La Mare íle M mM È Pifip "ff^ié - Diputació de Girona — Servei de

Anuncio
I^K^
Itu Defensa
m
estan en minoria. Son un tfinto por ciento tan reducido que ha Uegado à cotizarse por gànas que habido de darle
importància y poder à la sembra de esta importància, cohonestar los rail y un'
atropellos y barbàridades del liberalls
mo. manso.Es la historia contemporànoa do la cuai somos actores los vivicntes do la actualidad y que por lo tanto
nadie puede negar.
iTo pareíio, pues, si es mal que pueda
llamarse. iwewor el que han hccho à la
Nación catòlica por exelencia,, esos que
despucs de habcrla herido, so hacen los
mogigatos pidiendo que, en virtud del
mal que hicioron, nos atongamos à la
menor parte del mal por ellos causado?
A rai, àlomenos, me parecieron siempre
los del mal menor el mayúsculo de los
males que suMmos. No lo puedo remediar. Se me vienen siempre à la memòria, cuando oigo sus lamentos, los del
desrergonzado ascsino de sus padres, que
sobre los cadàveres de los autores de
sus días, clamase compasión para un pobre huérfano.
Por 080 t« decía que debíamos ir à
Solidaridad Catalana, porquc olla se dirige contra el caciquismo y los del mal
menor, que cuasivionen à ser siempre
una misma cosa.
De conio se vale el maquiavelismo
gubernamental para llevar con sofisticos escrupulós las aguas à su molino con
Lerroux por un lado^ y los servidores
incondicionales del dinastismoliberal por
otro, serà cosa de otra epístola, pues la
presento so ha hecho ya dcmasiado pesada, y no es cosa de abusar de la paciència de mis lectores.
PEKICO DE LOS PALOTES.
La Mare íle M mM È
( E o n d a l l e t a infantívola)
iVousaqui que una vegada era una nova petita, pptita, única filla d' uus esposos molt honrats. La seva mare no pensava més qiie feria
honrada com ella, y no 's doscuydava may d'
imljiiirli olh safrrals principis que integran la
relligió catòlica. Aquesta noyeta havia agafat
una estimació profonda à la Verge y la cridava
Marc. Veusaquí que tols el dies anava à buscar
floretes al camp y adornava una capelleta, que
per sa majo)- veneració tenia à la cambra. LaMare do Dou semblava que somreya tant bellament
enjoyada. A la nit li endressava fervents pregaries dcmanantli gràcies pol seu paro, per la
seva mare y per ella que trobés íorses flors. Havia arribat el mes de Maig, y més que may els
camps n' estaven pletis; roselles, capblanchs,
galls, goigs, tot era un devasall. Vetisaqul que
un die mcntres ne eullia un cistelló, se li apareix una dona plorant à llàgrima viva.
—Qué leníu, la bona dona?, feu ella.
—Ploro les angunies del meu fill qu' ha mort,
per la rcdeinpció dels homes.
—El vostre fill ha mort per la redempció dels
homes? Y qui. sou Vos?
. —Jo soch la Maro del Fill del Deu, la Mare
de tots.
Al oir aquestes paraules la nova petita, petita, cau de g(mollons y crida "ab totes so's forses;
Mare!
—Que vols, ma flUa aymada?
—Preneu aquestes flors; los he cullit per Vos.
y la Verge enorgullida de tant rich preaent,
là besa al mitj del front y vola, vola al demunt
dels ayros, y la tendra nina veu desaparèixer la
visió.
Cull més flors; are li tocava adornar la capelleta que tcni.n à la cambra y 'n fa richs posnells
de totes clases; mes, joh ventura celestiall quan
obri la cambra la vegi iluminada per una llum
que s' exhalava d' u/ia diadema.d' estels. Veu
laMare do Deu vestida de flors blanques, radiant d' una bellesa incomparable. La noya altra vegada cau y crida; Mare!
Llavors la Mare do Deu tota vestida de
blancli 1' abrassa y s' en vola...
K. JUANOLA,
PLANY
Qu' endolada esta ayu.}' ma pàtria aymada
Deserta en la planada
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
Sols besantla les ones de la mar!
Talment sembla que 'Is àngels bells y airosos
Que vetllavan por ella dalitosos
S' hagin tingut d' allunyar.
J a no cercan febrosas los alosas
Avuy 1' esclat de rosas
Y 1' brostatje, hont ensemps feyan son niu
A voliors matineras onsajaban
Ses càntigues d' amor que ressonaban
Pals voltants del pagesiu.
Allavors à las burginants arestes
Lo ventitjol feya festas
Convidanthi als jugaires papellons;
Y 'Is pinsans, verderols y^cadarneras
Kefilavan voltant per les rieras
Ses tendrlvolcs causons.
Cap al vespre 'Is pardals en la bardissa •
Ab sonora xerradissa
Convidaban à fruir lo fresch oreig
Vora 1' riu, hont los llirs embaumant 1' aire
Als pardals hi guiaban ab sa flaire
Abeurautse à n' el rebeig.
Guant regnaba qnietut en lo boscatje
Altre misteriós lleugaatje
Rellevaba sa monòtona canso
Puig la veu penetrant de la campana
Cadenciosa vibraba per la plana
Al toch de I' oració.
Altre temps prou las rojes barrotinas
Al só d' eíxas veus divinas
Voleyaban dels caps reverentment
Y en ses llars les familias reunidas
Entouaban pregarias benehidas.
Endrcssantlas al Deu omnipotent.
Mes avuy las oviro desgraciadas,
Puig respiran alenadas
Que vomita aqueix segle ensuperbit;
' Y ab sou baf lo revoltós socialisme
Va empcnyentlas al fons d' un negre abisma
Hont tot es fosch, tot es nit.
Kevolcantse en tan tétrich cau ses pensas
Sols meditan fer ofensas
A qui dehuent cuant tenon y cuant son;
Los seus ulls enllotats y ab cruel ceguera
Sols oviran la boyra y polseguera
Qn' endolan tot '1 món.
Altre temps cuant brunzint la tramontana
Ses ratxes por la plana
Engegaba desd' enllà dels Pirineus,
Ab sou bleix los sembrats assabonaban,
Y per Juny al pagès 'Is blats pagaban
Lo treball de sos conreus.
Mos avuy braholant y famolenca
Tot ho trinxa, tot ho arrenca,
Convertint fèrtils prats en pedreguer,
Es que ve enmatzinada desde Fransa
D' alenadas mortals, odi y venjansa
Qu' alli hi sembra Llucifer.
Per só avuy dol graner dè la masia
Per ia misèria que hi nia
Fins ne fugen los poruchs ratinyols,
y las sitjas que à temps eran omplidas,
Las oviro tire buidas y floridas
Jayent sobre 'Is rejols.
• Avuy 1' home en son cor tant sols cobeja
Ilusiòns ab que s' rabeja
Son ferotge y cegat entenimen
Oblidant que la ditxa aquí en la torra
Sols la don' aquell Deu à qui fa g u e r r a .
Tant sols Deu omnipotent.
J . CASANOVAS
^arV\Tvéja\as
nos en çasita. à organizar protestas inofensivas, que le sirvan de guarda-cantón al liberalisme imperante.
Estb àparte de que solidaridad no va
en manera alguna à.; leVantar logias con
manes católieas, ni témplos. católicos
cptt manes ïibrepensa,doras, sine única
y exciusivamente ;à impedir que, en si
tuaciones como la actual, con nombre
de católieas, se toleren y amparen capillas protestaútes, "inteligencfas íngl'esistà8*y Eseüelas modernks generàdoras
de morrales y. otras yerbas.
„ Y BÍ, por desgracia- nuestra,-. de solidaridad resultase una situación màs radicalmenté impia, tendría esta contra
la otra la inmensa ventaja de ser màs
franca y por lo tanto menes hipòcrita. •
Nos defenderíamos de ella màs .faeilmente que de la actual.
Este es el sentir sincero
de une que no es doctor,
y es su humilde servidor
el pobre'
M A R T Í N GrALERO.
Total pesetas
Ja te rahó en Perico de los Palotes en
let Beva, carta abierta d'avuy. Els noys
d' en Pey Ordeix no saben ahont tocan.
Fa quinse dies que he sapiguent sortir
se de cap manera de les acusacions referents à la seva vida pública, sobres no
saber que oposar à l o q u ' e l s hi deyam
de la parcialitat de criticar el cant litúrgirch solsament cuant el seu lacayo ne
guanya \&,pesssèt'a; sobre lo de mossegar
Bisbes raort&per rahó de la mateixa ^essetaj blincarse com un am deyant de
Bisbes vius que poden donàlshi la pes:
seta... varen encomanar un catàplasmé
en forma de primer solt de Notieias ipera aplicarlo al clatell del Picarolaire.
. E a t à l clase,fie clatell .
n ' h i poden anar pesan
''
què '1 Picarol Ya, cantan
qu' ialló no n' es pas carn d' ell.
Ja vehuen que afins els hi donch 1' equivoeh perquè pugan lluiïse.»
QUB '1 plajíaran no ho dupto.,
.
Pro allí me'Is hi .clavin totes.
Mentres posin la manxiula à la carn
d' ell, jo estalviaré la meva.
Y are anem à una 'itre cosa.
Els llíure-pensaders d' en Bofill, escriuen en El Ampurdanés del dijous
proppassat, uh retall sobre ensenyansa
en el quin se queixari de la fulla de parra que tapa las nuesas pedagójicàs, en
lo de la generació esplicada als infantons.
, Y creun ells que ja es hora
que 1' Escola del jovent,
per comptes de se à un convent
sigui à caila llevadora,
* *
Es cuestió de gustes,
Pre, lo que jo dich. Que cemensm per
envíarhi ells, als seus mfanions; què 'Is
^nostres ja estan bé allà ahent els portem. ^
Que ne vingan à disputanshi la plassa.
Y qui tinga llenga, que tingui fets.
Criticà nostre ensenyanssa
* y feria servir, pe'ls seus
es la costum dels jueus
que ni la volen à Fransa
*
Pifip
*
•
"ff^ié .
* *
Que es lo que hemos venido haciendo
los católicos tradicionalistas en Espafia,
desde tíèmpo ya cuasiinmeaorial.
Amedrentar à la ïrèvolución fiera, para guardarle las espaldas à la revolución mansa, entronizàndela.
Y luege, recoger les bàrtulos y meter-
22'67
OACETILIA
No son poeas las martingalas de que
se valen los enemigos de solidaridad, para inventar los escrupulós con que atemorizar las conciencias ortodoxas de
UKO y otro extremo.
Lerroux, à las ordenes del dinastismo
imperante, lo mismo que los que à esas
mismas ordenes dieron el grito de i«alto
el fuego!», adelgazan el sofisma que es
un primor.
Para los de Lerroux, los republicanos
solidaries se convierten en inquisidores
Y por otra parte, per la opuesta, los ca*
tólicos en solidaridad hacemos oficio de
També
glorifica
à
en Jordàn Bruno.
masenea satanistas, según opinión de
Menos
mal,
si
els
republicans no 'n
los sonores de «ialto el fuego!»
eremesen cada dia de jordans brunus.
Que son los mísmos que de carlistas
Que 'n creman tans com s'en presennos hicieron integristas. Se cansaren de ten.
tenernos integristas, pretendiendo lleL'historia n ' e s t à tota plena.
varnos al alfonsisme, y ahera en aras
èQu' espensan que.no sabem de He?
del mismo, arremeten centra la solidaridad.
Tots els frares renegats, hi trobàn lloQuisieran èsos seflores unos católicos ga à ca'ls lliure-pensadors.
tan rígidos; que su misma rigidez les im- i
Es propi que al renegat
pidiera el menor movimiénto, la màs
aplaudeixi el ?renagaire
mínima acción, contra instituciones secosa que may à estranyat
mi-protestantes.
al
Son de la protesta muda
PICAROL PICAROLAIRE,
que ne hace daile al poder,
haciendo que hace, sin hacer
màs que servirle de ayuda.
*
(q. a. c. s.),per fundar en l a l a I g l e
sia Parroquial d'aquesta ciutat l a
«Pia unió» de Sant Antoni, queda
desde í moment e r i g i d a perpètua
y canònicament t a n piadosa Asociació, à ï a cual poden p e r t à n y e r
tots los fiels devots del Sant Taum a t u r g que desitjin é s s e r i n s c r i t s
en la m a t e i x a ; habentse encarreg a t de portar los corresponents
llibres de registre '1 Rnt. Mòsen
J o a n Casademont, Beneficiat de l a
parròquia, qui, ademés, cuidarà
de recullir las limosnas que, per
lo «Pà de S- Antoni», se depositin
eb l à c à i x e t a del propi altar, a i x i s
cdm t o t à s l a s altres que l i s i a n ent r e g a d a s , de lais cuals se 'n donarà compte d e t a l l a t c a d a setmana
en aquet periódich, c o n s i g n a n t Jà
a v u y haberse retirat de l a susdita
caixeta.
Dia 3 de Mars , . , , , Ptas. 12'37
» 9
» . . . . ,
» lO'SO
"PA Í>E SANT ANTONI.,,
Obtingut el corresponéxit Diplom a Pontifici, que fou sol i c i t a t en
d e g u d a forma à i n s t à n c i a del difunt don Joseph P e r a s y S a l a
9
A l tenerse noticia de l a revocación por el Gobierno de la tan enèrgica
: y justamente cembatida Real orden del
condè dé Romanenes, sè envio à Madrid
desde nuestra ciudad, la siguiente comunicación:
«Exme. Sr. Presidente del Gonsejo de
Ministres.-—Por el fetorrio del Ilustrísímo Dr. Gruisasola à su sede Valentina y
por là derogación de la Real orden acerca el matrimonio civil del Sr, Conde de
íRomanenes, envíames à V. E. y al Go:bierno que tan dignamente y con tan
singular acierto y energia preside, nuestra màs calürasU felicitación y entusiasta aplause.—^Figueras 3 Marze de 1907.
—Javier Fages de Climent, Ramon Bassols, Luís Azemar, José M.* Martí, José
-Gelabert, FedericoFortunet, José Portünet, Juan Bruses, ÍErnesto Danis, Earique Capmany, Luís de Pagès, Carles
Díaz Albert, Carles Fages de Perramón,
Francisco Riera, Ramon Pou, Pedró
Pou, Gerardo Montada Cal vet, Ceferino
Carré.
El j u e v e s ultimo, se reunieron en
el Centro Federal les representantes del
distrito, y aprobàndo unànimemente los
acuerdos tomades en la reunión general
del partide, celebrada el domingo anterior, se proclamo candidate para las
eleccienes de diputades à Cortes al joven é inteligente abegado D. Joaquín
Salvatella, que en la actualidad ostenta
l a representación de Figueras, à satisfacción completa de sus electores.
Se acordo, ademàs, obrar de común
acuerdo con los partides de Solidaridad
Catalana.
•
Con g r a n d e a c t i v i d a d se han
emprendide las ebras para, reforam del
vieje edificio del CasinoMenestral, creyèndose que para la Verbena de San
Juan, se inaugurarà el salón de baile.
Aplaudimos esa mejora que se lleva à
cabo en la que pudiéramoa llamar Casa del Pueblo dominguera,y lamentamos
que en el preyecto del nuevo edificio no
haya.destinade un locaLpara escuela de
adultes ysala de instrucción, donde se
dieran conferencias de divulgación científica.
En su defecto, tenernos entendido que
se habilitaran otras dependeneias para
jugar al burro, aunque con ello se hiciera la competència al salón de baile.
En el tren expreso del domiogo,
salió para Barcelona, acompafiado de
su distinguida família, el general de división D. José de Perras, quíén hasta su
reciente y merecido ascenso ha side gobernador militar de esta ciudad, dende
se ha çaptado numerogas simpatías durante les cince anos y medio que llevaba de residència entre nosotros.
Descargar