1A¥ EU • DEL-MONTSERRATi

1A¥ EU • DEL-MONTSERRATi
tm<*,
SETMÁMMI fSPlLÁl M
V E R
F ^ T J R I O T I S M B .
Exos dias precisament, mentres tots los diaris porta van las noticias de la abortada intentona militar del 19 de Setembre, y de las peripecias de la causa formada ais sediciosos que ha
terminat ab l'indult de la pena capital deis quefes de la insurrecció; mentres los órguens d'un
y altre partit anavan fent los consabuts comentaris sobre l'estat d'indisciplina del exércit y
del corcament de la política espanyola, ha corregut per tots los periódichs un solt que feya
l'efecte d'un 'oasis en mitx del abrasador desert, una noticia que contrastava fortament ab
los vergonyosos detalls de la fracassada sublevado. Tal es la noticia deis maravellosos resultáis que van logrant los religiosos esforsos
y patriótichs treballs de las Missions de Fernando Póo. Es menester senyalarho, perqué
almenos nos quede ais espanyols un punt ciar
y lluminós hont reposar la vista cansada y fastiguejada de presenciar tanta miseria y tanta
decadencia. Yja que fins periódichs que habitualment fan gala d'anticlericalisme, y veuen
en la sotana l'ombra pavorosa de la reacció, no
han pogut menos que fer justicia al zel y al patriotisme deis missioners, devem nosaltres
pendren nota, y ab íntima complacencia consignar un fet que es tan honrós per la Religió
com beneficios per la infortunada patria.
No fa pas tres anys que'l Gobern tingué'1
bon acort de confiar á la Congregació de filis
del Inmaculat Cor de María las Missions de
las nostras colonias de la costa occidental d'
África; no fa pas tres anys que marxaren á
tklMMMA.
aquellas mitx abandonadas possessions espanyolas de Fernando Póo Jos primers missionistas, y ab tan poch espay de temps s'ha pogut comprobar una veritat per nosaltres ja
molt vella, y que la conferencia de BerUn regonegué, agó es, que las missions católicas
son lo mcdi mes eficás per civilisar los pobles
salvatjes. Lo actiu Superior General de la dita
Congregació, Rvm. P . Joseph Xifré, que apar
se rejoveneix ab Taument de treball que li porta
la difusió de son Instituí, apesar de conexer
las dificultáis del clima y allres que ell mateix
pogué comprobar en son primer viatje á ditas
illas, no ha perdonat sacrifici per correspondre á la confiansa del gobern y al honor de la
patria sérianient compromés allí com en altras
colonias per la codicia deis extrangers que van
cercant palms de Ierra hont plantar sa bandera. Los missionistas se pot dir han salvat allí
la bandera espanyola, y axis com l'any passat
evitaren en Annobon y Coriseo un conñicte
parescut al de las Carolinas, axis ara, afanyantse en pend-re possessió d'altres punts
com lo Gap Sant Joan en lo golfo de Guinea,
impedirán actes atentatoris com lo que sembla
intenta van los franceses, que voldrian rebassar la línea de demarcado senyalada en la última Conferencia de París. Los missionistas
totjust allí instaláis han remes ja al Ministeri
d'Ultramar una carta geográfica de aquellas
possessions africanas per marcar be la possessió de las duas riberas del riu Moony, y perqué la ocupació de tots aquells punts sia efectiva, y no puga ningú prevaldres de aqueix
nou principi de dret colonial que sembla ha
exit del cap del Bismarck, lo citat P . General
prepara una nova expedido de missioners
tablement donará nou impuls á Tobra civilisadora que ab tan heroisme acometeren y ab tan
felís écsit van sostenint.
Lo que fins ara han obtingut es garantía délo
que en avant podrán lograr, si nols falta la deguda protecció, y certament s'lii descubreix en
los progressos déla Missió africana la benedicció de Deu. L'informe que, segons tenim entes, ha de obrar ja en lo ministeri d'Ultramar,
diu que'ls missionistas han obert ja varias escolas, han reunit en numerosos col-legis los
noys de aquellas tribus, vencent ab amorosa
persuassió las resistencias de sos pares tan esquerps com encarinyats ab sos filis; ells gratúitament vestexen á moltíssims negres; ells
han lograt assegurar la tranquilitat molt amenassada en algunas ocasions, y en lloch de
ocobardirse quan lo clima ab sas febres perniciosias los ha robat algún germá, lian redoblat
son zel, haTí Tmi 1 tlp 11cffr s^oS^elíToTsos"^y tra^ír
ja^l consol de palpar los fruyts hermosos de sa
obra salvadora.
Lo dia de Pásqua de aquest any, mentres los
missionistas de Annobon plora van la pérdua
de un germá coadjutor, víctima de las febres,
los de Coriseo celebravan alegrement la conversió del reyet del páyS;, que, despedidas nou
de las deu donas que tenia, rebia ab alguns de
sos súbdits las regeneradoras oyguas del Batisme. La Missió del Cap Sant Joan tot just
comensa y te un col-legi florexent; y á dotzenas hi van los noyets délas duas riberas del
Moony, y tan bonas disposicions demostran,
que'l fill del rey del Cap, Moncoro, en tres meses a pi^engué'l castellá, y es un fervores católich. Y com ja's dexa entendre, puix tots los
missionistas de tribus salvatjes han de fer lo
mateix, ala vegada que'ls inician en los misteris de nostra divina Religió, los fan adquirir
hábits de vida pacífica y laboriosa, y'ls ensenyan varis oficis y'l conreu de la térra, convertintlos en homens utils y moralisats.
Resultat d'agó peí be de la patria, que'l nom
d'Espanya, á punt casi d'eclipsarse en aquellas
possessions, torna á ser respectat y estimat, y
ja no's presentan tan envalentonats los agents
protestants que allí hi tenia'l Gobern inglés y
que poch á poch anavan suplantantnos y acabant ab l'influencia espanyola. Bastará dir que
quan los Missionistas á Fernando Póo arribaren, trobaren com oficial la lléngua inglesa, y
los naturals á no tardar s'haurian oblidatd'Espanya.
AQÓ fan los missionistas, agó fa'l clero católich á qui^s presenta poch menos que com
antitétich á tot progrés y enemich de la civilisació. Solen dir que las comparacions son
odiosas; pero cal en certas circunstancias fer
ressaltar be la conducta d'uns y- altres. Men-
fernos perdre tota dignitat y respectabilitat á
dintre y á fora, mentres los partits no pensan
mes que en anartirant los que son al poder y
en intrigar y conspirar los que l'ambicionan,
mentres tota activitat sana se esterilisa y tota
iniciativa s'esmortueix perla mala administrad o que corromp y entorpeix; sois los religiosos, sois la gent de sotana cumpleix ab son dever, é imitant la conducta y seguint las ensenyansas del Diví Mestre, paga las persecucions
ab bonas obras, y va axamplant los confins
del mon civilisat, guanyant ánimas per Deu y
mantenint alta y ferma la bandera de la patria.
Si no fossen los frares anys há que Espanya
no tindría colonias. Que veja 'I poblé hont es
lo verdader palriotisme.—C.
IVtEFlESGtJX
HOISrOR.
S'ha publicat un número extraordinari del
Botlleti Oficial del Arquebisbat de Tarragona,
ab motiu del plausible succés de \a.B Bodas
d'or del Excm. Sr. Arquebisbe. Lo número
enter está format deis missatges y altres demostracionsde respectuós amor que ha rebut
lo Excm. Sr. Vilamitjana. Naturalment que al
devant de totas hi va la carta gratulatoria de
Nostre Santíssim Pare Lleó XIII, que de segur los plaurá molt conéxerla á nostres lectors.
Diu axis:
«LLEÓ XIII PAPA.—Venerable Germá, salut y Benedicció Apostólica.
La especial benevolencia que't professam per tas preclaras dots de ánimo y per ton zel y prudencia en lo
exercici del pastoral ministeri, nos mouen á manifestarte de nou per estas Nostras Lletras la nostra estimació, mentres pal mes vinent lo Clero y poblé de Tarragona se prepara á celebrar lo quinquagéssim aniversari de la tua ordenació sacerdotal y lo vinticinquó de
lá tua promociÓ al epifecópat.- Ab molt gustj doncbs,
aprofilam aquesta fausta ocasio per distingirte ab la
deguda alabansa, conforme nos l'iuspiran los insignes
mérits que tu tens ben guanyats en la Iglesia. Per
tant, de bon cor te feücitam per los dos aniversaris, y
pregam fervorosament á Deu que per llarchs anys te
conserve la vida pe) be de aquexa Archidiócessis. Per
fi, de lo intim de nostre cor, enviam la Benedicció Apostólica á Tú, Venerable Germá, y á tots y cada hú deis
fiéis tarragonins, tan clergues com seculars, que ab sas
demostracions de veneració y obsequi aumentarán l'espiritual alegría de son propi Pastor.
Dat en Sant Pere de Roma ais 17 de Agost de 1886,
any IX de Nostre Pontificat.—LLEÓ XIII PAPA.
A esta belUssiroa y verament paternal felicitació del Sant Pare, segueix lo Missatge deis
Prelats de la Provincia Tan^aconense, en la
que's. recordan los principáis mérits del Sr.
Arquebisbe, y fent especial menció de la gran
obra que aquest acaba de dur á terme, diuen:
«Altre motiu tenim de congratularnos ab V. E. Las
vicissítuls deis temps feren que l'Arquebisbat de T a r r a gona bagues de coastruhir un nou Seminari. Se necessitava per obra de tanta importancia un Prelat que tingues conexeinent práctich d'esla classe d'establiments,
y V. E . , antich catedrátich del Seminari de Vich, m o delo de S e m i n a r i s , ha sigut dcstinat per Deu per dolar
á sa Archidiócessis de un Seminari que, per sa capacitat y construcció reunesca las miliors condicions per
ser planter de joves aspirante al sacerdoci.»
Y terminan los Rvms. Sufraganis sa expressiva carta del modo següent:
«Esta Provincia ha briliat p e r l a adhesió deis Bisbes
sufraganis á son Metropolita, y Catalunya recorda ab
satisfácelo aquells dias de gloria no llunyans en que
son Episcopal, baix la direcció del Metropolita, se presentava compacte, y ab intrepidés defensava los drels
de nostra Religió, sens dar Ireva al error, y tots v o lem coiistirvar y continuar esta gloria del Episcopal de
Catalunya.
«Regonexent lo favor que'ns ha dispensal la Misericordia Divina, continuarém pregant per sa preciosa existencia, á fi de que baix sa direcció pugam deserapenyar
lo difícil cárrech pastoral, vetllar sobre la casa de I s rael, soslenir ab fortalesa los interessos religiosos, i m p u g n a r Terror, fomentar la pielat, oposarnos á la d e s moralisació y procurar que la religió de noslres pares
sia la major gloria de Catalunya.»
Sentim no poder disposor de mes espay per
dar, en que fos no mes que per breu extracte,
una idea deis sentiments de que vessan los
missatges del Capítol y Clero de Tarragona y
del de la Diócessis de Tortosa, com y també de
las afectuosas cartas de Associacions católicas,
del Consell Central delaSocietat de Sant Vicens de Paul á Catalunya, del Col-legi de la
Companyía de Jesús de Tortosa, y altras que
haurán sens dupte omplert de espiritual satisfácelo lo cordel venerable Metropolita. En lo
mateix número orlat hi van duas poesías: una
castellana, delieadíssima salutació deis joves
del Col-legi dé jesuítas de Tortosa, y altra catalana, que es la de-Mossen Jacinto Vei^daguer,
queja conexen nostres lectors.
BREUS OBSIÍRVACIONS JURÍDtC.\S
SOBRE LA ORGANISAGIÓ DE LA FAMILIA CATALANA.
E s propi de totas las comarcas catalanas, salvas ben
escassas excepcions, que, al posarse los fonamenls de
una nova familia, se otorgue la corresponent escriptura
de capílols matrimoniáis, honl s'estatuheixen y pactan
las bases sobre las que deurá descansar y las reglas
per las quals deurá regirse y gobernarse; de m a n e r a
, <lue, valentnos d'una expressió gráfica, be podem dir de
ella que ve á esser la constitució
de aquell estat m i croscópích, y be podriam teñir en compendi la historia
de tota una familia, per antiga que fos, e x a m i n a n t tant
solsament los capitols matrimoniáis de cada g e n e r a c i ó .
Y digne es de notarse que las excepcions de que dait
havem fet mérit, son precisament los g r a n s centres da
població, en los que visiblement están en decadencia las
lleys y costums patrias tant per llur carácter cosmopolita com per albergarse en ells, degul potser á aquest
motiu, los pochs detractors y enemichs que aquellas
teñen.
La escriptura de capitols matriuionials es, donchs,
un contráete eininenlmenl cátala, que está encarnat en
la manera de esser del nostre poblé, y que al firmarlo
n o sois hi veu en ell las qüestions malcriáis de interessos, sino quelcom mes sagrat cora son los afectes y'ls
sentiments puríssims que en lo fons del cor naixen, y'l
viu desilx de perpetuar la familia y la llar payral á quina escalfor se funda y's desenrollla.
Lo fonament cardinal sobre que descansa la familia
en Catalunya y que la caraclerisa de una manera inolt
marcada, es sens diiple Torganisació patriarcal d e q u e ' s
Iroba revestida.
P e r aquest motiu, al casarse lo fill primogénil, que
generalinent es lo desigual pera confiarli la conseí-vació del patrimoni, al otorgarse las precitadas capitulacions matrimoniáis, sos pares, imitant l ' e x e m p l e d e l s
avis, U fau douació.universal y herelauíenl pera després
dela-sua morí, y prometen y s'obligan entre tant á m a n tenir á ell, á la sua inuller, filis y demés familia, tant
en sanitat com en malaltía, mentres treballen en lo que
pugan á utililat.y profit de la casa, puix tots deuen contribuirhi ab arreglo á llurs forsas pera feria prosperar.
Y aixís s'esdevó que encara que'l nuvi siga lo escuUit pera regirla y gobernarla, se veu obligat á passar
los a n y s de la fogosa joventut, que ho son tambó de la
iiiexperieueia y de la falta de reflexió, en una especie
de aprenentatge de mando y bou gobern, puix entre tant
lo pare l'assocía á tots los negocis y li dona participació en tots los assuntos. Y notes be, que no sois lo fill
te en mera espectació los bens y drets que deuen prevenirli de parí de sos pares, sino que tampoch pot atministrar los qne aporta al malrimoni la sua muller,
ja que lo dot d'ella se constilueix ab preferencia ais s o gres que al marit, essent aquells y no aquest quins lo
cobren, esmersan, usufructúan y se'n fan responsables.
Y com al c a s a r s e lo net mollas vegadas viu encara l'avi
que conserva la jefatura de la familia y no la t r a s p a s sa al fill fins després de la sua mort, y aquest te c r i dada la muller senyora, majora y usufructuaria g u a r danl la viudedat, resulla que'I pondo está s e m p r e en
mans de persona experta y de madur judici que al exercir las funcions que li son propias no sois está assegurada la c o n s e r v a d o del patrimoni, sino que aquella te un
viu interés en millorarlo.
¡Sabia y filosófica costum que va perpeluaul la familia ab Iligameiits tan forís, que llutiy de debilitarla ni
m e n y s de sonar raay.per ella J'hora de la disoJució, I'
arrela cada día mes y m«s, donant aixís major vida y
major forsa á la socielal! Y es q u e ' l s noslres avis y
avuy encara també llurs descendents, no veuen en la
herencia que vá transmetentse de pares á filis la m a t e rial possessió de fincas y crédils, sino quelcom m e s
enlayrat y espiritual com son los reeorts, las tradicions
y ' l s fets insignes y gloriosos de llurs progenitors, que
teñen en mes estima y mes valúa que'ls bens corporals.
P e r aixó lo pare cátala, estimant en son just valor
aquesta herencia espiritual, que á ell religiosament li
fou confiada, ne deixa depositan de ella á un tant sois
deis seus filis, al que de tots creu mes digne y apte pera conservar tant sagrat depósit, evitanl al mateix temps
que, en lo precis moment de finar, son estimat p a t r i moni, montat á costa de s u o r s y afanys, sens pielat sia
fet trossos y repartit al atsar com la túnica de C r i s t o .
JAUME R A M Ó N Y V I D A L E S .
(Continuará).
Secció literaria.
Y descubriren d'allá
¡Mes tristor.., desert encara!
m% ^mm^im. mmñ^mM-n'
Beati qui lugent.
Moria'l jorn; y'l sol trist.
De dins boyrosa mortalla,
Son raig derrer, tremólos,
Estenia per la plana.
De dol se vestía'1 mon,
De goig l'infern tremolava,
Y al negre fons d'un avench
Forjava la Mort sa dalla.
Eva, rendida caiguent,
Senlí'l raig sobre sa cara;
Y ab aquell raig moridor
Gosá alsar trista mirada.
Del afrontat Parad is
Demunt la porta tancada,
h& viva espasa de llamp
L'Ángel de l'Ira brandava.
Y Uavors... com dins la nit
L'estel amorós de l'auba
Dins la fosca d'aquell dol
Lluhí la primera
llágrima.
Adam y Eva fugint,
•Fugint de la dolsa patria,
*Xa vgü del senyor-ofes^
Tronar sentian encara.
——
Y, baxant pe'l raig de llum,
L'Ángel dols de l'esperansa
Cánfvfáliíí'uñ bes^ dSóoñhorl
La perla del cor amarga.
Y fugian lluny, mes Uuny
Del llamp de la viva espasa:
Axi poguessen fugir..,
Del propi cor que portavan!
D'un vol la puja á tí'el cel
Y devant Deu va posarte:
Obrí son trono'l Senyor,
Y'ls esperits adoravan.
Y muts, en lo cor tot sech,
Seca la vista y badada
Sens veure r e s . . . sois l'horror
De la vida conlemplavan.
L'esguart puríssim del Fill
Vegé l'Etern dins la llágrima...
Dins ella prengué colors
L'iris sant de l'aliansa...
¡ Dolor primera del mon
Fonda, inmensa, solitaria,
Sense una veu ni un suspir,
Sens un gemech ni una llágrima!
Ab muda harmonía el cel
Seguía l'etern hosanna,
Y axi Deu parla llavors
Al Ángel de l'esperansa:
Com aqaells cors lo desert
Sens una font ni una planta,
Nou imperi de la Mort,
Obria sa inmensa plana.
«Ángel de llum esperit
De la suprema volada.
Tú qu'enfora te complaus,
Reyna en la térra desd'ara.»
L'inmensitat devant ells
S'extenia desolada
Y'l cel cendrós, endolat.
Un aítre désert s^mblava.
«Sies del home germá,
Pelegrí en la térra ingrata;
Y quant pe'l dol abalut
Rendit en la térra caiga,»
La veu del tro may sentit
Parexia l'amenassa
De les venjanses del cel,
Qu'allá en l'altura s'armavan.
«De les Uágrimes de fel
Tú n'hi farás misüch bálsam.
Tú axecarás los seus ull»
Mes clars per veure sa patria.»
Y caminant, á la fi,
Trobaren una montanya
De pedreny tot calcinat,
Com una ossera escampada.
Diguó'l Senyor. Cap al mon
Prengué l'Ángel la volada;
Y allá en lo trono del Fill
Hi resplandía la llágrima.
Y allá, sentint lo bramul
Qu'aban§ sentian en calma,
Treraolava'l rey del mon
Devant la natura esclava.
Y l'Ángel passava espays,
Y sois y mons traspassava;
Mes s'aturá en un este!,
L'estel puríssim de l'auba.
Y afanyosos, sens aló.
Pujaren la serralada
Per trono hermós lo prenguó,
Tot contemplant l'estelada;
Y Iluny va veure áquest mon
Cubert d'espantosa taca.
Mes son claríssim esguart
Descubrí dios la fondariaj
Allá en lo cor del desert,
Sos nous germans que ploravan.
Ascollé... y sentí una veu
Que, d'aquells cors exhalada,
Pujava al cel y's perdía
Llunyedana, llunyedana...
Ascoltá... y rajanl del cel
Sentí l'armonía santa,
Qu'en vives ones d'encant
Per tot l'univers s'escampa.
Y la veu que d'aquest mon
Gemegosa s'axecava,
I Perdó! sola deyftj j pietal!
¡ Misericordia ! . . . ¡ esperansa ! . . .
Y les veus deis inmortals
Allá en l'altura canlavan:
«Venturos qui té per Deu
Lo sant tribut d'una llágrimal»
MiQUEL COSTA Y L L O B E R A .
Crónica Belicosa.
Lo Papa se digné rebre, lo dijous día 30 de Setembre, en audiencia particular, al Revm. Jordi Salvaire,
missioner Paul, enviat expressament per los Bisbes de
la República Argentina y peí Bisbe de Montevideo per
fer benehir peí maleix Summo Pontífice una corona d'or
que s'ha de posar á la imatge de Nlra. Sra. de Lujan,
de gran veneració en tola la república Argentina. Sa
Santedat benehí la corona y ha delegat, per Breu apostólich, al Arquebisbe de Buenos-Aires per la solemne
coronado.
Estos días del Rosen lo Sant Pare ha baixat á la capella Paulina per ferhi las visitas del Sant Jubilen.
La Sagrada Congregado del Concili ha tornat á repetir, ab felxa 25 del prop-passat Selembre, la resolueió acordada y publicada lo día 9 de Setembre de 1874,
per la qual se prohibía lo tráete que acostumavan fer
alguns edilors ó Ilibreters, de vendré sos Ilibres ais capellans á cambi de celebracions de Missas. Ha motivat
esta nova declarado, enviada al Arquebisbe de Messinaj lo haverse descubert que un Ilibreter de dita ciulat
continuava encara valenlse de aquest medí.
L'Emperador d'AIemanya ha dat catorze mil marchs
per la restaurado de la capaila de la Preciosa Sanch
^1 la insigne col-Iegiata d'Erfurth. Lo territori d'Er'iPlh á Turingia era una antigua dependencia del Elec*<^at de Maguncia, ahont la fe católica se conserva en
•nrtx de totas las vicissituts religiosas y políticas de la
Aiemanya central.
Fa alguns dias se donaren banderas novas al régiment d'irlandesos que du '1 nom de Hule Irlanden. Essen tols católichs los soldats que'l forman, foren benehidas segons prescriu lo Ritual roma. Es la primera
vegada que Texércit inglés veu aquesta ceremonia després del cisma.
La Gaceta de Francfort pública un telegrama de Roma, en lo qual se assegura que'l plenipotenciari prussiá,
Sr. Schloezer, treballa activament en Roma per negociar
ab lo Papa la revisió total ó abolido de las ditas lleys
de Maig. Son negociacions no confidencials sino oficiáis
Lo príncep de Bismarck ha dit al diplomálich que vol
arribar á un complet acort ab lo Papa.
Se va accentuant en tota Alemanya la campanya á
favor del restabliment de las ordes religiosas. Los diaris católichs demanan sobretot lo retorn deis Ligorians
ó Redemptoristas, á causa de las rnissions populars.
A Baviera sobretot havian fet un gran be, y son molt
desitjats de las classes pobres.
Á l'iglesia de la Minerva á Roma, centre principal de
la Confraría del Santíssim Rosari, s'está celebrant lo
mes d'Octubre ab una serie d'actes edificants. Á las
cinch se diu la primera Missa y á las cinch y mritja la
segona ab reso del Rosari, lectura espiritual y benedicció ab lo Santíssim. Á las onze Missa y segona part del
Rosari, y á la tarde milja hora abans de toch d'oració,
sermó que predica lo eloqüent Bisbe d'Alba, Monsenyor
Pampino, dominico, reso de la tercera part, cant de Iletanías y benedicció ab lo Santíssim Sagrament.
Los dias 12, 13 y 14 del corrent mes lindran son Congrés á Lille los advocats católichs de Fransa. Es lo
onzó Congrés de jurisconsults y'I presidirá lo senador
Lluciá Brun. Las sessions tindrán lloch á l'üniversitat
católica.
Lo Sr. Arquebisbe de Pádua ha publicat una enérgica
Pastoral reprobant los excessos sacrilechs que's cométeren en una manifestado anticlerical que tingué Moch
en dita ciutat, arribant á cremar una efigie de Lleó XIII
á ciencia y paciencia deis representants de rautoritat.
En la ciutat d'Olmulz (Moravia), se preparan grans
festas per celebrar las bodas d'or ó cinquantéssim aniversari de la ordenado sacerdotal del Cardenal Furstemberg. Lo dia 17 d'Octubre, dia aniversari, lo Cardenal consagrará la Catedral d'Olmulz que s'ha renoval
casi per enter, assislinthi gran número de Prelats del
Austria.
Ló Sant Pare ha enviat deu mil pesetas al Arquebisbe de Atenas perque's dislribuhescan ais que han siguí perjudicáis en los úllims terremotos, y altres deu
mil pels cristians del Tunkin. La Congregado de Propaganda ha enviat també socors extraordinaris á exas
crisUandals d'Orient que han sufert tant.
Diuen de La Haya que la driela del Parlament va á
iiliüfiiitaimii7lii'ni|rM[(tifffiw
mmuFf/n^
presentar una moció demanant lo restabliment de la legado holandesa prop la Santa Sede.
—La Germania anuncia que lo sabi Bisbe de Rottenburg, Mons. Hefelé, va á demanar un bisbe coadjutor.
—WOsseroatore Romano publica una hermosa carta
deis Bisbes portugueses al Sant Pare sobre rúltim Concordat, en lo qual se ficsa lo patronat de Portugal sobre
las possessions del Congo.
—En la festa del P. Sant Francesch, celebrada en la
iglesia de Ara-Coeli de Roma, celebra, com de costura,
un religiós dominico. Per estar ausent lo Rvm. P. General, digné la Missa lo P. Procurador General de la
Orde. A las vespres oficié lo religiós francisca R. P.
Simeou Milinovic, nombrat Bisbe de Antivari, que ha
anat á Roma per ser consagrat y lornarsen al Montenegro á ocupar lo primer la nova Sede episcopal creada
desde del Iractat Concordat entre la Santa Sede y'l Principat de Montenegro.
lifiíari leí Príiiiílpí:
DÍJOU& comensá'l Triduo de preparado peí Sant Jubilen en
la Catedral. Inseguint las instrucoions de rEncíclica en que'l
Papa concedéis aquesta gracia extraordinaria, lo R. P. Celesti Matasi, ab sa fácil y fervorosa parauia, explica cada dia
punís capitals de vida cristiana al números auditor!. Deraá al
malí á las set hi haurá Comunió general, y á la tarde á las
quatre la processó per fer las tres visitas manadas.
—La festa del Roser se ceiebi-á en las vai'ias iglesias que
la teñen per patrona principal y son del Orde dominicana.
A la iglesia de Sant Domingo hi hagué gran concurs per
guanyar lo Jubileu de la Victoria de Lepant, y de aquest
gran fel histórich y de la devoció del Rosari predica lo Rnl.
D. Jaume Collell. La processó de la Confraría, en la que s'lii
vayan molts ecciesiáslichs, vollá la Rambla, y termina la
funció ab lo cant deis populars goigs del Roser.
En la iglesia de las Beatas hi ha hagut cada dia d'esta
Octava funció ab exposició del SS. Sagrament.
Demá ab raotiu de ser la festa del carrer de Sant Francesch, en qual iglesia es venerada també la Verge del Roser, la processó del Rosari de l'Aurora anirá á recorre dit
barri extramurs. Lo diumenge passat fou exiraordinari'i
concurs al Rosari de l'Aurora, que continuará sortint tots
tos tlijimeagés d'Oclnbré á las 5.
—Lo docta jesuíta R. P. Fita ha passat alguns dias en
la vila de Verdü. Se suposa que la visita de! eminent Académich de l'Historia está relacionada ab la canonisació del
B. Pere Clavar, fill de dita vila, y que, segons anunciaren
dias passats de Roma, tracta'l Papa de ferio entrar en lo
número deis que l'any vinent pensa canonisar.
—^Demá canta sa piiraara Missa en lo poblé de Las Corts
de Sarria lo dislingit alumno d'esl Seminari y de la Universitat de Barcelona, Rtit. D. Joseph Galobardes. Felicitam á
uoslre paysá y amich que tindrá la ditxa de veures acompanyat de sos estiinats pares y demés parents en lo acta mes
gran de sa vida..
—S'ha comensat ja á treballar en la carralera de esta á
Béi?ga. Per ara una brigada treballa en la secció de Sant
Joan del Gatí y Font Salada. "
—Lo dia 7 queda obert al püblich lo servey teiegráflch
BalVB Girona y Figueras y la Junquera.
—La imatge de Ntra. Sra. de Lourdes de La Nou, de
qual bellesa s'han fet merescut eiogis, es obra del escultor
destaciutat, D. Aguslí Potellas.
—Din \'Ancora de Palma de Mallorca que's tracta de
instalar la nova Cambra de Comers en lo edifici del antlcli
Consulat, tola vegada que la Liotja ha sigut recentment destinada á Musen arqueológich.
—Aprofitant la estada del Sr. Bisbe de la Seu d'Urgell
en Barcelona, se ha reunit la Junta temps arrera formada
per promoure la canonisació del Beato Joseph Oriol.
—S'ha despedit pera Barcelona, hont ficsa sa rasidencia,
lo Tinent Coronel D. Francisco Calzada, que s'havia captat
las simpatías de tots los vigatans per sas excel-lents qualitats
darant lo temps que ha eslat aquí de Gobernador militar ó
de quefe del Batalló de depósit.
—Avuy deuen terminar las flras y concurs de bestiar que
l'any passat s'establí per estos dias de la primera quinzena
d'Octubre en la vila de Piiigcerdá. Segons la Voz del Pirimo, loa pr«pa¥at»u9ft(ytópi*ómetre molla anlmació.
i,
—Hem rebut la següent afectuosa comunicació de la Sucursal del «Centre Cátala» de Sant Sadurní de Noya:
«Conslituliida en aquesta població la Sucursal del «Centre
Cátala,» fou son primer acort enviar un saludo á totas las
societals y prempsa catalanista; y essent lo seu periódich un
deis que mes contribuheix á propagar l'iJeal de reivindicació deis drels de noslra térra, just es lambe que siga deis
primers en rebrer nostre, encara que humit, entussiasta saludo.
Den fassi que aviat piigan cambiarse per mutuas felicitacions semblants obsequis, donchs será senyal d'estar salisfelas las aspiracions de Catalunya.
Mentrestant siguem tots uns al crit de «Catalunya y avant.»
"Visca V. molts anys.—Sant Sadurní de Noya, 5 d'Octubre
de 1886.—Lo Secretari, Francisco Romeu.n
—Lo dia 23 del mes actual acaba'l terraini pera la presentado d'obras obtant al premi de 20,000 pessetas ofert
per l'Excm. Ajuntainent de Barcelona en nom del difunt
D. Francisco Martorell y Peña. La entrega de dit premi,
que será adjudicat á la millor obra ds arqueología espanyola,'s veriñcará'l dia 23 del próxim Abril, festivitat de Sant
Jonli.
—Din La Veu del Camp, de Reus:
«Cridáis los Professors de primera ensenyansa de aquesta
looalitat per la Junta directiva de l'Associació Catalanista, lo
disapte próxim passat, celebraren uns y altres una reunió en
un deis salons de la mateixa, en la que lo President senyor
Torreja, exposá ais senyors Professors las ventatjas de suministrar l'instrucció valentse del idioma caíala, y la utilitat de
la ensenyansa d'aquest idioma en las escolas pera millor ferse compeudre per los deixebles. Tots los professors allí reunits manifestaren estar conformes ab lo exposat per lo Sr.
President de aqueota Associació; pero que no podían donar
á la ensenyansa la extensió que ell pretenia y ells temps ha
desiljavan, á causa de estar faltats de medís per ferho, puig
no hi ha publicat cap Ilibre apropósit per posar en mans deis
noys, pera poder obtindrer los resultáis que uns y altres apeteixen; anyadintaigú d'aqnells que la Junta directiva, per lo
qual foren invitáis, feslosraedis pera la celebraci<i d'un certamen en el que s'oferissin pj-erais per los treballs que de dita
índole 's presentessin, á fi de quant anís ells poguessin complaurer á aquesta Associació en lo que 'Is hi demanava: Termina 1' reunió donant lo President ais senyors Professors las
ta y per las mostras de deferencia que donaren; y aquestos
oferintse á la Associació per poguer, en tot lo que estés á son
alcans, donar impuls á la causa catalanista.»
—S'lia aprobat l'expeJient de permuta de sas respectivas
prebendas, aIsSS. Dr. D. Pau Oliva, canonge d'esta Sania
Iglesia, y D. Pere Solano de la de Gerona.
—Després del nou arreglo del Districte miner, ha siguí
conflrmal en son cárrech d'enginyer primer quefe lo Sr. D.
Silvi Thos y Coilina, que fa anys ve desempenyant cárrechs
d'imporlancia y cumplint honrosas comissfons en lo ram de
minería com en lo d'estudis geológichs de la Provincia.
ESCANDALL DEL MERCAT DE VICH.
(Dia
9 de Octubre
de
Qaartera. Hectiílllre.i
Ptils. es. Ptns. es.
Forment. . .
Mestall. . . .
. .
Ordi. . . . . .
Gibada. . , .
12'75
10'50
10' »
7' »
6' »
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
1886.)
Qnartera.
_
p tas. es. Ptas. es.
]8'99. HI;ild(;moro.
17'94.iFajol. . . .
14'75.!F;.ljas.. . .
14'05. iLlegiim . .
9'84.iF.'isols.. . .
8'44.!M¡I1
.
7'04. iCinroii.s., .
9'50
10' »
9' »
lO'oO
]2'50
12' »
14' »
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
13'3.5.
]4'05.
]2'64.
]4'75.
17'58.
16'88.
19'69.
BiMiopfla.
FoLK-LoRE CÁTALA.—Elhología de Blanes, per D. Joseph
Corliis y Viela. — Barcelona, Llib. de A. Verdaguer,
1886.
Lo mes acliu soci delegal que flns al present te VAssociació d'excursions catalana, es sens duple lo Sr. Cortils
y "Viela, que ja en varis treballs ha revelat no sois aOció,
sino numen particular per tot lo referen! á l'invesligacíó
del Iresor popular. La Ethologia de Blanes, es un Ilibre
que pot posarse cora á moslra de esludi Folk-lórich, y alguna cósela mes, puix en alguns indrels passa á ser una
guia-nomenclator de la població, y articles le que donan mes
datos que no pas las estadísticas oficiáis. L'Anuari de funcions es complert y curios. En lo capítol de Preocupaciom
que es interessanlíssim, alguna n'hi ha que no's pol dir preocupado sino lloable coslum cristiana, com la de n.° 37,
per exemple, y allres. S'ha de anar molt alerta en admelre'l
crileri de alguns Folk-lorislas espanyols com en Machado
y. en Guichot, que fácilmeat califican de supersticiosas,.,
prácticas molt ben fundadas en la mes sana teología.
Lo Capítol de Peculiaritats idiomálicas, revela una observació sagág y pacient per escollar al poblé y arreplegar
sas formas peculiars de llenguatge y flns de pronunciació,
esludi que si's fes en las diversas comarcas de Catalunya,
daria molla llum ais filólecbs per establir certas lleys del
idioma avuy desconegudas. Esperara que Texerapie del be"eméril blandense, Sr. Cortils, animará á mollsaltres á emPendre semblant lasca.
NOCIONES DE GEOGRAFÍA DE CATALUÑA, por D. Joaquín
Batel—Nos ha fet pler aquest opúscol que acabara de re'^''e destinat á las noslras escolas primarias. Molt completa
«n dalos presenta aquesta Geografía, seguint Taclual dlvi1*"^ oficial per quatre provincias, Iota la serie de parlits
Judicials ab sas mes imporlans poblacions, no descuydant
distíngits de cada partit s'hi podría millorar alguna cosa, y
sobrelot, posar la data del naxement ó mort de cada personatje. Una segona edició li permetrá al autor adicionar
sa óbrela, per la qual mereix un coral aplauso.—C.
Cora (JemL
NACIONAL.
La Regent del Regne, inspiranlse en sos senliments de
viuda desolada, pensanl sens duple, ab un acte de clemencia
inmerescut, per mes que malí demanal, desar.mar ais enemichs de las inslilucions, ha fel us de la Real prerogaliva indultanl de la pena de raort al brigadier Villacampa y demés
quefes y sargentos complicáis en la sublevado militar del dia
19. ¡Den vulla que no s'equivoque 'I cor de D.' María Crislina, y que aquesl rasgo de bondat, que tan be escau á una
dona, no sia un acle conlraproduoent per los interessos socials y per la tranquilitat del Estat, continuament amenassada per los conspiradors deofici, com descuydada per los políliclis d'exa nació tan desgraciada!
A quánlas reflexions se presta la situado d'Espanya y lo
espectacle que s'acaba de dar ab la última sublevado! A
nosaltres nos queya la cara de vergonya al passar i-evisla deis
periódichs exlrangers. Ordinariament en la secció de telegramas los principáis diaris casi no portan may res d'Espanya;
pero ve un pronunciament, y alashoras las agencias fan funcionar lo telégrafo y parlan de nosaltres. ¡ Quín modo mes
Irisl de donar fe de vida!
y lo piljor es que de molt temps no'ns espera altra perspectiva que aquesta tan poch fala^uera, puix francament, tonto será qui's fie de las protestas d'orde que fan avuy los órguens deis parlits avansats. Los tarda ser al poder, y si la
evolució padfica de las ideas, ó sia una nova alevosa Iraició
deis que's diuen encara monárquichs y 's troban desde la
morí de D. Alfons ab la cúratela de la monarquía á son cárrech, no'ls dona avial salisfacció, tornarán á moure una revolució ó una cuartelada que, si suri be, los fará héroes, y,
si surt mal... tindrán lo consol de inspirar una profunda simpatía y conmiserado á una mullitut d'espanyols que demanarán á grans prechs l'indull. Axis perdem l'ültim rastre de
senlil polítich y anem perdent losenlit moral.
Pero, perqué no's digués que'ls subleváis del quarlel de
Sant Gil havian gaslat pólvora en salva, concedint l'indult lo
ministeri ha quedat fusellat. En un'altra nadó, després. de
una felá axis, un ministeri posaria arrels; aquí passa al revés. Quan en Villacampa y cpmpanys se pronunciaren, per
algupa cosa's pronunciaren, y pergó es menester donarlos de
un modo ó altre la rabo. Y velaquí explicada la crisis. En
Sagasta continua merexent, diguemne la confiansa de la
Reyna, y á horas d'ara, segons los telegramas, ja baurá
conjuminal un ministeri nou folrat de velL En Moret diuen
que passa á Gobernado; Groizard, erabaxador á Roma, á
Grada y Justicia; lo Puigcerver, Ilisenda; Navarro Rodrigo
(ja era hora), á Ultramar; Balaguer, Foment; Vega d'Armigo, Eslat, y Rodríguez Arias, Marina. Lo Ministeri de la
Guerra sembla que es lo que dona mes mal de cap á n'en
Sagasla, y's compren.
Diuen que'l nou Ministeri significará un pas mes en la
senda Iliberal y democrática, y que en Sagasla, perqué no U
diguin raes que dorm á la palla, vol entrar de pie en lo camí
de las reformas. Total: un pegat per anar lirant .una .le.mpo7
rada, y'l páys que's penji.
lafranca y Manresa, y se procedirá á nombrarne en tots los caps de partit y d'antichs corregiments de Catalunya, las quals principalment
fomentarán la suscripció de tots los Municipis
del Principat, ais qui pensa dirigirse en l)rea lo
Excm. Sr. Morgades.
La Diputado Provincial de Gerona acaba de
dar un magnífich testimoni deis sentiments
SANTA MARÍA DE RIPOLL.
que l'animan en favor de la Restaurado de
c—».,j>»<:> c^~»
Santa María de Ripoll. En sessió del dia 17 de
Setembre prop-passat, acordá consignar la
quantitat de 3,000 pessetas per dita obra. En
la comunicació dirigida al reverendíssim P r e lat, traslladantli Tacort, fan constar «qite la DiSANTA MARÍA DE RIPOLL fou insigne monum e n t d e l a s glorias religiosas y patrióticas de putado está disposta á contribuhir en lo sucCatalunya, y ara es una gran ruina y trist re- cessiu á la reparació del Monastir de Ripoll á
.i'Q£i-4p. l'impietat d'aJguns catalans y una |ie- midajtue la situado económica provincial ho
fgra página en I'historia de nostras discordias. pérmete, segaint axis l'exemple de las demés
La honra de Catalunya y la religiositat deis provincias catalanas.» «Se tracta, diu, de un
catalans exigeixen que aquella ruina sia repa- Monument arqueológich que recorda grans y
Ilegítimas glorias, y sa conservado es necessirada, y borrada aquella ignominiosa página.
tat apremiant que á tots se'ns imposa.»
¿SE FARÁ?
Si aquest concepte de la Excma. Diputado
ALS CATALANS LA RESPOSTA
Provincial de Gerona entres, com deu entrar,
Si tots cooperan á proporció de las suas for- en totas las Corporacions ecclesiásticas y civils
del Principat, la Restaurado de Ripoll no sois
sas, portant á l'obra de reparació qui un grá
seria cosa feta en breu temps, que ja ho será
d'arena, qui una pedra, qui un carreu, qui
ab la gracia de Deu, sino que's faría d'una mala restauraciü está assegurada,
nera completa y sumptuosa, y sería eminentV
ment popular com ja es eminentment catalana
l'obra áb tan bous auspicis comensada.
SANTA MARÍA DE RIPOLL HAURÁ RESSUCITAT.
DE
ilmmM
Saflta María Je Ripoll?
ti
Tarragona, 15 de Maig de 1886.
•\- BENET, ARQUEBISBE DE TARRAGONA .
Ab aquesta valenta é inspirada inscripció ha
omplert la primera plana del Álbum que's destina á r Arquebisbat y Provincia, lo Excm. y
Rvm. Sr. Vilamitjana. Posarhi de part nostra
una paraula de comentan, sería inexcusable
temeritat. Es la mes fervent y entussiasta crida que s'ha fet en favor de l'obra que ha emprés lo Prelat de Ausona.
En la ciutat de Tarragona s'ha constituhit
una Junta per la restaurado de Ripoll, composta deis SS. que á continuado s'expressan:
M. I. Dr. D. Joseph Segales, Degá de la Santa
Metropolitana Iglesia.—M. I. Sr. Dr. D. Jaume Dach, dignitat de Xantre de la matexa.—
Sr. Marqués dé Montoliu.—D. Antoni Mir.—
jy. Joseph Netto.—D. Mariano de CastellarT18U.—D. Josepii de Muller.
De Roma nos venen també satisfactorias noticias. Lo Papa ha dat orde que en lo stiidio
deis mosáichs se posen á treballar en lo quadro de Nostra Senyora, desseguida que hi entre la pintura original que ha de ser fielment
copiada en mosáich. Aquest será del mes fí
que's treballa en aquella célebre oficina del
Vaticá.
Lo pintor cátala encarregat de fer la Madona
de Ripoll que ha de sustituhir á la veneranda imatge perduda ab l'incendi de l'any 35,
D. Enrich Serra, está treballant activament y
ab amor en la obra que l'ha d'inmortalisar.
Per inspirarse en los grans mestres de las antiguas escolas, que en Italia dexaren tantas
maravellas, acaba de fer un viatje á Rávena,
Florencia y la poética Umbría. No voldriam
ser indiscrets, pero lo que nosaltres hem vist
deis primers estudis del boceto, nos fan esperar un'obra digna del monument á que va destinada y del Papa que la ofereix.
Imprempta de R. Anglada.—1886.