Estructura social i educació Guia Docent

Anuncio
Estructura social i educació
Guia Docent
ESTALVIA PAPER. NO CAL IMPRIMIR AQUESTA GUIA. ESTARÀ PERMANENTMENT DISPONIBLE EN:
http://www.uv.es/fjhernan/docencia/curs2013_2014/guiaestmag.pdf
1.- FICHA IDENTIFICATIVA
Datos de la Asignatura
Código:
Nombre:
Curso académico:
33604
Estructura Social y Educación
2011-2012
Coordinación
1
2
3
Usuario interno Universitat
Usuario Coord. 1
Usuario Coord. 2
Usuario Coord. 3
1
2.- RESUMEN
Valencià
L'estructura social és la part de la sociologia que estudia els elements bàsics i estables que
defineixen la societat i orienten el comportament humà. En l'àmbit educatiu aquesta
perspectiva pretén esbossar el camp de relacions socials del que sorgeixen els processos de
formació i adquisició de coneixements.
D'aquesta manera, l'assignatura d'Estructura Social i Educació pretén aclarir les relacions
establertes entre: a) els comportaments individuals, b) les principals institucions socials
(econòmiques, polítiques, culturals), i c) els diversos processos educatius. L'objectiu és
presentar els principals corrents teòrics i metodològics que s'enfronten a la dificultat de copsar
i interpretar aquestes relacions, i reflexionar críticament al voltant d’ells.
El curs es considera, per tant, una introducció a la mirada sociològica de la realitat educativa.
La seua finalitat consisteix a proporcionar les eines i les competències bàsiques per
desenvolupar aquesta perspectiva. En el curs del segon any Sociologia de l'Educació
s'aprofundirà en algunes de les àrees estudiades.
Castellano
La estructura social es la parte de la sociología que estudia los elementos básicos y estables
que definen la sociedad y orientan el comportamiento humano. En el ámbito educativo esta
perspectiva pretende esbozar el campo de relaciones sociales del que surgen los procesos
de formación y adquisición de conocimientos.
De este modo, la asignatura de Estructura Social y Educación pretende aclarar las
relaciones establecidas entre: a) los comportamientos individuales, b) las principales
instituciones sociales (económicas, políticas, culturales), y c) los diversos procesos
educativos. El objetivo es presentar las principales corrientes teóricas y metodológicas que
se enfrentan a la dificultad de captar e interpretar dichas relaciones, y reflexionar
críticamente en torno a ellas.
El curso se considera, por tanto, una introducción a la mirada sociológica de la realidad
educativa. Su finalidad consiste en proporcionar los instrumentos y las competencias
básicas para desarrollar dicha perspectiva. En el curso del segundo año Sociología de la
Educación se profundizará en algunas de las áreas estudiadas.
2
3.- CONOCIMIENTOS PREVIOS
Otros tipos de requisitos
Valencià
Els requerits formalment per accedir a la Titulació.
Castellano
Los requeridos formalmente para acceder a la Titulación.
4.- COMPETENCIAS
Tal como se recoge en la Guía de Practicum de Grado: “La utilización del concepto de
Competencia en Educación Superior suele hacer referencia a la forma en la que las
personas “movilizan” oportunamente sus conocimientos y habilidades ante los
requerimientos de un problema o de una situación compleja. Por tanto “ser competente” es
un estado que viene determinado por la respuesta personal y profesional a una situación
compleja.
En las aulas de la Facultad de Magisterio tratamos de preparar a los estudiantes para que
sean capaces de encarar de la forma más profesional posible las situaciones que van a
diseñar y a las que se enfrentarán en la práctica. Esa formación, reflejada en el Plan de
Estudios, pero sobre todo reflejada en lo que entre unos y otros hacemos, cada día, en
nuestras aulas y en nuestros espacios de la Facultad, tiene componentes de conocimiento y
saberes de carácter científico y técnico, capacidades, actitudes, formas de percibir, juzgar,
planificar y enfrentarse a situaciones desde criterios académicos, profesionales y éticos,
etc., aspectos que se abordan desde diferentes asignaturas partiendo del trabajo más o
menos continuado de los estudiantes.”
Según Orden ECI/ 3857/2007, de 27 de diciembre (BOE 29 de diciembre) por la que se
establecen los requisitos para la verificación de los títulos universitarios oficiales que
habiliten para el ejercicio de la profesión de Maestro en Educación Primaria, dentro del
módulo de formación básica Sociedad, familia y escuela, se presentan los siguientes
puntos:
1. Mostrar habilidades sociales para entender a las familias y hacerse entender por ellas.
2. Conocer y saber ejercer las funciones de tutor y orientador en relación con la educación
familiar en el período 12-16.
3. Relacionar la educación con el medio, y cooperar con las familias y la comunidad.
4. Analizar e incorporar de forma crítica las cuestiones más relevantes de la sociedad
actual que afectan a la educación familiar y escolar: impacto social y educativo de los
3
lenguajes audiovisuales y de las pantallas; cambios en las relaciones de género e
intergeneracionales; multiculturalidad e interculturalidad; discriminación e inclusión social
y desarrollo sostenible.
5. Conocer la evolución histórica de la familia, los diferentes tipos de familias, de estilos
de vida y educación en el contexto familiar.
Según Orden ECI/ 3857/2007, de 27 de diciembre (BOE 29 de diciembre) por la que se
establecen los requisitos para la verificación de los títulos universitarios oficiales que
habiliten para el ejercicio de la profesión de Maestro en Educación Infantil, dentro del
módulo de formación básica: Sociedad, familia y escuela:
1. Crear y mantener lazos de comunicación con las familias para incidir eficazmente en el
proceso educativo.
2. Conocer y saber ejercer las funciones de tutor y orientador en relación con la educación
familiar.
3. Promover y colaborar en acciones dentro y fuera de la escuela, organizadas por familias,
ayuntamientos y otras instituciones con incidencia en la formación ciudadana.
4. Analizar e incorporar de forma crítica las cuestiones más relevantes de la sociedad
actual que afectan a la educación familiar y escolar: impacto social y educativo de los
lenguajes audiovisuales y de las pantallas; cambios en las relaciones de género e
intergeneracionales; multiculturalidad e interculturalidad; discriminación e inclusión social
y desarrollo sostenible.
5. Conocer la evolución histórica de la familia, los diferentes tipos de familias, de estilos
de vida y educación en el contexto familiar.
5.- RESULTADOS DE APRENDIZAJE
Valencià
Tal com es recull en la Guia de Pràcticum de Grau, "s'entén per Competències generals del
Grau aquell tipus de competència que tota persona que aspire al Grau en Mestre o Mestra en
Educació Infantil o al d'Educació Primària, ha de dominar a la finalització de seus estudis. Per
tant es tracta de competències a desenvolupar, a diferent nivell de complexitat, des de
qualsevol de les assignatures i en qualsevol dels cursos que configuren els Plans d'Estudis dels
títols de Grau de Mestre. "Els objectius generals de l'assignatura recullen una sèrie de
competències comuns en les diverses matèries dels graus de Mestre de Primària i Mestre
d'Infantil. Aquestes són:
1. Expressar-se oralment i per escrit correctament i adequadament en les llengües oficials de
la Comunitat Autònoma.
2. Utilitzar amb solvència les tecnologies de la informació i de la comunicació com eines de
treball habituals.
3. Analitzar i incorporar de forma crítica les qüestions més rellevants de la societat actual que
4
afecten l'educació familiar i escolar: impacte social i educatiu dels llenguatges audiovisuals i
de les pantalles; canvis en les relacions de gènere i intergeneracionals; multiculturalitat i
interculturalitat; discriminació, inclusió social i desenvolupament sostenible, i també
promoure accions educatives orientades a la preparació d'una ciutadania activa i democràtica,
compromesa amb la igualtat, especialment entre homes i dones.
4. Promoure el treball cooperatiu i el treball i l’esforç individual.
Assumir que l'exercici de la funció docent ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis
científics, pedagògiques i socials al llarg de la vida.
5. Conéixer els processos d'interacció i comunicació a l'aula.
Reconéixer la identitat de cada etapa i les seves característiques cognitives, psicomotores,
comunicatives, socials i afectives.
6. Dissenyar, planificar i avaluar l'activitat docent i l'aprenentatge a l'aula en contextos
multiculturals i de coeducació.
7. Saber treballar en equip amb altres professionals de dins i fora del centre en l'atenció a cada
estudiant, així com en la planificació de les seqüències d'aprenentatge i en l'organització de
les situacions de treball a l'aula i en l'espai de joc.
8. Conéixer i aplicar metodologies i tècniques bàsiques d'investigació educativa i ser capaç de
dissenyar projectes d'innovació identificant indicadors d'avaluació.
9. Comprendre que l'observació sistemàtica és un instrument bàsic per poder reflexionar sobre
la pràctica i la realitat, així com contribuir a la innovació ia la millora de l'educació.
10. Identificar i planificar la resolució de situacions educatives que afecten estudiants amb
diferents capacitats i diferents ritmes d'aprenentatge, així com adquirir recursos per afavorir la
seua integració.
Castellano
Tal como se recoge en la Guía de Practicum de Grado, “se entiende por Competencias
Generales del Grado aquel tipo de competencia que toda persona que aspire al Grado en
Maestro o Maestra en Educación Infantil o al de Educación Primaria, debe dominar a la
finalización de sus estudios. Por tanto se trata de competencias a desarrollar, a diferente
nivel de complejidad, desde cualquiera de las asignaturas y en cualquiera de los cursos que
configuran los Planes de Estudios de los títulos de Grado de Maestro.” Los objetivos
generales de la asignatura recogen una serie de competencias comunes en las diversas
materias de los grados de Maestro de Primaria y Maestro de Infantil. Éstas son:
1. Expresarse oralmente y por escrito correcta y adecuadamente en las lenguas oficiales de
la Comunidad Autónoma.
2. Utilizar con solvencia las tecnologías de la información y de la comunicación como
herramientas de trabajo habituales.
3. Analizar e incorporar de forma crítica las cuestiones más relevantes de la sociedad
actual que afectan a la educación familiar y escolar: impacto social y educativo de los
lenguajes audiovisuales y de las pantallas; cambios en las relaciones de género e
intergeneracionales; multiculturalidad e interculturalidad; discriminación, inclusión social
y desarrollo sostenible; y también promover acciones educativas orientadas a la
preparación de una ciudadanía activa y democrática, comprometida con la igualdad,
especialmente entre hombres y mujeres.
5
4. Promover el trabajo cooperativo y el trabajo y esfuerzo individual.
Asumir que el ejercicio de la función docente ha de ir perfeccionándose y adaptándose a
los cambios científicos, pedagógicas y sociales a lo largo de la vida.
5. Conocer los procesos de interacción y comunicación en el aula.
Reconocer la identidad de cada etapa y sus características cognitivas, psicomotoras,
comunicativas, sociales y afectivas.
6. Diseñar, planificar y evaluar la actividad docente y el aprendizaje en el aula en contextos
multiculturales y de coeducación.
7. Saber trabajar en equipo con otros profesionales de dentro y fuera del centro en la
atención a cada estudiante, así como en la planificación de las secuencias de aprendizaje y
en la organización de las situaciones de trabajo en el aula y en el espacio de juego.
8. Conocer y aplicar metodologías y técnicas básicas de investigación educativa y ser
capaz de diseñar proyectos de innovación identificando indicadores de evaluación.
9. Comprender que la observación sistemática es un instrumento básico para poder
reflexionar sobre la práctica y la realidad, así como contribuir a la innovación y a la mejora
de la educación.
10. Identificar y planificar la resolución de situaciones educativas que afectan a estudiantes
con diferentes capacidades y diferentes ritmos de aprendizaje, así como adquirir recursos
para favorecer su integración.
6.- DESCRIPCIÓN DE CONTENIDOS
Número de orden:
Número de orden de la unidad
Nombre de la U.T. (Valencià):
Nombre de la unidad temática
Nombre de la U.T. (Castellano): Nombre de la unidad temática
Nombre de la U.T. (English):
Nombre de la unidad temática
Descripción de contenidos (Valencià):
1. Perspectives sociològiques: models d’anàlisi
2. Societat i naturalesa: desigualtat sòcioambiental i crisi ecològica
3. Societat i cultura: processos de socialització
4. Desigualtats socials: classes socials i família
5. Desigualtats socials: gènere
6. Desigualtats socials: ètnia
7. La mobilitat social
8. Globalització i canvi social i educatiu
Descripción de contenidos (Castellano):
6
1. Perspectivas sociológicas: modelos de análisis
2. Sociedad y naturaleza: desigualdad socioambiental y crisis ecológica
3. Sociedad y cultura: procesos de socialización
4. Desigualdades sociales: clases sociales i família
5. Desigualdades sociales: género
6. Desigualdades sociales: etnia
7. La movilidad social
8. Globalización y cambio social y educativo
7.- VOLUMEN DE TRABAJO
Volumen de trabajo
Clases, tutorías y examen
Asistencia a clases teórico-prácticas
Estudio y trabajo autónomo
Asistencia a semanas de actividades
Asistencia a tutorías
Realización de exámenes orales y escritos
Otras actividades
Lectura bibliográfica
Trabajo empírico
Trabajo analítico
TOTAL
Horas
90
60
15
8
5
2
60
20
20
20
150
8.- METODOLOGÍA DOCENTE
Valencià
Per aconseguir els objectius exposats, l'assignatura combina en la seua metodologia una part
teòrica i una part pràctica.
La part teòrica s'estructura a partir de les explicacions del docent i el material bibliogràfic de
referència, sense excloure les aportacions dels propis estudiants mitjançant la síntesi d'aquests
materials. En aquesta part resulta indispensable que l'estudiant s'introduesca en la recerca de
referències de caràcter científic, que estiguen adequadament contrastades i reconegudes, i que
es familiaritze amb elles.
La part pràctica s'estructura al voltant de diversos exercicis que persegueixen donar un
contingut pràctic i empíric als conceptes treballats en la part teòrica. En aquest apartat també
es pretén introduir l'estudiant en les metodologies bàsiques de la investigació científica i es
demana una aportació personal i original que seguesca els criteris establerts en el curs.
Castellano
7
Para lograr los objetivos expuestos, la asignatura combina en su metodología una parte
teórica y una parte práctica.
La parte teórica se estructura a partir de las explicaciones del docente y el material
bibliográfico de referencia, sin excluir las aportaciones de los propios estudiantes mediante
la síntesis de estos materiales. En esta parte resulta indispensable que el estudiante se
introduzca en la búsqueda de referencias de carácter científico, que estén adecuadamente
contrastadas y reconocidas, y que se familiarice con ellas.
La parte práctica se estructura alrededor de diversos ejercicios que persiguen dar un
contenido práctico y empírico a los conceptos trabajados en la parte teórica. En este
apartado también se pretende introducir al estudiante en las metodologías básicas de la
investigación científica y se demanda una aportación personal y original que siga los
criterios establecidos en el curso.
9.- EVALUACIÓN
Valencià
L'avaluació inclourà dos blocs, cadascun dels quals representa el 50% de la nota; ambdós
s’hauran d'aprovar per separat per al de superar la convocatòria.
Bloc 1. Activitats, entre les quals hi haurà la lectura d'un llibre.
En termes generals, els criteris per a la correcció dels treballs presentats seran els següents:
En el cas d'exercicis pràctics a l'aula: adequada presentació formal, coherència i capacitat de
síntesi en l'exposició dels arguments; profunditat analítica, pertinència dels materials i de les
dades utilitzades per a la seua realització, aportacions crítiques i reflexives plantejades.
En cas de treballs en equip: aptitud per a resoldre de forma cooperativa els reptes als que s' ha
enfrontat el grup durant la seua realització, adequada presentació, coherència i capacitat de
síntesi, rellevància significativa de les fonts documentals i empíriques emprades per tal
d'aconseguir els objectius del treball, aportacions crítiques presentades.
Bloc 2. Un examen, que representa el 50% de la nota. La meitat de la nota del qual correspon
a qüestions acordades de manera comuna pels membres de la Unitat Docent.
Castellano
8
La evaluación incluirá dos bloques, cada uno de los cuales representa el 50% de la nota;
ambos se tendrán que aprobar por separado para superar la convocatoria.
Bloque 1. Actividades entre las que habrá la lectura de un libro.
En términos generales, los criterios para la corrección de los trabajos presentados serán los
siguientes:
En el caso de ejercicios prácticos en el aula: adecuada presentación formal, coherencia y
capacidad de síntesis en la exposición de los argumentos; profundidad analítica, pertinencia
de los materiales y de los datos utilizados para su realización, aportaciones críticas y
reflexivas planteadas.
En caso de trabajos en equipo: aptitud para resolver de forma cooperativa los retos a los que
se ha enfrentado el grupo durante su realización, adecuada presentación, coherencia y
capacidad de síntesis, relevancia significativa de las fuentes documentales y empíricas
utilizadas para conseguir los objetivos del trabajo, aportaciones críticas presentadas.
Bloc 2. Un examen, que representa el 50% de la nota. La mitad de la nota del cual
corresponde a cuestiones acordadas de manera común por la Unidad Docente.
.
10.- REFERENCIAS
10.1 Referencias Básicas
Referencia b1:
Referencia b2:
Referencia b3:
…
Beltrán, J. y Hernàndez, F. (2011), Sociología de la educación, Madrid,
McGraw-Hill
Fernández Enguita, M. (ed) (1999): Sociología de la educación,
Barcelona, Ariel.
Fernández Palomares, F. (2003), Sociología de la educación, Madrid,
McGraw-Hill.
García Ferrando, M. (ed) (2009): Pensar nuestra sociedad global.
Fundamentos de sociología, Valencia, Tirant lo Blanch.
Giddens, A. (2007): Sociología, Madrid, Alianza.
Hernàndez, F. J.; Beltrán, J.; Marrero, A. (2009): Teorías sobre
sociedad, familia y educación. Valencia, Tirant lo Blanch.
Requena, M. y Salazar, L. (2013), Estratificación social, Madrid,
McGraw-Hill
Taberner Guasp, J. (ed): Sociología y educación: El sistema educativo
en las sociedades modernas. Funciones, cambios y conflictos, Madrid,
Tecnos.
exto referencia
Texto referencia
Texto referencia
9
10.2 Referencias Complementarias
Referencia c1:
Referencia c2:
Referencia c3:
VV.AA., (2007), Espacios de formación: educación y formas de vida
social, Alzira, Germània.
Willis, P. (1988): Aprendiendo a trabajar. Madrid. Akal.
Collins, R. (1989): La sociedad credencialista. Sociología histórica de
la educación, Madrid, Akal.
Costa, X. (2006): Sociología de la cultura y el conocimiento, Tirant lo
Blanch, València.
Durkheim, E. (1989): Educación y sociología, Barcelona, Península.
Giner, S. (y otros) (1998), Diccionario de Sociología, Alianza, Madrid.
Marx K., Weber M., Durkheim E. et al. (2006): Sociología de la
educación: textos e intervenciones de los sociólogos clásicos, Morata,
Madrid.
Mills, C.W. (1986): La imaginación sociológica, México, FCE.
Bourdieu, P. y Passeron, J.C. (1977): La Reproducción, Barcelona. Laia.
Calero, J. y Bonal, X (1999): Política educativa y gasto público en
España, Barcelona, Pomares Corredor.
Villar, A.; Colom, F.; Beltrán, J.; Esteban, F.; Martínez, I.; Martínez, R.;
Pecourt, J. (2012), “Sistema educatiu valencià 1991-2011: expansió,
liberalisme i crisi” en Arxius de Sociologia, 27, pp. 37-56.
Villar, A. y Marco, E. (2013), Didáctica de la pantalla III, La
universitat en el cine, València, Ed. Germània.
Texto referencia
Texto referencia
Activitat a les classes
Les classes estaran dividides generalment en dues parts. Durant la primera part, el professor expondrà
un tema sobre estructura social i educació, de caràcter empíric. L’estudiantat disposarà de dossiers de
dades a l’aula virtual i prendrà notes, plantejarà dubtes o farà ampliacions en aquesta exposició.
Durant la segona part, l’estudiantat resoldrà, per grups, una qüestió referida als temes del temari. A la
fi de la classe, remetran les respostes a la qüestió a l’aula virtual. L’estudiant haurà de tindre llegit els
capítols dels llibres corresponent, segons la pauta següent.
1. Perspectivas sociológicas: modelos de análisis (P 1, 2)
2. Sociedad y naturaleza: desigualdad socioambiental y crisi
ecológica (30-32 T)
3. Sociedad y cultura: procesos de socialización (M 3)
4. Desigualdades sociales: clases sociales (P 6)
5. Desigualdades sociales: género (M 7)
6. Desigualdades sociales: etnia (M 8)
7. La movilidad social (a determinar)
8. Globalización y cambio social y educativo (M 11)
M = Beltran/Hernàndez (ed.) Sociología de la educación, Madrid: McGraw Hill
P = Fernández Palomares (ed.): Sociología de la educación, Madrid: Pearson
T = Hernàndez/Beltrán/Marrero: Teorías sobre sociedad, familia y educación,
Valencia: Tirant.
El ritme aproximat de la docència serà 1 tema per setmana. Cada tema inclou 2 qüestions.
10
Hauran de fer servir maquinari informàtic propi. L’activitat està realitzada si l’estudiant té amb la
qualificació d’apte el 90% de les qüestions.
Lectura
Cada estudiant llegirà, remetrà un resum a l’aula virtual i farà una prova oral dins de l’horari
d’atenció d’un llibre de lectura abans de l’15 de desembre de 2013. Els llibres de lectura possibles
són:
Alheit, P.; Dausien, B. (2007): En el curs de la vida. Editorial Denes/CREC (N’hi ha versió en
castellà).
Marrero, A. (ed.) (2007): Todas las escuelas, la escuela, València: Germania.
Rolf Arnold (2010): La promesa de Sísifo, València: Germania, 2010.
AAVV (2013): Didàctica de la pantalla III, València: Germania.
Aquestes activitats seran avaluades de manera dicotòmica: realitzada de manera satisfactòria / no
realitzada de manera satisfactòria.
Avaluació final
El professor avaluarà únicament i exclusiva els estudiants que apareixen en les actes dels grups que té
assignats.
Hi haurà un examen final, en la data que establesca la Facultat de Magisteri, i amb l’horari determinat
per la disponibilitat d’aules. Aquest examen estarà format per:
• Una qüestió referida a la part d’anàlisi de dades (25% de la nota final)
• Una qüestió referida al temari, plantejada en comú amb la unitat docent (50% de la nota final)
• Una bateria de qüestions objectives, de resposta múltiple (25% de la nota final)
La nota final s’obté de la següent manera:
- Estudiant amb les 2 activitats realitzades: La nota final és el 100% de la nota de l’examen.
- Estudiant amb les 1 activitats realitzades: La nota final és el 75% de la nota de l’examen.
- Estudiant amb 0 activitats realitzades: La nota final és el 50% de la nota de l’examen.
La nota “no presentat” es farà servir quan l’estudiant no realitze l’examen, encara que haja realitzat
activitats.
La nota es comunicarà mitjançant una tasca de l’aula virtual. S’hi indicarà l’horari de revisió
d’examens.
La segona convocatòria tindrà la mateixa forma que la primera. Les activitats o l’examen que hagen
estat aprovats en la primera convocatòria no caldrà repetir-les en la segona.
Llengua
Les classes seran impartides en catalá. El material d’estudi estarà en castellà, català i anglés.
L’estudiantat podrà emprar la llengua oficial que desitge.
Aula virtual
L’estudiant lliurarà els seus comentaris exclusivament per l’aula virtual. El temps de lliurament de les
activitats estarà limitat. Qualsevol activitat lliurada pel correu electrònic serà esborrada
automàticament.
Correu electrònic
La relació ordinària entre els estudiants i el docent esdevindrà a la classe o les tutories. No hi ha
atenció d’estudiants no presencial i per tant no es poden plantejar qüestions ordinàries pel correu
electrònic. Aquestes qüestions, si es remeten, seran ignorades.. Només excepcionalment l’estudiant
podrà adreçar-se al correu electrònic del docent per:
- Incidències greus relacionades amb la no assistència a les classes.
- Peticions d’avançament de l’examen final per raons justificades.
11
- Informar-li d’anomalies administratives (per exemple, que a un estudiant no li aparega la nota final i
als seus companys i companyes, sí) o altres qüestions de relevància administrativa equivalent.
Especialment, no es podrà fer ús del correu electrònic per:
- Qüestions alienes a la docència o referides a altres matèries.
- Remetre activitats (només s’han de remetre per l’aula virtual).
- Fer consultes sobre el contingut de la matèria (això s’ha de fer a la classe o a la tutoria).
- Fer consultes sobre data i lloc d’examen (això correspon a la Facultat, que n’informa en la seua web).
En casos com aquestos o altres d’equivalents, els correus seran ignorats. També serà
ignorat sistemàticament tot correu d’estudiant que no provinga d’un compte del servidor de
la UV (val a dir, aquells que no acaben en @alumni.uv.es).
Tutories
Les tutories es realitzaran a l’aula assignada o al despatx del professor (Facultat de Ciències
Socials, despatx 3.16), en l’horari que s’actualitza en:
http://www.uv.es/fjhernan/tutories.htm
Bibliografia complementària
Adorno, T.W.(2000): Introducción a la sociología, Barcelona, Gedisa
Adorno, W.:(2009): Escritos sociológicos II, vol. 1. Madrid, Akal.
Bauman, Z. (2002): La cultura como praxis, Barcelona, paidós
Beltrán, José(2002): Ciudadanía y educación, Alzira, Germania.
Beltrán, José (2004): Márgenes de la educación, Alzira, Germania
Bilbao, A (2007): Individuo y orden social, Madrid, Sequitur
Bourdieu, P. y Wacquant, L.(2005): Una invitación a la sociología reflexiva. Buenos Aires, Siglo
XXI.
Brüsemeister, Thomas (2008): Bildungssoziologie. Einführung in Perspektiven und Probleme,
Wiesbaden, VS. Verlag für Sozialwissenschaften, Col.: Soziologische Theorie.
Cardús, Salvador (2000): El desconcert de l’educació. Les claus per entendre el paper de la família,
l’escola, els valors, els adolescents, la televisió... i la inseguretat del futur, Barcelona, La Campana
(Obertures; 7) (n’hi ha traducció castellana).
Giner, S. (2010): Sociologia. Barcelona, Edicions 62.
Hernández Sánchez, Antonio (2001): Sociologia da Educação, Rio de Janeiro, Thex Editora.
Jerez Mir, R. (2003): Sociología de la educación, Madrid: Milenio.
Löw, Martina (2006): Soziologie der Bildung und Erziehung, TU Darmstadt.
Mariscal Toro, Marta (2007): Sociología de la educación, Granada, Ed. Francisco Fernández Muñoz.
Whitty, Geoff (2001): Teoría social y política educativa: ensayos de sociología y política de la
educación, Granada, Pomares-Corredor.
12
Descargar