Un satèl·lit molt especial contra el canvi climàtic `Telecos`

48
desembre 2009
Missió SMOS concebuda per
‘telecos’ catalans
17
Un satèl·lit molt especial contra
el canvi climàtic
Pedro Vicente del Fraile, ‘primus inter 08
pares’ en telecomunicació:
“El Col·legi ha de ser un
òrgan consultiu”
Cap a l’enginyeria TIC integrada
i de gestió
04
Sumari
ANY 15
NÚMERO 48
12/2009
Sumari
Edita:
Associació Catalana d’Enginyers de
Telecomunicació (ACET)
València, 84, local 1 bis
08015 BARCELONA
T. 932292003 - F. 932292042
www.telecos.cat
Consell de Direcció:
Miquel Ramírez, degà del COETC
Carles Martín, president de l’ACET
Guillermo Canal, gerent del COETC/ACET
Comunicació i Publicitat:
Mari Campaña
[email protected]
Coordinació:
Jordi Duch
[email protected]
Projecte de disseny i maquetació:
Criteri de Comunicació, s.l. (www.criteri.cat)
Fotografia i imatges:
Ricard Novellas i Flickr
Col·laboradors:
José Mª Caballero
Alfred Causi
Diego Cervantes
Jordi Duch
Beatriz Gallardo
Jordi A. Jauset
José A. Lázaro
Xavier Miguélez
Manuel Moralejo
Juan Manuel Parra
Josep Prat
José Carlos Ramos
Joan Mª Ribes
Josuè Sallent
David Salleras
Josep Segarra
Óscar Suárez
Laia Subirats
Francesc Torres
Pàg.
Editorial:
Any nou… vida nova
3
Destacats:
Cap a l’enginyeria TIC integrada i de gestió
El COETC s’implica en la protecció contra els llamps
Homenatge a Pedro Vicente
Nova Junta Directiva de l’ACET
II Campionats Esportius Intercol·legials (CEI)
Visites a RTVE i TMB
Recta final cap a ‘la Nit’
III Sopar de Nadal rialler i improvisat
4
4
4
6
6
6
6
6
Entrevista:
Pedro Vicente del Fraile, ‘primus inter pares’ en telecomunicació:
“El Col·legi ha de ser un òrgan consultiu”
8
Tecnologia:
Xarxes FTTH de Nova Generació (I Part)
13
Mirador:
Un satèl·lit molt especial contra el canvi climàtic
18
Al rescat de la Ciutat de la Justícia
20
Convergència de xarxes i qualitat de servei
22
Arbitratge de valor afegit en rapidesa i imparcialitat
26
Empresa i societat:
‘Free’: Una porta a noves oportunitats
28
‘Inter nos’:
El paper de la dona enginyera
Actualització de la normativa d’ICT
Què hem anat a fer a la NASA
La meva experiència del XXè Fòrum Telecos
32
33
34
37
Ofertes comercials i serveis:
Rafaelhoteles ens acull a preus molt especials
38
Calidoscopi:
Moment musical entranyable a Praga
40
Publicacions
42
Tribuna:
Cap on va la Societat de la Informació?
43
Fotomecànica i impressió:
Cevagraf, s.c.c.l.
Dipòsit legal:
B-17.897-99
L’opinió del Col·legi Oficial i de l’Associació Catalana
d’Enginyers de Telecomunicació (COETC/ACET) queda
reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions
dels seus autors.
02
TLC48-p.02 a 03 ok
16/12/09
15:57
Página 3
Editorial
Any nou… vida nova
ot semblar un tòpic començar l’editorial d’aquest número de la revista, l’últim de l’any,
amb una invocació de bons auguris tan coneguda com és ‘Any nou, vida nova’, però no hi
ha dubte que en aquesta ocasió encaixa a la
perfecció. Tant és així, que el Col·legi i l’Associació s’ho
han de prendre tan seriosament que els convé fer, de
cara a la propera Nit de Cap d’Any, un bon llistat de propòsits de renovació per a l’any nou, ja que encetaran el
2010 traslladant l’activitat a la nova seu del carrer Alí-Bei,
59 de Barcelona.
P
L’activitat del Col·legi i l’Associació ha anat canviant d’ubicació al llarg dels primers anys de vida d’ambdues institucions, però sempre dins de Barcelona-ciutat. Es va començar a desenvolupar primer al carrer París, després a Ausiàs
March i va continuar en uns despatxos a l’Escola Tècnica
Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona,
per arribar finalment, coincidint amb la constitució de la
demarcació del Col·legi, a l’actual seu del carrer València,
84, la més consolidada fins ara de tota la història del
COETC/ACET, on ja portem vuit anys.
Sigui com sigui, ara el Col·legi Oficial i l’Associació
Catalana d’Enginyers de Telecomunicació donen un pas
endavant traslladant la seva activitat al carrer Alí-Bei, 59,
concretament a un indret en propietat adquirit el passat
mes de juliol. La maduresa de la professió a Catalunya,
traduïda en una col·legiació superior als 1.500 professionals, més de 6.000 titulats, cinc Escoles Superiors, una
Associació d'Enginyers amb més de 15 anys d'existència
i una Demarcació del Col·legi amb capacitat operativa
(reflectida en el dia a dia de la Secretaria Tècnica i el Visat
col·legial), creada l’any 2000, permeten refermar les bases
de creació d’una entitat de notable solidesa i amb una
considerable perspectiva futura.
Convé remarcar, a més, que es tracta d’un pas endavant
per a ambdues institucions, que s’afegeix al de constitu-
ció del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació d’àmbit
català, i que suposarà l’inici d’una nova etapa per als
enginyers de telecomunicació. Un nou període que permetrà establir una relació més directa i fluida amb les
Administracions, gestionar tots els recursos generats a
Catalunya, una relació més propera amb tot el col·lectiu i
millorar la presència de la professió i de la institució en
tots els àmbits de la societat catalana.
La nova seu del carrer Alí-Bei està distribuïda en dos
nivells. Una planta inferior que acull l’espai social, a més
de l’activitat de formació, i una altra de superior dedicada a zona de treball i de reunions.
No cal a dir que esteu tots i totes convidats/des a visitarnos i conèixer la nova seu, la vostra seu.
Col·legi i Associació
encetaran el 2010
traslladant l’activitat a la
nova seu del
carrer Alí-Bei, 59
de Barcelona
COETC/ACET
03
Destacats
Cap a l’enginyeria TIC
integrada i de gestió
Jornada anual ‘Sant Gabriel 2009’
L’horitzó futur de l'Enginyeria de Telecomunicació ja es comença a entreveure a la UPF.
La seva Escola Superior Politècnica ha incorporat per primer cop al nou curs acadèmic
una oferta docent en enginyeria TIC integrada i de gestió. Un pla d’estudis que vam
conèixer de primera mà durant la jornada de Sant Gabriel, celebrada a l’auditori del
Campus de la Comunicació d’aquesta universitat.
a jornada anual de celebració de Sant Gabriel, patró
pel vicerector de la UPF, Miquel Oliver, que va inaugurar l’acte
de l’enginyer de telecomunicació, ens ha portat
celebrat el pasat dia 1 d’octubre amb una breu intervenció dedi-
enguany a l’auditori del Campus de la Comunicació
cada a subratllar la immersió de ple d’aquesta universitat, a
de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per acostar-
partir del curs actual 2009-2010, en el nou model d’ensenya-
nos al nou esquema docent del que ha de ser la futura Enginyeria
ment adaptat a l’Espai Europeu ‘Educació Superior (EEES),
de Telecomunicació que ja es comença a perfilar. La taula de
establert en base a l’anomenat ‘Procés de Bolonya’. A conti-
ponents convidada amb aquesta finalitat estava encapçalada
nuació, va prendre la paraula el subdirector de l’Escola Superior
L
Homenatge a Pedro Vicente
El COETC s’implica en la
protecció contra els
llamps
L
es torres de telecomunicacions s’instal·len sovint en
zones de molt alt risc d’activitat elèctrica destructiva
per efecte dels llamps. Per analitzar aquest fenomen
Lliurament de la placa commemorativa
atmosfèric i la protecció que requereixen les instal·lacions TIC
a Pedro Vicente del Fraile
del nostre sector més vulnerables als seus efectes, el COETC
va organitzar de manera conjunta amb l’empresa INT, la jornada
E
l passat 14 de setembre, el Consell del Colegio Oficial
‘Com protegir una torre de telecomunicacions sense morir en
de Ingenieros de Telecomunicación (COIT) va retre
l'intent’, que es va fer el passat dia 15 d’octubre a l’Escola
homenatge al nostre company Pedro Vicente del
d’Administració Pública de Catalunya.
Fraile, per la seva dedicació com a conseller al llarg de 7 anys.
Encetada amb una breu al·locució de benvinguda a la
Per deixar-ne constància, el degà del COIT li va lliurar una
cinquantena d’assistents, a càrrec del degà del COETC, Miquel
placa commemorativa. Des del COETC/ACET ens plau també
Ramírez, a continuació va prendre la paraula Ángel Rodríguez,
de felicitar-lo i expressar-li el nostre reconeixement.
director-gerent de INT i expert en protecció contra llamps, que
04
informàtica, sistemes audiovisuals de telecomu-
Taula de ponents
nicació i gestió de projectes, concebuts de
Instant de la visita guiada pel Campus de
manera integrada, en el sentit d’oferir
la Comunicació de la UPF
una base de formació comuna d’enginyer TIC”. Es tracta d’un enfoc
Politècnica (ESP-UPF) i també president de
acadèmic que respon, segons Frangi,
l’ACET, Carles Martín, que es va adreçar al
a “la necessitat de formar enginyers
centenar d’assistents amb un missatge enco-
amb competències transversals,
ratjador centrat en la voluntat de l’Associació
capaços d’afrontar la gestió de la inno-
que encapçala, de guanyar protagonisme en l’àmbit
universitari de les noves generacions de joves estudiants d’Enginyeria de Telecomunicació. Per aconseguir-ho,
vació i la direcció estratègica d'empreses,
i per tant de posicionar-se en llocs clau del
sector TIC”. Per refermar aquest punt de vista docent,
va avançar la seva intenció d’activar diferents opcions orien-
va assegurar que és l’unica manera d’afavorir el salt al mercat
tades a aquest objectiu futur i que tenen un mateix fil conductor
de treball d’un altíssim percentatge de titulats.
resumit en la necessitat de “millorar el nostre discurs”. Una
Finalment, el degà del COETC, Miquel Ramírez, es va adreçar
voluntat que s’hauria de traduir en capacitat d’optimitzar els
als presents amb una breu al·locució de cloenda centrada, d’una
recursos de formació i ‘networking’ de què disposa l’ACET, per
banda, en els interrogants que obre el projecte de Llei Òmnibus
promoure iniciatives de suport als joves enginyers en un moment
en matèria d’activitats i serveis professionals i col·legials, i de
de greu crisi econòmica, a més d’activitats socials vinculades
l’altra, en la necessitat de posar al professional col·legiat al bell
estretament a l’actual entorn tecnològic (com ara les relacio-
mig del centre d‘atenció del Col·legi, amb l’objectiu de refermar
nades amb la ‘tecnologia verda’), i de molts altres tipus.
el paper col·lectiu de l’enginyer de telecomunicació en la societat.
El tercer ponent per ordre d’intervenció, el director de l’Escola
S’arribava així al tram final de la jornada, arrodonida amb
Superior Politècnica, Alejandro Frangi, va exposar de manera
una visita guiada pel nou Campus de la Comunicació i culmi-
molt extensa i detallada les particularitats de la nova oferta de
nada amb un còctel d’efecte estimulant de les relacions inter-
graus en enginyeria TIC, basada en estudis interdisciplinars
personals dels assistents.
orientats a satisfer necessitats amb aplicacions pràctiques. El
nou disseny curricular aplega “tres nous graus en telemàtica,
COETC/ACET
La jornada va congregar una
cinquantena d’assistents
(PDCE), que elimina, durant la formació de tempestes, el camp
elèctric d'alta tensió de la infraestructura on s’instal·la, i anul·la
així l'impacte del llamp, reduint riscos elèctrics i accidents.
Ja en el tram final de l’acte, els participants van poder
assistir a un petit taller pràctic de presa de contacte directe
amb el nou parallamps PDCE que proposa INT per a la
protecció de les torres de telecomunicacions, i amb unes
quantes puntes Franklin afectades per llampecs, a més de
va centrar la seva exposició en els parallamps convencionals,
diferents maquetes de simulació dels efectes dels llamps i
de tipus Franklin, i la seva problemàtica. Acte seguit, va inter-
de producció d’energia electrostàtica.
venir Javier Maldonado, enginyer expert en prevenció de riscos
Per agrair la presència de tots ells, els organitzadors van
laborals, que va fer un resum de la normativa actual en aquest
regalar-los una còpia de l’informe elaborat per INT (‘Estudio
àmbit, per posar en evidència les greus contradiccions que
del comportamiento del rayo en la montaña, en un laboratorio
planteja i el buit tècnic legal que implica.
de alta tensión y en torres de telecomunicciones’), i un descar-
Fet el repàs dels aspectes més teòrics, INT va acabar presen-
regador d’electricitat estàtica.
tant la seva nova tecnologia de protecció contra els llamps,
anomenada parallamps desionitzador de càrrega electrostàtica
COETC/ACET
05
Destacats
II Campionats Esportius
Intercol·legials (CEI)
ulminada amb un notable èxit d’acollida i participació, la
Nova Junta Directiva
de l’ACET
C
primera edició dels I Campionats Esportius Intercol·legials
(CEI) té garantida la seva continuitat. De fet, ara com ara ja
s’estan preparant els II CEI, que començaran el proper mes de
l passat 5 d’octubre es va constituir en Assemblea General
març i presentaran algunes novetats. Concretament, s’han incor-
Extraordinària la nova Junta Directiva de l’Associació
porat dos esports nous, el pàdel i una cursa de 10 Km de reco-
Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET). La compo-
rregut al llarg del front marítim barceloní, que s’afegeixen als
sició de la nova Junta és la següent:
inicials de futbol sala, tennis taula, tennis i golf. A més, s’ha afegit
Carles Martín Badell – President; Miquel Ramírez Martín –
a l’organització el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. I per
Vicepresident; Ramon Palacio León – Secretari; Josep Bosch
últim, els campionats de tennis i pàdel es concentraran en un
Solsona – Tresorer; Manuel Moralejo Herrero – Vocal 1; Josep
cap de setmana amb l’objectiu de fer-los més assequibles per
Segarra Mullerat – Vocal 2; Antoni Picola Llobet – Vocal 3;
a les agendes dels participants. Com en la primera edició, la
Enric Puig Martín – Vocal 4; Meritxell Bosch García – Vocal
celebració dels II CEI culminarà amb el lliurament de trofeus i el
5; Carles Salvadó Usach – Vocal 6; Pere Alemany Miralpeix
sorteig de regals posterior per a tots els participants, el dia 10
– Vocal 7; Albert Sitjà Bartrina – Vocal 8; Josep Pegueroles
de juny, al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.
E
Vallès – Vocal 9; Josep Mirabent López – Vocal 10
No t’ho pensis més i vine a practicar esport!!
Visites a RTVE i TMB
E
l passat 29 de setembre, coincidint amb Sant Gabriel, patró dels enginyers de telecomunicació,
el COETC/ACET va organitzar una visita guiada a les instal·lacions de RTVE a Sant Cugat. Els
assistents van rebre la benvinguda de la directora del centre, Montserrat Abbad, de l’adjunt a Direcció,
Pedro Acosta i de la responsable de Relacions Públiques, Ana Villegas. Posteriorment, Acosta va guiar
els visitants al llarg del seu recorregut pel centre durant dues hores i a través dels estudis de producció,
centres de control i redacció, entre moltes altres dependències. L’altra visita recent, en aquest cas de
caire tècnic, ens va portar el passat 18 de novembre a les instal·lacions del centre de control de
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El seu responsable d’Arquitectura i Innovació Tecnològica de Negoci, Víctor Ribera,
va ser l’encarregat de guiar els assistents i explicar-los el funcionament de l’organització operativa, dels sistemes de seguretat, de
la megafonia i de molts altres aspectes relacionats amb les innovacions tecnològiques de la nova Línia 9 del Metro.
Recta final cap a ‘la Nit’
a en la recta final d’arribada a
III Sopar de Nadal rialler i
improvisat
l passat 10 de desembre els telecos vam gaudir del III Sopar
J
E
sector TIC, la Nit de les
Sofía, amb prop d’un centenar d’assistents, en un ambient distès
Telecomunicacions, la seva propera quinzena edició, prevista
amenitzat amb humor. La gran protagonista la vetllada va ser la
per al proper 2 de març a l’Auditori de Barcelona i organitzada
improvisació amb l’actuació d’ImproShow, on uns quants actors
per l’ACET/COETC, comença a escalfar motors. En aquesta
anaven destil·lant gags a partir d’unes poques paraules sugge-
ocasió ‘la Nit’ centrarà l’atenció en l’evolució de la televisió, coin-
rides de manera casual pels assistents en el mateix moment de
cidint amb l’encesa digital. Per això, a més de comptar amb la
la seva arribada a l’hotel. Com a resultat de tot plegat, el ‘show’
participació del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), tindrà
va acabar sent memorable en participació, implicació i exaltació
també per primer cop format televisiu.
riallera i festiva de tots els presents.
la cita anual de referència del
06
de Nadal celebrat un any més a la sala Top City del Princesa
Entrevista
‘El colegio ha de ser un
órgano consultivo’
Impulsor y dinamizador de la vida académica, colegial y profesional de nuestro sector,
Pedro Vicente del Fraile se ha erigido en un referente de excepción para todo el colectivo, del que ha sido pionero también en materia de acercamiento Universidad-Empresa.
Concretamente, en calidad de subdirector de Relaciones con las Empresas en la
ETSETB-UPC durante dos candidaturas consecutivas (1994-2000), propició una escalada exponencial del número de becarios contratados por compañías de la industria
de las telecomunicaciones.
mpecemos por recordar la etapa previa a su
nados despertó en mí el interés por las telecomunicaciones
dilatada y prestigiosa trayectoria docente en
y me incitó a estudiar esta ingeniería, a pesar de lo duro que
Ingeniería de Telecomunicación en la ETSETB-
era el ingreso en la Escuela. Antes de terminar mi enseñanza
UPC, culminada con su reciente jubilación.
secundaria (7 cursos más la reválida), que estudié por libre en
¿Qué le impulsó a cursar esta ingeniería? ¿Tenía verda-
mi pueblo con mi padre como profesor, ya había montado un
dera vocación de ‘teleco’?
amplificador de audio y un receptor de radio.
E
El verdadero impulsor de mi vocación fue mi padre, que era
farmacéutico de profesión en la localidad de Esquivias (Toledo),
¿Cómo transcurrieron sus años de ‘Escuela Superior’
tenía profundos conocimientos de física y era un gran aficio-
(carrera universitaria) y qué impresión general le causaron?
nado a la radio y a la electrónica. La experiencia de ver y vivir
En aquel entonces (primeros cincuenta), cuando las carreras
en casa el intercambio de informaciones con otros radioaficio-
de ingeniería se impartían en ‘Escuelas especiales’ que depen-
08
Pedro Vicente
del Fraile,
‘primus inter pares’ en
telecomunicación
Los profesores ‘pura sangre’ todavía no saben muy bien
si las fábricas se construyen con ladrillos o con
rotacionales y laplacianas
dían de los distintos ministerios, la única de Ingeniería de
el año 1966, cuando me incorporé a Copresa, una compañía
Telecomunicación de España estaba en Madrid. Las ingenie-
de la rama de componentes del grupo Philips.
rías constaban de dos partes: una era el ingreso y la otra los 5
Algunos aspectos destacados del periodo de mi estancia en
cursos de carrera. La preparación para el ingreso se realizaba
Iberia Radio son la introducción en TV del sincronismo de líneas
fuera del ámbito de la Escuela, normalmente en academias parti-
indirecto mediante PLL y del sincronismo de cuadro antidesli-
culares especializadas. La duración media empleada para el
zante. En radio, se sustituyeron las válvulas por los transistores.
ingreso en la Escuela era de 5 años y en los cinco cursos poste-
Todas estas mejoras impulsaron a Iberia Radio a encabezar el
riores, salvo excepciones, solía emplearse otros 5 años más.
mercado de ventas. Cabe destacar también que en 1964 ya
habíamos diseñado dos monitores experimentales de TV-Color,
¿Qué le resultó más útil de todo lo aprendido para iniciarse
uno con el sistema PAL y el otro con el sistema SECAM.
en el mercado de trabajo como profesional de la Ingeniería
de Telecomunicación?
¿A partir de qué momento empieza su carrera docente
Aunque el diseño de los circuitos electrónicos integrantes de
universitaria y en qué circunstancias?
la radio y la televisión fue imprescindible, quizás lo que más me
En 1970, se concede la creación de una Escuela de Ingeniera
ayudó fueron las prácticas, que como becario, hice en Standard
de Telecomunicación en Barcelona. En esta fecha podríamos
Eléctrica, en su fábrica de tubos de imagen para la televisión.
decir que comienza mi participación en la Escuela, con la
Allí adquirí conceptos de fabricación en serie, tolerancias mecá-
búsqueda de un local, de un director, de profesores con expe-
nicas, controles de calidad, tendencia a sacar un producto con
riencia, la confección de programas, etc. Yo siempre digo que
“cero defectos” y su coste, cosa que en la escuela nadie expli-
soy más antiguo en la Escuela que la propia Escuela.
caba entonces y ahora se sigue explicando muy poco.
El 23 de noviembre del 1971 tuve el honor y la suerte de dar
la primera clase de la Escuela (concretamente, en un edificio
Vayamos al punto de partida de su trayectoria profesional
de Terrassa situado en la Avda. del Caudillo nº 331), en la que
¿Cómo y dónde enlazó la formación con la profesión?
todos estábamos de pie, porque todavía carecíamos de sillas
Tras el ingreso en la Escuela, mi primer trabajo fue como profesor
y mesas. Y es que las clases empezaron contra viento y marea,
en una academia de Madrid de preparación para el ingreso en
gracias al empuje y decisión del director Ricardo Valle Sánchez
la Escuela Oficial Superior de Ingenieros de Telecomunicación,
y a la inestimable colaboración de los profesores Jaume Herranz
donde impartía física y análisis matemático, al tiempo que cursaba
y Ramón Pallisa.
los 5 cursos de la carrera en la Escuela. Terminada la carrera,
en el año 1961, empecé a trabajar en la empresa Iberia Radio
¿Qué se encontró a su llegada a las aulas universitarias
y Televisión, en Barcelona, en la que estuve dos años como
en calidad de docente y qué obstáculos debió sortear
director de fábrica de radio, al cabo de los cuales pasé al labo-
para realizar esta labor en condiciones más o menos
ratorio como jefe de proyectos y en este puesto estuve hasta
idóneas, teniendo en cuenta que contribuyó decisiva-
09
Entrevista
cursos de 1º y 2º. Yo en aquel año di
digital, con sus sistemas de compresión
Pedro Vicente del Fraile,
Electrónica I (curso 2º), como ‘profesor
(MPEG-2 y MPEG-4) y de corrección de
‘primus inter pares’ en
telecomunicación
encargado de curso’. En el curso 72/73,
errores. Muy provechoso sin duda ha
di Electrónica II (curso 3º), como ‘profesor
sido el haber trabajado con el director
adjunto’. Monté el laboratorio de
Antonio Elías (fuente de buenas ideas)
Electrónica Básica y organicé las primeras
y su equipo directivo, en especial Francesc
mente a poner en marcha la Escuela
prácticas. En verano de 1974, la Escuela
Torres Torres y Elisa Pla.
de Ingeniería de Telecomunicación
se traslada a Barcelona, a un edificio
de Barcelona (ETSETB-UPC)?
compartido con el Instituto de la Mujer
Cuando llegó a la jubilación en 2004,
Los primeros años fueron de gran preca-
en la C/ Sant Pere més baix. A partir de
recibió el Premio de Honor correspon-
riedad económica: algunos compañeros
1975, imparto la asignatura de ‘Televisión’
diente a la novena edición de los
y yo cedíamos gran parte de nuestro
como ‘profesor agregado interino’ hasta
Premios Salvà i Campillo, en recono-
sueldo en apoyo a la sostenibilidad de
el 1984 y como ‘profesor titular’ a partir
cimiento a su trayectoria profesional.
la Escuela. Otro inconveniente era el
de 1985. Ejercí como profesor, con dedi-
¿Interrumpió a partir de este momento
trabajar en Barcelona y tener que despla-
cación parcial hasta 1991 y a partir de
su dedicación a la profesión o la cana-
zarte a Terrassa para impartir clases y
esta fecha como profesor a tiempo
lizó por otros medios, como por ejemplo
prácticas. Otro obstáculo más fue tener
completo hasta mi jubilación.
colegiales y asociativos, entre otros?
que superar las trabas impuestas por
Efectivamente, interrumpí mi dedica-
un grupo de profesores a los que vení-
De todo lo acontecido a lo largo de
ción a excepción del Colegio y la
amos de la industria, y que aún sigue
su destino profesional en la ETSETB-
Asociación. También intento mante-
siendo causa de la escasa relación exis-
UPC, ¿qué considera más provechoso
nerme al día asistiendo a mesas redondas,
tente entre la Universidad y la Empresa.
para su trayectoria académica?
conferencias y cursos, y por supuesto
Y es que los profesores ‘pura sangre’
El haber sobrevivido a las tentativas de
a través de Internet.
todavía no saben muy bien si las fábricas
quedarse con la docencia de ‘Televisión’
se construyen con ladrillos o con rota-
por parte de un grupo de profesores de
Vayamos pues a su meritoria labor
cionales y laplacianas.
muy dudosa eficiencia y así, en mi jubi-
colegial y asociativa en el COETC y la
lación, haberla podido dejar en manos
ACET (además de la correspondiente
¿Cuál fue su evolución como docente,
de una persona íntegra y muy impuesta
al COIT y a la AEIT), resumida en el
en paralelo a la de la propia Escuela
en la materia como es José Ramón
alto grado de responsabilidad asumido
de ‘telecos’ en la que ejerció hasta
Casas. Muy provechoso ha sido el
en ambos casos, concretamente como
su jubilación?
haberme auto-obligado a explicar, deta-
vicedecano y vicepresidente, respec-
A partir de 1971 y bajo la dirección de
lladamente y con antelación suficiente,
tivamente ¿cuál es su balance de la
Ricardo Valle, en la Escuela se empe-
todas las tecnologías introducidas en el
tarea realizada por el COETC/ACET a
zaron a impartir las enseñanzas corres-
campo de la televisión, desde los años
lo largo de todos estos años de mayor
pondientes a la Ingeniería Superior de
cincuenta hasta nuestros días, inclu-
o menor implicación por su parte?
Telecomunicación, empezando con los
yendo el paso de la TV analógica a la TV
El balance de la tarea llevada a cabo
Acercamiento Universidad-Empresa
En cuanto a su otra faceta profesional, la de gestor académico, ¿cómo transcurrió su etapa de subdirector de la
ETSETB-UPC y qué aspectos contribuyó a priorizar?
En 1994, me nombran subdirector de Relaciones con las Empresas, bajo la dirección del catedrático Antonio Elías Fusté,
cargo que ocupé durante dos candidaturas consecutivas (1994-2000). En este periodo tuve numerosos contactos con la
Industria, logrando que el número de becarios en empresas pasase de 20 a 752, al tiempo que se establecieron relaciones
con muchas compañías. En 1995, se organiza la Comisión de Relaciones Universidad-Empresa (CRUE) y se redacta un
borrador del Reglamento para el reconocimiento de créditos de Libre Elección para becarios en empresas.
10
I+D del teletexto español nivel 1 1/2
¿Cuál fue su contribución concreta a la investigación y desarrollo del
teletexto, que hoy incorporan todos los receptores de televisión?
En la segunda mitad de la década de los 70, aparecen en Inglaterra dos
sistemas de teletexto como ayuda a los sordos. Estos dos sistemas se refundieron en uno que se llamó Prestel. Este sistema sólo manejaba 96 caracteres y atributos serie (pérdida de un espacio en los cambios de color y tamaño).
Con 96 caracteres se podía escribir en inglés (idioma sin acentos) pero un
idioma como los de la Península Ibérica con caracteres acentuados y signos
de apertura de interrogación y admiración, se hace casi imposible. En Francia,
aparece el sistema Didon que maneja caracteres acentuados y atributos paralelos, pero para España era prohibitivo por su elevado precio. Por otra parte,
el gobierno español exigía un teletexto que manejase los idiomas del Estado
(castellano, catalán, gallego y eusquera). La solución era desarrollar un sistema
vienen celebrando un encuentro anual
con ampliación de repertorio de caracteres y cuyo precio fuera asequible.
de este tipo.
Este sistema fue desarrollado en los laboratorios de Copresa bajo mi dirección, con la colaboración del ingeniero de telecomunicación Pedro Barrera,
¿Qué opinión le merece el proceso
y se denominó teletexto español nivel 1 1/2 y manejaba 128 caracteres, con
actual de reconversión territorial del
lo que se puede escribir casi correctamente en los idiomas de la Península
COETC, cuya culminación debería
Ibérica y además es ‘up-down’ compatible con los sistemas del nivel 1, es
propiciar la creación del Colegio catalán
decir, puede adquirir información codificada en estos sistemas.
de ‘telecos’?
Me parece prematuro y, dada la delicada
situación actual del COIT, posiblemente
por el COETC/ACET puede conside-
valora su resultado global, resumido
inoportuno y con cierto riesgo econó-
rarse, en mi opinión, francamente pobre.
en 14 ediciones sucesivas hasta hoy?
mico, pudiendo llevar al COETC a endeu-
Un alto porcentaje de los profesores de
Para darle continuidad a la cena anual
darse con pocas posibilidades de repo-
la Escuela no están colegiados y una
que Boixareu Editores organizaba en
sición. A mi parecer, se está tomando
máxima parte de los nuevos titulados no
Barcelona, el COETC/ACET empezó a
una decisión compulsiva de evolución
se colegian, porque no sabemos contestar
celebrar también anualmente ‘La Nit de
demasiado rápida y, tal vez, poco medi-
a la pregunta ¿Qué me da el colegio?
las Telecomunicaciones’. Los organiza-
tada. Ojalá todo salga bien y los posi-
Tenemos muy poca relación con asocia-
dores éramos Antonio Elías, Carlos Martín
bles prestamistas sepan condonar la
ciones industriales como ANIEL,
Badell y yo mismo, asistidos siempre por
deuda y los operarios sepan apretarse
SECARTYS, ASIMILEC, etc. No interve-
el incombustible José Mompín Poblet,
el cinturón. Otra acción cuestionable es
nimos ni en la normalización ni en la
sin cuya ayuda ‘la Nit’ no hubiera tenido
la de incitar a las demás demarcaciones
implantación de nuevos sistemas como
el éxito que tiene. Antonio Elías implantó
a seguir por el mismo camino con la
la TDT, el DAB o la TV sobre móvil. Los
los Premios Salvà i Campillo en honor a
misma celeridad y precipitación.
contactos con los organismos guberna-
este pionero de las telecomunicaciones.
mentales sólo sirven para salir en la foto.
Año tras año, ‘la Nit’ se ha ido transfor-
¿Cuáles son a su juicio los principales
He de descartar de esta crítica a la
mando en la cita anual de todos los rela-
retos a los que debe hacer frente nuestra
‘Comisión para el ejercicio libre de la
cionados con el sector de las telecomu-
organización colegial y asociativa?
profesión’ y a la ‘Comisión para la Nit’.
nicaciones, la electrónica y la informá-
De entrada, evitar que el conjunto
tica. He de decir, que sin la aportación
COETC/ACET se transforme en una
Como inspirador del acontecimiento
de las empresas colaboradoras esto no
especie de oligarquía bicéfala. Asimismo,
anual de referencia para todo el colec-
hubiera sido posible. Nuestra ‘Nit’ ha
en vez de presentar hechos consumados
tivo, ‘La Nit de les Telecomunicacions’
servido de referencia para otras demar-
y a toro pasado, debería utilizar los miem-
¿qué le impulsó a llevarlo a cabo y cómo
caciones que desde hace un tiempo
bros más idóneos de sus directivas (bien
11
Entrevista
Pedro Vicente del Fraile,
‘primus inter pares’ en
telecomunicación
formando comisiones o encargando
trabajos para intervenir en nombre del
COETC/ACET), para prestar ayuda a
otros estamentos, para sentar bases o
El denominado
teletexto español
nivel 11/2 fue
desarrollado en
los laboratorios
de Copresa bajo
mi dirección
bien para defender a la profesión con
justicia y autoridad. Todo ello, con el objetivo de transformar el Colegio en un
Curriculum vitae
órgano consultivo de prestigio, al que
Pedro Vicente del Fraile es doctor ingeniero de Telecomunicación y cole-
recurra la Administración y la Industria.
giado número 544. Empezó su carrera profesional en 1961 en la empresa
Iberia Radio, donde ocupó los cargos de Jefe de la División de Radio y
¿Qué valoración le merece el sector
Jefe del Laboratorio, sucesivamente. En 1967 se incorporó a la empresa
español de las telecomunicaciones?
Copresa, del grupo Philips, también como Jefe de los Laboratorios. En
Como usuario, creo que estamos a nivel
1978 ascendió a Asesor Técnico de Dirección de la misma empresa, dedi-
europeo, con coberturas casi totales y
cándose al estudio y promoción de nuevas tecnologías, en especial las
empezando a utilizar la fibra óptica hasta
relacionadas con la televisión y el teletexto. Ejerció de director de la revista
el hogar (FTTH), aunque los disposi-
Miniwat y publicó más de 60 artículos en ésta y otras publicaciones. Ha
tivos que utilizamos suelen provenir del
sido profesor titular de la UPC, subdirector de la ETSETB-UPC y es miembro
extranjero. Esto en gran parte es debido
del Consejo Asesor de Mundo Electrónico y del Consejo del COIT. Asimismo,
a la falta de investigación en nuestra
fue miembro del Comité Organizador de Expotrónica, de la Junta Directiva
industria privada y la poca conexión
de ANIEL y presidente tanto del Grupo II como de la Comisión de Tecnología,
Universidad-Empresa.
Normalización y Homologación de la misma asociación. A nivel europeo
Desgraciadamente, todavía existe el
colaboró estrechamente con la EECA (European Electronic Components
dicho ‘que inventen ellos, a nosotros
Manufacturer Association) y la EACEM (European Association of Consumer
ya nos lo enseñarán’. Afortunadamente,
Electronics Manufacturers), en calidad de miembro del Comité de Dirección
esta expresión está en trance de desapa-
de ambas organizaciones. Ha ejercido de vicedecano del COETC y de
recer pues las autoridades y las empresas
vicepresidente de la ACET.
parece que se han dado cuenta que si
no se fomenta y se subvenciona debidamente la investigación nos queda-
¿Cómo ve el horizonte académico
la homologación de las competencias
remos en fuera de juego.
y profesional de los ingenieros de
de los ingenieros procedentes de cual-
telecomunicación catalanes y espa-
quier parte, facilitando así la libre circu-
¿Qué perspectivas de desarrollo futuro
ñoles, desde la perspectiva del Es-
lación y empleo en Europa a nuestros
augura a nuestro sector en los ámbitos
pacio Europeo de Educación Supe-
ingenieros como profesionales acredi-
catalán y español?
rior (EEES), fruto de la Declaración
tados por el título expedido por nues-
No tengo ninguna duda que si la Industria
de Bolonia?
tras Escuelas. En la ETSETB-UPC se
comparte las cuestiones de I+D+i con
La creación del ‘crédito’ como unidad
imparten en estos momentos dos
la Universidad y las aprovecha, se creará
de medida del trabajo académico en
‘grados’ y a partir del 2010 se impar-
un puesto relevante en la Unión Europea.
todo el EEES, permite la comparación
tirán otros tres más.
Evidentemente los gobiernos han de
de la calidad de enseñanza de los
propiciar este fenómeno.
distintos centros y esto a su vez conlleva
12
J. Duch
Tecnologia
Taula 1. Comparativa de les
característiques de les aplicacions
en la xarxa Internet
Xarxes FTTH
de Nova Generació (I Part)
Les Xarxes Òptiques Passives (Passive Optical Networks-PONs) són el sistema d’accés
per fibra òptica a la llar (Fiber To The Home-FTTH) més important per donar servei a les
actuals i futures necessitats de transmissió dels usuaris residencials, que ja es poden
estimar en desenes de Mb/s. Es revisen aquí les raons de la importància de les PONs,
a més dels estàndards GPON i EPON que s’estan desplegant actualment.
E
l trànsit a Internet està creixent contínuament i ja
lirà 1 Gb/s, però sempre resten els problemes de propagació,
supera a bastament el de veu per commutació de
sobretot en interiors.
circuits, que està sent substituïda per Veu sobre IP
L’altra mitjà disponible és el coure, i més concretament la
(VoIP). Les aplicacions IP més usuals són: VoIP,
tecnologia xDSL (x Digital Subscriber Line) sobre parell bifilar,
IPTV, pàgines web, xarxes d‘emmagatzematge en àrea, jocs
que usa una arquitectura Punt-a-Punt (P2P), amb les seves
en xarxa i Peer-to-Peer (compartició d’imatges, música i vídeo).
principals variants asimètrica ADSL i d’alta velocitat VDSL.
Les característiques típiques que han de ser ateses per la
Però aquesta tecnologia està limitada pel soroll, aleshores
xarxa Internet, en ample de banda i Qualitat de Servei (QoS),
velocitats de desenes de Mb/s s’aconsegueixen només per
varien segons l’aplicació. Les velocitats de transmissió van
a distàncies de centenars de metres. Un altre mitjà en coure
dels pocs kb/s per a la veu amb baixes pèrdues i baixa latència,
és el cable coaxial, però no és immune a les interferències ni
fins als 100 Mb/s amb qualitat best-effort per al Peer-to-Peer.
a les condicions d’humitat i soroll.
El vídeo varia el seu ample de banda segons que la definició
Finalment, el mitjà de més gran ample de banda i més
sigui estàndard (SDTV) o bé alta definició (HDTV) i precisa baixa
immune al soroll i interferències és la fibra òptica (FO), essent
Taula 1).
variació de latència (jitter) (T
la fibra òptica a casa (FTTH) la millor aposta de futur per a
Les xarxes d’accés són el tram final que connecta els
l’accés residencial, doncs amb dispositius de commutació
usuaris a la xarxa Internet. Poden ser de tres tipus segons el
òptica més madurs possibilitarà xarxes totalment òptiques,
mitjà de transmissió emprat: sense fils, coure i fibra. Worldwide
per tant la FO és preferida en un nou desplegament.
Interoperability for Microwave Access (WiMAX) (802.16) és
En un accés FTTH s’utilitzen les Xarxes Òptiques Passives
l’estàndard per a les xarxes d’accés radio, amb una velocitat
(Passive Optical Networks-PONs) sense cap equip actiu en
de 70 Mb/s i un abast de només 5 km, però compartida per
planta externa. D’aquesta manera, el manteniment és més
múltiples usuaris, essent llavors incapaç de proveir serveis del
econòmic que en una xarxa amb dispositius alimentats elèc-
tipus IPTV; i encara que es preveu la seva evolució a 1 Gb/s,
tricament en planta externa i a més la transmissió i formats
l’accés ràdio està sotmès a interferències i problemes de propa-
de modulació són transparents, permetent actualitzacions
gació, essent difícil garantir QoS. La telefonia mòbil també
de forma molt simple. Les PONs poden usar dues topolo-
evoluciona des del 3G amb Long Term Evolution (LTE), amb
gies: P2P, amb una FO dedicada entre l’usuari i la central
velocitats de pic de baixada de 100 Mb/s, fins al 4G que asso-
Figura 1) o Punt-a-Multipunt (P2MP), amb FO compar(CO) (F
14
Figura 1. PON amb arquitectura Punt-a-Punt (P2P)
Figura 2. PONFiamb
gura arquitectura
1. Topologiaen
dearbre
la xarxa
Punt-a-Multipunt
desplegada (P2MP)
Figura 2). En P2MP una única
tida per un conjunt d’usuaris (F
1480-1500 nm i el de pujada (upstream) en la banda de
FO serveix N usuaris, la fibra es porta fins a la proximitat dels
1260-1360 nm. La banda de 1260-1360 nm permet utilitzar
usuaris i allà es fracciona amb un dispositiu òptic passiu. La
làsers de baix cost sense estabilització de temperatura del
topologia P2P té un cost addicional respecte a la P2MP en
tipus Fabry-Pérot a les ONUs. Els divisors de potència 1:k,
desplegament de fibra en planta externa, repartidors en
on k és múltiple de 2 (2, 4, 8, 16, 32, 64), es poden combinar
central i consum de potència. Per tant, en mercat, la implan-
fins a fer una partició màxima total N de 32 o 64, segons
tació PON és majorment del tipus P2MP, i ens referirem a
l’estàndard utilitzat i la distància OLT-ONUs, que pot ser fins
aquesta topologia.
a desenes de km.
En una PON P2MP una FO surt d’un equip en CO
Els estàndards actuals que despleguen pels operadors
anomenat Terminació de Línia Òptica (Optical Line Terminal-
en planta són el Gigabit-capable PON (GPON), especificat
OLT) i un dispositiu passiu divisor/combinador de potència
en la sèrie G.984.x de la Unió Internacional de
òptica (splitter/combiner) segrega la FO en N fibres en una
Telecomunicacions (UIT) des de l’any 2003, i amb veloci-
topologia en arbre, fins a arribar als usuaris finals, on l’equip
tats de baixada de 1244 i 2488 Mb/s i de pujada de 155,
de recepció és la Unitat de Xarxa d’Usuari (Optical Network
622, 1244 Mb/s; i el Ethernet PON (EPON) (802.ah), rati-
Unit-ONU). La funció de divisor es pot realitzar en sèrie en
ficat per l’Institute of Electrical and Electronic Engineers
vàries etapes de splitting, de forma que l’arquitectura s’adapta
(IEEE) l’any 2004, essent una extensió del treball fet pel
a la distribució dels usuaris. Les dades de baixada OLT-ONU
comitè Ethernet in the First Mile (EFM), proporcionant una
es transporten en una longitud d’ona, que es distribueix a
velocitat efectiva bidireccional de 1 Gb/s.
través de l’splitter a totes les ONUs. Per a la pujada de dades
Comparativament, l’estàndard EPON és similar al GPON
ONU-OLT s’usa una longitud d’ona diferent per a no inter-
a nivell de velocitats de transmissió, però no ofereix les capa-
ferir en la baixada i l’splitter combina les transmissions cap
citats de gestió d’aquest darrer i té menor eficiència en trans-
a l’OLT. Una característica de l’arquitectura P2MP és la
missió, i es considera EPON com una solució de baix cost.
capacitat de gestionar el tràfic segons les necessitats dels
Addicionalment, els requeriments dels dispositius en EPON
usuaris a través d’una assignació dinàmica de l’ample de
són menys crítics que en GPON, cosa que fa que la solució
banda (Dynamic Bandwidth Allocation-DBA). El protocol de
EPON sigui més econòmica que l’equivalent GPON i és la
control d’accés al medi (MAC) DBA també ha de coordinar
tecnologia que s’està desplegant principalment a països
les transmissions de les ONUs de forma que arribin a l’OLT
asiàtics com al Japó i Corea. No obstant, a Europa els opera-
sense col·lisions. Degut a que la baixada es reb per totes
dors estan desplegant GPON, que encara que més costós,
les ONUs, s’habilita un mecanisme d’encriptació per a garantir
té millor rendiment i es proveït, entre d’altres, pels fabricants
la privacitat de les comunicacions, que sol ser l’Advanced
Alcatel-Lucent, Tellabs i Huawei. Es pot veure una descripció
Encryption Standard (AES), amb una clau per a cada ONU.
més detallada d’aquests dos estàndards en el número 38
El trànsit de baixada (downstream) es fa en la banda de
de la revista Telecos.
15
Tecnologia
Xarxes FTTH
de Nova Generació (I Part)
Figura 3. Encaminament en un AWG de 1 x
N ports amb periodicitat FSR
WDM-PON
Les PONs amb splitter presentades anteriorment es poden
cats sigui mitjançant la incorporació de resines especials o
amb compensació mecànica.
anomenar TDM-PONs, ja que usen TDM amb només dues
Per tal de tenir un accés bidireccional full-duplex, amb
longituds d’ona, compartides per múltiples usuaris. L’increment
diferents longituds d’ona en una única fibra, es poden usar
del nombre d’usuaris i de velocitats està limitat pel power
dues longituds d’ona de FSR diferents, un FSR de baixada
budget. Per a superar aquest inconvenient, les noves PONs
i un altre de pujada.
de FTTH de Nova Generació (NG-FTTH) fan ús de WDM,
emprant múltiples longituds d’ona en les bandes C (15301560 nm) i L (1565-1595 nm).
Per a distribuir les longituds d’ona als usuaris es pot
usar el dispositiu Arrayed Waveguide Grating (AWG) en
planta externa, que és selectiu en longitud d’ona amb baixes
pèrdues, independentment del número d’usuaris connectats. Un AWG té una pèrdua òptica d’uns 5 dB, 12 dB menys
que un splitter de 32. L’AWG en planta situat pròxim als
Josep Prat
Col·legiat núm. 3.653
Professor catedràtic de la UPC
Grup de Comunicacions Òptiques (GCO)
usuaris té 1 x N ports i encamina N longituds d’ona de la
central cap a cadascun dels usuaris, de manera que cada
usuari té una longitud d’ona associada per a comunicar-se
amb l’OLT, creant una connexió virtual P2P, mantenint encara
una important reducció de cost pel fet de compartir una
fibra òptica amb N usuaris. El dispositiu està construït amb
una matriu (array) de guies d’ona (waveguide) amb fases
òptiques incrementals, de manera que cada increment de
fase es correspon amb una guia, connectada a un port de
Josep Segarra
Vocal Junta ACET
Doctor enginyer de telecomunicació i professor a la UPC
Investigador al GCO de la UPC
sortida. Llavors, per cada port de sortida només surt una
longitud d’ona, en la que es produeix una interferència constructiva. Quan la fase arriba a 2 , el dispositiu té un comportament periòdic (en longitud d’ona); el període s’anomena
Free Spectral Range (FSR) (Figura 3). Els AWGs en planta
externa han de ser atèrmics, de manera que no precisin un
estabilitzador de temperatura alimentat amb corrent DC,
emperò diferents AWGs atèrmics s’han demostrat, fabri-
16
José A. Lázaro
Doctor en ciències físiques i professor a la UPC
Investigador al GCO de la UPC
TLC48-p.17 a 19 ok
16/12/09
15:58
Página 18
Mirador
Un satèl·lit molt
especial contra el
canvi climàtic
‘Telecos’ catalans, al capdavant de
la missió espacial SMOS
Satèl·lit SMOS en òrbita
L
a missió espacial SMOS s’emmarca en el conjunt de sensors del programa
d’observació de la Terra anomenat “Planeta viu” de l’Agència Europea
de l’Espai (ESA), que té com a objectiu la millora en la comprensió del
funcionament del sistema Terra i l’impacte de l’activitat humana en els
processos naturals. SMOS és el segon ‘explorador de la Terra’ (Earth Explorer)
d’aquest programa desprès de GOCE, ja operatiu i orientat a la mesura del camp
gravitatori terrestre. Està previst que en els propers anys arribin quatre ‘exploradors’
més que mesuraran paràmetres com ara l’extensió de la capa de gel, el camp
Ben aviat es disposarà d'un
registre complet a escala
global de la salinitat dels
oceans i de la humitat del
terreny, dos variables fonamentals per al coneixement
del clima de la Terra. Això
es farà realitat amb l’ajut
del satèl·lit SMOS (Soil
Moisture and Ocean Salinity),
posat en òrbita el passat dia
2 de novembre amb l’objectiu de portar a terme la
primera missió espacial amb
aquesta finalitat, i la primera
també coliderada per
‘telecos’ catalans.
magnètic terrestre, el vent o els núvols.
La missió SMOS és una de les més innovadores que s’han dut a terme en observació de la Terra. A pesar de la seva rellevància científica, la humitat i la salinitat no
havien estat mai mesurades periòdicament i globalment degut a la dificultat tecnològica que això suposava. La utilització de la radiometria per a obtenir paràmetres
geofísics és coneguda des de fa molts anys i utilitzada habitualment per mesurar
temperatura, vapor d’aigua atmosfèric, vent sobre l’oceà, extensió de la capa de
gel, etc. L’any 1974 SkyLab va demostrar la viabilitat de calcular la humitat i la salinitat des de l’espai a partir de mesures radiomètriques en banda L (1,4 GHz). Però
per a la mesura radiomètrica a tan baixa freqüència i amb els requeriments de resolució espai-temporal necessaris cal utilitzar antenes molt grans i amb capacitat de
moviment exploratori relativament ràpid. Aquesta ha estat la principal limitació que
ha impossibilitat aquest tipus d’observacions fins ara.
Tecnologia punta MIRAS
SMOS ha superat aquest repte tecnològic mitjançant la utilització d’una tècnica
nova anomenada radiometria interferomètrica, heretada de les tècniques de síntesis
que fan servir els radioastrònoms per mesurar galàxies i altres cossos celestes llunyans. Es tracta de l’instrument MIRAS, format per una estructura mecànica en forma
de Y, amb tres braços d’una llargada aproximada de 4 metres i una part central en
forma hexagonal. Aquesta estructura té repartides un total de 69 antenes relativament
petites que capten simultàniament la radiació que prové de la Terra. Es combinen tots
els senyals rebuts i amb un algorisme matemàtic es converteixen en mapes de ‘temperatura de brillantor’, que és el paràmetre emprat en radiometria per al·ludir a la potència
18
TLC48-p.17 a 19 ok
16/12/09
15:58
Página 19
la determinació de les seves prestacions
i la definició dels mètodes de calibració.
Durant els sis mesos que dura l’anomenada fase de comissionat de la missió
SMOS a partir del seu llançament, el grup
de radiometria de la UPC està participant
en l’anàlisi de les dades del conjunt d’activitats que ha de certificar el bon funcionament del sensor. Pel que fa als algoGrup assessor científic i tecnològic de la missió espacial SMOS. D'esquerra a dreta: Merce
rismes de recuperació de salinitat i humitat,
Vall-llossera, Ignasi Corbella, Nuria Duffo, Francesc Torres i Adriano Camps, investigadors
el mateix grup de Radiometria de la UPC
de l’ETSETB-UPC
ha tingut un paper clau en proporcionar
mesures reals fetes en diverses campanyes
al llarg dels anys amb el radiòmetre LAURA
de radiació tèrmica dels cossos. Amb
Tecnológico Industrial) té en l’estació
construït en el propi laboratori. Finalment,
aquest procediment, cada 1,2 segons
de Villafranca del Castillo, que farà el
el processat de les dades durant la fase
MIRAS genera una imatge d’una àmplia
seguiment de la missió des de Terra.
operativa del satèl·lit (de tres a cinc anys)
zona de la terra (uns 1.000 x 1.000 km2)
Cal remarcar que l’aportació cien-
el faran, entre d’altres, el Centre Expert
situada sota la seva trajectòria. En aquesta
tífica i tecnològica de Catalunya al projecte
SMOS de Barcelona (BEC) ubicat a la
imatge, les zones de terra seca són més
SMOS és més que considerable. Així,
Barceloneta i coparticipat per investiga-
brillants que les de terra humida. Al seu
el doctor Jordi Font de l’Institut de Ciències
dors de la Universitat Politècnica de
torn, aquestes darreres ho són més que
del Mar (ICM) de Barcelona és el coin-
Catalunya i de l’Institut de Ciències del
l’aigua dolça i, finalment, les zones menys
vestigador principal del projecte i respon-
Mar. Des d’un punt de vista industrial,
brillants són les d’aigua salada. En el
sable de coordinar els grups europeus
l’empresa de la Garriga, Mier Espacio,
període de temps de mesura el satèl·lit
que estudien la relació entre les varia-
ha estat l’encarregada del desenvolupa-
ha recorregut només uns 7 km i, per tant,
cions de salinitat del mar i els canvis
ment tecnològic i la construcció dels 72
la següent ‘fotografia’ té un grau de sola-
climàtics. Del conjunt d’aportacions
receptors radiomètrics del sensor.
pament molt elevat amb la primera.
catalanes, la de dels ‘telecos’ ha estat
Finalment, també cal esmentar que
D’aquesta manera s’aconsegueix millorar
força important. D’una banda, Manuel
el grup de Radiometria de la UPC, de
la resolució per mitjà de promitjos d’imatges
Martín Neira, doctor enginyer de tele-
forma conjunta amb les empreses EADS-
consecutives. A més, en el cas de la sali-
comunicació de la ESA i format a la
CASA Espacio i Mier Espacio, varen rebre
nitat es preveu realitzar promitjos de
Universitat Politècnica de Catalunya
l’any 2004 el premi Salva i Campillo
passades successives en diferents òrbites,
(UPC), és l’enginyer principal de l’ins-
d’Innovació Tecnològica atorgat per
ja que aquest paràmetre és summament
trument. D’altra banda, el grup de
l’Associació d’Enginyers de Telecomu-
estable espacialment i temporalment.
Radiometria (RSLab) del departament
nicació de Catalunya (ACET) amb motiu
Un dels aspectes a destacar de la
de Teoria del Senyal i Comunicacions
de la seva contribució al projecte SMOS.
missió SMOS és que, per primera vegada
de la Universitat Politècnica de Catalunya
la indústria espanyola està liderant un
forma part del grup de científics euro-
projecte aeroespacial d’aquesta magnitud.
peus que va elaborar la proposta de la
Així, l’empresa EADS-CASA-Espacio ha
missió i actualment és un dels princi-
estat la part contractant principal de l’ins-
pals referents científics i tecnològics del
trument i ha coordinat un ampli consorci
projecte. Aquest grup ha portat a terme
de 21 empreses d’onze països euro-
el suport teòric de la missió, que inclou,
peus. A més a més, les dades seran
entre d’altres, el disseny conceptual de
rebudes i distribuïdes pel centre que
l’instrument, el desenvolupament del
ESA/CDTI (Centro para el Desarrollo
simulador oficial ‘end-to-end’ del sensor,
Francesc Torres Torres
Col·legiat núm. 9.369
Professor del Grup de Radiometria
del Departament de Teoria del Senyal
i Comunicacions de l’ETSETB-UPC
19
Mirador
Ampliador de cobertura canalitzat
TBS, rectificador i radioenllaç
Al rescat de la
Ciutat de la Justícia
La Generalitat de Catalunya ha reforçat la cobertura interior
de la xarxa Rescat (Radiocomunicacions d’Emergència i
Seguretat de Catalunya), ampliant-la a la recent estrenada
Ciutat de la Justícia, a l’Hospitalet de Llobregat. Es tracta
d‘una intervenció a càrrec de ADTEL Sistemas de Telecomunicación, que garanteix les comunicacions dels cossos de
seguretat d’acord amb les necessitats dels departaments
de Justícia i Interior.
L
’any 2005 la Generalitat de Catalunya va iniciar la posada en servei de la xarxa
Rescat (Radiocomunicacions d’Emergència i Seguretat de Catalunya) per
donar cobertura als diferents cossos de seguretat i d’emergències: Mossos
d’Esquadra, Bombers de la Generalitat, Bombers de Barcelona, Guàrdia
Urbana de Barcelona, direcció general de Protecció Civil, Servei d’Emergències Mèdiques,
Agents Rurals, operaris de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), tècnics de
l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), del Servei Català de Trànsit i del Servei Meteorològic.
Per atendre els requeriments de servei de tots aquests usuaris, la xarxa Rescat
està sotmesa a un alt nivell d’exigència que implica les màximes garanties de bon
funcionament, raó per la qual el seu disseny s’ha concebut amb l’objectiu de donar
cobertura integral a tot Catalunya, inclosos els espais interiors dels túnels i dels edificis
més singulars i significatius.
Tot això explica que el seu desplegament s’estigui fent de manera continuada per
anar millorant sempre les seves prestacions i garantint la comunicació al volum creixent
d’usuaris, unes prioritats que han portat a ampliar el nombre d’estacions base (TBS)
fins a les 210, que donen cobertura a uns 20.000 usuaris d’arreu de Catalunya. Dues
xifres que, a més, no paren de crèixer al mateix ritme que ho fan les necessitats del
servei. Ara com ara, la darrera intervenció orientada a satisfer aquestes noves demandes
és la cobertura ‘indoor’ de la Ciutat de la Justícia, a l’Hospitalet de Llobregat, que acaba
d’obrir les seves portes. Es tracta d’una infraestructura dissenyada per centralitzar els
jutjats de Barcelona, que abasta una superfície construïda
de més de 230.000 m2 (inclou 8 edificis d’entre 8 a 14
plantes cadascun, 2 pàrquings, un de privat i un altre de
públic, i 3 plantes soterrades), i que ha suposat una inversió
de més de 320 milions d’euros.
Com que el funcionament natural d’aquest indret
requereix la presència operativa de diferents cossos de
seguretat (bàsicament, de mossos d’esquadra i guàrdia
urbana), per garantir-los la comunicació permanent s’ha
dissenyat una ampliació de la xarxa Rescat, capaç d’oferir
Figura 1. Esquema de la solució
cobertura al conjunt de zones on desenvolupen la seva feina i d’assegurar una capa-
adoptada
citat adequada a l’alta concentració d’efectius.
20
Solució proposada
L’objectiu principal de la solució proposada era donar cobertura integral i garantir prou capacitat als canals de la xarxa Rescat
repartits per tots els edificis de la Ciutat de la Justícia, incloses
també les plantes inferiors i soterranis. Tot plegat, a més, es volia
reforçar amb un sistema redundant que garantís el servei en cas
de fallida de l’equip principal. La solució tècnica va ser supervisada i acceptada per l’oficina Rescat, que va validar l’adequada
integració del sistema local d’aquest indret en la xarxa global.
Capçalera
D’acord amb volum de trànsit de veu que es preveia generar,
es va optar per instal·lar una TBS exclusiva amb dues porta-
Figura 2. Sistema radiant
dores, que oferien un màxim de 7 canals de veu. Aquesta TBS
està integrada dins de la xarxa Rescat mitjançant un enllaç de
microones que transporta el senyal fins al DXT (commutador)
l’entorn, per tal d’aprofitar al màxim la potència que circulava
central ubicat a Torre Collserola.
pel cable. També es van instal·lar antenes a les zones obertes
Com que es tracta d’un servei crític, es va optar per afegir
dels soterranis i de l’atri (espai cobert i comú a tot els edificis).
un ampliador de cobertura canalitzat com a sistema redundant.
Per desplegar tota la xarxa interior de la Ciutat de la Justícia
Aquest ampliador capta, a través d’una antena de recepció, el
es van necessitar més de 3.500 m de cable i un total de 34
senyal existent a l’exterior dels edificis, provinent d’una TBS veïna,
antenes d’interior i 26 elements passius de distribució.
i el transmet cap a l’interior. D’aquesta manera es garanteix que
en cas de fallida de la TBS principal, el servei no es vegi afectat.
Els dos equips de capçalera, ampliador de cobertura i TBS,
es van combinar amb el mateix sistema radiant format per un
conjunt de cable radiant i antenes interiors.
Com a mesura de seguretat, i per evitar que qualsevol incident afectés a la cobertura de la Xarxa dins dels edificis, es va
decidir situar els equips de capçalera en emplaçaments físics
David Salleras Soler
Col·legiat núm. 11.005
Director de l’Àrea de Radiocomunicacions de ADTEL
Sistemas de Telecomunicación
separats (cadascun en un edifici diferent).
Sistema Radiant (SSRR)
Per disposar de cobertura en l’interior d’edificis, s’acostuma a implantar dues solucions en sistemes radiants: cable
radiant i antenes. La primera s’utilitza en espais longitudinals,
pel fet que garanteix una cobertura uniforme. La segona, a base
d’antenes, és idònia quan les zones a cobrir són més amplies.
Com que en aquest cas, la superfície era extensa es va
Juan Manuel Parra Hidalgo
Enginyer de telecomunicació
Cap de Projecte de ADTEL Sistemas de Telecomunicación
decidir implementar una solució de sistema radiant formada
per antenes i cable radiant.
Es va utilitzar cable radiant de 7/8” com a troncal, per dur
la senyal dels equips de capçalera al llarg de les zones comunes
entre edificis. En l’entrada de cadascun dels edificis es va fer
una derivació cap a l’interior mitjançant un element passiu. En
aquest punt es va fer servir cable radiant de ?” i altres passius
per distribuir el senyal a les diferents plantes de l’edifici.
Pel que fa als extrems del cable radiant, en comptes d’utilitzar càrregues es van instal·lar antenes mimetitzades amb
Óscar Suárez Tomé
Enginyer de telecomunicació
Director de la Divisió d’Operacions de ADTEL Sistemas
de Telecomunicación
Agraïments: Agraïm la col·laboració de l’Oficina Rescat de la
Generalitat de Catalunya
21
Mirador
La integración de las redes
de voz, datos y televisión
en una arquitectura única
ha sido un proyecto largamente perseguido. Ya en
los 80, la red ISDN presentó
un interfaz unificado con
acceso a datos X.25 y a
circuitos PDH orientados a
voz y vídeo. En los 90, la
propuesta de ATM quiso
integrar todo tipo de tráficos
en una red de paquetes
única. No alcanzó la aceptación esperada pero sentó
las bases de la convergencia
actual, estructurada sobre
Ethernet/IP.
Convergencia de
redes y calidad
de servicio
L
a apuesta Ethernet/IP cuenta con una extraordinaria base instalada y una
tremenda experiencia en comunicaciones. Sin embargo, su despliegue
como red universal no está exento de dificultades. Es más que sabido
que las redes de paquetes son más eficientes y baratas que sus prede-
cesoras de circuitos. El problema es que Ethernet/IP por sí mismos no están habilitados para garantizar ni una capacidad, ni una calidad predeterminada de un modo
permanente, al menos tal y como lo han hecho hasta ahora los circuitos PDH-SDH.
Este hecho puede ser un serio inconveniente para transportar señales de audio y
video, incluso para transportar datos sensibles al tiempo.
Recordemos que Ethernet apareció como tecnología ‘best effort’ para redes LAN,
es decir, sin mecanismos para ofrecer
calidades de servicio (QoS) diferenciadas para cada aplicación. En cambio,
la génesis de IP es la de un protocolo
de datagramas diseñado para mantener la interconexión de redes heterogéneas de un modo descentralizado
y con la mínima intervención humana.
Es decir, de modo nativo ninguna de
las dos fue ideada para transportar
voz o vídeo en tiempo real.
La tardía adopción de Ethernet en
redes metropolitanas (MAN) y extensas
(WAN) se consigue gracias al uso de otras tecnologías como WDM, NG-SDH, PBB-
Tabla 1. Ejemplo de componentes
TE, o VPLS que logran mejorar las limitaciones originales de Ethernet. Por su parte,
en una aplicación Triple Play
el nivel IP echa mano de protocolos como MPLS, IntServ o DiffServ para soportar,
con ciertas garantías, los requerimientos de calidad de servicio.
Un negocio cambiante
Una de las claves del proceso de convergencia es que las operadoras están
abandonando el modelo de negocio centrado exclusivamente en la telefonía. Tras
una década de contínuos progresos en las tecnologías de acceso y transmisión, ya
22
Tabla 2. ITU-T rec. Y-1541: requerimientos de ‘Calidad de Servicio’ a nivel IP
están en condiciones de transformarse
remoto y mensajes de emergencia.
trasmitir paquetes en términos de velo-
en multi-proveedores de servicios como
• Entretenimiento. Puede incluir descarga
cidad y volumen.
televisión, vídeo bajo demanda, Internet,
de clips de vídeo en tiempo real o dife-
2. Perfil de calidad de servicio. Define
contenidos adiovisuales, o servicios
rido, acceso a imágenes, mensajes de
las características de calidad en términos
privados de red; además de los consa-
texto, archivos y páginas web.
de retardos y errores de paquetes en su
bidos servicios de conectividad, tele-
Es decir, para certificar la viabilidad de
tránsito por la red.
fonía fija y celular.
estas aplicaciones es necesario garan-
Perfil de Ancho de Banda
Viabilidad de las aplicaciones Multi-Play
tizar individualmente el funcionamiento
Permite describir el acceso en parámetros
No obstante, el éxito de la implantación
Tabla 1).
de todos sus componentes (T
de capacidad medidos en el punto de demar-
a gran escala de estas nuevas aplicaciones depende en gran medida de que
cación entre la operadora y su cliente:
Camino de la excelencia
• Caudal Comprometido (CIR) o ancho
la red unificada C-Ethernet/IP sea capaz
Del conjunto de referencias a seguir
de garantizar tanto la capacidad como
(las emanadas del MEF, la ITU-T, el IETF
• Ráfaga Comprometida (CBS) o tamaño
la calidad de las conexiones que facilita.
y el IEEE, entre otras), cabe destacar
máximo de una ráfaga admitida (bytes).
Para conseguirlo van a resultar clave faci-
dos de ellas: las del Metro Ethernet Forum
• Caudal en Exceso (EIR) o tráfico en
lidades como multidifusión, anchos de
(MEF) y las de ITU-T. Las primeras, acon-
exceso tolerado por la red, sin compro-
banda flexibles, señalización y número
sejan niveles de servicio en las redes
miso de calidad (bit/s).
de encapsulamientos. También será impor-
Carrier-Ethernet descritos en base a los
• Ráfaga en Exceso (EBS) o tamaño
tante la configuración, la gestión de recursos
parámetros de acceso. En cuanto a las
máximo de ráfaga tolerada, sin compro-
y el control de la congestión.
segundas, la Y.1541 establece hasta
miso de calidad (bytes).
Pongamos algunos ejemplos de nuevas
ocho clases de QoS para definir unos
Existen diversas metodologías para evaluar
aplicaciones:
objetivos de calidad de la red IP. Siendo
estos parámetros, entre las que destaca
• Telenseñanza. Puede incluir sesiones
fieles a estos organismos, se puede
la RFC-2544.
de vídeo interactivo, telefonía con el
describir con precisión un servicio telecom
Perfil de Calidad de Servicio
profesor, descarga de material didáctico,
mediante dos conjuntos de parámetros:
De acuerdo con la ITU-T, el conjunto de pará-
mensajería instantánea y navegación web.
1. Perfil del ancho de banda. Define
metros que definen la QoS a nivel IP son:
• Telemedicina. Puede incluir sesiones
las características con las que se pueden
• Retardo de trama (IPTD) o latencia
de banda ofrecido por la red (bit/s).
de vídeo y telefonía con un médico, acceso
a material de información, monitorización
del paciente, dispositivos de chequeo
Figura 1. Ejemplo de medida de
parámetros de calidad y capacidad
con sonda AT-1541
23
Mirador
Convergencia de redes y
calidad de servicio
de extremo a extremo (ms). • Variación
del Retardo (IPDV) o jitter de paquete
(ms). • Pérdida de Paquetes (IPLR) o
relación de tramas conformes y no entregadas al destino (%). • Paquetes con
Error (IPER) o relación de errores de bit
observados en recepción (%). • Paquetes
Figura 2. Ejemplo de SLA entre una operadora de telecomunicacione y su cliente.
Desordenados (IPRR) o relación de
paquetes que llegan fuera de orden (%).
• Escalabilidad. Es la capacidad de la red
complejo describir y comprobar el servicio
Tabla 2)
La recomendación ITU-T Y.1541 (T
para incrementar velocidad sin perder calidad.
Figura 2). Otra diferencia fundamental
(F
define estos umbrales.
• Emulación TDM. Comprueba la calidad de
es que en PDH/SDH el nivel de servicio
La Auditoria de Red
los circuitos emulados por una red de paquetes.
se verifica en tiempo de instalación, mien-
La verificación y la certificación de un servicio
tras que en las redes unificadas la moni-
extremo a extremo y comparar los resul-
Acuerdos de prestación de
servicio
tados con lo establecido por las recomen-
La dificultad intrínseca de la redes de
en día son más comunes las auditorías
daciones o en los acuerdos de provisión
paquetes para proporcionar una calidad
y certificaciones de servicios de conec-
Figura 1). Los umbrales deben
de servicio (F
y unos ancho de banda precisos ha modi-
tividad prestados por las redes unificadas,
ser alcanzados de forma permanente y no
ficado el contenido y la estructura misma
ya que es la forma de conocer los deta-
solamente en determinadas circunstan-
de los acuerdos de provisión de servicio
lles de la prestación y delimitar respon-
cias o en franjas horarias poco ocupadas.
(SLA) entre los proveedores y sus clientes.
sabilidades en caso de incumplimiento.
Otros parámetros que debe auditarse
En las redes PDH/SDH la verificación
Los SLA entre carriers, operadoras
dependiendo del servicio son:
de un SLA consiste en comprobar los
y usuarios finales acaban beneficiando a
• Disponibilidad. En redes carrier puede estar
errores de bit (BER), la disponibilidad y
todas las partes. En primer lugar, a los
por encima del 99,999% en periodos anuales.
el tiempo de conmutación a back-up
clientes porque son los primeros intere-
• Protección. Es el tiempo de conmutación al
Figura 2), pero en las redes unificadas
(F
sados en comprobar la bondad de los
back-up típicamente 50ms en redes carrier.
Carrier-Ethernet/IP resulta bastante más
servicios que tienen contratados moni-
VPN L2, o VPN L3 consiste en medir de
torización debe ser permanente.
Estos son los motivos por los que hoy
Figura 3).
torizándolos si fuera posible (F
Figura 3. Resultados de una auditoría de redes unificadas. En la parte superior,
No obstante, los proveedores también
medidas fuera de servicio del perfil de ancho de banda y parámetros de calidad. En
obtienen beneficios ya que van a aumentar
la parte inferior, monitorización en servicio de la QoS y disponibilidad.
la satisfacción de sus clientes, van a extraer
también más rendimiento de su red y finalmente acabarán siendo más competitivos en un mercado muy concurrido.
Jose Mª Caballero
Director general de Albedo Telecom
www.telecom.albedo.biz
24
Mirador
Arbitratge de valor
afegit en rapidesa
i imparcialitat
Tribunal Arbitral Tècnic de
Catalunya (TATC)
Els col·lectius representats
en la Fundació Privada
Catalana per a l’Arbitratge
Tècnic (FPCAT), entre ells
el Col·legi d’Enginyers de
Telecomunicació de Catalunya, gaudeixen d’un procediment de resolució de
conflictes basat en la intervenció del Tribunal Arbitral
Tècnic de Catalunya (TATC).
Es tracta d‘un sistema alternatiu al judicial, enfront del
qual es guanya en rapidesa
i imparcialitat.
l Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya (TATC), l’òrgan de la Fundació Privada
E
Catalana per a l'Arbitratge Tècnic (FPCAT), impulsat pel Col·legi d'Arquitectes,
el Col·legi d'Economistes, el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials, Col·legi
d'Enginyers de Camins Canals i Ports i el Col·legi d’Enginyers de Telecomunica-
ció de Catalunya, ofereix als seus promotors (als quals s’ha afegit darrerament el
Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona, la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de
Barcelona, l’Associació d’Empreses d’Enginyeria i Consultoria Independents de
Catalunya, el Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques, l’Associació
de Consultors d’Estructures, PIMEC, ASINCA i la FECEMINTE). un procediment de
resolució de conflictes basat en l’arbitratge tècnic. La seva funció consisteix exactament en designar els àrbitres, tutelar el procés d’arbitratge i obligar a les parts al compli-
ment de la resolució arbitral, quan les parts enfrontades es sotmeten voluntàriament
al veredicte del Tribunal. L'arbitratge és un procediment de resolució de conflictes
alternatiu als processos judicials tradicionals, enfront dels quals s’aconsegueix un
notable estalvi en temps i diners. La resolució final dictada pel Tribunal Arbitral, l’anomenat laude, és d’obligat compliment per les parts, i tan inapel·lable que només pot
ser recorregut davant la justícia ordinària per defectes de forma. Per tant, la seva
decisió, formalitzada en el laude, té la mateixa força que una sentència definitiva i no
permet d’interposar recurs en cap altra instància superior.
L’arbitratge és adequat per a tot tipus de conflictes (a excepció d’alguns casos
que la Llei impedeix, sobretot aquells en què les parts no en tenen la lliure disposició,
com ara els relatius a divorcis, temes laborals, etc.), però la voluntat del TATC és actuar
només en assumptes d’arquitectura, enginyeria i economia. Per tant, centra la seva
activitat en els tres sectors que coneixen millor els seus promotors, encara que pugui
arbitrar en matèries alienes a aquestes disciplines. Sempre, i això és requisit imprescindible, que les parts enfrontades tinguin voluntat expressa d’acudir a aquest sistema.
Per iniciar un procediment arbitral cal l'acord previ de les parts en conflicte, que
el poden establir en el mateix moment d’esclatar el conflicte o bé de manera anticipada, a través d’una clàusula específica del contracte signat per les parts. Per aquesta
Ramon Valls, vocal del TATC en
raó, des del TATC es recomana que els contractes incorporin una clàusula arbitral
representació del COETC
de submissió a la seva jurisdicció.
26
Clàusula arbitral
Per resoldre els conflictes mitjançant el procés arbitral tècnic del TATC cal incorporar als contractes una
dels que han d’intervenir en cada cas és molt acurada i meditada, fet que obliga a avaluar tant els coneixements i experiència
en la matèria objecte de la controvèrsia com la capacitat per
clàusula arbitral de submissió a la seva jurisdicció,
enfrontar-se al litigi en qüestió. D’aquesta manera, encara que
com la següent: “Per a la resolució de qualsevol
la relació d’àrbitres de partida per a la selecció és l’aportada per
qüestió en litigi derivada del present contracte, les
cada col·legi promotor, es pot donar el cas de suggerir un profes-
parts se sotmeten a l’arbitratge d’equitat del Tribunal
Arbitral Tècnic de Catalunya de la Fundació Privada
Catalana per a l’Arbitratge Tècnic, al qual s’encomana la designació de l’àrbitre o els àrbitres i la
tutela i administració de l’arbitratge.”
Tres anys de vida
En poc més de tres anys d’existència, el TATC s’ha refermat
com la via més àgil i tècnicament solvent a l’hora de resoldre
els conflictes sobre els quals ha d’arbitrar. Així i tot, li cal conti-
Antoni Serra Ramoneda, president del TATC
nuar fent l’esforç de difusió de la seva tasca, perquè encara
hi ha un desconeixement generalitzat per part de la societat
sobre aquesta alternativa legal als processos judicials, a través
de la qual s’aconsegueix un arbitratge de valor afegit en rapidesa, imparcialitat i estalvi econòmic.
Sobre el primer d’aquests avantatges, el d’agilitat en la
resolució dels casos, s’aconsegueix per la via de reduir les
formalitats excessives, i, com a conseqüència, el temps del
litigi i els costos directes i indirectes que se’n derivin.
Un altra de les particularitats més profitoses de l’arbitratge
enfront dels procediments judicials habituals és que, en el cas
sional que no formi part d’aquesta relació. D’altra banda, cal
d’una controvèrsia centrada en aspectes tècnics, l’assumpte
tenir en compte que les parts poden recusar a l’àrbitre o àrbi-
pot ser tractat per àrbitres coneixedors en profunditat de la
tres proposats, i en aquest cas el Tribunal haurà de fer una nova
matèria objecte de litigi, que a més poden acompanyar-se (o
proposta que sigui acceptada per les parts en litigi.
no, en funció de quina sigui la seva voluntat), d’altres àrbitres
En definitiva, convé subratllar que en tots els casos arbitrats
especialitzats en temes jurídics. Aquesta especialització en
fins ara pel TATC s’ha demostrat que es tracta d’una via efectiva
les matèries arbitrables és, sens dubte, un dels aspectes clau
per a la resolució de conflictes des de la més estricta imparcia-
dels procediments arbitrals sotmesos al TATC, en la mesura
litat. Una garantia que s’aconsegueix amb la intervenció dels
que garanteix la intervenció d’experts en cada qüestió concreta
tècnics, que a més no requereix un procés de peritatge, arran
(l’àrbitre és un professional especialitzat i altament qualificat
del qual es podrien allargar els terminis i encarir els procediments.
en la temàtica objecte de litigi) i facilita la resolució dels conflictes.
Per a més informació: www.tatcat.com
Un més dels trets de valor afegit de la intervenció del TATC
en la resolució d’un conflicte per la via arbitral, és la discreció
del tribunal i dels àrbitres, que permet mantenir la privacitat
de les actuacions i del resultat. D’aquesta manera es pot evitar
qualsevol tipus de publicitat no desitjada, tant de les parts
com de la controvèrsia.
Com que, per tant, el paper dels arbitres és clau en la resolució de qualsevol conflicte, la seva selecció per part del TATC
Guillermo Canal
Gerent del COETC/ACET
27
Empresa i societat
‘Free’: una puerta
a nuevas oportunidades
En el mundo de los negocios lo ‘free’ no se acaba de
entender. Y algunas instituciones con importante peso y creadores de opinión
han puesto énfasis en asociar
con la piratería todo lo gratis
y/ o distribuido libremente.
Este artículo pretende interpretar una nueva realidad
de muy alto calado en la
forma de concebir y hacer
negocios. Una puerta a
nuevas oportunidades.
oñar con el ‘gratis total’ es inherente a nuestra cultura latina. Psicológicamente
S
es irresistible, si se trata de una propuesta comercial. Y aunque no sea
lo que buscamos, cuando es la alternativa a una propuesta de pago, es
la elección ganadora. Porque no supone riesgo alguno, no hay nada que
perder. En contraposición, también solemos pensar que lo que es gratis no es de
calidad. Y si lo es, hay algo oscuro detrás.
¿Qué es ‘free’?
El término “free” en inglés da pie a bastante confusión, ya que la misma palabra
se usa para denotar lo que en español definimos como ‘libre’ y ‘gratis’, dos conceptos
diferentes. Para entenderlo podemos usar un ejemplo sencillo: las patentes. Cuando
un inventor crea algún artefacto que puede ser muy útil para la industria y la sociedad,
permite que su idea se distribuya libremente entre los posibles interesados en usarlo.
Pero para compensar su esfuerzo y genialidad, nadie puede usarlo en su provecho,
si no paga (no es gratis) unos cargos al inventor. Digamos que esta patente protege
esos derechos del inventor durante 17 años.
‘Free’ en el mundo de los bits
En el mundo que podríamos definir de los bits (software, música y documentos de
cualquier tipo de contenido digital), existen algunos productos que se distribuyen en
código abierto. Es decir, libremente. A todos nos vienen a la cabeza ejemplos conocidos como Linux o Apache. Existen más ejemplos similares que tal vez estemos usando
ya: las fotos compartidas en Flickr bajo licencia ‘Creative Commons’, Wikipedia u otros.
Figura 1
Así pues, que algo se distribuya libremente no significa que sea gratis. De hecho, en el
caso del software podemos distinguir al menos tres modelos de negocio que funcionan
de acuerdo con diferentes combinaciones reflejadas en la tabla-resumen:
* Red Hat es una distribución de Linux llevada a cabo por una empresa que garantiza su funcionamiento para empresas.
‘Free’ en el mundo de los átomos
En el mundo de productos y bienes tangibles, que podríamos definir como de
átomos, hay también ejemplos de lo que estamos hablando. Así todos tenemos en
Tabla-resumen*
mente la típica oferta ‘compre uno y llévese otro gratis’ de cualquier supermercado.
Otro ejemplo es el regalo de la impresora, que nos casa de por vida al proveedor de
28
Figura 2.
Figura 3. Cuatro modelos de ‘negocio free’ resumidos
por C. Anderson en su libro ‘Free’.
caros cartuchos de impresión.
marcas de lujo. Las clases medias imitan este comportamiento
Aclarada la definición, conviene ir un poco más allá y explicar
comprando productos ilegales copiados, es decir piratas. Las
otros conceptos capaces de subvertir la verdad establecida por
clases más pudientes, para diferenciarse consumen vorazmente
algunos paradigmas.
los últimos modelos que las grandes marcas lanzan al mercado.
Y como el intervalo de tiempo entre el original y el pirata es cada
¿Rentable? ¿Pirata? ¿De calidad?
Suele darse por válida la afirmación de que los modelos de
negocio basados en la libre distribución de un producto, o en
vez más corto, para constatar, por ejemplo, que las gafas D&G
son originales ¡las lucen con la etiqueta colgando, mostrando el
precio y el lugar de compra!
ofrecer algo gratis no son rentables. Google es el caso más evidente
Y por último, para descartar otro mito, el de que lo gratis es
de que esto no es así. La empresa líder en motores de búsqueda
de poca calidad, el último invento sorprendente: ¡una tienda
ofrece gratis el servicio de búsqueda más potente del mundo. Y
donde todo es gratis! Se llama ‘Es lo último’ y ha abierto sus
a la vez tiene un modelo de negocio muy rentable basado en publi-
puertas en Barcelona, inspirada en un modelo de negocio ya
cidad que pagan empresas anunciantes (Figura 3).
existente en Japón, el de la tienda ‘Sample Lab’ de Tokyo. Lo
Otro mito que conviene desterrar es el de la piratería, mal que
único que nos piden son los datos y listar los productos que nos
les pese a ciertas industrias del pleistoceno que se niegan a admitir
llevamos. Los fabricantes, como se ve, pagan dando sus productos
la evolución del propio sector. En el mundo de los bits, la distri-
gratis, para conocer los hábitos de los potenciales compradores.
bución de los contenidos digitales (música, artículos, libros, películas…) se ha abaratado de forma radical, como consecuencia
A qué dedicar la energía
de la reformulación de su cadena de valor. De tal forma que, si
En Avanzalis pensamos que hay una ley básica que obedece
hasta hace un par de décadas la distribución era cara y nece-
a la siguiente ecuación (Figura 1) que explica muchas de las
saria, hoy en cambio ya no es así: un álbum se puede poner en
cosas que pasan: Tiempo + Recursos = Constante
Internet de forma accesible a millones de usuarios a un coste
Básicamente se traduce en que, hoy en día alguien puede
marginal. Y eso lo saben los consumidores. Spotify es el modelo
dedicar mucho tiempo a buscar el último álbum de U2 en Internet.
de negocio más extremo, donde permite acceso a toda la música
Seguramente podrá encontrar alguna copia gratis y bajársela.
¡sin pagar nada!
Normalmente esto le va a llevar tiempo. Después puede ser que
Según el director de la revista Wired, Chris Anderson: “La pira-
el enlace esté roto, que el contenido no sea el correcto, o que la
tería es la fuerza de la gravedad de la economía actual… Y la pira-
calidad sea deficiente. Por el contrario, si se trata de una persona
tería es la que activa el fenómeno ‘free’ y no al revés”. Una afir-
con una capacidad adquisitiva media, frente a esa dedicación
mación que, según numerosos estudios(1), también es válida en
de tiempo y energía, sabe que en 10 segundos desde su iPhone
el mundo de los átomos, y que, como en el caso anterior, puede
u ordenador puede descargarlo por unos 9,99 . Y ese precio
resultar altamente provechosa para el desarrollo económico. Así,
sí es razonable. Y lo mejor: el autor gana más dinero con esta
en China, la nueva clase rica emergente se ha hecho fan de las
compra que con un CD en una tienda.
29
Empresa i societat
‘Free’: una puerta a
nuevas oportunidades
Pensamiento de abundancia
Algunas reglas que aporta la nueva ‘economía free’ son:
Estamos ante un hito en la historia de la humanidad sin
a “En un mercado competitivo los precios caen hasta el
precedentes. Moore, con su famosa ley ya nos anticipó algunas
coste marginal(4)”. Corolario para el mundo de los bits. “El
pistas. Y es que por primera vez, los inputs de una economía
coste marginal de hacer y distribuir un contenido digital o un
industrial abundan y a un coste que va en caída libre, tendiendo
software es muy bajo, por lo que conviene regalarlo”.
a cero. Se trata de: a Capacidad de proceso; a Almacenamiento;
a Esto hace que las barreras de entrada sean muy bajas…
a Ancho de banda
y que la forma de rentabilizar un negocio online no sea obvia
Sorprende sin embargo ver cómo algunas compañías/ depar-
a Paradoja de Stweart Brand: “Por un lado la información –
tamentos corporativos escatiman en el tamaño de los buzones
exclusiva – quiere ser cara, porque es muy valiosa… Por otro,
de correo o de voz. Cuando lo escaso es el tiempo, la atención
la información quiere ser gratuita, porque el coste de difun-
y la capacidad de pensar de las personas. Tenemos que cambiar
dirla es cada vez más barato”. Un sencillo ejemplo: los artí-
el chip y comenzar a pensar a lo grande, en despilfarrar esos
culos de Avanzalis pueden conseguirse en Internet gratuita-
recursos primarios para producir nuevas formas de competir.
mente, pero atender a una conferencia de sus integrantes
debe ser pagada. Porque nuestro tiempo es limitado.
Una economía ‘free’
unos 300 mil millones de dólares. Hoy en día, analizando el
Oportunidades para competir en momentos
de recesión
ranking de las mejores compañías del mundo, el 68% desarro-
Huelga decir que todas las reflexiones hechas hasta aquí
llan su actividad entorno a ideas y no bienes o servicios tangi-
son perfectamente válidas para actividades de negocio tradi-
bles. Es lo que viene a llamarse la economía del conocimiento.
cionales como las denominadas ‘brick and mortar’. Un ejemplo
Un aspecto diferenciador entre los mercados clásicos y
notorio es Inditex, una empresa que rompió las reglas de las
los basados en Internet es el reparto de la cuota del mismo.
colecciones y se convirtió en una organización competitivia
En la Figura 2 se constata que, si bien el liderazgo de los 3
global. Entender y aprovechar el fenómeno Free, en cada
primeros es hegemónico en el mercado tradicional, en la Red
empresa, es responsabilidad de sus directivos.
Según diversas estimaciones(2) el negocio free alcanza
el primero barre casi todo el mercado. Y es el ejemplo de
Google, Facebook, Skype…
Otra característica diferente es la irrupción de nuevos
valores no monetarios. Se trata de ‘la reputación’ y ‘la atención’. Un estudio de Andy Oran trató de averiguar por qué los
integrantes de una comunidad generaban contenidos de forma
gratuita. Las razones principales fueron:
a Comunidad. Las personas se sienten parte de ella y desean
contribuir para mantenerla viva; a Desarrollo personal;
a Soporte mutuo entre iguales
Y así aparece lo que los sociólogos han bautizado como
José Carlos Ramos
Col·legiat núm. 08608
[email protected]
Referencias:
(1) ‘The Priacy Paradox’. Kal Rautiala y Christopher Sprigman
‘Mavens’, personas con conocimiento que disfrutan compar-
(2) Chris Anderson, 2008
tiéndolo. Son mecanismos de transacciones no monetarias.
(3) The gift: forms and functions of exchange in archaic socie-
Es lo que también se ha venido a llamar la gift-giving economy
ties. Marcel Mauss y Ian Cunnison. 1954
o economía de intercambio de regalos(3).
(4) Joseph Bertrand. Matemático
30
‘Inter nos’
El paper de la dona enginyera
Malgrat que el paper de la dona enginyera és el mateix que el de l'home enginyer, el
nombre d'aquestes en el món laboral és considerablement inferior. De la mateixa manera,
en els estudis secundaris, les noies representen un percentatge menor en la modalitat
tecnològica. Per què passa això? Tot i que pugui haver-hi motius genètics, el factor
social és clau.
l paper de la dona enginyera és idèntic al de l'home
exàmens de la carrera, frases amb subjecte masculí del tipus:
enginyer: millorar la societat a través de les tecno-
“David és un enginyer de telecomunicació que ha de...”, que
logies. Ara com ara, les TIC ja intervenen i s'utilitzen
reflecteixen la realitat de les aules de telecomunicació, on les
en gairebé tots els àmbits de la societat, des de la
noies estan en minoria. Com a conseqüència, el nombre de
salut a la seguretat, passant per la mobilitat, l'aprenentatge,
dones professionals inserides de ple en el món laboral és igual-
l'habitatge, l'espai, etc. Això té a veure en bona part amb el
ment irrisori. Curiosament, ja en els estudis secundaris, les noies
fet que les telecomunicacions són una de les ciències d’abast
representen un percentatge considerablement inferior en la
més interdisciplinari. Enginyers i enginyeres interactuen contí-
modalitat tecnològica. Per què succeeix això?
E
nuament amb professionals de tot tipus: metges, psicòlegs,
Tot i que pugui haver-hi motius genètics, el factor social és
físics, informàtics, matemàtics, pedagogs, etc., amb l’objectiu
clau. Les dones ens trobem davant d'una gran manca d’es-
comú de treballar per a les persones.
tereotips o estímuls, que ens despertin l'interès per desenvo-
El perfil professional de les enginyeres i els enginyers és
lupar una carrera professional en el món de les telecomunica-
molt semblant. Ambdós grups comparteixen esperit voca-
cions i de les TIC. És per això que es fa especialment impor-
cional, els emociona de la mateixa manera veure com la tecno-
tant que els i les professionals en telecomunicacions apropin
logia impacta en la societat i han rebut una formació calcada.
el sector a alumnes d'escoles i instituts, explicant les seves
On rau doncs la diferència? Malgrat que alguns estudis assen-
experiències. Faig, doncs, una crida a l'esperit vocacional
yalen que les dones enginyeres són més comunicatives [1] i
animant a tothom a estudiar allò que els agradi, deixant de
tenen millor capacitat organitzativa, la principal diferència es
banda els prejudicis.
fa palesa en el món laboral, on les dones enginyeres no
gaudeixen de les mateixes condicions, i apareixen les desigualtats tot i tenir les mateixes capacitats [2].
El gran fre de la igualtat de gènere és la maternitat.
L'empresariat, davant d'una capacitació equivalent, els prefereix a ells, moltes vegades per no assumir el cost que implica
una baixa de maternitat. I fins hi tot la mateixa distinció es pot
fer extensiva i materialitzar-se en l'acomiadament.
Laia Subirats
Col·legiada núm. 15.837
Altres països europeus, ja fa temps que treballen en temes
d'igualtat de gènere i van per davant en aquesta qüestió i en
Referències
d'altres, com ara, la conciliació de la vida familiar i laboral. A
[1] La Salle-URL. “Estudi DonaTIC: una reflexió sobre la dona
l'estranger hi ha més flexibilitat, es treballa més per objectius
tecnològica”, 2008. http://www.salle.url.edu/donaTIC.
i des de casa, cosa que afavoreix l'aprofitament del temps.
[2] María José González, Irene Lapuerta i Águeda Quiroga,
Malauradament, massa cops hem llegit, per exemple en
32
“L'estructura de gènere a la UPF”, 2007. http://www.upf.edu/igualtat.
Des del mes de setembre de l’any passat, la Comisión Asesora para el Despliegue de las
Infraestructuras de Acceso Ultrarrápidas (CADIAU) està elaborant propostes per a la
modificació de la normativa ICT.
Actualització
de la normativa
d’ICT
Figura 1
L
a normativa d’ICT (Infraestructures Comunes de
D’acord amb els diferents aspectes a tenir en compte, les
Telecomunicació) iniciada el 1988 amb el Real Decreto
tasques es divideixen en subgrups (Figura 1).
1/1998 sobre ICT, i continuada l’any següent amb el
El COIT està col·laborant en els subgrups 2, 3, 5, 6, 7, 8 i 9.
Decret 279/1999, que reglamenta la llei anterior i que
Els aspectes principals de les modificacions previstes serien:
al seu torn es va modificar el 2003 (Decret 401/2003), bàsica-
1. Cablejar l’edifici amb fibra òptica fins al PAU (Punt d’Accés
ment en l’annex 4: ‘Norma d’edificació en matèria de teleco-
d’Usuari) de cada habitatge. 2. En l’interior dels habitatges, es
municacions’, ha arribat ja al seu onzè aniversari.
farà una distribució amb “cablejat estructurat”. En el PAU
A partir d’ara, es vol anar adaptant la normativa als canvis
s’instal·laran els elements necessaris per incloure la fibra òptica
tecnològics i les demandes dels usuaris, i amb aquesta finalitat
en el sistema de distribució. 3. Redimensionar el PAU per possi-
s’està començant a revisar i modificar el reglament en diferents
bilitar la instal·lació dels elements descrits en el punt anterior, i
aspectes. Sobretot, pel que fa als mitjans i tecnologies de capa-
revisar el dimensionament de la resta d’infraestructures.
citat superior i que abasten un llarg horitzó temporal de pervi-
4. Crear una nova categoria, dins del registre d’empreses
vència. En aquest context, el Ministerio de Industria, Turismo y
instal·ladores, per garantir l’existència d’entitats capacitades
Comercio, a través de la Secretaría de Estado de Telecomuni-
per treballar amb les xarxes IAU (Infraestructures d’Accés
caciones y Sociedad de la Información, ha posat en marxa, des
Ultraràpides), així com amb les funcionalitats relacionades amb
del setembre del 2008, un grup de treball anomenat CADIAU
la xarxa de gestió i la llar digital. 5. Determinar el contingut mínim
(Comisión Asesora para el Despliegue de las Infraestructuras de
dels nous projectes d’ICT. 6. Establir un sistema de consultes
Acceso Ultrarrápidas), amb la finalitat d’elaborar propostes per
als operadors per determinar el tipus de cablejat de distribució
a la modificació de la normativa sobre ICT.
per l’edifici. Els últims esborranys de treball semblen ja gairebé
La finalitat d’aquestes modificacions és:
definitius. Si tot fa el seu curs, a finals d’any, o a primers del
1. Facilitar la introducció de les infraestructures d’accés ultrar-
proper, es publicarà la nova normativa. Es tracta d’un canvi que
ràpid en els edificis, independitzant les xarxes interiors de les
obligarà al nostre col·lectiu d’enginyers de telecomunicació a
dels operadors, per tal de possibilitar que els usuaris puguin
actualitzar els coneixements, atès que, a partir d’ara i potser
contractar els serveis a l’operador que els interessi més.
més que mai, ens caldrà estar presents a peu d’obra per garantir
2. Analitzar les solucions tècniques d’actualització de les edifi-
la correcta implementació de les noves xarxes IAU.
cacions existents. 3. Facilitar la incorporació als habitatges de
les funcionalitats de la llar digital.
Per llar digital s’entén l’habitatge que satisfà les necessitats dels seus usuaris en en matèria de confort, seguretat, estalvi
energètic, comunicació i accés a continguts multimèdia, teletreball, formació i oci, mitjançant la convergència de les infraestructures, equipaments i serveis.
Joan Mª Ribes Artigas
Col·legiat núm. 07706
33
‘Inter nos’
Què hem anat a fer a la NASA
Som dos enginyers de telecomunicació de la UPC, el Xavier i la Beatriz, que treballem
de manera directa i indirecta en el sector aeroespacial i que aquest estiu passat hem
participat en un programa de la International Space University (ISU). Ho expliquem a
continuació i us animem a participar-hi en les próximes edicions.
l sector de l’aeronàutica i l’espai engloba múltiples
teixen conceptes generals sobre l’espai relacionats amb medi-
àrees de coneixement i per tant necessita profes-
cina, enginyeria, economia i finances, física, política, dret i
sionals especialitzats en diferents disciplines, com
societat. Es completen amb dues setmanes d’activitats depar-
ara l’enginyeria, la medicina, el dret, la física, l’edu-
tamentals orientades a determinar el tipus d’especialització
E
cació o l’economia. Les telecomunicacions hi juguen un paper
que es vol fer, i tres setmanes més de projecte en grup.
important, derivat de la seva estreta relació amb aplicacions
Per participar en els programes de la ISU cal superar un
d’observació de la terra, control, simulació, comunicacions o
procés de selecció basat en el currículum, tant acadèmic
navegació per satèl·lit, entre d’altres. Un protagonisme que
com professional. Com que es tracta d’una universitat privada,
està guanyant terreny a Catalunya, on el sector aeroespacial
el cost dels estudis no està subvencionat per l’Administració
manté una evolució ascendent, tant de caire científic i educatiu
Pública però la pròpia institució docent disposa d’un programa
com empresarial. Iniciatives com el Parc Aeroespacial i de la
de beques autogestionat amb fons provinents de patrocina-
Mobilitat de Viladecans, impulsat per la Generalitat de Catalunya
dors externs. En el cas específic dels participants catalans,
i l’Ajuntament de Viladecans, o la creació de l’associació BAIE
les ajudes provenen de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament
(Barcelona Aeronàutica i Espai) reflecteixen aquesta expansió
de Barcelona i l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquestes
i també la voluntat de cohesió d’empreses, universitats i centres
ajudes cobreixen un percentatge del 60-70% del cost total
de recerca amb l’objectiu d’enfortir el sector i les seves compe-
del curs. La resta s’ha d’aportar de manera particular o a
tències a nivell europeu.
través de patrocinadors disposats a finançar-la.
Atents l’un i l’altre a aquesta realitat, i tots dos també, el
Pel que fa al seu personal docent, l’integren professio-
Xavier i la Beatriz, enginyers de telecomunicació de la UPC
nals de prestigi com ara el Dr. Jeff Hoffman, astronauta retirat
que treballem de manera directa i indirecta en el sector aero-
de la NASA (National Aeronautics ans Space Administration)
espacial, hem participat aquest estiu en un programa sobre
i actual professor del MIT (Massachussets Institute of Technology),
espai de la International Space University (ISU –
i investigadors i directius d’agències espacials, empreses,
http://www.isunet.edu).
centres de recerca i universitats d’arreu del món.
La darrera edició del SSP ha aplegat 140 participants
International Space University (ISU)
(4 dels quals eren enginyers de telecomunicació catalans),
Fundada l’any 1987, la ISU, amb seu central a França,
de 35 països d’arreu del món i s’ha fet a les instal·lacions
ofereix diferents programes d’estudis de postgrau a professio-
de Ames Research Center que la NASA té a la badia de San
nals del sector aeroespacial. Un d’aquests és l’anomenat ‘Space
Francisco, just al cor del Silicon Valley, al costat de les oficines
Studies Program’ (SSP), que dóna accés a un currículum multi-
centrals d’empreses punteres en el sector de les telecomu-
disciplinar basat en una metodologia de treball intercultural i
nicacions, com ara CISCO i Oracle, patrocinadores del curs,
internacional. Es tracta d’un programa anual i itinerant que
o també Google, Yahoo i Apple.
consisteix en quatre setmanes de classes troncals on s’impar-
34
A Ames hi ha el túnel de vent més gran del món, dissenyat
Imatge virtual del Parc Aeroespacial i la Mobilitat de Viladecans
(gentilesa d’Incasòl)
El nostre equip durant la competició de coets
i concebut per desenvolupar-hi assajos aerofísics d’aeronaus,
riments d’energia sostenible, fent ús de les tecnologies provi-
i es fa recerca en matèria de guiatge, navegació i control (GNC),
nents del sector espacial.
enginyeria de sistemes, materials aeroespacials, astrobiologia,
observació de la terra, astrofísica, vols tripulats i simulació.
La nostra experiència personal
Aquesta ha estat la primera vegada que el programa s’em-
Com a enginyers de telecomunicació que som, l’experiència
plaça en les instal·lacions d’una agència espacial, fet que
és molt enriquidora en tots els sentits, ja que permet accedir a
suposa una gran facilitat d’accés al coneixement, als recursos
coneixements generals sobre espai en altres disciplines que no
i al contacte amb el seu personal.
són curriculars en la nostra carrera, mantenir contacte directe
Els projectes en grup, posteriors al bloc de classes tron-
amb altres professionals del sector, i també aprendre a treballar
cals i departamentals, que s’han desenvolupat aquest any
amb companys d’altres cultures. En el meu cas particular d’es-
engloben temàtiques sobre exploració, gestió de riscos i medi
tudiant (el del Xavier), vaig decidir fer el SSP per obrir-me camí
ambient. Els tres projectes han estat:
en el sector espacial cercant sinèrgies amb la meva àrea d’ex-
1) ACCESS Mars (‘Assessing Cave Capabilities Establishing
pertesa. Actualment estic fent el doctorat sobre sistemes de
Specific Solutions’). Projecte sobre la viabilitat de l’ús de coves
videoconferència i transmissió de vídeo d’alta qualitat sobre
i tubs de lava com alternativa a la construcció d’hàbitats sobre
xarxes de nova generació, així com en el disseny de l’Internet
la superfície del planeta Mart. El resultat del projecte ha estat
del futur, conjuntament amb un grup d’investigadors de la fundació
el disseny d’una missió completa per enviar els primers humans
i2CAT i la UPC (http://hdwiki.i2cat.net). Els sistemes audiovisuals
al planeta, basant-se principalment en les de referència de les
que desenvolupem es podrien fer servir en aplicacions espacials
agències NASA i ESA.
orientades, per exemple, a l’observació de la Terra, a telemedi-
2) DREAM (‘Disaster Risk Evaluation And Management’).
cina o a comunicacions entre planetes. A més, el programa m’ha
Desenvolupar una eina que, basant-se en un software proba-
permès conèixer l’estat de l’art en xarxes espacials, com ara la
bilístic, sigui capaç de mitigar les conseqüències provocades
‘Interplanetary Network’ (IPN), de comunicacions interplanetària
per desastres naturals. Aquest
adaptada a les característiques
projecte està centrat en el cas
intrínseques de les transmissions
particular de la regió de Belize, a
espacials de llarga distància, com
Centre-Amèrica, i comptà amb
són el retard marcat fortament pel
el finançament del grup Capra
temps de propagació, la tolerància
del Banc Mundial.
a errors i el propi moviment dels
3) SAFEN Earth (‘Space Aid for
cossos celestes.
Energy Needs on Earth’). Proposta
El departament natural per a un
d’eines per als governs nacionals
enginyer de telecomunicació és el
disposats a incrementar els reque-
Assajos a les instal·lacions de NASA Ames
d’aplicacions per satèl·lit, on es
35
‘Inter nos’
Què hem anat a fer
a la NASA
La primera astronauta sud-coreana i estudiant del SSP,
Soyeon Yi, acompanyada de la coautora Beatriz Gallardo,
durant una trobada-col·loqui amb els viatgers de l’espai
presenten sobretot sistemes de navegació i observació de la
de negoci en el sector fins a la influència dels mitjans de comu-
terra, però vaig optar per l’enginyeria de sistemes espacials per
nicació en la societat, passant per les contribucions dels països
tal d’adquirir nous coneixements de mecànica orbital, propulsió
llatino-americans i asiàtics a la carrera espacial o el tradicional
de coets, estructures o metodologies de treball concurrent, que
col·loqui d’astronautes de diferents nacionalitats i agències per
em van permetre analitzar els problemes d’interferències que
debatre el futur en temes d’exploració.
produeixen els propulsors d’ions de les aeronaus sobre el sistemes
Com a conclusió, cal dir que la ISU és una porta d’entrada
de comunicació i electrònica. Dins d’aquest departament és on
al sector aeroespacial per a professionals de totes les àrees
es porten a terme les tradicionals competicions de robots i coets
de coneixement que vulguin desenvolupar la seva carrera
de maquetació. Enguany es van muntar i programar robots de
professional en aquesta indústria. Això s’aconsegueix, bàsi-
recollida de mostres, a més de dissenyar, construir i llançar des
cament, amb l’intercanvi de coneixements i una cartera de
de les pistes d’aterratge militars de Moffet Field, els coets més
contactes ben nodrida quan s’arriba al final de cada programa.
grans de la història de la ISU amb un total de 5 grups participants.
Altres opcions més properes poden ser el Màster en Aeroespai
Per part meva (de Beatriz), el SSP m’ha ofert, com a profes-
de la UPC o estades en centres de la ESA. En qualsevol cas,
sora associada, l’oportunitat de coordinar un grup de 56 profes-
el punt important a remarcar és que les telecomunicacions
sionals en un projecte sobre exploració de Mart (ACCESS Mars).
aporten una clara especialització al sector aeroespacial, i per
La idea d’aquest projecte és que tothom hi participi aportant
aquest motiu gaudeixen actualment d’una notable expansió
coneixements en diferents àrees (comunicacions, risc, cost,
en aquest entorn tan necessitat de professionals qualificats
geologia, medicina, dret, etc.) i assolir els objectius definits en
capaços d’afrontar els nombrosos reptes futurs.
la missió. La clau de l‘èxit és el treball en equip; aprendre i
compartir. Vaig començar la meva carrera professional al Centre
de Tecnologia Aeroespacial (CTAE), on he treballat durant 3
anys i mig en temes de navegació per satèl·lit i aeronaus no
tripulades. Després d’haver participat a la ISU com a estudiant
al 2007, vaig decidir iniciar el meu doctorat sobre ciències aeroespacials. Actualment, treballo a la ‘Concurrent Design Facility’
Xavier Miguélez
Col·legiat núm. 12.809
(CDF) de l’Agència Espacial Europea (ESA), on assumeixo
funcions d’enginyera de sistemes.
Addicionalment al programa de classes, departaments i
projectes, es preparen workshops i visites professionals, com
ara a laboratoris de la NASA i a empreses com Google o SpaceX.
També s’organitzen col·loquis setmanals on un grup d’experts
debaten temes d’actualitat de tot tipus, des de les oportunitats
36
Beatriz Gallardo
Enginyera de telecomunicació i màster aeroespacial
‘Inter nos’
Com tants de vosaltres, sóc un alumne de la UPC, el Diego Cervantes, que es troba
immers en la difícil tasca que suposa finalitzar una carrera com la nostra. Com bé sabeu,
l’Enginyeria de Telecos és exigent, dura i fins i tot en molts moments desagraïda. Però
hi ha moltes coses que valen la pena, i he tingut la sort de trobar-ne una d’important. Us
parlo del Fòrum Telecos.
La meva experiència
del XXè Fòrum Telecos
i mireu la pàgina web http://forumtelecos.upc.edu
S
els gaudeixes amb molta més intensitat.
desinteressada pels alumnes de l’ETSETB, amb l’únic objectiu
tipus d’esdeveniments tenen continuïtat. Des d’aquí, només
d’apropar els móns de l’empresa i la universitat. Aquest pas,
vull transmetre que si alguna vegada existeix la possibilitat
tan i tan complicat, es vol suavitzar amb la celebració d’aquest
de col·laborar en fires d’aquest estil, no ho dubteu. Sigueu
tipus d’activitats.
empresaris, estudiants o professors els que llegiu aquest
veureu que el Fòrum és una fira d’empreses que
Ja són 20 edicions de Fòrum les que portem, i és gràcies
es fa any rere any al Campus Nord de la UPC.
a l’esforç d’alumnes amb iniciativa que volen alguna cosa
Es tracta d’un esdeveniment organitzat de forma
més que anar a classe i aprovar assignatures, que aquest
Però us vull parlar de la meva experiència, de tot allò que
article, tan sols vull encoratjar-vos a que l’any que ve hi doneu
he viscut dins l’organització del Fòrum. Per a mi ha estat la
un cop de mà, a casa nostra, la de ‘telecos’, ja us asseguro
meva primera empresa. M’explico: he après a organitzar-
que sereu sempre benvinguts.
me a mi mateix i als del voltant, a assumir responsabilitats i
Enguany vull agrair especialment l’esforç que han fet les
a delegar-ne, a ser conscient de la meva capacitat i dels que
empreses participants, que fins i tot en temps de crisi creuen
m’envolten. Per a un estudiant, l’empresa és sempre el final
en la importància d’aquest tipus d’actes i que durant una
del trajecte. Passem per la universitat per formar-nos, per
jornada deixen la seva tasca professional per xerrar amb tots
aprendre, però no és fins que et trobes davant d’uns profes-
els alumnes que s’hi acosten per parlar de futur. Gràcies
sionals del món laboral, quan t’adones que en realitat no
també al suport que ens ha ofert, com cada any, el Col·legi
saps res.
Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, la
Llavors és quan coneixes a fons tots aquells impondera-
Generalitat de Catalunya i l’escola de ‘telecos’ (l’ETSETB). I
bles que afecten els projectes laborals: els pressupostos a
per descomptat a la resta de membres organitzadors: Alexandra
respectar, els cicles de treball, la lenta burocràcia o el fet de
de Febrer, Fernando Serra, Gerard Alvarez, Gonzalo Barja,
donar la cara davant de professionals quan hi ha una acti-
Guillermo Gonzalez, Jagjit Singh, Javier Esteban, Nacho
vitat que no surt tal i com s’havia previst. Però us he de reco-
Moreno, Pablo Urmentea, Rubén Tamayo, Sergio Ferreiro i
nèixer que estic content, estic satisfet de la feina realitzada
Tomàs Herver.
quan et venen les empreses i et donen les gràcies per tot,
quan et venen els alumnes i t’agraeixen que han trobat una
primera feina gràcies al Fòrum.
No us enganyaré pas, haig d’admetre que han existit diferències de caire organitzatiu. Però és que això no passa també
a nivell professional? Precisament d’aquestes divergències
han sorgit les millors idees, i me n’alegro d’haver passat per
aquests moments tan difícils, perquè després els bons instants
Diego Cervantes
Alumne de l’ETSETB-UPC
37
Ofertes comercials i serveis
Rafaelhoteles ens acull
a preus molt especials
Des del passat dia 1 de desembre, la cadena hotelera Rafaelhoteles, posa a disposició
dels col·legiats i associats tarifes especials per als seus hotels de Madrid, Barcelona,
Alcalá de Henares, Alcobendas i Badalona. Es tracta d’una oferta comercial fruit del
conveni signat pel COETC/ACET amb l’esmentada empresa madrilenya d’hostaleria.
L
es condicions concretes del conveni signat pel
COETC/ACET amb l’empresa madrilenya d’hostaleria Rafaelhoteles s‘ofeixen de manera detallada
a tot el col·lectiu en l’espai corresponent a
serveis>ofertes comercials de la nostra Intranet, accessible
des de l’exterior a través de la web www.telecos.cat.
De manera genèrica, i en base a aquest conveni, tots
plegats ens beneficiarem d’una tarifa màxima per a cadascun
dels hotels de la cadena Rafaelhoteles (els sis de Madrid:
Atocha, Pirámides, Ventas, Madrid Norte, Orense i Forum
Alcalá; i els tres de Barcelona: Rafaelhoteles Diagonal Port,
Casanova by Rafael Hotels i Badalona), de manera que ens
assegurarem de no pagar un import superior a l’acordat durant
els 365 dies de l’any. Tanmateix, si en el moment d’efectuar
la reserva existeix una oferta inferior, s’aplicarà directament
Habitació superior del Casanova by Rafael Hotels
l’import més baix.
Informació addicional
La marca Rafaelhoteles, amb 8 establiments disponibles
La consulta de les tarifes es pot fer directament amb l’hotel
entre Madrid-capital i Barcelona-ciutat, es caracteritza per
o a través de la central de reserves (902 100 015). Igualment,
habitacions funcionals totalment pensades pel client de negocis:
a través de la pàgina web www.rafaelhoteles.com es dispo-
habitacions amples y acollidores amb servei d’ADSL gratuït,
sarà d’informació addicional sobre a promocions especials,
climatització i TV via satèl·lit.
paquets i ofertes. Per poder-se beneficiar de l’oferta, caldrà
Al seu torn, la marca By Rafael Hotels abasta dos esta-
presentar el carnet de col·legiat/da a la recepció de l’hotel en
bliments (Casanova by Rafael Hotels i La Pleta by Rafael Hotels)
qüestió.
que pertanyen a la selecta col·lecció d’hotels exclusius ‘Small
Creada al 1993, Rafaelhoteles és una cadena hotelera
Luxury Hotels of the World’ (SLH), que garanteix un seguit de
que compta amb dues marques pròpies: Rafaelhoteles y By
valors afegits d’alt nivell amb l’objectiu de propiciar una estada
Rafael Hotels. En l’actualitat disposa de 1.318 habitacions
inoblidable als seus clients. A més, l’hotel Casanova by Rafael
distribuïdes en deu establiments a Alcalá de Henares, Alcobendas,
Hotels ha entrat recentment a formar part de ‘Preferred
Badalona, Baqueira, Barcelona i Madrid; així com de 66 sales
Boutique’, una altra distinció com a membre d’hotels de luxe.
de reunions, el que suposa més de 6.000 m2 destinats a tot
tipus d’esdeveniments.
38
COETC/ACET
39
Calidoscopi
Arte y cultura
Momento musical entrañable en
Suele decirse que la voz es el instrumento musical más completo, el instrumento musical
por excelencia. Posiblemente es el más antiguo que existe y el primero que el hombre
utilizó, pues antes de descubrir que el roce o golpes entre dos piedras o dos palos
producían un sonido, nuestros antecesores ya gritaban, gruñían, suspiraban, tatareaban, en definitiva, cantaban.
ecuerdo, al respecto, una bonita experiencia que
las preocupaciones, los pensamientos, el cansancio acumu-
viví hace unos meses en la preciosa ciudad de
lado del día... sólo parecía existir la música, liderada por esa
Praga, durante unas cortas vacaciones inver-
increíble voz que tanto me impresionaba. Fue entonces cuando
nales. En el hotel donde estaba hospedado se
tuve una sensación que nunca antes había experimentado:
anunciaba un concierto de música clásica en la capilla del
percibí que realmente había cuatro instrumentos musicales,
Monasterio de St. Michael, fundado en el siglo XVII, y situado
incluida la voz, totalmente compenetrados y con una fusión
en la calle Melantrichova, próximo a la Plaza de San Wenceslao.
perfecta entre ellos. Era la primera vez que me sucedía pues
El repertorio incluía distintos fragmentos de obras clásicas
siempre había diferenciado la voz del resto de instrumentos,
populares (Mozart, Händel, Bach, Vivaldi, Albinoni, Schubert,
pero en esta ocasión, por alguna razón que desconozco, no
Dvorak) y estaba interpretado por un cuarteto de arpa, órgano,
fue así. Lo que escuchaba era una identificación de todos ellos,
violín, y voz. El concierto era a última hora de la tarde y me
cada uno con su propia tesitura y con una dinámica y equilibrio
pareció una buena forma de terminar el día después de la
que le conferían un resultado final muy gratificante: la sorpren-
interminable visita, por la mañana, al fabuloso castillo de la
dente modulación de la voz, la melancólica melodía del violín,
ciudad. Llegada la hora, me dirigí al monasterio y me encontré
los angelicales ‘glissandos’ del arpa y el acompañamiento sólido
con algunas personas que ya estaban haciendo cola. La
y pausado del órgano creaban una atmósfera muy especial.
capilla era reducida, acogedora y, por suerte, disponía de
Fueron instantes muy emocionantes, difíciles de olvidar y, poste-
calefacción, lo cual se agradecía pues la temperatura era
riormente, me preguntaba por qué con tantos años de educa-
próxima a los 0ºC. Se habían dispuesto varias filas de sillas,
ción musical a mis espaldas, era la primera vez que tenía esta
con una capacidad aproximada para 80 personas aunque
extraordinaria percepción. A partir de ese día, constaté y me di
no llegó a ocuparse en su totalidad.
cuenta de lo poderosa que es la voz. No hace falta decir que
R
Tomé asiento en la segunda fila y a los poco minutos se
guardo un excelente recuerdo de la soprano, Marie Batinicová,
inició el concierto. Recuerdo que, al comienzo de la tercera
y aún conservo las sensaciones vividas, almacenadas segura-
obra, cerré los ojos para ser más consciente del momento
mente en algunas zonas de mis hemisferios cerebrales.
presente, respiré profundamente, y me dejé acariciar por la
Esta experiencia me hizo reflexionar acerca de los habi-
música que estaba percibiendo. Las sensaciones que experi-
tuales usos, intuitivos, de la voz ante diversas situaciones:
menté son difíciles de transcribir. Delante de mí había cuatro
¿susurramos o cantamos para tranquilizarnos?, ¿cómo expre-
músicos, pero el sonido de uno de ellos prevalecía por encima
samos el dolor?, ¿y la sorpresa? No hace falta decir como
de los otros, impactándome profundamente por su potencia y
reaccionaríamos la mayoría de nosotros, si un día al comprobar
su capacidad expresiva: era la voz de la soprano. Durante esos
los resultados de la lotería comprobáramos que somos uno
minutos, las ondas sonoras ocupaban plenamente todo el
de los afortunados... En realidad, la voz refleja nuestro estado
espacio, y poco a poco mi mente se fundió con ellas. Se evadieron
físico, mental y emocional, permitiendo una comunicación
40
Praga
entre nuestro mundo interior con el exte-
exclusivamente a la genética.
rior y facilitando la expresión de nuestros
De forma similar, son inte-
sentimientos.
resantes las declaraciones del
¿Somos realmente conscientes de su
cardiólogo Valentín Fuster, en la
poder? Los políticos, comunicadores, confe-
presentación del libro “Corazón y
renciantes, locutores, conocen su potencia-
Mente”, del cual es coautor con el
lidad y saben lo que pueden transmitir con ella,
psiquiatra Luís Rojas Marcos. El cardió-
la influencia que ejercen sobre los receptores, sobre
logo citaba que “…entre un 25% y un 50%
su audiencia. La voz convence, seduce, enamora, libera,
de los pacientes que acuden a mi consulta no tienen en
conmueve,...¿será acaso porque transmite algo más que
realidad un problema de corazón, sino que sufren una altera-
frecuencias y/o armónicos?, ¿cambia nuestro estado emocional
ción emocional…” y añadía que “…en muchas ocasiones con
si el jefe nos saluda y sonríe amablemente por la mañana antes
la comunicación se pueden solucionar problemas físicos…”
de empezar la jornada laboral o si tan solo nos dice “buenos
Ambos autores también comentaron que tratar cuerpo y mente
días” con voz apagada, con un porte serio y sin apenas mirarnos
separadamente es un error. [2]
a los ojos?, ¿qué ocurre en nuestro sistema de percepción que
¿Será cierto que una voz cálida y afectuosa acompañada
altera nuestro estado fisiológico y anímico?, ¿qué valor añadido
de una sonrisa sincera y honesta, contribuirían a una mejora
transmitimos realmente con la voz? En un concierto, en una
del bienestar de las personas que nos rodean y, por extensión,
conversación, en una conferencia, en un discurso, en una
de toda la sociedad?
plegaria, algo más que las simples palabras se transmite con
la voz, ¿lo hemos percibido así alguna vez?
La neurociencia aporta algunos datos que sugieren su
potencial terapéutico. En una entrevista [1] a Carmen Sandi,
directora del laboratorio de genética de la conducta del ‘Brain
Mind Institute’ (Lausana), a la pregunta ¿se nos puede curar
con palabras? respondía “…en la medida en que provocan
reacciones bioquímicas neuronales, desde luego…” Añadía,
también, que “…ahora vemos que la sociedad o las rela-
Jordi A. Jauset
Ingeniero de Telecomunicación (colegiado nº 1.845)
Doctor en comunicación y músico
Autor del libro “Música y neurociencia: la musicoterapia”
ciones afectivas pueden provocar cambios cognitivos en las
Referencias:
personas tan decisivos como la genética…” Afirmación a
[1] Amiguet, Ll. La Contra, La Vanguardia, 17 de junio de 2009
tener en cuenta por la importancia que se atribuye a nuestra
[2] López, C. “Más allá de la enfermedad”, Tendencias, La
capacidad de influir en aspectos hasta ahora reservados
Vanguardia, p.26, 23 de octubre de 2008
41
Calidoscopi
Publicacions
Manual Práctico de
Ordenación Local de las
Telecomunicaciones
Autor: Raimon Balart (IVIRON Enginyeria
Las tecnologías de la
Información y las
Comunicaciones en la
Empresa Española, 2009
de Telecomunicació, S.L.)
Autores: AETIC, Secretaría de Estado de
Web de ENTER (Centro
de Análisis de la Sociedad
de la Información y las
Telecomunicaciones Instituto de Empresa)
Editorial: COIT
Telecomunicaciones y para la Sociedad de
http://www.enter.ie.edu/faces/es/jsf/index.jsp
la Información (SETSI) i Everis
El desplegament de les xarxes de telecomunica-
Editorial: AETIC
cions és un element clau del desenvolupament
Creat l’any 2004, ENTER és un centre de referència en matèria de generació i provisió d'in-
municipal per diferents raons, com ara el fet que
Una de les principals conclusions d'aquest estudi
formació, d'anàlisi i prospectiva sobre les tele-
les infraestructures pertanyen al seu domini públic;
és que les empreses catalanes són capdavanteres
comunicacions i la societat de la informació. Es
que els ens locals participen en aquest procés
en comerç electrònic i seguretat. Els atribueïx també
tracta de la primera plataforma d'anàlisi inde-
mitjançant l'acte reglat de concessió de llicències,
un caràcter pioner en l'ús del comerç electrònic,
pendent i de caràcter permanent que es crea a
i també que han de vetllar perquè aquests desple-
pel fet que la seva taxa d'utilització se situa en un
Espanya en aquesta àrea, amb l'objectiu de
gaments es facin amb els mínims impactes ciuta-
44% enfront del 42% de la mitjana nacional. Les
contribuir al desenvolupament de la societat de
dans i ambientals. En el cas particular de la tele-
empreses destaquen l'agilitat de les gestions com
la informació en general i del sector tecnològic
fonia mòbil, el desplegament va assolir un incre-
avantatge competitiu per a l'ús del comerç elec-
en particular, a través de la generació i divul-
ment exponencial en els seus inicis, que no va
trònic, tant per a la venda com per a la compra.
gació d'informes, ‘benchmarking’ d'altres mercats,
anar acompanyat d’una estructura normativa i
Quant a les barreres, baixa en 8 punts la descon-
anàlisis de les millors pràctiques i identificació
legislativa a nivell local, d’acord amb el seu espec-
fiança i temor a les estafes. L'informe dedica un
de noves oportunitats de desenvolupament del
tacular desenvolupament. La preocupació inicial
apartat a la introducció i ús de les tecnologies de
sector. A més, ENTER contribueix a consolidar
de la ciutadania sobre el tipus, caràcter, impacte
la informació i mostra que la penetració de l'ordi-
la posició de l’escola de negocis, ‘Instituto
visual i nivells d'emissions d'aquestes infraestruc-
nador per al desenvolupament d'activitats profes-
d'Empresa’, en el món de les tecnologies, la
tures, ja afortunadament superats, ha provocat
sionals s'ha estabilitzat al 90%, mentre que l'ús del
societat de la informació i les telecomunicacions.
en molts casos actituds restrictives que han
telèfon mòbil d'empresa va caure un 3% el 2008.
El darrer informe ENTER, titulat ‘El virus de la
complicat el desplegament d'aquestes infraes-
Així mateix, el nombre d'empreses amb ordina-
ayuda pública a las telecos’ i tipificat amb l’epí-
tructures. Com a conseqüència, molts municipis
dors interconnectats es va situar en un 71%. A
graf ‘Nota 152’ de 1/12/09, reflexiona sobre el
han heretat un escenari que necessita una orde-
nivell estatal, els sectors d'activitat amb majors
suposat risc que podrien arribar a implicar els
nació des del punt de vista urbanístic i ambiental.
percentatges de companyies amb ordinadors inter-
ajuts públics per al desplegament de xarxes de
Finalment, aquest estudi ofereix una completa
connectats són informàtica i I+D (92%), serveis
nova generació (NGN) en el sector europeu de
guia pràctica dels processos administratius.
financers i segurs (89%) i serveis empresarials (88%).
les telecomunicacions.
42
Tribuna
Cap on va la Societat
de la Informació?
L
’evolució de la Societat de la Informació al llarg dels
darrers anys s’ha caracteritzat per la generalització
tecnològica d’Internet i la telefonia mòbil, dos àmbits
que han superat clarament les expectatives inicials,
assolint uns usos insospitats i en molts casos diferents dels
que s’havien concebut amb el seu disseny d’origen.
Josuè Sallent
Director general de la Societat de la Informació
Secretaria de Telecomunicacions i Societat
de la Informació de la Generalitat
Es tracta d’una explosió esdevinguda malgrat la concurrència d’uns quants factors adversos, com ara els preus més
elevats del nostre entorn, una manca manifesta de compe-
b) Dotar la ciutadania d’una àmplia i sòlida formació, tant en
tència real i efectiva, i l’existència de zones fosques on les
coneixements tecnològics com en competències digitals globals,
inversions no eren rendibles per als operadors i que han obligat
que permetin un ús crític dels avenços de les TIC i animin a tothom
a la inversió pública per evitar la fractura social d’una ciuta-
a participar activament de la creació de serveis i continguts.
dania de primera i segona divisió.
c) Potenciar un sector TIC capaç de ser competitiu en un entorn
Per tot plegat, sembla força impossible ara com ara de
global, multicultural i multilisgüistic. Per fer-ho possible, cal una
preveure la futura evolució de la Societat de la Informació.
indústria internacionalitzada i d’alt valor afegit, recolzada en la
Però independentment de quina sigui la seva direcció, cal
col.laboració amb les universitats i centres de recerca, i proveïda
establir polítiques estructurals de base estratègica que permetin
del talent necessari, sigui autòcton o forani.
aquest desenvolupament de manera ràpida, eficaç, soste-
d) Garantir una societat de la informació segura. La seguretat
nible i flexible, i que a més ho facin sense perdre de vista
en qualsevol àmbit d’actuació dels ciutadans i les empreses
l’orientació cap a una societat justa i pròspera en què tots els
ha de ser tant o més segur en l’entorn virtual que en el real,
ciutadans disposin de les mateixes oportunitats per al seu
independentment de la seva activitat. Actualment existeix una
desenvolupament.
creixent sensació d’inseguretat a la Xarxa, especialment pel
Per tant, les polítiques que cal desenvolupar des de l’Administració
seu desconeixement, que provoca alarma i preocupació entre
en l’àmbit de les TIC han de:
els usuaris, i que cal combatre intensificant els mecanismes
a) Garantir unes e-infraestructures que permetin la lliure compe-
de seguretat i referenciant aquells dispositius que contri-
tència, afavoreixin l’aparició de serveis innovadors i de qualitat
bueixen a millorar-la.
a preus competitius i garanteixin l’avenç del territori a la mateixa
En definitiva, el desenvolupament harmònic de la Societat
velocitat, és a dir sense que ciutadans i empreses pateixin
de la Informació dels propers anys no pot centrar-se només en
cap mena de discriminació en funció del lloc on s’estableixen
un àmbit sinó que ha de tenir una perspectiva global i ha de
o viuen. Les infraestructures no poden ser un factor limitador
comptar, a més, amb la imprescindible col.laboració pública i
del creixement d’un país, sinó tot el contrari, n’han de ser un
privada, amb un lideratge fort per part del Govern i amb una alta
dels principals motors.
capacitat crítica per ajuntar esforços i anhels de tota la societat.
43