ANY XI CAMPRODON 18 D E G E N E R ]93\ I\UM. 1 EL MUNTANYENC R E O A C C I Ó I AOfVltrsJlSXHACÓ): Gamprodonl: flmpara I ajuda al Slndkaf Hocal de lu* rísme. V A U È r J C I A I S '.í.w'. M ACÍ A Hnn passat dies d'ençà de la mort del primer President de Catalunya. M'Han passat pocs, però, perquè la figura simpàtica d'aquest Cavaller de llegenda s'hagi borrat de la ment dels catalans.... Passaran anys i el record de l'abnegat patriota català viurà perenne en cl cor de les multituts. No en va s'ha dit que el nom de Macià pcrteneix a l'Història. * * Poques figures en l'història dels nostres moviments han arribat a assolir una aurèola de simpati'a i de respecte com l'heroi desaparegut; pocs homes, a casa nostra havien arrelat tan profundament en el cor de Ics multituts. Pocs homes han sabut unir en un moviment triomfador a la Catalunya dispersa, ala Catalunya rebel, .sofrcnta, incompresa, que ensorrava en una gesta històrica uns anys d'oprobi, de vexació i d'escarni. Macià, que pugnà durant vint anys per a enrolar a vora seu les masses obreres vegé, per fi', com ubriagues cl seguien per a reconquerir la Pàtria i la llibertat. nostra vida nacional. Aquest era cl cor que aixecava en un clamor de triomf les multituts adormides. Macià portava el poble al triomf, era l'home de la revolució, Prat el de la reconstrucció. * + * Ha mort Macià. La Catalunya autònoma que està per demunt dels homes i dels partits, la Catalunya senyora i majora dels seus destins, que ha reconquerit la seva ànima, deurà agraïment a tots aquells grans catalans que d'Aribau ençà han treballat per a crear una ànima i una cultura catalana. Cap d'aquets homes, però, haurà, entrat per la porta gran a l'immortalitat com Macià, el militar rebel, el patriota de l'Assemblea de Parlamentaris, el perseguit, l'exiliat, el que alçà tota la Catalanya entera a l'hora d'acabar amb un règim que volia convertir la nostra terra en una colònia d'esclaus. %* En morir Prat, seny ordenador de la nostra vida nacional, Catalunya es trovà *** mancada de l'home que per S'ha dit d'ell que era un demunt de les lluites de parmal polític, un orador pèstit servís d'aglutinament en sim. Ningú, però, s'atreví a aquesta nostra terra que és posar en dubte la seva catade tots i per tots. En morir lanitat. Es difícil en un curc Macià, Catalunya es trova article periodístic fer un esaltra vegada mancada d'un tudi detallat de una persohome símbol que pugui nalitat tan complexe. Ell, ajuntar en una garlanda als Fo;o V. P L A N Ü S A S mancat de tota oratòria, tehomes i als partits, que hom MAC/À, jnnt amb la seva Sra. esposa, filles i nets nia, en canvi, el dó de suveu destroçar-se en una lluien líuv visita a Camprodon pe} Setembre de 1932. gestionarles multituts en un ta salvatge en aquesta hora llenguatge planer, senzill, la veu trencada per l'emoció, els passional, en aquesta hora que hauria d'ésser l'hora del ulls espurnejants, brillants, com un reflexe de l'idéal puseny, del respecte mutu, l'hora de treballar per a Cataríssim Macià, esperit rebel, lluitador fins a l'hora de molunya. rir, podia ésser discutit com a polític, com a constructor de SEBASTIÀ ANGLADA ROGER pobles, no com a conductor de multituts. Prat de la Riba, un altre gran català, polític de realitats, era l'antítesis' de Macià. Aquell era el cervell que ordenava i plasmava la G r a n H o t e l de p r i m e r o r d r e . G r a n d i ó s menjador. Lloc de r e u n i ó de la c o l ò n i a estiuenca SALÓ LICAT DE FESTES Magnifica Terrassa. Esplèndít parc. Caielaccio central - Taxis - earaige - ïeieion, 10 - Oüerl tot l'any EI. iiHNKiM K niiinn 11101101 ROSENDO SALA VALENCIÀ. 11 CAMPRODON N o deixeu de provar 1^ sopcy S A L A puig resóleiv el problema de* la alimentació més sana i nutritiva. SOPAS-SALA Jll IIIIR H lltllIlB II el m Btlt lis IH. b l'imi iki iltn HI I Pilti I inn Sn li u ulH nuMt t Mfun 1 titi ih itMMa losep n / Oller 1 Padrol LC~:)REQISTRADAr-:>\ RoBla <e la awivewltat. e^wccL·oN A li mil I Ml ib iiiitifib «tiUiíNtt 12S tti. il miit PlHIlll ÉltílNl M É tS]l Aúnque los hechos àcaecidos en la poXtica internacional en el aflo finido, venían jniciíndose en el anterior, no por ello deJMh de tener importància. Ateniéndonos al poco espacio de que disponemos para nuestracrònica nos limitamosa res^nar los tvÚB iniportantes. Nacional Socialismo Al final de Enero y con moiivo de la dinnisión del Gobierno Aleman preaidido por Schleiíher, se lleva a efecto la instauraci6n del nHcional-yocialiitn o, acontecimiento, qoe hizo .fijar la atención de todos los comen* taVistss pú-blicos sobre la nueva política atemana. Esta ae ínr eia con una tuerte camparia contra los judios \ conruniMss, habiendo lïons·'guidò expulsar al extranjeró mas de 8o,0O0 itraelitas y que erj la actualidad, no haya quien ae atrevaa hacer una manifestacíAn marxista dentro de! terriíorio aleman ni p&btíca ni privadameiite I<a impresiiSrt cüuaada por estàs enérgicas medidas, unida ai espiritu revtsioobtat que con respecto al Tratado de Versa^i^ hab^íNuastenta^l» dur a r é U oposición, el «uevo Jeie deï Gobií^ftò Hlt4er,mJbR,. causa de que en el m^sde Mayo se pre(lp)era un» extraordinària atención mundial al convocar una sesifin del Reichstag, con el solo objeto de que el cancitler pudiera rxponer al mundu los puntos de visla del Go$i«mo en cuanto a la poVftica exterior; a tanto llegd el reeelo de laii niciones que el pr^idente de los Estados Unidos congideró oportunob·· cerun llamamiento a tos Gobiernosdetodo·kMpaises, recomíendfindoles la reduccidn de los armamentov, y que «k^bian abstentrte de enviar tropas mas alii de la» irontexs». N o podemos asegurar KÍ fué el men8i>je#é EcMN^^It qae influyd «obre Hitler, o bién que era RU piasimiento propio, lo cíéNO «é, que «•! Canciller, sin renunciar í loa reivindicació-ncèiiè su p'^s, se expresó de una forma moderada, preierieftdo el requerimiento a la amenaza, y s u discurso, iué un dtut^rtede concòrdia y màs aun pacifista, haciendo desapareet!r ttm «Ü mísmo la tennión de inimos que'Sehabia apoderadií deiaé cfenctlierias la cual volviò a reptoducirceen Octubre Ahimo con motivo de la retirada de Alemania de I» ContereatH» è*r Dèiarme. - MUNTANYEN, lución de loi grandea probieijias n)undtale<, m.» han aado resultado al^uno; todo ha quedado tan emarífíado como loestaba en el 1932. La continuidad de aplazamientcs de la Conferencia del Desarme nos hacen pensar en que este problema es insoluble y. desde iuego, !o serà mientraa a la Còmisi6n de técnicoa eitcargada de reFoWer el mismo no lareemplaze. una coniixión de hombres de buena voluntad, Pos giwndes potencias hiïn sido baja en la misma, el Japon por uegarse ha Hceptar el inlorme del los Ig"* y Alemania por n clamar |;> igualdad de derechos, expecirflmenlp en losarn anvenlos. Ni aún en aquellos conflictos planteadoH rntie bi< pi-qudlas Repúblicas Sudamericanas, Bolivià j Paraguay por la cuestión del ChaCo, y entre Colòmbia y Ferú por la posesión de Leticia, ha podidoevitar el ('omilé del Consejo de la Sociej» dad de Naciones nombrado a diciío objeto, el que estos pueblos bermanoa se bombardeeh y ametraÜen biibaramente. Al mismo tiempo, las cancilIerSas parece que han decidido entenderse directamente. asi lo demuestrà Us conversaciones aostenida» por el Comisario de Negocioa Extranjerns de i»8 RepÚbliceii SoviéticiMi Litvinotf con los Estadoa Unidon, f^ttci» é Itàlia, l»ii negociacipnes franco^alemanas, ^a firma deil Es^O-de los Cuttro, v^ de loa'tratadoa de no ag/rRtfl'n - ^«atM«iQ«,yKtMl». ^ ' ^ , ^ ^ ^ - ^.....^^^^|, ;feAlíïn·*a'r1a'y'1»ft^d'rtfaréttfeàmente algunas potencias han tanzado la idea de ir a ttna reforma total del organismo de Ginebra, idea que ha sido rechazada por parte de Francia y la pequefta entente, por lo que gerj imiy difícil que; dicha iniciativa sea «ceptada. Economia Tampoco es;lavor»lkteel balance del aüo ifinidocon referència «I prtAlfpMi rcon^Sintco: aranceles, camUios, créditos y otrasc«MeaÍk·nes «ne}»» «1 mismo aiguen en igual estado que lo Mtaban »ht·riorfnente. I.» Conferencia Econòmica Mandi»! «febrada eit Londres «n el mea de funio, naufrago en el momento en que hubo de tratar de aígún puntu esencial, como lo tué la estabitizacidn a base del patròn oro; LLUÍS OLLER DKNTIfttA SocMad de Naciones VISITA TOTS BUS OIUMSNOSS El »no,i .933 ha aido un rudo goipe para la Sociedad de Nacionea. Las reunionc» «el^nradaa por i» misma para la so» I «ANT liee«a -ttr •, CAMmiODOM ^4 -4=r ^ í ísíS^ ïUíjír *'j(' i t . * í'ji'^^j'' 3 RL MUNTANYENC fracaso previsto, desde el momentoen que no pudo lleg>arse a un acuerdo en las negociacioneapreliminares que se Itevaron a' cabo en la Casa Blanca, por iniciativa de! preiidente Roosevelt, entre éste, y los repiesentantes de casi todos los Gobiernos del mundo. Después de esta tenlativa de cooferación internacional merece destacarse la valienle y tnagnfficaintencíón del presidente Norteamericano, hombte enérgico y reílexivo, el cüal -coh amplios poderes del Senado se decide ha implantar en sus Estados un programa de hanfamiento económico. El mencionado programa dicho en líneas generales; consiste, en defender la agricultura dàndole igual protección que a la indústria y aliviandolo en lo posible de los impuestos que sobre la misma pesan. En cuanto al patrimonio nacionali propugna por una distribución racional del mismopara el pueblo, mediante ieyes financieras a'ese efecto, Mucho se ha escrito y cOmentadoesleplan vanguardista de reaurgimientr económico, però el resultado no puede ser mas haiagueilo, segün datos facilitados por el cnnsejero de la NRA Donal Bicheberg quecopiamos: nucve millones de personas empleadas que carecían de trabajo; tres milíones en la indústria, dos millones en obras públicas y cuatro miiloneà en trabajos temporales, por lo que respecta la agricultura sus ingresos han aumentado en el 55 por loo. Impresión qeneral , l-a impresión q u e ' « deduce del amhienle de la política mundial en !os úttimos.3^5 dias transcurridus es que cada vez se va haciendo màs difícil identi {icar a,lo^ pueblosen un sentimlentocontinentarhumanitaïio y re»tablecimien,to económfco. No quitamos ni ponemos.... pesi m is mos...- però clàramente se ve que ha desaparecido el ànsia de paz qpe invadió a los coraznnes después de la gran guerra. Es absurdo y bàrbaro (però desgraciàdamente cierto) que cada dia sehabla con una naturalidad que espanta de un nuevo conflicto armado, sin telier en caenta lòs quince millones de muertos del anterior, sin tener en cuenta, que de producirse aquél no leeriamos tranquiiamente las hatallas en la prensa, puestoque là futura guerra no respetarà fronleras, arrastraià tcdòs los pueblos y sieria el fin de la actual civilizazión; pesadiUa horrible que çontinuamente se ctemesobfe la humanidad, y que desde luego no podrà extiparse mientras no l e rc^fyra laúaica iórmiila qiie çxitte, la e^cuela4,educar al niflo para la paz en la escuéla, haciéadole comprender de una forma rotunda y concreta que no hay nad£ et que justifique la impune matanza èntrç >o,<i hombres. : TRANSPORTS AGENCIA CUADRADO CAMPRODON Carrer d? Cantallops, 26 TBL. núm TRAFALGAR. 7 4 Tcilf(Mi( 24SM A. ffiORRA • • %Í-9Í4 ' • (t) Una comission designada por la S. de N. para que estudiarà los svcesos de lA»bclinria, la cu»! dictamino por nnanimiddd que las operaciones japonesas no aparecian del -tiado coBK) nedidas de ieglthna defensa. ^ ^ 5 iniiM ' lnilli.iiiiii)ii«riM Reunió política El .Comitè Comarcal de Lliga Catalana ©ns prega la publicoció dates següents notes: «A la xamosa sala del Sindicat de Turisme d'aquesta vila va tertirlloc el diumenge dia 30 del passat urtq reunió d'adeptes o simpatitzonts de lliga Catoipnqper-a sentar4BBlMse«d«Jací)|ííí»»ci6, en aquesta vila d'un centre comarcal adherit a aquella entitat política. Les circumstòncies del mal terrps I demés que es reuniren en aqwH nrament feren que no pogués reunir-se el número de vehins que segurament hi hootrien acudit i atxò fa que un altre dia es tornarà a repetir oquella. Entfetant podem ovençar queia trentena dels Assistents donaren una prova de fervent enfusIosMe i es prometé tothom un gros èxit de la fütBfO brgonítzació. Residiren kt rennióel batallador catcrfonista Dr. Agustí Riera de Girona i el Sr. Ralel Gay de Mçntell^, delegat de Uiga Cútalona al districte. Tots dos prengueren la parada perb exposor briltontment el programa del partitii èa qecessHài d'ag'üpor-^·én \inQ 9nfttaiicómarcai, tol com s'ha feta totes les coma rcpies gironií»»». «Aquesta Cotufesfóorgónilteòdòra^é® creu en él deure cívic d'exposar a t0ts·él«eífainen*sdcijueétcf comarca fa'conveniència i l'utilitat de la creació d'aquest organisme puix no solament les modalitats de la vida actual ho exlgeíjfen< sinó que k» conveniència de ccfda un ho demanen. Han passat els temps en. que l'indivtdu ailtot i sol podia discórrer en la seva ruta social, puix de la part política jo hi havia qui s'en cuidava, més r ten as (attr* sant antotri, 3 ciraprodofl EL MUNTANYENC bé o més malament; avui no pot ésser; l'individu sol no pot res sinó s'ajunta, sinó uneix el seu esforç i la seva và lua personal a la d'altres individus que poc més ò menys pensin com ell, sinó està oblidat a sofrir en tots sentits la , més pregona derrota en les seves octiviíats i interessos. De Lliga Catalana pot dir-se que lo catalanittat és la base de la seva actuació, opiegant grans contingents de diversos matissos, tant en sentit politic com social. Hi cap gairebé tothom i tal vegada això li ha donat la supervivència de una llarga duració i el que s'hagi adaptat a cada moment històric de! moviment nacional; és una convivència de sentiments i de ideologies, més que de prin cipis rigids i hermètics. Aque-^tes consideracions poden servir a jui d'aquesta comissió o comitè, de programa o d'invitació a tots els que amb bona voluntat vulguin acompanyar-nos en el nostre esforç per a portar totes les millores i tots els avenços en tots sentits, materials i espirituals, a les poblacions d'aquesta comarca.» Una carta als Sants Reis En els últims moments de la nit, quant les negrors ferért^ues van desvàneixent-se, fent lloc a les primeres claríaines, que per l'orient anuncien el nou dia, el pobre nen també es despedia de la vida. Aquella nit tebiona setembrina havia sigut l'última de les que havia durat la malaltia, per tant, la més terrible; el pobret Joan — que aquest era el seu nom — prou se resistia, prou havia lluitat, defensant-se contra les embranzides.del mal que poc a poc anava engolint-s'el, però tot fou inútil; la ciència dels metges, 1^ pregàries dels pares, les amorositats de la mare, rés \Hv}àgaé^ t »qUe8 ofec, aqfu^ pM^(% tan d<doréi 'atiava creixent, privant-Ii p<x: a poc l'ús de la paraula; ja no enraonava seguit, podia articular únicament, i encara amb grossa f i ^ a , les silabes petites, fins que un esgarrifós carrisqueig de dents i una última alenada apagà el cor vençut i amb ell la vida. Han passat uns mesos i avui, vigília dels sants reis...., nit d'ensomni pels infants, d'immensa alegria quan cavalcant els reials corcers baixaven del cel acompuiyats dels Iboirallons de neu que blanquejen les porpres dels vestits.... els pares del malhaurat fïllet escriuran també una carta que l'última nit, amb aquell desig de viure, havia demanat a la mare que li escrivis ak reis.... ]xrquè l'hi portes^n forces coses.... i també els hi en demanaran una de cosa és sants rets.... una sola.... que els hi portin el iien...> que els hi retornin el petit Joan.... una nutrída votació si es té en compte que en aquesta èpo-. ca de l'any hi lian molts camprodonins a ffòra. La victòria correspongué per una majoria aclaparadora a la «Candidatura Republicana administrativa» que assolí 317 vots. La del «Front Obrer» n'obtingué 139. Així, doncs, el nou Ajuntament estarà format per majoria per En FRANCESC SURINYACH BORRAT En SEBASTIÀ SALA ESQUENA En PATLLARI MOLAS MATEU En SEBASTIÀ ANGLADA ROGER En ANTON CLARET COMA La minoria correspon a JOSEP VILA DALMAU JOSEP FELIU RODÀ Formaven part de l'antic Ajuntament els Srs. Francesc Surínyach, Anton Claret i Sebastià Anglada. Com sigui que la premsa barcelonina ha donat un caire polític que no tenia a la candidatura Republicana administrativa, atribuint-los-hi uns una significació dretana, altres d'esquerra, els regidors elegits ens preguen la publicació de la nota següent: í «Els sota-signants, candidats en les passades eleccions, remerdem coralment a l'opinió campròdonina la confiança^que ens ha depositat i fem proiiesa de portar al Consistori els batecs i els anhels de la vila que ens ha elegit i —tal com dèiem en el manifest electoral—per demunt de les lluites de partit i de les baixes passions polítiques. Ens veient obligats, així mateix, a desmentir la significa-, ció política que la premsa barcelonina ens ha volgut,atríbidr;- La nos;^» candidatura, per la seva concUdò s^ftíca^,. no podia ésser ni de dreta ni d'esqüerra, sinó simplement una candidatura republicana i administrativa. Altrament, de no fer aquest aclariment, hauriem comès un greuge envei»,. els que ens feren l'honor de presentar-nos.^ Entenem, però, que això no és obstacle perquè cada un dels elegits, ^ntre el clos dels partits o fora d'ells, defensi els ideals de Catalunya i República que a tots ens son comuns i a tots ens son cars. Camprodon, 17 de Gener de 1934. FRANCESC SURIAACH SEIASTIX SALA PATLLAKI MOLAS SEBASTIÀ ANGLADA ANTON CLARET VALENTÍ PUNESAS PERE CLARET. Les eleccions a la comarca Per. primera vegada en l'historial de la comarca, la lluita electoral va despertar en els pobles vehins un interès mai vist. Excepte Setcases! Frdxanet, on es presentava una candidatura, en tots els demés pobles la lluita fou empeCamprodon, 4 <fc gener. nyadissima. A Llanàs es registri él cas curiós d'un empat a 144 vots que assolí cada una de les candidatures en lluita. Diumenge caldrà repetir l'elecció, que serà renyícb^ma. A Vilallonga de Ter sortí elegida per tres o quatre vots de Amb la tranquilitat i el tívfeme que són norma d'aquescbferència la candidatura d'Esquerra Republicana. A Molló** ^ ^^^f^^*^. l««leccions peí « r^dors' sense que triomfi per gran majoria la candidatura reptd>licana inde|íl àtè» M#itltí·lent vingués a pertorbar la tnuiqtdlitat de pendent i a Sant Pau de Seguries per una notable majoria la diada electoral. Dues candidatures en fttdta, l'una, la triomfa la candidatura patrocinada pel Centre ^Republicà «Repil^fel·Admitristratíva», fòrmadd {Msr industrials i co«La Unió dd Poble». merciants; l'altra, la del «Front O^hn^ que com incKca él ' Mdgrat k passió posada en la i lluita no ocorregué entítol era integrada per elements ojbrers. lloc cap incident desagradable. El contingeirt de votants no fou tan Crescut com en tes deccio«i9 per a dipi^its a Ceot^ no o4>stant, cd remürcar Resultat atectorals FL MUNTANYENC Josep trolomé, Rafel Anglada, Antoni Molas i Ramon Coma. La junta de la secció esptHliva la componen- Martí Magret, Artur Vila, Josep Cabanach, Francesc Blanco i Martí Vila. Del (RUIÇIL Hs remarcable Jfentusiasjne. amb què els caiTipi-odonins contribueixen mitjançant l'aportació de tota mena d'objecté^ a l*obra del liostre Museu. Això farà possible que lo que semblava simplement un somni pugui veure'» realitzat. , , _ A eontinüacíd donem u m relació de les persones que darrerament lian fet dlgun donafiïi i ens plau elogiar d'una manera particular, l'actitud i là prov» d£ carirtyo per la noàtra vila donadt per i'amtc Roecend Sala,desprelwnt-se generosament d^una colecció d'objectes, algun d'eils força intercalant. ' ' v . h* secció recreativa serà dirigida per e b socis; Antoni Galí, Manuel Planesas, Jeaa Mdcion, Agustí .Solí i Andreu Vila. tdfve. El quadre d'aficionats de la Societat ReMaJxença Camprodonina t»{i assajant ^ r a rrprese.itar dintre poc, el bonic drama H^'s-aqui la segona llista detaWify<éÍl4onatits: A. Cabanes, I. Costa, H. .Sala, P. Bonadd, R. Morer, Cataí-Cafl^ïtcdoní, W. Ayza. M. Vila.J. Casals, V. Planesas, J. Badia, A . Toralla«» U,, Bofiada, J. Oarét, R. Pujol LI, Pujolar, J, Pujol Subirós, J.Morell. Atots ell's ena ( ^ a donar Ità gftK^s i esperem que continuaran ajudant»nos. ' '• \- La Creu de la Masia i el xittóa sainet Paranys de tamor. Visita. Darrerament hem tingut ei gust de saludar als nostres carfssimsamicc.Un. Joan Margall, Vda. Brandia, Miquel Llobet i Agus. t^Al!oaelia. • la-lvfnieí. ,. Utm KCStKI. Rn les darreres oposicions celebrades per a nombrar nous Mestres, varen sortir aprovats Mestres en propietat eli joves Camprodonins, estimats amics nostres, En ^ ^ n BertranpetM i En Pere |unél. La més coral f<elicitacid. M·rtnertdepOWaclé.' fil iBO**í**fM|ifarroquial durant el finit any 1933 ha sigut a la nostra ipv*toí^é'é '«pj«*^l(j, Balfeiga: 26 Ca^amevta:- 1$', ' Defuncions: mkm*^ 2? Artlb-íl'^naliçj de!*!» po|4^a d« MA e«í^tiéta M ^ . 1 ngut després, de "arga tem'adoquinament del pont de QlriSMt En un dels darrers números del popular setmanari barceloní Mirador hi hem pogut llegir una formosa ressenya de la nostra comarca, lloant-ne les sevts excepcionals condicions turístiques. ' Ea autor d'aquest trebaU d nostre excelent . amieel periodista En MaiHKl Vesa. Santa Maria. teatre. Cal esmentar les funcions de teatrç donades al Casal Cainprodoni els dies de Nadal i Cap d'Any ^a càrreQ^e l-'£scola 'Catequfiífli^ <)iw dirigeix el jove i actiu Sr. Vicari Mossèn Jqan Bucb.. • Ui^ -^ .T&« d'eipgjaf l'acert amb xjué eispiètfts; aficionats representaren fys /'d£for£^(s, esse.nt moltapiaudits i felicitats per l.a (^currencia qi><,Jii assistí,^'.'^ ,^;^^ ,,,.,>,-v.;;.^--í-; í·;-,·l·ii:·..- :- *«ÍT' - - ,vr.^- ' , ' ^ ' .•,4'^ Patee·e·t/ La-ilBrdè{jVveàinrc'hosfre En Domèf^rtií.'Tenas s'ét \\H 'f, enjoiada amb el naixement d'uria kamòsa nena, MÍkg/íQ» al mon amb tota 't. felicitat. '^ 7'ambé s'han visi pares d'una xamosa nena els espútoa^icart Domènec i Carme Surroca, residents a Barcelona. " ».^ Defnndé: Ha mort en aquesta vila el conegut comerciant En Pere Picolà, essent, la seva mort ge'nera'mcnt sehlida eníre e!s . « r . 4 i ^ ^ ^ i ^ s i çoifi^-. cans. . , • . • . , • ' '"'"••. ••' ' També el dia 29 del passat morí el conegut i6d5»ít^f fvsl«r£n Josep Bertran Coma, pare del nostre bon amic N'Anselpi, BerUan., Als familiars dels difunts trametem des de íifüesftïa planes nostre sentit condol; > ' '• ' '";'' ^" ^ DR. J . FERRER E 4 MitgililNssiiiil US PHXiMOH M mm it [límin Temperatures mniíiistr·deí per l'observador de NaSHüMi restadóde Preixnet-CaMpro^Hi en Josep Bataller Dia Màxima Pronix Minfna I 3 2 —I 8 Jè 3 8 6 -9 —6 ~9 —9 •'§' 7 8 9 10 lO II 12 9 8 —-^ —8 —9 — 10 —Jto —6 3 4 5 6 r: Consultori de Cirurgia i Ginecologia, lots eJ a RÍPOLL - Plaça de la República, 1 - 2.on - Telèfon,, 51 Tots els dies de 7 a í)) Passeig del Born, 10- pral. - 2.' BARCELONA . > V \-%P^t^r' lel. 25845 Casaiveilt. EÍ dia'4 v&ren contraure matrimoni «1 aquéíta vfla el jove N'Antoni Juncà amb la gfentil camprodonina Na Mírití Busquets. Ld nostra enhorabona. ^ ,!•::-!,*„•»• Cawrt it ^atet. TaJ com preveuen els Estatuts, la Societat Renaixença Camprodonina, ha procedit al canvi de Ics seves juntes: Han ehlVat a formar part de la )unta Dhtclivff^fff^'l§0giífsl¥ifl°^n^ri^$tlcretan. Josep Forallas, tresorer, fere Anglada, vis-president i Miquel Costa, vocal. La junta de !a seccid cultural la integren els socis:, Jaume Iglesias, 13 14 15 l6 '7 18 19 10 •^y 11 II -i 13 7 8 —3 —4 —4 —4 —S ro 14 o«5 -•05 —I -3 _o«5 ï'5 —I o 0*5 —o'5 —I 2 4 4'S 5 I'S 2 3 4*5 EL MUNTANYENC ORAN ONE RIOAT Dissabte i diumenge, dies 20 I 21 de Gener de 1934 JANCT QÀYnoa MOMCCION CHARLES grans artbtes grans pellcules El Caballero de la noche per JOSEP MOJICA i Recién casados per la parefla ideal JANET GAYNQR I CHARLES FARHELL . •' V •^^^f^,^à V--1-|; » UN MAL RECEPTOR ' Ei tl MARTID40 D E i O I DO U N RECEPTOR I^HILIPS 6S lA MAS ALTA GARANTIA EN RADlO *^MlHÍfel^AA, MMUwAA l ú a A a i M . ««MAgM J ^ M A M A J A M A •. ' ' ^ I k . · . · i " -ííií. I.f.ift, 4~4^. • FX MUNTANYENC i| Auio-TAXIS CU/ADR/\Dfl I TEIEFON 5 Taller de reparacions CAMPRODON Àuios de lloguer per a turisme i excvxtdóna. fWREMTA ANGLADA í Sebastià i Per€ Anglada Roger Clrrer de València, 15 ;' Í« «« CAMPRODON treballs At \ut. mitatlu m liiy nrmt. Mmfttan ünií Ml ' C » L > F A C C I Ó CWiTW^fc. ( . / Tff#F0H,7 CAMPRODON lnilllllltlltllllllMIIIIUIWMIIII>llll|||||||||||||MH|||HIIIIHllmillimBllll«M»m·i«m......»....^n„„„„„„„^ gwlwttW «'0htt itton»«ht. Ü g L g M j y 1 «yl^»- 6s?«Wlt3l t. Il«yw^t,ti.»l,, WHHiifl. tato 4( flM* 1,«Í;^ n u 0£flNTOfiliMOiaS .ÜS.·il·'..: KeAilla 4'Or «I^HItM«rfmis K «»cilHH»(fi«llar«i la 4t « N N ^''^^^ <>« Valencià, ai Peix fresc UI..III..UUIMMIMU.mill |.Exceie„tme„tshuateneI ; | P í É . y I i r j l | , » | _ , ) l f Hotel refonn«.™b » „ . I llocmíscèntnc ' ''P*'<<' O l q | | g | | | | | | l ^^ M pies i «p.i6«s h,bi... IIde ia vila. Bohic rníra^i*^ ^ 4(( cioíifc Higièncí Confprt. '•jc^im-' •! .'•• ^ n o t ' ^L* fe?P;f^ E^aiflsvterrass». - Recomanable als taristes i tttMmUla , . Servei a coberts i a la carta. ^xmtionkus. .. ^mL·m^L·mmuii4itíim lttMUtKsssBiíaxsseBseaíasíSís:mtííaittsassí^^ I EL MUNTANYENC ï?^ ifsiíL· èmv a Bj|rce1òna río idèixeu de fer nqa visita al ÉlÉIUllfi Carrer Palines,12, xaBl·ihb Sonda Ualversitat Proptetaf ÍK}». (aiailia camprodonina •Mi ÀGENGiA DE TRANSPORT irtmiiiinii GI^ÀU i SALA Camil Güell AlH a tot-liera hi ttokM«i meitfaTs i b<«n4fs^B^ tó i BARAT. — -jt ' í WMIIIIIMIIIIIIUIIIHinillllllllllUIIIIWIINIIIIIIIIIIIIIIIIIIUI ^. -^ - siNTsii I nreMNi • «me i. w t t i - rmeita. w Desatx central dels Camins de Ferro delNort FACTURACIOl^ DIRECTES DES DE TOTS ELS LLOCS P£R TOT ARREU D'ESPANYA Conce^ovari ét TkníkAHú'Avaomóvüi Camprodon, S foan AbadjivieSrÜ^olL· Olot, M0U6 i Setcases F^r encàrrecs i diespat}^ de billets a Barcelona Central del Nort 'li I DIPUTACIÓ, 257' íà