Ahir a la tarda, vàrem assistir a la Conferència que el Dr. Julià

Ahir a la tarda, vàrem assistir a la Conferència que el Dr. Julià Blanco de Irsicaixa va
donar a Barcelona sobre: XMRV i SFC. QUÈ HEM DE FER??? Us hem fet un resum
del que es va dir:
La polèmica (científica i social) ha acompanyat al retrovirus XMRV des de la seva
identificació en pacients amb la síndrome de fatiga crònica (SFC), ara fa un any. La
disparitat de resultats obtinguts per diferents laboratoris i l’escàs coneixement dels
mecanismes de replicació d’aquest virus han limitat enormement els avenços científics
i per tant llur aplicabilitat directa als afectats. És necessària una reflexió sobre la
situació actual per poder definir els passos a seguir per part dels diferents col·lectius
implicats en la recerca sobre el XMRV, be siguin autoritats sanitàries, professionals de
la medicina o la recerca i per descomptat, els afectats per la SFC.
De la situació actual cal destacar els següents punts:
-La manca de mètodes de detecció del XMRV fiables i reproduïbles entre diferents
laboratoris.
-La possibilitat de que una contaminació sigui la responsable de la detecció esporàdica
del XMRV en humans .
-L’aparició de nous retrovirus relacionats amb MLV en pacients amb SFC (virus
politròpics).
-La identificació de la sensibilitat del XMRV a diferents antiretrovirals.
Una avaluació de les nostres dades posades en el context del coneixement d’altres
retrovirus, ens permet destacar:
-Els pacients amb SFC no presenten alteracions quantitatives dels seus limfòcits, tot i
que presenten alteracions en les cèl·lules B (productores d’anticossos), de les cèl·lules
NK i T (encarregades de la destrucció de les cèl·lules infectades). Les implicacions
funcionals d’aquestes alteracions resten per definir.
-El XMRV pot infectar cèl·lules humanes in vitro, però desconeixem els mecanismes de
persistència viral (per noves infeccions o per supervivència de les cèl·lules infectades).
Aquestes dades son vitals per determinar l’eficàcia dels potencials tractaments
antiretrovirals.
Seqüències de XMRV poden ser trobades en pacients amb SFC però també en donants
sans o pacients VIH+. El nombre de còpies sembla ser molt baix, i el seu potencial
patogènic desconegut.
En aquests moments ens enfrontem a un potencial problema sanitari de magnitud
desconeguda. Es per tant necessari preveure diferents escenaris de futur (tant positius
com negatius) i mantenir mesures preventives, en espera de resultats contrastats per
diferents laboratoris que ens donin informació de l’abast de la infecció per XMRV i del
seu paper en la SFC i altres patologies.
Cristina Montané.