
Exposiciones:
- Girona, Casa de Cultura, “Taller
Obert”, enero – febrero, 2008
- Pernes les Fontaines, Galerie l’Air
du Cormoran, “Happy Hour”, marzo –
mayo, 2008
- durban, Château Haut-Gléon, “xavier
Escribà”, julio – agosto, 2008
Exposiciones:
- Girona, Casa de Cultura, “Taller
Obert”, enero – febrero, 2008
- Pernes les Fontaines, Galerie l’Air
du Cormoran, “Happy Hour”, marzo –
mayo, 2008
- Casavells, Galeria Miquel Alzueta,
“Recerca pictòrica”, junio – julio,
2008
- París, Galerie 1900-2000, “Xavier
Escribà”, febrero – marzo, 2006
- Montpellier, Galerie GM, “Peinture
animée”, abril – mayo, 2009
18. Brain Washing, 2010
Acrílico y cuerda. 55 x 25 x 20 cm.
19. Le voyage, 2009
Acrílico sobre tela. 70 x 70 x 35 cm.
20. Perfecta (verda), 2009
Acrílico sobre tela. 50 x 70 cm.
Exposiciones:
- Sant Feliu de Guíxols (Girona), Espai
K, “la couleur”, julio – agosto, 2009
15. Petit coeur, 2001-2010
Acrílico sobre tela. 18 x 24 cm.
24. Pala (1/3), 2004
Acrílico y pala de hierro. 11 x 40 x 25 cm.
Exposiciones:
- Villeneuve-lez-Avignon, Tour
Philippe le Bel, “la couleur”, julio –
agosto, 2005
- Sant Feliu de Guíxols (Girona),
Galeria Carmen Tatché, “El fil del
temps”, junio – julio, 2008.
25. Sss… Candle, 2011
Acrílico y plástico. 15 x 10 cm.
26. Faig pintura blava, 2011
Acrílico y pincel. 26 x 20 cm.
27. Peinture animée, 2009
Video (Tiraje de 5)
durada de 23 minutos
Montaje: Glòria Safont-Tria
Exposiciones:
- Sant Feliu de Guíxols (Girona), Espai
K, “la couleur”, julio – agosto, 2009
- Montpellier, Galerie GM, “Peinture
animée”, abril – mayo, 2009
21. Petit desordre, 2011
Acrílico sobre tela. 22 x 33 x 12 cm.
16. Paysage, 2007
Acrílico sobre tela. 28 x 28 cm.
10. Amagat, 2010
Acrílico sobre tela. 55 x 60 x 35 cm.
Exposiciones:
- Milán, Fabbri c.a. Contemporary Art,
“Roy Thurston before your (very) eyes”,
2 diciembre 2010 – 30 enero, 2011.
Exposiciones:
- durban, Château Haut-Gléon, “xavier
Escribà”, julio – agosto, 2008
1. “Sense títol”, 1949
Oli sobre tela
17.
73 xCheese
55 cm.Painting, 2007
Acrílico
sobre tela. 195 x 200 cm.
(col. Marull)
22. Endless, 2010
Acrílico sobre tela.
49,5 x 84,5 x 3,5 cm.
23. Odissea, 2011
Acrílico sobre tela. 43 x 75 cm.
65 3
XAVIER ESCRIBÀ
1969
– Xavier Escribà nace en París el 3 de febrero de 1969.
Su padre, Francesc Pascual Segarra, (Barcelona,
1929), grafista publicitario, y su madre, Conxita
Escribà Parès (Barcelona, 1937), se conocieron en
esta ciudad a inicios de los años sesenta.
1971
– El 1 de mayo la familia vuelve a Barcelona y se
instala en la travesera de Dalt número 67. En este
barrio de Gracia transcurrirá su infancia y parte de su
juventud.
– A los quince años inicia los estudios de solfeo y
clarinete en el Conservatori Municipal de Música de
Barcelona.
– Pasa muchos veranos y fines de semana en
Armentera (Alto Ampurdán), pueblo originario de la
familia materna.
1987
– Después de finalizar el bachillerato científico
en Barcelona, empieza los estudios de Farmacia
seducido por su vertiente de investigación.
1988
– Al cabo de un año de iniciarlos, decide renunciar
a esta carrera científica e invertir su voluntad de
investigación en el mundo del arte en general y,
en especial, en la pintura iniciando los estudios de
Bellas Artes en la Facultad Sant Jordi de Bellas Artes
de Barcelona. Este primer año de facultad será una
verdadera revelación para el artista, que aprovechará
los fines de semana para escaparse al Ampurdán,
donde pinta noche y día.
Paralelamente, la creación de letras, melodías e
interpretaciones será otra vertiente de la música que
lo acompañará a lo largo de los años noventa.
1989
– Durante su primer curso en Bellas Artes descubre
el mundo de la pintura de la mano de profesores
como Gerard Sala, Joan Descarga, Àlex Nogué,
Joaquim Falcó y Pere Puiggrós.
2 66
– En verano, junto a unos compañeros de promoción,
emprende su primer viaje a París después de que en
1971 dejara la capital francesa para trasladarse a
vivir a Barcelona con toda su familia. Este viaje hizo
renacer en él el deseo de descubrir y convivir en
París años más tarde.
– En noviembre obtiene el primer premio en el III
Certamen de Pintura Contemporánea de San Adrián
de Besós.
1990
– En enero, realiza su primera exposición individual
en el Instituto Francés de Barcelona.
– Durante la primavera de 1990 decide tener un
espacio de trabajo propio. Encuentra un pequeño
taller de 30 metros cuadrados en la calle de Torrent
de l’Olla número 21 - bajos de Barcelona que se
convertirá en su estudio durante cuatro años y
donde se esconderá para pintar y también escuchar
a Jacques Brel. Durante este año y hasta 1991,
Xavier Escribà no puede concebir un día de trabajo
en el taller sin terminar la obra comenzada ese día,
pero es a partir de 1991 cuando los días de trabajo y
las pinturas se van acumulando en la misma obra,
como si el problema ahora fuera aceptar una última
versión válida.
– En el mes de agosto organiza una segunda
exposición individual en el Antic Escorxador Municipal
de Figueras.
– En octubre, participa en la exposición colectiva
Aspetti dell’Arte Contemporanea Spagnola, en el
Palazzo dei Diamanti de Ferrara (Italia).
1991
– En enero gana el tercer premio del IX Premi de
Dibuix Sant lluc.
1992
– Participa en Art al carrer, que se organiza en la calle
Gran de Gracia de Barcelona. Presenta una obra en
la que la superficie se convierte en soporte de una
intervención tridimensional mediante la costura de
unos recortes de tela pintados, y que escenifican el
maridaje entre Cataluña y Francia.
– Se organiza la exposición individual Escribà en la
Casa de Cultura de San Adrián de Besós.
1993
– Realiza una estancia de tres meses en la École
Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París a raíz
de la obtención de una beca de intercambio erasmus
entre Barcelona y París.
– Durante el tiempo que pasa en París, trabaja en
el taller del artista Henri Cueco, lugar donde se
desarrollará el lenguaje de la superposición de
capas de pintura haciendo alusión a la búsqueda
de la “buena imagen” en el proceso pictórico. En
esta época también se interesa por la serigrafía
y especialmente por la fotografía, que lo lleva a
participar en un curso dirigido por Bernard Borgeaud.
– En junio, una vez terminada la aventura parisina,
obtiene el título de licenciado en Bellas Artes en la
especialidad de pintura por la Facultad de Bellas
Artes de Barcelona.
– Paralelamente y de forma ocasional, empieza a
trabajar en la empresa USQUAM 3. Se familiariza con
el montaje y desmontaje de exposiciones artísticas de
toda España durante los dos años que trabaja en esta
empresa.
– Participa como representante de la Facultad de
Bellas Artes de Barcelona en el primer Forum
International live Art que se realiza en Gstaad
(Suiza).
– En octubre realiza una exposición individual en la
Casa del llimoner de Mataró.
– A partir de este año Xavier Escribà empieza un
trabajo constante de superposición de capas.
1994
– A la edad de veinticinco años, y con el
convencimiento de que París es el mejor escenario
para su crecimiento personal y artístico, Xavier
Escribà se inscribe como estudiante en la École
Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París
(ENSBA).
– Obtiene, hasta el año 1998, la residencia en
el Pabellón Español de la Cité Internationale
Universitaire de París. Aquí es donde Xavier Escribà,
gracias a un estudio de grabación in situ y a la
actuación en varias salas de conciertos, desarrolla
su
musical1949
junto al músico catalán Jaume
1. creación
“Sense títol”,
Farré,
y después
con el pianista y pintor francés
Oli sobre
tela
Olivier
73 x 55 Filippi.
cm.
–(col.
la obtención
Marull) de su título universitario le permite
acceder al tercer curso académico del taller del
pintor Michel Gemignani. Pintar en este taller
lo absorbe de tal forma que olvida sus otras
obligaciones académicas.
– Gracias a su experiencia profesional, entra a
trabajar en la Galerie Nationale du Jeu de Paume
realizando los montajes y desmontajes de las
exposiciones que en ella se organizan. Trabajará
hasta el verano de 2003. Durante este período esta
institución presenta retrospectivas de artistas
contemporáneos como Tàpies, Jeff Wall, Jaume
Plensa, Miquel Barceló, Armán, Debré, Cesar, Kcho,
Erró, Soto, Spoerri, etc.
1996
– Realiza una estancia de tres meses en la
Kuvataideakatemia de Helsinki gracias a la obtención
de una beca de intercambio Erasmus entre París y
la capital finlandesa. Este nuevo marco de trabajo
influencia su obra, y durante estos meses constata
con gran sorpresa que el planteamiento pictórico ya
iniciado encaja a la perfección en este nuevo entorno.
Durante este período se desarrolla en él una gran
creatividad en cuanto se refiere a la composición de
sus canciones.
– En junio participa en la exposición colectiva
Kaukolämpöä, en Helsinki.
– En el mes de agosto realiza una exposición conjunta
con su padre en la Fundació Rodríguez Amat.
Presenta pinturas y sus últimas composiciones
musicales.
1997
– Participa en la exposición colectiva Yves Michaud
- 25 ans de collection d’Art Contemporain en dépôt au
Musée de Céret.
1998
– A pesar de haber estado llevando todo un recorrido
académico irregular y contra todo pronóstico, Xavier
Escribà obtiene el Diplôme Nationale Supérieure des
Beaux-Arts de París “Avec les Félicitations du Jury à
l’Unanimité”. El jurado está formado por miembros
como la conservadora Noëlle Pijaudier, el crítico
de arte Eric de Chassey y el artista Daniel Dezeuze,
entre otros.
67 3
– El encuentro que se produce en ENSBA entre Xavier
Escribà y el artista estonio Urmo Raus se materializa
con la exposición y catálogo Climate. Primero, se
celebra en la Vaal Galerii de Tallin (Estonia), y luego
en la Galeria dels Àngels de Barcelona.
– A partir del verano de este año y hasta el 2000,
Xavier Escribà vive y trabaja en la residencia de
artistas de la Fondation Dufraine, en Chars.
1999
– En mayo participa en la exposición colectiva
Diplômes 98, en la École Nationale Supérieure des
Beaux-Arts de París, y al mismo tiempo, expone,
también, en la Galerie du Haut Pavé de París con
motivo de una “carte blanche d’Yves Michaud”.
– Gracias al patrocinio de los señores Duchamel
y después de haber participado durante el mes de
mayo de 1995 en la residencia de artistas del Château
Haut-Gléon (Corbières), sale publicada Il récupère
la peinture, una primera edición monográfica de
recopilación de escritos e imágenes elaborados
durante el período 1993-1998.
– Obtiene la Beca de Artes Plásticas del Colegio de
España de París. El trabajo producido durante esta
beca se presenta en el stand del Ministerio de Cultura
durante la feria de arte ARCO de Madrid del año 2001,
como también en la Real Academia San Fernando
de Madrid y en el Instituto Cervantes de París. Es en
este período que Xavier Escribà decide mostrar la
estructura de madera que define el bastidor.
2000
– A inicios de año se instala a vivir en Châtillon, en las
afueras de París, donde permanecerá hasta finales
de 2003.
– Realiza la exposición individual Recuperar la pintura
en el Centre d’etudes Catalanes de l’Université de
Paris-Sorbonne. A raíz de esta exposición Xavier
Escribà conoce a linda y Steve Miller, de Nueva York,
con los que mantendrá una estrecha relación de
amistad y mecenazgo.
– Expone en la Galerie EOF de París junto a la artista
Glòria Safont-Tria.
– Participa en la IX Bienal Nacional de Arte Ciudad de
Oviedo.
– Conoce a Marcel y David Fleiss, de la Galerie
1900*2000. xavier escribà se convierte en artista de
2 68
la galería y participa periódicamente en numerosas
ferias de arte internacionales como ARCO, Art Basel,
FIAC, etc.
– Se produce la primera estancia de Xavier Escribà
en la ciudad de Nueva York. Durante todo un mes
descubre sus museos y galerías, como también
numerosos artistas, gracias a su amistad con los
Miller. Después de París, Nueva York le parece
un nuevo destino vital, pero precisamente este
alejamiento, como también la lectura intuitiva de
La vida secreta de Salvador Dalí, le hará ver que la
solución se puede encontrar sencillamente en la
gente y en el paisaje más próximo y conocido. Esta
reflexión es la que lo motivará a volver y a pedir ayuda
a los payeses del Alto Ampurdán, que le ofrecerán
espacio donde poder pintar los siguientes dos años.
– En Armentera comparte espacio y amistad con un
payés, Josep Vilarrodona, de ochenta años, quien le
dejará un cobertizo en medio de gallinas, golondrinas
y murciélagos. En medio de este contexto tan austero
Xavier Escribà producirá obras importantes como
son los primeros Magmas pictòrics, las telas con
suficiente “cuerpo” de pintura que hace que no
necesiten ser montadas sobre bastidor, así como
también las obras Ambiguité parfaite, L’Atzavara,
Cara i creu pictòric, etc. Es a partir de este momento
que la presencia del bastidor desaparece casi
completamente de sus obras.
2001
– En mayo participa en el octavo Courant d’Art en
Deauville. Presenta el proyecto A painting as a wall,
en el cual la intervención pictórica ocupa todo el
espacio expositivo recreando, así, una segunda piel.
Esta misma idea también se aplica en la exposición
colectiva Alors notre histoire, que tiene lugar en la
Galerie Haut-Pavé en el mes de septiembre.
– la Chancellerie des Universités de París le otorga
el Prix Artistique Félix Fénéon 2001. Su obtención le
da la oportunidad de organizar una gran exposición
individual al cabo de un año. Entre los miembros del
jurado de este premio estaban Daniel Abadie, Pierre
Alechinsky, Georges Raillard, François Rouan y
Werner Spies, entre otros.
– A finales de año el artista Joan Maria Puigverd
propone a Xavier Escribà recuperar su taller ubicado
en la avenida Gabriel Péri de Montreuil. En este taller
permanecerá hasta abril de 2005 y bajo el mecenazgo
de Jean Cherqui.
2002
– En enero participa en la colectiva Entrée en Scène
comisariada por Philippe Cyroulnik y presentada en
la Galerie Pascal Gabert de París. Esta exposición
viajará unos meses más tarde a la École d’Art Gérard
Jacot de Belfort.
– Realiza una exposición en la sala de muestras de
linda Miller ubicada en el Soho de Nueva York.
– Participa en la XIII Bienal-Mostra d’Art
Contemporani Català, que viaja por Cataluña y el
Principado de Andorra.
– En julio realiza la exposición individual Xavier
Escribà /Prix Fénéon 2001, en la capilla de la Sorbona
de París. Este evento supondrá en Xavier Escribà
un punto de inflexión dentro de su trayectoria
artística ya que Marcel Fleiss, en nombre de la
Galerie 1900*2000, muestra su compromiso con
la adquisición de un número importante de obras
y la presentación de Xavier Escribà como artista
representante de la galería. A partir de este momento
su obra empieza a ser reconocida por coleccionistas
de todo el mundo.
– En septiembre participa en la Biennale Europea
Arti Visive la Spezia como artista representante de
Francia.
– En diciembre realiza una muestra individual en
la Galerie 1900*2000 de París. En esta exposición
comparte publicación con el Museo Antón de Candás
(Asturias), que es donde se exhibirá durante la
primavera de 2003.
2003
– Conoce a Clarie Cayla en París, con quien se casará
un año más tarde. Esta unión matrimonial es la que
acelerará el proceso de vuelta a Cataluña y pondrá
en marcha el proyecto de rehabilitación de una casa
taller en Terrades (Alto Ampurdán).
– Gana el Prix de Peinture-Antoine Marin. El jurado
está compuesto por Gerard Garouste, Michel
Gemignani,
Bernard
Rancillac y Antoni Taulé, entre
1. “Sense títol”,
1949
otros.
Meses
Oli sobre
tela más tarde las obras de los ganadores
de
años se exponen en el Museo de
73 los
x 55últimos
cm.
Karlskrona
(Suecia).
(col. Marull)
– Participa en la exposición Peindre en trois
dimensions, en el Musée Ingres de Montauban.
Escribà presenta la obra Forme rétrécie, que se
expone junto a otras obras de artistas como Bogart,
Domela, Dubuffet, Gironella, Guinovart, Klasen,
Millares, Rebeyrolle, Rivera, Rueda, Soto, Tàpies, etc.
– Participa en el TRANSART4, que organiza el
Ayuntamiento de Girona. Esta exposición viaja
posteriormente al Museu Can Palauet de Mataró y al
Imatran Taidemuseo (Finlandia).
– Realiza la exposición individual Magmas picturaux en
la Maison des Arts André Malraux de Créteil.
– Presenta la individual Grog, roig, blau…, en la Sala
d’Exposicions dels Serveis Territorials de Cultura de
la Generalitat de Catalunya, en lérida.
2004
– Se organiza una exposición individual en la Galerie
1900*2000 de París.
– Se organiza la exposición individual La intuïció
en Son Space Gallery, en el molino de Pals (Alto
Ampurdán).
– Gana el primer accésit del Premi Salou de Recerca
Pictòrica (tercera edición).
– Realiza una exposición individual en la Galeria
Metropolitana de Barcelona.
2005
– En abril deja París para instalarse de forma
provisional en Bordils por dos años, el tiempo
necesario para rehabilitar la casa taller de Terrades.
– Es seleccionado para representar España en
el Salon Européen des Jeunes Créateurs. Esta
exposición después viaja a las ciudades de Amarante,
Génova, Hospitalet de llobregat, Montrouge y
Salzburgo.
– Gana la IV Biennal de Girona.
– Realiza la exposición individual El fil del temps, en
la Galeria Carmen Tatché de Sant Feliu de Guíxols.
Muestra Avant l’ère de Cian, obra que anuncia el
nacimiento de su hija Cian en el mes de septiembre.
2006
– Exposición individual Obra recent, en la Galeria Fidel
Balaguer de Barcelona.
– Recibe la Mención de Honor en el I Premi de Pintura
Petit Format de Sant Cugat del Vallès.
69 3
– Realiza una exposición individual en la Galerie
1900*2000 de París.
2007
– A partir del 1 de enero, Xavier Escribà y su familia
se instalan a vivir en la casa taller de Terrades.
– Realiza la exposición individual The Best of Xavier
Escribà, en la Galerie GM de Montpellier.
– Participa en la muestra Formes de la pintura, en el
Centre Cultural la Mercè de Girona.
– Participa en el Salon Réalités Nouvelles 2007 como
artista europeo invitado.
– Organiza una exposición individual en la Galeria
Giart de Girona.
– Forma parte de la colectiva Quasiment Royale, en
l’École Supérieure des Beaux-Arts de Montpellier.
2010
– Nacen sus dos hijos mellizos, Jon e Isaac.
– Participa en la exposición Bodyguard (Une collection
privée de bijoux d’artistes), en el Passage de Retz de
París.
2008
– Se inaugura la exposición individual Taller Obert,
en la Casa de Cultura de Girona. Maria lluïsa Borràs
es quien pone el título a esta muestra, con el cual
se intenta resumir el concepto de trasladar el taller
del artista en el lugar de exposición, de manera que
tanto artista como espectador comparten el mismo
espacio-tiempo. Este proyecto, de carácter itinerante,
tuvo muy buena acogida tanto por el público como por
la prensa en este primer ensayo.
– Exposición individual Recerca pictórica, en la Galeria
Miquel Alzueta en Casavells.
– Realiza una muestra individual en el Château HautGléon de Villesèque-des-Corbières.
– Participa, junto a Clarie Cayla, en el proyecto
Finestra x Maçart del Festival de Cultura
Contemporània de l’Empordà M11 en Maçanet de
Cabrenys (Alto Ampurdán).
– El Hotel Denit de Barcelona (Grupo Majestic) le
encarga una obra pictórica que luego cuelgan en uno
de los salones del hotel.
2009
– Tiene lugar una exposición individual Xavier Escribà
en la Galerie 1900*2000 de París.
– Tiene lugar la exposición individual Peinture animée,
en la Galerie GM de Montpellier.
– Con motivo de la inauguración del Espai K de la
capilla del Antiguo Hospital de Sant Feliu de Guíxols,
Xavier Escribà realiza una muestra individual.
2 70
1. “Sense títol”, 1949
Oli sobre tela
73 x 55 cm.
(col. Marull)
3