parroquia de sta maria de camprodon 19630505

C O I T O R I A L
Aíita
a la
^óttella
El torbellino del mundo cada dia aumenta en intensidad y
las olas de las pasiones se encrespan amenazadoras en extremo.
La navecílla de Pedró surca este tumultüoso mar però tiene su
mirada fijfi en la Estrella. Ya adivinàis que me refiero a Maria,
la Virgen Inmaculada vencedora de las acechanzas del Maligno
y guia de la humanidad en su ascención hacia Dios.
Entramos en el mes de
^ ' ' »
Mayo, mes de las flores y mes
consagrado por entero a honrar de una manera singular a
Maria, reina de los corazones.
Quien no sienta esta «necesidad instintiva» de honrar y
en grado eminente, a su Madre del cielo, tema por su
vida que se halla en trance
angustioso y en camino de
muerte. ^No hemos de amaria
hasta enloquecer, si es nuestra Madre? iNo hemos de
cantaria hasta enronquecer
de entusiasmo, si es nuestra
Reina?
La iglesia se halla en
estado de Concilio y Maria,
con su presencia maternal, es
luz y guia para la Jerarquia.
Nosotros, los fieles, debemos extremar nuestros obsequios a
Maria en este mes de mayo conciliar, pera recabar de Ella un
auxilio eficaz y luminoso en favor de las tareas conciliares que
prosiguen con un ritmo de trabajo intenso e intensivo. Que se
multipliquen nuestras oraciones y sacriíicios, que se organicen
peregrinaciones a Santuarios Marianos, como desea nuestro
Sr. Obispo, que sea honrada Maria y que todos en esta travesia
diíicil, miremos a la Estrella, iflvoquemos a Maria.
s d * mayo ds l e a s
D o m . III daspuéa de Pasqua
UDACCIÓN Y ADMINISTRACI6N1 APARTADO U, VICH
A n o l l l , n.°ia4
DIPOSITO LIOALi ( . 14.365 • IMO
LA PALABI^A
ra>UX
i.T)10S
NOSOTÍ^OS
/ P. 2, íl-19.
Léçtara de la Carta del Apòstol S. Pedró.
Hermanos carísslmos: Os exhorto a
abafeneros, cual forasteros y adoenedleos,
de lo$ apetitós carnales, que mllitan contra
eiaíma. Manteniendo honesta en medlo de
gentiha vuestra vida, para que en aquella
en que hablan mal de oosotros, como de
malhechores, contemplando vuestras baenas obras, glorifiquen a Dios en el dia de
su iiísita, Someteos, pues, a toda humana
criatufa por amor del Seàor: Ya sea al rey,
como O soberano, ya sea a los gobernadorés, com envlados por él para castigo de
loS gat obran mal y premio de los que blen,
porf/ae tal es la ooluntad de Dios, que
obratitfo blen tapéls la boca a la Ignorancià\d§los hombres sin entendimiento: como
librèS, y no como los que toman la libertad
para dtafraB de la maldad, slno como
siervof de Dios. Honrad a todos, amad a
laítetmandad, temed a Dios, honrad al rey.
Loa que sols siervos, sujetàndoos con toda
reverencia a los amos, no solamente a los
buenoa y apacibles, sinó también a los
maUumorados. Porque aqm està la grada:
en Ciiato Sefíor nuestro.
HIJOS DE SÜKCION POR DiO$
Qae nnestra conducta sea tal qne mneva
a los demis a glorificar a Dios. No es lo mismo ser cristíano, qae ser «cristiano ejemplar».
Y a la ejemplaridad de vida estamos obDgados
por noestro baatistno. Hay todavla hoy qnien
calumnia a los cristianos porqne no ve en
ellos ejemplaridad. Constatamos el hecho y
nos pregantamos qué seria del mnndo si los
millones de cristianos qae poblamos el orbe,
faéramos ejemplares. Siempre podremos empezar siendo nosottos, tú, yo, ano de ellos.
Estar sajetos a las aatoridades homanas
por Dios. Ahf esti la ejemplaridad. No seamos
maldiclentes de la aotoridad ya qne ella c s la
mandataria de Dios. Snjetaf se por Dios es ona
perfección típicamente cristiana. La aotoridad
tíene el deber sagrado'de saber mandar. Arte
difícil, por sopoesto. Però nosotros, los súbdites, obedeciendo en todos los casoi, a
excepción del pecado, sabemos qoe obedecemos a Dios.
Nos tocarà soportar a vecen la sinrazón
del qoe manda, las arbitrariedades y malhamor de la aotoridad. Entonces, dice S. Pedró,
hay mérito.
Hoy, DIA DEL GLERO INDÍGENA
Ora y da tu limosna para que haya un
sacerdote nativo que salve a sus
coterràneos en las Misiones
periil de la setmana
Seotct^^í^/c
d'ayM'f
Dia 5, Diumenge III després de Pasqoa,
St. Nicet, b., St. Pias V, p., St. Hilari, b. Dia
6, DU., St. Eduard, b., Sta. Beneta, vg. Dia 7,
Dm:, St. Estanislaa, b. 1 mr., Sta. Fiàvia, vg. i
Diumenge fercer després de Pasqua
mr., St. Benet, p. i conf., St. Joan, b. Dia 8,
Dmc, St. Acaci, La Mare de Déu dels DesamLa vida del cristià és sovint, aparentment,
parats (patrona de València), St. Víctor, mr. un fracàs; naturalment, mirant-ho amb ulls
Dia9, Dj, St. Gregori Naziancè, dr., St. Her- humans. Ja ho havia predit Jesucrist: *En vemes, mr., St. Beat, conf. Dia 10, Dir., Beat Joan ritat, en veritat us dic que vosaltres plorad'Avila, St. Antoni, conf., St. Nicolao, b.. reu l us doldreu, I el món s'alegrarà*
Dia 11, Dis., Sts. Felip i Jaume el Menor, apts. (evang.).
No impera pas la juetída en el món, ni
St. Ponç, mr,, St. Francesc de Jeroni.
tenim assegurat l'èxit en les nostres empreses
humanes. Heus aqnl un fet que descoratja i
i fa pessimista tot incrèdul. Per nosaltres, els
cristians, és una ocasió més de merèixer, 1 a la
seva hora en rebrem la recompensa. Es molt
consoladora la promesa de Jesucrist: * vosaltres us entristireu, però la vostra tristesa
es convertirà en Joia» (evang.).
Però, amb tot i l'esperança en l'altn vida,
no ens és fàcil viure fins a les últimes conseqüències la nostra vocació cristiana: les pròSant Estanislau, b. i mr.
pies
passions, l'atracció de l'esperit del món,
Dlmarti, dia 7
els respectes humans, tendeixen constantment
En l'església de «Na Skalce> tot és pao i a desviar-nos del nostre camí. Per això demasilenci/ el bisbe Estanislaa està oferint el Sant nem avui: < Concediu-nos, Senyor, per la
Sacrifici al seu estimat Senyor, amb aquella fe participació d'aquest misteris, que reprii amor que caracteritza els sants. De prompte mim ets desitjós mundans i aprenguem
el trot d'uns cavalls trenca el silenci! al cap de d'apreciar ets celestials* (secre).
poc baixen de llurs cavalcadures un grup de
I, immersos com estem en el temps passoldats manats pel rei Boleslaa. S'aturen a les qual, no ens cansem d'agrair a Déu la Reportes de l'església; Boleslan els mana: «Entreu dempció, que ent ha merescut participar de
i mateu al bisbe Estanislaa». Els soldats teme- la mateixa vida divina:
rosos del rel entren per a complir l'ordre
—Agraïment que és, abans que tot, lloança:
rebuda. Estanislaa no se n'adona pas, arravaut *Que en són a'admlrables, Senyor, les
d'amor com està en aquells moments; però oostres obres/» (intr.). *Al'lelulal El Senyor
hens acl que en arribant aquells soldats prop ha enviat la redempció al seu poble/ Al·lede l'alur els sobrevé una por tan gran que luia/» (grad.).
aterroritzats surten del temple sense complir
—Però la millor prova d'agraïment que
l'ordre. Tres cops ho proven i tots tres fra- podem donar a Déu és la nostra vida: ana
cassen. Llavors el rei indignat, entra i mata. vida de perfecció cristiana, conseqüent amb
Estanislau. Després d'aquest horrend crim la nostra solemne professió de fe en el Bapdeixa el cos exposat a la fam de les feres; tisme: no oblidem que renunciàrem a Satanàs,
però Déu vetlla pel seu servent 1, al punt, les seves pompes 1 les seves obres. Com deapareixen quatre àguiles que guarden el cadà- manem aviod en la col'lecta, * concediu-nos.
ver fins qne els sacerdots el recullen. Aquesta Senyor, als qui férem professió de cristians,
és la llegenda qne acompanya la mort del sant de rebutjar tot el que sigui enemtc d'aquest
bisbe polonès. Podem veure \ copiar d'ella el nom, I seguir aquelles coses que s'hi
gran caràcter de St. EsUnlslau: ferm, decidit 1 adiuen».
amb nn gran amor a Déu.
J. M.
Aneedotari de persones «conseqOents»
<^'^o*44e
Recordeu a l'amic Xiroi? L'home tranquil
del nostre anecdotarí, que no s'amoinava
per res i sols protestava quan la tranquil litot
del proïsme lesio<iava els seus interessos.
Doncs bé. Fa poc, qu* l'autor va conèixer o
l'antípoda. Brau, dreturer, sensible a qualsevol anormalitat, imbuït de nobles ideals,
d'altlstimes aspiracions I de genials idees.
Lo seva veu de tro, s'ha olt moltes veg ides,
no sols en cercles amicals sinó en actes
públics. Sembla, talment, qoe porti r«gistrat
en un fitxer detatlodfssim totes les malifetes
humanes, des de l'home primitiu ois pseudosalvatges del «twist»,eí «rock» i ei «modison».
-Malaurada humonltotl —clamava fa
poc temps—. La més negra de les dissorts
t'espero. Què en farem del teu progrés, si no
hi ha civilització? De què serveixen els antibiòtics, si per les carreteres hi regna la
Imprudència, qu» és estrall, que és assasinat
inconscient, que és mort encoberta? Què en
farem de conquerir lo Lluna, i Mors, i Venus,
si encara no hem conquerit la serenitat
d'esperit? Què en farem de racionalitzar lo
'^%4r4é*^^tf
producció perquè tothom pugui disfrutor de
la tècnica, si la meitat dels homes viuen en
condicions infrahumanes? Què en farem
de dominar les forces brutals de la Naturalesa, si encarà no ham après de dominar els
nostres Instints primitius?
En Brau|at no pot suportar la més pe'ita
inversió de valors; ni la més lleu relliscada.
Val a dir que és honest de dalt a baix,
íntegre fins l'extrem de pagar una multa per
haver infringit ei codi de circulació quan
ningú ho veia ni nlngé hi ciiculova pels
voltants. Jamoi s'ha pogut dir d'en Braulot
lú més petita; ni an la vida privada ni en Id
pública. Es un model. I l'únic defecte —si
defecte és— cal cercar-lo en el criteri tancat
que serva respecte de totes les qOestions.
—Per què hem de callar, quan veiem la
mala fa? El que robo, és lladre; el que menteix, és mentider; el que mata, es assassí, i
el que dissimula, hipòcrita. No farem un
món millor, si ans quedem o casa, ben guardats per les parats del nostre egoisme; ben
amurallots amb les defenses de la nostra
mesquinesa, par por de ferir el malvat; però
també, per por de que el malvat ens fereixi.
Volem un món millor, o condició que el
construeixin als altres, resignant-nos a millorar-lo daixant-hi la brutícia de totes les
generacions passades. No hi pot haver món
millor, si no és net com un lliri recent obert
a la rosada en un mati de primavera...
I en Braulot, terriblement «conseqOant»
as barallo amb tothom, escomet a tothom i,
en les seves sollituds amargues passo revista
a les esgarrapades que rab durant lo jornada. I penso, tristament, que aquest món no
té salvació possible.
XAVIER.
Entrevistés
llampec
amb el Sr. Bisbe
—Hi ha qui diu, Seityor Bisbe, que es va
perdent el «mes de Maria». Es veritat?
—Malauradament hi ha coses bones que
es van perdent, com 4s ara el rosari i d'oltrei; no ét pas per culpa nostra car ben
sovint ho recomanem. Hi ha moltes causes:
la vida poc casolana, els horaris estrafets,
diversions foranes com el cine i no foranes
com la televisió, etc.
—N'hi ha que diuen
que lú litúrgia i les
modes piadoses en tenen lo culpa.
—Deixant això de
les «modes piadoses»,
que ens portaria enllà,
podem dir que la
litúrgia no ho fet cop
mal a les devocions.
Ha posat ordre i prou.
Lo missa per damunt
de tot. La vida sagramental per damunt de
les devocions. En el,
camp de lo pregària
tota devoció autoritzada 4s admesa i, si é%
tan estimada com el rosari i el mes de Maria,
•ncara més.
—Però quan es va manar que no es
digués el rosari durant la Missa ni s'hi fes el
«mes de Maria», molts deixaren lo Missa, el
rosai i I e' mes de Maria, els dies feiners.
—Però no foren gens raonables. Lo Missa
no és per a suministrar lemps i ocasió per a
resar el rosari o altres devocions. Convé fer
el que ja fa temps que fem: fer valorar i
estimar la Missa tal com es mereix i llavors
hom estimarà la Missa en primer lloc i les
devocions en grau secundari. En el nostre
bisbat ja fa temps que prediquem això i
sembla que el Concili no ens forà pos quedar
malament.
—I què es podria fer perquè no es perdessin les devocions?
—Qui té la convenient cultura religiosa
sap que el centre de la
pietat és l'Eucoristio.
Però sap també que
l'Església vòl que estimem la Verge Maria,
que es conreïn les
devocions valuoses i
acreditades. No és
gaire culte ni eclelsiol
qui trobo ipcojnpatibilitats en això. El que
convé és instruir-se i
voler. Llavors es cerco
lo forma i el temps.
El rosai i no es pot deixar perdre. Cal.resarlo o cosa cór és una pr«gària expressa per
a lo família. També va bé al temple a hores
oportenes. També col trobar solució per al
mes de Moria; o les esglésies, que es faci
a l'horo més oportuna; però sobre tot convé
que es faci a les famílies després del rosari.
Moltks famílies ho fan Les que comencin oro
de bell nou hi trobaran gust i géig pera
••••"•"»•
REPORTER.
«Sí els homes fossin astuts, se n'aprofitarien de la meva Mare, diu
Jesús. Haurien de sospitar que no li puc negor res... Què hi voleu fer. fit la
meva Mare. Ho he volgut així i no em reca». (M. Quoitt).
ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI
Mare de Déu de la Tossa
Ens trobem avui davant d'una joia autèntica de la nostra aiquitectura, coneguda ja
arreu del món: l'església pre-romònica de la
Tossa de Montbui. Aquesta església de tres
absis substitut, en al s. XI, una altra de visigòtica bastida un segle obani. El bisbe-abot
Òliba tingué part directa en la substitució, i a
ell es deu, sobretot, l'adaptació de l'edifici
visigòtic a l'estil pre-romànic, per exigència del
ritu llatí instaurat en el seu temps.
AQuest edifici gloriós està dedicat o
Santa Maria de Grècia —vulgarment coneguda
per Mare de Déu del Castell o de la Tossa—, però exercí funcions de temple pa roquial
flns al segle XVI. Després restà com a sufragània i més tard, flns avui, com a ermita o
santuari marià.
El temps comportà al temple pre-romànic mutilacions doloroses, afegits innobles i
transformacions ignominioses. Segons el gust d'èpoques decadents —I amb tota la bona
intenció, això sf— les parets i les columnes foren enguixades. Les revolucions dels segles
XIX I XX amenaçaren amb enrunar aquest tresor incomparable. Tot feia pensar que la Tossa
seria oblidada per sempre més, com tants altres edificis inapreciables. Però vingué, gràcies
a Déu, la resorrecc ó. I fou en 1954, l'Any Marià, Des de llavors fins al 1961, amb la consagració del nou altar, la Tossa de Montbui i la Santa Imatge que s'hi, venera ha anat reco
brant l'esplendor dels temps antics, si cal augmentada per l'admiració fervorosa que la
nostra època té envers les pedres velles.
L'afluència de visitants i romeus, facilitada per la construcció d'una carretera que
permet l'accés en cotxe, creix cada dia.
La talla romànica en fusta policromada, del s. XIII, que presideix el temple —despullada de les robes sobreposades pel mal gust del barroc— segueix rebent, i si Déu vol
seguirà rebent, els testimonis de devoció dels fldels de tota lo comarca igualadina.
Aquest és un exemple reeixit del que hauria calgut fer amb tants altres temples
seculars que el temps s'ha endut quf sap si per sempre més.
JORDI PLANES
Hoy, Dia dei Clero Indígena en las Hisiones
.Al Concilio Vaticano II han asistido unos 200 obispos
indígenas de color.
Faltan sacerdotes y Seminarios en tierra de Misiones.
ÍAYUDA,
CRISTIANOl
(Continoación)
U|..
IJU
*in
lllilirll
*
[
Ij
II
Sea de ello lo que fuere, lo que parece estar a la vista de cualquier observador es que hoy para seguir la ruta, a veces difícil,
de la verdad se neçesita el calor de la caridad y la
fuerza del ejemplo. Tal vez esto, hoy màs que nunca,
debido a que mucha gente se siente còmoda en el
bienestar material y neçesita para salir un choque
que no da la verdad sola. No hablamos de la gràcia
porque esta, por supuesto, màs ayudarà una pastoral con verdad, amor y ejemplo que una verdad sola
en tono de alguna dureza. Ello puede dar la explicación racional y teològica de las tendencias pastorales
*^^ ^^ actualidad que no deben escandalizar a nadie.
Al fin y al cabo véanse còmo son las realidades evangélicas, hijo prodigo y otras. En ellas domina siempre el hermoso principio: la verdad entra por la caridad.
El signo del cristianisme de nuestro tiempo parece ser el apostolado. Episcopado, sacerdocio y laicado sienten el impulso que procede de lo alto y,
confiando en El que todo lo puede, y usando de los
medios convenientes, se vuelcan hacia el prójimo que
de algun modo lo neçesita para colaborar al crecimiento del Cuerpo Místico de Jesucristo. Orar, llevar arreglada vida interior, ayudar, atraer, trabajar
racionalmente, sacrificarse, dar, organizar, e t c , para
que se realicen en el mundo los designios divíaos, es
el afàn acariciado por las almas que andan o quieren andar los caminos del Senor.
No se trata, pues, tan solo de una actitud de defensa, de doctrina contra los errores. La Iglesia tiene
bien defendidas sus doctrinas, hace ya tiempo. Sin
dejar lo primero, lo que interesa ahora es que éstas
se propongan de la forma màs adecuada para que
penetren cuanto antes y de la mejor manera donde
no han pentrado; que donde hayan penetrado se
obtenga, también por los mejores medios, que logren
influir realmente en la vida; que de este modo doctrina y realidades de hoy sean tales que constituyan
la forma màs convincente de defender y de conquistar, según convenga.
(Continuarà)
Farr&qMia de Santo Moria de Camprodon
Diamenge, 4ia 5 de Maig de 1963. — A les 7, Missa en sufragi de Joan Costa
(a.C.s.) A dos quarts de 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi
d« Camil Güell Coma (a.C.s.) A les 12, Missa en sufragi dels difunts família l'urón
(a.C.s.) Nit, a les 8, Missa Vaspcrtino, en sufiagi de Teresa Marcer de Sala (a.C.s)
Tarda a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Mes de Maria i Visita al
Santíssim.
Dilluns, dia 6. — A les 7, Missa d'acció de gràcies al Sagrat Cor de Jesús. A les
9, Missa en sufragi de Jaume Puixeu Vila i Teresa Guillamet (a.C.s.)
Dimarts, dia 7—A les 7, Missa de Novena de Maria Regí Torrent (a.C.s.) A les
9, Missa en sufragi de Mercè Serra Pairó (a C.s.)
Dimecres, dia 8. — A les 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en sufragi de
Sabina Molas Carrera (a. C.s.) A les 9, Missa en sufragi d'Antònia Oliveias Blanch
(a.C.s.)
Dijous, dia 9.-—A les 7, Missa en sufragi de Trinitat Illa Claparols (a.Cs.) A les
9, Missa d'acció de gràcies a la Verge de Lourdes.
Divendres, dia 10. — A les 7, Missa en sufragi de Trinicat Illa Claparols (a.Cs.)
A les 9, Missa en sufragi de Pere Guillamet Vilanova (a.C.s.)
Dissabte, dia 11.—k les 7, a la Capella del Immaculat Cor.de Maria, Missa Aniversari de Sebastià Sala Esquena (a.C.s.) A les 9, Missa Aniversari de Sebastià Sala
Esquena (a.C.s.)
Diumenge, dia 12 de Maig. — A les 7, Missa en sufragi de Pere Sala Cordomí
(a.C.s.) A dos quarts de 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi
de Rosa Coma de Güell (a.C s) A les 12, Missa en sufragi de Trinitat Illa Claparols
(a C.sy Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de .Maria Sala (a.C.s.)
Veu de la Parròquia. Amonestacions Canòniques: Tercera de Josep Sau Bertran, solter, natural i veí de Molló, fill legítim de Joan i Maria; amb Maria Iglesias
Gardella, natural de Llanàs i veïna de Camprodon, soltera, filla legítima de Josep i
Carme.
A remarcar; Dijous, després del Mes de Maria. Conferència a les Filles de Maria.
Hi son totes invitades!
P. Anglada Camprodon