l`ensenyament al masnou (1825-2008)

L’ENSENYAMENT
AL MASNOU
(1825-2008)
Francesc Fàbregas i Cardona
L’ENSENYAMENT AL MASNOU
(1825-2008)
Edita:
Fundació la Calàndria
C. Dr. Agell, 5. 08320 El Masnou
Tel. 93 540 40 72
www.lacalandria.cat
Disseny gràfic i maquetació: Josep Puig
Fotografies: Josep Puig
Correcció de textos: Àngels Gayetano
Producció: Ramon Ruiz Bruy
Portada:
Imatge de la 2a classe del curs 1933-1934 del col·legi Ocata.
El professor és en Josep Pericot Llorensí.
Dipòsit Legal: ??????????????
NOTA: cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o tramesa, per cap mitjà electrònic, químic, mecànic, òptic, de gravació
o fotocopiat, sense prèvia autorització dels autors i dels qui han cedit les imatges.
L’ENSENYAMENT AL MASNOU
(1825-2008)
Francesc Fàbregas i Cardona
Fundació
la Calàndria
Dedicat a la figura del mestre,
i en particular a tots aquells mestres que han ensenyat i ensenyen al Masnou,
i que han fet i fan de la seva feina
una dedicació exemplar d’esforç, qualitat i humanitat
envers els seus alumnes.
A tots ells, el meu agraïment més sincer.
Viure és batallar amb els nostres esperits
situats en el nostre cor i en el nostre cervell.
Escriure és, en canvi, assentar-se
i jutjar-se un mateix.
Henrik Ibsen
ÍNDEX
Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Història de l’ensenyament a Espanya a partir del segle XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
L’educació al segle XX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
L’ensenyament a Catalunya durant la segona República (1931-1939) . . . . . . . . . . .
L’ensenyament al Masnou durant la segona República (1931-1939) . . . . . . . . . . . .
L’escola franquista (1939-1970) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Llei d’Instrucció Pública (1857) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Llei General d’Educació i Reforma Educativa (1970) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Estadística dels centres escolars del Masnou (1974-1988) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu - LOGSE (1990) . . . . . . . . . . . . . . .
Ensenyar o Educar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Normalització lingüística a les escoles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Concurset de trasllats de mestres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Centre Educatiu del Baix Maresme (1992) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Centre de Formació d’Adults del Masnou (1979) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Col·legis que hi havia al Masnou . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
L’Acadèmia Bosch (1950-1981) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La Cooperativa Escolar Marinada (1969-1988) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9
15
19
25
29
45
61
67
77
83
89
93
95
101
105
111
123
127
133
Escoles infantils que hi ha actualment al Masnou . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
– Llar d’infància Rita Terradas (1967) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
– Escola bressol Petit Vailet (1999) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
– Escola d’infants Bambi (2001) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
– Escola bressol Sol Solet (2005) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Col·legis que hi ha actualment al Masnou . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
– Col·legi Ocata (1840) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
– Col·legi la Immaculada de les Escolàpies (1852) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
– Col·legi Sagrada Família d’Urgell (1914) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
– Escola Bergantí (1968) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
– Institut Maremar (1969) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
– Institut Mediterrània (1977) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
– Col·legi Rosa Sensat (1978) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
– Col·legi Lluís Millet (1978) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
– Col·legi Ferrer i Guàrdia (1982) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
– Col·legi Salvador Espriu - Marinada (1988) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
149
151
157
161
165
171
173
229
245
259
275
309
335
363
393
413
Història de la Rosa Sensat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Medalles de la vila concedides i relacionades amb l’ensenyament . . . . . . . . . . . . . . . .
Pressupostos municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Alcaldes i regidors d’Ensenyament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Relació de nens i nenes de 6 a 14 anys (1954) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Un correu electrònic als mestres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Agraïments de l’autor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
429
433
439
441
443
457
459
461
PRÒLEG
Tot quan tu necessites és en tu mateix.
Fun Chang
Què és educar? Em faig aquesta pregunta mil i una vegades sense saber què contestar.
Tornem-hi, que potser només ha estat l’impacte inicial: què és educar? De fet, el més
curiós és que tinc (com cadascú) centenars de possibles respostes a aquesta pregunta; així
és, moltes idees em vénen al cap només de pensar en aquesta paraula. Potser, al cap i a la
fi, educar és tot plegat: tot el que fem cap als altres i tot el que ens aportem els uns als
altres. Però, aleshores, és tot tan senzill? O se’ns demana una reflexió molt més complexa i concreta?
En primer lloc, i ja d’entrada, els éssers humans ens trobem dins d’un ambient físic i
social on, essent-ne conscients o inconscients, tenim el do de poder influir (educar) a l’altre i que, a la vegada, aquest altre ens influeixi (eduqui) a nosaltres. Podríem dir-ne, un
procés recíproc.
Succeeix així en els éssers humans. Però, i en la resta d’éssers vius? Quan parlem d’educar, ¿és només una característica específica dels humans, o els altres éssers vius del planeta també en gaudeixen?
Permeteu-me que m’aturi un moment en aquest punt. Suposo que necessito aclarir
idees per poder seguir avançant en el tema que tenim entre mans. A veure: si tant en uns
com en altres l’acció d’influenciar existeix, aleshores ¿es podria parlar de diferències a
l’hora d’educar entre els éssers humans i la resta d’éssers vius? Som diferents a l’hora d’educar? Busquem el mateix quan eduquem? Allò que volem transmetre coincideix, tant
en els éssers humans com en els altres éssers vius? Les necessitats són les mateixes en uns
i altres?
Si agaféssim la màquina del temps, veuríem que des de la prehistòria fins ara, el segle
XXI, l’ésser humà ha anat desenvolupant (a diferència de la resta d’éssers vius), el que jo
anteriorment he anomenat com a «do»; així és, un fet que fa de l’ésser humà un ésser únic
i especial. Espero estar d’acord amb tots i totes que aquest «do» màgic que se’ns ha regalat ha estat el de la paraula.
Un cop acceptat, millorat i treballat aquest do, un cop l’ésser humà ha evolucionat
fins al punt de tenir cobertes totes les seves necessitats bàsiques i no patir per fer-hi front,
ha estat aleshores quan, des de ja fa segles, els humans ens hem començat a donar diferents plaers. I un d’ells és el d’aprendre i conèixer la història dels nostres avantpassats: el
conèixer com hem arribat fins aquí i el per què som així. I aquest fet només es pot donar
per mitjà de la paraula.
Nosaltres, els éssers humans, hem creat aquesta cultura de transmetre tots els coneixements i avenços que hem anat fent, i fem, a les nostres futures generacions. En el fons,
d’elles depèn tot el que hem anat creant i enfortint durant milers d’anys. Les noves generacions són les següents per mantenir tot allò que han heretat i, en el fons, se’ls demana
que segueixin evolucionant i realitzant nous descobriments.
Però si em permeten, abans de continuar, necessito fer una altra reflexió.
PRÒLEG
9
Quan parlem d’educar, amb quina visió ho fem: ¿tenint present els nostres infants
només com a futurs hereus del nostre món i continuadors dels nostres projectes, o com
a persones amb sentiments i sensacions propis, i diferents als nostres, que reben tot un
seguit d’informacions que per nosaltres són essencials? És a dir, quan volem educar
¿partim del context social i cultural dels infants (i, per tant, dels seus interessos), o ens
és indiferent aquest aspecte, perquè ens preocupem més dels coneixements que volem
transmetre?
Aquesta cultura hereditària inicial es troba a l’escola; aquesta necessitat de poder transmetre coneixements i informació als petits de la societat s’ha tornat un pilar o objectiu
cabdal per als adults.
Però, en aquest punt, em pregunto: en el fons, tot i que les nostres necessitats bàsiques estiguin cobertes, ¿aquest interès en transmetre els coneixements no seria, en el fons,
una manera més de lluitar per la nostra pròpia autosubsistència? ¿La resta d’éssers vius no
s’esforça ja (de maneres diferents) per evolucionar i per ser més resistents als canvis
ambientals i/o a l’amenaça dels seus predadors?
Així doncs, tornem a plantejar la pregunta: en la seva essència, ¿l’educació dels éssers
humans i de la resta d’éssers vius del planeta es distancia tant de com ens pensem o ens
volem fer creure? Si més no, no cal dubtar (i ja ho hem vist) que la diferència entre uns
i altres rau en la construcció, per part de l’home, d’un sistema exclusiu per transmetre,
de generació en generació, els coneixements del passat.
Sembla que ja anem trobant un camí a tot plegat. Ha sortit, fins ara, en un parell d’ocasions, la idea d’una cultura de transmissió de coneixements. Tots i totes nosaltres en
formem part i som, a la vegada, agents actius i agents passius dins d’aquesta maquinària.
Aquests nosaltres engloba tots els moments de la nostra vida; però el moment clau i inicial de tots ells és el de quan érem uns infants.
Suposo que si cadascú fes una reflexió de la seva llarga escolarització, sortirien molts
records. Records en forma d’adjectius, de sentiments, d’emocions, d’experiències, de
vivències, d’anècdotes, de detalls… (tant des d’un punt de vista positiu com des d’un
punt de vista negatiu). I d’entre tots aquests records, segurament, ens quedaríem amb un
o dos moments que, per cadascú de nosaltres, haurien significat molt més del que ens
pensem.
I aquí és on jo vull arribar. Tots aquests records íntims, personals i intransferibles que
es troben dins del nostre paquet d’alumne, ens poden ajudar a fer veure que aquests no
han de ser sempre pròpiament educatius; així és, aquests records poden fer referència a
records socials, personals, maduratius… Fins i tot, podríem parlar de records que, possiblement, ens han influenciat molt més a l’hora d’escollir un camí o un altre de la nostra
vida que no pas els altres records que anomenaríem estrictament educatius.
Però, ens hem parat alguna vegada a pensar què ha estat per nosaltres (per cadascú de
nosaltres) la nostra estada en una escola? o en un institut? o a la universitat? La pregunta no tindria més transcendència si no fos perquè, en aquests llocs físics i geogràfics, se’ns
determina el nostre ésser, la nostra manera de veure i d’entendre la societat que ens ha
tocat viure, i de construir el futur que tenim davant nostre.
Ara, si em permeten, proposo fer un exercici de memòria. Si us plau, per uns breus
moments, pensem en la nostra etapa escolar…
Quan parlem d’educació, per què no podem parlar de les ganes que teníem per sortir
al pati i jugar a futbol amb la pilota que havia portat un nen de la classe? La necessitat de
10
PRÒLEG
córrer, de jugar en grup i establir unes normes; saber respectar les condicions del joc,
saber guanyar i/o saber perdre. El joc és una de les primeres formes de relacionar-se dels
infants envers el món que els envolta.
Quan parlem d’educació, no podem deixar de parlar d’aquell/a millor amic/amiga i
de qui tenim un dels millors records de la nostra vida. Agafar confiança amb una persona i poder explicar-li tot allò que necessitàvem dir i no sabíem com; el compartir
moments de tot tipus, bons i dolents; el saber respectar el seu punt de vista i intentar
entendre’l... Tot això era un primer contacte amb el valor del respecte envers l’altre: respecte pels seus punts de vista, respecte pel seu caràcter, respecte per les seves ideologies...
Quan parlem d’educació, ¿no podríem parlar també de la necessitat d’anar a l’escola
a veure els amics i amigues, i canviar els cromos de moda, jugar a bales, o explicar-los la
nostra última aventura? Una aula no només eren les quatre parets que ens veien créixer
i aprendre; la necessitat de saber que formaves part d’un grup, de saber que entre tots i
totes us ajudàveu i compartíeu aniversaris, festes, victòries i derrotes, aprovats i no aprovats…
La importància de la companyonia entre tots i totes, el fet de compartir tot el que ens
passava... Ens consideràvem iguals, els uns als altres; sí que teníem maneres de fer diferents i caràcters també ben diversos, però entre tots fèiem pinya i ens necessitàvem els uns
als altres.
És aleshores quan apareixia aquella necessitat de comunicar-se per sentir-se escoltat i
per saber que formaves part d’un grup de persones iguals que tu. Lluitaves per buscar la
manera per integrar-te en el grup, per conèixer els ideals dels altres i els teus propis.
Quan parlem d’educació, també podríem fer referència a aquell/a mestre/a que ens va
saber transmetre molt més que un logaritme, molt més que la llei de la gravetat o molt
més que la norma per accentuar les paraules agudes. No només coneixements, sinó també
aquella curiositat per conèixer, per investigar; aquella idea tan bàsica del fet que, abans
que res, som persones i la bona actitud és el primer esglaó per triomfar en la nostra vida.
Aquella persona de la qual recordes la seva rectitud, però a la vegada aquell sentit de l’empatia que la va fer apropar-se a nosaltres.
Quan parlem d’educació, també tindria sentit poder parlar del primer i inigualable
amor de la nostra vida. Aquell noi o aquella noia que ens feia sentir especials a dins de
l’aula, ja sigui per veure els seus ulls plens d’il·lusió o contemplar la seva rialla que ens
desfeia. Sempre serà el primer amor. Irrepetible. El més especial. Controlar les reaccions
del nostre cos era impossible, perquè els nostres sentiments es barrejaven amb d’altres i
ens feien estar alterats.
Per poder créixer necessitem, en primer lloc, conèixer el nostre propi cos. El sentiment
pur, l’amor, ens donava una nova perspectiva de la nostra vida, una nova experiència que
ens feia entrar en el món dels adults. Començar a conèixer el propi cos per poder entendre’l. Com podem oblidar aquells moments on lluitàvem entre la innocència «de sortir
de l’ou» (com es diu popularment) i el mostrar-nos prou madurs per poder seduir-lo o
seduir-la? Malgrat que la majoria d’aquests sentiments ens han quedat íntimament guardats, no podem amagar la seva gran vàlua.
Quan parlem d’educació, ens hauríem de referir al viatge de fi de curs que, potser per
alguns, era el primer cop que marxaven sense els pares i mares, i el primer amb els seus
amics i amigues. Un primer contacte amb l’autonomia i amb la independència: enfrontar-se al món un mateix. El començar a resoldre petits problemes quotidians un sol, sense
PRÒLEG
11
el suport proper dels familiars. Començar a sentir que un mateix era el protagonista de
les seves pròpies decisions i acceptar les possibles conseqüències dels seus actes.
Quan parlem d’educació, potser hauríem de recordar el mal tràngol que ens va fer passar un examen: aquells nervis que començaven per la panxa i s’anaven apoderant, de mica
en mica, de tot el nostre cos. Però, d’alguna manera, acabaves treien idees d’on fos, o t’arriscaves a fer preguntes amb gestos perquè el company o companya del costat et donés la
resposta adequada.
Buscar-te la vida per tirar endavant; fer front a una situació complicada i prendre una
decisió, correcte o no. Saber utilitzar els recursos disponibles en un moment determinat
i treure’n profit. Era tot un treball personal per poder prendre consciència que, per avançar i evolucionar un mateix, era obligatori voler-se superar una mica més cada dia. Per
això, sempre acabaves dient: «Per al proper examen estudiaré un mes abans».
Quan parlem d’educació, també podríem referir-nos al sentiment que tenies quan eres
el gran de l’escola, quan els altres nens i nenes dels cursos inferiors et miraven, t’admiraven i tu et senties important. Era el moment on descobries el que volia dir ser observat
pels altres i, d’alguna manera, veure’t amb l’obligació de mantenir un rol d’adult; sentir,
en l’aire de l’escola, la responsabilitat d’ajudar i mostrar-te madur davant dels altres alumnes i/o mestres.
La responsabilitat i la maduresa venien inclosos amb l’edat. I és que, la veritat, ser el
gran de l’escola no era qualsevol cosa... No! De dins nostre en sortia tot un seguit de
bones accions, de bones paraules i, per altra banda, et senties respectat i algú a qui es tenia
en compte.
Quan parlem d’educació, també podríem explicar els primers símptomes d’independència que ens proporcionava l’estudiar en un institut: tenir l’excusa d’anar a estudiar a
la biblioteca del poble (per estudiar o per fer un treball), o de tornar a casa sense pressa,
i pel camí que tu volies.
Anar a l’institut ens feia entendre la importància que tenia saber distribuir-se bé el
temps: poder realitzar totes les feines de l’institut i, per altre banda, quedar amb els amics
i amigues. Així és, en aquell moment entraves en aquell joc on si els resultats de l’institut eren bons i acceptables, rebies a canvi un mica més d’independència i confiança dels
pares i mares per gaudir més del teu temps d’oci. És veritat que era una arma de doble
tall, però sempre acabaves entenent que si tenies un bon rendiment escolar, la compensació era molt agradable.
Tot això i moltes més coses i moments que m’he deixat formen part de l’etapa escolar
de cadascú de nosaltres. I ara torno a fer la pregunta: què és educar? Tots aquests records
esmentats fins ara fan referència a l’aspecte més personal de l’escolarització d’un mateix.
L’educació, hem vist, no només és un notable o un insuficient, un «Progressa Adequadament» o un «Necessita Millorar»; no és només un 4,8 o un 8,6. No podem respondre
a la pregunta «què és educar?» només parlant d’unes notes que es donen cada cert temps.
L’educació no només és BUP, FP o Batxillerat, no només és matemàtiques i educació
musical. Tampoc seria representatiu parlar d’educar tot centrar-nos només en les assignatures que té un individu en una etapa o en una altra. L’educació no només són els exàmens de juny o les recuperacions de setembre. Respondre la pregunta «què és educar?»
no es pot centrar només en parlar sobre el tipus d’avaluació i/o en quin moment es fa.
L’educació no només és l’EGB o la LOGSE. Poder arribar a definir què és educar va més
enllà de totes les lleis establertes abans o d’ara, o les que vindran.
12
PRÒLEG
L’educació no només és pública, concertada o privada. Parlar de «què és educar?»
supera la diferència del lloc on es puguin realitzar els estudis i de quin tipus ideològic poden ser.
L’educació no només és un edifici. No podem englobar el fet d’educar dins d’una
estructura arquitectònica, sigui quina sigui l’edat destinada als alumnes.
L’educació no només és fer una Llicenciatura o una Diplomatura, o fer un Cicle Formatiu de Grau Superior o un Màster. La definició que busquem per saber què és educar
no se centra en el tipus de títol que pugui obtenir una persona en acabar uns estudis.
Què és l’educació? Què és ser educat? Què és educar? (tots eduquem en aquest món,
no cal que siguem mestres). L’educació va més enllà de les infinites respostes que podem
donar a aquestes preguntes. Cadascú en té una de diferent i, sense cap dubte, és la seva i
la que realment li val. No necessita que ningú li contesti per ell.
Suposo que necessitaríem temps si volguéssim buscar una resposta que ens satisfés a
tots i a totes. Seria inútil. Tots veiem i entenem les coses que passen segons la nostra percepció.
Així doncs, torno a preguntar: què és educar? Què busquem, doncs, en el fons
d’aquesta paraula? Quina és l’essència de l’educació, siguem on siguem, siguem com
siguem? És lògic fer una reflexió i una valoració de l’educació des del punt de vista
més estricte. És veritat que és necessari valorar les normatives, les lleis, la filosofia,
la manera d’avaluar els alumnes… Però el que no ens pot fer ningú és valorar l’altre part de l’educació: la vivència de cadascú. Per aquest apartat, tinc el plaer de dirlos que han de ser vostès mateixos qui busquin un moment i reflexionin com la
valoren.
En aquest llibre se’ns dóna el recull objectiu de la informació en tot l’àmbit educatiu
del Masnou des de fa anys i de tot el context sociocultural que l’ha envoltat. Llegir-lo ens
pot ajudar a confegir una primera opinió sobre com s’ha format la institució educativa
del Masnou. Ens pot ajudar a trobar noves pistes o nous camins de l’educació. Podem
entendre el per què estem aquí i com hi hem arribat.
En una primera part, el llibre mostra tot el marc històric i educatiu que ha tingut l’ensenyament català (i, de retruc, el masnoví) des de mitjans del segle XIX. I posteriorment,
ens ofereix una segona part més sentimental, perquè l’autor ha realitzat una profunda
recerca històrica de tots i cadascun dels centres educatius masnovins. En aquesta part, tots
els masnovins i masnovines, podem recordar la nostra estada en aquests centres i conèixer més interiorment la seva història.
Per acabar, he de reconèixer que em resulta difícil, després de tota aquesta reflexió i de
tot aquest munt de preguntes, poder establir una definició d’educació. Tot i així espero,
amb il·lusió, que tant a vostès com a mi mateix ens hagi ajudat tot això a acostar-nos una
mica més a la difícil definició d’educar, així com també espero que, aquesta reflexió, ens
hagi ajudat a pensar com volem l’educació dels nostres fills i filles.
Per altra banda, com a mestre, sí que puc afirmar i compartir un coneixement que he
viscut i que, per sort, sento cadascun dels dies de la meva vida: els infants ens donen coses
màgiques que només ells poden transmetre; a vegades, però, només falta que els entenguem, que sapiguem què volen, que els escoltem i que se sentin escoltats.
Jordi Fàbregas Flò
Mestre i antropòleg
PRÒLEG
13
INTRODUCCIÓ
Per comprendre les coses senzilles es necessita una ànima molt gran.
Arturo Graf
Haig de dir que he estat una persona bàsicament afortunada en aquesta vida.
He nascut al Masnou, he passat la meva infantesa, la meva adolescència i m’he fet gran
al Masnou. L’any 1970 em vaig casar, i entre la meva dona i jo vam crear una família, de
la qual van néixer tres fills que són el nostre patrimoni i la nostra alegria, l’Alexandra, el
Jordi i la Montserrat. L’any 2005 vaig començar una nova etapa en el Masnou, la de jubilat i la de ser avi, per tant, la de tenir cura dels meus néts Clàudia i Marc.
Quant a la meva vida professional, els últims trenta-vuit anys i escaig de treball han
estat a l’Ajuntament del Masnou. Vaig entrar a treballar a l’Ajuntament del Masnou
l’any 1967, en temps de la dictadura i sent alcalde el senyor Salazar. Em van contractar i
l’any següent vaig aprovar les oposicions per ser secretari de l’alcalde i auxiliar del secretari de l’Ajuntament. L’any 1972 va entrar un nou alcalde, el senyor Miquel Humet, i vaig
continuar sent el seu secretari particular, fins que l’any 1979, establerta ja la democràcia a
Espanya i després de les eleccions municipals, va entrar el senyor Josep Azuara com alcalde. Vaig posar el meu càrrec a la seva disposició per tal que ell triés el seu secretari particular, que normalment és personal de confiança i del mateix partit, però ell va voler que
jo continués en aquest càrrec, i així va ser. Per tant, vaig viure molt intensament la primera legislatura democràtica a l’Ajuntament del Masnou. Hi havia un pacte democràtic entre
els partits polítics. El partit que obtingués més vots tindria l’alcaldia i la resta de partits
també formarien part del govern municipal. Va ser, per a mi, la millor fórmula municipal
que es va trobar i jo, sense adonar-me’n, vaig ser en el lloc adequat en el moment oportú.
A part de ser secretari de l’alcalde, també em van nomenar cap de negociat d’un nou
departament que vaig anomenar Despatx Central. En aquest despatx es portava el següent:
redacció d’actes de les comissions de govern i dels plens, sanitat i serveis socials, governació, cultura, ensenyament, joventut, esports, personal, medi ambient, comerç i un llarg
etcètera. O sigui que llevat d’obres i urbanisme, àrea econòmica i padró d’habitants, tot
passava pel Despatx Central, del qual sempre n’he estat molt orgullós i també per haver
tingut el plaer i el goig de poder treballar amb unes amigues i col·laboradores fantàstiques
com la Diana Sanz, la Carme Villà, la Ma Àngels Serarol, l’Anna Vives, l’Aurora Mateu,
la Glòria Parés, la Marta Esteve, la Fina Vendrell, la Rosa Illa, l’Hali Diallo, la Marta
Manen i la Pilar Morales.
Haig de dir que des que vaig entrar a treballar a l’Ajuntament i fins l’any 1998 que el
Despatx Central es va disgregar, vaig portar els expedients de tots els col·legis que actualment té el Masnou, a excepció de l’Ocata, les Escolàpies i la Sagrada Família per ser els dos
primers centenaris i el tercer ho serà d’aquí a poc temps. Per tant, he viscut el naixement
de tots els altres, incloent-hi els dos instituts.
La Regidoria d’Ensenyament va ser per a mi tot un repte. M’hi sentia molt bé, m’agradava poder ajudar i col·laborar en totes aquestes institucions. Vaig viure molt de prop els seus
problemes. Crec que, o almenys és el que volia, m’hi vaig implicar al màxim perquè crec en
INTRODUCCIÓ
15
l’ensenyament, crec que els centres d’ensenyament són molt importants per a qualsevol
població, ciutat o país. Pensava que s’havien de cuidar al màxim per tal que la seva dedicació fos el més rendible possible i trobessin sempre en l’Ajuntament un lloc de suport per a
qualsevol tipus de situació adversa, com poden ser les administratives, de funcionament, etc.
Tots els ministeris i conselleries són importants, però per a mi n’hi ha dues de transcendentals, ja siguin de l’Estat o de les Comunitats Autònomes, i són Salut i Ensenyament. Pot ser que algun govern els canviï de nom i els anomeni Sanitat i Educació i
Ciència. Normalment depèn sempre del color polític que mani o de la persona que en
té la responsabilitat.
Salut, perquè em sembla que tothom estarà d’acord en allò que diem vulgarment: la
salut és el primer. I és cert que si no tenim salut, poc podrem pensar en desenvolupar les
nostres activitats al ritme que voldríem.
El segon en importància, per a qualsevol govern ha de ser l’ensenyament. Tot govern
ha d’estudiar conjuntament amb els professionals de l’ensenyament i pares d’alumnes el
seu estat actual, proposar, projectar, planificar l’entrada dels nous reptes, de les noves fórmules d’ensenyament, legislar tot el que s’ha aprovat i, una vegada publicades les disposicions pertinents, s’haurà d’aportar la part econòmica necessària per tal que amb alegria i
amb interès es puguin desenvolupar els continguts de les referides disposicions. Tot això
pensant sempre en la integració de l’alumnat dins la societat on es desenvolupa, o sigui,
dins el seu entorn més immediat. Tot això és apostar pel futur d’un país.
A vegades no cal inventar coses, cal veure que és el que funciona en altres països més
avançats i copiar el que estan fent, encara que a vegades copiar bé sigui tot un repte i una
dificultat difícil d’assumir. En una qüestió tan important com és l’ensenyament dels nostres fills, tots n’hem de formar part, tots hi hem d’ajudar, tots hi hem de col·laborar, però
el capdavanter ha de ser el govern del país o de la comunitat autònoma que tingui les competències. És el que ha de fer el líder, el que ha de portar endavant les reformes necessàries. Si no és així, si no hi ha una voluntat clara i ferma per part del màxim responsable,
poca cosa podran fer la resta.
Per les vivències viscudes durant tots aquests anys a l’Ajuntament del Masnou, ja sigui
amb els alcaldes i regidors d’ensenyament del nostre Ajuntament; personal del departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya; directors i directores i professorat
dels col·legis i instituts de la nostra vila; associacions de pares i mares de tots els col·legis;
personal subaltern i pares i mares que vaig atendre per diferents conceptes des del meu lloc
de treball, per tot això i per tot el que es va aconseguir tinc la necessitat d’escriure aquest
llibre i explicar el començament de cada un dels col·legis, per tal que quedi constància de
la voluntat, l’interès i algunes lluites guanyades per obtenir un millor servei en l’ensenyament. Resultat de tot això és el reguitzell d’edificis del Masnou dedicats a l’ensenyament
que són l’enveja de moltes poblacions.
Vull deixar molt clar que en aquest llibre no parlo mai de cap partit polític o del color
polític a què pertanyen els càrrecs que anomeno. En aquest llibre el que vull destacar per
sobre de tot és la feina feta per unes persones que van estimar i estimen el Masnou. Les
persones ens movem pel sentiments i per la responsabilitat que tenim en els nostres llocs
de treball, i això és el que val.
A vegades diem que la naturalesa és el més bonic que hi ha, i tenim tota la raó, però a
vegades l’home també ha fet coses molt boniques sense que ens n’adonem i penso que els
col·legis del Masnou en són un exponent, i dels quals n’hem d’estar molt orgullosos.
16
INTRODUCCIÓ
Ser mestre és vocacional
Quan el meu fill Jordi estudiava el COU, després d’acabar els tres anys del batxillerat
superior a l’institut Mediterrània del Masnou, li vaig preguntar quina carrera li agradaria
estudiar, i em va dir que no ho sabia. Vaig estar d’acord amb ell que per la seva trajectòria en els estudis, que havia seguit molt de prop, li agradaven més les lletres que les ciències. Després de repassar diferents possibilitats d’estudis, no es va decantar per cap, per
tant, una possibilitat que li vaig plantejar era que com que la seva germana Alexandra
estava estudiant dret, doncs que potser seria bona idea que també ell estudiés aquesta
carrera i que, en tot cas, si més endavant no li agradava, podria canviar per la que ell cregués més interessant. La contesta va ser contundent: No, no vull estudiar dret perquè és
de molta responsabilitat. Vaig quedar sense saber què respondre.
Va aprovar el COU i va entrar a estudiar la selectivitat sense saber, encara, què era el
que volia estudiar.
Com qualsevol pare que vol el millor per als seus fills, vaig moure els fils en el camp
professional de l’ensenyament i em vaig dirigir al Centre de Recursos de la Generalitat
que està situat en el col·legi Ocata, per tal de trobar els mitjans que poguessin resoldre
aquest problema o, si més no, buscar l’ajuda que portés a bon camí la projecció del futur
del meu fill.
Als disset anys hi ha nois o noies que saben perfectament què és el que volen estudiar
per poder-se preparar per al seu futur, però hi ha nois o noies que encara no ho tenen
clar, i aquest era el cas del meu fill, i aquesta indecisió, lògicament afecta els pares ja que
és un moment important per a la unitat familiar.
En el Centre de Recursos hi havia la seva responsable, la Maria Lluïsa, persona molt
oberta i amb ganes d’ajudar i col·laborar, a més amiga meva des que va venir al Masnou.
Li vaig explicar com ens trobàvem en relació a la indecisió del meu fill Jordi, i li vaig preguntar si hi havia algun tipus d’empresa en què, mitjançant un test, es pogués saber cap
a on es decantava un alumne per poder triar una carrera. Em va dir que sí, que hi havia
empreses especialitzades, però que en tot cas, primer li digués al meu fill que l’anés a
veure, que tenia molta documentació de cada una de les carreres i que de ben segur
podria saber què és el que l’interessava.
I així ho vaig fer. Li vaig dir al meu fill que l’anés a veure, que l’ajudaria a saber què
era el que volia estudiar. Crec que van ser dues les sessions que va tenir amb la Maria Lluïsa. El cas és que un dia el meu fill em va dir, tot il·lusionat, que ja sabia el que volia estudiar. Ho va dir amb tanta seguretat que vaig comprendre que el camí estava obert i que
la meva angoixa com a pare s’havia acabat. El primer que vaig fer és asseure i després li
vaig preguntar quina carrera volia estudiar. La contesta va ser la següent:
– Vull estudiar per a mestre.
Sincerament haig de dir que vaig quedar de pedra, mai no hagués pensat que aquesta era la carrera que el meu fill Jordi volia estudiar.
La meva contesta va ser que molt bé, que si aquesta era la carrera que volia estudiar,
doncs que endavant. Però li vaig fer una reflexió sobre el que havíem parlat anteriorment
d’estudiar dret. Li vaig preguntar si fer de mestre no era de molta responsabilitat, i em va
contestar que no.
A continuació li vaig fer una altra reflexió: «No creus que tenir vint-i-cinc alumnes
en una classe, en la qual tu seràs el mirall de tothom, i que depèn del que tu facis o la
INTRODUCCIÓ
17
forma d’ensenyar un crèdit pot decantar el futur d’aquells alumnes? Creus que això no
és tenir responsabilitat?»
La contestar va ser la mateixa però més contundent: «No papa, on vas a parar!»
No vaig dir res més; vaig entendre que tenia fusta de mestre, i que havia de tirar per
aquest camí.
Després d’aprovar els tres anys d’aquesta diplomatura, es va llicenciar en antropologia.
L’any 2006 va aprovar les oposicions de mestre de la Generalitat de Catalunya, i està
exercint com a tal.
18
INTRODUCCIÓ
HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA
A PARTIR DEL SEGLE XIX
Una escola que no exigeix esforç als seus alumnes, segur que perjudicarà als que menys
medis tenen, i són aquests, principalment, a qui l’escola pot proporcionar un futur millor.
Alicia Delibes
Faré dos apunts significatius del que passava a Espanya durant la primera meitat del segle
XIX i es comprendrà l’enrenou que hi havia, tant pel que fa a la política com a la seva
economia.
El 1808 s’inicia l’anomenada guerra de la Independència. Napoleó, que no va reconèixer mai l’autoritat de Ferran VII, va aprofitar la crisi dinàstica que hi havia en aquells
moments a Espanya i va començar una dominació francesa en tot el territori espanyol
que va durar fins al 1813.
Posteriorment, durant el regnat del mateix Ferran VII, es va perdre el domini de les
colònies que tenia Espanya a Amèrica, menys Cuba i Puerto Rico.
Per tant és comprensible, com he comentat abans, que la política i la economia no
estiguessin en el seu millor moment. L’ensenyança tenia el mateix panorama.
El control que l’església exercia sobre la cultura i l’educació es va mantenir durant tot
el segle XIX, encara que es produeixen diferents intents per part dels liberals d’aquell
moment, l’aliança de l’església amb els sectors conservadors i integristes va frenar les aspiracions d’una ensenyança laica.
El 1845, amb la col·laboració de José de la Revilla, es presenta un pla per intentar l’absorció, la regulació i la direcció de l’ensenyament per part de l’Estat, mitjançant un reglament força estricte pel que fa a l’ensenyament mitjà i universitari, però el liberals i els
radicals d’esquerra s’oposen al control de l’Estat en l’ensenyament, per tant aquest pla no
va tenir cap èxit i no es va portar a terme, però va significar la primera incursió en l’ensenyament.
El 1851 es firma el Concordat amb la Santa Seu, el que significa el domini eclesiàstic en l’ensenyament. Amb aquest acord l’església assumeix la funció de vigilàn-
HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX
19
cia en tots els nivells de l’educació, com es posa de manifest a l’article 31 del referit
Concordat:
[...] Su Majestad y su real gobierno dispensarán asimismo su poderoso patrocinio
y apoyo a los obispos en los casos que lo pidan, principalmente cuando hayan de
oponerse a la malignidad de los hombres que intenten pervertir los ánimos de los
fieles y corromper sus costumbres, o cuando hubiera de impedirse la publicación,
introducción y circulación de libros malos o prohibidos.
El 1854 el mateix José de la Revilla, va publicar un opuscle titulat: Breve reseña del estado
presente de la Instrucción Pública en Espanya, i que amb referència al Concordat diu:
[…] la primera, que por el Concordato quedan menoscabados los derechos y prerrogativas del poder temporal; la segunda, que el progreso de la instrucción civil
será detenido en su marcha, sino que también se verá reducida la enseñanza, principalmente la científica, al mismo lamentable estado de postración en que todavía la hemos conocido hasta el promedio del presente siglo…
En aquest opuscle també fa menció al fet que l’aplicació del Concordat deixa a les mans
de l’església la instrucció pública:
No está lejos el día en que, siguiendo el sendero por donde hemos entrado desde
el año 1851, suceda lo que presiento. Y ay! de nosotros y de la futura grandeza
de España! Desaparecerán cuantas esperanzas nos hizo concebir la revolución de
ideas regeneradoras del siglo presente y seremos espectadores pasivos del engrandecimiento de las demás naciones, mientras todo lo esperaremos de la fecunda
semilla de los seminarios, solamente útiles, si bien se organizan, para producir
excelentes pastores del rebaño de J.C.
Entonces el clero se hará dueño de la enseñanza; y no debemos perder de vista,
que quien de ella se apodere se hará igualmente dueño del Estado […].
El senyor Revilla tenia raó, era un intervencionisme clar de l’església en l’ensenyament,
que duraria més de cent anys.
El mateix any 1854 els progressistes van arribar al poder de la mà del general Espartero que va pactar amb el també general O’Donnell del partit centrista unió liberal, i un
dels punts importants que tenien per resoldre era crear una norma que tingués caràcter
de Llei, que regulés la complexa trama de la instrucció per a la educació que hi havia en
aquells moments a Espanya.
No va ser fàcil poder arribar a un consens per redactar la Llei de l’Educació a Espanya,
a causa dels canvis polítics que tot sovint es donaven, però finalment es va redactar i aprovar la Llei d’Instrucció Pública, el dia 9 de setembre de 1857, coneguda també per la Llei
Moyano, atès que el ministre de Foment era el senyor Claudio Moyano Samaniego.
L’any 1867, mort el general O’Donnell, el substitueix el general Serrano en el partit
liberal, acostant-se als progressistes amb un propòsit comú, que era posar fi al regnat d’Isabel II de Borbó. L’any 1868 hi ha una revolta que comença per Cadis i a la qual s’uneixen ràpidament diferents zones del país. Isabel II marxa a França i comença el que es
20
HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX
va anomenar el Sexenni Democràtic, que va durar de 1868 al 1874.
Es constitueix un nou govern presidit pel general Serrano i el general Prim com a
ministre de Guerra. Unionistes, progressistes i demòcrates configuraven el gabinet del
nou govern que va convocar eleccions a Corts Constituents per sufragi universal i a l’any
següent es va aprovar la Constitució de 1869, les seves principals característiques eren:
- Sufragi universal directe per als homes majors de vint-i-cinc anys.
- Monarquia democràtica, limitant el poders del rei.
- Poder executiu del Consell de Ministres.
- Poder legislatiu de les Corts bicamerals, o sigui Congrés i Senat.
- Poder judicial a càrrec dels tribunals.
- Llibertat de cultes religiosos.
Les Corts va elegir com a nou rei Amadeu I de Saboya, fill de Victor Manuel II, rei d’Itàlia, que va regnar de 1871 a 1873, desestimant així la continuïtat dels Borbons a Espanya, però el mateix dia que el Rei Amadeu I arribava a Espanya, va ser assassinat el general Prim, que era el seu principal suport. Van ser dos anys de molta inestabilitat política
per les diferents opinions sobre la persona que realment hauria de regnar, la qual cosa va
portar a l’abdicació del rei a principis de 1873.
Com que no hi havia una alternativa reial clara, les Corts van proclamar la República el dia 11 de febrer de 1873. Quatre van ser els presidents de la República en el
termini d’un any: Figueras, Pi y Margall, Salmerón i Castelar, cosa que demostra la
poca estabilitat política que hi havia; no obstant això, la Primera República dóna un
impuls a la llibertat en l’ensenyament. Per desenvolupar millor la Llei Moyano, es promulguen els següents Decrets:
- Decret 21 d’octubre de 1868: defensa l’equilibri necessari entre l’educació pública i
la privada. Dóna llibertat de càtedra i la necessitat d’estudis diferenciats per a persones amb capacitats desiguals.
- Decret de 25 d’octubre de 1868: la segona ensenyança s’organitza com una ampliació de la primària. Queden regulades les facultats de Ciències, Dret, Farmàcia, Filosofia i Lletres.
El setembre de 1868 es celebra un congrés de la Internacional a Brussel·les que va fer una
declaració de principis i de futur que en sembla que val la pena conèixer:
Ante la instrucción suministrada por las secciones desaparecerá otro de los manantiales de miseria, la ignorancia. No se trata de esa clase de instrucción reclamada a
voz en grito por nuestros doctrinarios; sino de aquella que tiende directamente
a formar hombres dignos; y como para ser tal es preciso ser trabajador e instruido a
un tiempo, por ello es que los obreros reunidos en el Congreso de Bruselas en septiembre de 1868, reclamaron la instrucción integral que comprende a la vez la ciencia y el aprendizaje industrial. Más esa instrucción no pueden hoy proporcionarla
las secciones a causa de los estorbos materiales que a ello se oponen, y de aquí
la necesidad de suplirla en cuanto cabe con la organización de meetings, conferencias y fundación de periódicos destinados a enseñar a los obreros los derechos del
hombre y el camino de su reivindicación, destinados, en una palabra, a reunir los
materiales para el edificio de la sociedad futura.
HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX
21
Tot molt bones intencions, però el projecte tan ambiciós de la reforma educativa i la seva
escolarització no tira endavant i els que en surten beneficiats van ser les escoles privades
que estaven en mans de l’església i dels sectors més integristes del país. La debilitat política de les forces en el poder i la vinguda de la Restauració conservadora que va acabar
amb la primera República, va retornar a l’església, i als referits sectors integristes, la direcció dels aspectes educatius a través de la renovada influència sobre l’Estat.
L’any 1874 el general Pavía dissolt les Corts i proclama la restauració dels Borbons a
Espanya: Alfonso XII, fill de la reina Isabel II, és proclamat rei d’Espanya i l’any 1876
s’aprova una nova Constitució que restaura la monarquia constitucional.
El 25 de febrer de 1875, el marquès Orovio, ministre de Foment, dicta un Real Decret
que obligava els professors a presentar, davant l’autoritat competent, els plans d’estudi i
llibres de text, violant així el principi de llibertat de l’ensenyament. Ell mateix va dirigir
als rectors de les universitats una circular que deia:
Que vigile V.S. con el mayor cuidado para que en los establecimientos que dependen de su autoridad no se enseñe nada contrario al dogma católico ni a la sana
moral, procurando que los profesores se atengan estrictamente a la explicación de
las asignaturas que les están confiadas, sin extraviar el espíritu dócil de la juventud por sendas que conduzcan a funestos errores sociales.
[…] Por ningún concepto tolere que en los establecimientos dependientes de ese
Rectorado se explique nada que ataque, directa e indirectamente, a la monarquía
constitucional ni al régimen político, casi unánimemente aprobado por el país […]
Si, desdichadamente, V.S. tuviera noticia de que alguno no reconoce el régimen
establecido o explicara contra él, proceda sin ningún género de consideración a la
formación del expediente oportuno.
Hi ha una reacció clara d’alguns catedràtics contra aquesta circular que provoca que el
govern els doni de baixa dels seus càrrecs. Els catedràtics de la Universitat Central firmen
una carta col·lectiva de protesta que comporta que alguns d’ells vagin a la presó o simplement siguin desterrats.
Durant la primavera de l’any 1876 se suavitza l’actitud oficial i els catedràtics empresonats surten de la presó i els desterrats tornen, i comencen a treballar en un nou projecte d’àmplia repercussió: la Institució Lliure de l’Ensenyament, que estava emparada en el
reconeixement de la llibertat en l’ensenyament en la Constitució de 1876 i que havia de
començar les seves activitats el dia 29 d’octubre del mateix any.
El projecte inicial era el de fundar una universitat lliure que impartís una educació no
dogmàtica que estava inspirada en el mètodes europeus més avançats del moment.
Aquest intent va fracassar i els esforços es van centrar en l’ensenyament primari i mitjà,
on es va introduir la moderna pedagogia racionalista, laica i humanista, seguint fonamentalment el model anglosaxó, la qual cosa va suposar un nou estil en la relació entre mestres i alumnes, i un interès desconegut en el país per la seva renovació didàctica.
Però la Institució Lliure d’Ensenyament, que tantes repercussions va tenir durant els
primers temps de la Restauració, va quedar dominada totalment per l’ensenyament clerical i reaccionari. Els autèntics beneficiaris de la tan important llibertat d’ensenyament
van ser l’església i les ordres religioses que tenien una important influència sobre la societat i la política a través de l’adoctrinament de la joventut.
22
HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX
Des de la mort d’Alfons XII, l’any 1885, fins la Dictadura del general Primo de Rivera,
establerta el dia 13 d’octubre de 1923, la política era molt inestable, els governs es succeïen cada pocs mesos, per tant durant tot aquest temps la política educativa no va ser
gens coherent. Dins aquest període es van promulgar els següents Reals Decrets:
- Real Decret de 17 d’agost de 1901, que disposava que el pagament de les obligacions, tant pel que fa al personal com al material de les escoles públiques d’instrucció primària, serien a càrrec de l’Estat.
- Real Decret de 21 de setembre de 1902, que regulava la inspecció dels establiments
d’ensenyança no oficial.
- Real Decret de 24 de setembre de 1903, que regulava la creació d’una junta per a
l’ampliació d’estudis i investigacions científiques.
Durant la Dictadura del general Primo de Rivera i sent ministre d’Instrucció Pública i
Belles Arts els senyor Eduard Callejo, s’efectuen reformes en els sistema educatiu pel que
fa al batxillerat i a la universitat, atès que es va poder comprovar que els alumnes que arribaven a aquests nivells d’estudis no estaven suficientment preparats, per tant es contemplà la necessitat de coordinar l’ensenyança primària, secundària i universitària.
En aquesta reforma cal contemplar dos apartats importants i que són els següents:
- El batxillerat tindria un any de preparatòria, quatre anys per a un batxillerat general
o politècnic i dos anys per al batxillerat universitari, que tindria les especialitats de
ciències i lletres.
- S’incorporen les assignatures d’educació física, obligatòria en els tres nivells, i l’assignatura, obligatòria també, de religió.
El ministre Callejo va ser acusat d’afavorir l’ensenyament privat, sobre tot el religiós, en
el nivells superiors de l’ensenyament. S’ha de tenir en compte, però, que en aquells
moments l’ensenyament privat a Espanya, pel que fa a la secundària, era del 70% aproximadament.
HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX
23
L’EDUCACIÓ AL SEGLE XX
El nostre ideal d’instrucció no és imposar coneixements perquè els alumnes els aprenguin
o els posin en pràctica. El nostre ideal és aconseguir que els coneixements brollin d’una
manera activa.
Joan Bardina
El segle XX esdevé el gran moviment reformador de la pedagogia, sobretot pel seu caràcter actiu. Els precursors d’aquesta educació innovadora van ser Nietzche, Stanley Hall,
William James, Berson, etc. Encara que el veritable iniciador de l’anomenada educació nova
va ser Jean-Jacques Rousseau. Per alguns aquesta educació es basa fonamentalment en la
psicologia del nen i com molt bé va dir Rousseau: «el nen no és un home en miniatura».
Abans d’aquest moviment no és que s’ignorés sistemàticament el caràcter propi de la
mentalitat del nen, era més aviat que quedava establert que la mentalitat del nen no era
diferent d’un adult. En si, el que es transmetia era l’experiència de les persones grans, però
no com una ciència. Però en tenir en compte la psicologia del nen, sorgida de l’experiència i dels estudis efectuats, sí que es va elevar a la categoria de ciència i va beneficiar, sens
dubte, la pedagogia en general.
En aquell moment els defensors de l’escola nova, deien que aquest coneixement de la
psicologia infantil era incomplet i que també formava part d’aquest corrent educatiu,
l’experiència i les observacions verificades, transmeses i enriquides d’una a una altra generació i que també era necessari saber fins a quin punt i com havia de ser utilitzada la psicologia en la pedagogia.
L’educació nova no es limitava a l’escola i a la família, sinó que es convertia en un esdeveniment social, constituïa una nova actitud davant el nen, d’acceptar aquest tal com era,
un reconeixement del seu valor tant per l’edat com pel període necessari per al seu desenvolupament com a persona adulta i que li permetés una veritable educació. El que era
important era conèixer el nen, com un ésser important per excel·lència. Al segle XX
queda clara l’aportació de la ciència al corrent filosòfic de la pedagogia, mitjançant la
pedagogia experimental i la psicologia del nen.
L’EDUCACIÓ AL SEGLE XX
25
Rousseau no va ser un psicòleg, ni tampoc ho van ser els seus deixebles i tampoc ho va
ser Pestalozzi, per la qual cosa no es feien estudis sistemàtics de la psicologia del nen.
Difícil era que la pedagogia experimental es pogués crear mentre la pedagogia estigués en mans dels educadors. Va ser Binet el fundador de la pedagogia experimental.
Amb Binet (1857-1911) entra per primera vegada la ciència a la pedagogia. Amb l’obra de Binet es van desenvolupar dos tipus d’investigacions, que són: la psicologia del
nen i la pedagogia experimental. Dels nombrosos treballs que es van realitzar, es va arribar a un dels principis de Rousseau i per tant als de l’educació nova, amb la conclusió
que el nen és un ser propi, diferent a un adult, amb formes de pensar i de sentir que li
són pròpies.
El corrent rousseaunià de la nova educació, continuat per Tolstoi, té com a part principal el respecte de la infància, perquè té en si mateix un valor i una possibilitat de desenvolupament fins arribar a la seva perfecció. Aquest desenvolupament només es pot
efectuar en la mateixa naturalesa, per ser l’únic lloc que li convé al nen, on pot actuar
amb plena llibertat i on no es trobarà mai sol.
Al segle XVII van sorgir moltes crítiques sobre la forma d’ensenyança que es practicava en el col·legis que generalment eren d’internats. Aquells internats normalment estaven
a càrrec d’ordres religioses i tenien com a finalitat apartar a la joventut del problemes propis de l’època, oferint una vida molt metòdica dins l’internat. El tipus d’ensenyança era
principalment sobre els ideals de l’antiguitat, la llengua escolar era en general el llatí i el
domini de la retòrica era la culminació d’aquesta educació. Els càstigs físics eren habituals
i es podien considerar normals i necessaris.
L’any 1657 el txec Joan Amós Comenio publica la seva obra titulada Didàctica Magna
o Tractat de l’art universal d’ensenyar tot a tothom. Aquesta obra seria la base de la coneguda pedagogia tradicional.
L’escola tradicional era per sobre de tot mètode i ordre. El mestre era el centre, a ell li
corresponia elaborar la matèria que havia de ser apresa. El mestre era el model i el guia i
els alumnes l’havien d’imitar i obeir. La disciplina i el càstig eren considerats fonamentals. La disciplina i els exercicis escolars serien suficients per desenvolupar les virtuts
humanes dels seus alumnes. El càstig podia ser una sanció verbal, moltes vegades pública, o també podia ser física, ja que es creia que estimulava el progrés de l’alumne.
La classe i la vida col·lectiva seria organitzada, ordenada i per damunt de tot programada. El verbalisme seria primordial, tot s’hauria de memoritzar i el raonament de tot
estaria més en les paraules que en els conceptes, la repetició del que deia el mestre era
fonamental en aquest mètode. Acatant les normes i les regles d’aquest joc, tindrien accés
als valors, la moral i el domini d’ells mateixos. Si l’alumne sortia o posava en dubte aquestes normes, és quan entrava el càstig per ser sotmès i evitar així les tendències personals
d’espontaneïtat o de capricis que no eren permesos dins l’escola tradicional. Per tant, vol
dir que el mestre havia de mantenir una actitud distant respecte de l’alumne.
Aquesta forma d’ensenyança era un sistema molt rígid, poc dinàmic i representava
molta dificultat per innovar, per tant no és d’estranyar que amb el temps hi haguessin
nous corrents pedagògics que volguessin renovar aquest sistema.
Va ser en el segle XIX, quan sorgeix el moviment de renovació pedagògica coneguda
com escola nova, encara que el 1512 Erasmo de Rótterdam ja afirmava que el coneixement de les coses era més important que les paraules. Francoise Rabelais, el 1532, deia
que la ciència sense consciència era la ruïna de l’ànima. També hi havia qui afirmava que
26
L’EDUCACIÓ AL SEGLE XX
s’havia d’educar el seny de l’alumne més que omplir el seu cap de paraules o que s’havia
de aprofitar la curiositat del nen i diversificar l’ensenyament.
El 1762, Jean-Jacques Rousseau escriu un tractat filosòfic sobre la naturalesa de l’home
titulat Emili, o l’educació. Segons ell, era la millor i la més important de les seves obres. Aborda temes polítics i filosòfics relacionats amb l’individu i la societat que l’envolta. Sosté que
l’home és bo per naturalesa, encara que participi en una societat inevitablement corrupta. En
aquest tractat explica una història novel·lada del jove Emili i el seu tutor i de com s’ha d’educar un ciutadà ideal, encara que no fa una guia detallada inclou alguns consells de com
s’ha d’educar els nens. Per descomptat que va tenir molts detractors, i va clarificar que es tractava d’un nou sistema educatiu perquè fos avaluat pels experts. Avui es considera el primer
tractat filosòfic de l’educació en el món occidental. Aquest llibre va ser prohibit i cremat a
París i Ginebra, però es va convertir ràpidament en un dels llibres més llegits a Europa.
Val la pena fer una cronologia d’aquest important moviment:
ETAPA ROMÀNTICA
Es caracteritza per l’individualisme i l’idealisme. Els principals representants són:
1762: Jean-Jacques Rousseau, que publica Emili, o l’educació.
1774: Giovanni Enrico Pestalozzi, funda Neuhof (granja nova).
1826: Friedrich Fröebel, publica el llibre L’educació de l’home, en el qual mostra les seves
idees pedagògiques.
1859: León Tolstoi planteja que els nens han de decidir per si mateixos.
1900: Ellen Key, en el seu llibre El segle dels nens critica l’escola tradicional.
ELS GRANS SISTEMES
És l’etapa que més autors, obres i experiències proporciona al moviment. És més realista, exempta del romanticisme i idealisme de l’etapa anterior.
1866: Johon Dewey és considerat el veritable creador de l’escola activa.
1899: Adolphe Ferriére funda l’oficina internacional de les escoles noves. El 1920 publica la seva obra L’escola nova. Funda la Lliga Internacional de les Escoles Noves l’any 1921,
i l’Oficina Internacional de l’Educació el 1925.
1907: Maria Montessori, que considerava que l’educació és un procés natural i espontani del mateix nen, no per escoltar paraules, sinó mitjançant les seves experiències en el
medi que l’envolta. Creadora del mètode Montessori.
Tampoc cal oblidar a Jean Piaget que va donar un gran impuls a les investigacions sobre
les estructures del coneixement i la intel·ligència, i el seu aprenentatge.
Aquesta educació es basava fonamentalment en la psicologia del nen. S’imposa l’obligació de saber cada nen com és i tractar a cada un segons les seves aptituds. La infància
és una edat de la vida que té unes finalitats molt concretes i sotmesa a un entorn i a unes
necessitats particulars de cada infant, per tant l’educació d’aquests infants havia de garantir la possibilitat de viure una infància feliç. No hi ha cap aprenentatge que no surti d’alguna necessitat o interès del nen.
La relació mestre-alumne va produir una transformació en l’escola nova. De ser una
relació de poder-submissió en l’escola tradicional, ara passava a una relació diferent d’afecte i de ser un company més de la mateixa escola. Era més important la forma de comportar-se del mestre que la paraula. El mestre seria sempre l’auxiliar que conduirà la lliu-
L’EDUCACIÓ AL SEGLE XX
27
re espontaneïtat del nen. El mestre cedia el seu lloc als alumnes per col·locar-los en la
posició d’autogovern que els portaria, necessàriament, a elaborar i observar regles de
comportament com a voluntat pròpia del mateix grup.
La funció del mestre era descobrir les necessitats i l’interès dels seus alumnes i els
objectes que siguin capaços de captivar-los. Es tenia la seguretat que les experiències de
la vida quotidiana eren més entenedores i tenien més interès que no les lliçons proporcionades pels llibres. Es tractava que l’escola estigues plena de vida. La naturalesa, el que
passava en el món, els éssers humans, els esdeveniments, etc., eren els nous continguts a
l’escola. En tot cas els llibres eren solament un suplement de les formes de l’aprenentatge. L’educació era un procés que desenvoluparia les qualitats creatives en el nen.
Si hi havia un canvi en els continguts també hi hauria un canvi en la forma d’ensenyar-los. Es van introduir una sèrie d’activitats lliures per desenvolupar la imaginació,
l’esperit d’iniciativa i, el que és més important, la creativitat. Això farà que es tingui un
coneixement més a fons pel que fa a la intel·ligència, el llenguatge, la lògica, la comprensió, la memòria, la invenció, la visió, l’audició i l’habilitat manual de cada nen. No es
tractava que el nen assimilés el que ja coneix, sinó acompanyar-lo en la recerca d’altres
coneixements, respectant el seu individualisme com a persona que era. Aquesta escola
seria una escola activa en el sentit que inclouria totes les formes de l’activitat humana:
la intel·lectual, però també la manual i la social. Per dir-ho d’alguna manera, utilitzar amb
finalitat educativa l’energia del nen.
En els estatuts de la Lliga Internacional de les Escoles Noves, fundada l’any 1921, es
resumia l’escola nova de la següent manera: preparar el nen perquè fos més important el
seu esperit amb respecte a la matèria. Respectar i desenvolupar la personalitat del nen,
formar el seu caràcter i desenvolupar els atractius intel·lectuals, artístics i socials propis
del nen, en particular mitjançant el treball manual i l’organització d’una disciplina personal lliurament acceptada, i desenvolupar també l’esperit de cooperació, la coeducació i
la preparació del seu futur com a ciutadà que serà, un home conscient de la dignitat que
tot ésser humà ha de tenir.
Al moviment de l’escola nova hi figuraven una sèrie de teories pedagògiques que permetien trobar una nova orientació que permetés el ple desenvolupament de l’individu.
En aquestes teories destaquen autors com Tolstoi, Ferrer i Guàrdia, A.S. Neill, entre d’altres. Aquests autors coincidien plenament en oposar-se a l’autoritarisme a l’escola, i van
sortir en defensa de la llibertat del nen davant del seu educador i a la seva escola; és el
desig del grup.
Educar amb confiança, naturalitat i senzillesa, el que és l’amor i la llibertat, paraules
aquestes que són les més boniques de la nostra llengua i de qualsevol altre idioma.
28
L’EDUCACIÓ AL SEGLE XX
L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT
LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
Moltes vegades s’abandona el propòsit de donar al nen el domini del coneixement en els
diferents apartats dels estudis; se’ls ha de posar en les condicions més òptimes per tal
d’adquirir el coneixement quan li faci falta.
Rosa Sensat i Vilà
L’any 1930, és produeix la dimissió de Primo de Rivera, la monarquia intenta tornar a la
situació parlamentària, però fracassa rotundament i, atès que l’any anterior hi ha l’enfonsament de la borsa de Nova York, es deriva una crisi molt forta en l’economia mundial i,
com que Espanya podríem dir que ja s’havia convertir en un país pobre, va patir molt
directament les conseqüències de la falta de feina i de queviures, per tant eren ingredients
suficients com perquè el poble es revolucionés contra els qui, fins aquell moment, manaven, i que eren l’Estat i l’església. El rei Alfons XIII es va exiliar a França i posteriorment
a Itàlia.
Com a resultat de tot això, i de les eleccions municipals celebrades aquell any, el dia
14 d’abril de 1931 es declara la Segona República, sent president de la Generalitat Francesc Macià, i el mes d’agost d’aquest mateix any és aprovat, per referèndum, l’estatut
d’autonomia de Núria, que seria ratificat l’any següent per les Corts espanyoles.
La situació de l’ensenyament públic en el nostre país era, en línies generals, molt
deplorable. A la resta d’Europa ja hi havia iniciatives de renovació pedagògica, escola nova
i pedagogia activa, per tant era l’hora d’iniciar un canvi o una renovació dels mals crònics
que patia el nostre país en qüestions d’ensenyament.
Els edificis escolars estaven en un lamentable estat de conservació; era insuficient el
nombre d’aules; els mètodes establerts a les aules eren anacrònics; la influència catòlica i
tradicional massa persistent i també la deficient formació i preparació pedagògica dels
mestres, serien clars símptomes de les malalties d’un ensenyament públic que a la vegada estava sotmès a la competència d’un ensenyament religiós que gaudia dels grups
socials més influents.
La política educativa va ser una de les prioritats del nou règim republicà. De fet, l’o-
L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
29
bra educativa de la Segona República, i concretament de la Generalitat de Catalunya, es
va plantejar dins el marc d’una reforma social, política i ideològica, i per tant d’un redreçament cultural i ètic en general.
Sembla ser que els gran eixos de la política educativa apuntaven a uns processos claus
des del punt de vista pedagògic i d’organització del sistema escolar, concretament eren
tres eixos importants que reflectien aquesta nova orientació política. El primer era la lluita contra l’analfabetisme, en segon lloc l’increment de l’escolarització i la intensificació
del procés de graduació escolar, i finalment la renovació pedagògica sota els principis del
moviment anomenat escola nova que va reformar la pràctica educativa a les aules i va renovar la formació dels mestres. Des d’un punt de vista ideològic es volia transformar la identitat de l’escola pública per tal de convertir-la en democràtica, laica i única, i a Catalunya, a més a més, que fos catalana.
S’ha de tenir en compte que l’any 1930 les xifres de l’analfabetisme a l’Estat espanyol
eren pessimistes:
ESPANYA:
- Homes, el 24% d’analfabets.
- Dones, el 40% d’analfabetes.
PROVÍNCIA DE BARCELONA:
- Homes, el 12% d’analfabets.
- Dones, el 24% d’analfabetes.
PROVÍNCIA DE GIRONA:
- Homes, el 17% d’analfabets.
- Dones, el 31% d’analfabetes.
PROVÍNCIA DE LLEIDA:
- Homes, el 20% d’analfabets.
- Dones, el 35% d’analfabetes.
PROVÍNCIA DE TARRAGONA:
- Homes, el 24% d’analfabets.
- Dones, el 32% d’analfabetes.
Són dades extretes del llibre: Atlas de la evolución del analfabetismo en España de 1887 a
1981, de M. Vilanova i X. Moreno. MEC 1992.
Per fer-nos una idea global d’aquesta empresa educativa, durant el període entre el 14 d’abril de 1931 i el 18 de gener de 1936, el nombre d’aules creades a Catalunya van ser de
1.642. Durant el bienni 1931-1932 es van crear a la província de Barcelona 592 aules
distribuïdes de la següent manera:
Unitàries de nens, 64; unitàries de nenes, 55; de pàrvuls, 49; mixtes, 35; seccions graduades de nens, 191; seccions graduades de nenes, 192, i de pàrvuls, 6.
Són dades extretes del llibre de R. Navarro: L’educació a Catalunya durant la Generalitat 1931-1939, Edicions 62.
Per part de la Generalitat es decreta el bilingüisme a Catalunya i el 22 de maig de
1931 es va donar un pas important, el govern de Madrid es pronuncia a favor de la
llibertat religiosa i desenvolupa un pla per introduir un sistema educatiu laic i estatal. Però era tanta l’aversió a l’església que hi havia en aquells moments, que es va
30
L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
aprovar a les Corts, l’any 1933, la Llei de Congregacions, que suposava el tancament
de les escoles religioses un cop finalitzat el curs 1932-1933, però a les eleccions del
novembre de 1933 la dreta obté la majoria a les Corts, per la qual cosa no es va arribar a aplicar.
Amb la segona República podríem assegurar que el panorama educatiu va canviar
completament a Catalunya.
També es cert que hi ha dos períodes diferenciats durant aquest temps, el que es viu
en pau i el que es viu en guerra, o sigui del 1931 al 1936 i el de 1936 al 1939.
L’article 48 de la Constitució de la Segona República aprovada per les Corts el dia 9
de desembre de 1931, diu:
El servicio de cultura es atribución esencial del Estado, y lo prestará mediante instituciones educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada [...]. La enseñanza será laica, hará del trabajo el eje de la actividad metodológica y se inspirará en ideales de solidaridad humana.
Com a conseqüència d’aquesta disposició legal, i d’altres, van quedar fora de les matèries
d’estudi, obligatòries fins aleshores, la doctrina cristiana i la història sagrada. La supressió d’aquestes matèries comptava amb el suport de cercles liberals i obrers, però va topar
fortament amb l’església catòlica que es resistia a perdre el control ideològic i social que
exercia a través de l’ensenyament de la religió en els centres d’ensenyament. Això va comportar la retirada de crucifixos i altres imatges religioses de les escoles, cosa que va generar recollides de signatures i manifestacions en alguns casos.
D’acord amb l’article 7è de l’Estatut d’Autonomia de l’any 1932, la Generalitat podia
crear i sostenir els centres d’ensenyament, en tots els graus i ordres que cregués oportuns,
sempre d’acord amb el que es disposava a l’article 50 de la Constitució, amb independència de les institucions docents i culturals de l’Estat i amb els recursos d’Hisenda de la
Generalitat. També disposava en el mateix article que, a proposta del Govern, la Generalitat podrà atorgar a la Universitat de Barcelona un règim d’autonomia. D’aquesta
manera l’any 1933 va ser nomenat rector de la Universitat de Barcelona en Pere BoschGimpera.
Amb la República es començar a implantar un nou model d’escola, un model que era
innovador i renovador que no comportaria un trencament total amb el model educatiu
de la monarquia, però que establiria un model educatiu liberal i democràtic. Es voldrà
implantar un sistema educatiu unificat que provocarà tensions polítiques, en la mateixa
societat i també en el propi magisteri. Tindrà l’oposició dels sectors més conservadors i
reaccionaris. S’intenta aconseguir una escola laica anul·lant l’obligatorietat de l’ensenyament de la religió i amb el reconeixement de la llibertat religiosa com a respecte per la
consciència dels infants i dels mestres, però no serà gens fàcil. Tampoc ho serà aconseguir
una coeducació a les aules, en canvi, el que sí que va resultar fàcil va ser la incorporació
de la llengua catalana a les escoles.
La gran dimensió social que era el magisteri i la seva capacitat de transformació de la
mateixa societat a través de l’educació, seran els aspectes prioritaris en el magisteri republicà més compromès.
El senyor Salomó Marquès, de la Universitat de Girona, va recollir en un article les
declaracions fetes pel mestre Josep Donjò que val la pena llegir:
L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
31
Per la seva mateixa professió, el mestre, com el metge, està en contacte permanent
amb totes les xacres socials, visibles a través dels nens que van a l’escola; veu de
prop el panorama de la misèria humana, i té la missió de contribuir, en la mesura de les seves forces, a treballar per la seva desaparició. Per tot això, no pot quedar-se indiferent ni romandre al marge dels moviments socials de renovació i de
progrés, sinó que ha d’ajudar a remoure les inquietuds de les grans masses de la
població treballadora, creadora de la riquesa social, i treballar en pro del seu millorament en la societat. [...] El mestre que ha sortit del poble s’hi ha de confondre,
no l’ha d’abandonar ni ha de renegar dels seus orígens.
Aquestes són unes de les reflexions que va fer el senyor Donjò, mestre republicà i fill de
l’Escala, que escrivia a l’exili francès abans de retornar, l’any 1970.
Pel que fa a l’ensenyament secundari i a la formació del professorat, s’ha de tenir present l’obra dels Instituts-Escola, l’escola normal de la Generalitat, que juntament amb
les escoles d’estiu, van fomentar una millora qualitativa de l’ensenyament. Una decidida política de beques per tal que els mestres, homes i dones, poguessin sortir a l’estranger a visitar escoles i conèixer experiències renovadores. Aquest va ser un dels aspectes
més interessants de la política educativa del nou govern català, però no solament serà
una iniciativa de Catalunya, sinó que el govern central també afavorirà una millora
substancial del magisteri. Millora que incidirà en una política de construccions escolars,
de formació de mestres, d’incentius econòmics, etc.
Mestres com Manuel Ainaud, Artur Martorell i la Rosa Sensat, filla del Masnou, van
obrir les portes a una forma nova d’entendre la funció de l’educació i el paper que aquesta tenia en el canvi de societat. Ells van ser els predecessors d’altres pedagogs que van
trencar amb l’ensenyament tancat i conservador que dominaven les aules fins l’arribada
de la República. La feina de mestres com Lluís Tesis, Modest Clavé, Josep Donjò i
Dolors Purcallas, que va viure i morir en el Masnou, entre d’altres, van seguir els ideals
republicans fins a les darreres conseqüències.
El dia 27 de juliol de 1936 es va crear el Comitè, després seria el Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), que elaborà un projecte escolar considerat revolucionari,
però que malauradament es portarà a terme d’una forma parcial. Les finalitats del
CENU són per una banda establir un nou règim d’escola unificada que substitueixi l’escola de tendència confessional; que el nou regim escolar estigui inspirat en els principis
racionalistes del treball, i assegurar que tot obrer pugui arribar des de l’escola primària
als estudis més superiors segons la seva capacitat. El CENU farà que s’ampliïn les places escolars i la incorporació a la Generalitat d’escoles de tradició catalanista. L’acció
educadora no es limitarà a atendre les escoles que estaven en funcionament, sinó que hi
va haver una voluntat d’expansió de l’alfabetització i de la cultura i també del Servei
d’ensenyament del català.
El Dr. Salomó Marquès va emetre un discurs durant l’acte d’homenatge als mestres
de la República el dia 4 de març de 2006, que crec que val la pena conèixer, en part, per
entendre els valors humans que van moure aquest col·lectiu:
[...] Una república que va ser anomenada la República dels mestres, perquè les autoritats republicanes progressistes consideraven l’educació una eina fonamental
per formar persones en el sentit més ple de la paraula, i estaven convençudes que els
32
L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
mestres i els infants havien de ser «els primers ciutadans de Catalunya». Una República que encarnava els valors de la llibertat i la democràcia i que feia de l’educació
i de la cultura un dels eixos fonamentals per al progrés social i econòmic del país.
I així va ser. Arreu del país, des de les ciutats grans als pobles més petits, homes
i dones seguiren les propostes pedagògiques de Freinet, de Montessori, de
Decroly..., posaren a la pràctica els pressupòsits pedagògics del moviment de l’Escola Nova i treballaren per bastir i consolidar una escola que inculcava els valors de la
tolerància i de la dignitat humana; que ajudava a fer persones; que engrescava a través d’excursions i sortides; que fomentava l’observació i l’experimentació; que
ensenyava a compartir, a treballar en grup, etc.
En definitiva, una escola que formava ciutadans de ple dret.
Es volia bastir una nova societat basada en la fraternitat i la solidaritat; una societat més justa socialment; progressista, en la qual homes i dones comptessin pel que
eren i no pas pel que tenien. I els mestres, responsables de la formació dels futurs ciutadans, hi varen jugar un paper cabdal, especialment els anys de la república en pau.
Una bona part del professorat de les Escoles Normals del país inculcaren a l’alumnat els nous valors democràtics; la consciència de la responsabilitat social del
magisteri a l’hora de transformar el país; l’amor a la terra, a la seva llengua, cultura
i història...
Les polítiques educatives i escolars del bienni progressista; l’obra de la Generalitat de Catalunya i el treball decidit de bona part del magisteri van fer que l’escola,
a Catalunya, estigués a primera fila de la renovació pedagògica europea. L’escola es
va convertir en un instrument viu de formació i de creixement humà dels petits ciutadans.
Vosaltres visquéreu una experiència política i pedagògica única que es va estroncar per una guerra civil que no s’hauria hagut de produir mai. I ben car que molts
ho vau pagar! 40 anys de franquisme van esborrar bona part d’aquesta obra i van
aconseguir que mestres actuals, i també la ciutadania, desconeguin aquesta història.
Els que treballem en el camp de la història de l’educació tenim l’obligació i la responsabilitat de fer conèixer l’obra de la República i el vostre compromís amb l’obra
republicana decidida a transformar el país gràcies a una acció directa i eficaç amb
els infants del país.
Les generacions del silenci i de la por de l’època franquista han de saber qui éreu
i què féreu. Les joves generacions de la democràcia volen saber de vosaltres. No es
tracta d’imitar la vostra feina, l’actual societat ha canviat massa. Sí que es tracta,
però, que tinguin les vostres conviccions, el vostre engrescament, la vostra formació
i ser-ne seguidors.
Avui, finalment!, el govern democràtic de Catalunya reconeix la feina que vau
fer. Ja era hora. Gràcies pel que heu escrit, gràcies pel que heu explicat i, sobretot,
pel que vau fer per transformar i millorar el país treballant amb els infants de la
República.
El 18 de juliol de 1936 comença la guerra civil a Espanya i comencen uns aldarulls sagnants que no havien d’haver succeït, es cometen nombrosos crims contra sacerdots, religiosos i laics, es saquegen i cremen esglésies, fins que l’any 1939 la República desapareix
definitivament amb la victòria de les forces franquistes.
L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
33
L’aplicació de l’escola única durant el període revolucionari, a partir de 1936, va lligat a
una política de depuració del magisteri més conservador i contrari a l’obra republicana. Es
tracta d’una depuració minoritària i que té un to molt diferent de la que es produirà tres
anys després amb la implantació del franquisme. El text del conseller de Cultura, Josep
Tarradellas, deixa ben clar quin és l’esperit i la voluntat d’aquesta acció depuradora:
La depuració del personal docent, administratiu i subaltern fou realitzada d’una
manera local i progressiva, és a dir, que afectà a grups d’ensenyament sense vincularne cap a la tasca que era duta a terme en les restants. (...) Es partia de la base que calia
exigir d’aquest personal una adhesió absoluta als principis que les nostres cartes polítiques fonamentals assenyalen, a fi d’evitar que alguns elements desafectes al règim
continuessin ocupant llocs importantíssims en la formació espiritual del nostre poble
o bé que, en llurs activitats, dificultessin les normals activitats dels centres docents.
El resultat d’aquests depuració fou que «la majoria del personal continuà en els
càrrecs que ocupava anteriorment; una altra part fou jubilada amb tota mena de
notes favorables; alguns foren traslladats; els altres els fou concedida l’excedència
a disposició de la Conselleria de Cultura. Els destituïts foren una mínima part;
exclusivament aquells que havien pres una part activa en les campanyes contra el
règim republicà i autonòmic o havien dificultat l’actuació dels centres docents
que en recollien l’esperit, ja abans del 19 de juliol».
L’esforç que es farà per atendre l’escola i per escolaritzar els infants durant el temps de
guerra serà enorme. Incautats els col·legis religiosos continuaran funcionant «rebatejats»
amb noms ben significatius. Tant la política de la Generalitat com la del govern central
s’orientarà a atendre al màxim de bé possible els infants en edat escolar. El menjar dels
infants era allò més sagrat. Havia d’ésser bo i abundant. I calia evitar que els queviures
manquessin a les cantines.
L’ESCOLA EN TEMPS DE LA REPÚBLICA
Ramon Navarro, en el seu llibre Educació a Catalunya durant la generalitat 1931-1939, diu:
En un país amb una història educativa tan buida i irritant com la nostra, el Consell d’Escola Nova Unificada (CENU) adquireix, com experiència i com afirmació teòrica, un valor que cal qualificar, senzillament i clarament, d’insòlit i
extraordinari.
Des d’un punt de vista pràctic, la intensa i febrosa activitat d’aquest organisme en un any curt de vida i enmig de les tremendes limitacions que imposa una
guerra civil no pot deixar de sorprendre’ns. El CENU fou capaç de posar en
marxa un procés de renovació educativa que supera, en intenció i en envergadura, qualsevol dels altres intens que hi hagi hagut en aquest país, si és que n’hi ha
hagut, de reformar l’educació.
I no solament de reformar-la, sinó de fer-la arribar a totes les capes socials; la
política d’educació popular que va dur a terme el CENU no té res que se li assembli en tota la nostra història...
34
L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
Perquè el CENU, malgrat les circumstàncies tan calamitoses en què va haver
d’actuar, va tenir els seus èxits; èxits irrepetibles en aquest país, com el de la solució del problema de l’escolarització primària. Èxit que per si sol justificaria que
avui es parlés del CENU.
Però sí que hi ha motius per parlar-ne amb admiració. No solament és l’única
alternativa revolucionaria que s’ha presentat a l’educació espanyola; és, revolucionària o no, l’única alternativa. Aquí està la significació del CENU. «L’única vegada que en aquest país s’ha anat veritablement a uns altres models d’educació», això
diuen els estudiosos del tema. En tota la història educativa d’Espanya, no s’ha vist
una reforma tan ambiciosa, tan profunda, per la senzilla raó que el programa del
CENU és l’únic que mereix l’adjectiu de transformador. No en tenim cap exemple, ni més bo ni més dolent.
El pla de renovació de l’ensenyament que el CENU proposava és «social i
pedagògicament parlant, el projecte més acabat i perfecte de quants fruïts ha
donat la política educativa espanyola en els seus 200 anys d’existència, això és, des
de Jovellanos».
He trobat unes CONCLUSIONS publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya el 29 de juliol de 1936, on defineixen clarament el que volien que fos l’escola unificada a Catalunya. Val la pena llegir-les tenint en compte que tenen més de 70 anys
d’història.
1a. DEFINICIÓ:
a) L’Escola Unificada és l’escola del poble, és l’escola per a tots els infants de la nació.
b) L’Escola Unificada ha d’ésser una institució educativa, docent i de treball, que
comprengui tots els graus de l’ensenyament, des dels pàrvuls fins a la Universitat,
en una totalitat orgànica.
Entenem per treball escolar tota funció activa de l’educació. Per tal que l’alumne
senti estimulada la pròpia iniciativa de la manera més completa possible, caldrà
crear un ambient escolar natural amb materials de la més gran varietat.
c) L’Escola Unificada serà creada i sostinguda per l’Estat i la Generalitat, i dirigida,
en la part tècnica i administrativa per un consell superior format per persones
representatives de tots els graus de l’ensenyament.
d) L’Escola Unificada ha de ser completament gratuïta en tots els seus graus.
e) L’Escola Unificada no vol pas dir uniformada, sinó escola igualitària. L’Escola
Unificada podrà admetre diversos procediments, horaris i maneres especials de fer
i d’un mateix sistema, que obeeixi uns principis. L’Escola Unificada suposa una
continuïtat docent i escolar, però el pas de la primera a la segona infància, la pubertat, el pas de l’adolescència a la joventut, obeeix unes característiques biològiques i
psíquiques que reclamen uns procediments i uns mètodes adients a cadascuna de
les etapes escolars.
2a. DECLARACIÓ DE PRINCIPIS:
a) L’Escola Unificada reconeix la igualtat de tots els infants de la Nació.
b) L’educació no ha de ser patrimoni de cap classe social, ha de ser per a tots. Tots
els infants tenen els mateixos drets a rebre els beneficis de la cultura.
L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
35
c) Només l’aptitud i la vocació determinaran el grau de cultura que tota persona
podrà assolir. Aquests drets de l’infant són recíprocament deures de la família i de
la societat. L’Estat i la Generalitat tindran cura, amb preferència, dels infants les
famílies dels quals no puguin atendre degudament els drets de l’infant.
d) L’Escola Unificada cerca d’establir un paral·lelisme entre el desenvolupament
somàtic i psíquic de l’ésser humà i la seva educació. La formació escolar i educativa de l’infant hauria de durar, doncs, tant com el seu creixement. Dins d’aquesta formació educativa va comprès l’aprenentatge dels oficis manuals. No escau,
per tant, de deslligar l’educació general de la instrucció professional.
e) En tots els graus de l’Escola Unificada, primària, secundària i universitària, caldrà intensificar l’aspecte educatiu de la personalitat, tenint en compte que primordialment a tota tècnica hi ha sempre l’ésser humà considerat com a persona
social, i que precisament una de les característiques de l’educació consisteix a
capacitar l’individu per a les funcions supremes de la societat.
f ) Al costat de tot aprenentatge de professió manual, hauria d’haver-hi un ensenyament general humanista que posés el subjecte en condicions d’obrir àmpliament l’horitzó de la vida espiritual. Per altra part, al costat dels estudis clàssics i
científics, s’hauria de procurar que els alumnes adquirissin l’habilitat manual
necessària que servís de compensació a les activitats d’ordre intel·lectual. I tots els
adolescents de totes les branques d’estudi i de treball, haurien de conrear sota les
regles més científiques de la fisiòloga i de la higiene.
g) Es dóna el fet que molts infants conceptuats com a mediocres en el temps de
l’escolaritat, arriben a ésser més tard, en la vida, fortes personalitats; i, en canvi,
altres infants prodigis decauen llastimosament en arribar a la joventut. Això
inclou la necessitat de la fusió dels estudis primaris i secundaris, establint l’obligatorietat de l’ensenyament, per a tots, fins als 18 anys, i poder gaudir bé, per
tant, les característiques individuals de cada alumne.
h) La Generalitat, amb la cooperació d’alguns ajuntaments de Catalunya, procurarà la creació de totes les institucions necessàries per a deficients i anormals.
3a. CARACTERÍSTIQUES PEDAGÒGIQUES DE L’ESCOLA UNIFICADA:
a) Pàrvuls: tots els exercicis, a base de jocs; afinació dels sentits; creació d’hàbits
de disciplina i pulcritud; iniciació al dibuix, escriptura, lectura i càlcul.
b) Escola primària: pas del joc al treball, sense abandonar el joc; iniciació a l’esforç personal; observació de la naturalesa; el noi davant els fets geogràfics i històrics: la terra i l’home; llengua; matemàtiques; pensar lògic; la vida moral i cívica.
c) Escola secundària: pas del joc a l’esport; el treball com a centre de les ciències
naturals; humanitats; filosofia; desenvolupament de la iniciativa individual; formació de la personalitat.
d) Estudis superiors: esport i treball; les altres disciplines de l’esport; investigació
científica; formació de fortes personalitats.
4a. MITJANS PER A ESTABLIR L’ESCOLA UNIFICADA:
a) Creació amb tota pressa de les escoles necessàries, fins que no quedi un sol
infant sense tenir la deguda escolaritat.
b) Acabar d’una manera o altra, però ràpidament, amb l’analfabetisme.
36
L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
c) Establir un nexe entre l’escola primària i els estudis secundaris. A tal efecte, els
dos primers cursos de batxillerat seran com una continuació de l’escola primària,
coronament de l’ensenyament primari i base del secundari. El primer d’aquests
dos cursos estarà a càrrec de mestres nacionals; el segon, sempre amb mètodes de
l’ensenyament primari, podrà estar a càrrec de mestres nacionals o de catedràtics
de l’institut.
d) Els estudis de batxillerat no començaran fins a l’edat dels dotze anys complerts.
Podran cursar-lo tots els alumnes d’aptitud suficient, previ informe d’una comissió formada per un mestre nacional, un inspector i un psicotècnic.
e) Aquesta mateixa comissió escollirà un nombre determinat d’alumnes superdotats de les escoles nacionals, fills de famílies necessitades, per a cursar els estudis
de batxillerat. Igualment la mateixa comissió determinarà els alumnes que, amb
aptituds ben manifestes de caràcter artístic o habilitat manual, puguin passar a
escoles tècniques d’arts i oficis, d’agricultura, belles arts, etc. Aquesta comissió
serà assessorada sempre pels mestres dels alumnes que hagin d’ésser seleccionats.
f ) Tots aquests alumnes escollits, tan els superdotats que cursin els estudis del batxillerat com els que passin a les escoles especials, tindran tot l’ensenyament gratuït, i les despeses dels que hagin de cursar. Els estudis fora de la localitat aniran
a càrrec de la Generalitat i de l’ajuntament respectiu.
g) Excepcionalment, per ara, donat els nostres costums acadèmics, hom podrà permetre que als dotze anys els nois superdotats comencin els dos cursos bàsics dels
batxillerat. Però tots els altres alumnes hauran de romandre a l’escola primària fins
als 14 anys complerts; i les escoles especials no podran admetre a cap alumne que
no tingui el certificat corresponent d’haver acabat els estudis primaris.
h) Els alumnes que segueixin els estudis tècnics o d’ofici estaran quatre anys com
a mínim en les respectives escoles, i una vegada acabats els estudis i l’aprenentatge seran col·locats amb connexió amb la borsa de treball de la Generalitat, sense
desvincular-se del tot de l’escola a la qual hagin pertangut.
i) De la mateixa manera que en l’apartat c) s’estableix un nexe entre l’escola primària i els estudis secundaris, hom procurarà també establir una continuïtat entre
ensenyament secundari i superior. A tal efecte es nomenarà una comissió formada per un catedràtic d’universitat, un catedràtic d’institut i un psicotècnic, que
informarà sobre les aptituds especials dels alumnes que hagin de passar a les diverses facultats de la universitat.
j) La universitat procurarà la creació de cursos especials de pedagogia i metodologia per a tots els llicenciats i doctors que hagin de dedicar-se a l’ensenyament.
k) Com que és aspiració que els estudis del magisteri siguin universitaris, s’escollirà un nombre determinat de mestres nacionals en exercici que oficialment
puguin des d’ara cursar els estudis recentment creats de la Facultat de Pedagogia.
Els designats conservaran llurs sous i situació acadèmica, i els residents a Barcelona tindran una compensació econòmica.
5a. MITJANS PER A ESTABLIR L’ESCOLA UNIFICADA. ASPIRACIONS
D’AQUÍ A 6 o 8 ANYS:
a) Procurar que augmenti el nombre d’alumnes que puguin cursar gratuïtament
els estudis secundaris clàssics, segons l’establert en els primers apartats de l’article
L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
37
anterior. Paral·lelament, procurar la reducció progressiva dels alumnes lliures de
l’ensenyament secundari.
b) Quant als altres nois, procurar la tria de gran nombre d’ells perquè puguin passar als estudis tècnics necessaris. Procurar una harmonització entre els InstitutsEscoles i aquestes altres escoles de caràcter tècnic, perquè els estudiants obrers
puguin cursar estudis universitaris.
c) Procurar l’adscripció a la universitat de tots els centres docents de l’ensenyament superior que tenen un caràcter d’especialitat.
d) Tot el personal docent secundari i superior, de menys de quaranta anys d’edat,
seguirà uns cursos sistemàtics de pedagogia i metodologia.
6a. MITJANS PER ESTABLIR L’ESCOLA UNIFICADA. ASPIRACIONS
PER D’AQUÍ 15 o 20 ANYS:
a) Procurar la creació d’escoles fins a reduir a divuit o vint el nombre d’infants per
classe.
b) Aspirar a obtenir que la majoria dels nois capacitats de les escoles nacionals
puguin cursar els estudis secundaris complerts.
c) D’igual manera procurar que quasi tots els alumnes no procedents de les escoles nacionals cursin el batxillerat.
d) Anar creant les escoles necessàries d’aprenentatge i de treball en connexió amb
els instituts-escoles i amb l’Institut Psicotècnic, per tal de fer una tria ben precisa
dels joves segons llur aptitud i dedicar-los a aquelles activitats més adients a llurs
necessitats vitals. Augmentar el nombre d’aquests alumnes pensionats a l’estranger.
e) Augment d’exigència respecte de la capacitat intel·lectual i de la integritat
moral dels aspirants a les carreres de facultat.
f ) A tots els mestres en exercici menors de trenta-cinc anys d’edat, se’ls possibilitarà el cursar els estudis universitaris de pedagogia.
g) Tots els professors dels grau secundaris i superiors i els de totes les especialitats
de l’ensenyament cursaran els estudis de pedagogia i metodologia organitzats per
la universitat.
7a. MITJANS PER A ESTABLIR L’ESCOLA UNIFICADA. ASPIRACIONS
IDEALS:
a) Cada població catalana tindrà tota una institució escolar primària, amb pàrvuls
i ensenyament primari complet; amb camps de joc, piscina, esports, realitzacions,
biblioteca, sala de música, etc.
b) Considerant ja unificats l’ensenyament primari i secundari, tots els nois, d’una
manera obligatòria i gratuïta fins a l’edat de divuit anys, hauran de cursar completament els dos graus primari i secundari.
c) A cada població catalana de més de 5.000 habitants hi haurà un institut-escola
amb les escoles de treball annexes, on es formaran tots els joves d’activitats i mostrar
ben clarament llurs aptituds. Tots els alumnes passaran una anyada a l’estranger.
d) Només ingressaran a la universitat els alumnes excepcionalment ben dotats.
e) La carrera de magisteri, com totes les altres serà universitària.
f ) La universitat catalana, ultra les seves funcions clàssiques, tindrà annex un politècnic complet dedicat a les altres investigacions científiques i a la formació de
38
L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
personal tècnic de totes les branques de la ciència i de l’art.
g) Cada professor estarà en el lloc més adient a les seves aptituds i afeccions; però
tots necessàriament hauran d’haver professat en escoles de pàrvuls i elementals el
temps convenient perquè la seva formació professional sigui completa.
h) L’exercici de la professió docent serà incompatible amb tota altra activitat que
directa o indirectament produeixi rendiments econòmics. Els sous dels professors,
amb les escales convenients, seran equiparades almenys als sous màxims dels més
alts funcionaris estatals.
i) La tasca delicada dels professorat en lliurar-se a la formació de les joventuts
requereix no solament les dots de capacitat necessàries a les professió, sinó també
una exemplaritat de conducta en compliment del deure professional.
L’exemplaritat en la conducta és quelcom més que el compliment mínim d’un
contracte; és l’exponent d’un interès i d’una vocació.
En el fur de la consciència individual cadascú pot trobar-hi la satisfacció d’un estímul o bé l’imperatiu d’una rectificació. Hi ha, però, un estat de consciència
col·lectiva que objectivament fa els seus judicis.
Aquesta suma de valors complexos podrien i haurien de tenir el seu reconeixement en l’escala de judicis del professorat i en l’atorgació dels llocs de direcció i
responsabilitat en els altes esferes de l’ensenyament.
8a. IDEAL SUPREM DE L’ESCOLA UNIFICADA:
Donar a tots els infants una cultura bàsica i sòlida que els faci vertaders en tots els
aspectes.
Aprofitar tots els valors humans i destinar-los a les seves assenyalades activitats en
benefici dels mateixos individus i de la societat en general.
APROVADES LES NORMES GENERALS DE TREBALL ESCOLAR
En el DOG del 15 de setembre de 1938, es va publicar l’Ordre signada pel conseller
de Cultura, en Carles Pi i Sunyer, de data 12 del mateix mes, en la qual es publicaven les normes generals de treball escolar, i que textualment diu:
Amb l’objecte que l’obra escolar de les Escoles d’Ensenyament Primari de la
Generalitat de Catalunya vagin adquirint un sentit i una orientació d’aspecte
essencialment pedagògic, i mentre es confecciona el Pla general d’ensenyament i
els programes i qüestionaris de les diverses activitats educatives, el Departament
de Cultura fa públiques les següents normes didàctiques provisionals, les quals
hauran d’ésser tingudes en compte pels mestres en llurs activitats escolars.
Els delegats d’Ensenyament de la Generalitat, en llurs visites a les escoles i en
les reunions amb els mestres, procuraran glossar i ampliar aquestes reduïdes normes didàctiques i vetllaran perquè s’hi adaptin en el possible les activitats escolars.
GRUPS D’INFANTS EN ELS PRIMERS ANYS DE L’ESCOLA PRIMÀRIA:
Cal donar primordial interès al desenvolupament dels llenguatge del nen. En les primeres edats escolars, sobretot, aquest serà el motiu docent fonamental que ens guiï.
L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
39
Cal que el nen aprengui a expressar-se; cal descobrir en tota la seva espontaneïtat
la riquesa expressiva dels infants; la riquesa verbal reduïda, imperfecta, però pròpia de l’infant, no de l’adult. Aquesta ha de ser la base en la qual el mestre ha de
recolzar-se i és l’autèntic llenguatge que tendirà a desenvolupar.
Exercicis: conversa sobre coses de la pròpia vida dels infants.
Tot tema clàssic escolar, formal, ha d’ésser exclòs d’aquesta conversa. Als petits
els interessen les coses de llur pròpia vida que els envolta. Aquest ha d’ésser el
motiu de les converses i diàlegs. Res de frases artificioses, construïdes per adults;
l’expressió infantil absolutament sincera.
Aquestes frases sinceres hauran d’ésser la base, el punt de partida per a procurar l’ensenyament d’escriure i de llegir.
Exercicis: ensenyament de llegir (hom recomana de practicar aquest ensenyament pel procediment global). Escriure aquestes mateixes frases en paper sense
pauta en caràcters grans, per a fixar les normes de les lletres amb llapis i amb
ploma de les anomenades de punta convexa procurant que, fonamentalment, l’escriptura es faci lentament.
Exercicis: narracions de contes pels mestres i els infants.
El mestre tindrà exquisida cura en la narració dels contes.
Exercicis: l’expressió pel mitjà del dibuix lliure. L’expressió per mitjà del dibuix
sobre els temes de conversa i els temes dels contes.
Recitació de poemes purs de tipus infantil. Senzilles cançons populars (emprades com a mitjà d’expressió i sense referir-se a l’educació musical, la metodologia
de la qual correspon al professor especialitzat).
Exercicis: comptar. Comptar llavors, trossets de fusta, etc. Sumar i restar unitats. Construir fitxes de càlcul amb senzilles operacions que hauran d’ésser resoltes individualment per cada infant, el qual disposarà d’una capsa de llavors,
trossets de fusta, bales, etc. Agrupar aquests elements en forma que desvetllin la
imaginació del nen. Dibuixar-los.
Per a la creació de formes, l’infant utilitzarà l’argila o la plastilina.
Càlcul mental amb unitats i desenes.
Extreure de l’observació i de la vida que volta l’escola, motius per a exercicis
de càlcul amb qüestions veritables i viscudes. Les qüestions a resoldre han d’ésser
molt senzilles, operant només amb unitats i desenes. S’han d’excloure les operacions amb dades desmesurades. Amb la resolució de les qüestions senzilles s’iniciarà el raonament del càlcul escrit.
Observació i reflexió davant les coses, els accidents, els fenòmens del medi que
volta l’escola; concretar amb llur nom les coses, els animals, els vegetals, etc.
Aquesta observació del medi ha d’ésser insistent i curiosa, i com a base i font de les
activitats escolars, més o menys teòriques. Res de coneixements fraccionats en assignatures; només noció del medi com a base i concentració de tots els coneixements.
Narracions i llegendes i biografies d’homes notables.
Realitzacions manuals, activitats constructives a la classe i al jardí de l’escola.
Jocs lliures amb la presència i fins amb la intervenció del mestre.
GRUPS D’EDATS INTERMITGES:
Exercicis: converses sobre temes i fets observats o viscuts.
40
L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
El mestre haurà de concedir més valor a l’expressió de temes reals, viscuts, interessants, que els temes formals de la cultura escolar clàssica; és exercitant-se en
l’expressió, en l’exteriorització de motius íntimament sentits, relacionats amb les
peripècies del viure quotidià, com es posen en joc els més àgils, naturals i sincers
recursos dels llenguatge.
L’assoliment de l’expressió sincera i original del pensament continua essent el
problema primordial.
Exercicis: senzilles redaccions lliures (sense tema proposat).
No proposar temes de redacció. Sobreestimar els de més originalitat, els que
manifestin una més personal i sentida versió de múltiples pensaments i accions de
la vida dels infants; les amistats, els jocs, les entremaliadures, el treball, la vida
a la casa, els somnis, etc. Breus tendències per l’estil.
Exercicis de llenguatge a base de les dificultats i incorreccions trobades a les
redaccions més suggestives. En intentar donar una forma correcta a la redacció
escrita, a la pissarra, amb la intervenció de tota la classe, iniciar el coneixement de
les úniques nocions gramaticals que puguin servir d’auxili per operar sobre les
dificultats d’aquests trossos de llenguatge sentit, i indubtablement adequat: vocabulari, famílies de mots, lèxics, concordances, conjugacions, distincions dels elements principals de l’oració.
Exercicis: il·lustració de les redaccions per mitjà del dibuix i l’expressió.
Exercicis: dictar molt lentament algunes de les redaccions. Els nens escriuran
en paper sense pauta, en plomes de punta grossa, amb molta lentitud; cada infant
corregirà el seu escrit en fer la correcció col·lectiva. Cada infant va dient en veu
alta una paraula del dictat indicant les seves dificultats ortogràfiques. Els altres
corregeixen. En la correcció s’ha d’emprar gairebé tant el temps com sempre en
escriure’l.
Lectura de les redaccions pròpies.
Lectura de llibres de narracions senzilles. El mestre invitarà el nen, sempre que
sigui possible, a fer el resum oral del que ha llegit.
Exercicis: recitació de breus composicions poètiques.
Cançons populars.
Exercicis: càlcul mental (unitats, desenes i centenes).
Estudi de les mesures del sistema mètric decimal, partint de l’operació mesurar la realitat, utilitzant el metre, la balança, el litre, etc.
Càlcul escrit amb números concrets de mesures del sistema mètric decimal.
S’ha de partir de qüestions o de problemes a resoldre amb números enters,
fraccions ordinàries i decimals; fer intervenir només unitats, centenes, milers,
dècimes, centèsimes i senzilles fraccions ordinàries.
L’elemental teoria aritmètica i el raonament del càlcul escrit s’hauran de fer
paral·lelament a les necessitats que ofereix la resolució dels problemes.
S’ha d’advertir que no tots els problemes aritmètics tenen relació amb l’aspecte comercial de compres, vendes, beneficis, interès, etc. Fent sorgir els problemes
d’altres fets naturals i culturals s’evitarà la generalitzada polarització en aquell sentit de les qüestions aritmètiques escolars.
Estudi elemental de les formes geomètriques, partint dels cossos o bé de la
construcció de plànols senzills: aula, escola, jardí, etc. Derivar-ne el coneixement
L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
41
dels elements geomètrics i tractar no tan sols de la nomenclatura, sinó del que és
essencial, la mesura elemental de línies, angles, algunes superfícies i volums.
Estudi del medi geogràfic i històric de la barriada, del terme municipal de la
comarca. Relacionar-ho amb nocions generals de la geografia. Paisatge del terme
municipal, orografia, hidrografia, vegetació, comunicacions, indústries, etc. del
terme municipal o de la comarca. Nocions generals sobre orientació, climes,
població, cultius, produccions, etc. Documents i referències verbals, sobre fets
històrics relacionats amb el poble i la comarca. Aplicació dels mateixos termes
relacionats amb Catalunya, Espanya, Europa i el món en general.
S’ha de procurar eliminar ensenyaments geogràfics i històrics, com en els altres
ensenyaments, el memorisme i la subjecció a les lliçons i textes escrits. Partir del
dibuix i de la interpretació dels plànols senzills del poble, el terme municipal, etc.
Proveir la natural curiositat de l’infant amb fotografies, projeccions, lectures,
documents, mapes, etc. que donin la idea més exacte de les èpoques i dels països
més o menys llunyans.
S’aconsella instal·lar a l’escola senzills aparells que permetin a l’infant fer permanents i acurades observacions meteorològiques.
Comparació entre la vida de l’home primitiu i la civilització actual i breu visió de les diverses etapes històriques. No la història de reis i batalles, sinó la història de l’esforç humà en les distintes èpoques i països per a dominar la naturalesa i construir la civilització: història de la navegació, del vehicle, de l’habitacle, de
l’enllumenat, del vestit, del treball, dels instruments de llaurar, del llibre, etc.
Observació d’éssers naturals i reflexió sobre fenòmens del món físic, senzilles
experiències amb els mitjans de què es disposi a la classe i amb el aparells rudimentaris que puguin construir els infants a la classe o al taller de l’escola. Observació d’animals i plantes. Experiments sobre respiració, circulació, nutrició, creixement, etc.
Experiments sobre forces, moviments, fenòmens de la temperatura, la llum,
l’electricitat, la composició i descomposició de substàncies, etc.
Els passeigs i excursions són el perfecte mitjà de l’observació dels éssers naturals, així com les realitzacions tenen llur autèntica adaptació en preparar experiments per a indústries, causes de fenòmens.
Reflexió sobre relacions de la vida social: la família, el municipi, la vida en
comú, les associacions, el treball, la cooperació, etc.
Jocs lliures i organitzats.
GRUPS DE LES DARRERES EDATS DE L’ESCOLA PRIMÀRIA:
Exercicis: redaccions lliures, exercicis de llenguatge, a partir de les correccions
col·lectives per tal de donar forma definitiva a les redaccions més adients.
En aquestes edats, els infants i llurs redaccions expressen temes d’assumptes i
continguts més abstractes. En ells apareixen pensaments i estimacions de tipus
crític personal. Això proporcionarà al mestre un preciós camí per arribar al coneixement íntim, profund dels seus alumnes. El comentari d’aquestes redaccions
proporcionarà una apreciable quantitat d’observacions i de reflexions sobre judicis de valor humans, cívics i morals.
La senzilla i breu teoria gramatical que ha d’ésser objecte d’ensenyament ha de
42
L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
sorgir íntimament lligada -continuant la norma del cicle anterior- a la correcció
del llenguatge parlat i escrit, descobrir lleis generals i normes de formació de frases i oracions, conjugacions, derivació de paraules, funció de les paraules determinades, etc. però fugir de definicions, anàlisis minuciosos, nomenclatures complicades, gairebé sempre capricioses.
La gramàtica a l’escola mai no ha d’ésser objecte a part i deslligat dels exercicis de llenguatge.
Exercicis: lectura lliure i lectura col·lectiva amb resums orals del que s’ha llegit.
És necessari que a cada classe hi hagi una col·lecció de llibres de lectura ben
seleccionats.
Exercicis: crítica escrita del llibre llegit. Conferències donades a la classe pels
infants a llurs companys sobre temes elegits i preparats per ells mateixos. Recitats
de composicions poètiques i cançons populars.
Exercicis: problemes sobre unitats del sistema mètric decimal.
La resolució de problemes implica enfrontar-se amb dificultats que s’han de
vèncer per mitjà del càlcul escrit. Aquest serà el moment de cercar i mostrar el
procediment operatori en el raonament acurat, gairebé minuciós, del qual està
compresa l’elemental teoria aritmètica.
El mestre procurarà iniciar i prosseguir el procediment gràfic en la resolució de
problemes; construcció de gràfiques, ús del paper milimetrat, etc.
Exercicis: Problemes sobre construccions geomètriques; àrees, volums, interpretació de plànols. La geografia de Catalunya i d’Espanya. Regions naturals.
Nocions de cada una de les àrees continentals. Interpretació de mapes i cartes
meteorològiques, etc.
És aconsellable d’establir la correspondència interescolar nacional i internacional, lligam de l’aprenentatge geogràfic, el qual ha de tendir a destacar l’aspecte
humà sobre el merament descriptiu.
Nocions de l’evolució de la humanitat en les distintes èpoques i l’evolució dels
vincles socials, el treball, els costums, els descobriments, l’art, el progrés, etc.
La lluita dels pobles per la llibertat en les èpoques moderna i contemporània.
La Constitució espanyola, l’Estatut de Catalunya. La guerra actual; la seva significació ideològica i com a guerra d’independència.
S’ha d’assignar més valor a la recerca de documentació, fotografies, lectures,
etc., per tal de construir una visió històrica original que a l’aprenentatge de lliçons
d’una història d’interpretació ja feta, sense perdre’s però, en un fraccionament
excessiu que negligiria la síntesi dels gran processos històrics.
Senzilles experiències fisicoquímiques. Estudi d’algunes substàncies: l’aire, l’aigua, l’hidrogen, l’oxigen, els sofre, el carbó, alguns metalls, la calç, etc. Aquests
ensenyaments es dirigiran sobretot a desenvolupar en el nen el procés de la inducció de causes i efectes dels fenòmens naturals.
Els infants amb els seus mitjans, per molt humils que siguin, hauran de preparar amb el mestre els senzills artificis de les experiències.
Quan totes les escoles tinguin llur taller iniciat, les condicions de l’aprenentatge seran òptimes.
Els fenòmens i les funcions de la vida animal i vegetal. Estudi experimental d’alguns animals i d’algunes plantes. Excursions. Els gran grups d’animals i plantes.
L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
43
Identificació de minerals en excursions i visites a museus.
La agricultura a la comarca. Cultius. Exercicis sobre selecció de llavors. Anàlisis de la terra, adobs i altres factors del cultiu agrícola.
A les escoles de medi rural l’ambient dels fets i els temes agrícoles ha de constituir la més gran preocupació i fins el nucli de concentració de treballs escolars.
Convé que a les escoles de nens més grans hi hagi, encara que modesta, una
ben seleccionada biblioteca de treball a disposició sempre dels escolars.
Jocs lliures i organitzats.
Barcelona, 12 de setembre de 1938.
Aprovat: El Conseller de Cultura, Carles Pi i Sunyer.
Si heu llegit aquestes normes tal com he fet jo, entendreu perquè les he copiat íntegrament. Crec que aquestes normes estan més avançades del que s’ensenya actualment.
Només llegir-les dóna goig. Estan redactades d’una forma senzilla però àmplia que desprèn un amor a l’ensenyament.
44
L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA
SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
Afavorim la curiositat, l’alegria i la participació activa del nen, ajudant-lo a descobrir
realitats que tingui, per a ell, el valor d’una adquisició personal.
Rosa Sensat i Vilà
El primer dia que vaig anar a l’arxiu per buscar tot el que hi havia relacionat amb l’ensenyament al Masnou, concretament el dia 27 de juny de 2007, em vaig trobar amb un
treball que va fer el senyor Mateu Rotger i Rosquelles, que havia estat mestre en el Masnou en temps de la Segona República, que crec val la pena conèixer, ja que ell va formar
part d’aquesta història, i com que la documentació que va fer servir es troba en el mateix
arxiu municipal, he buscat i transcric el que crec més important per donar a conèixer el
que ha estat història a la nostra vila.
La corporació Municipal que figurava el mes de setembre de 1936 en el Masnou era:
Alcalde: Tomàs Ferrer Sust, d’ERC
2n Alcalde: Jaume Itchart Ballester, d’ERC
3r Alcalde: Josep Puig Godàs, d’ERC
4t Alcalde: Bonaventura Bosch Bellagarda, d’ERC
Conseller Dipositari: Pere Estapé Pagès, d’Estat Català
Conseller: Jaume Espinosa Parés, d’ERC
Conseller: Joan Pablo Dolors, d’ERC
Conseller: Josep Xifra Massa, d’ERC
Conseller: Manuel Boadella Font, del PSUC
Conseller: Aureli Gonzàlez Roldan, del PSUC
Conseller: Ernest Torres Salellas, del PSUC
D’acord amb el Decret de 18 de setembre de 1936, en el qual es disposava que l’ensenyament prematernal, maternal i primari a les escoles de Catalunya estigui basat en la
L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
45
llengua dels infants, una Ordre publicada en el DOG del dia 11 d’octubre de 1936, establí el certificat de català per als mestres de totes les escoles primàries de Catalunya. Aquest
certificat podia obtenir-se per mitjà d’una prova davant el Tribunal Permanent de Català de la Generalitat, consistent en un dictat, la correcció d’un text amb errades ortogràfiques, sintàctiques i lèxiques, i una prova oral de gramàtica catalana i de literatura
catalana moderna. O bé mitjançant l’assistència a uns cursos de quinze lliçons sobre fonètica i ortografia, morfologia i sintaxi, i literatura, o mitjançant els cursos d’ensenyament
per correspondència organitzats per la Generalitat per als mestres de fora de Barcelona.
En el DOG, núm. 287, corresponent al 13 d’octubre de 1936, es publica la primera
relació de mestres interins, distribuïts per comarques que havien de formar part de les
noves escoles de Catalunya. Entre els destinats a la comarca del Maresme, i concretament
al Masnou, hi havia Manuela Ferrer i Sust, Àngel Remigio i Rodríguez, Mateu Rotger i
Rosquellas, Teresa Sanjuan i Alsina, Flor Robles i Villafranca, Josepa Camparé i Vendrell,
Josepa Fàbregas i Sabé i Modesta Salabert Castellví.
En data 18 de desembre de 1936, prenen possessió del càrrec de mestres Modesta
Salabert i Castellví, Josepa Camparé i Miquel, Mateu Rotger i Rosquellas, Àngel Remigio i Rodríguez i Salvador Ninot i Nolla, nomenats el dia 13 d’octubre.
Per tal d’ajudar els mestres en la seva tasca s’anomenen les senyoretes Carme Villà i
Bassols, Antònia Rosés i Matas, Carme Trias i Llobet i Cristina Estapé i Capella, amb un
sou mensual de 175 pessetes.
A l’arxiu municipal hi ha un escrit, sense data, que textualment diu:
Import de la consignació per atencions de primera ensenyança de l’Ajuntament
del Masnou, dels anys 1901, 1926, 1928, 1933 i 1934.
L’any 1901 l’Ajuntament tenia consignat per atencions de primera ensenyança en el pressupost municipal, la quantitat de 1.500 ptes. I com atencions del
16% fou consignada la quantitat en total per Rústega, Urbana i Pecuària de
1.512,50 ptes. A comptar de l’any 1915.
L’any 1925 l’Ajuntament tenia consignada en pressupost la quantitat de 4.090
ptes i per l’import del 16% sobre la contribució Rústega, Pecuària i Urbana,
5.149,02 ptes.
L’any 1926 figura en el pressupost del Masnou 4.500 ptes. I per atencions del
16% la quantitat de 5.149,02.
L’any 1928 figura en el pressupost municipal la quantitat de 4.180 ptes i per
atencions de primera ensenyança del 16%, 5.149,02 ptes.
L’any 1933 figura en el pressupost la quantitat de 4.374,60 ptes. I el 16% per
la primera ensenyança: 9.258,96 ptes.
L’any 1934 figura en el pressupost la quantitat de 15.774,60 ptes. I per atencions de primera ensenyança del 16% la quantitat de 9.258,96 ptes.
NOTA: la consignació en el pressupost que correspon a l’any 1934 es detalla de
la següent forma:
- Prestació a l’Estat per serveis d’instrucció primària
4.500,00 ptes
- Parvularis
7.800,00 ptes
- Subvencions vàries, escola del Treball
1.674,60 ptes
- Subvenció premis a esc. nacionals i adquisició material
1.800,00 ptes
46
L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
L’any 1901 els mestres cobraven 1.325 ptes el titular i 1.125 el segon.
L’any 1934 els mestres cobren: Mestra titular
5.000 ptes.
Segona mestra
4.000 ptes.
Mestra interina
3.000 ptes.
Mestre titular
5.000 ptes.
Segon mestre
4.000 ptes.
Mestre interí
3.000 ptes.
En l’arxiu municipal hi figura un certificat del Secretari de l’Ajuntament que textualment diu:
Que en el llibre d’actes d’aquest Ajuntament i en la corresponent a la sessió del
dia 19 de febrer de 1937, hi figura entre altres el següent acord: que en virtut
del Decret del conseller de Cultura de data 8 de febrer de 1937 publicada en el
DOG el 13 del mateix mes i a proposta del regidor de cultura es va acordar
sol·licitar la creació de set grups escolars facilitant la Generalitat els edificis amb
destinació a escoles i obligant-se l’Ajuntament a atendre les despeses de conservació, neteja, aigua, llum, calefacció i les del personal subaltern. Així mateix i a l’objecte que el conseller de Cultura de la Generalitat en tingui esment als fins perseguits, s’aprovà una memòria redactada pel regidor local que s’acompanyarà a la
certificació de l’acord sol·licitant la creació dels grups escolars per tal que si és de
conformitat, s’accepti l’oferiment d’aquest Ajuntament i es publiqui la resolució
que s’escaigui al Diari Oficial tot i fent-se càrrec el Departament de Cultura de la
Generalitat de les despeses de personal docent i material escolar. Que si bé el
CENU ha anomenat 9 mestres que ja exercien, encara manquen 9 mestres més
per tal de completar la plantilla necessària a aquesta vila, el qual sol·licita d’aqueixa Conselleria, que ho faci a la major urgència.
També hi figura un altre certificat del secretari de l’Ajuntament de data 19 de febrer de
1937, que textualment diu:
Que el cens escolar d’aquesta vila efectuat per CENU en data trenta d’octubre del
passat any mil nou-cents trenta-sis, ascendeix a mil cent infants compresos en
edat escolar.
En aquest certificat s’acompanya una Memòria que textualment diu:
Després del 19 de juliol i quan la Revolució va fer possible encaminar els
assumptes escolars cap a una forma que a més de donar cabuda a la densa població escolar permetés que els edificis estiguessin convenientment dotats dels més
necessari, a fi de poder en tot moment demostrar que els responsables d’aquest
poble tenien una orientació pedagògica i una consecució en les idees que s’han
d’inculcar als que han d’ésser els homes de demà, l’Ajuntament, d’acord amb el
CENU local, va procedir a l’habilitació dels locals que es diran cedits per la
Confederació Nacional del Treball, que va ser la que primerament va confiscarse dels mateixos, i a fi de complimentar el Decret de Cultura de 6 de febrer de
L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
47
1937, publicada al Diari Oficial del dia 13 del corrent, eleva la present numeració a l’objecte perseguit.
Primer. L’Ajuntament del Masnou té actualment 7 escoles numerades, de les
quals solament una era de pertinència del Municipi. Aquestes escoles, d’acord
amb l’acta de confiscació que acompanyem, pertanyen:
La número 1 a Mares Escolàpies
La número 3 a Joan Fàbregas Jorba
La número 4 a Anicet Herraez Calderon
La número 5 a Benet Pomés Pomar
La número 7 a Antònia Maristany Colomer
Pel que representa a l’escola núm. 2, és el local de les Escoles Nacionals, i a la
núm. 6 hi funciona una Escola que ja en 1933 l’Ajuntament tenia destinada a
«Escola de Treball» mitjançant el pagament del lloguer.
Segon. Les 7 escoles esmentades aixopluguen un cens escolar de 800 criatures,
i estan a càrrec les nou mestres nomenades pel CENU, segons nomenaments
publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 13 d’octubre i 31 de
desembre de l’any 1936.
Tercer. Com que seguint la proporció que segons la Llei han de tenir els mestres no haurien pogut ocupar la població escolar existent en aquesta vila amb els
que solament han estat nomenats, l’Ajuntament, i amb càrrec al seu pressupost,
ha nomenat 7 ajudants que col·laboren en les tasques dels esmentats mestres, a fi
que puguin tenir lloc les classes pel nombre d’alumnes abans esmentats.
Quart. No obstant el nombre ocupat d’alumnes en resten encara 300 aproximadament que no tenen escola per manca de mestres, ja que de locals n’hi ha suficients i aquests estan completament habilitats, en espera de que aqueix Consell
els nomeni.
Cinquè. Per tant, aquest Consell, d’acord amb l’Ajuntament, sol·licita siguin
nomenats 9 mestres per les escoles que esmentem, amb els quals estaria complerta la finalitat encarregada al que sotasigna.
El Masnou, 19 de gener de 1937.
Acte d’ocupació dels edificis destinats a escoles, textualment diu:
Numeració d’escoles o grups escolars amb especificació del lloc d’emplaçament i
del nombre de places que es sol·liciten per cadascun:
Escola núm. 1: Salmeron 1. Nombre d’alumnes: 294. Mestres: Teresa Sanjuan
Alsina, Josepa Camparé Vendrell, Mateu Rotger Rosquellas, Àngel Remigio
Rodríguez, Salvador Ninot Nolla i Teresa Pàmies Blanc (aquesta última malgrat
l’informe favorable del CENU local i del Conseller de Cultura, no ha estat nomenada oficialment si bé actua en aquesta escola des del dia 7 d’octubre de 1936, i
és d’esperar que amb la reproducció que ha fet de la sol·licitud i vist l’informe
favorable, serà nomenada en la pròxima convocatòria i podrà continuar regint
l’escola on s’ocupa). Manquen 4 mestres per a completar el nombre d’infants destinats a aquesta escola.
Escola núm. 2: Romà Fabra, 1. Nombre d’alumnes: 180. Mestres: Josep Peri-
48
L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
cot Llorensí, mestre nacional; Maria Canaleta Abella, mestra nacional, i Vicenç
Muñoz Pastor, mestre nacional. Manquen 3 mestres per a completar el nombre
d’infants destinats a aquesta escola.
Escola núm. 3: Lluís Millet, 5. Nombre d’alumnes: 166. Mestres: Flor Robles
Villafranca, Manuela Ferrer Sust i Dolors Puig Seral, mestra nacional.
Escola núm. 4: Urb. Montseny. Nombre d’alumnes: 72. Mestres: Antònia
Grau Suñol (es troba en les mateixes condicions que Teresa Pàmies).
Escola núm. 5: Fontanills, 2. Nombre d’alumnes: 120. Manquen 2 mestres
per a completar el nombre d’infants destinats a aquesta escola.
Escola núm. 6: Mestres Villà, 43. Nombre d’alumnes, 90 (Destinada a escola
nocturna).
Escola núm. 7: Àngel Guimerà, 2. Nombre d’alumnes 142. Mestres: Modesta Salabert Castellví i Josepa Fàbregas Sabé.
El Masnou, 23 de febrer de 1937
En data 12 de gener de 1938, la Generalitat nomena a Carme Trias Llobet com a mestre del Masnou, amb un sou anual de 5.000 pessetes. Hi ha un certificat de Josepa Fàbregas Sabé, directora de l’escola núm. 5, que textualment diu:
Certifica, que amb data d’avui ha pres possessió del seu càrrec la mestra Carme
Trias Llobet al Grup núm. 5.
Als efectes que li siguin necessaris es fa constar per mitjà de la present certificació, que quedarà unida a l’expedient de referència, aquesta diligència de presa
de possessió al Masnou a disset de gener de mil nou-cents trenta-vuit.
La memòria que s’acompanya a l’anterior acte d’ocupació dels anterior edificis, textualment diu:
MEMÒRIA INFORMATIVA REFERENT ALS EMPLAÇAMENTS, CONDICIONS HIGIÈNIQUES I CAPACITAT ESCOLAR DE LES SET ESCOLES O GRUPS ESCOLARS HABILITATS A LA VILA DEL MASNOU
El que signa és en caràcter de director tècnic d’Obres Públiques de l’Ajuntament del Masnou, va procedir a la reforma dels edificis que després s’esmentaran
per tal de convertir-los en escoles i deixar-los en les degudes condicions de capacitat i higiene per establir en ells les aules o seccions necessàries perquè puguin
rebre l’ensenyança dels nens i nenes que constitueixen el cens escolar d’aquesta
població que el CENU ha fixat en mil cent infants d’ambdós sexes.
Emplaçament. La tasca no va ésser gens difícil pel nombre d’edificis de què es
podia disposar i per les immillorables condicions que cadascun d’ells reunia dintre de la seva peculiaritat i característiques arquitectòniques, a l’ensems el seu adequat emplaçament, punt aquest importantíssim per a la distribució en forma longitudinal, paral·lela al Mediterrani d’aquesta vila, que té una allargada de dos quilòmetres i mig d’extensió, el que ha fet precís situar les escoles en llocs estratègics
equidistants que permetessin repartir degudament la població escolar sense necessitat que els infants de determinat nucli o sector de la vila haguessin de recórrer
grans distàncies per poder gaudir dels beneficis de l’ensenyança.
L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
49
Entre els locals de què disposava es va estudiar curosament quins eren els més adequats per al fi al qual es destinaven, tant per les seves condicions com a edificis, a
l’ensems que pel seu emplaçament còmode i degudament distanciat, per tal que
no s’agrupessin en determinats sectors de la població, deixant altres sense ells i pel
que va fer-se una selecció distribuint racionalment els grups escolars.
Característiques dels edificis elegits. La idea bàsica de distribució estratègica
d’edificis abans esmentada, va ésser la que va determinar que es procedís a la reforma, que va tenir tal importància, que podem qualificar-la de reconstrucció dels
edificis elegits, per tal que corresponguessin en ells les màximes condicions higiènic sanitàries i de capacitat adequada, sense reparar en les importants despeses que
això representava i que realment va fer l’Ajuntament sense demanar ajuda a ningú
per tal de realitzar el programa que s’havia imposat per a resoldre el problema
escolar del Masnou.
No solament es va procedir a les esmentades reformes dels edificis destinats a
noves escoles en nombre de cinc, sinó que també van realitzar obres de sanejament i millor condicionament en els edificis escolars existents com el que porta
el núm. 2 on hi ha instal·lades les Escoles Nacionals i la núm. 6 que funciona des
de l’any 1933, i l’Ajuntament la tenia destinada a Escola de Treball.
Les característiques de cadascun dels 7 edificis escolars amb que compta avui
aquesta vila són les que a continuació explicarem:
ESCOLA NÚM. 1. Abans era un convent de monges Escolàpies. En la reforma
realitzada aquest edifici s’ha dividit en dues illes tenint la façana als carrers Salmeron, Fontanills, Torrent de Riquers i Carretera de Teià; ambdues illes estan unides i es comuniquen per mitjà d’un pont de deu metres de llarg per tres metres
d’ample, construït especialment per aquest objecte i per tal de deixar pas a la prolongació del carrer Fontanills que abans estava interromput per l’exconvent.
Aquest edifici té la següent superfície:
Edificat en la primera illa
Edificat en la segona illa
Espais per patis i jardins 1a illa
Espais per patis i jardins 2a illa
Superfície total ocupada per l’escola
912 m2
192,50 m2
642 m2
1.193,50 m2
2.940 m2
Del que corresponen aproximadament el 37,50% per edificacions i el restant
62,50% per superfície descoberta destinada a llum, aire, ventilació, esbarjo, jocs
i poder recrear-se els infants. Percentatge molt superior a l’assenyalat per aquesta
mena d’edificis i que permet un abundant volum d’il·luminació natural no tant
solament per aules doncs també gaudiran d’aquest benefici els diversos locals destinats a usatges, annexes a l’escola i permeten els espais descoberts una excel·lent
distribució de serveis sanitaris, que han estat distribuïts i realitzats tenint present
quantes normes tecnicohigièniques es determinen i foren fixades en data 28 de
juliol i publicades a la Gaseta del 1r d’agost de l’any 1934, les quals també s’han
tingut en compte i hem aplicat en els restants edificis que després explicarem.
50
L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
La superfície ocupada per les aules de l’escola núm. 1, de la qual ens estem ocupant, és la següent:
Planta baixa, aula núm. 1
Planta baixa, aula núm. 2
Planta baixa, aula núm. 3
Planta baixa, aula núm. 4
Planta baixa, aula núm. 5 i 6, convertibles en saló d’actes
Primer pis, aula núm. 7
Primer pis, aula núm. 8
Primer pis, aula núm. 9
Primer pis, aula núm. 10
Primer pis, aula núm. 11
Primer pis, aula núm. 12
41 m2
58 m2
54 m2
35 m2
103 m2
41 m2
39 m2
67 m2
58 m2
52 m2
52 m2
Total metres quadrats
600 m2
Cal remarcar que aquesta superfície és l’ocupada per les aules solament en la planta baixa i primer pis, doncs encara manquen per acabar-se les obres de reforma
dels altres dos pisos on s’hi podran encabir el mateix nombre d’infants que actualment ocupen les dues plantes inferiors, el que es farà quan les necessitats escolars
de la població ho exigeixin.
El nombre d’alumnes fixat actualment per aquesta escola és de 294, per tant
correspon a cadascun una superfície superior a dos metres quadrats i com que la
mitjana d’alçada del sostre és de 4 metres, pertoca per infant una cubicació individual de 8 m3; i com que la renovació de l’aire és de cinc vegades superior al
volum del local en una hora, sense provocar corrents en aquell, ens trobem que
correspon a cada infant un volum de 40 m3 d’aire per hora, i com que les normes
de caràcter tecnicohigiènic fixen per ventilació d’escoles a l’hivern de 20 a 25 m3
per hora i persona adulta, i a l’estiu de 40 m3, resulta que les aules reuneixen el
màxim de condicions de ventilació i renovació d’aire indicades pels més exigents
higienistes.
Aquestes mateixes normes han estat aplicades a les escoles de les quals després
ens ocuparem.
Les obertures per a il·luminació natural i renovació d’aire tant per aquesta
escola com per les altres d’aquesta vila, han estat calculades en un mínim representat per la tercera part de la superfície ocupada per cada aula, havent-se procurat en el possible, que la seva orientació sigui principalment al migdia, seguint les
normes imposades en aquesta mena de construccions.
El serveis sanitaris estan previstos en forma que a cada planta de l’edifici hi
hagin dos grups, completament independents de lavabos i urinaris, i degudament
distanciats per tal que entre ambdós sexes hi hagi la necessària separació. Estant
dotats d’abundant aigua potable procedent de la canalització general de la vila i
de les mines i pous propis que té cadascun dels edificis escolars, depassant en molt
la proporció dels 20 m3 diaris que haurien de pertocar a cada alumne, a part dels
serveis generals per recs, rentar, etc.
L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
51
Els desguassos són fets en totes les escoles i especialment en la que ens ocupem,
passant per foses sèptiques amb llits bacterians depuradors que van a la claveguera pública.
En aquesta escola núm. 1 també s’ha projectat un teatre-cinema educacional
exclusiu per a infants, en el lloc de l’edifici que abans la capella de l’exconvent
ocupava i, de més, hi ha separades aules per a treballs manuals, música, labors,
etc. Compta amb locals per: direcció, sala de juntes dels mestres, biblioteca, guarda-robes, consergeria amb independent i ben disposada vivenda, gimnàs, infermeria i farmaciola d’urgència i quants annexes requereix una perfecta instal·lació
d’una escola moderna.
ESCOLA NÚM. 2. És l’ocupada per les Escoles Nacionals, situada al carrer de
Romà Fabra, núm. 1, amb cantonades als carrers Jover i Serra i Fontanills, formant per tant tres façanes a tres carrers amb ampli jardí i pati d’esbarjo a la part
davantera.
Superfície que ocupa:
Edificada
Per jardins i esbarjo
1.020 m2
1.360 m2
Superfície total
2.380 m2
La quantitat i superfície de les aules és la següent:
Aula núm. 1
49,59 m2
Aula núm. 2
49,59 m2
Aula núm. 3
44,10 m2
Aula núm. 4
44,10 m2
Aula núm. 5
58,20 m2
Aula núm. 6
58,20 m2
Total
303,78 m2
Cal remarcar que solament hi ha habilitades les quatre aules més grans.
Esta dotada de tots els serveis generals i grups de lavabos i urinaris independents
per a nens i per a nenes.
Les cubicacions d’aire s’han tingut en compte en la forma indicada en l’explicació de l’escola núm. 1
El nombre d’alumnes assignat a aquesta escola és de 180.
ESCOLA NÚM. 3. Situada al carrer de Lluís Millet, núm. 5, cantonada a l’Antic Camí d’Alella.
Superfície que ocupa:
Edifici i terrasses
275 m2
Jardins, patis i hort
1.324 m2
Superfície total
52
1.599 m2
L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
Consta de 4 aules, o sigui:
Una a la planta baixa de
Una a la planta baixa de
Una al primer pis de
Una al primer pis de
126 m2
45 m2
126 m2
45 m2
Total
342 m2
El nombre d’alumnes assignat a aquesta escola és de 166, corresponen per tant
una mitjana individual d’uns 2,10 m2 per a 4 m d’alçària equivalents a 8,40 m3
que representen 42 m3 per hora i alumnes.
Els serveis generals sanitaris i d’aigua són d’acord amb la norma abans indicada.
ESCOLA NÚM. 4. Està situada a la urbanització Montseny amb façana a tres
carrers i en un edifici de dues plantes, completament aïllat i rodejat de patis i jardí
per esbarjo dels infants, és dedicat a pàrvuls.
Superfície que ocupa:
Edifici
Jardins i patis
139 m2
543 m2
Total
682 m2
Consta de dues aules, o sigui:
Aula núm. 1 de
Aula núm. 2 de
35 m2
31 m2
Total
66 m2
La restant superfície edificada es destina a porxo, vestíbul, guarda-robes, dipòsit de
material escolar, sala d’espera i despatx de la direcció, de més dels corresponents
grups independents de lavabos i urinaris independents per a nens i per a nenes.
S’han assignat a aquesta escola 72 pàrvuls corresponent a una superfície d’1,10
m2 equivalent a 4,40 m3 o sigui 22 m3 per hora i per infant.
Els serveis sanitaris, ventilació, il·luminació, etc., s’han calculat en la forma
indicada en les escoles abans esmentades.
ESCOLA NÚM. 5. Emplaçada al carrer de Fontanills, núm. 2, cantonada a la
pujada de Can Galbany.
Superfície que ocupa:
Edifici
Esbarjo i jardins
763,68 m2
1.059,68 m2
Total
1.823,20 m2
L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
53
Consta de 5 aules o sigui:
Planta baixa, aula núm. 1
Planta baixa, aula núm. 2
Planta pis, aula núm. 3
Planta pis, aula núm. 4
Planta pis, aula núm. 5
Total
66,25 m2
57,50 m2
31,73 m2
44,00 m2
30,78 m2
230,25 m2
Hi ha, de més, encara sense reformar, dues aules per a treballs manuals i la resta,
fins arribar a la superfície edificada, és ocupada per les dependències annexes i serveis generals de l’escola. De més, en el pis, hi ha distribuït un habitatge per al mestre director amb tota classe de comoditats.
El nombre d’alumnes assignats a aquesta escola és de 120, corresponent aproximadament una mitjana individual de 2 m2 o sigui un volum igual a l’assignat a
l’escola núm. 1.
S’han previst els serveis generals en la forma indicada.
ESCOLA NÚM. 6. Emplaçada al carrer Mestres Villà, núm. 43, està destinada a
escola nocturna i consta de tres aules.
Aula núm. 1
Aula núm. 2
Aula núm. 3
32,55 m2
23,05 m2
118,72 m2
Total
174,32 m2
El nombre d’alumnes calculat en la proporció d’un per cada 2 m2 aproximadament és de 90. Compta amb tots els serveis indispensables i amb gran pati d’esbarjo.
ESCOLA NÚM. 7. Emplaçada al carrer d’Àngel Guimerà, formant una illa amb
façanes a l’esmentat carrer, al torrent d’Ase, al passatge de l’escola i carrer de Sant
Jeroni.
Superfície que ocupa:
Edifici
Pati
121 m2
201 m2
Total
322 m2
Consta de soterrani i 4 plantes, la baixa i el primer pis són destinats per aules, la del
segon pis per habitatge del mestre i l’última per magatzem i dipòsit de material.
Les dues aules, una a cada pis, tenen una superfície de 40 m2 o sigui 80 m2 les dues.
Destinant-se per 142 alumnes, correspon a cada un la superfície d’1,78 m2
equivalent a 7,12 m3, o sigui 35,60 m3 per hora i alumne.
54
L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
Te distribuïts 4 grups de lavabos i urinaris o sigui 2 per cada pis i per ambdós
sexes, a part del bany i lavabos independent per al mestre.
RESUM
Cabuda de les escoles:
Escola núm. 1
Escola núm. 2
Escola núm. 3
Escola núm. 4
Escola núm. 5
Escola núm. 6
Escola núm. 7
Total
294 alumnes
180 alumnes
166 alumnes
72 alumnes
120 alumnes
90 alumnes
140 alumnes
1.064 alumnes
Com es veurà es pot considerar que és el cens escolar de la població i tenim previst que per futurs augments hi ha escoles, com la núm. 1, que són ampliables
amb dos pisos més que encara no han estat reformats i el mateix succeeix amb la
núm. 2 que encara té 2 aules sense habilitar, i la mateixa núm. 6, que si bé s’ha
destinat a nocturna, pot també habilitar-se per a escola diürna, o sigui que aquest
Ajuntament s’ha preocupat que no maquin locals per als seus infants i que puguin
rebre sense excepció la deguda educació escolar.
El Masnou, 23 de febrer de 1937.
El Director Tècnic d’Obres Públiques.
Signat: Frederic Tàrrega.
L’ocupació d’aquests edificis, es van posar a disposició de la Generalitat de Catalunya, per
part de l’Ajuntament del Masnou.
En data de 23 de març de 1937, el conseller Primer, Josep Terradellas i el conseller de
Cultura de la Generalitat, Antoni Ma Sbert accepten, en un escrit de la mateixa data, l’oferiment fet per l’Ajuntament del Masnou.
En data 29 d’abril de 1937, el director tècnic d’obres públiques de l’Ajuntament del
Masnou, senyor Frederic Tàrrega, en compliment de l’encàrrec que se li va fer de la Corporació Municipal, va valorar els edificis escolars i el seu mobiliari per tal de assegurarlos contra incendis. La valoració va ser la següent:
Escola
Construccions
Mobiliari
Total
Núm. 1
Núm. 3
Núm. 4
Núm. 5
Núm. 7
591.500 ptes
71.500 ptes
27.800 ptes
114.600 ptes
58.450 ptes
26.500 ptes
10.500 ptes
6.200 ptes
13.400 ptes
7.550 ptes
618.000 ptes
82.000 ptes
34.000 ptes
128.000 ptes
66.000 ptes
Total
863.850 ptes
64.150 ptes
928.000 ptes
L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
55
En la valoració que va fer el senyor Tàrrega, queda desglossat col·legi per col·legi amb
les seves valoracions parcials, tant pel que fa a les construccions com al seu mobiliari.
Les finques núm. 2 i 6 no hi són en aquesta valoració perquè eren edificis municipals
i és de suposar que ja estaven dins l’assegurança dels edificis municipals.
NORMES PEDAGÒGIQUES
Les noves escoles de la Generalitat, que teòricament havien de seguir les pautes pedagògiques elaborades a l’Escola d’Estiu de 1934 segons el programa de l’Escola Unificada, mitjans per establir-la, a la pràctica era impensable que les tinguessin en compte atès
els escassos coneixements pedagògics de les persones que feien de mestres, la qual cosa
no és una crítica, sinó que la incorporació a la tasca docent de molts homes i dones
moltes vegades era còpia de la que recordaven dels mestres que havien tingut.
D’acord amb el decret de 22 de setembre de 1936, eren matèries preceptives el català, castellà, aritmètica, geografia i història, rudiments de dret, nocions de geometria,
nocions de ciències físiques i naturals, nocions de filosofia i higiene, dibuix, cant, treballs manuals i exercicis corporals.
Si bé aquestes matèries eren obligatòries, els mestres en canvi tenien llibertat absoluta per confeccionar els seus programes, fixar la seva extensió i utilitzar els mètodes
que estimessin convenients, que a judici d’alguns pedagogs, contribuïren força al progrés experimentat per l’escola. No obstant això, els mestres havien de portar el llibre de
classes i de preparació de lliçons. El director podia assistir a les classes i fer-ne una crítica objectiva i cordial, i donar suggeriments per a una millor tasca dels mestres. Director i mestres havien de tenir dues reunions setmanals on s’havia de donar compte de la
marxa de les classes, rebre orientacions i directrius, i aportar, entre tots, idees noves a
realitzar; una reunió al mes havia de ser dedicada al comentari de llibres i obres d’interès pedagògic i cultural, els mestres quedaven obligats a anar a l’escola tantes vegades
com la direcció ho cregués oportú i col·laborar en festes escolars, reunions de pares,
excursions, etc.
En sessió celebrada per l’Ajuntament el dia 28 de juny de 1937, s’acorda nomenar
els següents conserges a les escoles:
Escola núm. 1, Joaquim Pitarch Escrich.
Escola 5 i 7, Rosa Pera Bol, amb un sou de 300 pessetes.
Escola 3 i 4, Jaume Blanch i Boix, amb un sou de 300 pessetes.
A l’arxiu municipal he trobat unes llistes dels alumnes de quatre parvularis que hi
havia durant la II República en el Masnou. Suposo que devia correspondre a l’any
1937 o 38.
PARVULARI NÚMERO 1 (Josefina Bertran Maristany)
1. Pere Vilalta Pagès
2. Josep Cabré Reixachs
3. Joan Vila Belda
56
L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
4. Josep M Camps Carbonell
5. Evarist Peluchón Costa
6. Bonaventura Raméntol Sert
7. Antoni Montserrat Roca
8. Enric Gomila Juan
9. Ferran López Panicello
10. Nicolau Martínez Vera
11. Grau Asensi Espí
12. Francesc Asensi Espí
13. Antoni Vilató López
14. Prudenci Oliva Moles
15. Amadeu Oliva Moles
16. Antoni Ramonet Moles
17. Ubald Puche Crespo
18. Esteve Puig Bofill
19. Josep Martínez Martínez
20. Carles Vendrell Torres
21. Josep Santos Valldeneu
22. Lluís Prat Pagés
23. Josep Àlvarez Bosch
24. Josep Subiranas Grumellas
25. Salvador Arimón Maristany
26. Antoni Morell Arnau
27. Joan Monpart Vinardell
28. Esteve Jordana Miralles
29. Josep Rodríguez Bosque
30. Maria Sabaté Jordana
31. Carolina Fabregat Farrerons
32. Pepita Lafuente Bellabriga
33. Teresa Monpart Vinardell
34. Teresa Esperó Panicello
35. Dominga Gonzàlez Bartolí
36. Antònia Fàbregas Mayolas
37. Dolores Guzmàn Miguel
38. Josepa Tauler Antem
39. Ramon Valls Domènech
40. Francesc Pau Martos
41. Isabel Martínez Caparrós
42. Francesc Costa Martos
43. Antònia Bosch Horta
44. Jaume Bosch Orta
45. Martí Pedret Martín
46. Ramon López Panicello
47. Ernest Aguilar López
48. Josep L. Aguilar López
49. Roser Pons Costa
L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
57
PARVULARI NÚMERO 2 (Carme Pons Raméntol)
1. Jacobo Blas Abad
2. Pilar Blas Abad
3. Josep Lloveras Canals
4. Esteve Codina Anguera
5. Ramón Artigas Cruells
6. Francesc Font Grau
7. Amadeu Planas Domènech
8. Anton García Pou
9. Feliu García Pou
10. Ventura Bosch Gannau
11. Concepció Bosch Gannau
12. Francesc Vives Valero
13. Josep Planas Andiñach
14. Ramón Madrid Juriol
15. Llorenç Durán Pera
16. Ramón Peña Alcodorí
17. Jordi Pérez Pallarés
18. Miguel Lluch Mujàl
19. Marian García Gómez
20. Ramón Pagés Pallejà
21. Antoni Aymà Pagès
22. Josep Vilà Serra
23. Elvira Fernàndez Raméntol
24. Antònia Fernàndez Raméntol
25. Rosa Avellaneda Gual
26. Llúcia Vilà Zaragoza
27. Dolors Bascuñana Juan
28. Ferràn Mas Prats
29. Pere Mas Prats
30. Manuel Bagà Vinuesa
31. Maria Badia Terés
32. Irene Bosch Gannau
33. Joaquim Asuar Monteis
PARVULARI NÚMERO 3 (Úrsula Pàmies Blanch)
1. Josep Ferrer Terradas
2. Pere Rovira Sastre
3. Andreu Colom Negre
4. Francesca Baró Piedrafita
5. Teresa Baró Piedrafita
6. Josep Palau Bertran
7. Benet Roig Rovira
8. Raimunda Abelló Miret
9. Josep Abelló Miret
10. Carme Arbós Panicello
58
L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
11. Teresa Arbós Panicello
12. Lourdes Bertran Làzaro
13. Esteve Pons Camarassa
14. Núria Pons Camarassa
15. Pilar Carbonell Tremolosa
16. Rosa Amat Colomé
17. Joaquim Fonollosa Oliveras
18. Pau Viñals Guitart
19. Francesc Sans Colom
20. Maria Garbí Marés
21. Teresa Oliveras Pou
22. Eudald Oliveras Sànchez
23. Pere Rovira Andiñach
24. Josep Batlle Burgés
25. Josep Mir Soler
26. Maria R. Vendrell Marés
27. Adela Vendrell Marés
28. Jeroni Salvador Villanueva
29. Joana Méndez Raméntol
30. Rafael Domènech Raméntol
31. Josep Galofré Baró
32. Glòria Villà Peña
33. Efici Bassas Ramis
34. Amand Salz López
35. Josep Tarrés Mateu
36. Montserrat Bernet Ribas
37. Rafaela Coronas Rafart
38. Filomena Coronas Rafart
39. Montserrat Grangé Martí
40. Grau Oliveras Pou
41. Teresa Solà Estol
42. Joan Olivé Gibernau
43. Ramón Arisa Oliver
44. Jordi Pujadas Roig
PARVULARI NÚMERO 4 (Teresa Pàmies Blanch)
1. Marina Pujadas Roig
2. Agustí Uson Salas
3. Irene Roca Comellas
4. Ramón Rodilla Gonzàlez
5. Josep Palau Bertran
6. Josep Sarerols Matías
7. Joan Pagès Xuclà
8. Josep Fortuny Auladell
9. Antoni Coronas Bosch
10. Francesc Tabaras Rosés
L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
59
11. Odon Rigau Masot
12. Antoni Bernet Ribas
13. Josep Feu Romeu
14. Joan Grangé Martí
15. Francesc Estol Feu
16. Maria Coronas Rafart
17. Lluïsa Batlle Burgués
18. Francesca Rovira Sastre
19. Pilar Artieda Giménez
20. Àngela Palau Bonavida
21. Jacinta Arbós Panicello
22. Carme Méndez Molins
23. David Grau Vergara
24. Josep Alsina Rosés
25. Jacint Salvador Villanueva
26. Carles Vila Moles
27. Miquel Lluc Llansà
28. Francesc Abelló Miret
29. Joaquim Coll Latorre
30. Josep Arisa Oliver
31. Anna Rodilla Gonzàlez
32. Glòria Villà Peña
33. Agnès Villà Peña
34. Agnès Fortuny Auladell
35. Josep Igual Tremolosa
36. Josep Roca Comellas
37. Francesc Roig Rovira
38. Joana Montes Amador
39. Sebastià Caldentey Gonzàlez
40. Cesari Alsina Rosés
60
L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)
L’ESCOLA FRANQUISTA (1939-1970)
El treballador solitari no escaparà mai de la seva vida de pobresa. Continuarà existint
en la misèria mentre l’home no sigui protector de l’home, sinó el seu pitjor enemic.
Halldór Laxness
La instauració del nou model educatiu franquista comporta un trencament total amb el
model anterior. És un trencament volgut i potenciat. És el resultat d’una Guerra Civil en
la qual hi va haver vencedors i vençuts. S’estableix una intensa depuració que sofreix el
col·lectiu del magisteri a Catalunya. Una depuració que és fruit d’una clara voluntat de
trencar amb el passat i d’assegurar-se, en la mesura del possible, uns professionals dòcils
i addictes a la nova ideologia nacionalcatòlica.
Un decret de 8 de novembre de 1936, signat pel general Franco, entre d’altres coses,
manifesta:
El hecho de que durante varias décadas el Magisterio, en todos sus grados y
cada vez con más raras excepciones, haya estado influido y casi monopolizado
por ideologías e instituciones disolventes, en abierta oposición con el genio y
tradición nacional hace preciso que, en los momentos por los que atravesamos,
se lleve a cabo una revisión total y profunda en el personal de Instrucción
Pública [...] extirpando así de raíz esas falsas doctrinas que con sus apóstoles
han sido los principales factores de la trágica situación a que fue llevada nuestra patria.
Per tant, podem parlar d’una depuració programada i de radical duresa.
Les paraules que va emetre el ministre d’Educació, Saiz Rodríguez, en la clausura del
curs organitzat pel Ministeri a Pamplona el juny del 1938 per a la formació del mestres
de la nova Espanya, així ho manifesta:
L’ESCOLA FRANQUISTA (1939-1970)
61
En el Magisterio español y en todos los cuerpos del estado se está procediendo a
una depuración que pronto será regulada de un modo definitivo. No quiero mirar
hacia el pasado, sino hacia el porvenir, y decir a los maestros españoles, que el
régimen del porvenir, mientras yo regente la Educación Nacional, será un régimen de confianza, porqué espero que el montón de muertos que tenemos ante
nuestra vista, y la sangre derramada, bastarán para que aquellos que tuviesen un
resto del error pasado en el fondo de sus conciencias, se incorporen llenos de
entusiasmo a los nuevos dogmas de la patria. Esa experiencia trágica no la ha vivido España en vano, y el fundamental deber, el primero que tiene el Gobierno de
España, es hacer que no sean infecundos en ningún terreno los sacrificios de nuestros muertos. Y yo tengo la conciencia segura de que si hoy no arrancásemos con
mano dura esa semilla silenciosamente arrojada en el surco, como dice Fernando
de los Ríos, no podríamos tener la esperanza de una salvación definitiva para la
patria. Y yo siento gravitar sobre mi conciencia esa responsabilidad, y por mi no
ha de quedar, y yo creo que tampoco por vosotros.
Set mesos després d’haver estat alliberada la capital de Girona, el diari El Pirineo publicava el següent text:
A los que interesa más que a nadie que la depuración sea rigurosa, es a nosotros,
los maestros. Hemos dicho rigurosa, eso es, y ¡Justa! [...] ¿Clemencia? Toda la que
se quiera, dentro de la justicia. Pero es preciso evitar que nuestros niños sean educados por maestros indignos. ¿Compañeros? Sí, compañeros de todos los maestros españoles, pero no pueden serlo los que no sean dignos. Se ha dicho que las
causas de la catástrofe que hemos padecido son de los Maestros nacionales. Hay
que salir al paso de esta afirmación. Esto, en absoluto, no es verdad. Lo que había
eran compañeros que no eran dignos; que no debían ser compañeros nuestros.
Esto es lo que hace falta, que no sean compañeros los que no merecen ser maestros de la Nueva España; de la verdadera España. A nosotros, más que a nadie,
por nuestro crédito, nos conviene que la depuración sea rigurosa. No nos quejemos de que sea así. Al contrario, es lo que deseamos y lo que pedimos [...]
Aquest text d’un mestre gironí té un llenguatge típic de la literatura franquista dels
primers anys. Es parla dels mestres de la «Nueva Espanya» que, a més, «es la verdadera».
Queda clara la contraposició amb l’escola republicana que és el resultat de la «vieja»
Espanya, la falsa!. Es parla d’una depuració fonamentada en la justícia. L’actuació de les
comissions depuradores s’ocuparà ben aviat de demostrar que de justícia, no gaire, i sí
molta arbitrarietat i subjectivitat.
Les comissions depuradores es crearan per decret del 8 de novembre de 1936. Hi
podien arribar tot tipus de denúncies que no calia justificar i que podien ser anònimes.
Els que sí estaven obligats a demostrar que les denúncies eren falses o errònies eren les
persones denunciades, que tenien un termini de deu dies hàbils per aportar la documentació justificativa. La impunitat de les denúncies pot ajudar a entendre la subjectivitat i
pluralitat de les denúncies que en molts casos no tenien res a veure amb la professió de
la persona denunciada, sinó que eren degudes a les tensions i vivències d’una lluita civil
62
L’ESCOLA FRANQUISTA (1939-1970)
entre persones del mateix poble i que ara, arribada l’hora de la revenja, es deixaven sentir amb força. A més, el sol fet que una persona pogués ser acusada d’inhibició amb la
sublevació, era prou indicatiu de l’orientació que es donava a la depuració en general.
Una depuració que, evidentment, actuava amb caràcter retroactiu.
Aquesta depuració del magisteri és essencialment política. Una lectura dels principals
càrrecs amb que s’acusa el magisteri així ho demostra. Els càrrecs que s’imputen amb més
freqüència són, per ordre d’importància: ideologia d’esquerres; actituds contràries a la
causa nacional; militància en organitzacions afectes a la República; irreligiositat o ateisme; plantejaments pedagògics inacceptables; nacionalisme o separatisme; incompetència
professional; conducta privada immoral; no sol·licitar el reingrés; pertànyer a la maçoneria, etc.
Les dades generals sobre la depuració en el conjunt de Catalunya són prou eloqüents
com per comprendre que del que es tractava era d’assegurar-se, en el nou règim polític,
un magisteri decapitat, sense els seus líders i capdavanters; d’aconseguir un magisteri
esporuguit; es volia tenir un col·lectiu resignat i obedient sense cap esperit reivindicatiu
en cap àmbit de la vida. De fet, les noves orientacions que s’inculquen al magisteri són
molt clares:
Siendo los ricos justos y viviendo los pobres resignados con su suerte; siendo los
patronos comprensivos con sus obreros y siendo los obreros dóciles, humanos y
amables con sus patronos; siendo los hijos obedientes a sus padres y estos paternales y afables con sus hijos; estando los de abajo satisfechos con su suerte y si procuran mejorarla buscando ese mejoramiento en el trabajo, en la superación constante, y en el esfuerzo personal, será como podremos llegar a la transformación de
España.
Són les paraules d’un dels professors del curs que el Ministeri d’Educació impartia a 400
mestres a Pamplona el mes de juny del 1938 per tal d’inculcar els nous valors de la nova
Espanya.
També s’ha de parlar dels exilis. Certament que l’exili més gran del magisteri
republicà es produeix entre el gener i el febrer del 1939, a mesura que Catalunya és
ocupada per l’exèrcit franquista; aquest fet provocarà que molts mestres, alguns significats des del punts de vista polític, d’altres des del punt de vista sindical i d’altres
des del punt de vista professional, decideixin passar a l’altra banda del Pirineus; d’altres marxaran simplement per por i entraran a França a l’expectativa del que passi.
A aquest intens i dramàtic exili s’hi afegirà, durant la primera dècada franquista, un
lent degoteig de mestres que no poden suportar la pressió sociopolítica i que decideixen marxar.
UNA ESCOLA NACIONALCATÒLICA
El buit deixat pels mestres exiliats, expulsats, morts, etc., és omplert ràpidament per altres
que són triats, sobretot els primers moments, amb criteris molt més polítics que no pas
pedagògics. La convocatòria per a la provisió de places del 25 de març del 1939 deixa ben
clar quins són els motius preferents per a l’adjudicació de places:
L’ESCOLA FRANQUISTA (1939-1970)
63
1. Ser mutilat com a conseqüència de la actual guerra, sempre que la mutilació
no impossibiliti l’exercici de l’ensenyament.
2. Ser ferit en la actual campanya, amb preferència, dintre d’aquest ordre, el que
major nombre de ferides tingui.
3. Haver prestat serveis militars, com a combatent, en la actual guerra.
4. Haver sofert vexacions greus per part dels rojos.
5. Ser familiar d’un mort o mutilat en aquesta campanya fins al segon grau de
parentesc per consanguinitat o afinitat. Dins d’aquest ordre tindrà preferència el
que hagi perdut major nombre de familiars.
6. Dins els mateixos graus de parentesc, haver perdut major nombre de familiars
assassinats pels rojos o com a conseqüència de la seva barbàrie.
7. Tenir actualment algun familiar presoner o mutilat pels rojos, amb el parentesc
assenyalat.
No costa gaire d’imaginar-se el tarannà d’aquests nous mestres que s’havien vist afectats
directament en la seva vida familiar per la Guerra Civil. Si a més, tenim present que a
totes les capitals provincials es fa un curs obligatori d’orientació i perfeccionament per als
mestres en exercici amb la finalitat d’inculcar els nous valors de l’Espanya franquista, en
un país que acaba de sortir d’una Guerra Civil de tres anys, ja podem intuir com serà l’escola pública durant les primeres dècades de la dictadura.
A més d’aquests mestres escollits amb criteris totalment polítics, el 26 de gener
del 1940 el «Ministerio de Educación Nacional» convoca concurs per proveir 4.000
places de mestre entre els oficials provisionals, de complements i honorífics de l’exèrcit arreu de l’Estat espanyol. Uns mesos després una nova ordre autoritzarà els
mestres excombatents de la «División Azul» a sol·licitar plaça com a propietaris provisionals, etc. Entre els que han marxat, els expulsats, els sancionats... i els nous que
arriben fruit de la victòria, ja podem fer-nos una idea de com era el col·lectiu del
magisteri durant la primera etapa franquista. I quines enormes diferències hi ha amb
el magisteri republicà.
Certament que també hi hagué un grup petit, molt petit, de mestres –homes i dones–
que en aquest nou clima, totalment advers, intentaren mantenir un mínim de qualitat
docent i que, sense dir-ho, intentaren continuar aplicant aquelles metodologies que
havien après anys abans. Però seran una minoria que hem de valorar, i més si tenim en
compte l’època del franquisme més dur, però minoria al cap i a la fi.
Durant aquests primers anys no hi haurà plantejaments ni debats pedagògics. Només
amb motiu de la implantació d’una nova disposició de l’educació de 1945 se celebraran
trobades comarcals de mestres, convocades i presidides per la Inspecció, per informar d’aquesta disposició i la manera d’implantar-la. Per cert, aquesta disposició deixava l’ensenyament en mans de la iniciativa privada i, en especial, de l’església catòlica.
Amb el franquisme es trenca volgudament el model republicà. S’instal·la la por, la
ignorància, la censura, l’aïllament, el rebuig a les aportacions que vénen de l’estranger. Es
liquida la tradició política i associacionista; el model d’escola pública dels anys republicans; el de l’escola unificada. Neix i es consolida una escola antítesi d’aquesta: integrista
des del punt de vista religiós; una escola basada en l’autoritat, la jerarquia, el patriotisme,
més preocupada per tenir un magisteri submís i obedient que no pas ben preparat i
engrescat per la feina.
64
L’ESCOLA FRANQUISTA (1939-1970)
Una escola, per altra banda, que l’Estat deixa en mans de l’església. Les congregacions
religioses, masculines i femenines, que van haver de marxar durant la República, una
vegada esclatada la Guerra Civil i alliberades les seves escoles per l’exèrcit de Franco, tornen a obrir els seus centres i tornen amb sentiments de victòria. Dintre del camp de l’escola religiosa cal destacar el predomini de l’escola femenina per sobre de la masculina.
El batxillerat quedarà en mans privades. Es suprimiran 50 centres; des del 1939 fins
a la dècada dels 60 només es creen 10 instituts en tot l’Estat. L’ensenyament secundari
estava en mans de l’ensenyament privat, religiós o no. L’any 1949 el 70% de l’alumnat
del batxillerat procedeix de col·legis religiosos; només el 21% estudia en instituts.
No cal dir, perquè és de tots sabut, que l’església va tenir un aliat molt important que
va ser la dictadura franquista. Amb ella va tornar a ser l’eix principal en l’educació d’Espanya, quasi bé diria que mai havia estat tan forta, amb un domini absolutista com la
mateixa dictadura, només cal llegir les disposicions més importants del començament del
franquisme.
Preàmbul de la Llei d’Educació Primària de 17 de juliol de 1945:
La escuela española, en armonía con la tradición de sus mejores tiempos, ha de
ser ante todo católica... Además la escuela en nuestra Patria ha de ser esencialmente española. Y en este aspecto, la Ley se inspiró en el punto programático del
Movimiento por el que se supedita la función docente de los intereses supremos
de la Patria.
El «Furo de los españoles», del 17 de juliol de 1945:
La profesión y práctica de la religión católica, que es la del Estado Español, gozará de protección especial.
Apartat II de la «Ley de principios del Movimiento Nacional», de 17 de maig de 1958:
La nación española considera como timbre de honor el acatamiento de la ley de
Dios, según la doctrina de la Santa Iglesia Católica, apostólica y romana, única
verdadera […].
Com que l’ensenyament està en mans privades apareixeran, sobretot a Barcelona, les
escoles de pis i les acadèmies privades. Algunes seran pura i simplement un negoci: amb
disciplina, ensenyament memorístic, etc. En algunes d’aquestes acadèmies més grans hi
trobaran feina alguns mestres exiliats que han decidit tornar a la dècada dels cinquanta i
seixanta. També hi haurà algunes d’aquestes escoles, poques, sobretot entre la burgesia
barcelonina, que aviat procuraran reprendre l’esperit renovador de l’escola republicana.
Amb l’arribada de les onades migratòries, sobretot a Barcelona, apareixeran algunes escoles parroquials que dirigides per capellans i laics compromesos intentaran pal·liar la
manca d’escoles oficials.
Amb l’arribada del turisme, anys després, així com amb les migracions interiors i les
exteriors cap a diferents països europeus; amb la crisi en forces col·legis religiosos masculins i femenins fruit del Concili Vaticà II, etc., el món de l’escola i de l’educació comen-
L’ESCOLA FRANQUISTA (1939-1970)
65
çarà a canviar. D’una forma clandestina, neix l’any 1965 l’escola de mestres de Rosa Sensat i la seva tasca de formació en el camp de la renovació pedagògica, amb la voluntat
d’entroncar amb una tradició renovadora (republicana i nacionalista) que ens havien
amagat, pot considerar-se com un punt d’inflexió en la història de l’escola durant el
règim franquista.
66
L’ESCOLA FRANQUISTA (1939-1970)
LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857)
L’educació ens acosta a la perfecció de la nostra naturalesa.
Immanuel Kant
Les Corts espanyoles van aprovar la Llei de Bases de 17 de juliol de 1857, per la qual s’autoritzava al Govern per redactar i promulgar una llei d’instrucció pública.
Una vegada redactada és aprovada per les Corts espanyoles, el dia 9 de setembre de
1857, la Llei d’Instrucció Pública d’Espanya. Aquesta Llei també és coneguda com la Llei
Moyano, atès que el ministre de Foment era el senyor Claudio Moyano Samaniego.
Com a preàmbul de la Llei, hi ha una inscripció que he cregut interessant transcriure:
Doña Isabel II, por la gracia de Dios y la Constitución de la Monarquía española, Reina de las Españas: A todos los que las presentes vieren y entendieren, sabed:
que, en uso de la autorización concedida al Gobierno por la ley de 17 de Julio de
este año, he venido a resolver, conformándome con el parecer de mi Consejo
de Ministros, que rija desde su publicación en la Península é Islas adyacentes, la
siguiente Ley.
Aquesta llei encara que ens sembli impossible, va tenir una vigència de 113 anys, concretament fins que va sortir publicada, l’any 1970, la Llei General d’Educació.
El senyor Moyano va formular, primerament, el que seria una llei de bases que recolliria els principis fonamentals del sistema educatiu, evitant així debats parlamentaris
sobre qüestions delicades i també complexes de la mateixa llei, també cal dir que hi
havia dues raons importants per aconseguir l’aprovació per part de les Corts, i eren les
següents:
- Era evident la necessitat que s’establís una llei general del sistema educatiu que recollís el que ja estava legislat.
LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857)
67
- També cal pensar que en aquells moments hi havia un consens força ampli pel que
fa a les institucions educatives, per les normatives establertes i la seva necessitat
d’ampliar-les o, si més no, de regular-les.
És ben cert que la Llei Moyano no va ser una llei innovadora, sinó que va recollir el que
ja estava establert en un Reglament de 1821, en el Pla del Duc de Rivas de 1836 i en el
Pla Pidal de 1845, però sí que va ordenar i també ampliar alguns conceptes que ja estaven establerts en diferents països d’Europa.
Els principals trets d’aquesta Llei van ser el següents:
- Intentava solucionar el problema que tenia Espanya. En aquells moments hi havia
uns quinze milions d’habitants, dels quals el 75%, aproximadament, eren analfabets,
amb un predomini de camperols i jornalers sense especificar quin tipus d’ofici.
- La principal característica va ser el seu centralisme, amb un control exhaustiu del
Govern.
- Hi ha una introducció a les ensenyances per a cecs, sordmuts i adults (article 108).
- Hi havia matèries específiques per a noies en l’educació secundària, com per exemple les labors «propias del sexo», dibuix aplicat a les labors i nocions de la neteja
domèstica. El magisteri era l’única titulació a la qual pràcticament podien accedir les
dones.
- ESTRUCTURA
- Escoles: primera ensenyança.
- Instituts d’ensenyament mitjà: títol de batxillerat.
- Universitats: ensenyances facultatives (llicenciat); ensenyances superiors (doctorats).
- Centres específics: ensenyances especials com mestres, enginyers, veterinaris, arxivers, bibliotecari i arqueòlegs.
- La instrucció primària tindria dues etapes, l’elemental i la superior. S’estableix el
principi de gratuïtat (solament per als nens que els seus pares no la poden pagar),
també clarifica la selecció dels mestres i la regulació de les escoles normals.
- L’ensenyament mitjà també té dues etapes denominades les generals i les d’ampliació, la implantació dels Instituts i el seu finançament a càrrec dels pressupostos provincials.
- L’ensenyament universitari queda regulat pels estudis de facultat, ensenyances tècniques i ensenyances professionals, deixant ben clar que solament els estudis realitzats
en establiments públics tindran una validesa acadèmica.
Per la seva importància històrica vull destacar alguns articles d’aquesta Llei que ens transportaran a 150 anys enrere i ens definiran la societat espanyola en aquells moments.
Art. 1º- La primera enseñanza se divide en elemental y superior.
Art. 2º- La primera enseñanza elemental comprende:
Primero. Doctrina cristiana y nociones de Historia sagrada, acomodadas a los niños.
Segundo. Lectura.
Tercero. Escritura.
Cuarto. Principios de Gramática castellana, con ejercicios de Ortografía.
Quinto. Principios de Aritmética, con el sistema legal de medidas, pesas y monedas.
Sexto. Breves nociones de Agricultura, Industria y Comercio, según las localidades.
68
LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857)
NOTA: aquestes eren les matèries que havien d’estudiar els nens i les nenes fins a l’edat
de vuit anys, després començava l’ensenyança superior.
Art. 3º- La enseñanza que no abrace todas las materias expresadas, se considerará
como incompleta para los efectos de los artículos 100, 102, 103, 181 y 189.
NOTA: no queda clar quina matèria o matèries eren les que podien fallar, no crec que
pogués ser la primera, la de la doctrina cristiana, ja que aquesta, per l’influencia de l’església, devia ser intocable.
Art. 4º- La primera enseñanza superior abraza, además de una prudente ampliación de las materias comprendidas en el artículo 2º:
Primero. Principios de Geometría, de Dibujo lineal y de Agrimensura.
Segundo. Rudimentos de Historia y Geografía, especialmente de España.
Tercero. Nociones generales de Física y de Historia natural acomodadas a las
necesidades más comunes de la vida.
NOTA: aquest ensenyament començava als nou anys d’edat. Tant les matèries de l’ensenyança elemental com les de la superior, crec que estaven molt bé per correspondre a
l’any 1857.
Art. 5º- En las enseñanzas elemental y superior de las niñas se omitirán los estudios de que tratan el párrafo sexto del art. 2º y los párrafos primero y tercero del
art. 4º, reemplazándose con:
Primero. Labores propias del sexo.
Segundo. Elementos de Dibujo aplicado a las mismas labores.
Tercero. Ligeras nociones de Higiene doméstica.
NOTA: que bonic, no? O sigui que les noies no podien estudiar nocions d’agricultura,
indústria i comerç en l’ensenyament elemental i tampoc podien estudiar principis de geometria, de dibuix lineal ni les nocions generals de física i d’història natural en l’ensenyament superior. Per entendre aquest article hem de pensar que parlem de 150 anys enrere.
Art. 6º- La primera enseñanza se dará, con las modificaciones convenientes, a
los sordomudos y ciegos en los establecimientos especiales que hoy existen y en los
demás que se crearán con este objeto: sin perjuicio de lo que se dispone en el artículo 108 de esta ley.
Art. 7º- La primera enseñanza elemental es obligatoria para todos los españoles. Los
padres o tutores o encargados enviarán a las escuelas públicas a sus hijos y pupilos
desde la edad de seis años hasta la de nueve; a no ser que les proporcionen suficientemente esta clase de instrucción en sus casas o en establecimiento particular.
NOTA: l’obligatorietat va quedar en tres anys, per alguna cosa es comença, encara que
es de suposar que a la pràctica no es va complir en cap moment, els nois i noies que no
eren de família rica, i eren els que més, treballaven a casa seva o en qualsevol lloc per
poder sortir de la misèria en què es vivia.
LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857)
69
Art. 8º- Los que no cumplieren con este deber, habiendo escuela en el pueblo o
a distancia tal que puedan los niños concurrir a ella cómodamente, serán amonestados y compelidos por la Autoridad y castigados en su caso con la multa de 2
hasta 20 reales.
NOTA: aquest article està molt bé perquè s’havia de demostrar el poder del govern perquè es complís l’article anterior, però ni aquest ni l’altre article no es van fer servir.
Art. 9º- La primera enseñanza elemental se dará gratuitamente en las escuelas
públicas a los niños cuyos padres, tutores o encargados no puedan pagarla,
mediante certificación expedida al efecto por el respectivo Cura párroco y visada
por el Alcalde del pueblo.
NOTA: a part que fossin pobres, que ja devia ser dur, per no pagar el col·legi s’havia d’aconseguir un certificat del rector del poble que ho digués i visat per l’alcalde, o sigui tota
una declaració de pobresa solemne.
Art. 10º- Los estudios de la primera enseñanza no están sujetos a determinado
número de cursos: las lecciones durarán todo el año, disminuyéndose en la canícula el número de horas de clase.
Art. 11º- El Gobierno procurará que los respectivos Curas párrocos tengan repasos de Doctrina y Moral cristiana para los niños de las Escuelas elementales, lo
menos una vez cada semana.
Art. 12º- La segunda enseñanza comprende:
Primero. Estudios generales.
Segundo. Estudios de aplicación a las profesiones industriales.
Art. 13º- Los estudios generales de segunda enseñanza se harán en dos períodos:
el primero durará dos años, y el segundo cuatro.
Art. 14º- Los estudios generales del primer período de la segunda enseñanza son:
Doctrina cristiana y Historia sagrada.
Gramática castellana y latina.
Elementos de Geografía.
Ejercicios de Lectura, Escritura, Aritmética y Dibujo.
Art. 15º- Los estudios generales del segundo período son:
Religión y Moral cristiana.
Ejercicios de análisis, traducción y composición latina y castellana.
Rudimentos de lengua griega.
Retórica y Poética.
Elementos de Historia universal y de la particular de España.
Ampliación de los elementos de Geografía.
Elementos de Aritmética, Álgebra y Geometría.
Elementos de Física y Química.
Elementos de Historia natural.
Elementos de Psicología y Lógica.
Lenguas vivas.
Los reglamentos determinarán cuáles se han de enseñar y estudiar en este período.
70
LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857)
Art. 17º- Para principiar los estudios generales de la segunda enseñanza se necesita haber cumplido nueve años de edad y ser aprobado en un examen general de
las materias que comprende la primera enseñanza superior.
Art. 86º- Todas las asignaturas de la primera y segunda enseñanza, las de las carreras profesionales y superiores y las de las facultades hasta el grado de Licenciado,
se estudiarán por libros de texto: estos libros serán señalados en listas que el
Gobierno publicará cada tres años.
NOTA: tot molt centralitzat, no es deixava res a l’atzar i, el que és més important, no
comptava la iniciativa que pogués tenir el professorat de primera i segona ensenyança ni
els catedràtics de les facultats.
Art. 87º- La Doctrina cristiana se estudiará por el Catecismo que señale el Prelado de la diócesis.
Art. 88º- La Gramática y Ortografía de la Academia Española serán texto obligatorio y único para estas materias en la enseñanza pública.
Art. 89º- Se señalarán libros de texto para ejercicios de lectura en la primera
enseñanza. El Gobierno cuidará de que en las Escuelas se adopten, además de
aquellos que sean propios para formar el corazón de los niños, inspirándoles
sanas máximas religiosas y morales, otros que los familiaricen con los conocimientos científicos e industriales más sencillos y de más general aplicación a los
usos de la vida; teniendo en cuenta las circunstancias particulares de cada localidad.
Art. 91º- Para proveer de obras de texto aquellas asignaturas en que no las haya a
propósito, el Gobierno abrirá concursos, o atenderá por otro medio a las necesidades de la enseñanza, oyendo siempre al Real Consejo de Instrucción pública.
Art. 92º- Las obras que traten de Religión y Moral no podrán señalarse de texto
sin previa declaración de la Autoridad eclesiástica, de que nada contienen contra
la pureza de la Doctrina ortodoxa.
NOTA: segons els articles 87, 89 i 92 queda clara la intervenció de l’església en l’ensenyament, quasi es podria dir que d’alguna manera queda legitimada aquesta intervenció eclesiàstica que en si es va iniciar el 1851. L’església tenia molt clar que si dominava l’ensenyament
influiria en el govern i com que ja els anava bé, també influïen en la societat en general.
Art. 97º- Son Escuelas públicas de primera enseñanza las que se sostienen en todo
o en parte con fondos públicos, obras pías u otras fundaciones destinadas al efecto.
Estas Escuelas estarán a cargo de los respectivos pueblos, que incluirán en
sus presupuestos municipales, como gasto obligatorio, la cantidad necesaria
para atender a ellas: teniendo en su abono los productos de las referidas fundaciones.
Todos los años, sin embargo, se consignará en el presupuesto general del Estado la cantidad de un millón de reales, por lo menos, para auxiliar a los pueblos
que no puedan costear por sí solos los gastos de la primera enseñanza. El Gobierno dictará, oído el Real Consejo de Instrucción pública, las disposiciones convenientes para la equitativa distribución de estos fondos.
LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857)
71
Art. 100º- En todo pueblo de 500 almas habrá necesariamente una Escuela pública elemental de niños, y otra, aunque sea incompleta, de niñas.
Las incompletas de niños sólo se consentirán en pueblos de menor vecindario.
NOTA: pel que es dedueix en aquesta llei, l’ensenyament anava més dirigit als nens que
a les nenes. Els nois podien continuar en la secundària i entrar a una facultat, en el cas
de les noies estava mal vist i poc considerat socialment. Per sort més endavant va canviar.
Art. 106º- Igualmente fomentará el establecimiento de lecciones de noche o de
domingo para los adultos cuya instrucción haya sido descuidada, o que quieran
adelantar en conocimientos.
NOTA: no sé si abans d’aquesta llei ja estava implantada l’educació per a adults i el que
es va fer va ser solament recollir el que ja estava establert, però si no va ser així, molt ben
pensat per donar facilitats a la gent gran que no va tenir l’oportunitat d’aprendre o, com
diu l’article, la seva instrucció ha pogut està descuidada.
Art. 108º- Promoverá asimismo el Gobierno las enseñanzas para los sordo-mudos
y ciegos, procurando que haya por lo menos una Escuela de esta clase en cada
Distrito universitario, y que en las públicas de niños se atienda, en cuanto sea
posible, a la educación de aquellos desgraciados.
NOTA: igual que l’altre article potser aquesta llei va recollir el que ja s’estava fent, però
si no va ser així, crec es mereix un gran reconeixement, encara que la paraula desgraciats,
vist des d’un punt de vista actual, em sembla molt desgraciada.
Art. 109º- Para que los que intenten dedicarse al magisterio de primera enseñanza puedan adquirir la instrucción necesaria, habrá una Escuela normal en la capital de cada provincia y otra central en Madrid.
Art. 110º- Toda Escuela normal tendrá agregada una Escuela práctica, que será la
superior correspondiente a la localidad, para que los aspirantes a Maestros puedan ejercitarse en ella.
Art. 148º- Son establecimientos privados los costeados y dirigidos por personas
particulares, Sociedades o Corporaciones.
Art. 149º- Todo el que tenga veinte años cumplidos de edad, y título para ejercer
el Magisterio de primera enseñanza, puede establecer y dirigir una Escuela particular de esta clase según lo que determinen los reglamentos.
NOTA: aquests dos articles deixaven una porta oberta a escoles particulars de primera
ensenyança i per les que després serien les anomenades acadèmies que tant van proliferar
a Catalunya i que van fer una gran labor social.
Art. 156º- Serán admitidos a los exámenes de ingreso para la segunda enseñanza
los que hayan adquirido la primera en casa de sus padres, tutores o encargados de
su educación, aun cuando no la hubieren recibido de Maestro con título.
Art. 157º- También podrán estudiar los alumnos el primer período de la segun-
72
LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857)
da enseñanza en casa de sus padres, tutores o encargados de su educación, bajo las
condiciones siguientes:
Primera. Que tengan la edad señalada en el art. 17
Segunda. Que se matriculen en el Instituto local o provincial respectivo, para lo
cual deberán ser aprobados en un examen general de primera enseñanza y satisfacer la mitad de los derechos de matrícula.
NOTA: en aquests dos articles sí que es recullen fórmules antigues que feien servir les
cases riques, que contractaven tutors per als seus fills per tal que els ensenyessin una mica
de tot, depenen de l’alumne. Això es devia fer perquè no es barregessin en diferents classes socials, i de ben segur que era molt ben vist.
Art. 167º- Para ejercer el Profesorado en todas las enseñanzas se requiere:
Primero. Ser español, circunstancia que puede dispensarse a los Profesores de Lenguas vivas y a los de Música vocal o instrumental.
Segundo. Justificar buena conducta religiosa y moral.
Art. 169º- El nombramiento de Profesores de los Establecimientos públicos
corresponde al Gobierno o a sus delegados, que lo harán, previas las formalidades
que se dirán en los títulos respectivos.
Art. 174º- El ejercicio del Profesorado es compatible con el de cualquier profesión honrosa que no perjudique el cumplido desempeño de la enseñanza, e
incompatible con todo otro empleo o destino público.
NOTA: aquí es va decretar la compatibilitat amb altres feines. Això em recorda aquella
frase que sentia quan era petit: passar més gana que un mestre d’escola. I possiblement
per això, entenent que un mestre guanyava molt poc, es deixava que tingués altres feines,
que en cap cas serien llocs públics.
Art. 178º- Los Profesores que por supresión o reforma quedaren sin colocación,
percibirán las dos terceras partes del sueldo que disfrutaban hasta tanto que vuelvan a ser colocados.
NOTA: podria ser que aquest article fos un dels primers que recollís l’atur.
Art. 180º- Además de los requisitos generales, se necesita para aspirar al Magisterio en las Escuelas públicas:
Primero. Tener veinte años cumplidos.
Segundo. Tener el título correspondiente.
Art. 181º- Quedan exceptuados de este último requisito los que regenten Escuelas elementales incompletas; los cuales, como igualmente los Maestros de párvulos, podrán ejercer mediante un certificado de aptitud y moralidad, expedido por
la respectiva Junta local y visado por el Gobernador de la provincia, en la forma
y términos que determine el reglamento.
NOTA: escoles incompletes són aquelles a què es refereix l’article 3r, i pel que sembla els
alumnes no tenien dret a tenir un mestre amb el títol corresponent.
LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857)
73
Art. 182º- Serán nombrados por el Rector del distrito los Maestros de Escuelas
públicas cuyo sueldo no llegue a 4.000 reales, y las Maestras dotadas con menos
de 3.000. Corresponde a la Dirección general de Instrucción pública proveer las
plazas de Maestros cuyo haber sea menor de 6.000, y las de Maestras cuyo sueldo no llegue a 5.000. Serán de nombramiento Real los cargos de la primera enseñanza que tengan mayor remuneración.
Art. 185º- Las plazas de Maestros cuya dotación no llegue a 3.000 reales, y las de
Maestras cuyo sueldo sea menor de 2.000, se proveerán sin necesidad de oposición: pero se anunciará la vacante señalándose un término para presentar solicitudes; y se hará el nombramiento a propuesta de la Junta provincial de instrucción pública, teniendo en cuenta los méritos de los aspirantes.
Art. 191º- Los Maestros de Escuelas públicas elementales completas disfrutarán:
Primero. Habitación decente y capaz para si y su familia.
Segundo. Un sueldo fijo de 2.500 reales anuales, por lo menos en los pueblos que
tengan de 500 a 1.000 almas: de 3.300 reales en los pueblos de 1.000 a 3.000;
de 4.400 reales en los de 3.000 a 10.000; de 5.500 reales en los de 10 a 20.00: de
6.600 reales en los de 20.000 a 40.000: de 8.000 reales en los de 40.000 en adelante; y de 9.000 reales en Madrid.
Art. 192º- Los Maestros y Maestras de las Escuelas percibirán además de su sueldo fijo, el producto de las retribuciones de los niños que puedan pagarlas. Estas
retribuciones se fijarán por la respectiva Junta local, con aprobación de la de provincia.
Art. 194º. Las Maestras tendrán de dotación respectivamente una tercera parte
menos de lo señalado a los Maestros en la escala del art. 191.
NOTA: ara aquestes diferències ja no hi són, els temps han avançat pel que fa als sous en
els llocs oficials, però encara no es el mateix en les empreses privades.
Art. 202º- El sueldo de los Directores de Escuela normal de provincia será de
12.000 reales en las de primera clase; y de 10.000 en las de segunda y tercera.
Art. 294º- El Gobierno ejercerá su inspección y vigilancia sobre los Establecimientos de instrucción, así públicos como privados.
Art. 295º- Las Autoridades civiles y académicas cuidarán bajo su más estrecha responsabilidad, de que ni en los Establecimientos públicos de enseñanza ni en los
privados se ponga impedimento alguno a los RR. Obispos y demás Prelados diocesanos, encargados por su ministerio de velar sobre la pureza de la doctrina, de
la Fe y de las costumbres, y sobre la educación religiosa de la juventud, en el ejercicio de este cargo.
Art. 296º- Cuando un Prelado diocesano advierta que en los libros de texto o en
las explicaciones de los Profesores se emitan doctrinas perjudiciales a la buena
educación religiosa de la juventud, dará cuenta al Gobierno: quien instruirá el
oportuno expediente, oyendo al Real Consejo de Instrucción pública, y consultando, si lo creyere necesario, a otros Prelados y al Consejo Real.
NOTA: com es pot comprovar tota aquesta llei d’Instrucció Pública de l’any 1857 suposa una legitimació d’un intervencionisme clar de l’església a les escoles, que va començar
74
LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857)
l’any 1851 amb la firma del Concordat, per tant era lògic que reconegués el dret de l’església a vigilar la puresa ideològica dels estudis. No obstant això, molts no estaven d’acord amb aquest sistema, sobretot els lliberals, que consideraven la llibertat de càtedra
com element inseparable de la llibertat en l’ensenyament.
També és cert que gràcies a l’església es van obrir nous col·legis de primera i segona
ensenyança i instituts de molta importància, i que encara existeixen, que van solucionar
la falta de col·legis que el govern no va construir. Això va suposar una influència encara
més forta de l’església amb els polítics, ja que els va solucionar el problema al qual ells no
podien fer front.
LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857)
75
LLEI GENERAL DE EDUCACIÓ I REFORMA
EDUCATIVA (1970)
Totes les batalles de la vida serveixen per ensenyar-nos alguna cosa, incloses aquelles
batalles que hem perdut.
Paulo Coelho
Abans d’aprovar la Llei General de l’Educació l’any 1970, es va editar el Llibre Blanc l’any
1969. Portava per títol La educación en España: Bases de una política educativa, va tenir una
gran difusió i cal dir que també va tenir una gran acceptació. S’ha de tenir en compte que
és el primer informe crític que es produeix a Espanya sobre el sistema educatiu en el seu
conjunt.
En aquest llibre s’informava amb molta realitat de l’estat de l’ensenyament a
Espanya i les seves principals deficiències, com per exemple les baixes taxes d’escolarització en preescolar, primària, però especialment en secundària on hi havia més
alumnat, així com els problemes estructurals greus, entre ells hi havia una discriminació latent de la població escolar sobretot pel que fa als recursos i l’entorn social i
familiar de l’alumne.
En secundària es criticava el següent:
- Elevada taxa d’abandonament entre l’inici i el final de la secundària.
- Masses alumnes per un professor pel que fa al sector públic,
- Diferències apreciables entre el sector públic i el sector privat.
- Baixa valoració social de la formació professional que no s’adaptava a la realitat del
mercat del treball.
- Que en l’ensenyament era més important la memòrització dels temes que no la seva
interpretació i coneixement.
En definitiva, en aquest llibre blanc es recollia una sèrie de dades que demostraven la
necessitat urgent d’emprendre una reforma educativa ja que el fracàs escolar que hi havia
era molt elevat.
LLEI GENERAL DE EDUCACIÓ I REFORMA EDUCATIVA (1970)
77
L’any 1970 es va aprovar la Llei General d’Educació i Reforma Educativa, sent ministre
d’Educació espanyol des de 1969 el senyor José Luis Villar Palasí.
El més important d’aquesta Llei va ser l’obligatorietat de l’escolarització dels nens i
nenes compresos entre els 6 anys fins als 14 i la coeducació que va acabar amb la separació dels alumnes per sexes.
El dia 10 de febrer de 1971, es dóna a conèixer el programa elaborat per la Comissió
Coordinadora de Normalització de Construccions i Instal·lacions d’Ensenyament, on
apareixen els conceptes arquitectònics que havien de tenir les edificacions escolars, tant
pel que fa a l’Ensenyança General Bàsica (EGB), com pel Batxillerat Unificat Polivalent
(BUP). No obstant això, aquest programa no va anar acompanyat del recolzament econòmic suficient.
Fins al 1973 es van construir edificis d’acord amb el programa elaborat, però no es va
dotar amb professorat suficient ni tampoc amb la seva adequada formació. De ben segur
que hi va haver una falta de voluntat política per desenvolupar aquesta Llei Villar Palasí,
com era coneguda.
En el panorama arquitectònic escolar que va des de 1975 fins al 1990, existeixen dues
etapes diferenciades quant al color polític. Una va de 1975 al 1982, que engloba els anys
preconstitucionals governant l’UCD, i l’altre que va de l’any 1982 al 1990 en què mana
el primer govern socialista i que aprova i publica la Llei Orgànica General del Sistema
Educatiu (LOGSE), el dia 4 d’octubre de 1990.
El sistema estructurat de la Llei General d’Educació, estava compost per quatre nivells
educatius:
- Educació preescolar
- Educació General Bàsica (obligatòria i gratuïta) (EGB)
- Batxillerat Unificat i Polivalent (BUP)
- Educació Universitària
Per poder entrar en l’educació preescolar i l’Educació General Bàsica, no es precisava cap
requisit especial. L’EGB constava de vuit cursos de duració dividits en tres parts: el cicle
inicial, el cicle mitjà i el cicle superior. Quan s’acabava l’EGB existia una doble titulació:
el Graduat Escolar per a aquells alumnes que superaven amb èxit els objectius previstos
i el Certificat d’Escolaritat per als alumnes que no ho aconseguien.
El títol de Graduat Escolar donava accés a continuar els estudis de Formació Professional (FP) o el Batxillerat, en canvi amb el Certificat d’Escolaritat únicament es podia
accedir a Formació Professional. No obstant això, si se superava el primer grau de FP
compost de dos cursos, es podia accedir a l’estudi del Batxillerat Unificat Polivalent.
La FP constituïa la branca de les professions. S’organitzava en dos nivells: formació
professional de 1r grau (FP I) i formació professional de 2n grau (FP II). La FP I tenia
dos cursos de duració i hi havia un ventall ampli d’especialitats per poder estudiar no
solament en el Masnou sinó a la comarca del Maresme.
Si aprovaven els tres cursos que comprenien el batxillerat, i després de superar el
Curs d’Orientació Universitària (COU), es podien presentà a les proves d’accés a la
universitat.
La Llei General d’Educació recollia un tema molt importat, l’Educació Permanent per
a Adults que es podien realitzar en centres especialitzats creats per aquesta finalitat o bé
en centres ordinaris. Les ensenyances eren especialitzades, com per exemple ensenyar a
78
LLEI GENERAL DE EDUCACIÓ I REFORMA EDUCATIVA (1970)
llegir i a escriure, recuperació i obtenir el Graduat Escolar, l’accés a la universitat per a
majors de 25 anys, etc., per tant eren ensenyances que no estaven integrades en els nivells
i cicles establerts en la Llei.
El Sistema Educatiu també incloïa l’Educació Especial però no es va posar en pràctica en les escoles públiques, almenys a Catalunya, fins que la Generalitat en va tenir les
competències. La seva organització i finalitat han estat reformades profundament durant
aquests últims anys per la integració dels alumnes amb necessitats.
Va quedar molt clar que els llibre i el material necessari pel desenvolupament del sistema educatiu en els nivells de educació preescolar, educació general bàsica, formació professional de primer i segon grau i el batxillerat, estarien subjectes a la supervisió del Ministeri d’Educació i Ciència, d’acord amb les normes que reglamentàriament s’establissin.
Aquesta reforma educativa no era per resoldre solament els problemes de la falta de
llocs escolars i del fracàs escolar en si, sinó que el que pretenia era modernitzar el sistema
educatiu, d’acord amb les idees pedagògiques més progressistes que ja feia temps s’havien
instaurat per l’Europa occidental.
Per descomptat que la Llei General d’Educació del 70 va suposar un avenç social molt
important i pràcticament va escolaritzar tota la població entre els 6 i els 14 anys, per tant
va complir el seu objectiu democratitzador. No obstant això, aquesta Llei no va ser la
panacea en l’ensenyament i es van detectar unes grans deficiències, sobretot pel que fa a
un notable descens del nivell de coneixements, entre d’altres.
Els aspectes positius d’aquesta Llei, podríem dir que van ser els següents:
- Reconeix les obligacions de l’Estat pel que fa a l’educació.
- Estableix unes bases que permeten l’escolarització dels 6 al 14 anys.
- Proposa una educació comuna per a tots els alumnes de la mateixa edat.
- Estableix un sistema d’educació coherent.
- Reconeix els valors que hi ha a la societat dels anys 70, però també cal reconèixer
que són difícils d’ajustar amb la situació política.
Els aspectes negatius també podríem dir que són els següents:
- No hi ha una reforma fiscal clara per poder fer front a la despesa que comportarà
l’aplicació d’aquesta Llei.
- No queda clarament regulada les relacions entre l’ensenyança pública i la privada.
- La Formació Professional queda bastant desvalorada.
EL PERQUÈ DE LA LLEI GENERAL D’EDUCACIÓ
A finals de la dècada dels seixanta, Espanya es troba amb una situació nefasta pel que fa
a l’escolarització. Els seus continguts ja no s’adapten a les necessitats actuals ni tampoc és
un projecte clar per als anys que han de venir. El país està en ple desenvolupament econòmic i industrial i té necessitat de personal qualificat i preparat per poder fer front a la
qualificació de les empreses.
Hem de pensar que les migracions interiors accentuen encara més la falta de col·legis
i per descomptat de places escolars per poder atendre els nens i nenes d’edat escolar,
sobretot pel que fa a Catalunya. Això feia que a Espanya faltés una llei orgànica de l’educació d’acord amb un caràcter global de tots els nens i nenes en edat escolar.
LLEI GENERAL DE EDUCACIÓ I REFORMA EDUCATIVA (1970)
79
Hi havia una insuficiència de llocs escolars en educació primària i un elevadíssim percentatge de suspesos. També hi havia un gran percentatge d’alumnes que feien una ensenyança lliure sense cap mètode concret i el que era més greu és que en el sistema, pel que
fa a l’educació primària, n’hi havia una per a nens que per la seva situació econòmica
podien seguir estudis de nivell mitjà i superior, en canvi altres, per no tenir el medis econòmics suficients, estaven relegats als estudis primaris.
D’aquesta Llei hi va haver diferents manifestacions que he volgut recollir.
- Segons Lerena (1976), la reforma del sistema de l’ensenyança al procés d’institucionalització burgesa consistia fonamentalment en la introducció dels principis d’igualtat en les oportunitats educatives i sempre d’acord amb les aptituds dels escolars.
- Pel bisbe Cantero Cuadrado (1970), el principal era la igualtat de oportunitats, considerava que era una revolució pacífica que Espanya necessitava per tallar tota classe de diferències.
- La Fundació Foessa (1970) va considerar que la dècada dels 70 va ser la dècada de
l’educació.
Per a qualsevol país, l’educació és el futur, per poder ser un país competitiu. A l’article
133 de la Llei, deixa constància que, en els plans de desenvolupament que aprovarà el
govern, haurà de determinar el nombre de llocs escolars a crear en els diferents nivells i
modalitats del sistema educatiu. D’aquí la construcció de l’institut de batxillerat del Masnou i també del col·legi Lluís Millet, que van entrar en un d’aquest plans.
Una dada important de la falta de llocs escolars la tenim en un informe que fa Foessa l’any 1970. Segons aquest informe, a la província de Barcelona en fan falta 104.127.
Això representa el 13% de població sense escolaritzar amb respecte a Espanya. S’ha de
tenir en compte que la província de Barcelona havia rebut molta immigració, sobretot els
anys 50 i 60, el que feia que fos, en aquest cas, la província més afectada de tot Espanya
en dèficit de llocs escolars. No era d’estranyar que per pal·liar aquest dèficit s’haguessin
creat acadèmies particulars.
En un país com el nostre amb una dictadura bastant dura i sobretot tancada a qualsevol iniciativa estatal que trenques el seu ritme i proporcionés una obertura a l’educació,
es fa difícil de creure que la iniciativa vingués del propi govern franquista. En contraposició de la versió oficial, van ser moltes les opinions que van creure que aquesta Llei era
una imposició externa per poder finançar els plans de desenvolupament espanyols.
Segons Marta Mata en unes declaracions fetes el gener de 2001, textualment va dir:
[...] penso que Villar Palasí, com el mateix Fraga o com Ullastres, tenien l’evidència que Espanya no seria res a Europa, no entraria a la Comunitat Econòmica
Europea si no modificava els comportaments respecte de la premsa, respecta de la
mateixa economia i respecta de l’educació. En Villar Palasí el que fa és això, és
intentar fer un plantejament de nova ordenació del sistema educatiu que fos
homologable, ni que sigui tècnicament, amb els plantejaments europeus, i per
això, en el moment de fer la Llei, no només convoca una reunió de cervells europeus a Buitrago, sinó que immediatament després ell fa que es connectin amb els
assessors de la Unesco [...]
La mateixa Unesco va recomanar una consulta àmplia i democràtica abans d’elaborar el
80
LLEI GENERAL DE EDUCACIÓ I REFORMA EDUCATIVA (1970)
projecte, sobretot en l’àmbit del professorat, ja que recauria en ells la responsabilitat final
d’adaptar la Llei a l’ensenyança. Però això era impensable que ho fes un govern dictatorial, la democràcia en l’educació o en qualsevol àmbit de la nació era inadmissible, no
entrava en la planificació d’un govern amb una dictadura.
També és cert que la gratuïtat en l’educació podria comportar una davallada a les escoles privades regides principalment per l’església. Com que molts ministres d’aquella època
pertanyien al Opus Dei, s’havia d’anar en compte a no perjudicar-la, no interessava a
ningú, s’havia d’evitar. Segons declaracions fetes en una entrevista al senyor Ernest Garcia l’any 2001, declara:
[...] introdueix la subvenció a l’escola privada i en aquell moment va salvar a una
part molt significativa dels sector privat de la desaparició. No al sector privat més
poderós, però sí als col·legis més febles que en aquell moment estaven amenaçats
pels requeriments de requalificació que tenien [...].
La Llei General d’Educació intensifica considerablement els sistema de beques. En la
dècada dels 70, les modalitats d’ajuda a l’estudi es concreten principalment en les
següents ajudes: a l’ensenyança, ajudes de transport (com el cas del col·legi Lluís Millet),
ajudes al menjador, ajudes a residències pels que estudien carrera, ajudes a atencions complementàries, com poden ser llibres i material didàctic, préstecs per alumnes que estudiaven els dos últims cursos d’ensenyança superior i també beques salari i beques de
col·laboració.
LLEI GENERAL DE EDUCACIÓ I REFORMA EDUCATIVA (1970)
81
ESTADÍSTICA DELS CENTRES ESCOLARS
DEL MASNOU (1974-1988)
L’absentisme a les aules, el fracàs escolar i la violència a l’escola, es deuen a la dimissió
de la família de les seves històriques obligacions.
José Saramago
La Direcció general d’ordenació educativa de l’Estat va trametre a l’Ajuntament del Masnou l’any 1974, un formulari que havien d’emplenar totes les escoles del Masnou per
saber estadísticament quants col·legis hi havia que fossin estatals i no estatals a la nostra
vila, així com l’alumnat que tenien. El resultat d’aquestes estadístiques figuren en l’arxiu
municipal, que en guarden fotocòpies, i són les següents:
ESTATALS
COL·LEGI MIXTA OCATA
Unitats: 17 d’EGB
Capacitat: 640 alumnes
Alumnes matriculats: 491
Curs d’EGB
1r
106
2n
62
3r
77
4t
67
5è
67
6è
58
7è
49
8è
35
NO ESTATALS
COL·LEGI LA IMMACULADA
ESTADÍSTICA DELS CENTRES ESCOLARS DEL MASNOU (1974-1988)
83
Unitats: 12 d’EGB - Subvencionat
Capacitat: 456 alumnes
Alumnes matriculats: 456
Curs d’EGB
1r
46
2n
46
3r
80 - 2 aules
4t
63 - 2 aules
5è
72 - 2 aules
6è
46
7è
39
8è
64 - 2 aules
COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Unitats: 8 d’EGB - Subvencionat
Capacitat: 300 alumnes
Alumnes matriculats: 296
Curs d’EGB
1r
50
2n
44
3r
33
4t
36
5è
30
6è
33
7è
30
8è
40
ACADÈMIA BOSCH
Unitats: 5 d’EGB - No subvencionat
Capacitat: 170 alumnes
Alumnes matriculats: 165
Curs d’EGB
1r
40
2n
23
3r
22
4t
25
5è
15
6è
16
7è
14
8è
10
ESCOLA MARINADA
Unitats: 8 d’EGB - Subvencionat
Capacitat: 250 alumnes
Alumnes matriculats: 240
Curs d’EGB
84
ESTADÍSTICA DELS CENTRES ESCOLARS DEL MASNOU (1974-1988)
1r
2n
3r
4t
5è
6è
7è
8è
45
30
32
38
30
25
20
20
ESCOLA BERGANTÍ
Unitats: 7 d’EGB - No subvencionat
Capacitat: 140 alumnes
Alumnes matriculats: 41
Curs d’EGB
1r
10
2n
7
3r
9
4t
7
5è
5
6è
1
7è
2
COL·LEGI VERGE DEL PILAR
Unitats: 4 d’EGB - No subvencionat
Capacitat: 160 alumnes
Alumnes matriculats: 165
Curs d’EGB
1r
22
2n
23
3r
40
4t
15
5è
25
6è
16
7è
14
8è
10
RESULTAT FINAL DE L’ESTADÍSTICA D’ENSENYAMENT DE L’ANY 1974
LLOCS ESCOLARS EXISTENTS AL MASNOU
Centres
Unitats
Capacitat
Públics
Privats
subvencionats
Privats no
subvencionats
TOTAL
1
17
640
3
28
1.006
3
16
470
7
61
2.116
ESTADÍSTICA DELS CENTRES ESCOLARS DEL MASNOU (1974-1988)
85
ALUMNES MATRICULATS
Col·legis públics
Col·legis privats
TOTAL
1r
2n
3r
4t
5è
6è
7è
8è
106
62
77
67
67
58
49
35
213
173
216
184
177
137
119
144
319
235
293
251
244
195
168
179
TOTAL
521
1.363
1.884
L’any 1974 hi havia un cens de població de 10.567 habitants i la població escolar de 6 a
13 anys era de 2.080 alumnes.
RAONAMENTS
L’any 1970 és quan surt la Llei General d’Educació Bàsica. L’adaptació dels col·legis per
tenir 8 aules com a mínim es fa difícil i per tant s’hauran de fer adaptacions estructurals
a tots els col·legis, per tal de poder seguir amb la normativa vigent. L’Acadèmia Bosch i
l’Acadèmia Verge del Pilar no tenien suficient espai per poder fer cap tipus d’adaptació,
per tant van tancar al cap de poc temps.
Com es pot comprovar, el Col·legi Mixte Ocata era l’únic estatal en aquells moments
al Masnou. Després de les obres d’adaptació portades a terme van quedar amb 16 aules
per EGB. Si ens fixem amb el nombre d’alumnes, els cursos segon, tercer, quart i cinquè
queden bastant plens. S’ha de tenir en compte que en aquella època el nombre mínim
d’alumnes per aula era de 35, però es podia arribar fins a 40.
En els cursos de sisè, setè i vuitè el nombre era molt acceptable per poder impartir les
classes d’una forma adient.
Quan al primer curs d’EGB, va ser una exageració, van haver d’habilitar una altra aula
i és que la demanda per un col·legí públic era molt forta. Però aquesta va ser la norma
general de cada any fins arribar amb unes aules de més de 40 alumnes, sincerament va
ser una època dolenta pel col·legi Ocata i pels seus alumnes fins que es van crear nous
col·legis i es va poder racionalitzat el nombre d’alumnes per aula.
Pel que fa als col·legis la Immaculada i la Sagrada Família també estaven molt plens,
però aquests dos col·legis van haver de fer un pas molt important. De ser un col·legi
només de nenes, d’acord amb la Llei General d’Educació Bàsica, van passar a ser mixtes,
per tant també van haver de matricular nens. Els dos col·legis van adaptar estructuralment les seves instal·lacions, però tenien suficientment espai com per poder-ho fer.
L’escola Marinada ja havia fet la seva adaptació i cobria les necessitats per als alumnes
que tenia matriculats.
L’escola Bergantí acabava de canviar la seva d’ubicació, ara estaven al carrer Lluís
86
ESTADÍSTICA DELS CENTRES ESCOLARS DEL MASNOU (1974-1988)
Millet, 53 i tenien, en principi, 7 aules, encara que els alumnes que figuren en aquesta
estadística eren els que tenien en l’altre lloc on estaven, però ràpidament van augmentar
el nombre d’alumnes, l’espai que tenien ara així ho permetia.
Les diferències que hi ha numèricament són degudes al següent: els col·legis la Immaculada i Sagrada Família rebien, en aquell temps, moltes alumnes que vivien fora del Masnou i per tant no estaven comptabilitzades en el cens del Masnou. Per altra banda hi havia
pares de nens que no els agradava les escoles que hi havia al Masnou i els portaven a col·legis
d’altres poblacions, entre elles hi havia com a principal la Salle de Premià de Mar.
Amb els anys i amb la creació de nous col·legis públics, aquestes diferències ja no hi
van ser i actualment pocs són els nens o nenes del Masnou que van a un col·legi fora de
la nostra vila.
ESTADÍSTICA D’EDUCACIÓ GENERAL BÀSICA DEL CURS 1977/78
Nom Centre
1r
2n
3r
4t
5è
6è
7è
8è TOTAL
Acadèmia Bosch
Bergantí
Marinada
Mixta Ocata
Verge del Pilar
La Immaculada
Sagrada Família
18
15
32
132
24
44
45
8
17
32
68
15
40
47
8
14
32
88
16
46
66
8
13
31
90
23
44
48
12
7
30
89
12
45
44
6
10
30
86
25
87
38
13
6
30
83
18
56
37
9
5
27
73
13
55
24
TOTALS
310
227
270
257
239
282
243
82
87
244
709
146
417
349
206 2.034
A l’arxiu municipal figura un escrit de data 16 de maig de 1988 del cap dels serveis
territorials de Barcelona-Comarques, en el qual tramet una estadística pel que fa al nombre de centres, professorat i alumnes, i és el següent:
Centres públics
Centres privats concertats
TOTAL
Centres
Professorat
Alumnes
6
4
127
48
2.893
1.363
10
175
4.256
La diferència en alumnes és notable, però és que el nombre de col·legis també ho és,
sobretot pel que fa als col·legis públics, d’un, l’any 1974, es fa passar a sis, l’any 1988,
tenint en compte que en aquests sis hi figuren els dos Instituts.
Els col·legis públics eren: l’Ocata, el Rosa Sensat, el Lluís Millet, el Ferrer i Guàrdia i
els dos Instituts, el Maremar i el Mediterrània.
Els col·legis privats concertats eren: La Immaculada, la Sagrada Família, el Marinada
i el Bergantí. El Marinada tancaria el mes de setembre d’aquell mateix any i s’obriria el
col·legi públic Salvador Espriu.
ESTADÍSTICA DELS CENTRES ESCOLARS DEL MASNOU (1974-1988)
87
LLEI D’ORDENACIÓ GENERAL DEL
SISTEMA EDUCATIU - LOGSE (1990)
Educar un nen no és ensenyar-li alguna cosa que no sabia, sinó que és fer d’ell algú que
no existia.
John Ruskin
La Llei és sempre l’expressió de la voluntat del més fort.
L’any 1990 s’aprova una nova llei d’educació, en aquest cas la Llei 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, més coneguda com la LOGSE, i es
publica en el Butlletí Oficial de l’Estat el dia 4 d’octubre de 1990.
Aquesta Llei té un llarg preàmbul del que he volgut destacar el següents paràgrafs:
Los sistemas educativos desempeñan funciones esenciales para la vida de los individuos y de las sociedades. Las posibilidades de desarrollo de unos y de otras se
asientan en la educación que aquéllos proporcionan.
De la formación e instrucción que los sistemas educativos son capaces de proporcionar, de la transmisión de conocimientos y saberes que aseguran, de la cualificación de recursos humanos que alcanzan, depende la mejor educación de la
repuesta a las crecientes y cambiantes necesidades colectivas.
La nuestra es una sociedad en acelerado proceso de modernización que camina, cada vez más nítidamente, hacia un horizonte común para Europa. Cuando
se están incorporando a las escuelas los ciudadanos del próximo siglo, los países
con los que tratamos de construir el proyecto europeo, que ofrecerá una nueva
dimensión a nuestra juventud de hoy, conceden una gran relevancia a la educación y a la formación tratando de adaptarlas a la apertura del espacio individual,
político, cultural y productivo, a la mayor rapidez y complejidad de los cambios
de todo tipo, propiciando su prestación más prolongada a mayor número de ciudadanos, promoviendo las mejoras necesarias para garantizar su calidad. Poniendo en marcha, por tanto, procesos de reforma de sus respectivos sistemas.
LLEI D’ORDENACIÓ GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU - LOGSE (1990)
89
Esta misma necesidad de adaptación se ha dejado sentir con fuerza nuestro país,
y la sociedad española en su conjunto, y de manera más perfilada la comunidad
educativa, se ha pronunciado favorablemente por una reforma profunda de nuestro sistema educativo.
La progresiva integración de nuestra sociedad en el marco comunitario nos
sitúa ante un horizonte de competitividad, movilidad y libre circulación, en una
dimensión formativa, que requiere que nuestros estudios y titulaciones se atengan
a referencias compartidas y sean homologables en el ámbito de la Comunidad
Europea, a fin de no comprometer las posibilidades de nuestros ciudadanos
actuales y futuros.
Todas las transformaciones constituyen de por si razones más profundas a
favor de la reforma del sistema educativo, para que éste sea capaz no sólo de adaptarse a las que ya se han producido, sino de prepararse para las que se avecinan,
contando con una mejor estructura, con mejores instrumentos cualitativos y con
una concepción más participativa y de adaptación al entorno.
A l’article 3 d’aquesta Llei, explica que hi haurà ensenyances de tipus general i ensenyances de règim especial. Les ensenyances de règim general seran les següents:
a) Educació infantil.
b) Educació primària.
c) Educació secundària, que comprendrà l’educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional de grau mitjà.
d) Formació professional de grau superior.
e) Educació universitària.
Les ensenyances de règim especial seran: a) les ensenyances artístiques i b) les d’idiomes.
A l’article 5 deixa molt clar que l’ensenyança bàsica serà obligatòria i gratuïta, que s’iniciarà als sis anys i finalitzarà els setze i comprendrà l’educació primària i l’educació
secundària.
A l’article 7 i 8 parla de l’educació infantil, fent referència al fet que hi haurà dos cicles,
el primer fins a tres anys i el segon de tres a sis anys. Aquesta educació tindrà caràcter
voluntari i les administracions públiques garantiran l’existència del nombre de places
suficients per assegurar l’escolarització de la població que ho sol·liciti.
L’article 12 deixa clar que l’educació primària es composarà de sis cursos acadèmics i
que anirà dels sis als dotze anys i l’article 17 parla de l’educació secundària obligatòria que
completarà l’educació bàsica i que abastarà quatre cursos acadèmics, entre els dotze i setze
anys.
A l’article 36 parla àmpliament de l’educació especial. A l’article 51 i següents del títol
tercer d’aquesta Llei, s’exposa com haurà de funcionar l’educació de les persones adultes.
El títol quatre parla molt clarament de la qualitat de l’ensenyament i concretament a l’article 58.1 diu «Els centres docents estaran dotats dels recursos educatius humans i materials necessaris per garantir una ensenyança de qualitat». I finalment, al títol cinquè parla
de la compensació de les desigualtats en l’educació com poden ser les derivades de factors socials, econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o qualsevol altre, per tant, s’entén que
d’aquest títol s’han creat els centres d’acollida atès l’increment de persones d’altres països
que han vingut a viure al nostre país.
90
LLEI D’ORDENACIÓ GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU - LOGSE (1990)
Quan he acabat de llegir aquesta llei m’ha semblat molt bona, amb unes intencions molt
positives; queda configurada amb els principis i valors de la nostra Constitució, i per tant
dóna al sistema educatiu el ple desenvolupament de la personalitat de l’alumne, el dret a
formar-se en el respecte i en la llibertat, l’exercici de la tolerància, la convivència democràtica, la formació per a la pau, la cooperació i la solidaritat. Així mateix a l’article dos,
sota els principis d’una formació personalitzada, s’ha de propicià una educació integral
en coneixements, habilitats i valors morals de l’alumne en tots els àmbits de la vida, ja
sigui personal, familiar, social i professional; d’efectiva igualtat de drets entre sexes, i en
contra la discriminació; el respecte i la defensa del medi ambient; de l’autonomia pedagògica dels centres; d’atenció psicopedagògica i de l’orientació educativa i professional,
etc.
És evident que aquest sistema educatiu no ha obtingut els bons resultats esperats, a la
vista està que Espanya està desacreditada per estar a la cua dels països europeus pel que
fa a l’ensenyament. Hi ha informes molt preocupants del baix rendiment dels alumnes
en l’escolaritat obligatòria, i això ens ha de preocupar a tots.
Jo no puc parlar d’aquesta Llei com a polític, perquè no ho sóc, tampoc puc parlar
com a tècnic d’ensenyament, perquè no ho sóc, però sí que puc parlar com a pare. Dels
tres fills que he tingut, els dos més grans van estudiar l’EGB i als catorze anys van entrar
a l’institut Mediterrània per estudiar el batxillerat. Encara recordo la quantitat de deures
que portaven, que a vegades havia de col·laborar per tal de fer-los més planer el camí. Els
exigien molt, els feien treballar molt, però els resultats eren d’un nivell alt que els deixaven preparats per poder estudiar qualsevol carrera que desitgessin. La meva filla petita, als
seus dotze anys, la va agafar amb el primer any de la implantació de l’ESO. Vaig tenir les
meves reticències, no perquè no ho veies clar, sinó perquè havia tingut dues experiències
molt bones amb l’EGB i el batxillerat, i tenia els meus dubtes que es pogués superar, però
la llei obliga i va començar la secundària obligatòria que marca la LOGSE. Al mes d’anar a l’institut ja vaig veure que allò no anava bé, no portava deures i quan li preguntava em deia que els feien a classe. Passat el primer trimestre ho vaig tenir clar: l’ESO era
un desastre. Com sempre feia, al començament del segon trimestre vaig anar a parlar amb
la seva tutora i em va corroborar el baix nivell que portaven. No va ser solament en aquest
curs, com més avançaven amb la secundària, més malament anaven, per tant, van ser
quatre anys que em vaig pensar que la meva filla perdria la ganes d’estudiar, sense tenir
clar el futur una vegada acabés la secundària.
Era lògic i no cal ser cap expert amb ensenyament. Si amb l’EGB als catorze anys els
alumnes ja es derivaven a formació professional o al batxillerat, ara obligaven els alumnes que no volien estudiar o que realment no tenien la capacitat de fer-ho, a estar dos
anys més amb el mateix tipus d’ensenyament, per tant no és d’estranyar que hi hagi
alumnes que quan estan a classe es rebotin perquè els estan obligant a un sistema que no
volen. Per tant, comporta una reducció alarmant dels nivells i pot conduir a una desmotivació general de la classe arrossegant els que encara no tenen molt clar si volen estudiar
i els que estan interessats en estudiar.
No estic en contra de la obligatorietat dels setze anys, ni molt menys, però crec que el
millor hagués estat tal com es feia abans, als catorze anys derivar els alumnes que no vulguin estudiar dels que volen estudiar. Establir una formació professional potent, que no
fos, potser, tant teòrica i més pràctica per engrescar els alumnes que els interessa més fer
coses manuals que estudiar. El batxillerat ja estava bé, i que tots plegats fessin els dos pri-
LLEI D’ORDENACIÓ GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU - LOGSE (1990)
91
mers cursos obligatòriament. Això d’estar tots junts es va veure des del primer dia que no
donaria el resultat que es volia, no calia ser cap expert en la matèria.
El fracàs escolar és del tot evident.
Crec que és una incongruència, un absurd, un error, una anormalitat pretendre no
acceptar que qualsevol persona, en aquest cas estudiants, ja tenen les tendències molt clares i desenvolupades de les seves capacitats intel·lectuals i saben perfectament bé quines
són les seves prioritats futures. Per tant, discriminen l’estudiant bo i amb ganes de desenvolupar el seu intel·lecte, envers d’altres alumnes que no volen o no tenen la capacitat
d’estudiar. No em sembla just, ni per a uns ni per als altres.
També és cert que en aquests últims anys la societat ha canviat molt. L’educació era
un tema que depenia de la família i de l’escola. Ara, generalment, la família no educa,
sinó que exigeix a l’escola que ho faci. A vegades crec que els fills es pugen de mantega,
se’ls dóna tot, però no tenim temps per estar amb ells, per parlar amb ells, per escoltar les
seves inquietuds i les seves experiències. La connexió directe i coincident entre la família
i el sistema educatiu es fa difícil moltes vegades, per tant no és d’estranyar que entre el
col·lectiu de mestres la majoria se sentin decebuts per ambdós costats.
Durant el dos últims anys he estat parlant amb molts mestres i m’han arribat diferents
versions, diferents interpretacions de l’actual LOGSE. La majoria pensaven que el fracàs
era degut a una falta d’inversió, no es va aportar una dotació econòmica suficient per
poder desenvolupar eficaçment aquesta Llei. En segon lloc, hi havia els que pensaven que
el disseny del sistema d’aquesta Llei ja estava en retrocés en els països del nostre entorn
que l’havien aplicat. Sigui el que sigui, han passat més de quinze anys i anem a pitjor. No
hi ha un futur clar en aquest aspecte ni tampoc una voluntat clara en situar l’ensenyament a l’altura que es requereix.
No crec que la culpa sigui d’un partit polític en concret, crec que la culpa és de tots
els partits polítics, tant dels que manen com dels que estan a l’oposició, precisament per
no fer una oposició positiva en l’ensenyament i de tots nosaltres, per no manifestar clarament el desequilibri social que representa la LOGSE. Per a mi no és la vergonya de ser
els últims d’Europa pel que fa a l’ensenyament, que també la tinc, sinó, i el que és més
important, el futur incert dels nostres fills i néts, perquè el que aprendran no estarà a l’altura del que voldríem els pares i els avis, i tampoc el que ells voldrien.
Com diu Francisco Robles, «Educar es car, però no educar encara ho és més».
92
LLEI D’ORDENACIÓ GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU - LOGSE (1990)
ENSENYAR O EDUCAR
Hi ha tres classes d’aristocràcia en aquesta vida: la del llinatge, la de la riquesa i la del
coneixement, i aquesta última és la que val la pena.
José Luis Peixoto
Buscant els sinònims d’aquestes dues paraules, he trobat un reguitzell d’expressions molt
entenedores del que signifiquen i que vull explicar perquè, per a mi, aquestes dues paraules són molt àmplies de significat i dignes de ser comentades.
Són les següents: alliçonar, ensinistrar, instruir, exercitar, educar, il·lustrar, explicar,
aclarir, alfabetitzar, encaminar, acostumar, formar, cultivar, civilitzar, orientar, polir,
aprendre, aplicar-se, estudiar, sociable.
Pel que fa al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, també hi ha unes definicions
que val la pena que siguin mencionades:
ENSENYAR: comunicar a algú una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc,
donant-li lliçons, explicacions, etc.
EDUCAR: formar a algú, desenvolupant i dirigint les seves facultats físiques, morals i
intel·lectuals.
EDUCAT/ADA: formar a les bones maneres, als bons usos de la urbanitat i la cortesia.
Ben educat vol dir que té urbanitat.
INSTRUIR: donar a algú, coneixements o informacions d’una manera metòdica.
FORMAR: desenvolupar harmònicament la personalitat d’un infant o d’un jove, les
seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.
ENSENYAR O EDUCAR
93
ESTUDIAR: aplicar l’esperit a adquirir la coneixença d’alguna cosa, aprendre alguna
cosa de memòria, examinar atentament alguna cosa, per determinar-ne la naturalesa, el
caràcter, la significació per interpretar-la o reproduir-la.
APRENDRE: adquirir la coneixença, la pràctica d’alguna cosa, amb l’estudi i l’atenció.
Per tant queda clar que a les escoles no és suficient ensenyar que 2 i 2 fan 4, com diem
col·loquialment, sinó que s’ha de transmetre al nostre fills, i no solament a l’escola, sinó
també en el nucli familiar, uns coneixements, uns valors, uns costums i unes formes d’actuar que els preparin per viure en la nostra societat i sempre dins la seva pròpia personalitat.
S’ha de pensar que l’educació no solament es produeix a través de la paraula, sinó que
està present en totes les nostres accions, sentiments i actituds que tenim diàriament en la
nostra vida.
Mitjançant l’educació, les noves generacions han d’assimilar i aprendre uns coneixements bàsics, unes normes de conducta i unes formes de ser i actuar que els facilitaran
poder entendre el món de generacions anteriors i així poder millorar, en el possible, les
noves generacions.
Sens dubte que el resultat d’aquest procés es materialitzaria en una sèrie d’habilitats,
coneixements, actituds i valors, produint-se un canvi de caràcter social, intel·lectual,
emocional, etc., de la mateixa persona.
Una persona es pot instruir sense la necessitat de cap mestre, mitjançant la lectura o
conversacions que podem tenir amb altres persones, però l’educació s’aprèn a través d’exercicis i exemples que fan desenvolupar les facultats intel·lectuals, culturals, físics i
morals de les persones.
L’educació requereix uns terminis més llargs i difícils de precisar, ja que suposa una
acumulació de coneixements i que ajudarà a adquirir la personalitat pròpia de cada individu. També ha de superar els obstacles que suposen tenir un temps assignat per a cada
matèria i d’acord amb la planificació que tingui cada un dels centres educatius. L’objectiu seria el desenvolupament de totes les capacitats humanes tenint en compte la individualitat que cada un de nosaltres portem a dintre nostre.
Esforç, hàbits i metodologia han estat durant segles les claus bàsiques per entendre el
que deia Montesquiu, que és necessari aprendre molt per arribar a saber molt poc.
Per tant, educar no vol dir ocupar-se tot el temps en lectures i classes importants, l’alumne ha de saber observar, escoltar i acostumar-se a raonar per ell mateix, això de ben
segur que el portarà cap a un camí que només ens l’atorga la llibertat.
Si l’educació s’orienta prioritàriament cap a l’estudi d’uns continguts que l’alumne ha
d’aprendre per després demostrar en un examen el que sap, encara que sigui només
memorísticament, o sigui que digui les coses com un lloro, això comportarà un fracàs
educatiu.
L’educació ha de ser un procés educatiu i constant que haurà de modificar la conducta de l’individu a través de coneixements i experiències que s’aniran adquirint de diverses maneres, formes i medis d’una forma formal i informal, conscient i inconscientment.
94
ENSENYAR O EDUCAR
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES
ESCOLES
Si dius a una criatura que no faci una cosa dolenta i la recompenses per no fer-la, està
bé, perquè és una criatura. Però, si quan el nen es fa gran i té coneixement, encara el
recompenses per les coses bones que ha fet, el que fas és insultar-lo.
V.S. Naipul
ENSENYANÇA DEL CATALÀ ABANS DE LA DEMOCRÀCIA
A finals de l’any 1976 diferents col·legis de la vila van sol·licitar a l’Ajuntament una subvenció que els permetés l’ensenyament del català al seu col·legi. Les peticions van ser les
següents:
Col·legi Nacional Mixta Ocata
Col·legi Sagrada Família
Cooperativa Escolar Marinada
Escola Bergantí
TOTAL
630.000 ptes
253.750 ptes
117.500 ptes
12.000 ptes
1.013.250 Ptes
En el Ple de l’Ajuntament del Masnou corresponent al mes de desembre, el president del
Patronat Municipal de Cultura, el senyor Joaquim Coll Latorre, va exposar les necessitats dels diferents centres docents de la vila, interessats en impartir l’ensenyament del
català, acompanyant el cost que tindria aquesta ensenyança en els quatre dels set centres
que existeixen en el Masnou. El cost seria de 1.013.250 ptes, i cobriria l’ensenyança del
català a 1.140 alumnes. Per descomptat que l’Ajuntament va aprovar aquesta sol·licitud
a començaments de l’any 1977.
La subvenció acordada per l’Ajuntament va ser de 1.000.000 ptes, per tant s’havia de
repartir proporcionalment a les escoles que ho havien demanat. Per poder trobar la quantitat corresponen, es va multiplicar la quantitat sol·licitada per la quantitat que donava
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ESCOLES
95
l’Ajuntament i es va dividir per la quantitat total que les escoles havien demanat. El resultat va ser el següent:
Col·legi Nacional Mixta Ocata
Col·legi Sagrada Família
Cooperativa Escolar Marinada
Escola Bergantí
621.761 ptes
250.431 ptes
115.963 ptes
11.843 ptes
TOTAL
999.998 Ptes
ENSENYANÇA DEL CATALÀ EN DEMOCRÀCIA
Una vegada establerta novament la Generalitat de Catalunya i amb la transferència de
l’ensenyament aconseguida, es publica d’immediat en el Diari Oficial de la Generalitat
el Decret 362/1983, de 30 d’agost, sobre la normalització lingüística en l’àmbit de l’ensenyament no universitari, que introdueix la llengua catalana en algunes àrees i matèries
a partir del següent curs 1983-84. Va donar la sensació, o almenys a mi m’ho va semblar,
que aquest Decret ja el tenien preparat feia temps i a punt de publicar en el moment
oportú.
Transcric el referit Decret i l’Ordre de 8 de setembre de 1983, per la qual es desplega
l’anterior Decret, per trobar-los justos en la seva grandària, determinants en el seu contingut i concreció en la seva redacció. Crec que es va estudiar molt bé el tema ja que les
conseqüències que portaria en l’ordre polític i en l’ordre personal de certs sectors de la
nostra societat en contra d’aquestes disposicions, no eren fàcils i certament encara no ho
són. Hi ha gent de pell molt fina que no accepta la personalitat pròpia de la llengua catalana, i el que representa en la nostra cultura pròpia i la nostra forma de ser i de fer i d’entendre les coses, que comporta aversió o enveja. Volen que siguem i pensem igual que ells
i això és impossible, no ho podran aconseguir.
DECRET 362/1983, de 30 d’agost, sobre aplicació de la Llei 7/1983, de 18 d’abril,
de normalització lingüística a Catalunya, a l’àmbit de l’ensenyament no universitari.
Article sisè
1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament.
Article desè
1. El Departament d’Ensenyament podrà adoptar aquelles mesures que cregui
convenients per redistribuir el professorat entre els centres d’EGB i Preescolar
amb la finalitat d’aconseguir que tots els centres disposin de professorat idoni
que, en el seu conjunt, permeti assolir els objectius previstos en el present
Decret.
2. El Departament d’Ensenyament continuarà organitzant cursos de català per al
professorat de preescolar i EGB, i per al professorat d’ensenyament secundari i especialitzat, fins que s’asseguri el coneixement generalitzat del català a tots els nivells no
universitaris. Es prendran igualment altres mesures amb la mateixa finalitat.
96
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ESCOLES
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. El Departament d’Ensenyament donarà les instruccions necessàries perquè
aquells centres que haguessin fet una opció lingüística predominantment castellana,
d’acord amb el Decret 270/1982, puguin arribar més fàcilment a la situació prevista a l’article novè d’aquest Decret; introduint ja la llengua catalana com a llengua
d’ensenyament d’algunes àrees o matèries, a partir del pròxim curs 1983-84.
Segona. Les escoles que hagin fet una opció catalana, quant a la llengua d’ensenyament, hauran d’adoptar les mesures adients per tal d’assegurar un domini
correcte de les dues llengües, l’Administració vetllarà pel seu compliment.
ORDRE de 8 de setembre de 1983, per la qual es desplega el Decret 362/1983,
de 30 d’agost, sobre l’aplicació de la Llei 7/1983, de normalització lingüística a
Catalunya, a l’àmbit de l’ensenyament no universitari.
Regulat l’ús de la llengua catalana a l’àmbit d’ensenyament no universitari pel
Decret 362/1983, de 30 d’agost, sobre aplicació de la Llei 7/1983, de 18 d’abril,
de normalització lingüística, i d’acord amb el que estableix la disposició final primera de l’esmentat Decret,
ORDENO:
I. Les llengües oficials a Catalunya com a matèria d’ensenyament
Article primer
L’ensenyament de la llengua catalana serà impartit d’acord amb els programes i
orientacions establerts pel Departament d’Ensenyament i que es determinen per
a l’Educació Preescolar i Cicle Inicial d’EGB, per l’Ordre d’11 de maig de 1982;
per al Cicle Mitjà d’EGB per l’Ordre de 16 d’agost de 1982; i per a la 2a etapa
d’EGB i altres nivells per l’Ordre de 10 de setembre de 1980.
II. La llengua catalana com a llengua d’ensenyament
Article sisè
1. El català, com a llengua pròpia de l’ensenyament, serà emprat de manera progressiva i generalitzada, a tots els nivells, graus i cursos de l’ensenyament no universitari, sens perjudici del que disposa l’article setè de la present Ordre.
2. A les àrees o assignatures que s’imparteixin en llengua catalana s’emprarà aquesta en totes les activitats orals i escrites: l’exposició del professor, el material didàctic o llibres de text, els exercicis de l’alumne i els d’avaluació.
II. A) La llengua catalana com a llengua d’ensenyament a l’EGB.
Article setè
1. Per tal de garantir que els alumnes d’Educació Preescolar i Cicle Inicial puguin
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ESCOLES
97
rebre l’ensenyament en la llengua que els sigui habitual, tal com estableix l’article
setè, apartats 1 i 2, del Decret 362/1983, de 30 d’agost, els centres públics i privats tindran la documentació referida a la situació lingüística dels alumnes, que
amb la resta de documents de formalització de matrícula s’adjuntarà a llurs registres personals.
2. El director del centre, un cop finalitzat el procés de matriculació, determinarà,
conjuntament amb el Claustre de professors, les mesures organitzatives i didàctiques necessàries a fi de garantir el respecte als drets lingüístics dels alumnes i les
presentarà al Consell de Direcció o al Consell de Centre per a la seva aprovació.
3. L’acta de la sessió extraordinària del Consell de Direcció o del Consell de Centre que aprovi el Pla a seguir serà tramesa a la Direcció General d’Ensenyament
Primari en el termini de trenta dies de començat el curs.
4. El Departament d’Ensenyament destinarà preferentment a les classes de Cicle
Inicial i de Preescolar, i a les escoles unitàries, professors que tinguin domini de
les llengües oficials.
Article vuitè
1. Els alumnes que comencin l’EGB a partir de la data de publicació d’aquesta
Ordre, en arribar al Cicle Mitjà, rebran en català l’àrea de ciències socials o la de
ciències naturals. A la segona etapa rebran en català ambdues àrees.
2. Els Consells de Direcció dels diferents centres, en els nivells a què fa referència
l’apartat anterior, podran acordar el processament en llengua catalana d’altres
àrees, a més de les àrees indicades a l’esmentat apartat, sens perjudici del que disposa l’article 9è. del Decret 362/1983, de 30 d’agost.
3. Als centres on abans de la publicació del Decret 362/1983, de 30 d’agost, els
alumnes de segona etapa han rebut ensenyament en català en una o més àrees,
continuaran emprant el català com a llengua d’ensenyament en aquestes àrees fins
a l’acabament de llur ensenyament bàsic.
III. El català, llengua oficial de l’Administració educativa
Article desè
1. El català, com a llengua pròpia de l’Administració, serà emprat de manera progressiva i generalitzada als centres docents públics en les seves actuacions administratives.
2. Els directors dels centres públics vetllaran perquè la llengua catalana esdevingui el vehicle d’expressió normal en les activitats internes i de projecció externa,
tal com disposen els articles 13 i 14 del Decret 362/1983, de 30 d’agost.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Els centres als quals llurs propis recursos no els permetin d’atendre durant
el present curs 1983-1984, en el primer ensenyament, el que s’estableix a l’apartat
segon de l’article setè d’aquesta Ordre, hauran de comunicar aquesta situació a la
Direcció General d’Ensenyament Primari en el termini màxim de quinze dies després d’iniciat el curs escolar, a fi que es puguin prendre les mesures adients.
98
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ESCOLES
Segona. Durant el curs escolar 1983-1984, els directors dels centres adscriuran
preferentment a les classes de preescolar i de primer curs d’EGB els professors que
tinguin domini de les dues llengües oficials.
Tercera. Els centres en què a l’empara de l’Ordre de 25 d’agost de 1982 no s’hagi impartit cap àrea en català a segona etapa d’EGB el curs 1982-1983, faran ús
del català com a llengua d’ensenyament en les àrees de ciències socials i ciències
naturals a partir del curs escolar.
Aquestes disposicions van portar un enrenou a tots els col·legis de Catalunya, i lògicament als del Masnou. També és cert que uns més que uns altres, depenia de la predisposició que tinguessin la majoria dels mestres de cada un dels claustres. Qualsevol canvi important com aquest, comporta una modificació ens els hàbits normals
de qualsevol professional de l’ensenyament, però és que en aquest cas hi havia professionals que havien de canviar el seu idioma habitual, i això podia ser molt complex.
En el cas dels treballadors de l’ensenyament com també els de l’administració,
potser no estàvem acostumats a reciclar-nos o fer cursets, seminaris o a assistir a conferències. Qualsevol treballador necessita fer cursos d’adaptació de les noves tecnologies, de les noves disposicions publicades i si més no, de noves formes i tècniques
d’actuació en moments determinats i també dels que han de formar part del nostre
treball diari. Això va donar un gir important en el moment d’instaurar-se la Generalitat de Catalunya.
Aquestes disposicions de normalització lingüística en l’ensenyament van representar un canvi difícil i a vegades incòmode per alguns professionals. Vaig viure diferents
experiències, algunes grates i altres no tant. Vaig viure molt de prop com mestres castellans que no parlaven res de català s’entusiasmaven per fer cursos de català dins els
programes d’immersió del català que organitzava la Generalitat, en canvi també vaig
viure com mestres de parla castellana i catalana es possessionaven en contra aquestes
disposicions i a qualsevol modificació que es volés fer sobre aquest tema. No obstant
això, el temps ho va posant tot al seu lloc i el que no era habitual va acabant sent-ho.
No va ser gens fàcil per a ningú, però pel Servei de l’Ensenyament del Català de la
Generalitat encara menys. Recordo amb molt d’afecte a dues persones que van portar
el pes d’aquest canvi per la seva personalitat, per l’esperit de lluita i per la seva dedicació que va ser, en molts casos, admirable i digne de menció com van ser el senyor
Joaquim Arenas, cap dels Serveis de l’Ensenyament en Català i de la senyora Maria
Majó, coordinadora del Pla Intensiu de la Normalització Lingüística a la Comarca,
dues persones que van viure molt intensament aquest projecte i amb les quals vaig
estar present en algunes reunions que es van fer a l’Ajuntament, tant amb polítics com
amb els directors dels diferents centres del Masnou. Dos grans professionals. Dos
grans amics.
A l’arxiu municipal he trobat una carta del Regidor d’Ensenyament, senyor Marià
Aran, de data 19 de gener de 1984, dirigida al cap dels Serveis de l’Ensenyament del
Català, en el que li comunicava que després de les reunions mantingudes amb els
directors dels col·legis Mixta Ocata i Lluís Millet, l’Ajuntament es faria càrrec de la
compra de llibres de text en català per canviar els que els pares ja havien comprat en
castellà al començament del curs. El valor d’aquests llibres va ser de 265.774 pessetes.
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ESCOLES
99
Els llibres van ser :
Col·legi Mixta Ocata:
63 llibres en català Nuevo País - Socials per 6è d’EGB.
38 llibres en català Orbe - Socials per 7è d’EGB.
71 llibres en català Orbe País - Socials per 8è d’EGB.
Col·legi Lluís Millet:
70 llibres Pot ser sí, pot ser no - 1r d’EGB, més dues guies pel mestre.
71 llibres Barcanova - Per 6è d’EGB, més dues guies.
70 llibres en català Etnos - Per 8è d’EGB, més dues guies
La majoria del col·legis públics van començar amb la immersió lingüística a partir del
preescolar de 3 anys. Altres ho van fer en tot el preescolar i algun fins i tot en alguns cursos d’EGB. Cal dir, però, que amb la constància per part dels estaments polítics i administratius de l’ensenyament i la bona voluntat dels professionals de l’ensenyament i en
general del claustre de professors de tots els col·legis, finalment es va aconseguir que la
immersió del català a les escoles fos possible.
100
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ESCOLES
CONCURSET DE TRASLLATS DE MESTRES
Els col·legis ensenyen, però no eduquen.
Jordi Humet
El Ministeri d’Educació va publicar en el BOE de 7 de maig de 1980, una Resolució de
la Direcció General de Personal d’Ensenyament de data 30 d’abril del mateix any sobre
com efectuar els tràmits del concurset de trasllats de mestres. Són drets que tenen els funcionaris de l’ensenyament. Qualsevol mestre, ja sigui perquè no està bé en un col·legi,
perquè no li agrada la seva organització o funcionament, perquè estava en una altra
població i trasllada la seva residència al Masnou, o per les circumstàncies que siguin,
podia demanar el trasllat a un altre col·legi.
El fet és que cada ajuntament havia d’anar a buscar la documentació a Barcelona per a
realitzar aquest concurset. Els mestres que volien canviar d’escola, ho havien de demanar
directament a la Delegació Provincial del Ministeri en un temps determinat, el resultat de
les peticions formaven part de la documentació que havia de tenir cada ajuntament.
El Ministeri determinava el dia i l’hora que s’havia de celebrar el concurset, sempre es
feia a les oficines dels ajuntaments. El que he trobat a l’arxiu municipal es refereix de l’any
1980 a l’any 1987. Jo era el que portava aquests concursets, ja que figurava dins de les
meves tasques d’ensenyament i sempre es feia a través de la Junta Municipal d’Educació.
L’any 1980 va tenir el resultat següent:
Cognoms i nom
Procedència
Centre adjudicat
Ramirez Montero, M. Isabel
Salbaña Benet, Goretti
Jorge Estevez, Ma Dolores
Saragossa
El Masnou
Tomino
Col·legi Ocata
Col·legi Rosa Sensat
Col·legi Lluís Millet
CONCURSET DE TRASLLATS DE MESTRES
101
Mairal Dieste, Consuelo
Pla Gimeno, Josefa
Bautista Meneses, Alfredo
Lerena Manzanares, Saúl
Abril Escusa, Jesús
Segales Vallbona, Ma Antònia
Ruíz Jiménez, Àngela
Vaquero Gejo, Clementina
Núñez Mauriz, Aurora
Tardon Gutièrrez, Henar
Abelló Riera, Anna Ma
El Masnou
Mataró
El Masnou
El Masnou
El Masnou
Montornès del Vallès
Arenys de Mar
Badalona
Torre de Claramunt
Col·legi Ocata
Col·legi Lluís Millet
Col·legi Rosa Sensat
Col·legi Ocata
Col·legi Ocata
Col·legi Ocata
Col·legi Lluís Millet
Col·legi Ocata
Col·legi Rosa Sensat
Col·legi Lluís Millet
Col·legi Rosa Sensat
L’any 1982 ja no era el Ministeri d’Educació, sinó la Generalitat de Catalunya la que va
portar aquest concurset de trasllats. El resultat va ser el següent:
Cognoms i nom
Procedència
Centre adjudicat
Pla Gimeno, Josefa
Gutiérrez Gonzàlez, Pedro
Segalés Vallbona, Ma Antònia
Escuer Marco, Ma Soledatd
Lluent Quesada, Sieglinde
Arévalo Espuelas, José Antonio
Làzaro Fernàndez, Ma Mercedes
Zuloaga Jiménez, José
Ricart Huguet, Carme
Trias Herrera, Ma Àngels
Llanillo Veganzones, José A.
Gorbs Turbany, Ma Dolores
Fàbregas Añaños, Màximo
Alonso Asensio, Ma Lourdes
Ruiz Jiménez, Àngela
Romano Garcia, Gregoria
Col·legi Ocata
Col·legi Ocata
Col·legi Ocata
El Cim de Teià
Col·legi Rosa Sensat
Sevilla
Argentona
Col·legi Ocata
Col·legi Rosa Sensat
Premià de Dalt
Santa Coloma de G.
Col·legi Ocata
Badalona
Vilassar de Dalt
Col·legi Rosa Sensat
Col·legi Rosa Sensat
Col·legi Ferrer i Guàrdia
Col·legi Ocata
Col·legi Rosa Sensat
Col·legi Rosa Sensat
Col·legi Ferrer i Guàrdia
Col·legi Rosa Sensat
Col·legi Ocata
Col·legi Ocata
Col·legi Ocata
Col·legi Ocata
Col·legi Ferrer i Guàrdia
Col·legi Ferrer i Guàrdia
Col·legi Ferrer i Guàrdia
Col·legi Rosa Sensat
Col·legi Ferrer i Guàrdia
Col·legi Ferrer i Guàrdia
Per l’any 1983 va tenir el següent resultat:
Al col·legi Rosa Sensat hi van entrar els següents mestres
José Maria Juanto Abaigar
José Naharro
Àngeles Cercos Insa (com a comissió de serveis)
Col·legi Lluís Millet:
Ma Soldad Escuer Marco
Col·legi Ocata:
Glòria Abardia Oliva
Ma Pilar Yàgüe Hinojosa
102
CONCURSET DE TRASLLATS DE MESTRES
Col·legi Ferrer i Guàrdia:
Ma de l’Amor Alvarez Blanco
Enrique Cervantes Jiménez
Any 1984, el resultat del concurset és el següent:
Cognoms i nom
Centre adjudicat
Macia Ignacio, Juan José
Grau Bueno, Jordi
Salas Mateo, Miguel Angel
Muñoz Nicolau, Juan Miguel
Figuerola Giralt, Ma Lourdes
Collado Morillas, José Maria
Mateo Pedrol, Julia
Maresme Duran, Mercedes
Roca Trescents, Ma Assumpta
Ortuño Gobern, Isabel
Getan Olivan, Ma Teresa
Gómez Riu, Ma del Rosario
Galtés Ferrando, Neus
Col·legi Ferrer i Guàrdia
Col·legi Lluís Millet
Col·legi Lluís Millet
Col·legi Rosa Sensat
Col·legi Lluís Millet
Col·legi Ferrer i Guàrdia
Col·legi Rosa Sensat
Col·legi Ferrer i Guàrdia
Col·legi Ocata
Col·legi Ocata
Col·legi Ocata
Col·legi Rosa Sensat
Col·legi Ocata
L’any 1987, solament es va presentar una petició de la mestra Ma dels Àngels Trias Herrera, que va demanar el centre Ferrer i Guàrdia i es va concedir.
A partir d’aquesta data la Generalitat ho va organitzar de diferent manera, a través d’un
programa informàtic i introduint les dades de les peticions fetes, automàticament i d’acord amb els punts que tenia cada mestre donats per la seva antiguitat, es resolia automàticament. D’aquesta manera aquesta càrrega que tenia cada ajuntament i que no era de
la seva incumbència, va quedar sense efecte i per tant ja no es va fer més.
CONCURSET DE TRASLLATS DE MESTRES
103
CENTRE EDUCATIU DEL BAIX MARESME
(1992)
L’educació és l’art d’acompanyar i ensenyar a créixer la mainada.
Ma Lluïsa Ruhí
Avui, dia 13 de novembre de 2008, visito el centre de recursos pedagògics del Baix
Maresme, amb seu al Masnou, hem quedat amb la Ma Lluïsa Ruhí que ens trobaríem en
el referit centre a la tarda.
Recordo com si fos ara, el dia que vaig sentir a parlar del que era un centre de recursos pedagògics. M’haig de remuntar a principis dels 90 del segle passat. En aquella època
es feien moltes reunions de mestres a l’Ajuntament del Masnou. Quasi diria que era un
centre més, on es mantenien reunions col·lectives dels directors o representants de cada
un dels col·legis de la nostra vila. S’ha de tenir en compte que en aquella època es va arribar a un acord entre els col·legis públics que seria a l’Ajuntament on es faria la preinscripció escolar que normalment es feia el mes d’abril, d’aquesta manera es centralitzava
en un sol lloc per ser més fàcil per a pares i mares dels alumnes, i els directors podien tenir
més temps pels treballs del seu col·legi. Per tant, l’Ajuntament era també un centre per
ells ja que era un portaveu molt vàlid per demanar subvencions per obres de rehabilitació o ampliació dels seus col·legis i també per ampliar serveis necessaris per als col·legi
públics.
Doncs bé, teníem com a inspectora d’ensenyament a la senyora Anna Sala. Quan
havia de venir al Masnou per celebrar alguna reunió em trucava abans per poder quedar
amb un dia i una hora concreta per si havia d’avisar algun director o al regidor d’ensenyament. En una de les visites que va fer i després de parlar amb els directors, vam mantenir una conversa dels canvis i nous projectes que s’estaven preparant pel Masnou, i va
ser quan em va comentar que es volia posar un centre de recursos pedagògics pel baix
Maresme i que anava a mirar un local al poble de Cabrera o Cabrils per instal·lar-lo. Va
ser quan li vaig preguntar què era un centre de recursos i em va explicar molt detallada-
CENTRE EDUCATIU DEL BAIX MARESME (1992)
105
ment els serveis que donava per als col·legis i per a mestres. Vaig quedar sorprès. Aquest
tipus de servei no el coneixia. Sincerament em va entusiasmar. Vaig pensar amb els
col·legis del Masnou. No li vaig dir res.
L’endemà al matí vaig esperar que vingués l’alcalde, el senyor Azuara, i abans no rebés
les visites previstes, i mentre li anava passant els portafirmes dels diferents departaments
preparats el dia abans, li vaig explicar la conversa que havia tingut amb la inspectora d’ensenyament i concretament sobre la creació d’un centre de recursos pedagògics per al Baix
Maresme. Li vaig recordar que el Masnou era el centre en ensenyament d’aquesta part de
la comarca, i que, a part que seria un bé important per als nostres col·legis que aquest
centre estigués al Masnou, creia que no ens podíem deixar perdre aquest servei.
Ho va entendre perfectament. Em va demanar que li fes un informe recordatori de
tot aquest assumpte i que li donés. Així ho vaig fer. Van passar uns dies i un matí quan
va entrar a l’Ajuntament, que normalment eren 3/4 de 8 del matí, em va demanar que
anés al seu despatx i així ho vaig fer. Una vegada vaig entrar i mentre li anava passant els
portafirmes em va dir que ja podia anar buscant lloc per instal·lar el centre de recursos
pedagògics del baix Maresme, ja que seria en el Masnou on s’ubicaria. Perfecte. Un altre
servei de la Generalitat que venia al Masnou.
Aprofitant que el col·legi Ocata passava a ser d’una línia des del curs 1989-90, i s’anaven buidant aules, es va reorganitzar internament, es va obrir una porta pel carrer de
Lluís Millet i aquesta va ser l’entrada oficial del nou servei educatiu; d’aquesta manera
quedava independent del col·legi, encara que interiorment sí que es connectaven.
El setembre de 1992 es va inaugurar el centre de recursos pedagògics del baix Maresme al Masnou.
El mateix mes de setembre em va venir a veure a l’Ajuntament la senyora Maria Lluïsa Ruhí, se’m va presentar com la directora del centre de recursos i es venia a presentar
perquè en tinguéssim constància. La vaig presentar a la regidora d’Ensenyament, senyora Anna Ma Mora Porta, i vam estar comentant els serveis que donaria als col·legis i ens
va explicar com s’organitzaria per donar suport als col·legis en diferents aspectes de l’ensenyament. La veritat és que amb la Ma Lluïsa vam tenir molta sort, va ser una persona
sempre disposada a col·laborar, una persona sensible a l’ensenyament. Mentre vaig estar
a l’Ajuntament portant ensenyament des del Despatx Central, hi va haver sempre una
gran capacitat de treball per part d’aquest centre i la seva disposició personal va ser sempre d’una gran cordialitat. En aquests moments la directora és la senyora Núria Farré.
SERVEIS EDUCATIUS DEL BAIX MARESME
Els serveis educatius van ser creats pel Departament d’Educació de la Generalitat de
Catalunya. A la comarca del Maresme hi ha tres serveis educatius atesa la seva forma geogràfica. L’any 1983 es va crear el de Mataró, i posteriorment es van crear el de Pineda de
Mar i el del Masnou. Cada servei educatiu el componen diferents equips de professionals
organitzats de la següent manera:
- CRP. Centre de recursos pedagògics.
- EAP. Equip d’assessorament i orientació psicopedagògica.
- ELIC. Equip de llengua, interculturalitat i cohesió social.
106
CENTRE EDUCATIU DEL BAIX MARESME (1992)
- CREDA. Centre de recursos per a deficients auditius.
Tots aquests equips estan situats al Masnou i abasten les poblacions següents: Alella,
Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Dosrius, el Masnou, Montgat, Órrius, Premià de
Dalt, Premià de Mar, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Total 14 pobles del
baix Maresme que inclouen 48 escoles d’infantil i primària, 12 instituts d’ensenyament
secundari, 5 escoles d’adults, 35 llars d’infants i 1.500 mestres.
Aquest servei té com a finalitat donar resposta a les necessitats del seu àmbit territorial amb intervencions que es concreten en l’assessorament i atenció d’alumnes en situació de necessitats educatives especials, també l’assessorament i organització de les activitats de formació del professorat, i en definitiva la disponibilitat de facilitar els recursos de
tota mena als col·legis.
CRP - CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS
Aquest centre es va crear per donar suport a l’activitat pedagògica dels centres i a la tasca
docent del professorat, i les seves funcions principals són les següents:
- Oferta de recursos, d’infrastructura i de serveis al centre docents, als mestres i als
professors, per tal que puguin disposar de materials específics de les diferents àrees
curriculars, de mitjans propis de la tecnologia educativa i de publicacions especialitzades, amb assessorament o instruccions d’utilització.
- Catalogació dels recursos educatius del medi local i comarcal i elaboració de pautes
i informacions complementàries per facilitar-ne l’ús del professorat.
- Suport a les activitats docents i a l’intercanvi d’experiències educatives, per tal de
fomentar la reflexió del professorat sobre la pràctica docent.
- Coordinació i organització de l’execució i del seguiment de les activitats de formació permanent i col·laboració en la detecció de les necessitats de formació i en l’elaboració de propostes per satisfer-les.
EAP - EQUIP D’ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC
Aquest equip dóna suport al professorat dels centres docents per tal d’oferir la resposta
educativa més adequada al conjunt de l’alumnat, especialment aquells que presenten disminucions o més dificultats en el procés d’aprenentatge i les seves famílies. Està format
per psicòlegs, pedagogs i treballadors socials de la Generalitat de Catalunya.
Les seves funcions principals són les següents:
- Identificació i avaluació de les necessitats educatives especials de l’alumnat, conjuntament amb el professorat i d’altres serveis específics per tal de trobar la resposta
educativa més adequada en cada cas.
- Elaboració i seguiment de les diferents adaptacions curriculars que puguin necessitar els alumnes, conjuntament amb el professorat i d’altres serveis específics.
- Assessorament als mestres i professors sobre els projectes curriculars dels centres educatius, concretament en aspectes psicopedagògics i que millorin l’atenció a la diversitat de necessitats dels alumnes.
CENTRE EDUCATIU DEL BAIX MARESME (1992)
107
- Assessorament a l’alumnat, les famílies i el professorat sobre aspectes relacionats amb
l’orientació personal, educativa i professional.
- Col·laboració amb els serveis socials per tal d’oferir atenció als alumnes i les famílies
que ho necessitin. Oferta de recursos, infrastructura i de serveis als centres docents
i al professorat per tal que disposin de material específic de les diferents àrees curriculars, de mitjans propis de la tecnologia educativa i de publicacions especialitzades,
amb assessorament o instruccions d’utilització.
ELIC - EQUIP DE LLENGUA, INTERCULTURALITAT I COHESIÓ SOCIAL
Aquest equip té com a objectius els següents:
Llengua
- Consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular als centres educatius i com a
eix vertebrador d’un projecte plurilingüe.
- Actualitzar les metodologies, les estratègies i els recursos didàctics davant la creixent
diversitat lingüística i cultural de l’alumnat, a les diferents etapes educatives.
Interculturalitat
- Desenvolupar una consciència d’igualtat com a condició prèvia per al coneixement
i el respecte de les diferències culturals en el marc de la nostra realitat.
- Potenciar la cultura del diàleg i la convivència.
Cohesió social
- Garantir l’equitat i crear les condicions que facin possible la igualtat d’oportunitats
per accedir a una educació de qualitat.
- Fomentar la inclusió social i escolar de tot l’alumnat i evitar qualsevol tipus de marginació.
CREDA - CENTRE DE RECURSOS PER A DEFICIENTS AUDITIUS
Aquest centre de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA) col·labora amb
els centres docents per tal que la tasca del professorat s’adeqüi a les necessitats educatives
de l’alumnat amb deficiència auditiva o amb greus trastorns de llenguatge. L’atenció
logopèdica es fa directament a les escoles on està escolaritzat l’alumne. Les seves funcions
són les següents:
- Identificació i avaluació de les necessitats educatives especials de l’alumnat amb deficiència auditiva o amb trastorns del llenguatge, en col·laboració amb els EAP.
- Valoració psicolingüística d’aquest alumnat.
- Valoració audiològica i seguiment audioprotètica.
- Assessorament al professorat sobre ACI, estratègies metodològiques i ajuts tècnics.
- Atenció logopèdica a l’alumnat amb deficiència auditiva o trastorns de llenguatge
quan sigui necessària.
- Orientació a les famílies d’aquests alumnes.
108
CENTRE EDUCATIU DEL BAIX MARESME (1992)
- Elaboració de materials educatius adaptats a les NEE de l’alumnat amb deficiència
auditiva o amb trastorns de llenguatge.
- Catalogació de recursos específics.
- Oferta d’aquests materials als centres docents i famílies.
Quan he escrit tot els serveis que dóna el servei educatiu del baix Maresme, quedo sobtat de la quantitat de serveis que s’estan donant i que no ens ho podíem pensar en els seus
inicis.
CENTRE EDUCATIU DEL BAIX MARESME (1992)
109
CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL
MASNOU (1979)
L’educació és l’eina que permet al ser humà enriquir-se, formar-se, obrir noves possibilitats
i assolir independència. En definitiva, educació és oportunitat, enriquiment i llibertat.
Anna Balagué
L’educació és l’eina imprescindible en el llarg camí cap a la llibertat personal.
Palmira Robles
L’educació facilita les eines i les estratègies per al coneixement i la millor adaptació al
medi, tot afavorint l’exercici mental i l’augment d’autoestima.
Lourdes Alemany
INICIS
En els últims 25 anys del segle XX, Espanya comença a despertar d’una dictadura massa
llarga i comença a evolucionar socialment, econòmicament i també políticament per
poder equiparar-se d’alguna manera amb els països més avançats d’Europa. Aquesta
transformació tan ràpida va portar les persones a realitzar noves feines i altres responsabilitats, que necessitaven una formació més específica i continuada per poder afrontar el
treball encomanat, el que representava unes noves qualificacions del treballador que s’especialitzava en un treball concret.
L’educació permanent per a adults era una altra forma, també important, d’ensenyar,
d’ajudar als joves que no havien aprovat l’ensenyança bàsica durant el temps obligatori
en el col·legi d’EGB. Donar una segona oportunitat sempre serà útil i gratificant per a la
recuperació que es pot fer d’aquesta joventut que, per diferents causes, no van poder o
no van voler acabar aquesta ensenyança.
També hi ha persones, majors d’edat, que per altres causes no han tingut l’oportunitat de poder estudiar quan eren joves i a vegades ni tan sols han tingut oportunitat d’aprendre a llegir i escriure.
L’entrada de la democràcia al país va portar també el que vam anomenar «titolitis», o
sigui que per qualsevol feina, sigui en l’administració pública o bé en una empresa privada, et demanaven com a mínim tenir el títol de graduat escolar o similar. Per treballar en
la neteja, un ofici tan respectable com qualsevol altre, també demanaven tenir al menys
el certificat d’escolaritat. Va ser com una malaltia que va portar a més d’una persona de
cap, perquè si a l’empresa on estaves, no tenies el títol corresponent no podies augmen-
CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979)
111
tar de categoria en la feina, o podia ser un descrèdit que ocupessis un lloc de treball i que
no tinguessis com a mínim el graduat escolar.
En aquest cas l’Ajuntament del Masnou, l’any 1979, recent estrenada la democràcia
en els ajuntaments, i de la mà de la tinent d’alcalde d’ensenyament, la senyora Carme
Giralt, va entrevistar-se amb la inspectora de la zona, la senyora Montserrat Mora, per
poder donar aquest tipus d’ensenyament inclòs a la Llei d’Educació General Bàsica de
l’any 1970. Com a resultat d’aquesta entrevista, l’alcalde, senyor Josep Azuara, va enviar
una instància a la delegada provincial del Ministeri d’Educació i Ciència de Barcelona,
que transcrita al català textualment diu:
Exposa,
que d’acord amb les indicacions de la inspectora de la zona i amb la tutela del
Consell Municipal d’Ensenyament, integrat pels membres de la Comissió Municipal d’ensenyança, professors d’escoles, així com representació de les associacions
de pares d’alumnes, ha efectuat una campanya en la qual s’impartirà en aquesta
vila el graduat escolar per a majors de 14 anys.
El lloc on s’impartiria seria en el col·legi nacional Rosa Sensat, diàriament i en
horari nocturn. Els professors dependran del Consell Municipal, el qual serà independent de qualsevol escola nacional. L’examen final es faria en el mateix centre,
sota la direcció del professorat i en tot cas d’un representant oficial d’aqueixa delegació. Per tant,
Sol·licita, de V.I. sigui acceptat tot el que exposo per tal de poder efectuar les
oportunes matriculacions i poder començar el curs el més aviat possible.
La senyora Carme Giralt va enviar una còpia d’aquest escrit a la inspectora senyora
Montserrat Mora per tal que en tingués coneixement.
Aquesta petició es basava en vàries disposicions que s’havien publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat. Faré referència a la publicada el dia 26 d’agost de 1978, una Ordre de 13
de juliol de 1978, sobre autorització de centres no estatals dedicats exclusivament a l’educació permanent d’adults per impartir ensenyances equivalents al nivell d’Educació General Bàsica. En la seva disposició primera diu que podran sol·licitar autorització per l’obertura d’un centre d’educació permanent per adults totes les persones que d’acord amb els
articles 2n i següents del Decret 1855/1974, de 7 de juny, que hauran de tenir els efectius
materials i personals mínims. Que hauran de tenir com a mínim tres aules i un espai destinat a activitats diverses. I finalment parla dels documents que s’hauran de presentar en
cas de sol·licitar aquesta activitat educativa i acompanyats d’un informe de la inspecció.
L’EDUCACIÓ PERMANENT D’ADULTS COMENÇA EL CURS 1979-80
L’educació permanent per adults es va iniciar en el curs 1979-80. Durant el primer trimestre es van donar les classes en el col·legi nacional Rosa Sensat, però donades les queixes de la direcció del centre pel comportament dels alumnes, es va traslladar aquesta activitat al col·legi nacional mixte Ocata on va finalitzar aquest curs.
Aquest primer any el centre va ser reconegut per la inspecció, i els alumnes de l’EPA
del Masnou es van poder examinar en el mateix centre i es van presentar les primeres pro-
112
CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979)
postes per l’expedició dels títols corresponents al graduat escolar. El que no hi havia, en
aquest primer curs, era cap tipus de subvenció ni ajuda econòmica per part de ningú, ni
del mateix Ajuntament. Els professors cobraven de la mensualitat que pagaven els alumnes. Els professors que van començar aquest curs van ser Ignasi Montaña, Anna de Jesús
Ortega i Josep Maria Puñet. Van fer una bona labor i es van adaptar a unes condicions
moltes vegades difícils, no solament per organitzar un servei sense un entorn clar i predeterminat pel seu funcionament, sinó també per uns alumnes que no havien pogut o
no havien volgut aprovar una educació general bàsica, moltes vegades carregats de problemes familiars o propis. També cal tenir en compte les persones majors d’edat que no
estaven acostumades a estudiar i a treballar amb altres companys de classe, i que moltes
vegades se’ls feia difícil entendre el que se’ls explicava. La paciència va ser una cosa quotidiana per a ells, una virtut que es va fer normal per ser l’única forma de poder posar en
marxa un servei necessari per a la nostra vila.
El curs següent, 1980-81, en ser un centre reconegut oficialment, el que es proposa es
la idea de consolidar els nivells pedagògics amb un programa que fixa els nivells a impartir i també els estructurals pel seu funcionament. L’Ajuntament deixa unes aules, que té
situades als baixos del carrer de M. C. Verdaguer, 53, per impartir l’ensenyament de l’educació permanent per a adults, que encara que siguin provisionals, compleixen la missió exposada en l’Ordre de 13 de juliol de 1978, pel que fa a tres aules i un espai destinat a activitats diverses. Els alumnes continuen pagant una quota mensual a través d’una
entitat bancària i al professorat se li assigna una quantitat fixa.
Per al curs 1981-82 es van matricular 29 persones pel nivell de graduat escolar. La
relació que es va confeccionar era un imprès del Ministeri d’Educació, però es va presentar i segellar al Servei Especialitzat d’Educació Permanent d’Adults del Departament
d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Els traspassos ja estaven coordinats. La
Generalitat pren possessió de l’ensenyament a Catalunya. S’estableixen altres contactes i
s’estableixen altres directrius i formes per aquesta especialitat.
El servei d’educació permanent per a adults es va establir a la majoria de poblacions
de Catalunya, sobretot pel que fa a les poblacions grans i ciutats. En ser aquest un servei no obligatori per als ajuntaments i costós per a l’usuari per haver de pagar als professors, la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va publicar en el
Diari Oficial de la Generalitat del dia 7 de maig de 1982, una Ordre de 22 de març de
1982, per la qual es regula el procediment i criteris per a l’atorgament d’ajudes a entitats que sense finalitat de lucre desenvolupin activitats d’educació permanent d’adults.
És la primera que es publica i és de suposar que va ser per la insistència dels ajuntaments
afectats per poder continuar donant aquesta especialitat d’ensenyança sense que sigui
costós per als alumnes.
El dia 2 de juny de 1982, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, va trametre la
documentació que es demanava a l’esmentada Ordre. La memòria que s’acompanyava
textualment deia:
L’aportació a les despeses de l’EAP del Masnou, s’aconsegueix per dos mitjans,
que són l’aportació dels alumnes, que correspon una tercera part de la despesa
total. Les dos terceres parts restants són a càrrec de l’Ajuntament del Masnou.
L’EAP del Masnou no té cap tipus de finançament exterior.
L’aportació de l’Ajuntament del Masnou és important, però a part de l’apor-
CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979)
113
tació econòmica també col·labora amb l’aportació dels locals que són per a les
activitats de l’EAP, així com els serveis de manteniment, imprescindibles per al
normal desenvolupament del centre.
Els alumnes, amb la seva aportació, cobreixen una tercera part de les despeses
totals, però als alumnes amb dificultats econòmiques, ja siguin particulars com
familiars i que siguin justificades, l’Ajuntament els sufraga les despeses a càrrec de
la seva aportació.
Durant els tres anys de funcionament s’han cobert places d’alumnes amb dificultats econòmiques. Aquest any 1982 també hi ha places amb aquesta situació.
L’àrea d’influència de l’EAP no solament es centre en el terreny local, ja que assisteixen alumnes de diverses poblacions veïnes: 1 de Premià de Mar, 2 de Teià i 6 d’Alella.
Ingressos anuals
735.000 ptes.
Aportació dels alumnes en quotes mensuals de 3.000 pessetes
245.000 ptes.
Aportació de l’Ajuntament del Masnou
490.000 ptes.
Despeses anuals
735.000 ptes.
(Inclou sous professors, serveis i instal·lacions, manteniment, material pedagògic).
D’aquesta primera subvenció demanada per la Generalitat de Catalunya destinada a l’educació permanent per a adults, l’Ajuntament del Masnou va rebre una quantitat de
170.000 pessetes, que van ser trameses el dia 15 d’abril de 1983, o sigui un any després
d’haver-la sol·licitat.
El dia 15 de desembre de 1983, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, envia una carta
al cap de Serveis Territorials d’Ensenyament, senyor Lluís Busquets, que textualment diu:
Fa quatre anys que aquest Ajuntament va establir unes aules especials, dedicades a
l’educació permanent d’adults, situades en el carrer de M. C. Verdaguer, núm. 53.
Actualment està establerta l’ensenyança reglada del graduat escolar, no obstant
això, tenim en estudi la possibilitat d’ampliar aquesta ensenyança amb activitats
no reglades, la qual cosa crec quedaria cobert dintre d’aquesta zona, amb aquest
tipus d’ensenyament tan important en aquest moment.
És per això, doncs, que d’acord amb l’article 5è del Decret 361/1983, de 4 d’agost, m’és grat posar a disposició d’aqueix Departament d’Ensenyament les referides aules, amb la finalitat de poder subscriure un conveni, amb aquest Ajuntament, per potenciar i ampliar aquest centre de formació permanent d’adults.
Aquesta va ser una de les constants de l’Ajuntament del Masnou envers l’educació permanent d’adults, arribar a un conveni amb la Generalitat, però mai es va produir.
Per al curs 1984-85, les aules per al graduat escolar passen a ubicar-se a la segona planta de la Casa de Cultura, situada en el passeig Prat de la Riba, 16, i pel que fa a l’alfabetització, al local municipal de la plaça de Ramon y Cajal, núm. 6. No obstant això, a
principis del mes de desembre, i d’acord amb el president de l’esplai d’avis de can Mandri, aquests classes d’alfabetització es farien en el primer pis del referit esplai.
Per aquest curs, la Generalitat subvencionaria amb 448.000 pessetes, per la qual cosa
els alumnes del graduat escolar deixarien de pagar la quota mensual a partir del febrer de
1986. El preu de la matrícula va ser de 2.000 pessetes i la quota mensual era de 3.000.
Les classes es feien de dilluns a divendres, de 7 a 10 del vespre, a la Casa de Cultura.
114
CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979)
Quant a les classes d’alfabetització, es feien el dilluns, dimecres, dijous i divendres de 2/4
de 5 fins a les 7 de la tarda, a l’esplai d’avis Can Mandri, el preu de la matricula era de
1.000 pessetes i no es pagava mensualitat.
En data 29 de gener de 1985, l’alcalde del Masnou envia una carta al vicerector dels
centres associats de la Universitat Nacional d’Educació a Distància de Madrid, més conegut com UNED, que traduït al català textualment diu:
Aquest Ajuntament està interessat, en principi, en poder instal·lar en aquesta
localitat, un centre associat a aqueixa universitat, amb la finalitat de poder oferir
a les persones interessades l’accés a la universitat a distància.
Encara que a la ciutat de Barcelona existeixen aquests centres, però això representa problemes pel que fa als viatges i als horaris que moltes vegades són de difícil solució. Per tant, creiem que hi ha persones d’aquesta localitat i les dels seus
voltants que els seria més fàcil assistir a classes, tutories, etc.
Per tant, els agrairia que ens informessin degudament d’aquesta possibilitat,
per poder estudiar una petició formal sobre aquest tema.
Amb aquest escrit hi ha un clar desig de voler donar altres oportunitats en l’ensenyament,
en aquest cas era la possibilitat de donar en el Masnou les classes corresponents per a l’accés a la universitat a partir dels 25 anys. Però, com era d’esperar, a la UNED no l’interessava tenir una escola en el Masnou, ni que fos associada amb l’Ajuntament del Masnou, i per tant no es va poder portar a terme.
Un altre intent per poder arribar a un conveni amb la Generalitat, va ser ajuntar-se
amb els ajuntaments d’Alella i Teià per fer front comú a una possibilitat de conveni per
l’educació permanent d’adults. L’Ajuntament del Masnou, en sessió de la Comissió de
Govern del dia 8 d’abril de 1986, va adoptar el següent acord que textualment diu:
Vist que el Servei d’Educació Permanent d’Adults de la Direcció General d’Ensenyament Primari va atorgar una subvenció destinada a les classes que es porten
a terme per l’obtenció del títol de graduat escolar i alfabetització, i donat que des
de l’any 1979 està organitzant aquests cursos.
Vista la necessitat d’alliberar totalment de despeses aquest ensenyament i que
resultés completament gratuït per als alumnes interessats, ja que actualment les mensualitats són molt elevades i l’Ajuntament no pot fer-se càrrec de tot el pressupost.
Atès que actualment l’esmentat Servei de la Generalitat està destinant mestres
a les poblacions de més de 20.000 habitants, i d’acord amb les reunions mantingudes amb els ajuntaments d’Alella i Teià per poder-nos mancomunar i arribar
així al número d’habitants establert, per poder continuar la trajectòria d’aquest
ensenyament, el qual és molt positiu per a tots.
Per tot això s’acorda:
1r. Sol·licitar al cap de Serveis d’Ensenyament Territorials que nomeni mestres per
dur a terme les classes d’educació permanent d’adults al Masnou, on quedaran
incloses les poblacions d’Alella i Teià.
2n. Delegar a l’alcalde per la signatura del conveni corresponent.
3r. Traslladar aquest acord al ajuntaments d’Alella i Teià per tal que adoptin els
seus acords pertinents.
CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979)
115
Els ajuntaments d’Alella i Teià van prendre els seus acords d’adherir-se al conveni en els
plens celebrats el dia 30 d’abril de 1986. El dia 15 de maig següent l’alcalde del Masnou
va enviar l’expedient complet al senyor Valentí Sallas, cap dels Serveis Territorials de Barcelona-Comarques, tot demanant que s’anomenessin mestres per poder portar a terme
d’educació permanent d’adults en el Masnou, on també hi figurarien les poblacions d’Alella i Teià.
Com era d’esperar la resposta va ser negativa, però aquesta mancomunitat de poblacions es va tirar endavant per l’ensenyament de l’educació permanent d’adults. Hi ha uns
escrits de data 8 d’octubre de 1986 del senyor Marià Aran, tinent d’alcalde d’Ensenyament del Masnou, als alcaldes d’Alella i Teià, senyors Josep Ma Casals Casals i Martí
Creus Pujadas, en què els comunica que no s’ha pogut aconseguir l’objectiu que la Generalitat anomenés els mestres per l’educació permanent d’adults, però que la matriculació
estava oberta i que, una vegada es sabés els alumnes matriculats, s’hauria de fer un repartiment econòmic proporcional d’acord amb els alumnes de cada poble, amb la finalitat
de pal·liar les despeses totals.
ESTADÍSTIQUES
D’acord amb els documents que consten en l’arxiu municipal he pogut composar la
següent relació de matriculats i aprovats del graduat escolar, ja sigui en els exàmens
corresponents al mes de juny com els del mes de setembre:
Curs
Curs 1979-80
Curs 1980-81
Curs 1981-82
Curs 1982-83
Curs 1983-84
Curs 1984-85
Curs 1985-86
Curs 1986-87
Curs 1987-88
Curs 1988-89
Curs 1989-90
Curs 1990-91
Curs 1991-92
Curs 1992-93
Curs 1993-94
Curs 1994-95
Matriculats
40
32
29
18
19
27
24
28
25
36
40
48
62
58
58
55
Aprovats
16
13
12
8
14
19
9
10
12
17
11
12
16
14
15
21
A partir del curs 1990-91 els alumnes de graduat escolar de les poblacions veïnes de
Vilassar de Mar i de Vilassar de Dalt, també venien a examinar-se juntament amb els
alumnes del Masnou.
En el curs 1990-91 les professores encarregades de l’educació permanent d’adults eren
Palmira Robles Carro i Lourdes Alemany Mateu.
116
CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979)
En el curs de 1994-95 aquest ensenyament es va traslladar al local municipal situat en el
carrer de Sant Felip, núm. 6 (interior). Segons la propaganda que es va fer per aquest curs,
s’indicava que era organitzat per l’Ajuntament del Masnou, amb la col·laboració de la
Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
LLEI PER A LA FORMACIÓ D’ADULTS
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publica la Llei 3/1991, de 18 de març, de
formació d’adults. En el preàmbul d’aquesta Llei diu textualment:
El desenvolupament de l’educació, fonament del progrés, és condició prèvia de
tota prosperitat i benestar social, i, a la vegada, autèntic suport de les llibertats
individuals en tota societat democràtica.
Essent la formació un procés inacabat per a tota persona, ha d’ésser atesa i promoguda adequadament pels poders públics en el marc dels principis establerts
pels articles 9.2, 27.1 i 2 i 44.1 de la Constitució i per l’article 8.2 de l’Estatut
d’Autonomia.
La millor manera de promoure i garantir el dret a la igualtat és per mitjà de la
formació permanent, entesa com el procés educatiu que ha d’acompanyar la persona al llarg de tota la seva vida. La formació d’adults, part fonamental d’aquest
procés, ha d’ésser considerada com el conjunt d’activitats de tota mena, educatives, culturals, cíviques, socials i formatives, que tendeixen al perfeccionament de
les habilitats de la persona, al millorament dels seus coneixements i capacitats professionals, a l’aprofundiment de les seves possibilitats de relació, a la comprensió
de l’entorn que l’envolta, a la interpretació correcta dels fets que es produeixen en
el seu món i a l’enfortiment de la democràcia per tal de facilitar una dinàmica participativa en el si de la societat catalana.
La formació d’adults, part fonamental d’aquest procés, ha de donar resposta
educativa a tots els ciutadans, tant des d’una dimensió formal com no formal,
amb especial èmfasi en la formació compensadora d’una formació deficitària.
Alhora, la dinàmica canviant en les necessitats de formació d’adults fa necessàries
l’actualització i l’especialització constant dels formadors.
Aquesta Llei té com a objectiu establir el marc general de la formació permanent d’adults i regular aquelles activitats específiques no considerades en el cos
normatiu vigent, d’acord amb les competències que els articles 9.25 i 15 de l’Estatut d’Autonomia atorguen a la Generalitat.
En el títol preliminar i dins l’article 1, s’exposa els tres àmbits en què vol incidir que són camps
diferenciats en la formació integral de la persona. Aquests tres apartats són els següents:
a) La formació instrumental i la formació bàsica, enteses com a formació general
i compensadora d’una formació deficitària en relació amb el desenvolupament i
les exigències de la societat actual. Aquest àmbit ha de permetre l’accés de la persona adulta a tots els nivells de l’ensenyament reglat, fins a la universitat, i a altres
modalitats noves que puguin sorgir en el futur.
CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979)
117
b) La formació per al món laboral, entesa com l’aprenentatge inicial per a
poder incorporar-se al món del treball, i l’actualització, la reconversió i el perfeccionament de coneixements i habilitats per a exercir una professió o un ofici
segons les exigències del desenvolupament social i del canvi constant del sistema productiu.
c) La formació per al lleure i la cultura, entesa com una dimensió de la formació
d’adults que cerca l’aprofitament, amb finalitats formatives, del temps lliure i de
desocupació laboral, i l’aprofundiment en els valors cívics, en una participació
més plena en la vida social i en el coneixement de la realitat social i cultural de
Catalunya dins un procés de recuperació nacional.
Els objectius d’aquesta Llei queden clars al seu article 2, i diu:
a) Eliminar progressivament l’analfabetisme.
b) Procurar que tots els ciutadans adults tinguin la possibilitat d’assolir la formació bàsica que la societat actual demana.
c) Promoure el coneixement de la nostra realitat nacional en tots els seus aspectes
i, de manera específica, en tot allò que es relacioni amb la llengua i la cultura, i el
coneixement de la realitat dels altres pobles de l’Estat i d’Europa.
d) Afavorir l’accés a l’educació reglada, obligatòria i no obligatòria, en les seves
diverses modalitats i amb la metodologia adequada a la formació d’adults.
e) Possibilitar el dret que té tota persona a l’actualització i el perfeccionament dels
seus coneixements i destreses, d’acord amb les exigències laborals, socials i culturals
de la mateixa societat, i dedicar una atenció preferent als sectors socials amb més
mancances, per tal de tractar de reequilibrar el conjunt de la societat catalana.
f ) Contribuir a atendre les necessitats de formació proposades pels agents socials,
i l’assoliment, per tota la població adulta, dels nivells de creació i participació cultural de les societats avançades.
g) Fomentar els hàbits de responsabilitat cívica i participació social.
h) Afavorir hàbits i actituds que permetin de viure el temps de lleure de manera
creativa.
i) Facilitar la integració plena dels ciutadans de Catalunya a Europa a fi de participar, en peu d’igualtat, dels béns culturals europeus.
A l’article 17 d’aquesta Llei, també parla de les activitats de recerca i d’estudi que s’han
de fomentar en els programes de formació, i que seran destinades als mestres que es dediquin a la formació d’adults. Entre algunes d’aquestes activitats hi ha la de potenciar els
coneixements i l’intercanvi d’experiències amb altres països, fomentar la recerca a partir
de les experiències de la formació d’adults i dedicar una atenció especial a les dades estadístiques i als estudis sociològics que expliquin tant els canvis socials com les previsions
d’evolució en un futur immediat.
La capacitat d’aprendre d’una persona queda mesurada en funció de la capacitat que
té d’expressar-se, d’autoorganitzar-se, de buscar els recursos que cregui convenients i d’activar-los per aconseguir els seus objectius. Per tant, té gran importància que els mestres
que portin aquest servei tinguin una tasca docent diferenciada als altres, ja que el que primer han d’ensenyar, sobretot als adults, és ensenyar a aprendre. La millor formació que
118
CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979)
podem facilitar a les persones adultes quan comencen la seva formació bàsica és ensenyar-los a aprendre, d’aquesta manera els coneixements que vagin adquirint els obriran
les portes a qualsevol formació i els motivaran per assolir noves fites en l’itinerari personal que faran al llarg de la seva vida.
Per l’analfabetisme s’ha d’adquirir el domini i l’habilitat de la lectura i de l’escriptura
per fer possible el procés normal de l’aprenentatge, tot i que l’aprenentatge i la formació
és un procés que acompanya la persona tota la vida, i la formació i l’educació són processos que es fan realitat al llarg de la mateixa vida de la persona, dins del seu món del
treball, de la família, del lleure, de la jubilació, etc.
CURS 1998-99
Per a l’educació d’adults del Masnou, l’any 1998 va ser molt significatiu perquè es van
fer avenços molt importants. L’Ajuntament del Masnou va encarregar un estudi per veure
quines eren les necessitats educatives de la població.
De l’estudi es va despendre la necessitat d’oferir un Programa de Garantia Social
(PGS), establert a la nova Llei d’educació, la LOGSE, amb els perfils d’auxiliar de paleta i el d’auxiliar de serveis residencials, dirigit a joves entre 16 i 21 anys que no havien
aprovat l’ESO i que, atesa la nova Llei, no podien continuar els seus estudis dins l’ensenyament reglat. El PGS els donava l’oportunitat d’aprendre un ofici i presentar-se a proves lliures per continuar els seus estudis en els Cicles Formatius de Grau Mitjà.
La Generalitat va autoritzar l’Ajuntament del Masnou que realitzés aquests programes, els
quals es van dur a terme en el curs 98-99. L’Ajuntament de Teià va col·laborar estretament
en el seu funcionament i l’Ajuntament d’Alella ho va fer puntualment. La col·laboració intermunicipal es va plasmar en la formalització d’un conveni, l’any 2000, al qual es van afegir
altres municipis de l’entorn. El conveni el van signar els ajuntaments del Masnou, Teià,
Montgat i Tiana. Alella s’hi va afegir el 2003. Actualment el conveni continua vigent.
Amb l’estudi també es va veure la importància d’obrir un nou espai educatiu a l’escola relacionat amb les noves demandes de la població necessàries per moure’s en una
societat cada cop més tecnològica i informatitzada. Per donar-hi resposta es va posar en
funcionament l’aula d’autoformació, on s’oferien les matèries d’informàtica, idiomes,
mecanografia i comptabilitat.
Així doncs, en el curs 98-99 es va fer un gran salt respecte dels anteriors, pels següents
motius:
- Augment de l’oferta formativa (amb el Graduat Escolar i els cursos d’alfabetització
que es feien fins al moment, s’incorporen els PGS i l’aula d’autoformació)
- Augment del professorat, amb una nova professora a la plantilla de l’Ajuntament (de
dues es passa a tres), i professorat per dur a terme la part de l’ofici del PGS.
- Creació d’un espai propi per a l’escola d’adults que passa de ser una aula d’adults a
anomenar-se Centre de Formació d’Adults el Masnou (CFAM). La ubicació va ser
a la segona planta de l’Edifici Centre, on es troba actualment.
Amb el transcurs dels anys l’oferta formativa es va anar ampliant considerablement amb
un clar objectiu, des del consistori, de donar resposta a les noves demandes i necessitats
de la població.
CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979)
119
CURS 2008-09
La plantilla de professorat s’ha anat augmentat amb personal propi del municipi (actualment el claustre està format per 6 professores) i personal contractat. En aquests moments
hi ha 13 professors/es en total.
El claustre docent està format per les següents professionals:
Anna Balagué
Lourdes Alemany
Palmira Robles
Eulàlia Serrano
Aïda Estrada
Maria Timoneda
Per a aquest curs 2008-09, s’ha signat un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de
Teià, per dur a terme conjuntament les activitats formatives del CFAM, amb la voluntat
de rendibilitzar i optimitzar els recursos municipals.
Actualment, l’Ajuntament del Masnou es troba en ple procés de sol·licitar a la Generalitat l’autorització del centre. Això permetrà que el centre de formació d’adults passi a
formar part de la xarxa de centres de la Generalitat i obtingui les competències pròpies
de les escoles de persones adultes de la Generalitat.
Els cursos que es duen a terme en aquest any escolar són:
Cursos
Cicle Instrumental
Tallers d’iniciació informàtica
Taller informàtica nivell 2
Taller anglès A-1
Taller anglès A-2
Taller anglès B
Taller anglès C
* Programes de qualificació inicial (PQPI) d’auxiliar en
muntatges d’instal·lacions elèctriques, d’aigua i gas
* Programes de qualificació inicial (PQPI) d’auxiliar en
comerç i atenció al públic
Preparació proves d’accés als cicles formatius grau mitjà
Preparació proves d’accés als cicles formatius grau superior
Preparació proves d’accés universitat majors 25 anys
Acolliment lingüístic en català
Acolliment lingüístic en castellà
Castellà nivell bàsic
TOTAL
Alumnes
11
60
15
15
15
15
17
10
15
25
39
28
20
25
16
326
* Els PQPI són els anteriors PGS, perquè la nova Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, estableix, en el seu
article 12, que en el curs acadèmic 2008-09 s’han d’implantar els programes de qualificació professional inicial i s’han
de deixar d’aplicar els programes de garantia social.
120
CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979)
Tot el que poso d’aquest curs escolar és el resultat de l’entrevista que vaig tenir amb la
directora del centre, l’amiga Anna Balagué, el passat dia 14 de novembre de 2008. Ens
uneix una bona amistat des que va entrar a treballar en aquest centre i d’això ja fa molts
anys. Quant a la Palmira i a la Lourdes, ja quasi bé diria de sempre, però més concretament des que es van fer càrrec de l’educació permanent per a adults. Van ser temps molt
problemàtics, molt difícils, van ser molt valentes, van tirar endavant un servei que potser
altres professionals no haguessin aconseguit, i se’n van sortir. Com que havíem d’estar
molt en contacte perquè depenien del despatx central de l’Ajuntament, m’havien comentat que, molts anys, per la festa major, s’havien de tancar per revisar els exàmens i fer les
llistes per presentar a la Generalitat.
Parlar amb aquestes tres persones em retorna a d’altres temps molt bons, amb una lluita constant per millorar aquest servei, i per descomptat s’ha millorat, s’ha ampliat i s’ha
fet i s’està fent una gran labor social. Us desitjo el millor. Felicitats a les tres.
CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979)
121
COL·LEGIS QUE HI HAVIA AL MASNOU
El coneixement arriba, però la saviesa està en un mateix.
Alfred Tennyson
Des de l’any 1825, que el Masnou comença la seva existència com a poble independent
fins a l’actualitat, hi ha hagut canvis importants en tots els aspectes, en l’ensenyament
també.
Al principi el Masnou comptava amb quatre escoles privades que ja estaven establertes i que eren de mestres particulars que tenien la seva pròpia aula o aules i que,
previ pagament d’una mensualitat dels alumnes, ensenyaven les quatre regles, trencats,
llegir, cal·ligrafia, gramàtica, educació i alguna cosa més. Gràcies a aquests professionals es van cobrir unes mancances socials bàsiques per als infants i jovent de la nostra
localitat.
A mesura que van passar els anys es van instaurar noves escoles, com la famosa Escola Nàutica. He trobat un acord de l’Ajuntament del Masnou de data 25 de novembre de
1869 que, traduït al català, textualment diu:
L’alcalde manifesta que la creació d’una escola lliure de nàutica per l’Ajuntament
és d’absoluta necessitat en aquesta població on el nombre d’alumnes que segueixen aquesta carrera és superior a qualsevol altra població d’Espanya, i que si bé el
cost d’aquesta escola serà de 3.000 escuts anuals, no podran carregar-se més les
contribucions ja que les càrregues que tenen actualment estan al màxim que la llei
permet; no obstant això, es té la seguretat que amb l’import de les matrícules dels
alumnes, serà suficient pel seu sosteniment i si faltés alguna quantitat es procedirà a un repartiment veïnal, tota vegada que la creació d’aquesta escola ha de beneficiar al poble en general. Tots els assistents van estar d’acord amb la proposta de
l’alcalde, per tant s’adopta l’acord de la creació d’aquesta escola.
COL·LEGIS QUE HI HAVIA AL MASNOU
123
També va tenir renom l’escola de Flos i Calcat, llàstima que a causa d’una davallada de
la navegació de vela, l’any 1887 va tancar la seva escola. També vull fer menció de l’Escola de Sant Jordi, que estava situada al carrer de Fontanills, on després es va instal·lar el
quarter de la Guàrdia Civil i l’Escola de Treball i d’Estudis Secundaris del Masnou, que
l’autor Rafael Bori va recollir en el seu llibre de l’any 1933.
En el segle passat hi ha dos períodes propicis per a l’obertura d’escoles particulars o
acadèmies. Un és de principi de segle fins a la II República i l’altre és des de l’any 1939,
una vegada acabada la Guerra Civil, fins a la publicació de la Llei General d’Ensenyament, l’any 1970, i el seu desenvolupament progressiu. En aquest segon període, que
compren la dictadura, poques coses es van moure per part del govern central, més ben
dit, sí que es van moure però al revés, van restar, perquè van esborrar part de la nostra
història. Me’n recordo que començàvem a estudiar història en els temps dels romans i
acabàvem fins els Reis Catòlics i d’aquí fèiem un sal considerable i passàvem a estudiar el
«Glorioso Alzamiento Nacional» amb en Franco al capdavant.
Una vegada acabada la guerra espanyola l’any 1939, van iniciar-se uns anys d’una gran
penúria econòmica i el desenvolupament de l’escola pública va anar paral·lel al de l’econòmica, es pot dir que no hi havia absolutament res. S’ha de tenir en compte que va ser
igual per tot Europa ja que quan va acabar la nostra guerra, va començar la II Guerra
Mundial.
Durant aquest anys és l’escola religiosa la que pren el protagonisme i la que tira
endavant l’ensenyament a tot Espanya i la que, en si, dicta les seves pròpies normes
pel que fa a la qualitat de l’ensenyament i l’educació. Els seus criteris van marcar tota
aquesta època i no dubto que aquesta, diguem autoritat, encara està bastant marcada avui dia.
Espanya continuava basant la seva educació amb la Llei d’Instrucció Pública de l’any
1857, i no hi havia cap tipus de moviment que volgués canviar-la ni tan sols modificarla, encara que sí és cert que hi va haver certes modificacions puntuals. D’acord amb
aquesta Llei, les nenes i els nens havien d’estar en aules separades, per tant, els col·legis
de monges solament podien tenir nenes, de nens en tenien fins arribar als sis anys, si no
recordo malament. Per tant, al Masnou hi havia un dèficit molt gran de col·legis on
podessin acollir els nens. Els col·legis religiosos que hi havia en aquells moments en
el Masnou eren les Escolàpies i la Sagrada Família, i l’únic col·legi nacional o públic
era el Mixt Ocata que tenia les seves aules per a nenes i les seves aules per a nens, però
era força deficitari quant a l’ensenyament.
Hem de donar gràcies a aquestes escoles i acadèmies que van sorgir no solament en el
nostre poble, sinó arreu de qualsevol poble de Catalunya, que van fer una tasca social
molt important i van cobrir un buit, d’altre manera s’hagués fet difícil que les famílies
haguessin pogut portar els seus fills a alguna escola.
Dels dos períodes del segle passat que abans he comentat, no parlaré de les escoles particulars que es van establir en el Masnou durant el primer període, ja que no
tinc cap documentació que em digui quines van ser i podria descuidar-me’n d’alguna i em sabria greu. No obstant això, en el segon període, i a nivell personal, sí recordo l’escola que tenia la meva tia Pepita Fàbregas, més coneguda com la senyora
Moré, que en el menjador de casa seva situat en el primer pis de l’actual Jaume I,
núm. 117, ensenyava el seus alumnes, que van ser bastants, provinents principalment d’Ocata.
124
COL·LEGIS QUE HI HAVIA AL MASNOU
Durant aquest període van néixer quatre acadèmies que van ser importants i de renom
en el Masnou i que van ser les següents:
ACADÈMIA BALMES, situada al carrer de Fontanills, una casa al costat de la finca
denominada actualment Ca n’Humet. Recordo al mestre senyor Eugeni, molt bona persona i un bon mestre. En aquesta acadèmia hi anaven molts alumnes, la majoria era de
la part d’Ocata, jo també hi vaig anar fins que van tancar sobre l’any 1951, aproximadament.
ACADÈMIA MONTSERRAT, que en el seu començament estava situada al carrer de
Sant Francesc d’Assís, on era l’escola del senyor Fuentes, i posteriorment va passar al
carrer de Lluís Millet, cantonada amb les seixanta escales. Aquesta Acadèmia provenia de
l’antiga escola del senyor Fuentes. El mestre era el senyor Ramon Marcos i la seva esposa Joaquima Aragonés. El senyor Marcos mor el novembre de 1973 i, en finalitzar el curs,
la Marinada es fa càrrec dels alumnes d’aquesta Acadèmia.
ACADÈMIA VERGE DEL PILAR, que si no recordo malament, estava situada al carrer
Goleta Pol·lacra Constanza. Era propietat d’una família aragonesa i cobria les necessitats
d’ensenyament que hi havia a la part alta del Masnou. Era una família molt estimada que
va deixar un grat record.
ACADÈMIA BOSCH, situada al carrer de Pere Grau, cantonada amb el carrer de la
Mare de Déu de Montserrat. El director era el senyor Joan Bosch. Aquesta acadèmia va
obrir quan va tancar l’acadèmia Balmes, així va cobrir la mancança en ensenyament que
va quedar a la zona d’Ocata.
A part d’aquestes quatre acadèmies, també va funcionar durant molts anys l’escola
parroquial, que tenia una aula situada a la mateixa rectoria de la parròquia de Sant
Pere. Segons informació rebuda per Jordi Iglesias a traves d’en Joan Casals, aquesta
escola va ser fundada l’any 1954 pel rector que hi havia en aquell moment, mossèn
Pere Clot Vila. Va tenir una durada de 20 anys, es va tancar l’any 1974, coincidint amb
la jubilació de l’esmentat rector. Des del seu inici, el professor i el director va ser el senyor Joan Iglesias Bosch que hi va ser fins a l’any 1971, any de la seva jubilació, continuant aquesta tasca el seu fill Ramon Iglesias Camps. Ambdós mestres, pare i fill,
eren mestres nacionals i cobraven de l’Estat, la qual cosa fa pensar que aquesta escola
parroquial tenia un tractament homologable al de qualsevol escola nacional i que molt
bé podria ser que s’hagués aconseguit a través dels convenis que hi havia amb l’església. El seu tancament de ben segur que també va coincidir amb el desenvolupament de
la Llei General d’Educació de l’any 1970, i per tant no podia fer front a un establiment
de vuit aules per a l’EGB.
Per tant, solament van quedar les acadèmies de la Verge del Pilar i la del senyor Bosch,
que van acabar tancant com a conseqüència del desplegament de la Llei General d’Educació de l’any 1970, ja que necessitaven com a mínim vuit aules i cap de les dues disposava d’aquest espai on estaven instal·lades.
També es va constituir, l’any 1968, la Cooperativa Escolar Marinada que sí va poder
complir amb les vuit aules d’EGB, però d’una forma precària que no va poder aconse-
COL·LEGIS QUE HI HAVIA AL MASNOU
125
guir competir amb els espais que tenien els col·legis públics que es van crear en el Masnou, primer per part del govern de l’Estat i posteriorment per la Generalitat de Catalunya. Va tancar les seves portes l’any 1988.
No tinc documentació ni el record clar per poder fer una explicació exacte de l’acadèmia Verge del Pilar, però sí que tinc el deure moral de fer una explicació de la que va ser
la meva escola i sobretot per la persona d’un mestre tan entranyable com va ser el senyor
Joan Bosch. Després del temps, el considero com un senyor de l’ensenyament en lletres
majúscules.
En canvi sí he trobat documentació de la Cooperativa Escolar Marinada. La seva història, com podrem comprovar, val la pena que sigui recordada per la seva gran història,
una història densa, una història compacta, una història de gran activitat, una història
plena de records que sempre m’ha captivat i que no puc deixar d’explicar. Aquesta història la van començar i acabar uns pares i va estar compartida pels seus mestres i els seus
alumnes. De ben segur que no ho explicaré tot, és impossible detallar en poques pàgines
les vivències que va tenir aquesta escola.
Vagi, doncs, aquest homenatge a les persones que ho van fer possible.
126
COL·LEGIS QUE HI HAVIA AL MASNOU
L’ACADÈMIA BOSCH (1950-1981)
Un escultor necessita adquirir tots els elements necessaris per convertir el marbre en un
obra d’art. Tot l’èxit depèn d’ell. Aquesta serà l’obra del mestre. Davant seu un conjunt
d’alumnes que són presents com «taula rasa», i que s’han de modular d’acord amb la
seva capacitat innata i que el mestre ha de fer aflorar, per tal d’aconseguir que sigui en
el futur útil per ell mateix i per a la societat.
Joan Bosch
El dia 17 d’octubre de 2006, va ser quan realment vaig començar a escriure aquest llibre. Va ser quan vaig anar a parlar amb el senyor Joan Bosch, el que va ser el titular de
l’Acadèmia Bosch.
El senyor Bosch havia de ser la primera persona amb qui jo parlés del meu projecte.
Havia estat el meu mestre. Havia tingut la sort d’haver estat alumne seu. Em feia il·lusió
poder parlar amb ell, es pot dir que tenia necessitat de transmetre-li aquest projecte.
Em va sortir sense pensar, em va semblar normal que un alumne que havia rebut
tant del seu mestre el volgués fer partícip del que volia escriure, potser era un instint,
una sensació, una necessitat de fer participar una persona que ha estat tot un senyor en
l’ensenyament, que el que ell em va transmetre ha donat els seus fruits, encara que una
mica tard, però mai és tard si finalment es porta a terme.
La setmana anterior vaig parlar per telèfon amb la seva esposa, la Paquita Andiñach,
per explicar-li el que pretenia fer i que volia parlar amb el seu marit, per poder incloure en aquest llibre el que va ser pel barri d’Ocata i pel Masnou l’Acadèmia Bosch. No
cal dir que va quedar molt sorpresa, no passa tots els dies que et diguin que volen
escriure un llibre sobre l’ensenyament. Vam quedar per aquest dia al matí a casa seva.
Haig de dir que estava molt nerviós, tampoc és molt normal que vagis a trobar al
teu mestre per explicar-li que vols escriure un llibre sobre l’ensenyament del qual ell en
formarà part, i en aquest cas per mèrit propi, ja que si hagués de posar nota com a persona i com a mestre, de ben segur que li posaria matrícula d’honor.
El senyor Bosch sempre va ser una persona estimada. El diàleg amb l’alumne sempre era el primer, i això els infants i adolescents que tenia per alumnes ho sabien perfectament. Hi havia un respecte mutu.
L’ACADÈMIA BOSCH (1950-1981)
127
L’alumne de qualsevol col·legi sap perfectament a quin mestre li pot fer una mofa quan
no el mira, o simplement una dolenteria pròpia de la canalla. Al senyor Bosch se li
tenia un respecte, l’alumne sabia que el senyor Bosch no es mereixia cap mofa ni cap
dolenteria, el senyor Bosch era un amic de l’alumne.
Únicament, que jo sàpiga, se li va fer per part dels alumnes més grans, una trapelleria, una entremaliadura sana, una dolenteria innocent. El senyor Bosch, a qui li agradaven molt les motos i els cotxes, es va comprar un Biscuter que no era ni un cotxe ni
una moto, era una cosa amb quatre rodes petites, tot obert, que ara semblaria una
joguina però que en aquell temps era un vehicle de moda. Quan anava a l’acadèmia
l’aparcava prop de la seva entrada. Com que era un vehicle de poc pes, els alumnes més
grans el van agafar i el van traslladar a un altre carrer i es van amagar per veure la cara
que posaria el senyor Bosch quan sortís de l’acadèmia i no veies el seu Biscuter.
Efectivament, quan va sortir, és de suposar que amb el cap ple dels problemes diaris, va posar una cara de sorpresa, de no saber què havia passat, amb la boca oberta i
amb el semblant de despistat, i això és el que volien obtenir aquella jovenalla feliç, sorprendre al seu tutor, al seu mestre. Tot va acabar feliçment, els alumnes van sortir del
seu amagatall rient i el senyor Bosch es va sumar amb ells també rient, doncs va entendre que no era una malifeta, sinó una expressió de complicitat, de manifestació compartida, una actitud per mostrar davant el seu mestre que els seus alumnes tenien
enginy i tenien la creativitat que ell mateix els inculcava. Total, com que el senyor
Bosch té una idea de l’humor molt àmplia es va riure d’ell mateix i de la broma que li
van fer els seus estimats alumnes.
Doncs bé, a l’hora exacte estava a la porta de casa seva. Vaig obrir la balda del barri
d’entrada del petit pati i vaig entrar. El gos que tenen ja va bordar fent saber que entrava
algú. Vaig tocar el timbre però la senyora Bosch ja estava a mig passadís per obrir-me la
porta. Quan la va obrir em va rebre amb el seu especial i ample somriure de benvinguda
a un exalumne del seu marit. Contenta, com és habitual en ella, em va fer passar i em va
acompanyar fins al menjador on aixecant-se em va rebre el meu mestre, el senyor Bosch.
El vaig saludar molt efusivament i ell igual, però no sabia qui era, no se’n recordava, però el seu esperit conversador i el seu bon humor no havien desaparegut, continuaven, i això em va alegrar, el que no em conegués ja no tenia importància, el que era
important era el poder conversar amb ell. Ja em tenia preparat un escrit fet per ell
mateix, la definició del que ha de ser un mestre i que he inclòs al començament. Ajudat de la seva esposa, em va explicar els seus començaments com a mestre, es pot dir
que se’n recordava més de l’antic que no pas de l’acadèmia que ell va crear.
L’Acadèmia Bosch va començar l’any 1950 amb 7 alumnes, com a conseqüència del
tancament de l’acadèmia Balmes, situada al carrer de Fontanills, va cobrir una necessitat important a la zona d’Ocata, doncs solament hi havia les Escolàpies que era de nenes.
Els mestres que van passar per l’Acadèmia Bosch, que jo recordi, van ser la senyora Pepita Fàbregas, més coneguda com la senyora Moré, la senyora Montserrat Duran i la senyora Maria Rosa Font, els senyors Farreras, Santi Pericot, Petri, Sànchez i per descomptat la filla del senyor Bosch, la Mercè Bosch, que va estar 15 anys com a mestre.
El senyor Bosch és llicenciat en Filosofia i Lletres. Estava treballant al col·legi dels
jesuïtes que tenen o tenien al carrer de Casp de Barcelona. Segons em diu, i m’ho crec,
estava molt ben considerat. Va deixar aquest col·legi per obrir la seva pròpia acadèmia
en el Masnou.
128
L’ACADÈMIA BOSCH (1950-1981)
Vaig demanar a la senyora Bosch la possibilitat de trobar documentació que tinguessin
guardada, em va dir que al garatge encara tenien caixes de documentació de l’acadèmia.
Ho vam anar a mirar i alguna cosa vam trobar. Una de les més importants va ser una estadística corresponent a l’any 1974, que em sembla prou eloqüent de la importància que
tenia la seva acadèmia, només cal veure el nombre d’alumnes que tenia.
ACADÈMIA BOSCH
Unitats: 5 d’EGB
Alumnes matriculats: 165
Curs d’EGB
1r
40
2n
23
3r
22
4t
25
5è
15
6è
16
7è
14
8è
10
L’Acadèmia Bosch no podia competir ni podia continuar amb la implantació de
l’EGB, havia de disposar d’espais que li era impossible de tenir, va aprofitar una proposta que li va fer l’escola Bergantí que assumiria els alumnes que volguessin anar-hi i
a ell com a professor. Va acceptar aquesta proposta i va tancar l’Acadèmia Bosch.
Hi ha un escrit de data 27 d’octubre de 1981, del senyor Joan Bosch, titular de l’Acadèmia Bosch, en el qual s’exposa que amb motiu de la no legalització de la seva Acadèmia per no reunir les condiciones d’espai que senyalava la Llei d’Educació General
Bàsica, van acordar conjuntament amb els pares dels seus alumnes, integrar-se professors i alumnes a l’escola Bergantí, atès que aquesta escola tenia un edifici completament nou.
I l’Acadèmia Bosch va tancar. El curs 1981-82 ja no va obrir. Les portes es van tancar. Quina tristor. Quantes històries sense explicar. Aquelles parets van quedar en el
silenci. La seva història quedava tancada, ja no es tornaria a repetir. Un bocí d’Ocata
s’havia apagat.
Encara recordo com era l’acadèmia Bosch. La porta del carrer era de fusta i normalment estava oberta, i tenia una altra porta amb un gran vidre on hi havia un dibuix fet
sobre el mateix vidre. En obrir aquesta porta hi havia un gran rebedor amb un piano
al fons a l’esquerra, a la dreta hi havia una classe la finestra de la qual donava al carrer.
Al fons, que devia ser el menjador de la casa, hi havia l’aula dels alumnes grans. Hi havia
una porta, més o menys al mig de l’aula que donava a un pati. Al final del rebedor a
l’esquerra hi havia una escala que pujava al primer pis on hi havia tres aules, si no recordo malament. En dues d’aquestes aules hi havia les nenes. En el rebedor i enfront de les
escales que pujaven al primer pis hi havia el despatx on el senyor Bosch rebia els pares i
on també hi tenia el material. Al davant del col·legi hi havia un solar tancat que formava part de la mateixa casa, que servia com a pati per als nens i nenes petites, els més grans
jugàvem al carrer de Sant Felip, darrera mateix de l’acadèmia, en aquella època no estava asfaltat, no hi havia cotxes aparcats i a penes en passaven pel carrer.
L’ACADÈMIA BOSCH (1950-1981)
129
Quan es va demanar a l’Ajuntament del Masnou que se li donés la Medalla de Plata de
la vila, uns exalumnes van acompanyar a la petició un escrit que reprodueixo en part,
perquè crec que val la pena que surti a la llum.
La pròpia qualitat humana i científica del senyor Bosch l’obliga a enfocar la seva
línia d’actuació en el sentit que l’acadèmia sigui des del primer moment una
opció educativa adaptada a la realitat social de l’entorn on es desenvolupa. És
una entitat oberta per a tothom, nens i nens i adults, per a tots aquells qui vulguin aconseguir un bon nivell de formació.
Dóna a l’educació la coherència escaient a fi d’aconseguir que tots els alumnes tinguin el mateix nivell de qualitat. En aquest sentit cal tenir en compte que
a l’acadèmia convergeixen nens de totes les classes socials, de parla catalana i castellana, nascuts a la vila i procedents de la immigració, de totes les edats, des del
parvulari fins al batxillerat superior i peritatge mercantil. A més a més, s’inclouen
en l’organització joves i adults que treballen de dia i que assisteixen a les classes
nocturnes per millorar la seva cultura.
[...]
Les assignatures de ciències i de lletres són desenvolupades a un nivell de qualitat completíssim, conseqüència de la vocació, lliurament i formació dels professors.
En el guiatge d’alumnes tan heterogenis, el senyor Bosch, nogensmenys,
capta les motivacions individuals de cadascú i fa funcionar amb habilitat les personalitats més difícils, assentant un veritable esperit d’equip entre aquells nens
de procedència i entorns familiars tan diversos.
[...]
A l’acadèmia no existien imposicions idiomàtiques de cap classe. Els texts oficials són naturalment en castellà, però el català s’utilitzava amb tota naturalitat.
Conseqüentment, en aquest sentit, l’ambient en el col·legi no és sinó una prolongació de les realitats de casa.
L’ensenyament s’impartia en aules mixtes de nens i nenes. S’organitzaven
grups de treball entre els alumnes, formant el que ara en diem «cercles de qualitat» en les empreses modernament gestionades, aconseguint a través de la comunicació mútua una osmosi de coneixements que són fàcilment assimilats pel
grup, estimulant d’aquesta manera l’aprofitament de tipus diversos d’experiències per al millorament del nivell comú.
D’aquesta guisa s’ajuda els alumnes a conèixer i a potenciar llurs possibilitats
intel·lectuals, físiques i afectives, afavorint el seu desenrotllament en la dimensió
sociocultural com un aspecte més en la seva progressió integral.
Aquest «aprendre tot jugant», s’aconsegueix portant-lo a la pràctica en cada
curs d’acord amb les possibilitats i la idiosincràsia peculiar de cada grup.
Permet i estimula el desenvolupament de la personalitat pròpia de cada nen,
de tal manera que el capaciti per aprendre decisions lliures i justes.
[...]
Alhora el prepara per col·laborar activament en el respecte i promoció dels
drets fonamentals de l’home, els quals de forma constant són observats a l’entorn que el senyor Bosch coordina.
Aquesta forma d’obrar és conseqüència de la pregona qualitat humana del
130
L’ACADÈMIA BOSCH (1950-1981)
mestre, que en tot moment és conscient que la matèria primera lliurada a les
seves mans ha d’ésser útil a la societat, anys a venir.
[...]
Això vol dir que l’eficàcia dels seus esquemes didàctics queda contrastada una
i altra vegada amb la dels nivells assolits pels alumnes «oficials» d’aquells centres.
Tot el que hagi estudiat en aquesta modalitat sap de sobre l’esforç que és precís
realitzar entre professor i alumne per atènyer l’èxit.
Per l’acadèmia van passar més de dos mil alumnes del Masnou, Premià,
Montgat, Tiana, Teià i Vilassar. N’hi ha molts que actualment són homes i dones
que han triomfat en llurs professions. Tots són persones responsables i assenyades que han fet fructificar aquelles llavors de càrrega humana que el senyor
Bosch va saber sembrar en els seus esperits.
[...]
El dia 22 de juny de 1984, amb motiu de la jubilació del senyor Bosch, l’escola Bergantí i els exalumnes de l’acadèmia, amb l’assistència de l’alcalde del
Masnou, pares, claustre i altres autoritats, li dedicaren un emotiu sopar-homenatge. Tot i que quasi va ser improvisat, el pati de l’escola s’omplí de gom a
gom. Molts no hi pogueren assistir per manca material d’espai. L’emoció d’aquell àgape d’acomiadament no creiem que mai més s’esborri de la ment del
senyor Bosch, ni del claustre, ni de cap de nosaltres. Entre abraçades, regals i
parlaments es va demanar a l’alcalde que se li concedís la Medalla de Plata de
la vila.
Com a cloenda repetirem aquí les darreres paraules del senyor Bosch: «No
puc fer història de la meva vida perquè la meva vida no té més història que els
45 anys dedicats a l’ensenyament, dels quals 35 han esdevingut al Masnou».
De ben segur que cada alumne que va passar per l’Acadèmia Bosch, podria explicar
quantitats d’històries que omplirien un llibre.
El dia 23 de juliol de 1992, uns exalumnes van voler rememorar el que havia estat
l’Acadèmia Bosch i van visitar el que havia estat la seva escola, el seu lloc d’aprenentatge, juntament amb el senyor Bosch. Va ser una jornada inoblidable per a tots.
Senyor Joan Bosch, moltes gràcies per a tot, sempre tindrem un gran record com a
mestre i sobretot per ser una gran persona.
El senyor Joan Bosch va morir el dia 24 de març de 2009.
L’ACADÈMIA BOSCH (1950-1981)
131
LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA
(1969-1988)
Penso que he complert bastant bé la meva feina de mestra. No em penedeixo de no haver
ensenyat moltes coses i sí estic satisfeta d’haver, al menys, intentat fer persones.
Amparo Vázquez
Ensenyar, per a mi, ha estat i és una gran història d’amor. Dónes el millor de tu mateixa i reps
el millor de les criatures; és un intercanvi d’emocions, sentiments, sensibilitats..., i entremig i
per dissimular, els ensenyes matèries: que si llengua, que si matemàtiques..., tot per amagar,
subtilment, que l’important és formar persones, persones sensibles, respectuoses amb totes les
ideologies, ja siguin polítiques, religioses... o vingudes, si s’escau, de l’espai sideral, però persones
en majúscules, nues d’influències de qualsevol tipus, afectuoses, caritatives..., i els dónes tot allò
que els servirà per obrir-se pas a la vida..., i quan els deixes, només desitges que la vida no els
maltracti, que la sort els acompanyi i que siguin feliços..., però això ja no és a les meves mans!
Montserrat Grau
Som a l’any 1968 i l’ensenyament a
Espanya continuava regint-se per la Llei
d’Instrucció Pública de l’any 1857. Al
Masnou hi havia els col·legis religiosos
de la Immaculada i la Sagrada Família,
que solament eren per a nenes. L’únic
col·legi nacional que hi havia, i que era
gratuït, era el Mixt Ocata. També hi
havia l’acadèmia del senyor Bosch, l’Acadèmia Montserrat, la de la Verge del
Pilar i alguna més que acollien nens i
nenes.
La veritat és que per a nenes els
col·legis que hi havia eren bons, molt
ben organitzats i amb molt bones
instal·lacions, però pel que fa a nens era
Plànol d’on estava situada l’escola Marinada.
molt diferent. Les acadèmies estaven
molt plenes, quasi diria massificades per
diferents graus d’estudis i el col·legi nacional, sincerament, no era, en aquells
moments, un col·legi atractiu per portar-hi els teus fills, la veritat és que estava molt
desprestigiat.
No és d’estranyar, doncs, que pares nascuts durant o després de la guerra, que havien
viscut, malgrat viure en una dictadura, un avançament en l’economia, en el treball, en el
LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988)
133
benestar, es rebel·lessin en contra de diferents temes convencionals com podia ser l’educació dels seus fills. Era comprensible que així fos, coneixien altres mètodes d’ensenyament procedents d’Europa més moderns, més actualitzats, més atractius, més personals
per als seus fills. Va ser conseqüent, doncs, que hi haguessin pares que s’unissin per crear
les seves pròpies escoles per adoptar un estil diferent en l’ensenyament, volien un tipus
d’ensenyament diferenciat al de la Llei de 1857. Encara que aquests pares desconeixien
que l’any 1970 naixeria la Llei d’Educació General Bàsica.
En moltes poblacions de Catalunya es van crear aquest tipus d’escola, en el Masnou
van ser el Bergantí i la Marinada.
Una part de les famílies que havien començat dins l’escola Bergantí el curs 1968-69,
i a causa d’una diferència de criteris, en finalitzar el curs surten de la referida escola i creen
l’escola Marinada que comença la seva activitat el curs 1969-70. El seu ideari segueix sent
el mateix, recuperar i adaptar el sistema d’ensenyança que es va implantar a la Segona
República, o sigui semblant a una escola del bosc que va crear la mestre Rosa Sensat, o
sistemes d’ensenyament que van ser revolucionaris com l’escola nova, fundada per Adolphe Ferriére, o la creada per Maria Montessori que deia que l’ensenyament era un procés natural i espontani del mateix nen, no per escoltar paraules, sinó mitjançant les seves
experiències en el medi que l’envolta.
En aquesta nova escola es forma un grup de persones i famílies col·laboradores, que
s’anomenaran Associació Familiar de Promoció Cultural, i que econòmicament ajuden a
les despeses de funcionament. Cal remarcar que algunes d’aquestes famílies ni tan sols
tenien fills a l’escola, però que van creure en el seu ideari i volien fer costat a aquesta iniciativa per creure-la del tot interessant i que d’alguna manera volien manifestar el seu
suport. Jo només tinc constància de les que relaciono a continuació, però de ben segur
que van ser moltes més. La relació que he trobat és la següent:
Josep Albertí Munné - Presentació Miserachs
Ramon Asensio Cardell
Josep Lluís Bosch Sans
Jaume Carbonell Castell - Maria Pilar Esteruelas
Joan Casals Agustí - Ma Dolors Coll Font
Montserrat Casals Agustí
Miquel Casals Colomer - Antònia Agustí Mas
Maria Coll Riera
Jaume Comellas Molins - Anna Esteruelas
Jaume Cuní Sans
Francesc Esquerra Tuñí - Maria Tuñí
Maria Ferrer de Portell
Juli Folch Ariete
Laureà Folch Ariete - Pilar Millet Casals
Maria Forcada, viuda Esteruelas
Fèlix Garcia Castañer - Montserrat Portell
Vicenç Gómez Fusté - Mercè Pelegrin
Jaume Grané Tabaras - Anna Ma Mora Porta
Alfred Lafau - Manoli Marchena
Xavier Martínez Virgili
134
LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988)
En una memòria feta per l’escola Marinada l’any 1983, es reflecteix clarament el que volien
aquests pares per a l’ensenyament dels seus fills. Hi ha un apartat que textualment diu:
[...] un grup de famílies del Masnou interessades per la problemàtica de l’ensenyament, tant en l’ambit pedagògic com funcional, no conformes amb les directrius
oficials d’aquell moment, preocupats per la manca de places escolars que patia la
nostra vila, es van il·lusionar amb l’idea de crear una institució escolar que impartís un ensenyament avançat, lliure d’influències polítiques, religioses i socials, en el
qual la formació humana dels alumnes fos el primer objectiu, i que a la vegada
complís la seva finalitat pedagògica, pogués ésser, per a tots aquells que ho desitgessin, via de coneixement, accés i integració a la cultura i la llengua del nostre país.
L’escola Marinada va començar el curs 1969-70, en una casa situada en el carrer de Sant
Pere, núm. 33, i com a primera mestre, la Gregòria Romano.
Als dos anys ja no hi cabien, s’havien apuntat més alumnes, hi havia més famílies que
els interessava aquest nou mètode d’ensenyament. Per tant la solució era trobar un altre
lloc més adient pel que fa a l’espai, i el van trobar. Van llogar una torre que estava situada a la plaça d’Espanya i que cobria, en principi, les necessitats educatives que estaven
impartint d’acord amb els alumnes matriculats.
La meva amiga Amparo Vázquez, que és mestra i llicenciada en Pedagogia, una aragonesa que va aterrar al Masnou l’any 1970, em comentava que el curs 1971-72 va portar els seus dos fills grans a l’escola la Marinada. En aquells moments només ocupaven
una de les dues torres situades a la plaça d’Espanya. El que la va sorprendre quan va entrar
a l’escola és veure mares d’alumnes reparant els culs de les cadires petites que serien destinades als nens de preescolar. Encara que després ja va saber que tothom ajudava a l’escola. Segons em comenta en aquells moments hi havia 48 alumnes procedents de 20 o
25 famílies.
El dia 9 de maig de 1972, l’escola Marinada dóna un pas de gegant per al seu futur,
s’aproven els Estatuts de la Cooperativa Escolar Marinada i es presenten al col·lectiu
d’empreses cooperativistes del Ministeri de Treball. Al final d’aquests estatuts hi figura
una diligència que, transcrita al català, textualment diu:
Secció d’empreses cooperatives- Diligència- A proposta d’aquesta secció, la direcció General de Promoció Social, amb data d’avui i de conformitat amb el que està
establert a la Llei de Cooperació de 2 de gener de 1942 i en el Reglament per la
seva aplicació de 13 d’agost de 1971, ha aprovat la inscripció dels Estatuts de
la Societat Cooperativa Escolar Marinada, del Masnou (Barcelona) en el Registre
Oficial de Cooperatives d’aquest Ministeri amb el número 19.638 i disposar el
seu enquadrament en la Unió Nacional de Cooperatives de Consum.- Madrid,
30 d’abril de 1973.
L’article 2 d’aquests Estatuts defineix clarament l’objecte principal de la Cooperativa i
que transcrit al català diu:
Article 2n. L’objecte principal de la Cooperativa és la prestació dels serveis d’ensenyament en tots els seus graus i modalitats permeses per la Llei, senyalant-se a
LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988)
135
títol enunciatiu però sense límits, els de guarderia infantil, jardins d’infància,
parvulari, primera i segona ensenyança, ensenyança professional, artística i
esportiva als associats i a les seves famílies, així com la seva formació cultural
i social. Per a la realització d’aquest objectiu la Cooperativa podrà adquirir o
construir edificis, camps d’esports, tallers i altres instal·lacions, aptes per a la
prestació d’aquests serveis d’ensenyança i contractar els professionals que s’encarreguin d’impartir-los, així com la prestació dels serveis auxiliars i de complementació per la seva finalitat social.
La Cooperativa va quedar domiciliada a la plaça d’Espanya, núm. 1, però d’acord amb
el que posava l’article 4, podia ser traslladada a un altre domicili de la població o fins i
tot a les poblacions d’Alella i Teià.
Pel que fa al règim econòmic, l’article 5è disposava que hi hauria un capital
social constituït per les aportacions dels socis que serien obligatòries i es fixen per
la quantitat de 100 pessetes, quantitat que podria ser ampliada per acord de l’assemblea.
La Cooperativa es regiria pels següents òrgans: l’assemblea general, la junta rectora i
el consell de vigilància. És de suposar que en aquells temps devia ser obligatori en qualsevol cooperativa tenir aquest tipus d’òrgans.
També a l’article 47 parla del fons d’obres socials, i diu que els seus fins seran de caràcter moral, cultural i professional, amb especial atenció a l’ensenyament al qual la Cooperativa dedicarà el màxim d’interès.
Aquests Estatuts els van firmar les següents persones:
Joan Casals Agustí
Ramon Peña Villagrasa
Josep Alberti Munne
Josep Chiringhelli Baleyron
Jaume Grané Tabaras
Josep Carits Bonabia
Jaume Mestres Valls
Jordi Pericot Canaleta
Josep Ma Ballús Rovira
Jordi Portell Ferrer
Abel Bellver López
Francesc J. Carrau Soter
Joaquim Gisbert Costa
Miquel Villegas López-Mantaras
Frederic Vilarasau Circuns
Robert Pericot Canaleta
Gregòria Romano Garcia
Per aquests articles i pel que diu a la resta dels Estatuts, queda molt clar que la intenció de la Junta Rectora o de les persones que estaven al davant de l’escola Marinada, o
si més no, les persones que firmaven aquests Estatuts, estaven d’acord en l’ampliació
del col·legi d’acord amb el que determinava la Llei de l’EGB, o sigui 8 cursos, que és
el mateix que dir 8 aules, més el preescolar. És un moment crucial, decisiu, com dirí-
136
LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988)
em, «o caixa o faixa», o tanquem el col·legi amb tots els nostres ideals o afrontem amb
tota la nostra il·lusió el que volem que sigui el nostre col·legi i l’ensenyament que
volem per als nostres fills. L’empenta que van tenir aquelles persones i la valentia que
van demostrar, quasi diria que era una valentia agosarada, però aquesta força els va portar a crear un nou àmbit de col·legi, una nova estructura que, encara que ferma, a la
llarga els va ofegar.
Segons una fitxa trobada, a la Cooperativa de Consum Escolar Marinada, en el curs
escolar 1973-74, hi havia 7 unitats d’EGB en funcionament i la directora pedagògica era
la Gregòria Romano. La relació de mestres era la següent:
1r curs d’EGB
Ma Àngels Cercós Insa
2n curs d’EGB
Cinta Montoliu Garcia
3r curs d’EGB
Pilar Méndez Lucas
4t curs d’EGB
Gregòria Romano Garcia
5è curs d’EGB
Pere Muntaner Lacalle
6è curs d’EGB
Carme Ricart Huguet
7è curs d’EGB
Amparo Vázquez Sánchez
Al curs 1974-75, va entrar una altra professora que també va ser molt estimada pels pares
i els nens de la Marinada, la Carmina Alvarez. Al segon trimestre tanca l’Acadèmia Montserrat i la majoria dels seus alumnes passa al Marinada ja que era l’escola que tenia places per acollir-los. En Jordi Pericot, que representava la línia pedagògica de l’escola, va
recomanar un temps d’adaptació d’aquests alumnes que provenien d’aquesta acadèmia,
perquè no se sentissin del tot fora de lloc, per tant, l’invent va ser el següent: tant al matí
com a la tarda els portaven de l’escola Marinada a l’Acadèmia Montserrat i abans de plegar ho feien al revés, de l’acadèmia Montserrat els portaven a l’escola Marinada. Per les
sessions de la tarda, l’Amparo s’encarregava d’esperar-los al carrer Joan XXIII, cantonada
amb el carrer de Sant Miquel, els acompanyava a l’Acadèmia i estava amb ells, amb el
grup dels petits.
L’escola Marinada va demanar autorització a Madrid per ser reconegut com a centre
d’ensenyament no estatal. El dia 10 d’abril de 1975 reben un escrit de la Direcció General d’Ordenació Educativa del Ministeri d’Educació i Ciència, que en la seva part dispositiva i transcrit al català diu el següent:
Número d’expedient: 13.998.
L’Il·lustríssim Director General d’Ordenació Educativa, els comunica amb aquesta data l’Ordre següent:
L’Excm. Sr. Ministre, per Ordre d’aquesta mateixa data, ha resolt autoritzar el
funcionament legal, amb caràcter provisional, del centre no estatal d’ensenyament següent:
Província: Barcelona
Localitat: el Masnou
Domicili: Plaça d’Espanya, núm. 1
Denominació: Marinada
Propietat: Cooperativa Escolar Marinada
Classificació: centre complet d’EGB amb 8 unitats i 3 unitats d’educació preescolar.
LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988)
137
En el termini d’un mes a comptar del dia següent d’haver rebut els trasllat
d’aquesta Ordre d’autorització, el propietari o el director pedagògic remetrà a través de la respectiva delegació provincial, la documentació personal
de tots els components del centre... La documentació constarà de: contractes de treball del professorat, titulació i el número d’afiliació a la seguretat
social.
Així mateix i dins el termini establert, el representant legal d’aquest col·legi
abonarà en paper de l’Estat i en concepte de taxes d’autorització, davant la delegació provincial la quantitat de dues-centes cinquanta pessetes.
De la documentació demanada en l’anterior escrit, es va enviar la següent, que transcrita al català diu:
Organització i funcionament:
Nom del centre: Escola Marinada
Data de creació provisional: 10 d’abril de 1975
Nombre d’unitats escolars creades: 3 de preescolar i 8 d’EGB
Nombre d’aules que funcionen actualment: Mixtes 10, 2 de preescolar i 8 d’EGB
Domicili principal del centre: Plaça d’Espanya, 1
Telèfon: 555.00.76
Té subvenció?: Sí, el 100%
Número d’expedient del centre: 13.998
Preuquota mensual per EGB: 1.500 pessetes
Preuquota mensual pel preescolar: 1.500 pessetes.
Pel que comento més endavant de la quota que es pagava, crec que hi ha un error i el
preuquota que es van posar en aquest imprès devia ser anual. També es va enviar un
informe en què es detallen les directrius del centre, que transcrit al català diu:
Directrius de l’escola: caràcter social, mètodes de treball actius i l’escola i la família realitzen una labor conjunta.
Caràcter social: pel que fa als alumnes, l’escola no fa distinció de cap tipus
social, religiós, econòmic o polític.
En l’aspecte religiós, no es fa cap tipus d’ensenyança activa, no es promou ni
s’ataca cap doctrina. Respecta totes les idees i creences religioses i no s’exerceix cap
tipus de coacció sobre els alumnes.
La religió es considera assumpte familiar.
Quant a la política, tenint en compte que a través dels medis de comunicació,
particularment la televisió, el nen rep sistemàticament una determinada ideologia
política que, poc a poc, va configurant la seva visió del món i de la realitat on viu.
L’escola considera necessari oferir a l’alumne altres perspectives o opcions amb la finalitat que tingui una visió més completa, objectiva i integradora del món en que viu.
Quan diem política, ens referim a una forma de ser i de pensar respecte a la
vida en general.
Aquesta visió del món es construeix sobre unes idees de base que ha de donar
l’escola sense utilitzar doctrines polítiques determinades i vivint un esperit democràtic a l’escola.
138
LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988)
Esperit democràtic significa respecte i consideració als altres, respectar automàticament la opinió de cada un, acceptar que una sola persona no posseeix la veritat
i sotmetre a judici dels fets amb un criteri objectiu.
Econòmicament l’escola rep el suport de les famílies, encara que parcialment.
No exerceix sobre els alumnes cap condicionament econòmic.
És important que entre els nens no s’estableixin diferències econòmiques, per
evitar que es faci una escala de valors basada en la possessió d’objectes, especialment els escolars.
Mètodes de treball: el mètode utilitzat per l’escola és el denominat «ensenyança activa», basat en despertar i desenvolupar l’interès del nen per conèixer i captar el món que l’envolta, proporcionant-li les bases que li permetran el desenvolupament de la seva pròpia personalitat i l’adquisició de cultura, no mitjançant
tècniques memorístiques, sinó més aviat de comprensió.
L’important és que el nen entri en contacte i conegui la naturalesa i el món
social, prescindint de convencionalismes.
Per tal que desperti el seu interès, el nen necessita ser estimulat i els estímuls
no han de ser externs al mateix coneixement, sinó que han de radicar en ell
mateix.
El camp d’interès és molt ampli i molt diferent en cada nen, per això s’ha de
promoure a cada alumne a partir de la seva forma de ser.
Relació escola-família: la Cooperativa Escolar Marinada considera l’educació
com a treball que han de realitzar conjuntament els pares o responsables dels
alumnes i l’escola. Sense la col·laboració d’una d’aquestes parts, l’ensenyança serà
sempre deficient.
En els casos que es considerin especials, els mestres, per tal de relacionar-se
amb la família i tractar el tema amb la màxima objectivitat, comptarà amb l’ajuda de la direcció. Quan l’escola ho consideri necessari, es recorrerà a l’assistència
psicològica.
Quan he llegit aquestes directrius que tenen més de trenta anys, m’han semblat perfectes, tant pel que fa al caràcter social i esperit democràtic de l’escola, com pels mètodes
de treball, l’ensenyança activa, que el nen és el centre de l’escola, que el nen conegui i
estigui en contacte amb la natura i el món social i les bases per al desenvolupament de
la seva personalitat, i el més important, la relació de l’escola amb la família de l’alumne, és cert que si no hi ha aquesta relació l’ensenyança de l’alumne sempre serà deficitària.
L’any següent, el curs 1975-76, la Marinada fa un nou pas endavant, l’escola se’ls fa
petita, els cursos d’EGB van avançant cada any i han de prendre una determinació, s’han
d’ampliar, físicament els nens no hi caben, han de trobar noves solucions i les troben.
Lloguen la casa del costat que està tocant paret per paret amb l’escola i amb aquesta decisió el volum de l’escola cada vegada va agafant més importància, els pares del poble cada
vegada senten més a parlar de la Marinada i cada vegada hi ha més tendència a portar els
seus fills a aquesta escola. La responsabilitat també es va fent cada vegada més gran. La
Marinada està en els moments més importants de la seva història, ja no hi ha marxa enrere, per tant s’ha d’anar equilibrant les formes jurídiques de l’escola i també de les persones que formen el professorat.
LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988)
139
Segons la fixa d’aquest curs 1975-76, les unitats d’EGB en funcionament eren 8 i de preescolar 3. La directora pedagògica era la Gregòria Romano i la plantilla de mestres era la
següent:
Parvulari
Parvulari
Parvulari
1r d’EGB
2n d’EGB
3r d’EGB
4t d’EGB
5è d’EGB
6è d’EGB
7è d’EGB
8è d’EGB
Pilar Méndez Lucas
Mireia Soler Botella
Gregòria Romano Garcia
Cinta Montoliu Garcia
Ma Carme Trilla Viladot
Antoni Moreno Saseras
Ma Àngels Cercós Insa
Màxim Tejada Garcia
Carmina Alvarez Macedo
Amparo Vázquez Sánchez
Alícia Asian Roman
Constituïts com la Cooperativa Escolar Marinada, van entrar a formar part d’un nou
col·lectiu que estava integrat principalment per escoles cooperativistes i que s’anomenava CEPEC (Col·lectiu d’Escoles per a l’Escola Pública Catalana), formant-ne part com a
socis fundadors. El CEPEC va organitzar vàries vagues, demanant equiparació de sous,
l’ús del català a les escoles, etc., per tant la Marinada va secundar una d’aquestes vagues,
i van tenir «l’agradable» visita de la Guàrdia Civil a punta de metralleta per saber quines
actuacions feien al respecte. Per la cara que posa l’Amparo quan m’ho explica, denoto que
s’ho van passa malament.
Arriba els curs 1976-77, un altre any important per la Marinada, sobretot pel seu desenvolupament. Aquest col·legi ja no és aquell que va començar l’any 1968, amb quasi 10
anys s’ha convertit en un col·legi de referència en el Masnou, s’ha anat fent pas dintre la
societat del Masnou, ha anat guanyant terreny als qui creien que segurament seria un
col·legi de temporada, que no tenia futur, que el seu tipus d’ensenyança no era per un
poble com el nostre; en definitiva, no era un col·legi convencional, però la força dels pares
i del claustre de professors tenia tanta empenta, tenien molt clar el que volien, estaven
arribant a un punt molt alt, en aquells moments era imparable, diria que estaven arrasant, sense donar-se compte estaven escrivint una pàgina gran de la història del Masnou,
pel que fa a l’ensenyament.
En aquest curs escolar, sota la direcció pedagògica de Gregòria Romano, la plantilla
era la següent:
Parvulari
Parvulari
Parvulari
1r d’EGB
2n d’EGB
3r d’EGB
4t d’EGB
5è d’EGB
6è d’EGB
140
Ma Carme Trilla Viladot
Gisa Mohr
Lídia Ma Andueza Ripa
Montserrat Grau Sanchís
Lídia López de Ipiña Bramón
Gregòria Romano Garcia
Àngels Cercós Insa
Ramon Marpons Colomer
Amparo Vázquez Sánchez
LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988)
7è d’EGB
8è d’EGB
Mireia Soler Botella
Màxim Tejada Garcia
En aquest mateix curs la Junta de pares demana a l’Ajuntament instal·lar una xarxa que
tanqués el pati, ja que els seus alumnes estaven jugant al carrer. L’Ajuntament sembla
que va donar l’autorització segurament d’una forma provisional, doncs, efectivament els
nens estaven jugant al carrer i podien prendre mal, i el problema hagués estat per l’Ajuntament.
No obstant això, la Junta de pares no en va tenir prou, volia o tenia ganes de concloure aquesta obra i una nit es posen d’acord, es preparen i al capdavant de tots ells, el
president, en Robert Pericot, tanquen el carrer d’una forma definitiva. S’havia de prendre una decisió concloent en aquest cas i ho van fer tot hi sabent els problemes que això
comportaria, i els va portar. Algun veí es va posar en contra d’aquesta decisió, però la
Marinada jugava amb els fets consumats i amb la força que tenia en aquells moments el
col·legi. Aquest mur de tancament va durar fins que van tancar l’escola. L’alcalde, el senyor Humet, va donar més importància al que representava el col·legi que al tancament
d’un carrer que no tenia cap tipus de trànsit, crec que va fer ben fet. En si, entenc que
va ser més el fet d’un tancament que els problemes que comportava el tancament d’un
carrer que no es feia servir.
En aquells moments es feien servir les dues cases i els dos garatges i tot el que tenien
al seu abast. L’any anterior van comprar uns barracons que segons sembla feia servir
l’empresa que va construir l’autopista de Montgat a Mataró. Sembla que en Robert Pericot i en Miquel Cózar van anar a Girona a posar-se en contacte amb l’empresa i van
arribar a un acord i es van instal·lar al pati, millor dit en un terreny públic i part enmig
del carrer. Com aquests barracons no estaven preparats per ser una escola, sinó que servien per guardar material d’obra i canviar-se els obrers, s’havien d’impermeabilitzar
principalment pel que fa a la teulada, per protegir els alumnes del fred i naturalment de
la calor.
En Miquel Cózar i en Josep Vendrell compren fibra de vidre, poliespan, uralita i
altres estris apropiats pel que s’havia de fer, i es van posar a fer l’obra d’adequació de
les teulades dels barracons ajudats per altres pares. Però, és clar, com que els barracons
no comptaven amb aquests elements des de la fàbrica on els van construir, el resultat
va ser inesperat per a tothom. Quan feia vent es movia el sostre interior o quan plovia,
i més si ho feia amb una mica de força, les goteres feien la seva presència d’immediat.
Però tot això formava part de la Marinada, formava part de tot el conjunt, de la seva
personalitat.
A una part del terreny públic que van ocupar, van fer un petit hortet per ensenyar
els alumnes els diferents sistemes de plantació i la seva utilitat. L’any anterior els alumnes més grans els portaven a un hort que havien construït en un terreny que tenia la
Gisa Mohr a Alella.
Si va ser important poder aconseguir, encara que fos d’una forma provisional, l’autorització legal per ser un centre no estatal d’ensenyament, encara ho va ser més quan
l’Excm. Sr. Ministre d’Educació i Ciència va dictar una Ordre, de data 16 de gener de
1976, de conformitat amb el disposat en l’Ordre de 19 de juny de 1971 i disposicions
complementàries, sobre classificació i transformació dels actuals centres d’ensenyament,
i va resoldre atorgar la transformació i classificació del Marinada. Se li va concedir el
LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988)
141
nivell sol·licitat d’educació preescolar reconeixent-li 40 llocs escolars per aquest concepte. També se li reconeixien 320 llocs escolars del nivell educatiu sol·licitat d’Educació
General Bàsica.
S’havia aconseguit del Ministeri d’Educació i Ciència una subvenció del 100%, la
qual cosa era un fet extraordinari que pocs col·legis havien aconseguit. Es van redactar
i aprovar uns estatuts de la Cooperativa Escolar Marinada per buscar una legalitat del
que eren i poder aconseguir més coses, com per exemple l’autorització provisional, en
principi, i definitivament després, de ser un centre no estatal d’ensenyança reconegut
pel Ministeri d’Educació i Ciència, però ara faltava donar un pas més, aconseguir ser un
centre d’interès social i poder així aconseguir una subvenció per a les obres que s’haurien de fer per a la construcció d’un nou edifici escolar. Tota la junta de la cooperativa
era suficientment competent com per tirar endavant tot el que es proposés, però tot l’aconseguit anteriorment porta el segell d’una persona que va ser moltes vegades clau en
el Marinada, i que va ser el senyor Miquel Cózar.
El dia 2 de juliol de 1976, el senyor Cózar, com a secretari del Marinada, escriu una
carta al director general d’Ordenació Educativa del Ministeri d’Educació i Ciència, que
textualment i transcrit al català, diu el següent:
En relació a la transformació i classificació condicionada per vostès, han concedit
a l’escola Marinada, amb la finalitat de complimentar el que s’indica en el seu
ofici de data 4 del passat mes de febrer i que els hi notifiquem, que aquesta escola té en tràmit la declaració d’Interès Social, i que segons ens han informat aquesta declaració ha estat firmada per l’Il·lm. Director General, i que passarà a la consideració del Consell de Ministres amb caràcter d’immediat.
Dins l’expedient d’interès social es troba el projecte de construcció d’un nou
edifici que ha estat informat favorablement per la Junta d’Obres i Construccions.
Sobre la base que aquesta declaració d’Interès Social sigui concedida en un termini breu, estimem que la realització de les obres es facin en un termini de 30
mesos. En conseqüència el nou centre estarà en funcionament dins l’any 1979.
En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 23 de setembre de 1976, es publica el Real
Decret 2251/1976 de 24 d’agost, que transcrit al català textualment diu:
Article únic. Es declara d’interès social, d’acord amb el que estableix la Llei de
quinze de juliol de mil nou-cents cinquanta-quatre i el Decret de vint-i-cinc
de març de mil nou-cents setanta-quatre, a tots els efectes, excepte de l’expropiació forçosa, i amb el pressupost d’execució considerat pel Ministeri d’Educació i
Ciència, el projecte de les obres de construcció del Marinada, en el Masnou (Barcelona), la seva execució de les obres posarà en funcionament un centre de vuit
unitats d’EGB i quatre unitats d’educació preescolar, amb un total de quatrecents vuitanta llocs escolars.
L’expedient ha estat promogut pel senyor Jaume Grané Tabaras, en la seva condició de president de la Junta Rectora de la Cooperativa Escolar Marinada.
Els efectes d’aquest Decret s’hauran d’entendre condicionats al que estableix la
Llei catorze de mil nou-cents setanta, de quatre d’agost, General d’Educació i
Finançament de la Reforma Educativa i disposicions que la desenvolupen.
142
LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988)
Donat i firmat a Palma de Mallorca, a vint-i-quatre d’agost de mil nou-cents
setanta-sis.
El Rei Joan Carles.
Ministre d’Educació i Ciència.
En un informe emès per l’escola Marinada durant el curs 1978-79, parla de l’ordre
funcional de l’escola que textualment i transcrit al català, diu el següent:
La Cooperativa va intentar una solució a aquests greus problemes que consistia en la construcció d’una nova escola. Es va elaborar un projecte que fou presentat al Ministeri d’Educació i Ciència tot sol·licitant la declaració d’interès
social pel mateix. L’import de les obres era de 19.238.573 pessetes.
L’obtenció del crèdit corresponent del Banc de Crèdit a la Construcció,
obligava a oferir com a garantia el terreny en què es construiria l’escola.
La Junta Gestora de la Cooperativa realitzà diverses gestions amb propietaris que van portar a la conclusió que es precisava disposar de 5.000.000 de pessetes per a la compra d’un terreny. Amb la no obtenció d’aquesta quantitat van
quedar aturades totes les gestions per a la construcció d’un nou col·legi.
Les coses no eren fàcils, la part econòmica era molt dura, la construcció d’un nou
col·legi es feia difícil, s’havia d’afrontar la realitat encara que costés. Les perspectives
no eren bones i les coses es compliquen, el futur era incert.
En aquest mateix informe es parla d’altres aspectes que crec val la pena transcriure:
L’escola Marinada es va crear per un grup de famílies del Masnou interessades
per la problemàtica de l’ensenyança tant en l’àmbit pedagògic com funcional
i preocupats per la situació de carència de places escolars a la nostra vila.
Aquestes persones, en la seva majoria amb fills en edat escolar, es van constituir en Cooperativa, i els seus Estatuts van ser aprovats pel Ministeri de Treball el dia 30 d’abril de 1973, amb el número d’expedient 19.638.
La Cooperativa Escolar Marinada té com a finalitat principal la promoció i
foment de l’ensenyança en tots els seus graus. No persegueix lucre ni benefici
de cap classe, sinó tan sols la prestació d’un servei de caràcter eminentment
social a la població del Masnou. Per aquesta finalitat es va crear l’escola Marinada, amb domicili a la plaça d’Espanya, núm. 1, que també és la seu de la
Cooperativa. L’escola Marinada imparteix els serveis d’ensenyança preescolar i
general bàsica en tots els seus graus.
[...]
L’administració de l’escola en els aspectes econòmics i materials la desenvolupa la Junta Gestora de la Cooperativa, d’acord amb els Estatuts. La contractació dels ensenyants es realitza per la Junta Gestora que és informada per la
direcció de l’escola de l’existència de necessitats a cobrir per nou personal
docent i col·labora amb aquesta per escollir les persones més adequades. L’escola disposa d’un Reglament de Règim Intern aprovat per l’assemblea general
de la Cooperativa que regula els aspectes de funcionament del centre.
LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988)
143
Al final del curs 1977-78 marxa la primera mestre que van tenir, la Gregòria Romano.
Ella havia aprovat les oposicions de mestre nacional, i va canviar d’escola per anar a una
pública dins del Maresme. Més endavant va tornar al Masnou i va acabar els seus dies
professionals a l’escola Ferrer i Guàrdia.
Comença el curs escolar de 1978-79, sota la direcció pedagògica de Montserrat
Grau, i tal com estava previst es crea el servei de menjador, en principi serà de càtering i més endavant es construirà una petita cuina. Com que no hi ha un espai concret per al menjador, s’habiliten dues aules de les que fan servir per a classes normals.
Durant el curs 1978-79, l’escola Marinada té a les seves aules un total de 260 alumnes corresponent a 154 famílies, desglossats de la següent manera i amb els mestres
següents que figuren en la llista trobada:
Preescolar 1
21
Mireia Soler Botella
Preescolar 2
23
Gisa Mohr
1r d’EGB
24
Àngels Cercós Insa
2n d’EGB
24
Lídia Andueza Ripa
3r d’EGB
32
Ma Carme Trilla Viladot
4t d’EGB
26
Montserrat Grau Sanchís
5è d’EGB
27
Lídia López de Ipiña Bamón
6è d’EGB
24
Amparo Vázquez Sánchez
7è d’EGB
27
Gregòria Romano Garcia
8è d’EGB
32
Carmina Alvarez Macedo
Compten amb 10 persones amb la titulació adequada, i també hi ha un mestre de català i un d’anglès.
Crec que és interessant explicar que el material de les aules era comunitari: llapis, gomes, colors, fulls de paper, etc. Això implicava molt d’ordre i, el que és més
important, aprendre a compartir. Tampoc utilitzaven llibres de text. A les aules hi
havia llibres de text comunitaris, que s’utilitzaven diversos anys, i eren més que res
de consulta. El professorat confeccionava apunts sobre les matèries a ensenyar.
Tampoc utilitzaven fitxes de les editorials, sinó que les confeccionaven els mateixos mestres.
La Cooperativa comptava en aquest curs escolar amb els següents ingressos:
- Les quotes d’ensenyament: durant el curs 1978-79 la quota per nen serà de 4.750
pessetes, que pagaven 475 pessetes mensuals.
- Les quotes de la cooperativa: durant el curs 1978-79 la quota aportada per un cooperativista i un nen serà de 8.700 pessetes, que es repartirà en un pagament de 1.200
pessetes inicial i 10 mensualitats de 750 pessetes.
- S’havia de comptar també, amb la subvenció del Ministeri d’Educació i la subvenció que els donava l’Ajuntament del Masnou.
La marxa econòmica de la Cooperativa havia estat molt difícil des de la seva constitució. Un continuat dèficit en els seus exercicis econòmics havia estat com a conseqüència del següent:
- El criteri que havien tingut les Juntes Gestores era el de situar les quotes dels coo-
144
LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988)
perativistes a un nivell baix i igual per a tots, d’acord amb el nivell dels ingressos
de la majoria de socis per no crear diferències que pugessin afectar l’homogeneïtat de tots els pares i els nens que participaven en les activitats de la Cooperativa
i de l’escola.
- La subvenció del Ministeri era insuficient i arribava amb retard. La subvenció solament afecta als vuit cursos d’EGB, per tant el cost dels professors de preescolar, dels
complements que es donaven als professors d’EGB i dels professors de català i d’anglès no estava cobert per la subvenció.
- La Cooperativa es feia càrrec del pagament de tot el material escolar, llibres, paper,
quaderns, llapis, instruments, material divers, etc., així com de la compra de taules,
cadires, etc., sense càrrec pels socis.
- Es feien càrrec del dèficit del menjador escolar, ja que hi havia un reduït nombre de
escolars que l’usaven i que eren fills de famílies treballadores.
Les instal·lacions de l’escola eren inadequades pel desenvolupament d’una escola que
volia ser eficaç i digne. Les deficiències eren principalment les següents:
- La reduïda dimensió de la majoria d’aules i inadequades algunes d’elles per a la funció que havien de complir.
- No tenien una sala de laboratori com estava establert en un col·legi d’EGB. Tampoc
no tenien sala de professors i un local cobert destinat a usos múltiples i finalment
un insuficient i inadequat lloc d’esbarjo per als seus alumnes.
En data 13 de maig de 1981, es va fer un estudi comparatiu del nombre d’alumnes que
tenien matriculats i les mesures superficials de cada una de les aules i així és va obtenir la
cabuda real de les aules de l’escola Marinada, i afegint el nom del mestre de cada aula, va
donar el següent resultat:
Preescolar B - Alumnes matriculats
Superfície real
Cabuda real
Preescolar C - Alumnes matriculats
Superfície real
Cabuda real
1r d’EGB - Alumnes matriculats
Superfície real
Cabuda real
2n d’EGB - Alumnes matriculats
Superfície real
Cabuda real
3r d’EGB - Alumnes matriculats
Superfície real
Cabuda real
4r d’EGB - Alumnes matriculats
Superfície real
Cabuda real
13 alumnes
25,5 m2
17 alumnes
29 alumnes
24 m2
16 alumnes
22 alumnes
44,04 m2
29,3 alumnes
24 alumnes
25 m2
16 alumnes
25 alumnes
34,5 m2
23 alumnes
25 alumnes
34,38 m2
22,9 alumnes
Montserrat Pons Pallarès
Mireia Soler Botella
Gisa Mohr
Lídia Andueza Ripa
Ma Carme Trilla Viladot
Lídia López de Ipiña Bramón
LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988)
145
5è d’EGB - Alumnes matriculats 27 alumnes
Montserrat Grau Sanchís
Superfície real
23,8 m2
Cabuda real
15,8 alumnes
6è d’EGB - Alumnes matriculats 27 alumnes
Amparo Vázquez Sánchez
Superfície real
38,94 m2
Cabuda real
25,9 alumnes
7è d’EGB - Alumnes matriculats 24 alumnes
Isabel Pérez Gómez
2
Superfície real
41,51 m
Cabuda real
27,6 alumnes
8è d’EGB - Alumnes matriculats 22 alumnes
Carmina Alvarez Macedo
Superfície real
33,6 m2
Cabuda real
22,4 alumnes
Una vegada finalitzava el curs a finals de juny, molts pares i mares anaven a l’escola a
pintar, netejar, fer obres, etc., cada un d’ells feia el que sabia de les feines que estaven previstes fer. Estem parlant d’uns 30 anys enrere, quan aquestes pares i aquestes mares eren
joves i el centre era d’ells i per tant defensaven també l’escola on anaven els seus fills. Ara
seria molt diferent, la societat és més individualista, vol trobar les feines fetes, no s’implica tant, la societat és canviant.
Abans que l’Ajuntament creés l’escola d’adults, la Marinada ja havia fet dos cursos per
a les mares i familiars d’alumnes. Es feia a la tarda, a les aules i sense cobrar absolutament
res, per amor a l’art. Les professores que impartien aquesta matèria eren Carmina Alvarez, Maribel Pérez i Amparo Vázquez.
El curs escolar 1983-84, sota la direcció pedagògica de Montserrat Grau Sanchís, la
plantilla era la següent:
Preescolar
Preescolar
1r d’EGB
2n d’EGB
3r d’EGB
4t d’EGB
5è d’EGB
6è d’EGB
7è d’EGB
8è d’EGB
Montserrat Grau Sanchís
Montserrat Pons Pallarès
Mireia Soler Botella
Gisa Mohr
Ma Carme Trilla Viladot
Lídia Andueza Ripa
Amparo Vázquez Sánchez
Carmina Alvarez Macedo
Lídia López de Ipiña Bremón
Isabel Pérez Gómez
L’últim curs escolar de la Cooperativa Escolar Marinada 1987-88, sota la direcció pedagògica d’Amparo Vázquez Sánchez, la plantilla era la següent:
Preescolar 4 anys
Preescolar 5 anys
1r d’EGB
2n d’EGB
3r d’EGB
4t d’EGB
5è d’EGB
146
Cinta Montoliu Garcia
Montserrat Pons Pallarès
Mireia Soler Botella
Gisa Mohr Pericot
Jordi Navarro Mercadé
Lídia López de Ipiña Bramon
Montserrat Grau Sanchís
LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988)
6è d’EGB
7è d’EGB
8è d’EGB
Professora suport
Directora
Carmina Alvarez Macedo
Enriqueta de Barberà
Isabel Pérez Gómez
Blanca Aragó Ros
Amparo Vázquez Sánchez
Aquest va ser l’últim curs que es va donar a la Cooperativa Escolar Marinada. El mes de
juny es van tancar les portes per sempre. Si aquelles parets haguessin pogut parlar, dirien
tantes coses, però van quedar tranquil·les, mereixen un descans. Va ser una història molt
bonica i plena de vida, entusiasme, il·lusió, una gran creativitat en tots els aspectes, una
motivació constant de mestres envers els seus alumnes, una feina mal pagada per als pares
que van estar impicats, tant en el seu començament com en el seu final, però el que queda
de tot això és a l’haver fet una feina ben feta i tenir un record d’una escola que ja no tornarà. Aquí queda en el nostre pensament un record d’una escola que va donar una pauta
extraordinària al Masnou. Una abraçada a tots i gràcies pel vostre esforç i dedicació.
LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988)
147
148
HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX
ESCOLES INFANTILS QUE HI HA
ACTUALMENT AL MASNOU
Llar d’infància Rita Terradas (1967)
.......................................
151
Escola bressol El Petit Vailet (1999)
......................................
157
............................................
161
...........................................
165
Escola d’infants Bambi (2001)
Escola bressol Sol Solet (2005)
LLAR D’INFÀNCIA RITA TERRADAS (1967)
Més que ensenyament i educació, és donar estimació, afecte i tendresa. Crec que és la base
principal per a infants de 0 a 3 anys; l’estima i el respecte són la base d’un creixement sa, i
necessari per a aprendre a conviure en societat.
Rita Terradas
L’educació és un procés de creixement constant de la persona al llarg de la pròpia vida.
Actualment l’educació s’emmarca en el constructivisme, així aquest procés comença en el
moment de néixer fins que un decideix què vol aprendre, com i quan. L’alumne/a és el subjecte actiu i responsable de la pròpia educació, i des d’aquesta perspectiva l’entorn proporciona estímuls tant positius com negatius. En el context escolar es tradueix en una font
d’experiències que té una clara intenció educativa.
Montserrat Salvatella
Ja feia temps que li vaig dir a la Rita Terradas, en una de les reunions que fem a l’arxiu
municipal, que volia parlar amb ella de la seva llar d’infants, pel llibre que estava escrivint sobre la història de l’ensenyament al Masnou. Va arribar el dia, vam quedar que ens
veuríem el dia 20 de novembre de 2008, a casa seva, i així va ser.
Es pot dir que ja m’estava esperant a la porta. Vaig ser molt ben rebut, com qualsevol
persona que trucar a la seva porta i més si és coneguda, i en aquest cas ella i jo fa molts
anys que ens coneixem i tots dos som fills del nostre estimat Masnou.
Ella que sempre ha estat una persona disposada a col·laborar, oberta a tot el que es
refereix al seu poble i principalment al seu barri de la «Poca farina», de la qual n’és l’ànima, em fa passar i ens assentem al menjador, i començament a parlar. Jo ja porto alguna
cosa escrita del que vaig trobar a l’arxiu municipal, principalment el que es refereix als
inicis de la seva guarderia (aleshores es deia guarderia). Anem repassant totes les vicissituds que van anar succeint durant els primers anys. Em fa recordar que la vaig ajudar a
redactar els primers estatuts per a l’associació de pares que havia de constituir, una vegada iniciats els tràmits de guarderia laboral i altres coses que tenia guardades a la memòria i que en mica en mica vaig anar recordant.
Com que l’any 2002 es va jubilar, actualment la titular de la llar d’infants és la seva
filla Montserrat Salvatella, li comento que ja parlaré amb ella per posar-me al dia i així
poder actualitzar la història de la que ha estat la primera escola d’infants del Masnou, per
tant, una vegada haguem conclòs la nostra passejada per la història de la llar d’infants
Rita Terradas.
El dia 28 del mateix mes, ens trobem a la mateixa llar d’infants amb la Montserrat Salvatella, tal com havien quedat. Després de passar un espai que serveix per
LLAR D’INFÀNCIA RITA TERRADAS (1967)
151
l’entrada de vehicles, hi ha un barri que dóna entrada a un pati preciós en capacitat,
ben assolellat, molt ben muntat per a la seva finalitat, el que em dóna una grata
impressió d’aquest jardí d’infància. Enfront queda l’edifici de l’escola. Truco el timbre i ella mateixa em rep. Anem al seu despatx i comencem a parlar i li explico el llibre que estic escrivint sobre l’ensenyament al Masnou, encara que ella ja estava al
corrent per l’explicació que li va fer la seva mare. Mentre parlem m’adono, per les
explicacions que em fa, que estic davant d’una professional de l’ensenyament infantil. Una persona molt desperta, molt activa i que dóna confiança a qui està al seu voltant.
ELS INICIS
A l’arxiu municipal del Masnou, he trobat un escrit de data 18 d’agost de 1967, dirigit
a la senyora Rita Terradas Estrada, que traduït al català textualment diu:
Em plau comunicar-li que la Comissió Municipal Permanent d’aquest Ajuntament, en sessió celebrada el dia 19 del passat mes de juny i d’acord amb la
seva petició formulada el dia 13 de maig últim, ha acordat accedir a la seva
sol·licitud d’autorització per la instal·lació d’una guarderia infantil per a nens
compresos en l’edat d’1 a 5 anys, en el carrer de J. Estrada, previ pagament dels
drets municipals corresponents, alta de llicència fiscal i complimentat tot el
relacionat amb aquesta matèria i que siguin de competència de les autoritats
superiors.
La llicència d’obertura d’establiment per l’exercici d’aquesta activitat, es va donar a la senyora Rita Terradas Estrada, el dia 7 d’octubre de 1967.
El dia 7 d’agost de 1967 s’obra la guarderia infantil Rita Terradas.
Un qüestionari del curs escolar 1982/83, que figura a l’arxiu municipal sobre el Jardí
d’Infància Rita Terradas, en la seva part principal, textualment diu:
Denominació: Jardí d’Infància Rita Terradas.
Propietat: Rita Terradas
Adreça: Josep Estrada, 27
Nom de la directora: Rita Terradas
Horari: de les 8 del matí fins a les 7 de la tarda.
M2 globals de les aules: 240
M2 de jardí: 800
Nombre d’alumnes:
1 any
Nois - Noies
9
10
152
2 anys
Nois - Noies
17
17
LLAR D’INFÀNCIA RITA TERRADAS (1967)
3 anys
Nois - Noies
19
16
4 anys
Nois - Noies
20
14
5 anys
Nois - Noies
4
6
Total nens: 69
Total nenes: 63
Nombre d’alumnes del Masnou: 124
Nombre d’alumnes d’altres localitats: 8
Nombre de responsables que té el centre: 12
Serveis complementaris: mitja pensió - transport
Mitjana diària d’alumnes comensals: 21
Mitjana diària d’alumnes transportats: 53
PROBLEMES EN ELS TRÀMITS D’AUTORITZACIÓ D’OBERTURA
L’any 1984 comencen a sorgir problemes envers les guarderies. Amb els traspassos, la
Generalitat es fa càrrec de les guarderies infantils i fa una revisió exhaustiva de les guarderies i es comprova que la de la Rita Terradas no havia fet la sol·licitud a la Delegació
Provincial de Sanitat, i per tant es trobava en una situació irregular.
El senyor Josep Azuara, alcalde del Masnou, fa les indagacions oportunes i el dia 15
de juny de 1984 envia tres cartes. Una dirigida al Dr. Ramírez que era la persona que
portava el tema de la guarderia de la Rita, tot demanant-li que prengui interès en el tema
i li sigui concedida l’autorització corresponent. La segona carta és per a la senyora Rita
Terradas, comunicant-li que s’ha de posar en contacte amb el Dr. Ramírez per solucionar els problemes burocràtics. I, finalment, la tercera carta va dirigida al senyor Pere Mercader, director general de Promoció de la Salut, que textualment diu:
Des de l’any 1967 està funcionant en aquesta vila una guarderia infantil, primera en el Masnou, a iniciativa de la senyora Rita Terradas. Sembla ser que en aquelles dates no calia fer la sol·licitud a la Delegació Provincial de Sanitat, i per tant
solament es va tramitar la normal obertura d’establiment en aquest Ajuntament.
No obstant això, fins aquest any no ha sabut que està d’una forma il·legal, i
per tant la seva situació actual fa que sigui preocupant, no solament per aquesta
persona, sinó també per la població del Masnou, ja que podria representar la no
continuïtat de la referida guarderia. Tant aquest Ajuntament com tota la població en general, vol i desitja que aquesta guarderia pugui ser legalitzada, ja que la
seva continuïtat és imprescindible.
He tramès una carta al Doctor Ramírez, de la qual adjunto fotocòpia, amb la
finalitat que li sigui concedida l’autorització corresponent com una guarderia ja
oberta, i no com una guarderia nova.
A aquest escrit es va adjuntar un informe del mateix Ajuntament que donava més força
a la petició, i que en la seva part més important textualment diu:
La senyora Rita Terradas va obrir la seva guarderia el mes d’agost de l’any 1967,
després d’haver obtingut de l’Ajuntament la preceptiva llicència d’activitats classificades.
Des d’un principi, la població va acollir aquesta iniciativa de molt bon grat,
tan per les atencions que es donen als infants per part de la senyora Terradas i el
LLAR D’INFÀNCIA RITA TERRADAS (1967)
153
seu personal com per la seva ubicació i instal·lacions. Un bonic jardí assolellat,
jocs, aules, material didàctic i recreatiu, transport... Anys després va establir el servei de menjador, amb el qual la guarderia amplia la seva funció eminentment
social en permetre a les mares que ho necessitessin dedicar-se a tasques fora de la
seva llar, en poder deixar llurs fills amb tota la confiança en la seguretat que estaven perfectament atesos.
També cal destacar que els nens reben una acurada preparació pel seu ingrés a
l’EGB, aportant-hi una sèrie d’experiències molt vàlides per aquesta nova etapa
una mica difícil en què el nen veu ampliar els seus horitzons.
Segons m’explica la mateixa Rita, va haver de fer algunes adaptacions i modificar els radis
dels alumnes per aules, tal com estava previst en les disposicions que en aquell moment
tenia previstes la Generalitat de Catalunya, i concretament el Departament de Promoció
de la Salut que és el que tenia la responsabilitat de totes les guarderies de Catalunya. Va
aconseguir l’autorització, faltaria més.
GUARDERIA LABORAL
El dia 10 de maig de 1990, l’alcalde del Masnou envia una carta al senyor Joaquim Carreras
Martí, director general de Seguretat Social del Departament de Treball, que textualment diu:
S’acompanya aquest escrit a la petició formulada pel jardí d’infància Rita Terradas d’aquesta vila, que demana li siguin traspassats els drets, que fins ara tenia la
guarderia laboral PAPUSA, del barri de la Mina del Poble Nou, amb la finalitat
de donar-li el màxim suport municipal.
És del tot beneficiós per una vila com la nostra de 18.040 habitants de dret,
que pogués comptar amb una guarderia laboral, per tal que els pares treballadors
puguin gaudir dels avantatges que ofereixen aquest tipus de guarderies.
Aquesta petició ha estat com a conseqüència d’una iniciativa municipal d’acord amb un moviment de sol·licituds de persones interessades en aquest tema.
Per tant, molt us agrairia que prenguéssiu el màxim d’interès en aquest
assumpte, per tal que pel proper curs escolar, el jardí d’infància Rita Terradas, fos
inclòs en aqueix Departament en una guarderia laboral [...].
El senyor Josep Azuara, alcalde del Masnou en aquells moments, es va assabentar que una
guarderia laboral del Poble Nou es tancava, possiblement per les obres on es construiria la
ciutat Olímpica. Va creure que seria bo que la guardaria de la Rita pogués aconseguir, per
al Masnou, ser aprovada com a guarderia laboral i poder acollir, així, infants als pares dels
quals els era difícil poder pagar la quota completa del cost mensual d’una guarderia. Van
mantenir una reunió i ella, per descomptat, va acceptar fer la petició corresponent, també
va entendre que seria bo per a la seva guarderia i per tant per al Masnou. Recordo que vaig
ajudar la Rita amb alguna documentació que precisava per l’expedient a presentar al
Departament de Treball. No li va ser fàcil, no es donaven així com així, però la Rita Terradas ho va aconseguir, es va aprovar que la seva guarderia fos una guarderia laboral.
Això comporta tenir un Consell Escolar i altres actuacions administratives com si fos
una escola pública. Però va valer la pena. Va ser i és una millora per al Masnou. L’assistent social de l’Ajuntament, quan té un problema d’escolarització d’algun infant per pro-
154
LLAR D’INFÀNCIA RITA TERRADAS (1967)
blemes econòmics, es posa en contacte amb la directora de la llar d’infants de la Rita per
tal que sigui escolaritzat degudament.
CURS 2008-09
La llar d’infants Rita Terrades té una capacitat autoritzada de 61 alumnes. Per aquest curs
té la següent matrícula i professorat.
Edat
Nom
De 0 a 1 any
De 1 a 2 anys
Els Cargols
8
Els Ànecs
13
Professorat de suport
Les Girafes
18
Professora de suport
Els Dofins
19
Professora de suport
Mª Paz Comino Valenzuela
Mª Dolors Rubio Conejero
De 2 a 3 anys
De 2 a 3 anys
Cuinera
Neteja
Alumnes
Professorat
Marta Barba Avilero
Anna Aragay Mayolas
Dolors Cortes Llorens
Jènnifer Mesa Trascastro
Marta Cortina Olivella
Mª Paz Gata Santiago
Mª Carme Ayán López
M’ha sorprès quan la Montserrat em comenta que la professora Anna Aragay i la cuinera Mª Paz Comino, porten a l’empresa 38 anys de serveis, però és que la professora de
suport Dolors Cortés fa 40 anys que està en aquest jardí d’infància, o sigui des del
començament. Em comenta que va ser la seva professora, quan de petita la seva mare la
portava al seu jardí d’infància. Tot un rècord. Això diu molt de l’empresa que va començar la Rita Terrades i que ara porta la seva filla, Montserrat Salvatella.
El Consell Escolar per aquest curs és el següent:
- Directora pedagògica i titular:
- Representats educadors:
- Representants dels pares:
- Representant serveis:
Montserrat Salvatella Terradas
Marta Barba Avilero
Anna Aragay Mayolas
Jordi Bover Salvadó
Clara Tiscar Castells
Ma Paz Comino Valenzuela
CANVI DE TITULARITAT
El dia 2 de desembre de 2002, s’aprova el canvi de titularitat de la llar d’infància Rita
Terradas. A la Rita li ha arribat l’hora de jubilar-se. Hi ha un canvi generacional. La seva
filla Montserrat Salvatella pren el relleu de la seva mare. Felicitats Rita, has complert amb
escreix la teva feina. Els teus exalumnes estic segur que es recordaran de tu al mateix
temps que els seus fills que també van deixar a la teva confiança.
No he demanat el projecte educatiu del centre, per copiar els objectius pedagògics principals que tenen establerts, tal com he fet en les altres escoles infantils, però de ben segur
que seran similars, ja que aquests objectius són semblants per a tots els jardins d’infància.
El Masnou, 2 de desembre de 2008.
LLAR D’INFÀNCIA RITA TERRADAS (1967)
155
156
HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX
ESCOLA BRESSOL EL PETIT VAILET (1999)
Des de la perspectiva de 0 a 3 anys, direm que la nostra tasca bàsicament és cuidar
i educar, no podem oblidar que l’educació d’un infant comença en el moment que neix.
Carme Duran
Avui, dia 12 de novembre de 2008, he visitat el centre d’educació infantil El Petit Vailet
del Masnou, situat al carrer de Ventura Gassol, núm. 29.
Està situat en una zona que feia anys que no hi passava i m’ha sorprès pel canvi urbanístic que hi ha hagut, un canvi positiu. Ha quedat una zona tranquil·la, on encara és
possible poder trobar aparcament. És un dia plujós i bastant fosc, potser no és un dia
indicat per fer una visita, però amb la Carme hem quedat per les deu del matí d’avui i
encara que plogui haig de complir amb el que hem quedat. Quan arribo a l’entrada del
col·legi encara hi ha un pare i una mare que porten els seus fills al centre.
La seva façana és la normal d’una torre de la mateixa zona, però els rètols que hi ha a
l’entrada i el que està a dalt de l’edifici, deixen molt clar que és un edifici dedicat a l’escola bressol Petit Vailet. Com que la porta està oberta perquè han entrat aquest pares,
entro al que és un petit pati que serveix de recepció d’entrada i sortida dels alumnes, i al
final a la dreta hi ha un porxo i ha sota la porta d’entrada. L’educadora que em veu queda
una mica sorpresa en veure que no porto cap criatura. Al preguntar-me que volia, li dic
que vull parlar amb la Carme Duran ja que hem quedat que ens veuríem avui. Em contesta que un moment i la va a buscar. No passa ni un minut que ja sento la Carme i al
moment surt a rebrem amb la seva rialla oberta, com sempre que em veu. Haig de dir
que amb la Carme ens uneix una bona amistat des de fa molts anys, que es va accentuar
encara més quan fèiem un bon teatre d’aficionats des del grup el GAT.
Es disculpa per no poder-me rebre en el seu despatx, però en aquells moments el tenia
ocupat per una de les seves professionals. Com que no sóc cap visita de compromís, ens instal·lem en una taula que hi ha als baixos i em convida a un cafè. Ens assentem, cada un amb
la seva tassa, i ens posem a parlar de la seva llar d’infants que és el que realment vull saber.
ESCOLA BRESSOL PETIT VAILET (1999)
157
El mateix que passa en un centre de primària, que a vegades en diem escola i d’altres
col·legi, els centres de 0 a 3 anys van començar dient-se guarderies, després llar d’infants
o parvulari, i finalment escola bressol, o com em diu la Carme, que el seu centre oficialment es diu centre d’educació infantil. Tota una sèrie de noms que ens porten a definir
el mateix, ja que la riquesa del nostre idioma és molt amplia i podem dir-ho amb diferents paraules.
Segons m’indica la Carme fa anys que va construir una llar d’infants al terme municipal d’Alella, encara que està molt a prop del Masnou més que del centre d’Alella. En
aquell edifici els seus pares regentaven un restaurant i quan van tancar el va transformar
en llar d’infants i li va posar el nom de Vailets. Encara el té. Com que aquesta torre no
era de propietat sinó que era llogada, va haver un moment que no tenia una seguretat
clara de poder continuar, per tant va entendre que havia d’assegurar la continuïtat del
centre i va comprar aquest edifici al Masnou. En aquest edifici estava situat l’antic hotel
Vilamar, que molta gent del Masnou recordarà.
La seva compra i reconstrucció, d’acord amb les normes establertes per la Generalitat,
van representar una inversió molt forta, però va valer la pena, té unes instal·lacions adequades pel servei que dóna. La seva capacitat és de 89 alumnes.
El setembre de 1999 es va inaugurar el Petit Vailet
Segons em diu la Carme, des del primer dia va tenir una molt bona acollida, oferia un
servei que hi mancava en la zona on està.
L’any 2001 van redactar el projecte educatiu del centre. A principis del passat mes
d’octubre, en van fer una revisió en què fonamenten l’organització anual a través d’objectius del pla anual i de les programacions de les aules. Tot això dins el marc legal de les
disposicions emeses per la Generalitat de Catalunya i per la LOGSE.
Segons aquest projecte, l’escola basa la seva acció educativa en els següents criteris:
- L’escola admet la diversitat de ritmes evolutius i de capacitats intel·lectuals de cada
nen/a.
- L’escola potencia l’activitat de l’alumne.
- L’escola té en compte les necessitats de cada alumne segons l’edat.
- L’escola fonamenta el treball globalitzat, mitjançant els centre d’interès.
- L’escola dóna tanta importància a la relació educativa com a l’adquisició de tècniques i de continguts bàsics.
- L’escola fonamenta l’activitat i la iniciativa.
- L’escola atén les diferències individuals de cada nen/a.
- L’escola prepara per als futurs aprenentatges de parvulari.
També hi ha un apartat dels objectius pedagògics que s’han d’assolir i dels quals en relaciono uns quants:
- Potencia la integració del nen/a a la llar d’infants.
- Procurar que el nen progressi en el coneixement del seu cos, dominant l’equilibri i
la coordinació dels seus moviments.
- Potenciar la seva seguretat afectiva i emocional, corresponent al seu moment maduratiu.
- Inculcar uns hàbits i normes que els portin cap una a autonomia personal.
158
ESCOLA BRESSOL PETIT VAILET (1999)
- Que els nens/es s’acostumin a conviure amb els companys de la classe, a respectarlos i acceptar-los.
- Procurar que el nen/a domini i progressi en la seva orientació en l’espai i el temps.
- Afavorir la individualitat de l’infant mitjançant l’observació sistemàtica de les seves
peculiaritats.
Els serveis que dóna són: anglès a càrrec d’una professora especialitzada i el servei de menjador amb una cuinera del mateix centre.
En aquest curs 2008-09 té els següents alumnes:
- De 0 a 1 any
1 aula
8 alumnes
- De 1 a 2 anys
3 aules
33 alumnes
- De 2 a 3 anys
2 aules
40 alumnes
Pel que fa al professorat, per aquest curs és el següent:
- Mònica Campano
Mestre d’educació infantil
Aula de 2 a 3 anys
- Loreto Elustondo
Mestre d’educació infantil
Aula de 2 a 3 anys
- Ma Josefa Barrada
Auxiliar de suport
Aula de 2 a 3 anys
- Carme Duran Mas
Auxiliar de suport
Aula de 2 a 3 anys
- Andrea Solana S.
Auxiliar de suport
Aula d’1 a 2 anys
- Rebeca Casallachs Mirosa Tècnica esp. llars d’infants
Aula d’1 a 2 anys
- Mireia Garcia Barragan
Tècnica esp. llars d’infants
Aula d’1 a 2 anys
- Rosa Ma Pareras Bassas
Tutora
Aula d’1 a 2 anys
- Carme Valverde
Tècnica esp. Llars d’infants
Aula de 0 a 1 any
- Lourdes Sanchez
Psicòloga a temps parcial
- Gemma Pujol Fàbregas
Mestre d’anglès a temps parcial
- Jordi Carrillo
Doctor a temps parcial
- Carme Duran Mas
Directora del centre
Parlar amb la Carme Duran sempre és un plaer. És una dona bàsicament emprenedora,
ho ha demostrat amb les dues llars d’infants que ha creat, encara que no li agrada la burocràcia dels papers, l’atabalen, però sap molt bé què és el que vol i ho aconsegueix per l’esforç, pel coratge i també per l’entusiasme que posa per arribar a la fita que vol. També es
nota que les criatures són el seu punt flac, la seva dèria. Sap molt bé com cal tenir cura
de cada infant. Felicitats Carme, per ser com ets.
El Masnou, 17 de novembre de 2008.
ESCOLA BRESSOL PETIT VAILET (1999)
159
ESCOLA D’INFANTS BAMBI (2001)
A l’escola hem de posar a l’abast dels nens les situacions i la motivació necessàries per fer
que, portats per la seva pròpia curiositat, descobreixin i gaudeixin del món que els envolta.
Teresa Ma Muela
Avui, dia 19 de novembre de 2008, visito l’escola d’infants Bambi de la nostra vila, que
està situada al carrer de Jaume I, 29.
Aquest tram de carrer, ho recordo perfectament, quan jo era petit i després jovenet,
era un tram eminentment d’estiueig. Famílies molt conegudes que tenien la seva propietat en unes cases la majoria de les quals van ser construïdes de fa més d’un segle, cases
unifamiliars precioses, que estaven habitades per famílies que venien cada any de Barcelona a passar l’estiu al Masnou. Famílies molt conegudes pels masnovins de la zona. Els
dèiem els senyors, encara que una vegada els coneixies era gent senzilla, oberta i sense pretensions per diferències socials, encara que sí ho eren. Jo els coneixia i en aquesta casa on
hi ha aquesta escola d’infants hi vivia la família Masiques, un matrimoni molt estimat.
La directora de l’escola, senyora Teresa Ma Muela, em rep a l’entrada i em fa passar al
despatx, ens assentem i li explico el contingut que vull donar el llibre que estic escrivint i
comencem a parlar de l’edifici: en certa manera tinc curiositat de saber les adaptacions que
s’han fet. M’explica que van comprar la finca i que a l’hora de fer les obres d’adaptació van
tenir problemes per ser aquesta finca catalogada arquitectònicament, i per tant l’Ajuntament els va demanar un estudi informatiu molt detallat de les obres que s’havien de fer per
no malmetre l’interior de l’edifici. Així ho van fer i, segons m’explica la directora, van fer
un mínim d’obres ja que l’amplitud de les sales ja era adequada per al que necessitaven.
La Teresa Maria m’explica que, amb aquesta, tenen quatre escoles d’infants. La primera que van obrir va ser l’any 1972 a Badalona, l’any 1974 a Sant Adrià del Besòs i una
altra a Vilassar de Mar que ja té vint anys d’antiguitat. Totes aquestes escoles d’infants
porten el mateix nom, Bambi. Per tant, tenen una experiència àmplia en el tracte amb
els infants.
ESCOLA D’INFANTS BAMBI (2001)
161
La compra i l’adaptació d’aquesta finca, d’acord amb les normes establertes per la Generalitat, van ser una inversió molt forta, sense tenir una seguretat de saber si aniria tot bé
per poder recuperar-la. La seva capacitat és de 61 alumnes.
El setembre de 2001 es va inaugurar l’escola d’infants Bambi
Disposa, igual que qualsevol altre centre, d’un projecte educatiu que dóna a conèixer l’activitat educativa que portaran a terme des de l’edifici que els serveix d’escola. Aquest edifici consta de despatx; cuina; una classe d’usos múltiples i menjador; un pati i una eixida; una classe de nadons amb espais diferenciats pel joc, la son i el canvi de bolquers; una
classe d’un a dos anys, amb bany exclusiu a la classe; dos classes de dos a tres anys, amb
espais pel joc i el descans, i un gimnàs equipat per realitzar activitats de psicomotricitat
infantil.
Els objectius pedagògics que volen aconseguir també queden definits en aquest projecte. Segons diu, l’infant de 0 a 3 anys es troba en un període de grans adquisicions i
aprenentatges socials. A aquesta edat adquireixen una consciència progressiva del seu cos
i del seu propi jo, per això cal donar importància rellevant a aquesta etapa educativa. És
per això que les diferents àrees que treballen al llarg del curs són les següents:
- Descoberta d’un mateix.
- Descoberta de l’entorn natural i social.
- Intercomunicació i llenguatges: llenguatge verbal, llenguatge musical, llenguatge
plàstic i llenguatge matemàtic.
Dels objectius per als infants d’1 a 2 anys, que figuren en el projecte, en relaciono els
següents:
Esquema corporal:
- Conèixer les parts del propi cos.
- Anomenar les parts principals del propi cos.
Motricitat:
- Controlar progressivament l’equilibri en diferents posicions.
- Manipular la pilota en marxa.
- Enganxar i desenganxar gomets grossos.
- Pintar amb els dits.
Llenguatge:
- Utilitzar paraules.
- Utilitzar frases de dues paraules.
- Reconèixer sons i sorolls familiars
- Reconèixer melodies senzilles.
- Reconèixer imatges conegudes tant en fotografia com en dibuix.
Dels objectius per als infants de 2 a 3 anys que figuren en el projecte, en relaciono els
següents:
Primer trimestre:
- Iniciar-se en algunes normes de convivència del grup escolar. Entrar i sortir amb
ordre de la classe.
- Escoltar, imitar o reproduir les cançons i dites del trimestre.
162
ESCOLA D’INFANTS BAMBI (2001)
- Raspallar-se les dents, beure sol amb el got i començar a menjar sol.
- Tenir cura de les joguines i dels seus objectes personals. Conèixer el colors. Respectar la natura. Tirar els papers a la paperera.
Segon trimestre:
- Esforçar-se per parlar sense cridar.
- Entrar i sortir amb ordre de la classe.
- Fer servir el mocador per mocar-se
- Identificar el canvi d’estació: hivern - primavera.
- Gaudir de les activitats individuals.
- Participar activament quan la mestra explica un conte.
- Comprendre i assimilar el vocabulari presentat a les unitats de treball.
Tercer trimestre:
- Respectar les normes de convivència.
- Netejar-se les mans i la cara quan estan brutes.
- Menjar i beure correctament.
- Identificar el canvi d’estació: primavera - estiu.
- Desar i ordenar els objectes utilitzats.
CURS 2008-09
De 12 mesos a 18 mesos
De 18 mesos a 24 mesos
Mestre de suport:
De 24 mesos a 30 mesos
De 30 mesos a 36 mesos
Mestre de suport:
Logopeda:
Cuiner:
Directora:
10 nens
12 nens
19 nens
20 nens
Gisela Cucala López
Verònica Garcia Fernàndez
Teresa Ma Muela Martin
Abigail López Murillo
Judith Vasco Esteban
Eva Camacho Alemany
Teresa Ma Martin
Corrado Ortu
Teresa Ma Muela Martin
Sempre és agradable visitar una escola infantil. Els infants quan et veuen es pensen que
també formes part de l’escola i et miren sorpresos perquè la teva cara és nova per a ells.
El Masnou, 24 de novembre de 2008.
ESCOLA D’INFANTS BAMBI (2001)
163
ESCOLA BRESSOL SOL SOLET (2005)
Per nosaltres l’educació consisteix a guiar els nens i nenes en la construcció del seu propi
coneixement i desenvolupament, posant al seu abast un seguit d’activitats, materials i experiències. Pretenem obrir els seus ulls envers el món proper i les seves capacitats dins un
entorn de seguretat, afecte i respecte.
Equip Educatiu de l’escola bressol municipal Sol Solet
Avui, dia 20 de novembre de 2008, he visitat l’escola bressol municipal anomenada Sol
Solet, situada al carrer de Pere Genové, 9-11.
Està situada en una zona molt tranquil·la, és un carrer on hi ha molt poc trànsit rodat.
La seva construcció és molt moderna, quasi diria agosarada pel que estem acostumats a
veure al Masnou. M’acosto a la porta, em veuen a venir, demano per la Dolors Oliveras,
m’obren la porta i em deixen entrar al recinte del pati, enmig queda l’edifici. Entro a l’edifici on hi ha una entrada àmplia que també pot servir com a pati els dies de pluja o de
molt de fred. Tot seguit hi ha un despatx i m’atenen, molt interessades, l’Alba i la Beth,
ja que la Dolors està en una classe.
Els explico qui sóc i el llibre que estic escrivint. Una vegada assabentades comencem
a parlar del Sol Solet. Són quatre noies, la Dolors Oliveras, la Beth Jordà, l’Alba Hernàndez i la Nati Herrador, que van formar la cooperativa Peix Peixet i que es van presentar i
guanyar el concurs que l’Ajuntament del Masnou va aprovar i publicar, per fer-se càrrec
del funcionament d’aquesta escola bressol, per la qual cosa tenen una concessió que els
permet organitzar i ocupar-se de tot el treball que representa una escola bressol. Per la
qual cosa totes elles tenen la mateixa responsabilitat i gestionen conjuntament el funcionament del centre.
INICIS
D’acord amb el que especificava l’Ordre 304/2003, de 2 de juliol de 2003, l’Ajuntament
del Masnou va demanar a la Generalitat de Catalunya una subvenció per la creació d’una
ESCOLA BRESSOL SOL SOLET (2005)
165
escola bressol pel primer cicle d’educació infantil com a centre de titularitat municipal.
Era el principi de la creació d’una escola bressol municipal. Aquesta petició és aprovada
pel director general de Centres Docents, segons Resolució de 10 de març de 2004, amb
l’atorgament provisional d’una subvenció per un import màxim de 76.875 euros per portar a terme les obres de construcció d’una llar d’infants al Masnou, la qual constarà de
tres unitats i de quaranta-una places escolars.
En la petició hi figura una memòria que justifica que socialment és necessària la creació d’una escola bressol, i que textualment diu:
L’atenció als infants constitueix una obligació ineludible de la societat i, en particular, dels poders públics.
El Masnou és una ciutat amb gairebé 21.500 habitants que no compta amb
cap escola bressol pública. Actualment existeixen tres escoles infantils privades
legalment constituïdes.
Les escoles infantils són competència de les administracions públiques.
Actualment el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
està dedicant els seus esforços i les seves prioritats als nivells de l’ensenyament
obligatori i, malgrat que en un principi s’havia compromès a assumir l’educació infantil en un futur proper, aquesta possibilitat resta actualment fora de
tota versemblança ja que la realitat és que subvenciona anualment a les escoles
infantils (cicle 0-3) amb un percentatge econòmic en relació a les places ocupades i, d’altra banda, també concedeix subvencions per a la creació i consolidació de noves places.
Segons les dades oficials que consten al padró municipal d’habitants de l’Ajuntament del Masnou, fins el 31/12/2003 hi havia un total de 323 infants menors
de tres anys. Durant el curs 2003/04 el nombre de nenes i nens entre 0 i 3 anys
escolaritzats en llars d’infants degudament autoritzades és de 211.
Tenint en compte les dades expressades, és perfectament raonable que una
nova escola bressol, amb capacitat per a 41 infants menors de 3 anys satisfarà, parcialment, la necessitat de l’oferta pública del municipi.
De l’exposat fins ara es desprenen diverses raons que justifiquen la creació de
l’escola bressol municipal:
a. La voluntat d’assumir una tasca de suplència en aquest nivell educatiu no
obligatori, ja que l’administració educativa competent pot trigar molt en fer-se’n
càrrec.
b. La necessitat social de les famílies treballadores, reflectida en les contínues
demandes de creació de places que rep i ha rebut l’Ajuntament del Masnou des
de fa anys.
c. La necessitat d’oferir un servei de qualitat, amb garantia de continuïtat i
amb opcions a ajuts públics de la Generalitat de Catalunya.
d. La mateixa població de la ciutat, que es pot considerar actualment en expansió, assegura un potencial prou ampli de persones que poden utilitzar el servei.
Per aquestes raons, resta plenament justificant, des del punt de vista social, l’establiment d’una escola bressol municipal, d’acord amb les determinacions del
projecte d’establiment i del reglament del servei, per tal d’oferir a la ciutat un servei públic de qualitat.
166
ESCOLA BRESSOL SOL SOLET (2005)
En data 27 d’abril de 2004 la tinent d’alcalde delegada de Cultura i Educació, senyora
Carme Giol, envia una carta als pares d’infants del Masnou, en la qual els fa saber que
l’inici de l’escola bressol pública del Masnou es preveu que sigui pel mes de gener de 2005
i que aquesta estarà ubicada en el carrer de Pere Genové. Les places que es posaran a disposició del poble seran les següents:
- Infants nascuts l’any 2004:
8 places
- Infants nascuts l’any 2003:
13 places
- Infants nascuts l’any 2002:
20 places.
El nombre de sol·licituds va ser superior al nombre de places disponibles i, per tant, el
dia 26 de maig de 2004, es va fer a l’Ajuntament el sorteig públic per trencar l’empat d’acord amb les llistes de no adjudicats per cada una de les unitats. El resultat era el següent:
Nenes de 4 mesos a 1 any: amb un total de 8 places, de les quals 3 ja van quedar atorgades d’acord amb la documentació presentada, per tant es fa el sorteig de les 5 restants.
Nens d’1 a 2 anys: amb un total de 13 places, de les quals 11 ja van quedar atorgades
d’acord amb la documentació presentada, per tant es fa sorteig de les 2 restants.
Nens de 2 a 3 anys: amb un total de 20 places, de les quals 9 ja van quedar atorgades
d’acord amb la documentació presentada, per tant es fa sorteig de les 11 places restants.
El dia 11 de setembre de 2004, es realitza un acte protocol·lari de col·locació de la primera pedra de la que serà la primera escola bressol municipal, la qual conté un cilindre
que s’introdueix amb un document, signat per les autoritats, que conté les portades dels
diaris i monedes de curs legal, així com un xumet com a element representatiu dels nens
i nenes que gaudiran d’aquest equipament.
El pressupost del projecte d’aquesta escola bressol va ser la següent:
- Projecte d’urbanització
236.866,30 euros
- Projecte d’edificació
341.089,02 euros
- Direcció de les obres
5.849,88 euros
TOTAL
583.804,20 euros
En el Diari Oficial de la Generalitat de data 6 d’octubre de 2004, es publica un edicte de
l’Ajuntament del Masnou en què es sotmet a informació pública el Reglament del servei
públic de l’escola bressol municipal. No es va presentar cap reclamació, per tant va quedar aprovat.
En sessió celebrada per la Junta de Govern Local, el dia 18 de novembre de 2004, es
va adjudicar la concessió de la gestió de l’escola bressol. Els acords que es van prendre textualment diuen:
1. Declarar vàlid l’acte de licitació.
2. Adjudicar el contracte de la gestió indirecta, mitjançant concessió, del servei
públic municipal de l’escola bressol, per prestar l’educació preescolar de nens i
nenes de 0 a 3 anys a l’empresa Peix Peixet, SCCL, pel preu de 88.316,17 euros
(IVA inclòs), amb ple sotmetiment als plecs de clàusules particulars, aprovats per
la Junta de Govern Local en data 30 de setembre de 2004 i de la documentació
ESCOLA BRESSOL SOL SOLET (2005)
167
presentada pel licitador; i amb càrrec de la partida pressupostària de l’exercici
2005.
3. Notificar a l’adjudicatari dins del termini de deu dies el present acord i que se’l
requereixi perquè dins dels quinze dies, comptats dels del següent al que se li notifiqui l’adjudicació, presenti el document que acrediti haver constituït la garantia
definitiva i se’l cridi perquè concorri a formalitzar el contracte de document administratiu dins del termini de trenta dies a comptar des del següent al de la notificació de l’adjudicació.
4. Notificar la resolució als participants en la licitació i retornar les garanties provisionals dipositades.
El dia 23 de desembre de 2004, es va firmar el contracte amb l’empresa Peix Peixet.
L’escola bressol Sol Solet comença a funcionar el gener de 2005
TRETS D’IDENTITAT DE L’ESCOLA BRESSOL
Escola oberta
- Des de l’escola considerem la relació amb els pares com un aspecte bàsic per tal d’afavorir el desenvolupament dels infants, és important que hi hagi un intercanvi
pares/mares-educadors/educadores ja que d’aquesta manera es garanteix l’educació
compartida entre casa i escola, per aquest motiu, poden portar els nens i nenes fins
a la porta de la seva aula i mantenir així un contacte directe amb l’educador/a.
- Escola oberta perquè animem els pares i mares a participar amb nosaltres del fet
educatiu mitjançant el Consell de Participació, amb la possibilitat de col·laborar en
festes i activitats que es realitzen al llarg del curs i donant la possibilitat a qualsevol
pare o mare de fer alguna activitat a l’aula del seu fill o filla relacionada amb la seva
feina o afició i que sigui enriquidora per als infants.
Ambient de consens
- La gestió de l’escola bressol Sol Solet la porta una cooperativa, per tant, totes les
decisions són fruit del debat i del consens. Entre tots decidim què, com i quan. Per
aquest motiu, tota l’escola segueix una mateixa línia de funcionament, adaptada a
cada franja d’edat.
Relació entre els grups
- Intentem fomentar la relació entre els nens i nenes de diferents edats en diversos
moments: al pati, compartint activitats, espais i festes, i aprofitant sovint l’espai de
la sala d’usos múltiples. D’aquesta manera es produeixen relacions de respecte,
ajuda i situacions motivadores tant per als petits com per als grans.
- Treballem una coeducació que no es limiti al fet d’ajuntar nens i nenes, sinó potenciant activitats sense fer diferenciació de sexes ni de rols preestablerts.
- És important que la comunitat escolar aprengui a conviure amb els altres sense fer
discriminacions socials, educant en el respecte.
Aprenem descobrint
- Volem que sigui una escola on els aprenentatges s’adquireixin d’una manera lúdica,
168
ESCOLA BRESSOL SOL SOLET (2005)
manipulativa, amb l’experimentació i el descobriment. Per aquest motiu, intentem
donar eines i activitats que fomentin el raonament, perquè siguin els mateixos
infants els que arribin a algunes conclusions.
La importància de la llengua
- El vocabulari també és una prioritat i les parets de l’escola tenen racons de cançons,
imatges amb la paraula que li correspon, dibuixos dels temes que tractem, murals...
D’aquesta manera motivem el llenguatge i la comunicació.
Treballem en xarxa
- Des de l’escola bressol treballem en xarxa amb altres entitats com l’Ajuntament, el
centre de recursos, el CDIAP... Això ens permet optimitzar els recursos i portar a
terme accions coordinades que afavoriran el desenvolupament de la tasca educativa.
CURS 2008-09
Per aquest curs 2008-09 hi ha matriculats els següents infants:
Edat
Alumnes
De 0 a 1 any
De 1 a 2 anys
8
13
De 2 a 3 anys
20
Tutora
Alba Hernàndez Pol
Nati Herrador Rodríguez
Suport: Núria Bravo Reixachs
Beth Jordà Rafart
Dolors Oliveras Giralt
Ha estat una visita molt agradable i també ha estat un plaer poder parlar amb aquestes
quatre persones que són les responsables del funcionament del Sol Solet, sense oblidar els
infants que ens han envoltat en el pati que tenen al davant de l’escola, mentre ens fèiem
una fotografia com a record d’aquest dia. Felicitats, esteu fent una gran labor.
El Masnou, 9 de desembre de 2008.
ESCOLA BRESSOL SOL SOLET (2005)
169
COL·LEGIS QUE HI HA ACTUALMENT
AL MASNOU
Col·legi Ocata (1840)
.........................................................
Col·legi la Immaculada de les Escolàpies (1852)
173
........................
229
............................................
245
Escola Bergantí (1968)
.......................................................
259
Institut Maremar (1969)
......................................................
275
Col·legi Sagrada Família (1914)
Institut Mediterrània (1977)
..................................................
309
................................................
335
...................................................
363
Col·legi Rosa Sensat (1978)
Col·legi Lluís Millet (1978)
Col·legi Ferrer i Guàrdia (1982)
.............................................
Col·legi Salvador Espriu - Marinada (1988)
..............................
393
413
COL·LEGI OCATA (1840)
Com a professora no solament lluito per a la instrucció, com a conjunt de coneixements,
sinó per l’educació integral que inclou la instrucció i tots els altres aspectes de la formació
que vull aconseguir per als meus alumnes.
M. Dolores Garrido
L’educació té dues vessants, una de creixement individual on s’ha d’ajudar el nen/a a descobrir els propis potencials i els propis límits, i una altra de creixement social on ajudar-los a
descobrir els altres i que aprenguin a relacionar-se plena i feliçment com a éssers socials.
Rosa Cuella
Educar és potenciar i fer conscient la persona, perquè desenvolupi totes les seves capacitats
emocionals, intel·lectuals i socials, per aconseguir viure amb maduresa, fent possible l’equilibri entre llibertat i adaptació, i entre responsabilitat i felicitat. El més important en la construcció de l’educació són els «fonaments» i per això el primer i més important agent de l’educació és la família.
Maria Assumpta Roca
VISITA AL COL·LEGI OCATA
El dia 23 de juny de 2008, d’acord amb la directora del col·legi Ocata, la senyora Rosa
Cuella, em vaig presentar al referit col·legi per parlar del llibre que estava escrivint
sobre l’ensenyament al Masnou i en particular de la història de les mítiques «Escuelas
Nacionales», també popularment denominat el «Comu», ja que al principi va ser Escola Comunal, després Escola Nacional, posteriorment el Col·legi Mixt Ocata, i actualment el Col·legi Ocata. Tot un reguitzell de noms, que representen una història de més
de 160 anys al Masnou.
Després del que he escrit d’aquest col·legi, conèixer els seus inicis de fa dos segles,
saber que el cost de l’actual construcció va ser pagada íntegrament pel poble del Masnou
i tota la història que ha viscut i els canvis que ha sofert durant els últims 40 anys, em
mereix un gran respecte, admiro la seva enteresa i la seva dignitat. Miro la seva noble façana detingudament i és com si tractés de desafiar qualsevol que la vulgui tocar. És magnífica, solemne, és la façana més bonica de qualsevol dels col·legis del Masnou, i ella ho sap,
se’n dóna compte i es posa altiva, orgullosa, presumida, superba i ufanosa.
Avui el pati i totes les instal·lacions estan en silenci, no hi ha alumnes, han començat
les vacances d’estiu i arriba l’hora de la tranquil·litat, l’hora del descans. Pujo les escales
del col·legi, unes escales solemnes per un edifici noble, però potser no són les més adequades per a un col·legi. Quan arribo a l’altura dels patis, els ulls se me’n van al pati de
la dreta, on abans del 1970 era el pati destinat per a nens. Jo havia vingut a aquest col·legi
durant uns quatre anys aproximadament, i aquest pati el coneixia perfectament bé. La
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
173
palmera que està a un costat del pati i que deu ser centenària, recordo que moltes vegades ens assentàvem al seu voltant amb el mestre de torn, i parlàvem de coses, concretament no recordo de quines, però sí que havíem tingut xerrades, suposo que interessants
per l’edat i l’època. També recordo que entràvem i sortíem per la porta lateral, ara tancada, i que quan sortíem al pati al migdia, havíem de cantar el Cara al sol davant la bandera espanyola que posava el mestre a la façana de la part frontal del col·legi.
Arribo a la part de dalt, al replà de l’entrada del col·legi. Encara recordo que quan era
petit hi havia instal·lada la «Falange Española», on feien activitats per als nois que estaven afiliats a ells, els que no ho estàvem no hi podíem entrar.
Si bé la façana ja he dit que és molt maca, té la seva categoria, una vegada entres
dins la cosa canvia, notes que la seva estructura és antiga, no és la que es fa actualment,
es nota el pas dels anys. Algun dia la Generalitat haurà d’afrontar unes obres de rehabilitació interior, per adaptar el col·legi a les exigències actuals d’espais comuns per a
mestres i alumnes i espais acceptables per a l’ensenyament de crèdits concrets com pot
ser la música. Tot vindrà. El col·legi Ocata continuarà ferm en el seu lloc, donant el
servei pel qual fa més d’un segle va ser construït per l’Ajuntament del Masnou, d’una
forma valenta i decidida.
Vaig entrar i vaig demanar per la directora, la senyora Rosa Cuella, que ja m’estava
esperant juntament amb una mestre que fa molts anys que exerceix en aquest col·legi, la
senyora Ma Dolores Garrido González. Els vaig explicar el contingut del llibre que estic
fent i vam recordar diferents etapes del col·legi Ocata i vam mantenir un canvi d’impressions. La reunió va ser molt agradable, va valer la pena. Vaig marxar satisfet, content d’haver saludat i parlat amb unes grans professionals de l’ensenyament. Gràcies.
INICIS DE L’ENSENYAMENT AL MASNOU
El dia 16 d’agost de 1825, el Rei Ferran VII emet una real provisió, mitjançant la qual
es faculta a Sant Pere del Masnou poder establir un batlle i un Ajuntament totalment
independent de Sant Martí de Teià, per tant, des d’aquest moment el Masnou té categoria de poble. Posteriorment i sobre l’any 1850 queda annexada una part d’Alella, quedant
el seu terme municipal tal com és ara.
Els principis van ser durs, però pel que fa en matèria educativa es podria dir que hi
havia un gran interès de l’Ajuntament de donar formació als seus infants, el que va comportar que superessin, en aquesta matèria, a altres poblacions que feia molts més anys que
estaven establertes. Encara que s’ha de dir que no solament era l’Ajuntament qui tenia
aquest interès, sinó també diversos veïns que tenien possibilitats econòmiques i que eren
persones preocupades per la formació dels seus fills, tenint en compte que alguns d’ells,
per ser marins, havien d’abandonar la seva família durant llargues temporades en el mar.
LA PRIMERA COMISSIÓ LOCAL D’INSTRUCCIÓ PRIMÀRIA
El dia 15 d’octubre de 1838, segons acta trobada en l’arxiu municipal, es van reunir a la
casa comuna del poble del Masnou els regidors Miguel Rosell, Francisco Marfà i Pedro
Millet, acompanyats del Síndic Francisco Viladevall, per procedir a l’elecció dels indivi-
174
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
dus que havien de composar la primera comissió local d’instrucció primària del Masnou,
d’acord amb l’article 31.7 de la Llei 21 de juliol de 1838. Aquesta comissió va quedar
formada per les següents persones:
- Jaime Maristany, alcalde 2n - president
- Francisco Marfà, regidor 4t
- Julian Maresma, rector del Masnou
- Isidro Maristany Isern, patró i capitalista
- Bunaventura Feu, secretari de l’Ajuntament
El dia 20 d’octubre de 1838, es va enviar al Cap Superior Polític de la província còpia de
l’acta de nomenament d’aquesta comissió.
ESTADÍSTICA DE LES ESCOLES AL MASNOU
El dia 18 de desembre de 1838, l’Ajuntament comunica a la Comissió Principal d’Instrucció Pública de la província de Barcelona, el nombre d’escoles existents en aquest
municipi. Aquest escrit textualment diu:
La Comisión Local de instrucción primaria de este pueblo acompaña a V.S. el
estado en el que se demuestra con claridad el número de escuelas de primeras
letras que hay en este pueblo, las de niñas y demás establecimientos que hay en el
mismo, todo con arreglo al modelo que se sirvió estampar en su circular de 20 de
Octubre último insertado en el Boletín Oficial nº 134.
En este pueblo existen cuatro escuelas particulares de 1ª educación y aunque
concurran a ellas 241 niños, quedan todavía abandonados más de 100 otros, de
los que no pueden concurrir por falta de medios con que atender al pago de las
retribuciones mensuales que exigen los maestros. La falta de local hace abstener
por ahora esta comisión, proponer el establecimiento de una escuela pública en
la cual podrían concurrir los niños pobres sin pagar retribución, con la asignación de 4.100 reales vellón que están señalados de los propios para el maestro y
las retribuciones de los pudientes. Esta comisión no lo dejará de la mano hasta
que así se haya verificado.
Els quatre col·legis per a nens estaven regentats pels mestres senyors Pedro Miguel Fabregà, Martin Rusiñol, Pedro Baltà i Juan Duran Sala. El resultat de relacions donades per
aquests mestres dels 241 nens escolaritzats va ser el següent:
Mestre
Sap llegir
Escriure
Comptar
Sil·labari
Total
M. Rusiñol
J. Duran
P. Baltà
M. Fabregà
16
13
9
16
14
24
20
10
18
7
14
2
16
22
24
16
64
66
67
44
TOTAL
54
68
41
78
241
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
175
En aquesta relació hi figura una nota que diu que tots els mestres estan examinats, tres
d’ells amb el seu corresponent títol i el quart amb el certificat d’examen. També parla dels
llibres que fan servir en la qual figura el títol i l’editor. El que sí queda molt clar és que
l’any 1848 no hi ha cap col·legi per a nenes.
INICI DEL PRIMER COL·LEGI COMUNAL PER A NENS
En reunió celebrada per l’Ajuntament el dia 21 d’agost de 1839, l’alcalde senyor Pedro
Antonio Maristany fa una proposta que en la seva part principal textualment diu:
[...] no habiendo un maestro costeado por los fondos públicos para la enseñanza primaria de la juventud de este pueblo, y atendida su necesidad y las consideraciones
que se merecen los niños pobres para desterrar la vagancia y cimentar la ilustración;
y con presencia de lo dispuesto en la Real Orden de primero de Enero de este año,
plan de instrucción primaria y del reglamento provisional de la misma, se tuviese
acuerdo general para deliberar este interesante asunto […] creía oportuno se convocase a todos los vecinos de la población al objeto de asegurar los fondos necesarios
para la planificación y sostenimiento de la escuela que se trate de establecer […]
señalando el domingo próximo, día veinte y cinco del actual a les 10 horas de la
mañana en una de las salas de la casa rectoral por falta de local común.
A aquesta reunió i segons l’acta que es va escriure, hi van estar presents, a part de l’Ajuntament, els membres de la comissió local d’instrucció de primària del Masnou i 51 veïns
interessats en la proposta de l’alcaldia, i alguns portaven poders d’altres persones que estaven fora del Masnou. En aquesta reunió es va llegir les disposicions referides a la possibilitat de creació d’una escola comuna, i el reglament provisional per al seu funcionament.
Es va acordar 16 punts, dels quals cal destacar que la plaça de mestre tindria una dotació
de 4.100 reals de velló; l’Ajuntament, la comissió local d’instrucció i altres hauran de
assenyalar les retribucions que hauran de pagar els alumnes al mestre per classes i dins les
seves possibilitats; el lloguer i el material de la nova escola es pagarien dels fons comunals
i l’elecció del mestre es faria per oposició pública amb la finalitat de poder elegir la persona més indicada pels seus coneixements i la seva vàlua professional; els nens de 5 a 12
anys tindrien dret a assistir a l’escola hi hauran de pagar al mestre tres reals de velló els de
primera classe, sis els de segona i nou els de tercera i si algú d’ells fos morós, l’alcalde l’obligaria; no obstant això, no es podrà exigir cap quantitat als nens de pares pobres qualificats com a tal per l’Ajuntament.
En aquells moments a Espanya la moneda que es feia servir era els reals de velló. No és
fins a l’any 1868 quan queda establerta la pesseta que es converteix en moneda de curs legal
i que durarà fins a l’any 2002, a partir d’aquesta data la moneda que s’estableix serà l’euro.
També s’estableixen les condicions que haurà de tenir el nou mestre. Quant a les
ensenyances s’haurà de complir el que preveu el Reglament Provincial de 1838 que diu
« [...] i a més a més s’ensenyarà a sumar, restar, multiplicar i dividir, àlgebra, trencats literals, elevació de potències, extracció d’arrels dels monomis i equacions determinades de
primer grau». Una altra condició és que si la matrícula passa de 100 alumnes, el mestre
s’haurà de fer càrrec del pagament d’un ajudant.
176
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
L’Ajuntament i la Comissió Local demostren en tot moment un interès per aquest
tema i procuren establir unes bases per afavorir el funcionament d’aquesta nova escola. També es comprometen a facilitar els locals i el material de l’escola i habitació per
al mestre. D’aquesta manera es convoquen oposicions a les quals es presenten els senyors Benito Gimpera, de Barcelona, i Mariano Forcada, del barri de Gràcia, de Barcelona també.
En data 9 de desembre de 1939 va ser elegit per unanimitat el mestre senyor Mariano Forcada per haver demostrat una millor preparació i millor disposició per tractar els
mètodes d’ensenyament.
El dia 30 de novembre de 1839, l’Ajuntament Constitucional del Masnou va acordar
i contractar amb els senyors Ramon de Bacardí i Mariano Vidal, veïns de Barcelona, síndics dels creditors del difunt Agustin Botey, el lloguer de la casa número 13 del carrer del
Correu, excepte la quadre de llevant, per tal que servís per escola de primera ensenyança
i habitació per al mestre. El preu del lloguer va ser de 1.600 reals de velló anuals. Aquest
contracte començar a comptar a partir del dia 1 de gener de 1840.
El primer col·legi comunal per a nens que va tenir el Masnou, va començar el primer
de gener de l’any 1840.
El nou mestre i el primer que va tenir aquest col·legi, senyor Mariano Forcada, va presentar a l’Ajuntament el dia 20 de març de 1840, la proposta de funcionament d’aquest
col·legi, amb l’ordre següent:
MATI
A les 8
A 1/4 de 9
A les 9
A 2/4 de 10
A 1/4 d’11
A les 11 del migdia
Entrada
Lliçons, llista i revista
Resolució de problemes
Escriptura
Aritmètica, teòrica i pràctica
Sortida
TARDA
A les 2
A 1/4 de 3
A les 3
Durant la lectura
A les 4
A 1/4 de 5, dill., dimec. i divend.
A 1/4 de 5, dimarts i dijous
A les 5
Entrada
Lliçons, llista i revista
Lectura
Aritmètica pràctica
Dictar problemes
Gramàtica
Urbanitat
Sortida
DISSABTES
Matí: a les 10 finalitza l’escriptura
Matí: geometria i cal·ligrafia fins les 11
Tarda: a les 3 religió
Tarda: a les 4 urbanitat
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
177
PREMIS
Guanya premis:
- El que sap bé la lliçó.
- El que porta els problemes resolts i nets.
- El que fa bona lletra.
- El que respon bé quan se li pregunta, ja sigui en urbanitat, gramàtica, etc.
- El que llegeix bé.
- El que estigui sempre atent.
El que sobresurti de cada classe, tindrà una targeta que ho acreditarà.
CÀSTIGS
Paga premi:
- El que no sap la lliçó.
- El que no resol el problema o embruta el quadern.
- El que fa mala lletra.
- El que llegeix malament.
- El que parla sense necessitat.
- El que incomoda expressament el seus companys.
- El que arriba tard a l’escola, pagant un per cada quart d’hora que passa de l’hora
assenyalada.
- Tot el que cometi alguna falta lleu.
Les faltes greus, com la no obediència al professor, el faltar a l’escola sense consentiment dels pares, blasfemar, etc., han de ser castigades amb privació del menjar al
que les comet.
El que no té premis per redimir les faltes lleus, per cada una estarà un quart d’hora de genolls a terra, quan hagin sortit els altres.
Els que no sàpiguen la lliçó, no sortiran fins que la sàpiguen, estudiant-la de
genolls a terra, els que no puguin pagar amb un premi.
NOTA: els càstigs corporals estan desterrats totalment.
Els premis són unes cèdules petites, tres de les quals valen una estampa petita, i sis
una de gran. Les estampes es lliuraran l’últim dissabte de cada mes.
PRESSUPOST MUNICIPAL DE L’ANY 1840
El pressupost municipal de l’any 1840 era de 15.662,31 reals de velló pel que fa als
ingressos, quant a les despeses hi havia una previsió de 22.964,28 reals de velló, per
tant hi havia un dèficit d’entrada de 7.301,97 reals de velló. En aquest dèficit hi estaven les despeses que ocasionaria aquest col·legio nou i que segons van calcular serien
de 3.900 reals de velló. En aquesta quantitat hi quedaven incloses el lloguer d’una casa
per l’escola, l’habitació del mestre, la compra de mobiliari, llibres, paper i plomes per
als nens pobres, etc.
L’any 1840 no hi havia botigues que venguessin taules i cadires fetes per a una escola, s’havien de fer. L’Ajuntament decideix fer un concurs entre els fusters del Masnou que
guanyà l’industrial Mariano Roca que proposa la construcció de tot l’utillatge de fusteria
per l’escola pública amb les quantitats i els preus següents:
178
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
1r. Una taula de 18 pams, a dos pendents amb seient al preu de 175 r.v., per 4 taules
= 700 r.v.
2n. Una taula de 23 pams, també a dos pendents amb seient a 240 r.v.
3r. Per cada banc d’onze pams per asseure els nens petits, 14 r.v. per 5 = 70 r.v.
4t. Per una grada de dues escales de 10 pams per a la pissarra, 24 r.v.
5è. Per dos taulons amb grada, amb una elevació de 3 pams per col·locar la taula del
mestre de 10 pams de llarg per 9 d’ample, 69 r.v. per 2 = 138 r.v.
6è. Per cada quadre per escriure els nens, envernissat, 4r.v. per 42 = 168 r.v.
7è. Una taula de 7 pams per al mestre envernissada, 80 r.v.
Total 1.420 r.v. Segons la proposta aquest utillatge estaria fet de pi i dissenyat per un bon
artista. Aquesta proposta va ser aprovada per unanimitat per l’Ajuntament i la comissió
local d’instrucció primària el dia 2 de maig de 1840.
ESTADÍSTIQUES
En data 22 de setembre de 1840 l’Ajuntament envia una estadística sobre les escoles a la
Comissió Provincial d’Instrucció Pública de Barcelona, amb les següents dades:
Nombre d’ànimes
2.875
Homes i nens que saben llegir
783
Dones i nenes que saben llegir
151
Homes i nens que saben escriure
675
Dones i nenes que saben escriure
112
Nombre d’escoles:
- Públiques de nens
1
- Particulars de nens
3
Nombre d’alumnes a l’escola i la seva edat:
De 3 a 10 anys
De 10 endavant
211
90
Dels escrits que es van enviar als tres col·legi privats i d’acord amb la seva resposta es
dedueix el següent:
De 3 a 10 anys escola pública
101
A les tres escoles privades
110
De 10 endavant escola pública
53
A les tres escoles privades
37
L’escrit clarifica que no s’anota el nombre d’escoles de nenes perquè no n’hi ha cap que ensenyi les primeres lletres. L’any 1842 el nombre total d’ànimes augmenta hi arriben a 2.890.
El dia 13 de maig de 1846 s’envia a l’Ajuntament de Mataró, per tal que sigui enviat
a Barcelona, un formulari en què es manifesta que al Masnou hi ha una escola pública
de nens a càrrec del mestre senyor Mariano Forcada, i quatre de particulars de nens
regentats pels senyors Pedro Miguel Fabregà, José Rusiñol, Pablo Baltà i Ignaci Taxonera, aquest últim estava a Alella però ja era previst que aquest terreny passaria al Masnou.
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
179
Pel que fa a les nenes es detalla el nombre de les mestres i la quantitat d’alumnes que assisteixen al que abans s’anomenava costura o cases d’ensenyança per al «bello sexo». La relació era la següent:
Nombre de nenes
Josefa Paradell de Goñes
20
Carmen Jorba Maristany
34
Maria Font, vídua d’Aymà
15
Rosa Estaper Pagès
15
Rosa Vidal Sánchez
10
Josefa Curell Bertrán
20
Maria Mateo Raméntol
15
Rosa Rosés
40
Teresa Martí Castanyer
20
Maria Alsina
20
Manuela Petit
44
Rosa Alsina
14
Teresa Gorgollo
22
El nombre total de nenes era de 289, però tal com he dit abans l’ensenyança que es donava es reduïa al que abans es deia labors pròpies per a noies i per tant no estava equiparada al que s’ensenyava als nens.
L’any 1847 el mestre senyor Mariano Forcada guanya unes oposicions i se’n va a treballar a Barcelona. El substitueix el senyor Manuel Modorell. Aquest mestre va demostrar als exàmens de juny de l’any següent la seva vàlua. Un dels examinadors, el catedràtic senyor Francisco Presas, va donar testimoni dels avançaments que els alumnes havien
demostrat tenint en compte el poc temps que feia que el senyor Madorell era el director.
INICI DEL PRIMER COL·LEGI COMUNAL PER A NENES
Queda molt clar, pel que fa a l’ensenyament dels nens, que el poble del Masnou ho tenia
bastant resolt. Quant a les nenes, els pares de família del Masnou eren conscients que
havien d’afrontar la creació d’una escola de nenes conjuntament amb l’Ajuntament, però
tal com estava l’Administració en aquells temps, també tenien clar que havien de ser ells
els que donessin el primer pas. El dia 12 de febrer de 1848, els pares de família interessats aproven un Reglament intern de la societat anomenada Circo, que conté 23 articles,
destinat al funcionament d’una escola per a nenes o, com posa l’acta «establecimiento
para la educación del bello sexo». En el capítol 3r d’aquest Reglament queda clar que els
socis d’aquesta societat s’hauran de fer càrrec del pagament dels empleats d’aquesta escola i del seu manteniment, l’Ajuntament es faria càrrec de les nenes pobres.
Per aconseguir posar en marxa aquest col·legi per a nenes, l’Ajuntament es posa en
contacte amb l’Associació de la Sagrada Família de Burdeos, branca de la Immaculada
Concepció, que té un establiment a la ciutat de Mataró, tot demanant la possibilitat que
facilitin quatre religioses per poder crear una escola per a nenes al Masnou
D’aquest primer contacte es redacten unes bases de conveni entre la Rvda. M. Tremoulet, Superiora General de les Religioses de la Concepció de la Sagrada Família i la
180
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
comissió del poble del Masnou. En si, regulava el funcionament d’aquest nou col·legi per
a nenes en el Masnou. Constava de 13 articles, encara que quan es va firmar el dia 16 de
juliol de 1848 es va ampliar a 16, i que es podrien resumir amb el següent:
- Les religioses col·locaran les nenes a la classe que creguin més convenient d’acord
amb la seva edat, capacitat i d’altres circumstàncies.
- Podran tenir alumnes externes i pensionistes.
- Si el nombre d’alumnes és molt elevat s’hauran de posar més mestres.
- Les matèries d’ensenyança seran: doctrina cristiana, inici de la religió, moralitat,
civilització, llegir, escriure, aritmètica, gramàtica castellana, història d’Espanya, fer
mitja i brodats, cosir i planxar i fer flors. També s’ensenyarà francès a les nenes que
els seus pares o desitgin.
Una vegada aprovats aquests principis, el dia 10 de març de 1848, l’alcalde del Masnou
tramet una carta al Cap Polític de Barcelona, tot explicant que la professió marítima dels
seus habitants fa que una gran part del temps els pares estiguin fora de casa i per tant les
atencions domèstiques estaven a càrrec de les mares, que privades de la instrucció corresponent, no poden exercir les obligacions que els imposa la societat (?). Que les religioses
de la Immaculada Concepció que tenen un establiment a Mataró, podrien facilitar-ne
quatre per poder crear un col·legi en el Masnou. El cost que representaria el lloguer d’una
casa i les altres despeses necessàries per a una bona planificació, aniria a càrrec dels referits veïns. Seria gratuït per a les famílies pobres i una moderada retribució per a les persones que tinguessin medis econòmics per fer-ho. Per la qual cosa li demana la seva aprovació i la corresponent autorització.
Tres dies després, o sigui el dia 13 de març de 1848, l’alcalde del Masnou juntament
amb el capella del poble, envien un escrit al bisbe de Barcelona, tot demanant poder obrir
un col·legi de nenes al Masnou. Aquest escrit textualment diu:
Los infrascritos como encargados del gobierno civil i eclesiástico de este pueblo,
llenos de amargura antes por la falta de un establecimiento que abrazase y desempeñara cumplidamente la educación moral y social de las niñas que en parte alguna es tan esencial como en esta población, y que por la escasez de los fondos
comunales se veía privada de un objeto tan importante, tiene ahora la dulce complacencia de manifestar a V.E.I. que a beneficio del caritativo impulso de una
sociedad de honrados vecinos que se comprometen a cubrir todos los gastos, se
ha logrado plantear un instituto de completa enseñanza de niñas puesto a cargo
de las religiosas llamadas de la Concepción que existen en Mataró, de donde se
destinarán las necesarias para el colegio de este pueblo. Las notables ventajas que
en aquella ciudad han aportado estas distinguidas religiosas, se extenderá con
mayor provecho a este vecindario, para la cual se ha pedido autorización al Jefe
Superior Político de la provincia que accederá a tan útil y necesaria propuesta; y
como para ello sea también precisa la autorización de V.E.I., no dudan los infrascritos que atendiendo el objeto indicado, su importancia y necesidad, se dignará
dispensarles el permiso que solicitan.
Aquest escrit el van firmar l’alcalde, senyor Pablo Oliver, el rector, senyor Pablo Busca, i
un soci representant als pares associats, senyor Salvador Millet.
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
181
En data 26 d’abril de 1848, el cap polític de Barcelona envia una carta a l’alcalde del Masnou que textualment i transcrit al català diu:
Examinada la vostra petició, amb referència a la creació d’una escola de nenes, i
vist que no quedaran gravats els fons municipals amb el seu establiment, ja que la
retribució de les mestres es satisfarà per la societat que a tal efecte s’ha creat i amb
el producte de petites quantitats que pagaran les nenes que econòmicament
poden, he resolt, després d’escoltar la comissió provincial d’instrucció primària,
aprovar la creació de la referida escola, de la qual s’encarregaran les religioses descrites en els seu comunicat del dia 10 de març últim.
El dia 19 de juliol de 1848, l’Ajuntament del Masnou rep un escrit del cap polític de Barcelona, demanant unes dades relacionades amb la situació educativa de les nenes al Masnou. El dia 26 del mateix mes, l’alcalde contesta amb el següent escrit, que traduït al català, textualment diu:
En compliment del que disposava en el seu ofici del dia 19 de l’actual, conseqüent
al demanat per la comissió provincial d’instrucció primària, referent al fet que es
doni nota detallada comprensiva dels cinc articles que conté el referit ofici, relatiu al nombre d’escoles de nenes, nombre de mestres, títol i sou del qual gaudeixen, dec manifestar-li que en aquesta població no hi ha cap escola de nenes ni
pública ni privada, [...] però sí que hi ha quinze escoles o cases particulars on s’ensenya com s’ha de fer mitja, brodats, cosir i altres labors, amb una concurrència
total aproximada d’unes 300 nenes, sent el sou de les mestres el que mensualment
perceben de cada una de les nenes.
Per la contestació que fa l’alcalde podem saber que no hi havia cap mestra d’aquestes
escoles particulars que estigués titulada, i el nombre d’alumnes escolaritzades que tenien
cada una. Que l’ensenyança que rebien eren labors pròpies del seu sexe, però no menciona en cap moment l’escriptura i la lectura.
L’Ajuntament del Masnou emet un comunicat als habitants de la vila sobre l’escola
de nenes que quedarà establerta el juliol de 1848. Aquest manifest està redactat amb un
to una mica triomfador, però amb una doble finalitat, primer, fer saber la bona nova per
a les nenes del Masnou de poder tenir una escola per a elles a càrrec de les religioses de
la Sagrada Família de Burdeos, i segon, expressar l’esforç i el suport econòmic d’un grup
de veïns que ho han fet possible. A continuació escric textualment el comunicat tal com
es va escriure per no perdre l’essència de l’escriptura d’aquell temps, i que diu:
Habitantes de este pueblo: Nuestros fervorosos deseos de ver establecido en vuestra
población un magisterio o instituto público que llenará cumplidamente la educación
de vuestras hijas van a verse cumplidos dentro de breves días; no dudéis que la ilustración que éstas recibirán en lo sucesivo será un rocío que fecundizará sus espíritus,
y más adelante un bálsamo que se esparcirá en el hogar doméstico para consolar vuestros corazones, suavizar vuestra fatigas y auxiliaros en vuestra penosa senectud.
Para tan interesante objeto son llamadas las religiosas de la sociedad de la
Sagrada Familia que fijando su residencia en este pueblo, esparcirán en los cora-
182
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
zones de las niñas los cimientos de una religión verdadera, los sólidos principios
de la moral, los elementos más esenciales de ilustración civil y social, el conocimiento teórico y práctico de las labores propias para formar a la mujer enteramente ilustrada y laboriosa, y aquellas nociones que sirven de adorno y recreo para el
ánimo, pudiendo con esto gloriarse Masnou que siendo un pueblo, cuya formación es de una época reciente, puede equipararse en cuanto a los ramos de instrucción, a los de primera categoría.
Pero lo más notable en punto a lo que os anuncio, es que careciendo de fondos la municipalidad, todo se ha llevado a cabo por los esfuerzos y sacrificios de
la junta que de vuestro seno se ha instalado para ello, mereciendo el celo y desprendimiento de sus socios la aprobación y elogios de las autoridades civil y eclesiástica de la provincia. Sin embargo, el Ayuntamiento ha quedado con la protección de un instituto tan benemérito, y para los vecinos que quieran, impulsados
del amor patrio y del fomento de la instrucción, inscribirse como socios y tomar
parte del fomento de la instrucción y tomar parte en las glorias de la expresada
junta; se les avisa que el reglamento y libros de ésta se hallarán de manifiesto en
una pieza de la casa consistorial, separada de la Secretaria, donde podrán enterarse de todo y matricularse en la sociedad si les acomodare.
Masnou, 30 de julio de 1848.
El teniente 2º, regente la alcaldía. Silvestre Sampere.
Encara que una mica tard, hi ha un escrit de data 2 d’agost de 1848 del cap polític de
Barcelona, que traduït al català, textualment diu:
La Comissió Provincial d’Instrucció primària em va dir el dia 31 de juliol últim,
que aquesta població ha de cobrir una escola de nenes de conformitat amb el que
exposa l’article 32 del Real Decret de 23 de setembre últim, i que actualment no
té. És per això que l’haurà d’establir i enviar a la comissió provincial l’oportú anunci per trobar mestres que se n’encarreguin. El sou que ha assignat a la mestra és una
tercera part menys del que li correspon a un mestre per raó del veïnat, segons està
establert en l’article 6è del referit Real Decret. Aquest sou haurà de figurar en el
pressupost municipal, proposant al mateix temps arbitris per cobrir-ho.
El primer col·legi comunal per a nenes que va tenir el Masnou va començar el primer
de setembre de 1848
El bisbe de Barcelona, d’acord amb l’escrit que li va enviar l’Ajuntament el dia 13 de
març de 1848 demanant-li autorització per poder obrir una escola per a nenes al Masnou, respon que abans de donar la seva aprovació a aquesta escola, vol conèixer els estatuts pels quals s’ha de regir. El dia 24 d’octubre de 1848 l’alcalde li envia els estatuts,
tenint en compte que l’escola portava funcionant feia dos mesos. El text de l’escrit, transcrit al català, textualment diu:
Ha quedat constituïda la societat de veïns d’aquesta població per al foment de l’educació religiosa i civil de les nenes del Masnou, i formalitzats els estatuts el dia
10 d’agost últim, he disposat en conseqüència del que em demana, li siguin
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
183
acompanyats en aquest escrit pel seu coneixement i aprovació. Em complau
manifestar-li que ja fa dos mesos que ha començat l’escola de nenes a càrrec de les
senyores de la Concepció, assistint-hi vuitanta nenes [...] amb particular satisfacció de tot el veïnat.
La comissió provincial d’instrucció primària de Barcelona, va comunicar a l’Ajuntament
del Masnou el resultat positiu dels exercicis realitzats en les oposicions per la superiora del col·legi de nenes del Masnou, senyora Dorotea Catalina Rodríguez, aspirant al
magisteri públic de la vila. D’acord amb el Real Decret de 23 de setembre de 1847, article 25, l’Ajuntament ha de procedir al seu nomenament. El dia 30 de novembre de 1849
en presència de la interessada i membres de la corporació municipal es va prendre el
següent acord que, transcrit al català, textualment diu:
En el poble del Masnou, a trenta de novembre de mil vuit-cents quarantanou, convocat l’Ajuntament per disposició del seu alcalde-president, senyor
Gabriel Pagès, que fa lectura de l’ofici del senyor president de la comissió
d’instrucció primària d’aquesta província, de vint-i-sis de l’actual, en el qual
preveu que el tribunal de censura ha aprovat per unanimitat els exercicis literaris redactats davant el tribunal per la senyora Dorotea Catalina Rodríguez,
i havent manifestat el seu desig d’obtenir el magisteri de nenes del Masnou,
per a la qual s’ha presentat, es procedeix per l’Ajuntament al que prescriu l’article vint-i-cinc del Real Decret de 23 de setembre de 1847. En conseqüència, per tal de deixar complimentada aquesta disposició, s’ordena que s’avisi a
la senyora Dorotea C. Rodríguez, superiora del col·legi d’instrucció de nenes
d’aquesta localitat, perquè es presenti per la seva complimentació. En presència de la persona indicada i reunit que està l’Ajuntament, es llegeix el previngut en el tribunal de censura d’instrucció provincial, i se li ha donat possessió del magisteri d’instrucció primària de nenes d’aquesta localitat, amb la
dotació assenyalada en el reglament general d’escoles públiques de primera
instrucció, quedant subjecta a les prevencions d’aquest pel que respecte a la
seva classe. Finalitzat l’acte firma el senyor alcalde i regidors amb la interessada, en la data al principi indicada. Certifico i mano que s’escrigui l’acte
corresponent i que una còpia sigui enviada a la comissió provincial d’instrucció primària i a la mestra si ho demanés.
Firmes: Gabriel Pagès, alcalde; Pablo Oliber, tinent 1r; José Alivé, regidor; Jaime
Maristany, síndic; Jacinto Hombravella, regidor; Juan Mirambell, regidor; Pedro Juste,
regidor; Dorotea C. Rodríguez i Labarthe, mestre i Buenaventura Feu, secretari.
Hi ha un acord entre l’Ajuntament i la Junta Local d’Instrucció, de data 16 de maig
de 1850, sobre el que han de pagar les nenes que vagin a aquest col·legi comunal. S’acorda que hi hauran tres classes: la primera pagarà 3 rals de velló, la segona 5 rals i la tercera 7. A continuació es clarifica en una relació que servirà de model per classificar que hauran de pagar a cada classe.
Els de primera classe seran els que tinguin casa pròpia amb indústria i es mantinguin
com a marins terrestres o maestrat.
184
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
Els de segona seran els que tinguin una casa de propietat i siguin patrons d’un vaixell de
tràfic terrestre. Casa amb vinya i la seva indústria. Menestral. Casa i botiga amb la seva
indústria.
Els de tercera classe serien els caps i pilots amb casa pròpia i altres que comprenen la
seva professió o negoci terrestre. Propietari de cases i terrenys amb altres objectes que afavoreixin la seva postura de menestrals. Ser propietaris de botigues amb la seva indústria i
d’altres objectes que afavoreixin el seu negoci.
Existeix una estadística de data 10 de febrer de 1851, que l’Ajuntament del Masnou
envia al de Mataró com a cap de partit, on s’especifica que al Masnou hi ha cinc escoles
de nens amb cinc mestres i que hi assisteixen un total de 280 alumnes i dues escoles de
nenes amb dos mestres a les quals assisteixen 200 alumnes. Quan es refereix a les cinc escoles de nens es refereix a una de pública i a quatre particulars. Quant a les dues escoles de
nenes, hi havia l’escola comuna que tenia com a mestra a Dorotea C. Rodríguez, però com
que cada mestre només podia tenir 100 alumnes, de ben segur que hi havia una altra mestra que segurament devia ser la Dolores Colomer que després la va substituir, i devien
comptar que hi havia dues escoles per a nenes, quan realment solament n’hi havia una.
En aquesta mateixa estadística es parla dels habitants, o ànimes com deien aleshores,
que hi havia al Masnou, eren 3.481. D’aquestes ànimes hi havia 240 nens fins 7 anys i
176 de 7 a 12 anys. De nenes n’hi havia 239 fins a 7 anys i 170 de 7 a 12 anys.
Per aquesta raó, si a les escoles de nens hi assistien 280 alumnes i a la de les nenes 200,
sense comptar amb les alumnes que anaven a les escoles privades de costura, es pot dir
que la població en edat escolar estava pràcticament escolaritzada. Aquesta és una altra
mostra que el poble del Masnou sempre ha estat molt sensible en qüestions d’ensenyament, ho ha demostrat sempre. En aquest cas per ser una població de recent creació va
prendre l’interès que es mereixia en l’educació dels seus infants i en la mesura de les seves
possibilitats, i més si es té en compte la problemàtica educativa que vivia Espanya: fins a
l’any 1857 no va sortir publicada la primera llei d’instrucció pública.
El dia 18 de desembre de 1851 la mestre Dorotea C. Rodríguez va renunciar a la seva
plaça, segons va dir, por motius familiars havia d’anar a viure a Barcelona, però sembla
ser que la realitat és que entre les religioses de la comunitat de Mataró de la Sagrada Família de Burdeos s’havia produït una escissió i la major part d’elles es van separar de la congregació d’origen. Per descomptat que tot aquest enrenou va influir en la comunitat que
tenien al Masnou i encara que van aguantar el que van poder per tal que no deixés de
funcionar l’escola, van anar marxant i sembla ser que l’única que es va quedar va ser Sor
Dolores Colomer.
Provisionalment, en data 30 de desembre de 1851, es va nomenar Dolores Colomer
com mestre de l’escola de nenes del Masnou. Per tant, l’alcalde va enviar un escrit a la
Comissió Provincial d’Instrucció Primària de Barcelona que, traduït al català, textualment diu:
Us anuncio que la mestra Dorotea C. Rodríguez ha renunciat com a mestra de
l’escola pública de nenes, sostinguda per fons d’aquest comú, i per tant resulta
una vacant, que tinc l’honor d’incloure una còpia de la disposició que va prendre
el meu antecessor, admetent la dimissió de la referida escola i nomenant interinament mestre d’aquesta a la senyora Dolores Colomer, que ho és d’instrucció primària elemental, per tal que aquesta comissió provincial es digni disposar la publi-
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
185
cació de la vacant. El sou que té assignat aquesta escola és de 2.000 rals de velló,
casa i local per a l’ensenyança i el dret de percebre 4 rals mensuals els de primera,
5 rals als de segona i 7 rals als de tercera que assisteixin a l’escola i que no siguin
pobres de solemnitat. En compliment del que disposa la Real Ordre de 28 de
febrer de 1846, ho elevo al superior coneixement de V.E. pel seu coneixement i
efectes oportuns.
El Masnou 7 de gener de 1852.
L’alcalde constitucional, Gerardo Maristany.
El tribunal d’oposicions de Barcelona va enviar a l’Ajuntament del Masnou el dia 16 d’agost de 1852, una terna d’opositores que van adquirir un dret al magisteri d’aquesta
població, perquè fos escollida per part de l’Ajuntament, fent ús així de les seves atribucions que es determinaven a l’article 25 del Real Decret de 23 de setembre de 1847, i
procedís al nomenament de la mestra per a l’escola del Masnou. L’Ajuntament del Masnou, el dia 22 d’agost de 1852, va nomenar a Dolores Colomer mestra titular de l’escola de nenes, amb un sou de dos mil rals de velló i uns sis-centes més que es van calcular
de les retribucions de les nenes no pobres.
Per aquestes mateixes dates l’escola comunal de nenes del Masnou va canviar de responsable, ja no era la Sagrada Família de Burdeos, sinó que era la congregació de Filles
de Maria Escolàpies. La Dolores Colomer ja s’havia canviat a les Escolàpies i va estar
acompanyada d’altres monges de la mateixa congregació.
El dia 28 d’agost de 1852 hi ha un informe de l’alcalde del Masnou que envia a l’Ajuntament de Mataró, on figuren els mestres públics que hi ha al Masnou i en el qual
figura el recent nomenament de Dolores Colomer. Ella va ser l’única mestra pública
del Masnou fins a l’any 1889. La va substituir com a titular la mestra del Masnou, Rosa
Sensat.
A partir d’aquí totes les mestres que hi va haver a l’escola comuna de nenes ja no
van ser monges, sinó seglars que van seguir els estudis de magisteri per ser mestres, i
que per les dones que volien estudiar una carrera es pot dir que era de les poques que
podien fer. En finalitzar el curs 1891-92, la Rosa Sensat s’acomiada com a mestra del
Masnou per haver guanyat les oposicions amb el número 1, i se’n va anar destinada a
la ciutat de Girona.
CONCESSIÓ DEL TÍTOL DE VILA DEL MASNOU
Per totes aquestes activitats relacionades amb l’ensenyament, d’altres que es van portar
a terme des de l’Ajuntament i les organitzades per estaments particulars, el Masnou
s’estava desenvolupant amb força, tant és així que el Rei Alfons XII va concedir a la
població del Masnou el títol de Vila del Masnou. En sessió celebrada el dia 11 de juny
de 1876, essent alcalde el senyor Joan Alsina Sensat, van aprovar el següent acord que
textualment diu:
Seguidamente i por orden del Sr. Alcalde, leyese por el secretario el oficio que se
había recibido del Ministerio de Gobernación por conducto del Excmo. Sr.
Gobernador Civil de la provincia, en el que S. M. el Rey se había dignado aten-
186
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
dida la importancia y desarrollo de esta población, concederle el título de Villa.
Después de su lectura el Sr. Alcalde manifiesta que aunque a algunos espíritus
superficiales les podría parecer concesión inútil y de ningún valor lo que S. M. el
Rey había dignado conceder a este pueblo, para él y para todos los que de masnouenses se aprecian significase mucho lo que Masnou acababa de recibir; pues a
más de la importancia que ante el Gobierno le alaba, la adquiera no menos ante
todos los pueblos cesando la anomalía de que una población que tiene Aduana,
Escuela de Náutica, Ayudantía de Marina, Estación telegráfica y la que más valía
cuenta tener muchos hijos dedicados al comercio marítimo llevase el más modesto título de pueblo.
És de suposar, o almenys m’agradaria pensar, que la creació d’un col·legi comunal per a
nens i després de nenes, també devia influir en aquesta distinció, encara que en aquells
temps no estic segur que es considerés el més important.
PREMIS CASAMENT DEL REI ALFONS XII
A l’arxiu municipal he trobat una relació d’alumnes de les escoles públiques del Masnou
matriculats el dia 20 de març de 1878, que aspiraven ser agraciats amb els premis que
concedia el Govern amb motiu del casament de S.M. el Rei Alfons XII.
Després d’un examen, els nens seleccionats van ser:
Angel Pomar Truch
Antonio Moca Gurguí
Salvador Homs Rosés
Eduardo Pagès Bertran
Les nenes seleccionades van ser:
Dolores Solé Llanta
Maria Bellagarda Jaques
Maria Riera Forgas
Dolores Rossell Borell
Irene Vilá Botey
Francisca Maristany Binsoley
ABANS DE LA CONSTRUCCIÓ DEL COL·LEGI
El dia 7 d’abril de 1889, l’Ajuntament del Masnou va llogar una casa situada al carrer de
Rastillo (avui Jaume I), núm. 11, propietat dels germans Francisco i Juana Civil Baroy,
amb la finalitat d’instal·lar les escoles públiques de nens i de nenes del Masnou que fins
a aquells moments estaven instal·lades en el mateix edifici de l’Ajuntament. Aquest contracte va tenir una durada de cinc anys prorrogant-se d’acord per ambdues parts.
El gener de 1896, es va firmar un nou contracte d’arrendament de l’expressada finca
i per la mateixa finalitat, d’una durada de dos anys i per una quantitat de 575 pessetes
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
187
anuals. Igual que l’altre, es va prorrogar per ambdues parts, fins al mes de desembre de
l’any 1900.
El gener de 1901, es torna a firmar un nou contracte de la mateixa finca i per la
mateixa finalitat, amb els germans Civil, aquesta vegada la duració del contracte és fins
al dia 1 de gener de 1904, preveient, suposo, que ja estaria construït el nou edifici. El
preu del lloguer va ser el mateix, 575 pessetes anuals. Al final del contracte consta que
aquest es va allargar fins al mes d’agost de 1905. El curs escolar 1905-06 començaria
en el nou edifici.
EXPEDIENT DE CONSTRUCCIÓ D’UN EDIFICI PER ESCOLES PÚBLIQUES
MUNICIPALS
En sessió celebrada per la corporació municipal el dia 20 de gener de 1902, hi figurava
una proposta de l’alcalde, senyor José Martí Casals, amb referència a la construcció d’un
col·legi municipal, que crec val la pena reproduir per ser tota una declaració de intencions molt clares, de la necessitat que tenia el Masnou de comptar amb un nou col·legi.
No l’he volgut traduït al català perquè hagués perdut l’essència dels escrits de principi del
segle passat, i diu:
Señores Concejales, uno de los asuntos que a los Municipios deben interesar más,
teniendo en cuenta que el progreso es ley de la vida; y uno de los deberes más
sagrados que nos están conferidos, son los de los de la instrucción de la niñez en
todas sus fases. De ahí que los Gobiernos hayan en distintas épocas excitado
el celo de los Ayuntamiento interesándoles para que a toda costa procuren tener
edificios exprofesos destinados para la instrucción primaria y que respondan a
las necesidades propias a su especial objeto, aun cuando ello cueste toda suerte
de sacrificios; sacrificios compensados con la satisfacción de ver que el fomento de
la enseñanza produce en su día los frutos naturales de la educación completa
de la infancia, que es la primera condición que inicia el rumbo que el hombre
deba seguir para el cumplimiento de sus aspiraciones.
Ruego me dispenséis este pequeño exordio, que no tiene otro fin que el de justificar los deseos que me animan al ocuparme del asunto que me obliga a llamar
seriamente vuestra atención e interesar vuestro sano criterio, y voy recto a exponeros mis propósitos.
A pesar de ser mucho y evidenciado recientemente, el interés demostrado por
nuestros dignos antecesores que componían el Municipio al que acabamos de sustituir, el cual no vaciló en hacer sacrificios empleando cantidades de importancia
para poner en condiciones aceptables el edificio particular en donde se hallan
establecidas nuestras Escuelas públicas municipales, es notorio que carece de
aquellas circunstancias de capacidad, higiene y conveniencia que son precisos en
provecho de la salud de las niñez e indispensables para un establecimiento que
alberga muchas horas al día a nuestros hijos.
Con poca ventilación, excesiva humedad e incomoda i escasa luz; sin patios
donde las horas de esparcimiento se hagan si no placenteras para nuestros pequeños por lo menos pasaderas; el edificio aprovechado para Escuela de niños y de
188
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
niñas, a pesar de ser el único que por espacio de una serie de años ha podido obtenerse en arriendo para ello, no cumple, bien lo sabéis, el objeto, y carece de condiciones para lo que está destinado.
Nunca y por mucho que se modifique, puede servir una casa de familia, para
un establecimiento que ha de reunir circunstancias especiales que hasta recomienda y exigen la legislación vigente del ramo.
No extrañe, pues, la Corporación municipal a quien brevemente, persiga el
ideal, como tengo seguridad que será el vuestro, de construir un edificio para
Escuelas de niños y niñas y habitaciones de los señores maestros; sin que me arredren el cúmulo de obstáculos que habrán de vencerse, ni las dificultades que el
estado económico de este Municipio opondrán a este propósito.
Existe, sin embargo, un recurso en que fundar parte de la esperanza para llegar a
la cima del proyecto; y a este recurso hay que apelar acudiendo el Ayuntamiento al
Excmo. Sr. Ministro de la Gobernación, en demanda de una subvención al Tesoro
que alcance, por lo menos, el cincuenta por ciento del coste a que pueda ascender la
construcción de un edificio para Escuelas públicas de esta villa; comprometiéndose
el Municipio a pagar el complemento de su total coste en la forma que establecen las
disposiciones vigentes, o instruyéndose para ello el oportuno expediente; pues si bien
no se nos oculta que se trata de un gasto importante, se está en el deber de arrastrarlo para una obra tan necesaria, provechosa y que tengo el convencimiento pleno de
que será además grato al vecindario, cuyos intereses públicos administramos.
No dudo, pues, Sres. Concejales, que penetrados todos vosotros, como yo lo estoy,
de que lo que he venido exponiendo es merecedor de vuestro especial interés y confiando en vuestra aceptación, me permito por tanto proponer, como propongo a este
Ayuntamiento se sirva designar hoy mismo una comisión de su seno para que con
mayor detenimiento y sin duda con completo acierto, examine los datos necesarios;
aduzca toda clase de antecedentes y practique un verdadero estudio del asunto y de
las probabilidades de su ejecución; emitiendo luego un extenso y razonado informe
para que pueda ser estudiado y discutido por la Corporación municipal y ésta acuerde, en definitiva, lo que juzgue más oportuno, provechoso y prudente.
Masnou, 22 de enero de 1902.
En aquest ple es va acordar: 1r, acceptar la proposta; 2n, instruir el corresponent expedient per demanar una subvenció del 50% del cost de l’obra al ministre de Governació i
3r, designar una comissió especial que va estar composta de la següent manera:
Alcalde
José Martí
Tinent d’alcalde
Buenaventura Ferrer
Tinent d’alcalde
Victoriano Pagès
Regidor
Arturo Roig
En sessió celebrada per l’Ajuntament el dia 9 d’abril de 1902, aquesta comissió especial
va emetre el següent informe, que transcrit literalment diu:
La infrascrita Comisión cumpliendo el encargo que le confirió el Ayuntamiento
en acuerdo tomado en sesión del veinte y dos de enero próximo pasado, emite el
informe siguiente:
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
189
Que conforme es público y notorio el actual edificio de propiedad particular,
situado en la calle Rastillo que viene sirviendo para escuelas públicas de niños y
de niñas no reúne condiciones reglamentarias para tal servicio ni es posible que
llegue a alcanzarlas, aun cuando son bastantes las reformas que en el se han practicado y no pocas las sumas empleadas por este Ayuntamiento a fin de ponerlo en
condiciones siquiera aceptables para el objeto que se destina.
Que siendo el edificio, como ya se ha dicho, de propiedad particular, debió
utilizarse tan solo interinamente y a falta de otro; observándose que se ha tenido
necesidad de construir piezas o salones, acudiendo al recurso de derribar tabiques
y paredes; a pesar de lo cual, los locales forman un conjunto desigual y faltos de
las reglas más indispensables de policía y de higiene, de que tienen que estar dotados los edificios de esta naturaleza.
Así el local de los trabajos destinado a escuela de niños, como el primer piso a
la de niñas, carecen de suficiente capacidad atendido el número de niños y de
niñas que ordinariamente concurren a las escuelas. La situación topográfica del
edificio; la insuficiente altura de los techos; la falta de ventilación, y la humedad
que se nota, particularmente en el piso bajo; la inconveniente entrada en la de
niñas, que tiene que verificarse por una puerta excusada que da acceso a un terrado por el que se pasa a las salas de la escuela, debiendo atravesar las habitaciones
particulares del domicilio de la maestra; son grandes inconvenientes que nunca
podrían evitarse utilizando un edificio que, aunque único fuera construido exclusivamente para vivienda de una familia.
A pesar de las poco envidiables circunstancias apuntadas del edificio empleado para Escuelas públicas y careciendo de otro mejor la población, impone al
Ayuntamiento los crecidos gastos por alquileres de quinientas setenta y cinco
pesetas para habitación del señor Maestro, que no tiene cabida en el edificio, con
el grave inconveniente también de que en cualquier momento puede el propietario desahuciar al Municipio, porque así le convenga o por venta de su propiedad.
Este caso daría por resultado que las sumas invertidas en un período de algunos años para mejorar los locales vendrían a constituir nuevos gravámenes y gastos para devolverles su primitivo estado, conforme a las reglas del contrato de
alquiler.
Hay que tener en cuenta, además, que este Ayuntamiento recibió hace años la
orden de la Excma. Junta Provincial de Instrucción para habilitar otro local para
Escuelas puesto que el edificio en que se hallan únicamente se admitió por aquella superioridad con el carácter de interinamente, dado que los arquitectos que
por comisión de esta lo examinaron en su día, informaron que tenía defectos
notorios que solo circunstancias de momento podían hacer transigibles.
De todo lo expuesto se infiere perfectamente probada la necesidad de construir
un edificio Escuelas propio del Municipio y dotado de todas aquellas condiciones
indispensables para ello; lo cual, sobre redundar en beneficio de la enseñanza y si
en provecho de la salud de los discípulos concurrentes a las escuelas proporcionaría un ahorro de gasto de alquileres, como ya se ha dicho, de setecientas pesetas
al año que, economizadas, vendrían día por día a compensar el importante gasto
que ocasionaría la nueva construcción.
En cuanto a la utilidad y ventajas que significan la realización del proyecto de
190
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
construcción de un edificio Escuela propia del Municipio, no es preciso indicarlas más extensamente pues están en la conciencia de todos y por lo mismo el
Ayuntamiento, encargado del progreso y de la conveniencia del vecindario que
administra, corresponde adoptar los acuerdos acerca de esta digna misión que le
está confiada.
La Comisión que informa entiende además de interés, hacer constar, que si
bien en un principio se abrigó el propósito de acudir al Estado en demanda de
subvención para la construcción de un edificio para Escuelas públicas de esta villa;
del estudio hecho del asunto y de los datos adquiridos, ha obtenido el convencimiento de cuan tardías y en extremo difíciles son tales concesiones, por lo que
opina más acertado no intentar este recurso.
Cumplido el encargo conferido a esta Comisión de informar sobre los extremos que lo ha hecho, estima oportuno, además, hacerlo más extensamente tratando de ciertos particulares conducentes a la realización de las laudables aspiraciones de este Cabildo.
Para colegir el total coste del edificio Escuelas que se proyecta, ha adquirido
esta Comisión informes referentes al importe de otros edificios análogos levantados en algunos de los pueblos vecinos y el parecer de persones facultativas a las
que se han consultado; resultando, de los datos obtenidos, que una construcción
como la que se intenta y que llene todas las necesidades del servicio, significaría
un gasto no menor de veinte y dos a veinte y cinco mil pesetas; y si bien este capital no deja de ser abrumador para el Municipio, debe tenerse en cuenta que de
ningún otro modo más útil podría empeñarse la Corporación en sacrificio material de tal importancia.
En su virtud, la Comisión infrascrita, no obviando la norma que le trazó el
más esmerado celo en el fiel desempeño de su cometido, formula las siguientes
conclusiones:
Primera. Que es indudable la necesidad que existe de construir un moderno
edificio para Escuelas públicas municipales de niños y de niñas, ya que la casa
habitada actualmente y con el carácter interino, no reúne ninguno de los requisitos esenciales que establecen las leyes y reglamentos vigentes del ramo; adoleciendo de defectos que son considerados imposibles de subsanar hace algunos
años, según disposiciones y órdenes de la Excma. Junta Provincial de Instrucción Pública.
Segunda. Que celosa esta Comisión de anticipar todo lo posible los trabajos
inherentes a este asunto tan interesante se le ha encomendado al señor Arquitecto de este Municipio, se sirviera extender unos planos del proyecto de edificio
Escuelas, que reuniera cuantas condiciones exijan las disposiciones vigentes.
Tercera. Que en cuanto a los medios de que pueda hacer uso el Ayuntamiento para costear la edificación del precitado edificio, incumbe a la Corporación
estudiarlos y acordarlos; utilizando aquellos que estime más convenientes y más
perfectamente adoptados a los principios de economía y legalidad administrativa
municipal.
Las precedentes conclusiones, formuladas de unánime conformidad, son efecto de un riguroso examen por parte de la Comisión infrascrita, que tiene el honor
de someterlas a la deliberación del Ayuntamiento; y a pesar de que considera ocio-
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
191
so todo encarecimiento que pudiera servir de estímulo, no obstante se atreve a
ello, quizás movida por la pasión del celo que desde luego conoce se halla poseída; significando al efecto no se abandone una idea tan provechosa y de tan vital
interés para la enseñanza de la juventud; teniendo la seguridad de que de realizarse la construcción del edificio Escuelas, merecerá el aplauso del vecindario; dejando memoria imperecedera de su paso por esta Administración municipal, por
haber rendido honor a las arraigadas convicciones que siente por su amor a la educación y a la instrucción.
Masnou, 3 de Marzo de 1902.
Firmas
Aquest informe es va aprovar per unanimitat i es van prendre els següents acords que en
síntesi i traduïts al català diuen:
1r. Que es construeixi un nou edifici públic destinat a escoles municipals per
ambdós sexes.
2n. Que en no tenir aquest municipi edifici de la seva propietat per poder-lo
reedificar o adaptar per ser destinat a una escola municipal, en no tenir, tampoc,
terreny propi on poder-lo edificar, s’accepta el terreny ofert per aquesta finalitat
del senyor Miquel Amat Lluch, que llinda amb el carrer la Gaditana i amb la nova
via que consta en l’expedient tramitat per l’Ajuntament, i que forma part de
la urbanització de la finca rústega denominada «La Mesquita», carrer que serà la
continuació del «Lavadero», el que comportarà que s’obrin nous carrers i facilitarà la construcció de les noves escoles al costat de l’església parroquial
3r. En no tenir béns propis ni edificis per poder vendre, i tenint en compte que
pel càlcul efectuat el cost total de la construcció pot ser d’unes vint-i-cinc mil pessetes, s’acorda consignar en el pressupost del proper any, una quantitat prudencial per poder començar les obres de construcció, consignant en els successius
pressupostos fins completar el pagament total. S’accepten els plànols i pressupostos formulats per l’arquitecte municipal per encàrrec d’aquesta comissió especial
que seran presentats a la Junta Municipal pel seu examen i acord definitiu i tramitar tot l’expedient a la superioritat pels efectes oportuns.
S’acorda també, no demanar subvenció al Tresor públic per la construcció de
les Escoles públiques; no obstant això, queda oberta la possibilitat per si algun
patrici de la població està interessat en avançar capital en concepte de préstecs
voluntaris sense obligacions ni hipoteques.
Queda clar que no es demanarà subvenció a l’Estat per construir aquest col·legi, possiblement es va fer algun tempteig i l’alcalde devia veure que era del tot impossible poderho aconseguir, hem de pensar que en aquella època era molt complicat políticament. Els
governs es succeïen cada pocs mesos i és de suposar que econòmicament no era un
moment bo.
L’avantprojecte del nou col·legi es va encarregar al que era l’arquitecte municipal, senyor Gaietà Buígas, però segons va explicar posteriorment el senyor alcalde, el senyor
Buígas es va deixar portar per un entusiasme impossible de realitzar pel pocs mitjans econòmics que disposava el municipi, interpretant equivocadament l’encàrrec projectant un
192
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
edifici de condicions monumentals que solament es podien realitzar invertint en la construcció cent setanta-cinc mil pessetes, en comptes de les vint-i-cinc mil previstes en un
principi. Aquesta discrepància va comportar que l’Ajuntament prescindís dels seus serveis, passant a ocupar el càrrec d’arquitecte municipal el senyor Bonaventura Bassegoda.
No es torna a parlar d’aquest tema fins a la sessió extraordinària celebrada el dia 21 de
gener de 1903, per la qual l’alcalde presenta l’últim croquis que haurà de servir per a l’avantprojecte de l’edifici destinat a escoles municipals. Aquest croquis el presenta l’arquitecte municipal Sr. Bassegoda, però amb un pressupost diferent al del principi. El nou
pressupost ja parla de quaranta a cinquanta mil pessetes pel total de les obres, per tant
s’haurà de pensar en augmentar el crèdit que s’haurà de demanar per poder cobrir la totalitat de les despeses. En aquesta sessió es parla que per enguany hi ha pressupostades quatre mil pessetes que serviran per començar les obres del col·legi municipal. El dia 27 de
març de 1903 es reuneix la Junta Municipal d’Instrucció Pública del Masnou i els donen
compte dels acords aprovats per l’Ajuntament als quals hi donen conformitat.
En data 19 d’octubre de 1903, es tornar a reunir la Junta Municipal convocada per
l’alcalde i s’acorda acceptar el projecte i els plànols per la construcció d’un edifici destinat a una escola municipal, presentat per l’arquitecte municipal, senyor Bonaventura
Bassegoda, d’acord amb el croquis presentat. S’accepta també el nou pressupost que
ascendeix a un total de 70.668’78 pessetes, desglossat de la següent manera:
Despeses paleta
Cadiratge
Pedra artificial
Fusteria
Ferreria i manyeria
Pintura
Lampisteria
Vidrieria
Poms i metalls
Import (ptes)
35.984,79
770,40
580,00
11.339,00
4.263,66
1.400,00
1.000,00
1.496,00
300,00
Pressupost calculat
3% d’imprevistos
5% de direcció
6% d’interès de capital
57.133,85
1.714,00
2.856,67
3.428,00
Pressupost contracta
Honoraris facultatius pel
projecte i direcció d’obres
65.132,52
Pressupost total
70.668,78
5.536,26
Data, 30 de setembre de 1903.
En aquesta mateixa reunió es va aprovar també que l’adjudicació d’aquestes obres es faria
per subhasta pública i que el crèdit a demanar per l’Ajuntament seria el del total del pres-
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
193
supost, emetent-se vint-i-vuit obligacions amortitzables a dos mil cinc-centes pessetes
cada una i que tindria un quatre per cent d’interès anual. També es concreta que l’Ajuntament del Masnou haurà de consignar anualment en el seu pressupost els interessos
corresponents a cada any i el reembossament de les obligacions amortitzables. Finalment
s’acorda que l’esmentat edifici quedarà emplaçat en els terrenys cedits pel seu propietari
Miguel Amat i Lluch, per reunir les perfectes condicions higièniques, excel·lent orientació i per estar en un lloc cèntric de la vila.
Dins del projecte presentat pel senyor Bassegoda, hi figura la memòria descriptiva i en
l’apartat que diu «consideraciones generales», vull copiar literalment alguns paràgrafs perquè crec que ajudaran a entendre la paraula higiene, que surt moltes vegades en aquest
expedient i ens situarà en la forma de pensar i actuar de principis del segle passat:
A primera vista podrá parecer que el problema no entraña en si grandes dificultades, y no obstante si se ahonda en el estudio crítico del fin social que debe llenar el edificio, se echa de ver enseguida que ofrece una trascendencia suma a toda
persona dotada de espíritu cultivado. Basta, de momento, considerar que la escuela debe ser en cierto modo la prolongación, si se nos permite la frase, del hogar,
y que en su recinto deben los niños y aun los adultos permanecer diariamente de
cuatro a seis horas y tal vez más y por lo tanto si el ambiente en que ven transcurrir parte de su existencia, no corresponde a todas las condiciones de higiene, de
comodidad deseadas o exigidas por la pedagogía, podremos tal vez vanagloriarnos
de tener mañana ciudadanos instruidos pero que no dejaran de ser hombres débiles y enfermos que jamás podrán llevar a la patria el tributo de su pujanza física,
ni al incesante progreso social, todo el caudal de energías que de la humanidad
espera.
Hállase actualmente fuera de duda que muchas de las enfermedades que afligen al género humano y minan la salud del individuo hasta hacerle la existencia
desgraciada y aborrecida, se contrae en la escuela en la edad pueril durante la
época del desarrollo y crecimiento del cuerpo.
Tales enfermedades, entre las que naturalmente omitimos las contagiosas, pueden depender de una infinidad de circunstancias de la localidad en que se erige el
edificio-escuela, de la orientación del mismo, de las dimensiones, de la capacidad
en general, de la iluminación de las clases, de la forma de los bancos, de la instalación.
Alemania, Austria y Suiza son los países de Europa que primeramente se han
preocupado de las cuestiones escolares y las han estudiado con seriedad, de esto
hace ya muchos años, pues hay que remontarse a los de 36 y 37 del siglo pasado
y no obstante las escuelas de los referidos países se citan aun hoy día como modelo en su género.
También Norte-América, Inglaterra, Suecia y Noruega hicieron últimamente
grandes progresos en todo lo que a ellos se refiere y también se han construido en
Francia y en Italia y todavía se van construyendo en estos últimos tiempos, de una
manera incesante, edificios que responden a todas las exigencias prescritas por los
técnicos, los higienistas y los pedagogos.
El primer impulso en el estudio de las reglas o prevenciones higiénicas que
debían adoptarse en las escuelas, vino de Prusia en 1836, debiéndose a un artícu-
194
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
lo del Doctor Lorinser, titulado «La higiene en las escuelas», y aun que son afirmaciones, fueron combatidas por algunos médicos o higienistas, sirvieron, no
obstante, para llamar la atención sobre el argumento, que fue examinado en Alemania toda, en Suiza, Estados-Unidos y Suecia.
Desde 1.852 a 1.860, todos los periódicos se ocuparon de tan vital cuestión
que recibió con tales polémicas un gran impulso hasta que las naciones más
importantes le dieron forma regular.
Las disposiciones legales referentes a los edificios escuelas datan en Bélgica de
1.852 y 1.874, en Francia de 1.855 y 1.880, en Sajonia de 1.873 lo propio en
Austria, en Italia de 1.888. En España tenemos algo legislado desde 10 de Junio
de 1.868 que ha sido en parte ampliado en 5 de Octubre de 1.883, para los casos
en que los municipios que pretendan construir escuelas, soliciten subvención del
Estado o de la Provincia.
Com es pot comprovar la higiene a les escoles era molt important en aquells moments.
Les malalties infeccioses i de tot tipus també arribaven a les escoles. S’havia de eradicar.
S’havia de lluitar i preservar els nens i nenes d’aquest tipus d’epidèmies que només causaven morts i patiments. És per això que es van redactar diferents estudis i normatives per
evitar, en el possible, aquestes malalties. L’arquitecte municipal, senyor Bassegoda, va fer
molt bé de pensar i adaptar la nova construcció d’acord amb els estudis fets i les normatives vigents sobre aquest tema.
En data 13 de novembre de 1903 i davant el notari del Masnou, senyor Mariano
López Aragón, el senyor Miguel Amat Lluch, veí d’aquesta vila, fa donació a perpetuïtat
a l’Ajuntament del Masnou, representat en aquest acta pel seu alcalde, el senyor José
Martí Casals. Segons fa constar el senyor Amat en aquesta escriptura, que la vila del Masnou no té locals propis destinats a escoles públiques, ja que actualment l’Ajuntament del
Masnou té llogat un edifici no construït amb les condicions necessàries i suficients per al
seu objectiu i per tant s’ha de procurar tenir un edifici adequat «segun reclama la ciencia
y la higiene», i és per això que l’Ajuntament vol construir un edifici apropiat i en un lloc
cèntric, i per tant s’ha cregut que el lloc més idoni seria prop de l’església parroquial o
sigui la finca que té el senyor Amat, per la qual cosa cedeix gratuïtament aquest terreny
a la vila del Masnou, d’una extensió superficial de 2.295,20 m2. Fa constar que aquest
terreny té un valor de 400 pessetes. Van ser testimonis d’aquesta donació i firmants de
l’escriptura els veïns del Masnou senyors José Feu Bigas i José del Valle Arana.
Aquest mateix dia es firma una altra escriptura pública en la qual consta que el
senyor Miguel Amat Lluch ven a l’Ajuntament del Masnou, representat pel seu alcalde, senyor José Martí Casals, un terreny de forma irregular d’una extensió de 1.200 m2, i que
han arribat ambdues parts a un acord amistós, per evitar així tot el tràmit d’expropiació
forçosa ja que són terrenys destinats a vials públics. Aquests vials són el començament de
l’actual carrer de Lluís Millet, i el començament també, del passeig de Romà Fabra. El
cost d’aquest terrenys va ser de 1.101,30 pessetes.
Després de tramitar-se tots els documents necessaris d’aquella època, arribem al dia
11 de juliol de 1904, dia en què se celebra la subhasta pública de les obres de construcció d’un edifici destinat a Escola Pública amb un valor de sortida de 65.132,52 pessetes
que és el pressupost de contracta, sense comptar els honoraris dels facultatius. Aquesta
acta feta pel notari del Masnou, senyor Mariano López Aragón, traduïda al català diu:
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
195
En el Saló de sessions de la Casa Consistorial d’aquesta vila, es constitueix la mesa
presidida pel senyor Buenaventura Ferrer Ferrer, primer tinent d’alcalde i alcalde
accidental, pel regidor designat per l’Ajuntament del Masnou, senyor Tomás
Fàbregas Maristany i el notari d’aquesta vila, el senyor Mariano López Aragón.
El senyor President declara començat l’acte i ordena al senyor Notari llegeixi l’article 17 de la Instrucció de 26 d’abril de 1900 i l’anunci de la subhasta, en el qual
hi figura el plec de condicions.
El president declara oberta la licitació, per un termini de mitja hora, fent l’advertència que preveu la regla tercera del referit article 17.
A continuació es van presentar tres plecs que el senyor President numera correlativament per l’ordre de presentació.
Cinc minuts abans de finalitzar el termini de mitja hora, s’anuncia pel pregoner, d’ordre del senyor President, que faltava solament aquest temps per finalitzar
el termini d’admissió de plecs.
Finalitzat el termini, el senyor President procedeix a l’obertura dels tres plecs,
llegint les proposicions que contenien y que són: primera, la del senyor Jaume
Lloveras Arenas, veí d’aquesta vila, el qual es compromet a realitzar les obres per
la quantitat de 57.100 pessetes. Segona, la del senyor Jaume Gelis Forgas, veí de
Barcelona, el qual es compromet a realitzar les expressades obres per la quantitat
de 62.990 pessetes. Tercera, la del senyor Joan Queral Guinovart, veí de Barcelona, que es compromet a realitzar les obres per la quantitat de 60.560 pessetes.
Finalitzada la lectura del plecs presentats, el president va declarar adjudicada
l’obra, provisionalment, al senyor Jaume Lloveras Arenas, com autor de la proposició més avantatjosa, per la referida quantitat de 57.100 pessetes.
Tot seguit s’han retornar les cèdules personals als licitadors, quedant units a
l’expedient els resguards del dipòsit realitzat i les proposicions presentades.
El senyor President dóna per acabat l’acte, sense que es presenti cap tipus de
reclamació i llegida per mi aquesta acta, sense que s’hagi sol·licitat que es faci
constar alguna cosa. La firmen les persones que formen la mesa, els licitadors i jo
que en dono fe.
L’Ajuntament del Masnou, en sessió extraordinària celebrada el dia 16 d’abril de 1904,
va acordar per unanimitat declarar vàlida la subhasta i adjudicar definitivament al senyor
Jaume Lloveras Arenas, autor de la proposició número u, que era la que fixava el preu
més baix per a la construcció de les Escoles Públiques Municipals d’aquesta vila. També
es va acordar notificar al senyor Lloveras perquè faci el pagament de la fiança definitiva i
presentar el document que així ho justifiqui, citant-lo al mateix temps, perquè el proper
dia trenta estigui present, ja que es lliurarà la corresponent escriptura pública de contracte. També se li recorda al senyor Lloveras que, d’acord amb el convingut per ambdues
parts, les obres hauran de començar a primers del proper mes d’agost i finalitzar el més
de febrer del proper any 1905.
El dia 16 d’agost de 1904, es va celebrar l’acte de col·locació de la primera pedra d’aquesta magna obra. L’esdeveniment va comptar amb la presència, en el solar on s’havia
de construir les escoles municipals, de l’Excm. Sr. Pere Grau Maristany i Oliver, delegat
d’Instrucció pública de Barcelona i fill predilecte d’aquesta vila; el Magnífic Alcalde constitucional accidental, senyor Buenaventura Ferrer i Ferrer; els regidors, senyors Tomás
196
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
Fàbregas, Prudencio Curell, Pedro Castellsagué, José Sust, Miguel Raméntol, Juan Pons
i Pedro Coll, també hi era present l’inspector de primera ensenyança de Barcelona, senyor Federico López Amo. He trobat un document a l’arxiu municipal que diu:
Teniendo una piedra destinada para el acto que iba a realizarse en disposición de
poderse manejar fácilmente, el Excmo. Sr. D. Pedro G. Maristany y Oliver sentó
dicha piedra por su propia mano en la zanja de cimiento abierto en el punto
donde debe apoyarse el ángulo de la parte norte de la pared de fachada del edificio que va a construirse. Después de lo cual se levantó por duplicado la presente
acta en papel del sello décimo, la que fue leída firmándola todos los señores al
principio nombrados.
Les obres van començar el mes d’agost de 1904, però en obres importants com aquestes
sempre surten problemes que no s’han previst anteriorment o en el quals ningú ha pensat, o si ho han pensat no s’ha dit, ja que potser podria frenar l’obra en general. Bé, sigui
el que sigui, que en cap moment es va dir o es va comentar, que s’hauria de anivellar i
explanar el terreny de la part de davant del col·legi, i construir un mur de contenció de
terres i així poder disposar d’un pati per l’esbarjo dels escolars degudament tancat i ordenat.
Així, en sessió celebrada per l’Ajuntament el dia 11 de gener de 1905, s’acorda la realització de les obres d’explanació, anivellació, construcció d’un mur de sosteniment de les
terres que deuran cercar els terrenys per composar el pati exterior de l’edifici de les noves
Escoles Municipals, escalinates i voreres. Aquestes obres li són encarregades directament
al constructor de l’obra, senyor Jaume Lloveras Arenas, sota la direcció i inspecció de l’arquitecte municipal. El pressupost que va presentar l’arquitecte per aquesta ampliació de
projecte, va ser el següent:
- Moviment de terres
- Paletes
- Pedra artificial
- Manyeria
- Fusteria
Total general
Import (ptes)
3.056,81
5.855,67
2.452,00
438,00
150,00
11.952,48
Segons l’hi va comunicar l’Ajuntament, el senyor Lloveras havia de començar aquestes
obres el dia 17 de gener i s’havien d’acabar el dia 30 del proper mes de juny.
Però, com sol passar en aquestes obres una mica complicades, finalment sempre resulta que acaben sent més cares del que s’ha previst. Així va ser, finalitzats els comptes va
resultar que aquesta obra va ascendir a 13.699,25 pessetes, per tant hi havia un dèficit de
1.746,77 pessetes. Encara que ara aquesta quantitat ens sembli ridícula, fa més de 100
anys devia ser important i més si tenim en compte que en el pressupost municipal s’hauria consignat la primera quantitat i o sigui que el desenquadrava i segurament que devien
tenir veritables problemes per treure aquest quantitat d’una altra partida pressupostària.
Davant aquesta problemàtica i davant, segurament de poder trobar solucions, l’arquitec-
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
197
te municipal, senyor Bonaventura Bassegoda va enviar una carta a l’alcalde en data 26 de
juliol de 1905, que en la seva part final diu textualment:
[...] como la suma excede de 1.736,77 pesetas del presupuesto aprobado, no
teniendo el Ayuntamiento de esta Villa consignación especial para satisfacer esta
diferencia, deseando evitar al mismo los perjuicios morales y materiales que tal
vez pudieran originarse en el caso de no existir la armonía completa entre el contratista y la Corporación Municipal, tiene el infrascrito el honor de ofrecer libre
y espontáneamente y sin que en tiempo ni lugar alguno pueda ser invocado como
a precedente en el ejercicio de su profesión, que se satisfaga dicha diferencia, rebajándola del importe de sus honorarios facultativos, con lo cual tendrá la satisfacción de haber cooperado en una u otra forma a la obra de la construcción de las
Escuelas cuya iniciativa tanto honra al Ayuntamiento de Masnou.
El dia 1 de març de 1905, l’alcalde accidental, senyor Buenaventura Ferrer, regidors de
l’Ajuntament del Masnou, l’arquitecte municipal, senyor Bassegoda, i el constructor, senyor Jaume Lloveras, fan una inspecció de les obres finalitzades i resolen en aquesta
mateixa data procedir a la seva recepció provisional, d’acord amb el que disposava l’article 17 del Plec de Condiciones del projecte. La recepció definitiva va tenir lloc el dia 5
de juny de 1905 en el mateix edifici del col·legi.
Les classes en aquest nou edifici públic van començar el curs 1905-06
Preveient aquest començament de curs, la Corporació Municipal es mou i endega una
campanya per aconseguir fons per la compra de mobles i material per aquestes noves
escoles. En el llibre d’actes de l’Ajuntament he trobat el següent acord del Ple de data 5
d’octubre de 1904, que traduït al català textualment diu:
S’acorda per l’Ajuntament, sol·licitar a l’Excm. Sr. Ministre d’Agricultura i Belles
Arts es digni concedir a aquest municipi una subvenció de 3.000 pessetes, destinada a l’adquisició de mobles i material d’ensenyament per a les escoles públiques
que han d’instal·lar-se en l’edifici de nova planta que s’està construint, ja que no
es va demanar per les obres de construcció que s’ha pagat pels fons propis de l’Ajuntament. Que la petició sigui enviada a través de l’Excm. Sr. Delegat de Barcelona, fill predilecte d’aquesta vila, tot demanant sigui informada i tramesa, d’acord amb el que disposen els articles 31 i 32 del Real Decret de 25 de setembre
de 1904.
Cal dir que aquesta subvenció es va aconseguir gràcies al senyor Pere Grau Maristany, fill
predilecte del Masnou. En diferents actes he trobat constància de les subvencions rebudes de particulars pel mateix concepte:
Excm. Sr. Marquès del Masnou
Excm. Sr. Pere Grau Maristany
Buenaventura Fontanills Rosés
Pedro Puntí Rosés
198
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
Josefa Villanueva, vídua de G. Castillo
Trinidad Rius Torres (diputat a les Corts per aquest districte)
Jaime Pagès Pagès
Jaime Sensat Sanjuan
Pedro Pagès Maristany
Antonio Suñol Pla
Marcelino Suñol Pla
Juan Millet Pagès
Francisco Millet Pagès
Pedro Maristany Alsina
Antonio Antich Portella
Pedro Pagès Fàbregas
Pedro A. Millet Villá
Félix Orta Millet
Gabriel Rosés Valentí
Victoriano Pagès Fàbregas
José Bosch Fontrodona
Víctor Doth Cabanyes
José Garcia Cunill
José Botey Puig
Buenaventura Bassegoda
Felipe Millet Cunill
Salvador Maristany Sensat
José A. Malet Font
Santiago Estapé Pagès
Pedro Pagès Millet
Francisco Sanahuja
Miguel Cortina
REBUDA D’AGRAÏMENTS A TRAVÉS DE TÍTOLS
PRIMER. A la Gaceta de Madrid de data 17 de novembre de 1909, a part de fent-se saber
que el rei Alfons XIII, la seva esposa Victoria Eugenia i els infants Jaume i Beatriu continuaven gaudint, sense cap novetat, d’una important salut per a tots els espanyols, també
es publicava en primera pàgina un Real Decret concedint el tractament d’Il·lustríssim a
l’Ajuntament del Masnou, província de Barcelona. El text literal que figurava a la pàgina 919 és el següent:
REAL DECRETO
Deseando dar una prueba de Mi Real aprecio al Ayuntamiento de Masnou, provincia de Barcelona, por haber construido a sus expensas un edificio para escuelas públicas, dotado del material moderno correspondiente.
Vengo en concederle el tratamiento de «Ilustrísimo».
Dado en Palacio a once de Noviembre de mil novecientos nueve.
Alfonso XIII
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
199
El Presidente del Consejo de Ministros,
Ministro de Gobernación
Segismundo Moret
Així és com l’Ajuntament del Masnou va passar a nomenar-se de la següent manera
«Il·lustríssima i Benèfica vila del Masnou». Ara no donem importància a aquests dos
títols i penso que és una llàstima, però a principis del segle passat la van tenir, i molt.
Aquests dos títols recorden dues fites importants aconseguides pel poble del Masnou,
la primera, «Il·lustríssima», tal com he explicat, per la construcció d’un col·legi públic a
expenses de l’Ajuntament, que és el mateix que dir del poble del Masnou, i la segona,
«Benèfica», per haver-se construït un asil de beneficència per a ancians mitjançant una
subscripció popular per la població i l’Ajuntament del Masnou.
SEGON. Els acords i el tràmits realitzats per aconseguir els segon títol són els següents:
Acord del Ple de data 1 d’octubre de 1902, que traduït al català textualment diu:
Es va donar compte d’una comunicació rebuda de l’Excm. Sr. Governador Civil
de la província, en què comunica que l’Il·lustre Sr. Sots-secretari de la Governació li ha fet saber que la vila del Masnou pot obtenir el títol de Benèfica, amb
motiu d’haver-se construït un Asil de Beneficència per a ancians a través d’una
subscripció en la qual hi van intervenir l’Ajuntament i el veïnat del Masnou. La
Corporació Municipal pot promoure el corresponent expedient, d’acord amb
la Real Ordre de 30 de maig de 1887, amb la finalitat que sigui informat per la
Comissió Provincial i el Governador Civil de la província.
Acord del Ple de data 15 d’octubre de 1902, que traduït al català textualment diu:
A continuació es dóna lectura de la instància que aquest Ajuntament envia a
l’Excm. Sr. Ministre de la Governació, tot demanant sigui concedit a aquesta vila
el títol de Benèfica.
S’aprova el contingut de l’esmentada sol·licitud acordant-se que, una vegada reunits els documents que justifiquen aquesta petició, s’enviï l’expedient a l’Excm.
Governador Civil de la província per la seva tramitació corresponent.
Acord del Ple de data 3 de desembre de 1902, que traduït al català textualment diu:
Es va donar lectura d’un Real Decret de data 25 de novembre de 1902, el text del
qual és el següent:
El Rei s’ha dignat expedir a través d’aquest Ministeri,
el Real Decret següent:
En atenció als mèrits adquirits per la vila del Masnou, província de Barcelona, i
principalment pels realitzats en pro de la caritat,
creant una institució benèfica per a malalts pobres i ancians,
vinc a concedir-li el títol de Benèfica.
Donat en el Palau a 25 de novembre de 1902.
200
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
Alfons XIII
El Ministre de Governació Segismundo Moret
Madrid 25 de novembre de 1902.
Amb la satisfacció que proporciona aquesta concessió sol·licitada, queda l’Ajuntament
assabentat del Real Decret que s’acaba de llegir, acordant-se per unanimitat que s’encarregui una placa artística i que es gravi el text íntegra de l’expressat Real Decret, i que sigui
col·locada en un lloc preferent de la Sala Capitular, amb la finalitat que sigui per sempre
un testimoni de la gràcia concedida a aquesta vila per S.M. el Rei Alfons XIII, pels motius
tan honorables que han donat ocasió per obtenir-la.
L’ELECTRICITAT A LES ESCOLES
Sota la presidència de l’alcalde senyor Pere Sust Estapé, l’Ajuntament del Masnou en el
Ple de data 17 de desembre de 1917, aprova el següent acord, que traduït al català, textualment diu:
S’acorda procedir a la instal·lació de l’enllumenat elèctric a les escoles nacionals
d’aquesta vila.
PROJECTE D’AMPLIACIÓ DEL COL·LEGI NACIONAL (JULIOL DE 1936)
En sessió celebrada el dia 15 d’abril de 1936, la Corporació Municipal, presidida per l’alcalde, senyor Tomás Ferrer Sust, va aprovar una moció presentada per l’alcalde amb referència a la necessitat de construir una planta més en el col·legi nacional, on hi figurarien
tres aules més destinades a la secció graduada de nens i tres més per a la secció graduada
de nenes. Al mateix temps s’hauria de tenir una previsió per instal·lar serveis com cantines escolars, serveis mèdics, museu, biblioteca, sala de treballs manuals i un habitatge destinat al conserge.
En sessió celebrada per la Corporació Municipal el dia 28 d’abril de 1936, s’aprova el
següent: que es realitzi el projecte de construcció d’una planta més en el col·legi nacional
del Masnou, on hi haurà de figurar tots els elements abans descrits. Que s’aprovi l’adquisició d’un terreny necessari per ser destinat a camp escolar destinat a l’esport. Que totes
aquestes obres es realitzarien mitjançant execució directe pel propi Ajuntament. Sol·licitar una aportació econòmica a l’Estat, per l’ampliació d’aquest grup escolar i finalment
que es procedeixi a la formació d’un pressupost extraordinari.
El terreny que es volia comprar per destinar-lo a un camp escolar per la pràctica de
l’esport, i segons plànols que vaig veure, era un terreny situat en el carrer de Sant Miquel,
entre la plaça de Marcel·lina de Monteys i el carrer de Roger de Flor. En aquella data no
estava construït, solament era un terreny.
El Consell Local de Primera Ensenyança de la vila de Masnou va emetre el dia 9 de
maig de 1936 un dictamen favorable a tot el que s’havia aprovat el dia 28 d’abril per la
Corporació Municipal. El president del Consell Local era el doctor José Torrubia.
El dia 28 de maig l’Ajuntament del Masnou acorda, per unanimitat, anomenar al se-
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
201
nyor Pere Bassegoda Musté, arquitecte director de les obres d’ampliació de l’escola nacional. En data 30 del mateix mes, l’alcalde li va comunicar la decisió presa per l’Ajuntament perquè realitzés el projecte necessari i en fos el director de les referides obres. El senyor Bassegoda el dia 1 de juny va acceptar aquesta comanda feta per l’Ajuntament.
El pressupost que va presentar el senyor Bassegoda de les obres per a l’ampliació a
una planta més de l’escola nacional ascendia a 376.602,30 pessetes. Dins aquest pressupost s’inclou la compra del terreny destinat a camp escolar per la pràctica de l’esport,
del qual en fa una valoració de 128.000 pessetes. Quan es parla d’aquests valors és
quan t’adones dels canvis brutals que hi ha hagut en el valors dels terrenys i de la construcció.
El dia 7 de juliol de 1936, l’alcalde, senyor Tomás Ferrer Sust, envia una carta al director general de primera ensenyança de Madrid, tot demanat una ajuda econòmica per
poder realitzar les obres d’ampliació. Hi ha alguns passatges d’aquest escrit que els transcric literalment i amb l’idioma en què van ser escrits, perquè crec que tenen el seu valor,
tenint en compte la data en la qual estan escrits:
[...] que preocupado en intensificar las construcciones escolares de forma que permitan no sólo facilitar a esta villa del Masnou la prosperidad i engrandecimiento
de Cataluña y España, sino que la acción y el éxito de la obra social emprendida
por el Gobierno de la República, tenga en esta villa un cumplimiento exacto y un
vigoroso empuje, acordó en la sesión celebrada el día 28 de Abril ppdo.
[...] que dichas Escuelas fueron, a petición del Ayuntamiento en el año 1923,
graduadas en tres grupos de niños y tres de niñas.
[...] desde los primeros días de la República, se desveló este Ayuntamiento en
acudir a remediar el abandono en que estaba la Escuela Nacional.
[…] que teniendo en cuenta la situación económica del Municipio que no le
permite la realización de tal empeño sin que dejara de cumplir con la finalidad de
la República, como es la de aliviar el paro forzoso que preocupa extraordinariamente al Ayuntamiento, por el número de parados existentes y por las reducciones de los días de trabajo, sensiblemente aumentadas desde el 16 de febrero del
corriente año; que dado el coste de las obras a realizar, según memoria y especificación del arquitecto municipal, se digne V.S. ordenar, previo los trámites de
rigor, le sea concedida la subvención que señala el artículo 22 del Decreto de 15
de junio de 1934, a los efectos de computar por grados escolares las dependencias
que figuran en el plano adjunto, y que además de los 6 grados nuevos, figuran 2
cantinas escolares, 2 servicios médicos, 2 duchas, 1 museo, 1 biblioteca, 2 aulas
para trabajos manuales, 1 vivienda para el conserje y un campo escolar. Importando todo ello un total de 204.000 pesetas.
Per descomptat aquesta ampliació no es va realitzar, es va quedar com a projecte. S’hauria d’esperar fins a l’any 1967 per abordar definitivament l’ampliació del col·legi.
CONSTRUCCIÓ DE CASES PER A MESTRES (ANY 1936)
Si es va pensar en ampliar les aules del col·legi Nacional, construint una planta més del
202
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
seu edifici, s’havia de buscar també l’allotjament per als nous mestres que serien nomenats per aquestes noves aules.
En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament del Masnou el dia 28 d’abril de 1936,
el mateix ple que va aprovar l’ampliació del col·legi nacional, va aprovar també el següent:
la necessitat d’adquirir terrenys per l’edificació de dotze habitatges per als mestres dels
col·legis nacionals; encarregar el projecte d’obres corresponent; sol·licitar l’aportació econòmica de l’Estat per tal d’aconseguir una subvenció per a la construcció d’aquests habitatges destinats als mestres nacionals, de conformitat amb el que disposava l’article 4t del
Decret de 7 de febrer passat, tenint en compte que la vila del Masnou era inferior a 6.000
habitants i que el nombre d’habitatges eren dotze, la subvenció de l’Estat hauria de ser
de 60.000 pessetes; facultar a l’alcalde perquè procedeixi a una possible operació de crèdit necessari per a la realització d’aquestes obres.
Complint l’encàrrec fet, la Corporació Municipal de l’Ajuntament del Masnou, la
Comissió de Foment, presidida pel senyor Josep Puig, va emetre el dictamen núm. 76,
amb referència a l’adquisició d’uns terrenys per a la construcció d’habitatges per a mestres nacionals. La proposta va ser que l’Ajuntament adquirís uns solars existents entre el
carrers de Frederic Bosch i el de Garcia Hernàndez, actualment Sant Miquel, a 36 metres
de la plaça de Marcel·lina de Monteys. Els propietaris d’aquest terreny eren els senyors
Joaquim Casas Olivella i Maria Samsó.
Cada solar tenia, segons el dictamen, 5,90 metres aproximadament de façana i 30 de
fons. El preu de cada un d’aquests solars era de 2.500 pessetes, com que la proposta era
per sis solars, el cost total d’aquests sis solars hagués estat de 15.000 pessetes. En data 17
de juny de 1936, la Corporació Municipal va aprovar l’adquisició dels esmentats
terrenys.
En data 11 de juliol de 1936, l’alcalde del Masnou, senyor Tomás Ferrer Sust, va
enviar a través del Governador Civil de Barcelona expedient de sol·licitud de subvenció
per a la construcció d’aquests dotze habitatges. Aquest expedient estava compost dels
següents documents:
- Escrit de l’alcalde dirigit al director general de primera ensenyança de Madrid, tot
explicant que l’any 1904 l’Ajuntament del Masnou va construir a les seves expenses
un edifici escolar format per tres aules graduades de nens i altres tres aules graduades de nenes, i tenint en compte que es vol ampliar aquest col·legi construint un primer pis on s’hi ubicaran sis aules més, que sigui atorgada una subvenció total de
60.000 pessetes, 5.000 per cada habitatge, d’acord amb el que disposava l’article 4t
del Decret de 7 de febrer de 1936.
- Certificat conforme l’Ajuntament, en sessió de data 28 de maig de 1936, va nomenar per unanimitat al senyor Pere Bassegoda Musté arquitecte director de les obres
per a la construcció de l’edifici destinat a habitatges per a mestres nacionals.
- Escrit del senyor Bassegoda acceptant l’encàrrec.
- Escrit de data 6 de juliol de 1936, donant conformitat a aquest projecte per reunir
suficients condiciones de capacitat i comoditat, dels mestres de la graduada de nens
senyors Josep Pericot, Josep Coll Creixell i Ricard Barquè i les mestres de la graduada de nenes, senyores Maria Canaleta, Maria dels Dolors Puig i Teodora Bové.
- S’acompanyen plànols de situació i per plantes. El projecte era construir en cada
solar dos habitatges, un en planta baixa i l’altre en el primer pis. Cada habitatge
tenia aproximadament 114 m2.
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
203
- Pressupost realitzat per l’arquitecte senyor Pere Bassegoda, per la construcció dels
dotze habitatges, sis en planta baixa i sis en un primer pis. L’import total d’aquesta
construcció la va xifrar en 180.118,95 pessetes.
- Certificat de l’Ajuntament del Masnou que, d’acord amb l’últim cens oficial fet per
l’Institut Geogràfic i Estadístic amb referència al dia 31 de desembre de 1930, en el
Masnou hi havia 4.604 habitants de fet. Així mateix certifica que la rectificació de
l’empadronament corresponent al dia 31 de desembre de 1934, aprovat per la Secció Provincial d’Estadística de la província de Barcelona el dia 3 d’abril de 1935, el
nombre d’habitants de fet a la vila del Masnou era de 4.770 habitants.
- Dictamen de data 6 de maig de 1936, del Consell Local de Primera Ensenyança, en
què acorda informar favorablement la proposta del senyor alcalde del Masnou per
la construcció de dotze habitatges per a mestres nacionals, i més tenint en compte
l’haver sol·licitat l’ampliació amb una planta més del col·legi nacional.
La construcció d’aquestes dotze cases per als mestres nacionals no es va portar a terme, la
Guerra Civil ho va fer impossible.
OCUPACIÓ DE LA PART CENTRAL DEL COL·LEGI
L’Ajuntament del Masnou, en sessió plenària celebrada el dia 31 de gener de 1947, va
prendre el següent acord, que transcrit al català textualment diu:
Seguidament es dóna compte d’una petició feta pel delegat local del «Frente de
Juventudes», el qual es dirigeix a l’Ajuntament proposant poder habilitar el local
de la nau central de les escoles municipals i destinar-lo al «Frente de Juventudes»
ja que aquest local podria ser condicionat perquè el poguessin usar, tenint en
compte que el propietari de l’actual local que ocupen l’ha reclamat i demana sigui
desocupat. S’acorda que per la Comissió de Foment i la Comissió de Cultura s’estudiï el cas i resolguin aquesta petició.
Així va ser com el «Frente de Juventudes» del Masnou van ocupar durant molts anys la
nau central del Col·legi Nacional. S’ha de tenir en compte que de ben segur era més
important, en aquells moments, prevalia més la política dictatorial que no pas els problemes d’ensenyament, encara que també és cert que l’any 1947 no hi havia problemes d’espai pel que fa a alumnes en aquest col·legi.
BAN I LA JUNTA MUNICIPAL D’ENSENYAMENT
Vaig trobar aquest ban a l’arxiu municipal, molt propi dels anys 50, que reprodueixo tal
com es va escriure
BANDO
Don Francisco Leonarte Ribera, Alcalde Presidente del Ilmo. Ayuntamiento de la
Villa de Masnou, provincia de Barcelona
204
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
HAGO SABER: Por disposición expresa de la Superioridad, dictada en razón
de la campaña contra el analfabetismo, se hace preciso conocer exactamente cuales y cuantos son las personas de ambos sexos de este término municipal comprendidas en edad de 12 a 21 años que no saben leer y escribir.
En su virtud requiero a todos los cabezas de familia de esta municipalidad para
que en un plazo de QUINCE DIAS declaren en la Secretaría municipal, las personas de aquellas circunstancias que convivan en su domicilio.
Los que oculten algún caso de declaración obligada, serán sancionados con
multa de 50 pesetas, sin perjuicio de las responsabilidades de otro orden que puedan alcanzarles.
Masnou, a 2 de abril de 1955.
El Alcalde
L’any 1955 es va tramitar un expedient per constituir la Junta Municipal d’Ensenyament,
de conformitat amb les prescripcions del vigent Estatut del Magisteri Nacional de Primària.
Aquesta Junta va quedar formada per les següents persones:
President
Conseller-Delegat
Vocals
Secretari
Francisco Leonarte Ribera (Alcalde)
Fernando Galera Isern (Conseller)
Pedro Clot Vila (Rector del Masnou)
Isidro Agustí Parera (Conseller de FET)
Pablo Benito Belloso (Inspector de Sanitat)
José Rossell Funoy (Delegat del Front de les Joventuts)
Luisa Millet Martí (Delegada de la Secció Femenina)
José Ma Bernacho Isus (Secretari de l’Ajuntament)
Maria Canaleta Abella (Mestre Nacional)
Mariano Rexach Fabrega (Mestre Nacional)
EL MASNOU, CAPITAL DE L’ENSENYAMENT DEL BAIX MARESME
Hi ha una acta molt important per la nostra vila, procedent de la Junta Municipal
de Primera Ensenyança del Masnou, de data 27 de gener de 1959, que estava formada per:
Francisco de P. Salazar, alcalde del Masnou i president de la Junta
José Junqueras Monner, inspector d’Ensenyament
Pere Clot Vila, rector del Masnou
Pablo Benito Belloso, inspector de Sanitat
Maria Canaleta Abella, mestra nacional
Francisco Vives Sabater, mestre nacional i secretari de la Junta
En aquesta acta l’inspector d’ensenyament comunica a la Junta Municipal una decisió,
que crec transcendental per al Masnou i per a l’ensenyament de la comarca, i és que el
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
205
Masnou seria capital de l’ensenyament de vàries poblacions del baix Maresme, i que estaria formada per les entitats de població següents:
Tiana
Montgat
Alella
Teià
Masnou
Premià de Mar
Premià de Dalt
Vilassar de Mar
En la mateixa acta, transcrit al català, hi diu:
La Inspecció interessa que es posi en coneixement de les presidències de les Juntes Municipals d’Ensenyament Primari de les poblacions citades, la centralització
en el Masnou de tot el que es refereix als exàmens per l’atorgament dels Certificats d’Estudis Primaris [...]
Els posteriors cercles d’estudis escolars, també tindran lloc en aquesta població. El proper dimarts la reunió serà de la Inspecció amb els mestres de les escoles de pàrvuls dels pobles de la comarca que des d’avui nomenarem zona de Masnou, a efectes escolars.
AMPLIACIÓ D’UNA PLANTA MÉS DEL COL·LEGI OCATA (1967)
Una circular del Govern Civil de Barcelona, publicada en el Butlletí Oficial de la Província de data 22 de març de 1967, recordava a les corporacions locals la obligació que
tenien de col·laborar amb l’Estat per resoldre els problemes de falta d’escoles nacionals
destinades a ensenyança primària, amb relació al cens escolar existent. Era lògic que no
sortissin els números dels alumnes que hi havia a cada població per la quantitat d’escoles privades que depenien de l’església, així com altres més petites que eren de mestres que
havien creat la seva pròpia escola.
Per a la construcció d’escoles o la seva ampliació, hi havia dos sistemes. Un era a través de subvencions, sempre que l’obra la fes el mateix Ajuntament, en aquest cas rebria
una quantitat de 150.000 pessetes per aula. Si la construcció l’havia de fer el mateix Estat,
l’Ajuntament havia d’aportar els terrenys i una aportació econòmica establerta d’acord
amb el nombre d’habitants.
Aprofitant aquesta circular, l’alcalde del Masnou, senyor Salazar, va encarregar un projecte a l’arquitecte municipal per ampliar una planta més el col·legi nacional. S’ha de
tenir en compte que en aquesta data el col·legi nacional Ocata estava molt ple i no tots
els nenes i nenes del Masnou s’hi podien matricular per falta d’espai, per tant era un bon
moment per pensar en una ampliació a través d’una una subvenció econòmica. D’acord
amb la memòria descriptiva del projecte, aquesta nova planta suposaria un increment de
vuit aules més, dos sales de dibuix i un gimnàs que també seria apte per ser menjador en
cas d’emergència, per la qual cosa també es projectaria una cuina. Segons aquesta memò-
206
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
ria, l’estil de l’edifici i la façana principal serien respectats, per ser un exponent de l’arquitectura de principis de segle. El pressupost previst seria de 4.398.549,04 pessetes.
Una vegada redactat el projecte d’aquestes obres, la Corporació Municipal va celebrar
una sessió extraordinària plenària el dia 3 d’abril de 1967 per parlar d’aquest assumpte.
En l’acord queda exposat que les sis aules existents en aquests moments, tres per a nois i
tres per a noies, destinades a l’ensenyament primari són les mateixes que hi havia l’any
1935 (em va sobtar que es poses aquest any que fa referència a la II República). Si en
aquest any la població del Masnou era aproximadament d’uns tres mil habitants (?),
en aquests moments faltava poc per arribar als nou mil; mentre la població s’havia triplicat en trenta anys, el nombre d’aules continuava sent el mateix, pel que era evident la
necessitat d’ampliar l’únic col·legi nacional que hi havia al Masnou.
En aquesta sessió es va aprovar el projecte tècnic d’ampliació de deu aules més en el
primer pis; es va sol·licitar que aquest projecte fos inclòs en el pla previst per l’Estat de
l’any 1968, que seria construït per l’Ajuntament del Masnou, i per tant sol·licitaven la
subvenció de 150.000 pessetes per cada classe o aula, de conformitat amb el que disposava la Llei de 22 de desembre de 1953, el Reglament de 3 de juliol de 1955 i la Circular núm. 18 del 14 de març de 1967.
La Junta Municipal de 1a Ensenyança Primària, l’any 1967, estava composta per les
següents persones:
Francisco de P. Salazar Culí, alcalde president de l’Ajuntament del Masnou
Tinent d’alcalde, delegat de Cultura
Pere Clot Vila, rector de Sant Pere
Ignacio Aguilar, secretari de l’Ajuntament del Masnou
Luisa Millet Martí, delegada del Frente de Juventudes
Alfonso Aragó, delegat del Frente de Juventudes
Pablo Benito Belloso, metge de Sanitat Municipal
Joan Bosch Monegal, representant de les escoles no oficials
Ramon Padrós Canals, representant dels pares (nens)
Maria Rosa Bert Garcia, representant de les mares (nenes)
Francisco Vives Sabater, director de l’Agrupació Escolar i secretari de la Junta
Aquesta Junta Municipal es va reunir el dia 19 d’abril de 1967 per prendre un acord
important per al poble del Masnou, que traduït al català diu el següent:
A la vila del Masnou, a les 12 hores del dia 19 d’abril de 1967, es reuneixen sota
la presidència de l’alcalde accidental Senyor Jordi Humet Argemí, els membres
que integren aquesta Junta Local d’Ensenyança Primària i que al marge s’expressen, amb la finalitat de tractar assumptes relacionats en la creació de dues escoles
en aquesta localitat amb motiu de les circumstàncies sobre aquesta matèria.
Seguidament fa ús de la paraula el senyor alcalde accidental que després de
donar compte que assumeix la presidència d’aquesta Junta per absència del titular, el senyor Salazar, manifesta que el principal objecte de la present convocatòria és centrar la necessitat de resoldre, si es creu convenient, la creació de dues
escoles més sobre les actuals (una de nens i una de nenes) respectivament, tenint
en compte que les circumstàncies legals de caràcter escolar així ho demanen
segons els raonaments següents:
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
207
1r. Que el nombre actual d’aules escolars és el mateix que l’any 1935.
2n. Que en aquella data la població del Masnou era aproximadament d’uns
tres mil habitants i actualment són quasi nou mil, és ha dir que durant aquests
trenta anys la població s’ha triplicat, en canvi el nombre d’aules són les mateixes.
3r. Que les dades a què fan referència el cens escolar són similars als de la
població que es justifiquen documentalment.
4t. Que són nombroses les queixes del veïnat en no poder matricular més
alumnes per la falta d’espai.
Escoltades les manifestacions pronunciades per la presidència, els assistents
accepten íntegrament el seu contingut per considerar-les justificades. Per unanimitat s’acorda:
a) Confirmar oficialment la circumstància per la qual és necessària la creació
de dues escoles més sobre les existents donades les circumstàncies urgents que
ocupen aquest cas tenint en compte que aquest edifici té suficientment espai i
capacitat per l’emplaçament de les dues aules.
b) Sotmetre el present acord al Ple de l’Ajuntament amb la finalitat que si ho
estima convenient faci els tràmits corresponents enviant sol·licitud al Director
General d’Ensenyament Primari, previ informe de la inspecció provincial, que s’acompanyarà a la petició, així com la documentació necessària prevista en les disposicions vigents.
Aquesta proposta feta per la Junta Municipal d’Ensenyament Primari del Masnou es va
aprovar en el Ple de l’Ajuntament en data 24 d’abril de 1967.
La petició formal de l’Ajuntament al Director General d’Ensenyament Primari de
Barcelona, es va fer el dia 2 de maig de 1967. Es va acompanyar a la petició certificat
de l’acta de la Junta Municipal d’Ensenyament Primari de data 19 d’abril de 1967; certificació dels acords del Ple de l’Ajuntament de data 3 i 24 del mateix mes; certificació
de l’arquitecte municipal sobre les condicions de seguretat de l’edifici, i certificació del
cens escolar del Masnou.
Aquest certificat del cens escolar, traduït al català, deia:
Amb referència al padró d’habitants de data 31 de desembre de 1966, resulta que
el cens escolar d’aquest municipi (de 6 a 14 anys ambdós inclosos), és del total
següent: 655 nens i 565 nenes.
En data 6 d’octubre de 1967, hi ha un escrit de la inspectora d’ensenyament a l’Ajuntament del Masnou, que traduït al català textualment diu:
Amb la finalitat d’actualitzar les dades de la població i el cens escolar d’aquest
municipi, per poder avaluar les necessitats d’edificis escolars sol·licitats per l’Ajuntament, us interesso que m’envieu, el més aviat possible, les següents dades:
1r. Certificació dels cens general de la població, actualitzat d’acord amb l’últim padró.
2n. Certificació del cens escolar de nens i nenes de 6 a 13 anys ambdós inclosos, desglossat a ser possible, amb els nens majors de 10 anys que estiguin escolaritzats en centres d’ensenyança mitjana.
208
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
Els dos certificats que es van enviar diuen el següent:
Que de la rectificació del cens del padró corresponent a l’any 1966, ofereix el
resultat següent: 8.730 habitants de fet i 8.431 de dret.
Que examinat el padró municipal d’habitants corresponent a l’any 1965 i de
les seves rectificacions, resulta que el cens escolar de nens i nenes entre els 6 i 13
anys és de 1.204.
No s’entén gaire la petició que va fer la inspectora, ja que si tenia la informació en el seu
departament, que només havia de fer que consultar, era innecessari tornar a demanar
altre vegada a l’Ajuntament la quantitat de nens i nenes en edat escolar que hi ha al Masnou. El que sí queda clar en tots aquests escrits és que a l’any 1967 ja es feia palesa la
necessitat social que hi havia en la nostra vila pel que fa a col·legis, es volia avançar i resoldre el problema que tenien moltes famílies a l’hora d’anar a treballar el pare i la mare i
no sabien a qui deixar els seus fills, o si tenien avis, sempre els tocava a ells i això era una
càrrega que no satisfeia a ningú.
La resposta d’aquesta petició va ser el silenci, no es va contestar. Si aquesta petició va anar
a Madrid es devia quedar per allà traspaperada amb altres peticions procedents de diferents
punts d’Espanya, ningú li va fer cas. També podria ser que per aquestes dates s’estigués parlant que ja era hora que hi hagués una nova llei d’ensenyament a Espanya, hem de pensar
que encara estava en vigor l’anomenada Llei Moyano de 1857, amb modificacions, però era
la vigent i podria ser que s’estigués parlant del que seria la nova Llei d’Educació General
Bàsica, i per tant no es volguessin fer ampliacions ni modificacions, fins que no sortís publicada i s’hauria de fer un altre plantejament amb infrastructures escolars, si fos així seria comprensible que no haguessin contestat la petició feta per l’Ajuntament del Masnou.
Canvi radical. El dia 18 de febrer de 1969 es comunica a l’Ajuntament del Masnou
que han estat autoritzades les obres de construcció de 10 aules, pel sistema de subvenció
estatal, per la quantitat de 2.500.000 pessetes, i que s’haurà de comunicar al Ministeri
d’Educació i Ciència el nom del contractista i la data d’adjudicació. Incomprensible! Si
la subvenció era de 150.000 pessetes per aula, ara es convertien en 250.000 pessetes. Ara
si que hi havia una dotació econòmica com per sufragar degudament la construcció d’aules en poblacions que com la nostra, que no tenien un potencial econòmic per fer front
a aquesta despesa.
Però aquest assumpte no acaba aquí, encara té una continuació més avantatjosa per al
Masnou. El dia 14 de març de 1969, l’alcalde del Masnou, senyor Salazar, adreça un
escrit al president de la Junta Central de Construccions Escolars de Madrid, tot exposant
el següent:
- Que ha estat concedida una subvenció de 2.500.000 de pessetes per la construcció
de deu aules.
- Que el projecte de les obres ascendeix a la quantitat de 4.400.000 pessetes.
- Que la diferència de dos milions de pessetes han d’anar a càrrec de l’Ajuntament.
- Que aquest Ajuntament no pot comptar amb aquesta quantitat, momentàniament,
però sí que és urgent la construcció de les deu aules.
- Que si aquest projecte fos construït per la Junta de Construccions Escolars, amb
una aportació municipal del 10%, possibilitaria la immediata construcció d’aquestes deu aules.
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
209
Al final de l’escrit el que demana, doncs, és això, que aquestes deus aules siguin construïdes per la referida Junta i que l’Ajuntament aportaria el 10% del total de la construcció.
En tot aquest afer no hi ha cap més escrit que doni alguna pista del perquè aquests
canvis econòmics. En aquells moments jo ja feia dos anys que estava treballant a l’Ajuntament del Masnou i com a secretari particular de l’Alcaldia, per tant portava temps suficient com per conèixer al senyor Salazar. Ell en aquells temps estava molt ben relacionat
amb el Governador Civil de Barcelona i amb tota la jerarquia del «Movimiento», i això
era important per saber certes oportunitats que podien beneficiar al Masnou, i aquesta
va ser una d’elles. Ell no hagués fet mai aquesta proposta si no hagués tingut la seguretat
que seria ben rebuda, propostes com aquestes no es feien ni es fan si no es té una seguretat que donaran un resultat positiu o almenys si no tens un mínim de garanties que així
sigui.
La proposta havia estat tan ben treballada per l’alcalde que, el dia 8 d’abril de 1969,
la delegació de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència envia una carta a l’Ajuntament del Masnou comunicant que ha estudiat la seva proposta i que en dóna conformitat. Per tant l’Ajuntament ha d’ingressar la quantitat de 438.949 pessetes com
aportació del 10% del cost de les obres. La política del passadissos, com jo ho anomeno, normalment sempre dóna resultats positius, i aquest va ser un d’ells. Gràcies a les
influències de l’alcalde, senyor Salazar, l’Ajuntament del Masnou va estalviar-se
1.500.000 pessetes, que pel pressupost que tenia en aquells moment l’Ajuntament era
importantíssim.
Per si no fos poc tot el que he explicat sobre aquest assumpte, que crec que té molta
semblança a un joc d’escacs, l’adjudicació d’aquestes obres va ser 3.492.000 pessetes,
per tant van tenir una baixa de 800.000 pessetes aproximadament. Com a conseqüència d’això el dia 30 de novembre de 1970 l’alcalde del Masnou va reclamar a la delegació provincial de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència, el retorn de la diferència del 10% que van ingressar en el seu dia, o sigui la quantitat de 89.749 pessetes. L’any següent van ser ingressades al compte de l’Ajuntament del Masnou. Tot un
detall.
Van ser molt importants aquestes obres d’ampliació per la comunitat educativa del
Masnou. El col·legi nacional del Masnou va quedar a punt per poder fer front al desplegament de la nova Llei, ja desapareguda, de l’Ensenyança General Bàsica. Aquest únic
col·legi públic del Masnou va tenir dues línies dels vuit cursos d’EGB, en total tenia 16
aules. Poques localitats van poder fer front a aquest canvi educatiu amb la tranquil·litat
de saber que estava preparada per aquest esdeveniment i realment amb un cost econòmic
quasi diria ridícul.
PETICIÓ PER LA CONSTRUCCIÓ D’UN PREESCOLAR
En data 16 de juny de 1971, hi ha un escrit del senyor Francesc Vives, Director de l’escola graduada mixta Ocata, demanant a l’Ajuntament que faci els tràmits oportuns per
tal que es construïssin dues aules destinades a parvulari, d’aquesta manera es podrien
matricular aquests nens i així cobrir les necessitats d’aquestes edats que cada dia feien més
falta. Acompanyava una llista de 43 nens i nenes que havien sol·licitat el parvulari, i que
és la següent:
210
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
1. Ma de les Nieves Villarrubia del Valle
2. Ricardo Villarrubia del Valle
3. Ma Socorro Villarrubia del Valle
4. Sonia Hoces Moreno
5. Ma Dolores Barragán Barragán
6. Jorge Reull Gil
7. Lidia Bailén Bach
8. Jaime Sabio Salvador
9. Bettina Blanch Tyroller
10. Margarita Serra Marés
11. Francisco Ramon Carretero
12. Cristina Medina Avilés
13. Francisco García Sàez
14. Maria José Sáez Sáez
15. Mario Pablo Arroyo
16. Sergio Morató Machado
17. Pedro Velasco Cano
18. Manuel Caballero Barranco
19. Carlos González Rufos
20. José Daniel Asensio Yàgüe
21. Ma Mercedes Rojals Asensio
22. Montserrat Beltran García
23. Manuel Bellido Campano
24. Carmen Bellido Campano
25. José Bellido Campano
26. Francisco Toledo Martínez
27. Pablo Pérez Rodríguez
28. Ma Olga Prats González
29. Daniel Pérez Laudo
30.- Miguel Angel Beltran Joya
31. Alberto Cáceres Vázquez
32. Fermin Subiranas Mas
33. Eva Roca Cánovas
34. Javier Fuester Nieves
35. Francisco García Santo
36. Dolores Molina Millán
37. Victoria Gabarró Janer
38. Marta Gabarró Janer
39. Jorge García Santo
40. Vicente Miravet Hernández
41. Jorge Vila Rodríguez
42. Diego González Santos
43. Vicente Garrofé Reull
En sessió plenària de l’Ajuntament del Masnou celebrada el dia 5 de juliol de 1971 es va
prendre el següent acord que transcric al català:
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
211
Després de donar lectura íntegra d’una exposició formulada pel senyor director
de l’escola graduada mixta Ocata, per la qual raona i considera indiscutible la
necessitat que existeix de crear dos locals destinats a parvulari en la referida escola, proposa a la Corporació Municipal que dugui a efecte la sol·licitud oportuna.
Per part dels assistents consideren les informacions facilitades i la satisfacció dels
pares dels nens i nenes compreses dintre l’edat reglamentària per aquesta classe
d’ensenyança, acorden per unanimitat aprovar la proposta i sol·licitar la creació
de dues sales per a parvularis, existents en el referit edifici, previs els tràmits i dictàmens reglamentaris, delegant-se en el senyor Alcalde per formular i autoritzar la
documentació que fos necessària en relació en aquest assumpte.
Les aules de preescolar es farien posteriorment, una vegada el senyor Francisco Vives es
jubilés com a mestre del col·legi i deixés el seu habitatge al col·legi, i la família Villarrubia deixés també el seu habitatge que tenia al col·legi, la qual cosa va propiciar que es tingués l’espai suficient per construir el preescolar de 3, 4 i 5 anys que té actualment el
col·legi.
PISTA DE BÀSQUET
L’enginyer municipal, senyor Joan Jover, va redactar el mes de març de 1974, una memòria de les obres que s’haurien de realitzar a les escoles municipals. Aquestes obres consistien en la construcció d’una pista de bàsquet o poliesportiva, d’unes dimensions mínimes, però reglamentàries per ser usada pels alumnes del col·legi, així com la construcció
d’unes grades adossades a la seva façana. Els dos patis existents que abans eren usats un
per a nens i l’altre per a nenes, eren de terra amb una pendent certament pronunciada i
amb una escala d’accés al col·legi que s’hauria d’enderrocar i reconstruir novament, d’acord amb el replanteig de l’obra a realitzar. L’import d’aquesta obra segons l’enginyer
municipal era 1.788.756,75 pessetes. Aquesta obra va quedar com a projecte i res més,
l’Ajuntament no tenia suficient pressupost per realitzar aquesta obra, encara que li semblava important la seva construcció.
Una vegada aprovats els estatuts, es va crear la que seria la primera associació de pares d’aquest col·legi pel Govern Civil de la Província el dia 7 d’octubre de 1977; el dia 10 de desembre del mateix any es va constituir la primera Junta, la van formar les següents persones:
Martí Alonso Solera
Carmen Bonifaci Sánchez
Xavier Carrau Borer
Joan Casals Agustí
Agustin Gómez Galindo
Ma Teresa González Pardo
Francisco de P. Grisolia López
Francisco Morte Flores
Ramon Peña Villagrasa
Pau Roig Colomé
Lluís Rojals Roman
Ma Lourdes Sampera Parés
212
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
En veure que l’Ajuntament no es podia fer càrrec de la despesa de la construcció de la
pista esportiva, aquesta Junta, valorant la necessitat que tenien els alumnes de disposar
d’aquesta pista, es va organitzar per construir-la per ells mateixos. El fet era que cada
família havia d’aportar 1.000 pessetes, i els pares havien de treballar gratuïtament en la
seva construcció, cada un amb el que sabes fer, si era paleta o manobre millor, però s’admetia qualsevol esforç de qui pogués ajudar. L’any 1978, aprofitant els mesos d’estiu quan
els alumnes feien vacances, tots els pares que van voler col·laborar, i també alguns professors, es van posar en marxa.
Segons el llibre 1905-2005, CEIP Ocata, cent anys d’escola pública, escrit per Francisco Balbas, es van necessitar 68 camions per emportar-se la sorra i la pedra sobrant del
pati. Però el que havia començat amb gran entusiasme es va anar refredant amb el
temps i la col·laboració va disminuir. Però segons es comenta en aquest llibre, es va
comptar amb l’aportació desinteressada de l’empresa constructora Puig i Roca, que va
facilitar gratuïtament eines, un camió i fins i tot mà d’obra en determinats moments;
van fer possible que entre tots es construís la pista que va ser inaugurada el dia 8 d’octubre de 1978 amb una festa multitudinària on es van celebrar diverses competicions
esportives.
En data 27 de desembre de 1983, el que fou arquitecte tècnic de l’Ajuntament del
Masnou, senyor Ricard Bosch Monfort, va redactar per encàrrec del mateix Ajuntament,
una memòria per a la remodelació dels serveis de vestidors que tindrien com objectiu
principal ser usats pels alumnes del mateix col·legi quan practiquessin esport en la pista
poliesportiva.
L’objectiu primordial era la instal·lació de noves dutxes, tant per a nois com per a
noies, ja que hi havien tres dutxes interiors a pati obert que no reunien les condicions
higièniques necessàries. Aquesta remodelació estava pensada amb l’aprofitament dels dos
patis a cel obert, per incorporar-los als respectius serveis sanitaris mitjançant la construcció de sostre en els patis amb una lluerna o claraboia que donés llum i ventilació. A aquest
projecte se li va donar una valoració de 1.904.310 pessetes.
El dia 9 de gener de 1984, l’Ajuntament del Masnou en sessió plenària va aprovar l’avantprojecte de remodelació dels serveis de vestidors del col·legi Ocata, al mateix temps
que va acordar sol·licitar a la direcció general de l’Esport de la Generalitat, una subvenció per portar a terme aquest avantprojecte, adquirint el compromís d’aportar la quantitat no subvencionada i consignar-la en el pressupost municipal.
COMPOSICIÓ DEL COL·LEGI EN EL CURS 1978-79
Segons consta a l’arxiu municipal, durant el curs 1978-79 la composició del professorat
del col·legi Ocata va ser la següent:
Ricardo J. Villarrubia González
Director del centre
Carmen Ricart Huguet
Preescolar
Pilar Yagüe Hinojosa
Preescolar
Rosa Zárate Andrés
1r d’EGB
Pilar Romero Checa
1r d’EGB
Juan José Macia Ignacio
2n d’EGB
Ma Isabel Ramírez Montero
2n d’EGB
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
213
Adelaida Sanmartin Labordena
Rosa Ma López Rodríguez
Ma Dolores Garrido González
Ma Antonia Ezquerro Hernández
Francisco Balbás de la Cal
Elvira Arroyo Sancho
Alfredo Bautista Meneses
Saúl Lerena Manzanares
Isabel Pérez Hernández
Ma Socorro del Valle Martínez
Enrique J. Martínez Sancho
Benigno Royo Arpa
Josep Parés Casals
3r d’EGB
3r d’EGB
4t d’EGB
4t d’EGB
5è d’EGB
5è d’EGB
6è d’EGB
6è d’EGB
7è d’EGB
7è d’EGB
8è d’EGB
8è d’EGB
Mestre de català
L’associació de pares dels alumnes estava composta per les següents persones:
Joan Casals Agustí
President
Lluís Rojals Roman
Vicepresident
Miquel Daurella Blanes
Secretari
Francesc Carmona Bellido
Tresorer
Joan Sanahuja Godàs
Vocal
Jaume Roca Salvatella
Vocal
Antoni Soriano Ramírez
Vocal
Carme Bonifaci Sánchez
Vocal
Vicenç Garrofer Rideneyra
Vocal
Salvador Colomé Linares
Vocal
Robert Ortega Martínez
Vocal
DESPESES DE MANTENIMENT DEL COL·LEGI
Mirant a l’arxiu municipal la documentació que tenen del col·legi Ocata, he trobat un
full on queda reflectit part del cost que l’Ajuntament va aportar als col·legis públics. A
vegades diem que l’Ajuntament no fa res o molt poca cosa per l’ensenyament, però l’ensenyament no solament està en els mestres i els alumnes, hi ha tot un seguit de despeses
de manteniment i també per al funcionament dels serveis propis d’un edifici com és un
col·legi, veiem sinó les despeses següents:
Col·legi Ocata:
Despeses fixes, curs 1979/80
Sou conserge
mensual
Quota telèfon
bimensual
Personal neteja
mensual
Material neteja
mensual
214
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
6.000 ptes.
4.500 ptes
56.665 ptes
4.000 ptes
Anual
Anual
Anual
Anual
84.000 ptes
27.000 ptes
792.750 ptes
48.000 ptes
Anual
951.750 ptes
Despeses variables:
1. Despesa llum: del setembre 79 al març 80
2. Despesa aigua: no queda reflectit
3. Despesa gas: durant 6 mesos
68.610 ptes
28.800 ptes
Tenint en compte que estic parlant de valors econòmics de fa 30 anys, que la despesa de
l’aigua, no se perquè, no queda reflectida i que la despesa de la llum i el gas podríem dir
que és de sis mesos, la despesa és força elevada. Si a això hi afegim el manteniment general de lampisteria i obres petites, els cost anual pel manteniment i funcionament general
d’un col·legi es pot disparar a valors que si bé són necessaris, són elevats per l’Ajuntament
per al sosteniment de cada un dels edificis relacionats amb l’ensenyament.
INSPECCIÓ SANITÀRIA
Hi ha un escrit de data 26 de març de 1981, dels Serveis Territorials de Barcelona del
Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat, com a resultat d’una inspecció que es va fer al col·legi Ocata i que traduït al català textualment diu:
En el transcurs de les visites d’inspecció efectuades a centres escolars de Barcelona i província, s’han observat les següents anomalies:
Col·legi Nacional Ocata, Pg. Roman Fabra, núm. 3 del Masnou
No té gimnàs.
Mobiliari gens adequat a les necessitats dels alumnes i en mal estat de conservació.
Finestres perilloses que s’haurien de protegir.
No té calefacció.
Pocs lavabos, 4 per a 614 nens.
Llegint-ho ara sembla que aquest col·legi sigui tercermundista, és cert que el col·legi Ocata
ha tingut sempre mancances, possiblement per ser un col·legi que neix d’antic, sense que es
contemplés les necessitats complementàries pròpies d’un col·legi normal actual.
Possiblement a causa d’aquesta inspecció, la màquina administrativa municipal
comença a donar els seus passos, i l’alcalde del Masnou envia una carta al cap del Servei
Territorial del Departament d’Ensenyament de la Generalitat el dia 24 d’abril de 1981
que textualment diu:
Atès que el col·legi nacional Ocata d’aquesta població, construït l’any 1904, i
ampliat posteriorment pel Ministeri de Cultura l’any 1970, aproximadament, no té
instal·lada calefacció central, i constatada la necessitat que té aquest centre de disposar-ne, molt li agrairia que fes tot l’humanament possible per tal que, a càrrec d’aquest Servei Territorial, fos instal·lada una vegada finalitzi l’actual curs escolar.
Com a responsable del Despatx Central i per tant del temes d’ensenyament, se’n va
encarregar seguir aquest tema. Hi ha una nota meva de data 25 de febrer de 1982, que
textualment diu:
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
215
En el dia d’avui m’he posat en contacte amb la senyora Roser Vilaró, del Departament de Programació d’Ensenyament de la Generalitat, i m’ha comunicat que
provisionalment el projecte d’obres per a la instal·lació de la calefacció del col·legi
Ocata entra en la programació d’obres de l’any 1982, pendent que s’aprovin els
pressupostos en el Parlament de Catalunya.
Una vegada quedin aprovats, es podrà saber si efectivament aquest projecte
entrarà o no.
Segons m’ha dit el senyor Fabregat, tècnic del referit Departament, el pressupost previst és d’uns 5 milions de pessetes.
Ja em van dir que podria ser que entrés, suposo que aquest podria m’ho van dir perquè
l’Ajuntament no s’enfadés. La veritat és que no es va fer fins a l’any següent.
PROFESSORAT CURS ESCOLAR 1981-82
En l’arxiu municipal figura una relació del professorat que tenia el Col·legi Mixt
Ocata en el curs escolar 1981/82. Copiada la relació dels noms tal com hi figura, és
la següent:
Cognoms i nom
Balbás de la Cal, Francisco
Beamonte Bonilla, Rosario
Domínguez Martin, Teresa
Esquerro Hernandez, Ma Antonia
Garrido González, Ma Dolores
Gorbs Turbant, Ma Dolores
Gutierrez González, Pedro
Macia Ignacio, Juan J.
Martínez Peña, Antonio
Martínez Sancho, Enrique Javier
Pla Gimeno, Josefa
Ramírez Montero, Ma Isabel
Romero Checa, Pilar
Royo Arpa, Benigno P.
Salsench Fradera, Ma Gloria
Sanmartin Labordena, Adelaida
Segalés Vallbona, Ma Antonia
Valle Martínez, Ma Socorro
Villarrubia González, Ricardo J.
Zuloaga Jiménez, José
Especialistes de català
Pardo Borrell, Elisabet
Feliu Grau, Ester
216
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
Anys en el centre
8
1
1
5
8
1
1
4
1
3
2
5
3
4
1
10
2
14
14
1
2
1
Curs
5è
Preescolar
6è
4t
4t
1r
7è
1r
Preescolar
7è
5è
3r
2n
8è
2n
3r
6è
8è
Director
7è
CONSELL DE DIRECCIÓ DEL COL·LEGI
El dia 14 de desembre de 1982, es va constituir la mesa electoral en el mateix
col·legi Ocata per proclamar, mitjançant votació, els representants dels pares en
el consell de direcció de l’esmentat col·legi. Els representats escollits van ser els
següents:
Antoni Giménez Matheu
104 vots
Joan Bach Pedret
101 vots
Roberto Ortega Martínez
95 vots
Els representants dels pares a la junta econòmica van ser els següents:
Antonio Giménez Matheu
108 vots
José Farrés Mora
88 vots
José X. Díaz Biesca
86 vots
Com a representant de l’Ajuntament al consell de direcció va ser nomenada la tinent d’alcalde de Cultura i Ensenyament, senyora Carme Giralt Rosés.
ESTADÍSTICA
D’acord amb l’estadística que figura en l’arxiu municipal en el curs escolar 1983/84, hi
havia 578 alumnes matriculats, desglossats de la següent manera:
Preescolar A de 5 a 6 anys: 24
Preescolar B de 5 a 6 anys: 18
Alumnes d’EGB
1r
2n
3r
4t
5è
6è
7è
8è
TOTAL
Grup A
Grup B
30
29
35
33
35
32
35
35
35
35
32
32
35
32
36
35
273
263
Quant al professorat, tal com figura a la relació que s’adjunta a l’estadística d’aquest curs,
és el següent:
Nom i cognoms
Càrrec
Ma Rosa Birba Cuffí
Ma Anna Subirós Puig
Ma Dolores Garolera Comas
Carmen Gloria Abardia Oliva
Pilar Jagüe Espinosa
Rosario Beamonte Bonilla
Elisabet Pardo Borrell
Francisco Balbás de la Cal
Mestre de Català
Tutora preescolar A - Coordinadora
Tutora preescolar B
Tutora 1r A - Secretària
Tutora 1r B
Tutora 2n A
Tutora 2n B
Tutor 3r A
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
217
Glòria Salsench Fradera
Pilar Romero Checa
Ma Dolores Garrido González
Adelaida Santamaria Labordena
Ma Antonia Ezquerro Hernández
José Zuloaga Jiménez
Carme Ricart Huguet
Enrique Javier Martínez Sánchez
Mercedes Márquez Carbayo
Ma Socorro del Valle Martínez
Ricardo Villarrubia González-Redondo
Ma dels Àngels Trias Herrera
Tutora 3r B - Coordinadora
Tutora 4t A
Tutora 4t B
Tutora 5è A
Tutora 5è B
Tutora 6è A
Tutora 6è B
Tutor 7è A
Tutora 7è B
Tutora 8è A
Tutor 8è B
Directora
El dia 5 d’octubre de 1983, l’Associació de Pares del col·legi Ocata comunica a l’Ajuntament, la nova composició, que era la següent:
Presidenta
Yolanda Rodríguez Garcia
Tresorer
Antonio Cassà
Secretari
Eugenio Sanz Garrido
Delegat de Cultura
Agustin Gómez Galindo
MENJADOR ESCOLAR
Al començament del curs 1985-86, l’Associació de Pares del col·legi Ocata obté el que fa
temps demanaven, un menjador escolar. Aquest servei es feia imprescindible en un
col·legi de 16 aules d’EGB, molts pares ho havien reivindicat ja que per motius de feina
no els podien recollir al migdia i havien de ser els avis, o llogar cangurs per resoldre el
problema que tenien. Hi ha un carta del tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor Marià
Aran, dirigida al president de l’Associació de Pares, senyor Antonio Torio Pérez, el dia 5
de desembre de 1985, que textualment diu:
Amb referència a la instal·lació del menjador en el vostre col·legi, de la qual cosa
us felicito molt cordialment, em complau comunicar-te que aquest Ajuntament
va aprovar una subvenció de 30.000 pessetes, prèvia presentació de la documentació ja demanada.
Al mateix temps et comunico que prèvies les gestions fetes davant de l’inspector de la nostra zona, segurament es farà una assignació econòmica per la compra
de material per aquest menjador, qualsevol altra notícia sobre aquest assumpte, us
ho comunicaré tot seguit.
El col·legi Ocata anava agafant la forma d’un col·legi normal amb tots els serveis que
tenien els altres col·legis del Masnou, encara que tot això va suposar moltes hores d’esforç per part del professorat, l’associació de pares d’alumnes i l’Ajuntament. Com en
totes les coses s’ha d’estar a sobre, s’ha d’insistir, s’ha de tenir molta paciència, però
finalment s’aconsegueix, en aquest cas, obtenir els serveis que realment feien falta per
als alumnes i les seves famílies.
218
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
ELECCIÓ DEL CONSELL ESCOLAR 1986
Al començament del curs escolar 1986-87, i per disposició del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, s’havia d’elegir els representants del Consell Escolar de tots els
centres escolars. En el cas de l’Ocata eren 4 els sectors a escollir:
Sector de professors
Sector d’alumnes
Sector serveis
Sector pares d’alumnes
La mesa electoral del sector dels professors estava formada per tots els mestres, que eren:
Ma Socorro del Valle Martínez, Ricardo Villarrubia González-Redondo i Elisenda Nialet Borrell.
Fetes les votacions, van donar el següent resultat, en el sector de professors, per formar part de la composició del Consell Escolar:
Neus Galtés Ferrando
18 vots
Ma Antonia Ezquerro Hernández 10 vots
Carme Ricart Hueguet
9 vots
Adelaida Sanmartin Labordena
8 vots
La mesa electoral del sector dels alumnes estava formada per la professora Ma Socorro del
Valle Martínez i les alumnes Enrique Galofré Reull i Sergio Dorado Díaz.
Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector dels alumnes per formar
part de la composició del Consell Escolar:
Ramon Cabrera Mercadé
37 vots
Javier Lana Francos
33 vots
Nuria Fernández Illa
28 vots
Roberto Ortega Sellés
23 vots
Va ser proclamat l’alumne Ramon Cabrera Mercadé.
En el sector serveis va ser més fàcil perquè solament hi havia un candidat, per tant va
ser proclamada la persona que feia de porter del col·legi, el senyor Miquel Pagès Alba.
La mesa electoral del sector dels pares dels alumnes estava formada per la professora
Ma Socorro del Valle Martínez i els pares Agustin Sánchez Garcia i Ma Carmen Sorrosal Boix.
Fetes les votacions, van donar el següent resultat, en el sector dels pares d’alumnes, per
formar part de la composició del Consell Escolar:
Francisco Aragón Cabello
78 vots
Ma Àngels Sensat Mediavilla
66 vots
Eugenio Sanz Garrido
52 vots
Emília Montal Prat
48 vots
Roser Tolrà Codina
40 vots
Antonio Espadas Garcia
33 vots
Alfredo Piñar Piñeiro
33 vots
Fernando Muñoz Garcia
28 vots
Roberto Ortega Martínez
26 vots
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
219
Van ser proclamats:
Francesc Aragón Cabello
Ma Àngels Sensat Mediavilla
Eugenio Sanz Garrido
Per aquest curs, l’Associació de Pares del col·legi Ocata va estar composta per les següents
persones:
President
Alfons Aragó
Vicepresident
Carles Garzon
Secretària
Carina Silva
Tresorera
Emília Gonzàlez
Relacions públiques
Maria Cinta Julià
Delegades de cultura
Maria Isabel Escudero
Montserrat Sandoval
Delegats d’esports
Gabriel Cabello
Joan Fernàndez
Delegada del menjador
Sunsi Tena
Delegat de sanitat
Antoni Gonzàlez
Relacions amb el claustre Maria Bonilla
Conserge de l’APA
Joan Fernàndez
PROFESSORAT I JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE PARES, CURS 1988-89
Per al curs escolar 1988-89, el claustre de professors estava compost pels següents
mestres:
Gloria Abardia Oliva
Mestres d’EGB
Francisco Balbás de la Cal
Mestre d’EGB i secretari
Rosario Beamonte Bonilla
Mestre de preescolar
Laura Cerdan Martínez
Mestre d’educació especial
Ma Antonia Ezquerro Hernández Mestre d’EGB
Neus Galtés Ferrando
Mestre de preescolar
Ma Dolores Garrido González
Mestre d’EGB
Ma Teresa Getan Olivan
Mestre d’EGB
Ma Jesús Lázaro Esteban
Mestre d’EGB
Nuria Llopis Bernabeu
Mestre d’EGB
Rosa Ma Marco Trives
Mestre de català
Teresa Pallisé Escales
Mestre d’EGB
Carme Ricart Huget
Mestre d’EGB
Ma Assumpció Roca Trescens
Mestre d’EGB
Pilar Romero Checa
Mestre d’EGB
Glòria Salsench Fradera
Mestre d’EGB
Adelaida Sanmartin Labordena
Mestre d’EGB
Ma Socorro del Valle Martínez
Mestre d’EGB i directora amb funció docent
Ma Leonor Vicario Lara
Mestre d’EGB
220
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
Ricardo Villarrubia González
Pilar Yàgüe Hinojosa
Mestre d’EGB i cap d’estudis
Mestre d’EGB
La junta de l’associació de pares d’aquest col·legi, en assemblea celebrada el dia 7 d’octubre de 1988 va elegir els següents pares i mares per als càrrecs següents:
President
Alfonso Aragó
Vicepresident
Carlos Garzon
Secretària
Encarnación Latre
Tresorera
Elena Rubin
Relacions Públiques
Encarnación Latre
Delegat d’esports
Gabriel Cabello
Delegat d’esports
Juan Fernández
Delegada menjador
Ma Carmen Borrallo
Relacions amb el claustre Elena Rubin
Delegat manteniment
Carlos Conejo
Conserge APA
Juan Fernández
MERCAT SETMANAL
Un dels problemes que va tenir el col·legi Ocata durant molt de temps va ser el mercat
setmanal, que s’instal·lava a la plaça Marcel·lina de Monteys i passeig Romà Fabra.
Aquest últim tram es col·locava davant mateix del col·legi. Això representava tota una
problemàtica els dimarts al matí per les entrades i sortides de l’escola i pel normal desenvolupament, sobre tot al matí, en un col·legi de 16 aules amb uns 550 alumnes. Tant és
així que el dia 26 de gener de 1989 va culminar la paciència del col·legi i la presidenta
del consell escolar va adreçar un escrit a l’alcalde que textualment deia:
Fa molt de temps que el mercat setmanal representa per al nostre col·legi un greu
obstacle en el desenvolupament normal en l’horari de l’esbarjo escolar dels
dimarts. Els alumnes d’aquest centre públic, a la vista dels enfrontaments que
s’han anat produint al llarg d’aquests anys, tenen prohibit jugar a pilota tots els
dimarts del curs acadèmic, la qual cosa compleixen, malgrat el seu desencís i frustració setmanalment continuades. S’ha de dir que és, justament el dimarts, quan
es produeixen més accidents de nens als patis dels nostre col·legi, provocat perquè
no poden jugar lliurament.
Aquesta situació, pensem, no pot continuar pas indefinidament. Hi ha constantment queixes de pares, de mestres, de tots i cadascú dels escolars, en el sentit
que tots plegats volem gaudir tots els dimarts de l’any acadèmic, de la llibertat
d’emprar els nostres patis d’esbarjo sense l’esclavitud setmanal que ens imposa el
mercat setmanal. Ben bé quasi cada setmana, els professors hem de tenir fatalment la discussió corresponent amb algú, senyor o senyora del mercat que, moltes vegades amb males maneres, es queixen que els alumnes han llançat tal o qual
cosa... Algun cop hem arribat quasi ben bé a les mans.
Per tot l’exposat, el consell escolar d’aquest centre públic, en reunió d’avui, dia
25 de gener de 1989, demana a l’Ajuntament de la vila el següent:
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
221
Que les parades del mercat dels dimarts que es fiquen al carrer de la nostra façana escolar siguin traslladades a un altre lloc, més avall o més amunt, on sigui; la
nostra decisió irrevocable, i per la qual lluitarem aferrissadament, és exigir se’ns
alliberi d’aquest desastre d’humiliació setmanal que representa per tota la nostra
comunitat educativa la continuïtat del mercat a la vora de les nostres instal·lacions
d’esbarjo educatiu.
Com a continuació d’aquesta carta, el dia 2 de març de 1989, la presidenta del consell
escolar torna a enviar una carta a l’alcalde, que textualment deia:
Davant la callada per resposta que ha sofert la nostra carta del dia 26 de gener de
1989, li comuniquem que la nostra comunitat educativa ha decidit per unanimitat el següent:
Tots els dimarts del curs escolar els nostres alumnes exerciran el seu dret humà,
educatiu i fins i tot constitucional, de jugar lliurament als patis del seu col·legi,
obviant-hi la repressió setmanal que constitueix la instal·lació del mercat a la nostra vorera.
Fins al setembre de l’any 2000 no es va traslladar el mercat setmanal al voltant de la plaça
d’Espanya. És de suposar que durant aquest 11 anys es van anar suportant ambdues
parts, fins que l’Ajuntament va prendre la decisió del canvi de lloc.
NOVA ASSOCIACIÓ DE PARES
El dia 3 de juliol de 1989, l’associació de pares del col·legi Ocata, aproven la renovació
de la seva Junta Directiva i així ho fan saber a la regidora d’Ensenyament, senyora Anna
Maria Mora, la junta queda de la següent manera:
President
Fernando Muñoz Garcia
Vicepresidenta
Maria del Mar Estor
Tresorera
Gloria Rodríguez
Secretària
Ma Carmen Bellmunt Adsuara
Vocal de cultura
Conxita Sabaté
Vocal relacions Públiques Ma Aurelia Céspedes
Vocal d’esports
Angel Ibañez
Vocal del menjador
Assumpció Castellsagué
EL COL·LEGI OCATA PASSA A SER UNITARI
Per aquest curs escolar de 1989-90 es produeix un altre esdeveniment important en el
col·legi Ocata, i és la supressió d’una línia. Això comporta un enrenou en aquest centre escolar, sobretot pel que fa al sector del professorat, ja que això representa que amb
el temps es necessitaran la meitat dels professionals de l’ensenyament. És lògic, doncs,
que s’aferrissessin al fet que no desaparegués aquesta línia. Donant suport als mestres
d’aquest col·legi, l’alcalde del Masnou va enviar una carta al cap dels Serveis Territo-
222
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
rials d’Ensenyament de la Generalitat en data 18 de setembre de 1989, que textualment diu:
Per aquest curs escolar es va decidir per part d’aquests Serveis Territorials, anul·lar
una aula de 1r curs d’EGB del col·legi Ocata, possiblement perquè no tenia en
aquells moments una matrícula molt alta.
El resultat d’aquesta actuació, entenem, que potser va ser una mica precipitada, doncs en fer-se abans de començar la preinscripció de l’actual curs va comportar que no es poguessin acceptar els alumnes que es volien traspassar de col·legi
per estar més a prop del domicili, ni tampoc els que ho van demanar per primera vegada amb domicili en la zona d’Ocata.
Si tenim en compte que en el sector d’Ocata solament hi ha el referit col·legi
i el de Salvador Espriu, i que en aquests moments els dos no tenen cap vacant per
1r, i que en P-5 només tenen entre els dos 3 vacants, i en P-4 solament té vacants
el col·legi Ocata en un mínim de 4, es pot comprovar que l’oferta és complement
nul·la pels propers anys en aquesta zona.
En aquest sector s’ha acabat una urbanització denominada Caramar que té uns
150 habitatges i s’està urbanitzant actualment una altra urbanització que tindrà
uns 56 habitatges més.
És per això que crec s’hauria de replantejar per part d’aquests Serveis Territorials aquesta situació anòmala, i poder ampliar novament l’oferta pública d’un 1r
curs més d’EGB en el col·legi Ocata d’aquesta vila i evitar així situacions familiars
difícils de poder resoldre degudament, evitar el màxim els desplaçaments d’alumnes d’una edat molt petita, i acollir dins el seu àmbit les peticions que es formulin durant la preinscripció i la resta d’any per persones desplaçades.
La contesta a aquest escrit no es va fer esperar. En data 28 del mateix mes el cap dels Serveis Territorials, senyor Josep Maria Refusta, va enviar un escrit que en la seva part principal diu:
La previsió que es va fer en el col·legi públic Ocata d’una aula de 1r d’EGB, era
la conseqüència que en el curs passat només tenia funcionant una aula de preescolar de 5 anys, i per tant, abans d’autoritzar el desdoblament de l’aula, calia esperar al nombre de sol·licituds rebudes pel centre, en cada nivell.
En la informació facilitada per la inspecció de zona, una vegada finalitzat el
període oficial, fixat pel lliurament de sol·licituds, vàrem constatar només la petició d’una sol·licitud per al 1r curs d’EGB, la qual en cap cas podia justificar el desdoblament de l’aula.
Si bé segons dades facilitades per la mateixa inspecció, les dades globals d’escolarització a la localitat han baixat, tal i com passa a gairebé tot Catalunya, el
nombre de professors nomenats a la localitat s’ha incrementat, fent possible, per
exemple, que tots els centres docents públics d’EGB tinguin el professor d’educació especial.
Això ha estat possible com a resultat d’un complex i acurat procés de planificació, procurant la rendibilitat dels recursos.
Dir-li també que en la planificació del proper curs, i si la demanda de places
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
223
ho justifica, no hi ha d’haver cap inconvenient en desdoblar els nivells que facin
falta en qualsevol centre.
D’aquesta manera el col·legi Ocata perdia cada any una aula d’EGB fins convertir-se en
una escola unitària. Si tenim en compte la gran massificació d’alumnes que havia tingut
durant molts anys, també és cert que s’havia regularitzat amb la creació d’altres col·legis,
es feia difícil que un col·legi tan mític i amb tanta història en el Masnou passés a unitari, semblava com si l’haguessin baixat de categoria, com si l’haguessin penalitzat per una
cosa que no ha fet, però vist d’una altra banda també va anar bé perquè possiblement les
seves instal·lacions no eren les adequades per un col·legi de 16 aules.
Els escrits defensant aquest tema van seguir al curs següent, però ja estava sentenciat,
no hi havia més sol·licituds, per tant no hi havia prou justificació perquè es tornés a desdoblar, i així cada any desapareixia una aula d’EGB fins que va quedar en una sola línia.
Com totes les coses, sempre s’ha de mirar la part positiva i aquesta va venir en un escrit
que va enviar a l’Ajuntament la directora del col·legi Ocata, senyora Ma Assumpta Roca,
de data 2 de desembre de 1991, i que textualment diu:
Al començament d’aquest curs, un grup de mestres del col·legi públic Ocata va
elaborar un projecte d’informàtica, per tal de sol·licitar al Departament d’Ensenyament una aula d’ordinadors.
Hem rebut ja la resposta del Departament que ens comunica l’adjudicació de
dos ordinadors, una impressora, un mòdem i diversos programes per a l’escola.
Per nosaltres és una gran notícia, perquè normalment aquesta provisió va seguida
en el següent concurs per una complementació fins a 8 o 10 ordinadors.
Per aquest motiu, sol·licitem a l’Ajuntament l’adequació d’una aula que pugui
acollir aquests ordinadors amb les mesures elèctriques i de seguretat que en garanteixin l’ús adient i la conservació.
Agrairem el seu vist i plau a aquesta sol·licitud i la màxima rapidesa per part
dels tècnics que hagin de fer les modificacions d’instal·lacions recomanades en
l’annex a la comunicació de la Generalitat.
Pel col·legi Ocata, com per qualsevol col·legi, era molt important tenir aquest servei per
als seus alumnes, d’alguna manera compensava el fet de ser una escola unitària.
PLA DE CENTRE PEL CURS 1991-92
En el curs 1991-92 es va elaborar una pla de centre. En el qual es fixa que el total d’alumnes és de 449 i de mestres 19, inclosos dos mestres de català i un d’educació especial.
El consell escolar va quedar de la següent manera:
Presidenta
Ma Assumpta Roca
Cap d’estudis
Pilar Núñez
Secretària
Leonor Vicario
Professors
Ma Socorro del Valle
Pilar Romero
Ma Antonia Ezquerro
224
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
Pares
Personal no docent
Alumne
Representant Ajuntament
Carme Ricart
Gabriela Bonilla
Antonio Godoy
Carlos Garzón
Miquel Pagès
Montserrat Sánchez
Anna Ma Mora
El professorat i els seus nivells van ser els següents:
Rosario Beamonte
Preescolar 4 anys
Sílvia Benaiges
Preescolar 5 anys
Carmen Gloria Abardia
1r d’EGB
Teresa Pallisé
2n d’EGB
Ma Dolores Garrido
3r d’EGB
Pilar Romero
4t d’EGB
Glòria Salsench
4t d’EGB
Ma Lluisa Hernández
5è d’EGB
Ma Antonia Ezquerro
5è d’EGB
Leonor Vicario
6è d’EGB
Carme Ricart
6è d’EGB
Ma Jesús Lázaro
7è d’EGB
Ester Mainar
7è d’EGB
Ricardo Villarrubia
8è d’EGB
Ma Socorro del Valle
8è d’EGB
Rosa Ma Marco
Mestre de català de P-4 a 5è d’EGB
Teresa Olivé
Mestre de català cursos superiors
Pilar Núñez
Educació especial
Ma Assumpta Roca
Directora en funció docent
PROJECTES D’OBRES SOTA EL PATI
L’any 1993, el Masnou, com altres poblacions, tenen un veritable problema pel que
fa a aparcaments de cotxes al carrer, per tant l’Ajuntament encarregà als tècnics municipals un projecte per la construcció d’un aparcament soterrat que agafaria la plaça de
Marcel·lina de Monteys, pati del col·legi públic Ocata i el tram del passeig de Roman
Fabra entre els carrers de Lluís Millet i Sant Miquel, així com també el desviament
del torrent Xic. El cost d’aquestes obres era tan elevat que va ser impossible portar-lo
a terme i solament es va fer l’aparcament soterrat de la Plaça de Marcel·lina de Monteys.
En aquests mateix projecte, i pel que fa al pati del col·legi públic Ocata, hi
havia una previsió, aprofitant el desnivell del terreny existent en el passeig Roman
Fabra, de construir sota el pati uns locals comercials d’uns 500 m2 aproximadament de planta i una sala de gimnàs de també 500 m 2 aproximadament que seria
usat pel propi centre escolar. Aquesta previsió va quedar solament en un projecte
més i prou.
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
225
1905-2005 - CENTS ANYS D’HISTÒRIA DE L’EDIFICI DEL COL·LEGI OCATA
Durant el curs 2005-2006 el col·legi Ocata va celebrar el centenari del seu edifici.
Aviat és dit això. Cent anys són molts. Un segle de vida. Es miri com es miri i encara que
hagi sofert ampliacions, rehabilitacions, millores en tots els sentits, la seva façana continua exultant, desafiant.
Per aquest esdeveniment important, el claustre de professors i l’AMPA del col·legi van
organitzar diferents actes, dels que vull destacar els següents:
- Conferència a càrrec de Iago Pericot, amb el títol «Les meves vivències a l’escola
Ocata».
- Exposició fotogràfica des dels seus inicis fins a l’actual curs, en el vestíbul del col·legi.
- Conferència a càrrec de Joan Muray, amb el títol «Context històric del centenari».
- Xerrada col·loqui a càrrec del membres de la 1a AMPA: senyors Joan Casals i Lluís
Rojals; exdirectors: senyores Socorro del Valle i Ma Assumpta Roca i l’exprofessor
senyor Francisco Balbás.
- La XXVIII edició de la tradicional Fira de Sant Jordi.
- Sopar de cloenda del centenari, en el mateix col·legi el dia 27 de maig de 2006
Cal destacar també que la Comissió del Centenari del CEIP Ocata que es va formar per
organitzar aquest esdeveniment va editar un llibre titulat 1905/2006 Ceip Ocata, cent anys
d’escola pública. Un exemplar d’aquest llibre me’l va donar la directora el dia que la vaig
anar a veure i he pogut comprovar que l’exprofessor Francisco Balbás va fer un gran treball amb una àmplia explicació de la història del col·legi, que sincerament és d’agrair per
a tots els masnovins per la quantitat d’informació que dóna, i moltes vegades desconeguda. El recomano, crec que val la pena llegir-lo, ja que està escrit per un mestre que va
exercir com a tal durant molts anys en aquest col·legi. Felicitats.
El Masnou, 25 de juny de 2008.
226
COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)
COL·LEGI LA IMMACULADA DE LES
ESCOLÀPIES (1852)
Ensenyament és una activitat per potenciar habilitats, coneixements, actituds i comportaments que facilitin el desenvolupament integral dels alumnes.
Maria A. Rovira
Educar és fer brollar les actituds i capacitats que cada infant i adolescent porta ja en el seu
interior.
Rosa Costa-Jussà
El dia 7 de juliol de 2008 em vaig presentar al col·legi Escolàpies - La Immaculada per
parlar amb la directora ja que vaig pensar que era el moment millor, s’havien acabat els
exàmens i tots els alumnes estaven de vacances. Vaig pujar les vuit escales que hi ha a l’entrada principal del carrer Jaume I per accedir a la planta baixa de l’edifici, i com sempre,
a mà esquerra, hi ha la porta d’entrada que dóna a la porteria on vaig ser atès, tot dient
que volia parlar amb la directora del col·legi. Vaig dir el meu nom, es van comunicar amb
ella, i tot seguit va sortir, ens vam presentar i em va fer passar al despatx; vam seure i li
vaig explicar el motiu de la meva visita. El que volia és poder trobar algun escrit o algun
treball que s’hagués fet amb anterioritat on s’expliqués la història inicial o els orígens de
les Escolàpies al Masnou, ja que jo recordava que feia molts anys, quan treballava a l’Ajuntament del Masnou, una religiosa de la seva congregació, la mare Ma Luisa Labarta,
havia vingut per consultar els llibres d’actes i l’arxiu municipal que estava a la segona
planta, ja que estava encarregada de trobar el màxim de documentació i informació per
poder recopilar la història de les Escolàpies en el Maresme i sobretot la història de la seva
fundadora, la mare Paula Montal.
Per tant, alguna cosa havien de tenir que hem pogués servir per escriure la història d’aquest col·legi en aquest llibre. La directora actual, la senyora Rosa Costa-Jussà, escolàpia,
va entendre perfectament el que li comentava, però en aquells moments la senyora Ma
Asunción Ajona, escolàpia que durant molts anys ha estat directora del centre i representant de la institució a la localitat, no hi era, i era ella qui podia tenir més localitzada tota
la informació i documentació que jo demanava; però es va fer càrrec de transmetre-li la
meva petició i vam quedar per un altre dia per recollir la informació sol·licitada. Efectivament, a la propera visita ja em tenia preparades unes fotocòpies de tot el que s’havia
COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)
229
escrit i que elles tenien al seu abast. A les Escolàpies, igual que al col·legi Sagrada Família, durant la guerra, a part de saquejar i trencar qualsevol signe religiós que tinguessin,
van llençar o cremar la documentació que tenien des dels seus inicis, per tant difícilment
podia trobar documentació dels seus orígens que em fos d’interès, i havia de recórrer a
demanar còpia de treballs que ja s’haguessin fet.
Quan vaig sortir, tot fent el camí cap a casa meva, vaig recordar que quan era petit
jo havia anat a aquest col·legi amb la meva germana, fins que per l’edat em van dir
que prou (era escola de nenes i els nens sols podíem anar-hi fins als 6 anys). Recordava molt bé el pati interior amb la seva porxada al voltant d’un pati avui cobert, i
recordava perfectament el fred de l’hivern en passar per aquell espai per anar a la classe dels nens que estava a l’esquerra. Cal dir que les Escolàpies ha estat una institució
escolar de primer ordre amb una personalitat i amb una estimació que no tots els
col·legis han tingut.
També vaig recordar que sobre els anys 50, i principalment la dècada dels 60, quan
passava per davant de la capella, situada al carrer del Dr. Agell, cantonada amb el carrer
de Fontanills, podia escoltar moltes vegades els cants de les monges. Aquelles veus que
em semblaven celestials, i que segurament ho eren, em transportaven. La meva mentalitat infantil de 10 o 15 anys, les comparava amb les veus que devien tenir els àngels. M’emocionava. Em semblava que era la perfecció i segurament era així. Jo també hagués volgut tenir aquella seguretat en els tons, aquella seguretat en el cant que mai he tingut. Eren
uns altres temps. Eren uns altres cants.
Cal recordar que abans hi feien missa tots els dies per a les religioses i per a les internes, i que els diumenges estava oberta als feligresos que hi volien participar.
ELS INICIS
A l’arxiu municipal he trobat un escrit de data 15 de maig de 1857, de l’alcalde constitucional del Masnou, senyor Pere Roca, que va enviar al president de la Comissió Provincial d’Instrucció Primària de Barcelona, i que textualment diu:
El colegio de las Hermanas Pías establecidas en el Masnou debe su fundación a
una sociedad de padres de familia del mismo pueblo.
En el año 1848, en vista de la falta de educación para el bello sexo que se experimentaba en este pueblo, se convinieron algunos padres de familia en formar una
sociedad para arreglar un colegio a costa de la propia sociedad, donde pudieran
mandar a sus hijas para recibir la instrucción propia de su sexo; y a este efecto
contrataron con la señoras francesas llamadas Religiosas de la Concepción que se
hallaban establecidas en la vecina ciudad de Mataró; y de allí vinieron cuatro religiosas francesas y dos de españolas, que instalaron el colegio para el público el día
16 de agosto del expresado año.
Pasados dos años, viendo la sociedad, a cuyo cargo iba el colegio, el estado floreciente a que había llegado, por las numerosas niñas que a el acudían a causa de
la sólida, variada y amena instrucción que se daba, y viendo que las Hermanas
podían vivir cómodamente con el producto de las mensualidades de las niñas,
para darles una prueba de adhesión y gratitud les cedió la propiedad del estable-
230
COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)
cimiento con todos los muebles y enseres; y esto lo hizo con donación pura, sin
ninguna clase de interés.
Iba el colegio aumentando siempre su nombradía por la capacidad y arduo trabajo de las Hermanas y por la bellas disposiciones y aplicación de las niñas, manifestando su instrucción en diferentes exámenes públicos que dieron con admirable brillantez; cuando por una fatalidad deplorable quedaron desasociadas las religiosas de la Concepción que residían en Mataró, como igualmente las de aquí, no
quedando en este colegio más que cuatro hermanas españolas que apenas habían
concluido su noviciado.
Hallándose esas buenas hermanas sin pertenecer a asociación alguna, pudieron
ser admitidas a la congregación de las Hijas de María, o sea Escolapias, y habiendo sido aceptada su petición, la congregación de las Hijas de María se encargó del
colegio con los mismos pactos y condiciones que habían contraído las señoras
francesas de la Concepción, tomando posesión el día 24 de Marzo de 1852.
Abierto de nuevo el colegio para el público, bajo la dirección de las Hijas de
María, ha ido continuando con sumo esplendor, contando en la actualidad con
la asistencia de 200 niñas, incluidas las de la clase gratuita del Ayuntamiento,
cuya plaza ganó por oposición la actual directora del mismo. El colegio se halla
dotado de ocho hermanas de enseñanza y tres de servicio, observándose en
el estrictamente todo lo prevenido en el plan de estudios vigente. Se enseña el
catecismo, leer, escribir, aritmética, gramática castellana, geografía, urbanidad,
dibujo lineal, caligrafía de adorno e historia de España; y a más de las labores
propias del bello sexo, se enseña también a planchar i bordar y hacer flores y
frutas artificiales.
Las hermanas no tienen otras dotación que el producto de las mensualidades
de las niñas que procuran sean módicas a fin de que la educación sea accesible
para todas las familias, y aun las que son enteramente pobres, pueden mandar a
sus hijas que reciben gratis la educación por estar unida al colegio la clase gratuita del Ayuntamiento.
De aquí puede fácilmente conocerse los buenos y recomendables resultados
que el pueblo reporta de este establecimiento; pues con poco coste sus hijas se
educan en religión y en todo lo concerniente a su sexo. Y los padres no pueden
en menos que bendecir a esas buenas hermanas, al contemplarlas, que en su retiro separadas de los pasos de los hombres, con un celo admirable emplean su
juventud, sus talentos y sus vigilias para la felicidad de sus hijas.
Lo que tengo el honor de manifestar a V.E. para su superior conocimiento y
en contestación a su oficio de 1º de este mes.
L’Ajuntament es va posar en contacte amb la comunitat religiosa de la Sagrada Família de Burdeos que estava establerta a Mataró, perquè es fessin càrrec de la primera escola comunal de nenes al Masnou. Ho van fer, però sobre l’any 1851 es produeix una escissió en la congregació i van deixar-la. Pel que sembla dues de les monges es van quedar a
l’escola comuna de nenes al Masnou, van ser Dolores G. Colomer i Juliana Sala, deixant
la seva congregació i incorporar-se a la Congregació de les Escolàpies. També va sol·licitar la seva admissió Maria Lladó, natural de Teià i amiga d’elles dues. La propietat de la
finca que en el seu moment s’havia donat a les monges de la Sagrada Família, s’entén que
COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)
231
va passar a ser propietat de la nova congregació. Aquesta finca estava situada en el que
avui és la plaça de la Llibertat.
Com que les Escolàpies van veure una possibilitat de poder ampliar la seva obra i carisma pel potencial d’alumnes que el Masnou tenia, van enviar la Rda. Mare Paula Montal,
per dur a terme la fundació Escolàpia a la localitat: va arribar al Masnou el dia 6 d’abril
de 1852, acompanyada d’una altra escolàpia, per organitzar el col·legi comunal de nenes
del Masnou.
Les Escolàpies comencen les seves activitats escolars l’any 1852.
El dia 4 de gener de 1852, l’Ajuntament del Masnou accepta la renúncia del càrrec de la
primera mestre de l’escola comunal del Masnou i anomena a Dolores G. Colomer com
interina, ja que ella ja formava part de l’escola des del dia 30 de desembre de 1851. Després de les formalitats administratives d’aquell temps, el dia 12 d’octubre de 1852, en
presència de l’Ajuntament del Masnou i de la Comissió Local d’Instrucció, se li dóna
possessió definitivament del càrrec de mestre de l’escola comunal de nenes, el seu sou era
2.000 reals de velló anuals i la retribució de 4, 5 o 7 reals de les alumnes riques. El seu
càrrec el desenvoluparà fins l’any 1889, en què la Rosa Sensat pren el relleu.
L’any 1860 hi havia una matrícula de 270 alumnes.
PREPARANT LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU COL·LEGI
En data 17 d’agost de 1857, la directora del Col·legi de les Filles de Maria, senyora Luisa
Gonzaga Colomer, es dirigeix a l’Ajuntament tot demanat el següent:
Que como directora de nuestro colegio, posee en la pieza de terreno que fue del
señor Fontanills en la calle de denominada del Rastillo, un pedazo de terreno de
unos 186 palmos parte de mediodía, 110 por la parte norte y 165 en la de oriente; cuyo pedazo de terreno desearía cercar de paredes, según el plan de su frontis
que se acompaña. […] Suplica se sirva previo señalamiento de líneas, altura de
los umbrales, autorizarme para la construcción de las citadas obras.
Pel que es desprèn d’aquest acord, la Superiora Rda. Mare Paula Montal, veient la
necessitat de tenir més espai i segurament també la possibilitat que el Masnou fos un centre que pogués donar altres serveis a part de ser una escola comunal, va comprar (o possiblement fos una donació) uns terrenys situats en el carrer Rastillo, avui Jaume I, on està
situat l’actual edifici. El terreny arribava fins a on està el monument de la sardana, formava tot un terreny sense que hi hagués carrers oberts. Aquestes obres van ser concedides mitjançant decret, el dia 30 de novembre de 1857.
Segons declaracions fetes fa anys pel senyor Jaume Bertran Colell a les Escolàpies, el
seu avi, Ignaci Colell Roca, va ser l’arquitecte que va redactar el projecte de l’actual edifici i també va dirigir les obres fins a la seva finalització.
No he trobat exactament quan van començar i finalitzar les obres de l’actual edifici. Hi ha un acord de l’Ajuntament del Masnou de data 14 de juny de 1879, en què
la directora de les Escolàpies demana a l’Ajuntament un nou tancament de la finca. Pel
232
COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)
que es desprèn ja estava construït el nou col·legi. Aquest acord transcrit al català diu el
següent:
El senyor President declara oberta la sessió, manifestant que l’objecte d’aquesta,
com s’indicava, era donar compte del dictamen emès per l’arquitecte assessor d’aquest municipi senyor Leandre Serrallach, sobre la instància presentada per la
superiora senyora Luisa Gonzaga Colomer, sol·licitant autorització per poder tancar una porció de terreny segons el plànol que per duplicat s’acompanya.
El mateix president va disposar que es passés l’acta del dia 12 de l’actual, però
al no haver-se pogut celebrar [...]
Per ordre del president, es dóna lectura a la referida instància així com del dictamen emès pel senyor arquitecte assessor, el contingut del qual és el següent:
Examinat el contingut de la present instància i vista la localització i considerant que el terreny que es desitja tancar, respecta les alineacions del torrent camí
de Teià i del carrer paral·lel amb Puerto Rico, situada més al nord, atenent que les
parets de la tanca únicament obstruiran la prolongació del mateix carrer de Puerto Rico, el dia que s’urbanitzin el terrenys de les immediacions de propietat del
senyor Miguel Amat, i tenint en compte que en aquests moments el tancat que
es vol executar no perjudica la mobilitat pública, tota vegada que la població no
s’amplia més allà del carrer del Rastillo, opino pot concedir-se l’autorització que
se sol·licita amb les consideracions següents:
1r. El permís el concedeix l’Ajuntament amb caràcter interí, pel que fa referència als dos trossos de passeig que obstruirà la prolongació del carrer de Puerto
Rico.
2n. El dia que existeixi un plànol d’urbanització aprovat d’aquells terrenys, l’Ajuntament podrà ordenar al propietari del que es projecte derruir els dos trossos
de paret indicats amb la condició primera, deixant completament neta tota l’extensió que compren la prolongació del carrer de Puerto Rico.
3r. Que l’enderrocament d’aquests dos trossos de paret l’haurà de fer el propietari tan bon punt se li ordeni per part de l’Ajuntament, sense cap tipus d’indemnització.
4t. Que les obres que s’hagin d’executar en les parets de la tanca que es sol·liciten, per posar-les amb harmonia amb les rasants que s’aprovin en el seu dia per
als carrers que afecten el mateix terreny, seran a càrrec de la propietària.
5è. Que al construir la paret que dóna amb al torrent camí a Teià es deixi lliure de terres les quals s’extrauran i conduiran al vertader públic per compte del propietari que sol·licita el permís.
Assabentat l’Ajuntament i després d’una raonada discussió per part de tots els
regidors presents els drets de la propietat sol·licitant amb els interessos del públic,
tractant-se d’uns terrenys que estan destinats, en una època potser no molt llunyana, a ser urbanitzats.
Per unanimitat s’acorda concedir el permís que la recurrent sol·licita amb les
condicions indicades pel senyor arquitecte assessor del municipi amb la sola diferència de refondre en una, la segona i la tercera i expressar-la de la següent manera:
-Que el dia que existeixi un plànol aprovat d’una urbanització d’aquells
COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)
233
terrenys, l’Ajuntament podrà ordenar al propietari l’enderroc dels dos trossos de
paret que obstrueixen la prolongació del carrer Puerto Rico, prèvia indemnització al propietari per part de l’Ajuntament de la meitat del cost de construcció dels
dos trossos de paret, podent el primer utilitzar tots els drets per verificar el tancament de la seva propietat i no es posarà cap gravamen. Que tan bon punt es realitzi tot el que s’ha indicat anteriorment, el propietari enderrocarà sense indemnitzacions totes les obres que pogués haver construït dintre la seva propietat i que
afectés la continuació del carrer de Puerto Rico.
No he trobat més informació del que va passar, però possiblement, per una lògica evident, una vegada construït el nou edifici, l’escola comunal que estava a l’actual plaça de
la Llibertat es va traslladar al nou edifici del carrer Rastillo, ara Jaume I. Segons un escrit
facilitat per les Escolàpies hi ha un paràgraf que textualment diu:
[…] Desde el punto de vista educativo, los datos que acabamos de indicar constituyen una prueba clara de la acertada medida tomada por Paula Montal, porqué
pudo asegurar la enseñanza pública de las niñas en una escuela escolapia. Y esto
permitió mantener la educación gratuita de muchas niñas en el colegio del Masnou, casi hasta finales de siglo. Y, sobre todo, logró el objetivo fundamental de la
fundación dirigido a la integración escolapia de sor Dolores G. Colomer, sor
Juliana Sala y sor María Lladó.
Així va ser, l’any 1889 sor Dolores G. Colomer, deixa la responsabilitat del col·legi
comunal i se’n fa càrrec la masnovina Rosa Sensat. També en aquesta data és quan l’Ajuntament del Masnou lloga una casa situada en el carrer de Rastillo, núm. 11, avui
Jaume I, i allà queda instal·lat el nou col·legi comunal de nens i de nenes. Per tant s’entén que en aquesta data és quan les Escolàpies deixen el col·legi comunal per passar a
ser un col·legi privat. Segons antecedents que figuren a l’arxiu general de la Universitat, resulta que l’any 1902 va ser autoritzat el funcionament d’un col·legi privat d’ensenyament primari per al Masnou a càrrec de les religioses Escolàpies. Començava una
nova etapa.
L’Ajuntament del Masnou, en sessió celebrada el dia 15 de juliol de 1924, va aprovar el
següent acord que transcrit al català diu:
Es dóna compte d’una instància amb la qual la superiora provincial del col·legi de
les reverendes mares Escolàpies d’aquesta vila sol·licita permís per convertir en
terrat el sostre de l’edifici que ocupa aquest col·legi en el carrer de Rastillo i que
té 32 metres de façana, segons es detalla en el plànol que s’acompanya, així com
també del permís de la Mancomunitat de Catalunya, per llindar l’edifici amb el
camí veïnal que condueix al poble de Teià.
La Comissió Municipal Permanent, vist i examinat el plànol de l’obra que es
sol·licita construir i el permís de la Mancomunitat de Catalunya, acorda passi el
mateix a examen de l’arquitecte municipal, i que de trobar-lo conforme se li concedeixi el que la superiora provincial demana, de conformitat amb el que disposen les ordenances municipals i amb el pagament dels drets corresponents.
234
COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)
DURANT LA GUERRA CIVIL
En sessió celebrada per l’Ajuntament del Masnou en data 12 de gener de 1937, s’aprova l’escrit de cessió legal del local confiscat per la CNT i que traduït al català textualment diu:
A la vila del Masnou, a 20 de setembre de 1936. El sotasignant Luís Ballabriga,
en nom i amb autorització del Sindicat Únic del Masnou, adherit a la Confederació Nacional del Treball, cedeix i transmet a la subdelegació de l’Escola Nova
Unificada d’aquesta vila, representada pels companys que firmen aquest escrit, l’edifici que el referit Sindicat es va confiscar el dia vint-i-set de juliol de mil noucents trenta-sis, situat en el carrer Salmeron, núm. 1, d’aquesta vila i que abans
s’utilitzava per noviciat, escola i morada de les Escolàpies. Aquesta cessió compren
tots els mobles i d’altres estris que siguin útils per a l’ensenyança, reservant-se tota
la resta per als usos que necessiti aquesta localitat. La present cessió es fa condicionada que l’edifici sigui destinat a l’ús d’escola per a la infància i adults, amb les
normes establertes pel Comitè de l’Escola Nova Unificada, si no fos així revertirà
al qui el cedeix. Es pacte també que si s’ha de nomenar algun conserge per la seva
vigilància o algun altre empleat, s’haurà de fer d’acord amb el Sindicat Únic del
Masnou. I perquè consti, es firma el present document per duplicat en aquesta
vila i en la data expressada.
Pel Sindicat: Luis Ballabriga.
Per la subdelegació de l’Escola Nova Unificada: José Torrubia i José del Valle.
(segell) Sindicato Unico del Masnou CNT - AIT
En sessió celebrada per l’Ajuntament el dia 12 de novembre de 1937, hi ha un acord que
textualment diu:
Seguidament, s’acorda aprovar un dictamen de l’arquitecte municipal, referent a
l’arranjament i reconstrucció de la paret enderrocada a l’escola núm. 1, passant
aquest expedient a la Generalitat de Catalunya per a la definitiva aprovació i execució.
Amb el col·legi núm. 1 es referia a les Escolàpies. Aquell mateix any va ser aprovada per
l’Ajuntament l’obertura del carrer Puerto Rico que avui és el començament del carrer de
Fontanills, l’edifici de les Escolàpies anava fins al carrer Sant Miquel. En obrir el carrer
per necessitats de comunicació de la mateixa població, va quedar al descobert el pati del
darrera del col·legi, per tant s’havia de fer el seu tancat i com que la comunicació directe
que tenien de l’edifici al pati es va anul·lar, és de suposar que l’Ajuntament va presentar
a la Generalitat un accés elevat de connexió. No hi ha res concret que especifiqui aquesta pas elevat, però sí que se sap que va ser construir l’any 1937.
En sessió celebrada el dia 20 de desembre de 1937, l’Ajuntament pren el següent
acord:
Seguidament s’acorda l’aprovació de l’expedient tramitat, sol·licitant a la Generalitat de Catalunya la subvenció, ajut i indemnització de les despeses ocasionades
COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)
235
per l’acoblament dels edificis escolars cedits a la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el Decret de 2 de novembre proppassat i d’acord amb el Decret del
19 d’abril del corrent any.
Si bé durant la Segona República, l’Ajuntament del Masnou va confiscar el
col·legi per instal·lar-hi un col·legi públic, posteriorment es va fer servir per hospital, per menjador i sobretot per magatzem. A l’acte del ple de l’Ajuntament del
Masnou, de data 22 d’abril de 1938, hi ha un acord que, en la seva part important, textualment diu:
Acte seguit el company Gàzquez demana la paraula per parlar un tema concret
sobre el dipòsit de roba de llit existent en el local que antigament ocupaven les
Escolàpies i que avui es destina a hospital de sang. Va manifestar que feia constar
una queixa referent a la forma en què es devia portar a terme l’ocultació d’aquest
material, ja que mentre l’Ajuntament estava sofrint privacions, no podent atendre els innumerables refugiats que durant llarg temps han hagut de suportar les
molèsties per la manca de roba [...].
FINALITZA LA GUERRA CIVIL, COMENÇA UNA NOVA ETAPA
En data 8 de setembre de 1940, obtenen l’autorització de la reobertura provisional del
col·legi de primària que ja tenien. També hi ha una segona autorització provisional el dia
10 de març de 1948. Encara que aquestes autoritzacions provisionals van quedar definitives el dia 29 de setembre de 1948.
L’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 31 d’agost de 1945, va acordar el següent, que
transcrit al català textualment diu:
Acte seguit es dóna compte d’una petició formulada pel reverend Francisco Bisbal Oliveras, capellà del col·legi de les RR. MM. Escolàpies que sol·liciten una
subvenció en nom d’aquella institució per a la reconstrucció de la capella que va
ser deteriorada pels rojos marxistes. L’Ajuntament, per unanimitat, acorda concedir la quantitat de 500 pessetes per aquesta finalitat, les quals seran satisfetes
del vigent pressupost municipal i del capítol corresponent.
Cal destacar que el dia 22 de març de 1967 obtenen la qualificació de col·legi lliure adaptat per poder impartir l’ensenyament del batxillerat elemental, segons Ordre Ministerial
publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat, núm. 69.
RELACIÓ D’ALUMNES DE 1932 AL 1969
Les Escolàpies em van facilitar una relació d’alumnes que van tenir des de l’any 1932 fins
a l’any 1969, just a l’any següent es va aprovar la Llei General d’Educació i Reforma Educativa. Aquesta relació ens dóna una perspectiva de l’evolució que aquest col·legi ha tingut durant aquest anys. És la següent:
236
COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)
ALUMNES DE LES ESCOLÀPIES
Any
1932
1933
1934
1935
1939
1940
1941
1942
1943
1944
1945
1946
1947
1948
1949
1950
1951
1952
1953
1954
1955
1956
1957
1958
1959
1960
1961
1962
1963
1964
1965
1966
1967
1968
1969
Internes
25
24
18
16
0
2
8
8
16
18
19
16
21
13
15
20
17
15
18
17
23
21
26
30
34
46
49
52
63
73
68
65
62
56
52
Mitja pensió
8
4
5
8
6
11
10
5
3
3
2
2
6
9
10
10
8
9
16
15
15
12
22
19
40
34
37
50
80
80
60
92
83
86
100
Altres
ensenyaments
135
170
175
179
240
187
159
25
24
23
33
36
43
34
30
40
43
37
30
26
29
34
52
52
65
66
85
85
85
85
84
88
80
82
72
Primària
0
0
0
0
0
0
0
143
166
159
152
142
148
143
195
211
192
189
159
132
133
129
144
130
135
152
177
192
210
213
306
288
330
345
474
Ed.mitjana
0
0
0
0
0
0
0
4
5
2
5
3
8
11
7
7
10
13
17
23
30
27
35
38
50
52
55
56
63
70
90
85
100
123
125
TOTAL
168
198
198
203
246
200
177
172
195
184
190
181
199
188
232
258
245
239
206
181
192
190
231
220
250
270
317
333
358
368
480
461
510
550
671
ADAPTACIÓ DEL COL·LEGI A LA LLEI D’EDUCACIÓ DE L’ANY 1970
L’any 1970 es va aprovar la Llei General d’Educació i Reforma Educativa. El més important d’aquesta Llei va ser l’obligatorietat de l’escolarització dels nens i nenes compresos dels
6 anys fins als 14 i la coeducació que va acabar amb la separació dels alumnes per sexes.
COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)
237
El dia 10 de febrer de 1971, es dóna a conèixer el programa elaborat per la Comissió
Coordinadora de Normalització de Construccions i Instal·lacions d’Ensenyament, on
apareixen els conceptes arquitectònics que havien de tenir les edificacions escolars destinades a l’Ensenyança General Bàsica (EGB). Les Escolàpies, igual que altres col·legis
privats, havien de fer front a aquesta Llei, encara que per elles l’espai per als vuit cursos
d’EGB no era problema, ja que en aquelles dates ja no tenien internat i per tant tenien
espai lliure per adaptar les aules requerides, per tant la innovació per elles va ser la coeducació, haver d’admetre també nens, quan sempre havia estat d’ús exclusiu de nenes.
Els temps canviaven i elles també s’havien de renovar, encara que no devia ser fàcil. El
dia 21 de novembre de 1979, reben l’autorització per a la implantació de la coeducació
en el seu col·legi.
ESTADÍSTICA
A l’arxiu municipal figura una relació del professorat que tenia el Col·legi La Immaculada en el curs escolar 1981-82. Copiada la relació dels noms tal com hi figura, és la
següent:
Montserrat Serrasolsas Rocaguinarda
Carmen Brugué Tarrés
Elena Bosch José
Conxita Costa Meya
Emma Linares Carrascoso
Rosa Casahuga Vinardell
Ma Antònia Gibernau Estrada
Rosa Costa-Jussà Bordas
Dolores Piera Puig
Trinidad Ruíz Lara
Ma Rosa Falgas Maristany
Ma Asunción Ajona Rubio
Ma Assumpció Rovira Rosés
Educació física: Ma Isabel Gómez Àlvarez
Professora de dibuix: Neus Francesch Cardenal
D’acord amb l’estadística que figura a l’arxiu municipal en el curs escolar 1983-84, hi
havia 425 alumnes matriculats, desglossats de la següent manera:
Preescolar de 3 a 4 anys: 24
Preescolar de 4 a 5 anys: 35
Preescolar de 5 a 6 anys: 32
Alumnes d’EGB
238
1r
22
22
2n
42
3r
40
COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)
4t
38
5è
42
6è
38
7è
38
8è
42
TOTAL
312
22
Quant al professorat, tal com figura en la relació que s’adjunta a l’estadística d’aquest
curs, és el següent:
NOM I COGNOMS
CÀRREC
Pilar Garcia Esteve
Carme Brugué Tarrés
Elena Bosch José
Conxita Costa Meya
Montserrat Serrasolsas Rocaguinarda
Emma Linares Carrascoso
Rosa Casahuga Vinardell
Ma Antònia Gibernau Estrada
Ma Assumpció Rovira Rosés
Ma Rosa Falgàs Maristany
Trinidad Ruíz Lara
Ma Asunción Ajona Rubio
Mercedes Duràn Pascual
Ma Isabel Gómez Àlvarez
Neus Francesch Cardenal
Tutora
Tutora
Tutora
Tutora
Tutora
Tutora
Tutora
Tutora
Tutora
Tutora
Tutora
Tutora i Directora
Tutora
Educació Física
Estètica i Pretecnologia
Hi ha un escrit del president de la Junta Directiva de l’Associació de Pares d’Alumnes del
Col·legi La Immaculada, senyor Josep Franquet Riera, de data 13 d’octubre de 1983,
dirigit a l’alcalde de l’Ajuntament del Masnou, adjuntant la composició de la Junta, així
com la composició de les diferents vocalies per a cada un dels cursos del col·legi.
Aquest llistat textualment diu:
JUNTA DIRECTIVA
Presidente:
Vicepresidente:
Secretario:
Tesorero:
Asesor Jurídico:
VOCALES
Jardín de Infancia
Párvulos 1º
Párvulos 2º
Ciclo Inicial 1º
Ciclo Inicial 2º
Ciclo Medio 3º
Ciclo Medio 4º
Ciclo Medio 5º
6º EGB
7º EGB
8º EGB
Sres. Franquet - Font
Sres. Crespo - Maristany
Sres. Casas - Alcové
Sres. Gimeno - Fernández
Sres. Filizzola - Del Rio
Sres. Ribas - Mestres
Sres. Andiñach - Pelayo
Sres. Doñate - Muñoz
Sres. Vidal - Crespo
Sres. Vaqué - Alegret
---Sres. León - Ezpeleta
Sres. Casas - Alcové
Sres. Gimeno - Fernández
Sres. Alonso - Merino
Sres. Sánchez - Roig
COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)
239
SUPERIORES DE LES ESCOLÀPIES DEL MASNOU
1852
1867
1900
1903
1912
1922
1925
1929
1936
1947
1953
1959
1965
1967
1970
1974
1977
Rda. Paula Montal Furnés de San José de Calasanz
Rda. Luisa Gonzaga Colomé Fibla de la Virgen de los Dolores
Rda. Ma Dolores Sabaté de San Narciso
Rda. Ma Pilar Reig del Niño Jesús
Rda. Dolores Santamaria del Santísimo
Rda. Soledad Vilardaga de Santa Ana
Rda. Gabriela Peró de la Virgen de Lourdes
Rda. Angeles Elizalde de Santa Teresa
Rda. Paulina Busquets del Carmen
Rda. Providencia Ortínez de San José
Rda. Micaela Hereu de San Benito
Rda. Providencia Ortinez de San José
Rda. Gloria Font Trabal de la Eucaristia
Rda. Ma Paz Trayner Vilanova de Cristo
Rda. Carmen Figueres Almiñana
Rda. Ana Moya Muñoz
Rda. Dolores Garriga Barnadas
En els anys 80 les escoles es van veure afectades per la reducció d’alumnat en ser inferior la ràtio alumnes/aula permesa per la normativa vigent. El plantejament de les
Escolàpies fou obrir una segona línia. Això comportava nous espais, i l’opció fou clara:
fusionar la Comunitat a la de Maricel i adequar les seves dependències a ús escolar.
Heus ací el motiu pel qual queda tancat el llistat de superiores, persones que han exercit en el centre l’última responsabilitat com a representants de la institució titular a la
localitat.
OBRES D’ADAPTACIÓ DE LA LOGSE
La Llei d’Ordenació General dels Sistema Educatiu, més coneguda com la LOGSE,
surt publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat el dia 4 d’octubre de 1990. Una de les
principals novetats que aporta aquesta Llei és que amplia l’obligatorietat d’estar al
col·legi fins als 16 anys. La primària seria fins als 12 anys i la secundària fins als 16,
per tant els col·legis privats concertats, com és el cas de la Immaculada - Escolàpies,
havien d’afrontar el repte que els marcava aquesta Llei, o quedar-se solament en primària o renovar estructuralment el col·legi. La Immaculada opta per aquesta última
solució.
Segons el permís d’obres 308/95, el dia 18 de maig de 1995 la directora, senyora
Asunción Ajona Rúbio, sol·licita a l’Ajuntament del Masnou, una llicència d’obres
per a la construcció d’un nou aulari en el pati que tenien en el carrer de Tomàs Vives
cantonada amb el carrer de Sant Miquel. D’aquesta manera els quedava més lloc en
l’edifici principal per tal de poder tenir les aules i els seus annexes que la LOGSE
requeria. D’aquesta manera quedaria un edifici que seria exclusivament per parvulari.
240
COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)
El col·legi la Immaculada tenia aprovats per la Generalitat els següents ensenyaments:
- Educació infantil
- Educació primària
- Educació secundària.
Tota aquesta educació s’impartiria en doble línia, és a dir, dues aules per curs, per la qual
cosa l’espai que tenien era insuficient i per tant s’havia d’ampliar. Inicialment el projecte
es va estudiar per donar cabuda a 8 aules d’ESO, però fent una reestructuració de tota la
distribució del centre, es va creure oportú donar independència als alumnes més petits i
construir un nou aulari que fos destinat a educació infantil de 3, 4 i 5 anys, amb uns
espais destinats a aules, i una sala polivalent, a més d’un espai esportiu cobert, complint
així amb la nova normativa.
La planta baixa, amb una superfície de 329 m2 construïts, es destinaria a sala polivalent i espai esportiu amb dos vestuaris independents, serveis sanitaris, magatzem, vestíbul i un porxo exterior.
A la primera planta, amb una superfície de 277 m2 construïts, es projectà la construcció de 3 aules d’educació infantil, una sala de professors i els serveis.
A la segona planta, amb una superfície de 277 m2 construïts, es projectaren, també, 3
aules més d’educació infantil, una sala d’usos múltiples i els serveis propis a què es destinaria.
El pressupost, segons el projecte d’execució, era de 47.865.000 pessetes. L’arquitecte
redactor del projecte va ser Joan Ma de Castellar Bertran, dirigit per ell mateix i per l’aparellador Juli Crespo Martínez. L’empresa constructora va ser Comilsa.
CURS 2008-09
Per aquest curs el col·legi de les Escolàpies té una matrícula de 669 alumnes i una plantilla de 53 professors, distribuïts de la següent manera:
EDUCACIÓ INFANTIL
Ed. infantil 3 - A
Ed. infantil 3 - B
Ed. infantil 4 - A
Ed. infantil 4 - B
Ed. infantil 5 - A
Ed. infantil 5 - B
Nois
11
12
17
17
12
10
Noies
15
13
8
8
14
16
Total alumnes
26
25
25
25
26
26
Tutor/a
Marta Oliva
Maite Barrón
Marta Costa
Eva Amador
Carme Oliván
Mónica Gorgas
Altres mestres d’aquesta etapa: Ma Rosa Pallàs (Coordinadora), Josep Tresens, Montserrat Camprubí, Núria Puigdollers, Gemma La Rosa, Angèlica Leiva, Natàlia Avellaneda
i Manuel Jara.
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Cicle inicial 1 - A
Cicle inicial 1 - B
Cicle inicial 2 - A
Nois
11
12
13
Noies
14
13
10
Total alumnes
25
25
23
Tutor/a
Carme Cid
Elena Bosch
Laia Jordà
COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)
241
Cicle inicial 2 - B
Cicle mitjà 3 - A
Cicle mitjà 3 - B
Cicle mitjà 4 - A
Cicle mitjà 4 - B
Cicle superior 5 - A
Cicle superior 5 - B
Cicle superior 6 - A
Cicle superior 6 - B
15
16
15
10
10
9
13
12
11
10
9
10
17
14
13
11
13
15
25
25
25
27
24
22
24
25
26
Lídia Ribas
Toni Colinas
Mónica Díes
Empar Garrigues
Laura Murtra
Alícia Medina
Fernando Estévez
Assumpta Pericas
Conxita Costa
Altres mestres que intervenen en aquesta etapa: Víctor López (cap d’estudis), Rosa CostaJussà (directora), Lluís Daurella, Carme Brugué, Emma Linares, Núria Puigdollers,
Angèlica Leiva, Carme Moreu, Ma Oliva Arévalo, Mireia Hernández, i Gemma La Rosa.
ED. SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
Primer cicle 1 - A
Primer cicle 1 - B
Primer cicle 2 - A
Primer cicle 2 - B
Segon cicle 3 - A
Segon cicle 3 - B
Segon cicle 4 - A
Segon cicle 4 - B
Nois
13
14
12
14
15
13
13
15
Noies
16
14
14
10
14
16
14
13
Total alumnes
29
28
26
24
29
29
27
28
L’organització d’aquesta etapa comporta que majoritàriament tots els professors de l’etapa realitzin tasques de tutoria (grupal o personalitzada) amb els alumnes, ja sigui com a
tutors amb el grup-classe, ja sigui com a tutors o cotutors amb atenció personalitzada,
atenent un grup més reduït d’alumnes. Els professors són els següents: Vicens Alfocea
(cap d’estudis), Sílvia Viladoms (coordinadora), Rosa Costa-Jussà (directora), Ma Rosa
Falgás, Núria Franquet, Elisa de Rueda, Alberto Herrans, Lluís Vidal, Roger Torrabadella, Jordi Busquet, Maria Berrocal, Cristina Del Frago, Ma Àngels Jiménez, Brisa Balagué, Pilar Castillo, Ma Assumpció Rovira, Joan Bachs, Montserrat Camprubí, Oscar
Guasch i Eva Carrau.
El Masnou, 3 de desembre de 2008.
242
COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)
COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL
DEL MASNOU (1914)
Educar és creure en les persones i en la idea que es pot fer alguna cosa per millorar, i poder,
així, construir una societat més sàvia, més justa i per tant, més feliç.
Montserrat Rosanas
Educar, com a mi m’agrada creure, és acompanyar. Un professor camina amb el seu alumne
durant força temps; l’ensenya a créixer, a interessar-se pel seu entorn proper i no tan proper, a
adaptar-se al que la vida li dóna i li treu, a conèixer el món i el moment en què viu, a respectar les
diferències dels altres i també el que ens fa iguals, a saber intercanviar el bo que tenim a dins nostre amb d’altres, a valorar-nos pel que som i no pel que podem tenir, a gaudir del desig de viure.
S’aconsegueix? Tot i que és difícil, vull creure que sí. El pas del temps, dels anys, ha de donar la raó.
Josep Mayolas
Educar és acompanyar en el descobriment d’un mateix i del món que ens envolta. I en
aquest acompanyament fer descobrir com aprendre, com ser una persona íntegra, com
saber fer les coses i també formar part d’un món plural i canviant.
Ma Dolors Sampera
Aquest és un col·legi en què poques vegades he estat. Les circumstàncies han fet que
poques vegades el visités. Segurament que en ser un col·legi particular no hi havia una
connexió concreta amb l’Ajuntament pel que fa a l’ensenyament.
Per tant, a principis del mes de juny del 2008, tot venint de l’institut Mediterrània,
em vaig parar en aquest col·legi i vaig demanar per la directora, senyora Montserrat Rosanas. Em vaig presentar i li vaig explicar el motiu de la meva visita, i la possibilitat de poder
trobar la història del col·legi per al llibre que estava escrivint. Amb cara de sorpresa, no
tots els dies et truquen a la porta per saber la història del lloc on treballes, em va dir que
ho sentia molt, però que no em podia atendre atès que estaven preparant els exàmens de
final de curs i que estaven molt ocupades. Vaig entendre que no era el millor moment i
que el primer era la seva feina. Vam quedar que ja quedaríem per telèfon per un altre dia.
El següent contacte va ser a primers del mes de setembre següent, quan encara hi havia
silenci a les classes, quan encara tots els mestre estaven tranquils tot esperant l’arribada
dels seus alumnes a una setmana vista. Tant la directora com la germana Genoveva, em
van lliurar fotocòpies d’escrits editats per la congregació i en referència al col·legi del Masnou. Com que no era molta cosa i després de parlar amb elles, els vaig demanar la possibilitat de poder mirar els arxius que tinguessin per poder argumentar millor la història
d’aquest col·legi. Em van dir que sí, hi així ho vaig fer al cap d’uns dies, després que la
germana Genoveva m’expliqués on estaven.
Amb motiu de la confiscació del col·legi durant la Guerra Civil, a part de destruir la
capella i qualsevol signe religiós que figurés en el col·legi, es va cometre el pitjor en aquests
casos, destruir tota la documentació que contenia la història del col·legi, un fet imperdona-
COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914)
245
ble ja que desaparegué una part de la història de la nostra vila que no es podrà recuperar.
M’he basat, doncs, en unes ressenyes històriques que la mateixa congregació m’ha facilitat.
ELS INICIS
Som a l’any 1913 i la superiora general de la Sagrada Família de Barcelona, Concepción
Bertran, s’assabenta que s’ha de repartir en obres de beneficència un gran llegat de la senyora Joaquina d’Estaper de Cuyàs, segons havia disposat en els seu testament. És per
això que la superiora fa una visita al prelat diocesà, el senyor Juan J. Laguarda, per tal que
s’interessés per aquest assumpte i la possibilitat de poder obtenir alguna finca per ampliar
amb un nou col·legi la seva congregació, el qual li va assegurar que faria tot el que estigués al seu abast per assabentar-se de com quedava aquest llegat i que en tot cas ja li diria
alguna cosa.
No obstant això, la superiora va aconseguir que li fes una carta de presentació per anar
a veure al marmessor del referit llegat, senyor Francisco Iglesias. I així ho va fer, va anar
acompanyada de la reverenda J. Oriol Isern i es van presentar al seu domicili. Com que
el senyor Iglesias estava indisposat, les va rebre la seva esposa a qui van explicar el motiu
de la visita. Pot ser que aquesta visita fos clau per aconseguir el que elles volien. Pel que
sembla l’esposa del marmessor era una gran devota de la Sagrada Família i els va prometre que faria tot el possible per tal que el seu espòs destinés la casa i les propietats del Masnou a la referida congregació.
En passar els dies sense saber què s’havia decidit, la reverenda Concepción Bertran,
que deuria ser tot un caràcter, va visitar novament al marmessor senyor Iglesias per insistir novament en la seva petició. Va tenir la gran satisfacció de poder comprovar que el
senyor Iglesias estava predisposat que les finques del Masnou del llegat de la senyora Joaquina d’Estaper passessin a la congregació de la Sagrada Família.
El dia 15 de març de 1913 es van reunir a la notaria del senyor Martin Beya, situada
en el passeig de Gràcia, 32, 1r pis, de Barcelona, el senyor Francisco Iglésias, amb el seu
advocat i la reverenda Concepción Bertran, acompanyada de la reverenda J. Oriol Isern.
En aquest acte, davant els interessats i testimonis, es va llegir íntegrament l’escriptura
pública de donació a la Rda. Mare General de l’Institut de la Sagrada Família i de les seves
successores, i es va firmar el document públic. Començava la creació d’un nou col·legi al
Masnou.
El llegat que van rebre la congregació de la Sagrada Família consistia en cinc hectàrees, aproximadament, de vinyes, una casa gran amb mobles i hort amb aigua, al carrer de
Sant Cristòfol, avui M. C. Verdaguer, i al costat una casa petita. Una altra casa que estava situada en el mateix carrer, el senyor Iglesias la va vendre al senyor Pere Grau Maristany, comte Lavern, per una quantitat de cinc mil pessetes. Aquesta donació queda condicionada amb l’obligació de mantenir a la casa gran una escola gratuïta de vint nenes
externes, podent tenir per cada una gratuïta, dues de pagament.
En gratitud per aquesta donació, la Reverenda Mare General envia una circular a les
cases que tenen per tot Catalunya, comunicant l’adquisició en propietat de les finques
del Masnou, i ordena que mentre duri el seu càrrec a la congregació, totes les bones obres
de l’últim dia de cada mes, s’oferiran per l’etern descans dels senyors Estaper i com agraïment de totes les persones que van contribuir a aquesta donació.
246
COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914)
El dia 18 de març de 1913, l’esposa del marmessor senyor Iglesias i les seves dues filles
acompanyen la superiora general i la Rvda. J. Oriol Isern a la casa del Masnou per tal de
donar-los possessió de la casa. Els van mostrar la roba i d’altres objectes i els van fer lliurament de les claus com a mestresses. Finalment, aquesta superiora, que devia tenir un
caràcter ferm, va aconseguir el que volia, va aconseguir una propietat important per a la
seva congregació, però també important per al Masnou i per a tots nosaltres que gaudim
d’aquesta instal·lació que l’any 2014 celebrarà els 100 anys del seu naixement.
La decisió del futur a què s’hauria de destinar la casa del Masnou va ser unànime. Tota
la congregació va creure que seria molt convenient construir un edifici que fos destinat
al noviciat. El dia 17 d’abril de 1913 van convidar que visités aquesta finca el reverend
Miquel Aguilar, molt vinculat a la Sagrada Família, per tal que dictaminés sobre el seu
futur, doncs sembla ser que era una persona amb molt criteri, que mereixia la seva confiança. Així ho va fer, i al seu parer li va semblar molt bona idea construir una casa destinada al noviciat, tenint en compte l’existència d’una estació de tren molt a prop de la
finca i que la situació davant del mar era immillorable. Però los coses no van sortir del
tot bé i es va deixar per més endavant. Com que s’havia d’aprofitar aquesta donació i s’havia de demostrar la necessitat que tenien d’aquesta finca, es va decidir transformar algunes habitacions en aules destinades a l’ensenyament.
L’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 22 d’agost de 1913, va acordar el següent, que
transcrit al català textualment diu:
Es va donar compte d’una instància dirigida a aquest Ajuntament per la superiora general de l’institut de la Sagrada Família, sol·licitant li sigui concedit permís
per poder ampliar una finestra de la façana lateral de la casa número u del carrer
de Sant Cristòfol d’aquesta població. La Corporació acorda autoritzar el sol·licitat per la superiora de l’institut de la Sagrada Família, de conformitat amb el que
disposen les vigents ordenances municipals i el pagament dels arbitris municipals
corresponents.
Al mateix temps es van fer les gestions per obtenir de la Diòcesis de Barcelona, l’autorització corresponent perquè s’establís en aquesta casa del Masnou la comunitat religiosa de
la Sagrada Família. No hi va haver problemes per l’autorització, que va ser aprovada.
També van demanar autorització per poder celebrar missa, per la qual cosa el rector del
Masnou, senyor Miguel d’Arquer, va revisar la capella del futur col·legi i com que era
prou apte la va beneir, així com també la casa. Això va ser el dia 4 de febrer de 1914.
El dia 25 de febrer del mateix anys es van instal·lar a aquesta nova comunitat religiosa, les germanes Filomena Llabot, com a superiora; Ester Roca, com a vicària; Mercedes
Borrell, com a directora i mestre del col·legi i María de Santa Tecla Tolrà. Totes elles van
ser acompanyades per la reverenda mare Concepción Bertran, superiora general i la reverenda mare Montserrat Campañá, superiora de l’Asil del Parc.
El dia 25 de febrer de 1914, comença el col·legi de la Sagrada Família del Masnou
Suposo que per qüestions administratives, o per no haver-hi pensat abans fins al dia 25
d’abril de 1916, no es va inscriure aquest col·legi en el registre civil.
COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914)
247
REFORMES ESTRUCTURALS DEL COL·LEGI
La família Campañà, de Sant Andreu de Barcelona, molt lligada a aquesta institució, van
regalar la campana destinada a la capella que havien construït. El toc de la campana ha
estat sempre sinònim de congregació de fidels per escoltar missa o algun altre esdeveniment important. Aquesta capella va ser un apèndix de la parròquia. El dia 4 de gener de
1923, es va organitzar una festa solemne a les onze del matí, per la benedicció d’aquesta
campana amb l’assistència de les autoritats locals i com a celebrant el reverend Francisco
Raventós, rector del Masnou. Van ser padrins l’alcalde senyor Jaime Curell i la senyora
Teresa Batlló, vídua de Saladrigas.
La seu principal de la institució Sagrada Família estava a la Seu d’Urgell, per això és
coneguda com la Sagrada Família d’Urgell, encara que després es va traslladar a la ciutat
de Barcelona. El dia 19 de març de 1924, festivitat de Sant Josep, patró d’aquesta institució, s’acorda que la casa que tenen al Masnou sigui destinada també a primera postulació per a noies que volguessin ser monges.
L’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 21 de març de 1924, va prendre un acord que
transcrit al català, textualment diu:
Es dóna compte d’una instància i plànols presentats per la senyora Mercedes Batllori, reverenda superiora del col·legi de la Sagrada Família d’aquesta vila, sol·licitant
permís per substituir l’actual coberta del terrat per una d’obra, de l’edifici número
1 del carrer M. C. Verdaguer, conforme es detalla en el plànol que s’acompanya.
L’Ajuntament, vist l’informe de l’enginyer del servei de la carretera de Madrid
a França per la Jonquera per estar aquest edifici afectat per aquest servei, acorda
aprovar el sol·licitat i concedir el permís subjecte al que especifiquen les ordenances municipals i satisfer els arbitris corresponents.
Amb aquesta nova activitat, la institució de la Sagrada Família demana que es constitueixi una capellania al Masnou, o sigui poder tenir un capellà propi per a les monges, per a
les novícies i per a l’escola en general. El dia 8 de setembre de 1924 pren possessió d’aquesta càrrec el reverend Raimundo Mañé. L’acte va ser d’una gran solemnitat, el rector
del Masnou, Francisco Raventós, li va fer lliurament del títol, va actuar com a secretari
el senyor Ramon Homs i de testimonis el mestre Lluís Millet Pagès, director de l’Orfeó
Català i el senyor Manuel Martí Coll.
A partir d’aquí prenen la determinació que la capella que tenien s’havia d’ampliar i reformar, s’havia de construir una nova capella suficientment capaç d’acollir no solament les persones que formaven la institució, sinó també les persones del veïnatge que volien complir els deures religiosos, especialment l’assistència a la santa missa. Això es compleix el dia 21 de desembre de 1924 en què es va fer una gran festa d’inauguració de la benedicció de la nova capella.
L’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 18 de novembre de 1924, va prendre un
acord que, transcrit al català, textualment diu:
Es dóna compte d’una instància presentada per la senyora Mercedes Batllori,
superiora del col·legi de la Sagrada Família, amb la qual sol·licita permís per
modificar un dels portals existents a la casa número 1, del carrer de M. C. Verdaguer, d’acord amb el plànol que per duplicat s’acompanya.
248
COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914)
La Comissió Municipal Permanent, vist l’informe de l’enginyer del servei de
la carretera de Madrid a França per la Jonquera i els plànols de l’obra sol·licitada
per la senyora Batllori, acorda passi a examen del senyor arquitecte municipal i si
es correcte es concedirà el permís sol·licitat, sempre i quan es subjecti al que disposen les ordenances municipals, compleixi les condicions senyalades pel referit
enginyer i del pagament dels arbitris corresponents.
L’any 1934 es va produir una transformació molt notable. Es completa la transformació
de la façana de l’escola de la Sagrada Família, així com la porteria, l’escala i les classes, tot
això amb motiu de la celebració aquest any del 75è aniversari de la fundació de la congregació de la Sagrada Família d’Urgell.
Vaig trobat un escrit redactat per la directora administrativa de data 23 de juny de
1972, que diu que el dia 24 de setembre de 1949, i després de reformes estructurals, es
va obtenir l’autorització ministerial del funcionament de quatre cursos d’ensenyança primària i parvulari, i el 5 de gener de 1972 es va concedir pel Ministeri d’Educació i Ciència l’autorització per impartir l’EGB, ampliant-se cada any un nou curs fins a tenir els
vuit cursos d’EGB complets.
L’any 1977 un ambiciós projecte posa solució als problemes d’espai. Com que la finca
dóna al carrer de Jaume Curell, es van construir tres plantes per aquest carrer. Això va
permetre, també, que els alumnes entressin i sortissin per aquest carrer i no per l’entrada
principal del col·legi del carrer Verdaguer, que sempre era un perill per als més petits, per
la carretera que és al davant. Aquesta falta d’espai també es va veure alleugerada quan el
dia 27 de març de 1983, les religioses passen a viure a la casa que havia ocupat el capellà, situada al carrer de Jaume Curell, 14, per tant les dependències que van deixar lliures
es van ocupar per instal·lacions educatives del mateix col·legi.
També l’any 1983, es va construir un espai lliure per esbarjo dels alumnes. A la part
superior de l’edifici primitiu, es va reforçar la teulada convenientment, i es fa servir com un
pati més. A falta d’espai, s’han de buscar solucions pràctiques i aquesta va ser una d’elles.
PRIMERA ASSOCIACIÓ DE PARES D’ALUMNES
L’any 1972 es van redactar els primers Estatuts de l’Associació de Pares d’Alumnes del
col·legi Sagrada Família del Masnou. Aquests Estatuts estaven en competència amb l’article XXXIV del Concordat de la Santa Seu i Espanya. Queda clar que estem parlant de
l’any 1972.
Entre les seves finalitats n’hi ha tres que m’han semblat simpàtiques pel seu contingut,
tot pensant en els temps en què es van redactar. L’apartat b, c, i d d’aquestes finalitats textualment diu:
b) La unión de los asociados con vistas a una mutua comunicación de experiencias, criterios y observaciones, así como recíprocas ayudas moral y de consejo.
c) La defensa de los derechos del alumno relacionados con el logro de su perfecta formación cristiana, cultural, patriótica, social y humana.
d) La promoción de un espíritu cristiano de cooperación y ayuda mutua entre los
asociados y en orden a una asistencia social en beneficio de los alumnos.
COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914)
249
Aquests estatuts van ser aprovats per l’Assemblea General el dia 15 d’octubre de 1972,
que va tenir lloc en el mateix col·legi. El president va ser Francesc Duran Pons, i el secretari César Latorre Solsona. En la publicació d’aquests estatuts, hi figura una diligència
que textualment diu:
Los presentes Estatutos han sido aprobados por Su Excma. Rvdma. el Arzobispo
de Barcelona, en fecha 23 de octubre de 1972. El Arzobispo de Barcelona. Narciso Jubany.
ESTADÍSTIQUES
Com la majoria dels col·legis que tenia la Sagrada Família d’Urgell, les ensenyances
fonamentals eren els pàrvuls i primària, també tenien algunes classes especials com
comerç pràctic, idiomes, dibuix i pintura i música. Durant alguns anys també es donava
el batxillerat elemental en ensenyança lliure, encara que hi havia poca matrícula. També
tenia internat per alumnes fora de la nostra població, però segons em va informar la germana Ma Dolors Medina, eren poques i era més aviat amb un caràcter familiar.
A l’arxiu del mateix col·legi he trobat una estadística dels alumnes que tenien en el
curs 1972-73, era el següent:
Pàrvuls A
Pàrvuls B
1r de primària
2n de primària
3r de primària
4t de primària
5è de primària
6è de primària
Batxillerat i comerç
Residents d’estiu (juliol)
Nombre d’alumnes
21
31
19
22
14
22
17
38
26
24
L’any 1970, una vegada surt publicada la Llei General d’Educació, aquest col·legi es planteja clarament potenciar les seccions de jardí d’infància i l’educació general bàsica. S’havien de renovar, com qualsevol altre col·legi religiós. Havien d’afrontar els canvis educatius de la nova Llei d’educació. El nombre d’alumnes va fer un canvi important que crec
que no tenien previst, només cal comparar el quadre següent.
Jardí infància
Preescolar 4 anys
Preescolar 5 anys
1r d’EGB
2n d’EGB
3r d’EGB
250
Curs 1973-74
-24
57
32
31
32
COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914)
Curs 1974-75
-50
45
49
42
31
Curs 1980-81
32
46
48
38
33
44
4t d’EGB
5è d’EGB
6è d’EGB
7è d’EGB
8è d’EGB
Piano
Internes
Secretariat
Mecanografia
Música
Mitja pensió
30
32
21
43
-12
22
6
19
---
32
32
30
24
41
18
--34
17
78
46
41
31 i 34
42
39
46
--80
-127
El professorat del curs 1974-75 del col·legi Sagrada Família, era el següent:
Rosa Casahuga
Montserrat Moliner
Carme Rigual
Dolors Sampera
Mossèn Josep Nicolau
Montserrat Llop
Neus Missé
Lourdes Sampera
Asunción Garcia
En el curs 1975-76, segons una estadística que he trobat en el mateix col·legi, el nombre
de unitats subvencionades era de 8. El nombre de mestres que estaven subjectes a la Seguretat Social eren quatre: Ma Carme Rigual Benedí, Rosa Casahuga Vinardell, Ma Lourdes Sampera Parés i Ma Dolors Sampera Parés. La resta eren monges: Emilia Torruella
Picas, Camila Bengochea Remón, Petra Castrillo Antolí i Mercè Caminal Maestre, i com
a directora Mercè Boix Carabasa.
El curs següent, o sigui el del 1976-77, els alumnes del col·legi eren 326, desglossats
de la següent manera:
Curs
1r d’EGB
2n d’EGB
3r d’EGB
4t d’EGB
5è d’EGB
6è d’EGB
7è d’EGB
8è d’EGB
Unitats
1
2
1
1
1
1
1
1
Alumnes
42
60
48
46
35
40
25
30
Hi havia un altre aspecte que també havien d’afrontar: la coeducació, i això ho van encarar en el curs 1979-80, a partir d’aquest curs complien exactament el que disposava la
referida Llei. La matrícula d’alumnes va augmentant, però no poden ampliar en no tenir
més terreny per fer-ho, per tant han d’aprofitar al màxim el que tenen i a mesura que l’internat i el postulat desapareixen, passen a formar part de les instal·lacions escolars, però
no és suficient. D’acord amb l’estadística que figura a l’arxiu municipal en el curs escolar 1983-84, hi havia 428 alumnes matriculats, desglossats de la següent manera:
COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914)
251
Preescolar de 3 a 4 anys: 28
Preescolar de 4 a 5 anys: 38
Preescolar de 5 a 6 anys: 43
Alumnes d’EGB
1r
36
2n
40
3r
43
4t
37
5è
41
6è
38
7è
37
8è
24
23
TOTAL
319
Quant al professorat, tal com figura a la relació que s’adjunta a l’estadística d’aquest curs,
és el següent:
NOM I COGNOMS
CÀRREC
Ma Antònia Sabater Montserrat
Ma Lourdes Sampera Parés
Ma Dolors Sampera Parés
Ma Pilar Casadesús Calm
Ma Carme Cruz Martínez
Rosa Ma Puerto Uria
Trinitat Tena Cosials
Mercè Caminal Maestre
Francesca Crespo Belzunce
Neus Francesch Cardenal
Assumpció Garcia Díaz
Josep Jufré Muñoz
Carme Rigual Benedí
Pere Matallana Duràn
Montserrat Casamitjana Sabater
Elsa Domingo Ribé
Neus Missé Suñol
Roser Font Estadella
Trinitat Tena Cosials
Directora
Tutora
Mestra
Tutora - Coordinadora cicle
Mestra
Tutora - Música
Mestre de català
Tutora
Tutora
Mestra
Educació física
Educació física
Tutora
Mestre - Tutor
Mestra - Tutora
Mestra - Tutora
Mestra - Tutora
Mestra - Tutora
Durant el curs 1986-87, l’Associació de Pares d’Alumnes estava formada pels següents
pares i mares:
President
Vicepresident
Secretari
Administrador
Vocal cicle inicial
Vocal cicle superior
Vocal Esports
Vocal cultura
252
Ildefonso Crespo Velasco
Fulgencio Giménez
Joan Roig Sunyé
Jordi Noy Marcús
Josep Martínez González
Isabel Saldaña Garcia
Jordi Lluch Garbí
Carles Barrio Blanco
COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914)
Delegats de classes
Jardí d’infants
Preescolar A
Preescolar B
Primer d’EGB
Segon d’EGB
Tercer d’EGB A
Tercer d’EGB B
Quart d’EGB
Cinquè d’EGB
Sisè d’EGB
Setè d’EGB
Vuitè d’EGB
Senyors Garrote - Moliner
Senyors Pujadas - Lafarga
Senyors Galera - Cabot
Senyors Balada - Hernández
Senyors Oro - Mulet
Senyors Gatuellas - Gassó
Senyors Cisa - Vendrell
Senyors Roca - Tejedor
Senyors Torres - Bellosta
Senyors Jiménez - Roig
Senyors Mensa - Gil
Senyors Pérez - Vila
D’acord amb l’organització escolar que va elaborar el centre per al curs 1987-88, el Consell Escolar del col·legi Sagrada Família va ser el següent:
Representant legal de la titularitat
- Ma Dolors Sarró Pujades
Representants de l’entitat titular
- Mercè Caminal Maestre
- Manel Rossell Vinyals
- Francesc Sanleandre Ortega
Direcció
- Ma Pilar Ochoa Rodrigo
Representants dels professors
- Joan Oliva Rosell
- Trinitat Tena Cosials
- Montserrat Rosanas Martí
- Pere Cuní Figueras
Representants del pares
- Ildefonso Crespo Velasco
- Jordi Noy Marcús
- Jordi Lluch Garbí
Representants dels alumnes
- Alex Ucero Garcia
- Oscar Zabia Bargues
El claustre de professors d’aquest mateix curs va ser el següent:
Directora:
Preescolar:
- Jardí d’infants
- Preescolar A
Ma Pilar Ochoa Rodrigo
Roser Font Estadella
Ma Rosa Sanz Garcia
COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914)
253
Cicle inicial:
- Preescolar B
- Primer d’EGB
- Segons d’EGB
Coordinadora:
Cicle mitjà:
- Tercer d’EGB
- Quart d’EGB A
- Quart d’EGB B
- Cinquè d’EGB
Coordinador:
2a Etapa - Tutors:
- Sisè d’EGB
- Setè d’EGB
- Vuitè d’EGB
Coordinadora:
Altres professors:
- Trinitat Tena Cosials
- Ma Dolors Sampera Parés
- Carles Garcia Puche
- Pere Cuní Figueras
- Ma Pilar Ochoa Rodrigo
- Ma Pilar Casadesus Calm
Elsa Domingo Ribé
Carmina Rigual Benedi
Rosa Ma Puerto Uria
Rosa Ma Puerto Uria
Paquita Crespo Belzunce
Neus Missé Suñol
Joan Oliva Rosell
Mercè Caminal Maestre
Joan Oliva Rosell
Ma Pilar Casadesus Calm
Ma Dolors Sampera Parés
Pere Cuní Figueras
Ma Pilar Casadesus Calm
Anglès i Llengua Catalana
Ciències Naturals i Matemàtiques
Plàstica
Socials, Llengua Castellana i Música
Religió
Religió
Segons l’acta de composició del Consell Escolar de data 24 de gener de 1991, va quedar
establert de la següent manera:
Directora:
- Ma Pilar Ochoa Rodrigo
Representants de la institució titular:
- Ma Dolors Sarró Pujadas
- Mercè Caminal Maestre
- Manuel Rossell Viñals
Representants dels professors:
- Ma Dolors Sampera Parés
- Ma Neus Missé Suñol
- Immaculada Nadal Cotet
- Margarida Gómez Soto
Representants dels pares d’alumnes:
- Frederic Roca Parse
- Artur Condeminas Capell
- Elena Lafarga Bosch
- Màrius Belles Martin
Representants dels pares:
- Màrius Belles Sampera
- Daniel Poza Gómez
Representant del personal d’administració i serveis:
- Núria Martí Martinell
254
COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914)
LA LOGSE ES POSA EN MARXA
La Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu, més coneguda com la LOGSE, surt
publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat el dia 4 d’octubre de 1990. Una de les principals novetats que aporta aquesta Llei és que amplia l’obligatorietat d’estar al col·legi fins
als 16 anys. La primària seria fins als 12 anys i la secundària fins als 16, per tant els
col·legis privats, com és el cas de la Sagrada Família, havien d’afrontar el repte que
els marcava aquesta Llei, o quedar-se en primària solament o renovar estructuralment el
col·legi. La Sagrada Família opta per aquesta última solució.
Segons el permís d’obres 81/92, el dia 2 de gener de 1992, es sol·licita a l’Ajuntament
del Masnou una llicència d’obres per executar una reforma i ampliació per adaptar-se al
nou sistema educatiu i poder donar així l’ensenyança secundària obligatòria, coneguda
com l’ESO.
Va redactar el projecte l’arquitecte Joan Ma de Castellar Bertran, dirigit per ell mateix
i per l’aparellador Juli Crespo Martínez, l’empresa constructora va ser Francisco Renter.
Les superfícies afectades pel projecte eren les següents:
Planta baixa
Planta 1a
Planta 2a
Planta 3a (baixos pel Dr. Curell)
Planta 4a (1r pel Dr. Curell)
Reforma
177,00
97,80
69,80
38,90
------
TOTAL
383,50 m2
Ampliació
----44,80
57,10
71,30
71,30
244,50 m2
El pressupost previst en el projecte era de 23.625.000 pessetes, el cost real no figura en
lloc. Aquestes obres es van donar per finalitzades el dia 17 de febrer de 1994.
Un altre permís d’obres, el núm. 241/93. Aquesta vegada el col·legi de la Sagrada Família demana ampliar la pista poliesportiva i la construcció de vestuaris i
magatzem. Era lògic, en tenir més aules i alumnes de més edat, també era necessari
tenir uns espais esportius apropiats i en millors condicions. Les solucions adoptades
van ser ampliar la pista que ja tenien perquè tot l’espai fos aprofitable i sota d’una
part d’aquesta pista crear un porxo, un magatzem per material esportiu i la construcció de dos vestuaris per dos equips amb dutxes, rentamans i dos lavabos. La superfícies edificada va ser de 192 m2, i el seu cost, segons el projecte, va ser de 6.100.000
de pessetes.
Igual que l’anterior obra, va redactar el projecte l’arquitecte Joan Ma de Castellar Bertran, dirigit per ell mateix i per l’aparellador Juli Crespo Martínez, l’empresa constructora va ser Francisco Renter.
Per acabar aquest capítol d’obres del col·legi de la Sagrada Família del Masnou, tot
adaptant el col·legi a la nova Llei denominada LOGSE, el dia 29 de maig de 1996, la
senyora Ma Dolors Masip Oriol, administradora del col·legi, va demanar a l’Ajuntament
del Masnou un permís d’obres per a la construcció de balcons i d’una escala d’emergència en una aula existent. Això va representar una construcció de 60 m2 i un pressupost de
2.403.000 pessetes.
COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914)
255
CURS ESCOLAR 2008-09
Per aquest curs el col·legi Sagrada Família té una matrícula de 317 alumnes, distribuïts
de la següent manera:
Educació infantil
Educació primària
Educació secundària
3 anys
4 anys
5 anys
1r curs
2n curs
3r curs
4t curs
5è curs
6è curs
1r curs
2n curs
3r curs
4t curs
Titular del centre:
Directora Pedagògica:
Cap d’estudis de primària:
Cap d’estudis de secundària:
Psicòloga:
Alumnes
25
19
13
24
17
25
25
29
19
29
35
33
24
Tutors/res
Núria Sanclimens Gea
Conxi Marin Rodríguez
Dolça Cebrian Ester
Rosa Ma Puerto Uria
Jordi Milà Sampera
Candelària Cid Pagès
Neus Missé Suñol
Neus Rey Iglesias
Ma Rosa Sanz Garcia
Ma Dolors Sampera Parés
Margarida Sánchez Linares
Margarita Navarro González
Josep Mayolas Ballester
Genoveva Roigé Barrull
Montserrat Rosanas Martí
Mireia Plasència Domingo
Josep Mayolas Ballester
Margarita Gómez Soto
A part d’aquest professorat, també hi figura en plantilla el següent:
Marc Álvarez Rodríguez
Núria Ferreres Padró
Concepció Marin Rodríguez
Francesc Montserrat Retamal
Cristina Ventura Blasco
Mireia Basulto Amat
Neus Ayuso Guinaliu
Ma Carme Gómez Adame
Anna Ricart Castells
Irene Soto Porta
Trinitat Tena Cosials
Júlia Famadas Cuestas
Montse Pedregal Mas
Elena Soriano Pérez
F. Xavier Sánchez Vicente
Josep Sans Roset
Quan vaig demanar a la directora, senyora Montserrat Rosanas, tota aquesta informació,
tant d’alumnes com de professorat, em va explicar, molt orgullosa i satisfeta al mateix
temps, que són l’únic col·legi que disposen d’una unitat de suport a l’educació especial
(USEE), ho van demanar a la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat i els hi va concedir. Tenen dos professors que donen aquest suport, un a primària i l’altre a secundària.
No cal dir que aquesta unitat de suport a l’educació especial és molt important i per descomptat millora considerablement l’ensenyament. Felicitats.
El Masnou, 16 d’octubre de 2008.
256
COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914)
258
HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX
ESCOLA BERGANTÍ (1968)
En les èpoques que estem, l’alumne premerà una tecla i tindrà tota la informació que vulgui,
ara hem d’ensenyar quina tecla han de tocar i com s’aplica i interpreta aquesta informació.
Crec que és més important educar, si s’educa bé, l’ensenyança ja ve per si sola. És més important ensenyar els diferents valors de la vida, perquè tothom sigui el màxim creatiu possible,
educat, i sàpiga respectar que la llibertat d’un acaba quan comença la llibertat de l’altre, i
això no és una assignatura, és una vivència. L’important per un alumne és l’exemple d’on
conviu, o sigui una família respectuosa i interessada en els seus fills i uns bons educadors.
Carme Giralt
Avui, dia 28 de juny de 2007, el dia abans de la Festa Major del Masnou, he anat a l’escola Bergantí per parlar amb la Carme Giralt. Feia dos dies que havíem quedat per telèfon, amb la finalitat de parlar amb ella perquè m’expliqués la creació d’aquesta escola i
una mica d’història. Jo ja havia parlat amb ella vàries vegades del Bergantí, perquè, a part
que ens uneix una bona amistat, ella havia vingut vàries vegades a l’Ajuntament a parlar
amb mi en l’època franquista, sobre l’escola, la seva gran dèria, i les tribulacions per poder
tirar endavant quan encara l’escola estava en el carrer de Lluís Millet, 53. A part, va ser
tinent d’alcalde de cultura, ensenyament, esports i joventut en la primera legislatura
democràtica d’aquesta etapa, i lògicament teníem un contacte molt directe cada dia.
Vaig deixar el cotxe en una aparcament que hi ha davant mateix de l’escola, i en baixar del cotxe em vaig fixar en el seu entorn, tot i que ja hi havia estat altres vegades, però
sempre era per feina, en canvi aquesta vegada, sí que també hi anava per feina, però era
una feina meva sense que ningú em manés o m’estigués esperant per resoldre problemes
pròpies d’aquesta feina. Vaig mirar l’entorn de l’escola Bergantí i sincerament em va semblar que estava en una altra població. Enclavada en una zona residencial, cap tipus de
soroll, tranquil·litat i calma, tot un relaxament que sempre s’agraeix.
Vaig estar una estona quiet contemplant el que el paisatge m’oferia, calia aprofitar
aquests moments de tranquil·litat, potser havia de tenir en compte que en ser festa no hi
havia nens i per tant no hi havia sorolls, o sigui corredisses, crits, etc., un dia normal d’escola no seria així, per tant crec que he encertat el dia. Després d’aquestes reflexions poc
transcendentals i potser un mica avorrides, vaig prendre el camí cap a l’entrada de l’escola, unes escales amples que tot baixant dóna una perspectiva panoràmica de la grandària
de l’escola Bergantí, i la veritat és que per uns moments em va semblar que entrava a una
ESCOLA BERGANTÍ (1968)
259
escola important, d’una categoria no solament arquitectònica sinó també pròpia d’una escola privada moderna, i no em vaig equivocar. Vaig entrar a la recepció que és àmplia,
acollidora. En front, les escales que pugen a les aules i unes altres que baixen segurament
al pati. A ma dreta la recepcionista, molt atenta, em pregunta que vull, i li dic que vull
parlar amb la Carme, no calia dir Giralt, perquè la Carme és la Carme i no cal dir res
més.
Em va contestar que un moment i la va anar a buscar. Tot seguit la Carme va sortir,
ens vam saludar i em va fer entrar a un despatx dels que tenen. Haig de dir que aquella
tranquil·litat que havia gaudit abans d’entrar es va esvair completament, tot i no haverhi alumnes, el trànsit de persones, que de ben segur que era personal de la mateixa escola, era un no parar.
Ens assentem, fem una primera xerrada de diferents coses, perquè amb la Carme hi
ha una confiança molt maca per ambdues parts, i li explico novament el motiu de la
meva visita i del llibre que pretenc tirar endavant sobre l’ensenyament al Masnou. Encara que amb ella haig de parlar d’altres temes relacionats amb l’ensenyament al Masnou
que ja explicaré en altres apartats, el que avui m’interessava era la creació i les diferents
etapes que havia passat l’escola Bergantí fins al dia d’avui.
Per tant vam començar i vaig recollir el que ella em va anar explicant. Ella sempre ha
format part de l’escoltisme català, fins i tot va ser presidenta de l’escoltisme a Catalunya
i per tant sortia moltes vegades per Europa i com que era una mestre nata per si mateixa, això ja es porta amb la mateixa persona, observava el tipus d’ensenyament que en
aquells moments es donava en els països europeus i que era molt diferent del que hi havia
a Espanya, tenint en compte que en aquells moments l’ensenyament encara es regia per
la Llei d’Instrucció Pública de l’any 1857, tot i que s’havien produït algunes modificacions puntuals. Quan va tenir els seus fills en edat escolar no volia aquest tipus d’ensenyament, sinó que el que volia per als seus fills era un ensenyament actiu en una escola
activa.
INICIS DE L’ESCOLA
Hi havia altres pares que pensaven al mateix i que volien per als seus fills una escola activa i catalana. Van ser tres matrimonis Casals-Font, Portell-Massaguer i Cassi-Giralt, que
van decidir crear una escola pròpia per als seus fills i així va ser com va néixer el Bergantí al carrer de Sant Pere i l’any següent es va traslladar al carrer de Lluís Millet, 80 (on
actualment hi ha una ferreteria) amb un total de 7 alumnes, els fills dels tres matrimonis, però aquell mateix curs van acabar amb 13, ben bé es pot dir que en un mateix curs
van duplicar els alumnes. La primera professora que van tenir va ser la Montserrat
Canals.
Els articles 148 i 149 de la referida Llei d’Instrucció Pública del 1857 parlen de la creació d’escoles privades costejades i dirigides per persones particulars, societats o corporacions, de ben segur que d’acord amb aquest article van tramitar la documentació necessària que es demanava i enviada al Ministeri d’Educació i Ciència de Madrid, i de ben
segur que deuria ser tramitada a través del Govern Civil de Barcelona, tal com havia de
ser en aquells moments.
260
ESCOLA BERGANTÍ (1968)
L’escola Bergantí comença les seves activitats el curs 1968-69
Segons m’explica la Carme no van poder obrir l’escola, almenys oficialment, fins al dia
14 d’octubre de 1968, perquè l’Ajuntament s’havia retardat en donar l’autorització d’obertura de l’establiment. Ja se sap, les administracions sempre igual, per això sempre diem
que l’administració es lenta i no ens equivoquem, mai acaba d’estar al dia, sempre hi ha
coses que els costa resoldre. És cert que la societat i l’administració semblen el gat i el gos
o el gos i el gat, mai acaben de trobar l’equilibri necessari.
Bé, deixem l’administració en pau i continuem amb l’escola Bergantí. Al carrer de
Lluís Millet, 80, i encara que tinguin en principi 7 alumnes, han de tenir dues aules, una
destinada als nens i un altre a les nenes, encara que, a la pràctica, sempre estiguessin junts,
però per si de cas venia l’inspector de torn s’havien de separar o almenys demostrar que
es tenien les dues aules, ja que l’esmentada Llei de 1857 així ho manava, la separació de
sexes era molt clara i ningú va fer res perquè no fos així, fins que no va sortir l’any 1970
la Llei d’Educació General Bàsica.
L’any següent, o sigui el començament del curs 1969-1970, ja van necessitar 4 aules.
Els baixos de l’edifici on estaven era un garatge i el van habilitar per a dues aules més.
Aquestes dues aules tenien entrada pel carrer de Lluís Millet i a les dues aules del primer
pis s’entrava pel pati. Altra vegada haig de dir que en un any van duplicar, en aquest cas
d’aules. Tot un èxit.
L’escola Bergantí es fa petita, i han de buscar una nova ubicació i la troben. L’any 1974
es traslladen al mateix carrer de Lluís Millet, però al núm. 53. Aquesta casa ja fa anys que
no existeix. Segons em comenta la Carme Giralt, la persona que va construir les casetes
del carrer de Sant Pere, avui se’n diria promotor, construeix pel carrer Lluís Millet una
espècie de casal o lloc d’esbarjo o reunió per les mateixes casetes i va posar-li el nom de
la seva filla Gaudència, per tant es coneixia com el casal Gaudensià.
Allà ja tenien una més àmplia ubicació, comptaven amb 7 aules i una sala que es destinava a gimnàs i també per a usos múltiples. La Llei de l’Educació General Bàsica es va
aprovar l’any 1970, per tant havien de tenir 8 aules com a mínim, ja no calia tenir aules
per a nens i aules per a nenes, aquesta llei permetia que les aules fossin mixtes. Com que
no tenien les aules suficients, sempre va estar adscrita al col·legi Ocata, figurava com
independent, però tota la documentació, tant la relació d’alumnes matriculats, com els
exàmens, etc., sempre havien de ser tramesos a través del col·legi Ocata.
En aquest nou lloc més ampli, també es va ampliar amb nous alumnes, cada vegada
va prenent més importància l’escola Bergantí. Pels que no érem professionals de l’ensenyament i ja érem pares, almenys parlo per a mi, enteníem que aquella escola físicament
no reunia, potser, les expectatives que un pare vol per als seus fills, però hi havia alguna
cosa en el seu interior, que jo desconeixia o potser que no vaig aprofundir prou, que feia
que molta gent en parlés. S’impartia un sistema nou d’ensenyament més personalitzat
per a cada alumne, en català, més dinàmic, o sigui una escola diferenciada del que hi
havia al Masnou en aquells moments. La carcassa d’una escola potser maca o lletja, pot
agradar o no, però el que val, el que és més important sempre és l’ideari de l’escola i el
claustre de professors, això ha de ser el que ha de fer moure els pares en el moment d’escolaritzar els seus fills.
En ser un edifici molt antic, comporta molts problemes, sobretot de manteniment.
Segons em va dir la Carme, una vegada va quedar un forat a terra d’un dels pisos que es
ESCOLA BERGANTÍ (1968)
261
veia la planta de sota, per tant un cap de setmana es van haver de posar a treballar els
pares i els mestres per resoldre el problema. Aquesta és una de les moltes anècdotes que
es van viure en aquest lloc. Però tot i així van continuar estan al mateix lloc, preveient,
això sí, un futur en un altre lloc que, a part de reunir les condiciones establertes en un
edifici destinat a l’ensenyament, també reunís unes condiciones mínimes de seguretat,
per tal que fos considerada una escola no pública, però si reconeguda oficialment per
l’Estat.
CONSTRUCCIÓ D’UN NOU EDIFICI PER A L’ESCOLA
I aquí comença el salt important. Potser era el moment d’embarcar-se i projectar la
construcció d’una escola com calia. Els que coneixem la Carme ja sabem com actua en
aquests casos, revoluciona tothom, mou tots els fils que ella creu oportuns, reuneix les
persones que ella creu que la poden ajudar, els parla, els engresca i el que és més important, els implica, ho sap fer molt bé, possiblement perquè és una gran comunicadora.
Els pares van respondre, entre ells recorda l’amic Jesús Gómez, aparellador, veí i pare
d’un alumne.
El procés és llarg. L’any 1978 comencen a fer esbossos de com hauria de ser l’escola, se celebren moltes reunions amb els pares que formen la Junta, etc. Tenen clar els
metres quadrats de terreny que necessiten per a la construcció de la nova escola, s’havien de trobar, comença la recerca, comença l’espiral de necessitats envers una nova
escola, comença un periple que durarà molts anys. Es busquen terrenys, no és fàcil per
la quantitat de metres quadrats que es necessiten i també pel preu. En una de les visites que fan a l’alcalde del Masnou, en aquells moments el senyor Miquel Humet, els
indica que hi ha uns terrenys molt apropiats per construir-hi una escola i que estan en
venda. Els indica el propietari. Arriben a un acord per comprar el terreny on més tard
es construirà la nova escola.
Si abans el titular era particular, el gestor els aconsella que facin una societat anònima, que els permetrà comprar el terreny i la seva construcció posterior. Així ho fan i per
tant l’escola es passar a dir Bergantí, SA. D’aquesta nova empresa, hi formen part 5 socis.
Tot controlat. És l’any 1977, s’ha canviat el nom de l’escola i es compren els terrenys a
través d’un crèdit personal avalat per tres famílies, pares de la mateixa escola. Tot un
repte. Ha començat una aventura llarga, amb molts entrebancs, però a vegades si sabéssim tot el que ha de passar, potser certes coses no les feríem i per tant potser no s’ha de
ser del tot conscient de les coses o sinó no tiraríem res endavant.
Contracten l’arquitecte Francesc Mula, per tal que realitzi el projecte adequat a les
normatives de construcció que l’Estat té ja preconcebudes per una escola unitària que va
dels 3 als 14 anys. Segons m’explica la Carme, tot rient, que aquestes escoles preconcebudes en aquell moment incloïen la construcció d’una petita capella i així es va fer, però
no va funcionar en cap moment i va acabar servint de magatzem.
Es posen en contacte amb una empresa constructora denominada TORCA, SCL, que
era una Cooperativa de paletes domiciliada a Sant Adrià del Besos i, a través d’un crèdit
personal de la Carme, comencen les obres a l’inici de l’any 1980 i s’inaugura l’abril de
1981.
S’havia complert el somni tan esperat i desitjat, tenir una escola pròpia, amb el seu
262
ESCOLA BERGANTÍ (1968)
ideari particular que en si és el que volien tots, tant la direcció, com els mestres i els pares.
És cert que tothom se la sentia com a pròpia, era la seva escola.
La Carme em recorda que, sent ella tinent d’alcalde de l’Ajuntament del Masnou,
ho va ser dins la primera legislatura dels ajuntaments democràtics, o sigui del 1979 al
1983, van deixar a l’Ajuntament, ja que ells no les omplien en principi, tres de les seves
aules al col·legi Rosa Sensat que en aquells moments estava fent obres d’ampliació i per
tant no tenia, ni el col·legi ni l’Ajuntament, un espai adequat per portar una part dels
seus alumnes.
AMPLIACIÓ DE L’ESCOLA
D’acord amb la LOGSE, l’obligatorietat d’anar a l’escola passa de 14 a 16 anys, implantant-se l’anomenada ESO que va dels 12 als 16 anys, per tant, o acabaven als 12 anys o
s’havia d’ampliar l’escola amb noves aules. Lògicament van prendre la decisió d’ampliar
un pis més per a la construcció de 4 aules, un laboratori, lavabos i tutories. Aquesta
ampliació va entrar en funcionament l’any 1992. Tot i que per a ells no ha estat del tot
rendible no tenir dues línies, perquè els professionals els han de tenir igualment. Segons
ella, d’acord amb l’ideari de l’escola, es fa un seguiment molt individualitzat per cada
alumne, que encara que sigui més complex, a la llarga dóna els seus fruits. Sembla ser que
en aquest tema de l’ESO, que ha portat tanta controvèrsia, l’Administració va entenent
que si no es fa aquest seguiment individualitzat, els resultats no són positius per a ningú.
Tant de bo això sigui cert.
CONSTITUCIÓ D’UNA FUNDACIÓ
Fins arribar aquí han passat molt anys i moltes penúries, sobretot econòmiques, per fer
front als crèdits demanats i als interessos que això comporta. I quina és l’empresa que no
en té? L’escola Bergantí va arribar a ser subhastada per no fer un certs pagaments d’un
crèdit al Banc de Crèdit Local, aleshores va passar a ser una empresa anomenada Ensenyament i Lleure del Masnou, SL, i aquesta empresa pagava un lloguer al nou propietari.
Però coses de la vida, al cap de tres anys, aproximadament, el dia 11 d’abril de 1995
van recuperar-ne la titularitat altra vegada i van passar a ser una fundació amb el nom
Fundació Privada Pedagògica Bergantí. Està composta per 8 patrons en total, encara que
en els estatuts posi 9, ella n’és la presidenta. Van posar un número imparell perquè la Presidència no tingués vot de qualitat, i així hi figura en els estatuts. La voluntat dels patrons
de la Fundació (la majoria exsocis) era demostrar que aquesta Fundació no tenien afany de
lucre. Veritablement només se m’acut una paraula pròpia d’ensenyament, matrícula
d’honor.
Segons em comenta la Carme, amb una cara de tranquil·litat i de serenor del deure
complert, que aquest any finalitzarà el pagament de varis crèdits demanats i dels seus
interessos i per si fos poc, per al curs vinent, la subvenció que reben de la Generalitat per
ser concertada serà del 100%, per tant jo diria que pel proper any 2008 el Bergantí
començarà una nova etapa que de ben segur beneficiarà la mateixa escola i per descomptat el poble del Masnou.
ESCOLA BERGANTÍ (1968)
263
En aquests moments a l’escola Bergantí hi treballen un total de 32 persones desglossades
de la següent manera:
1 gerent
27 docents com a claustre de professors
5 persones no docents
El menjador, que és propietat de l’escola, el tenen arrendat a una empresa especialitzada.
Una manera lògica de resoldre problemes que no són propis d’una escola dedicada a la
docència.
DOCUMENTACIÓ TROBADA A L’ARXIU MUNICIPAL DEL MASNOU
A l’arxiu municipal hi ha una caixa amb diferent documentació relativa a l’escola Bergantí que és la següent:
Hi ha una instància del senyor Juan Cassi Salvat, que demana instal·lar en el carrer de
Lluís Millet, 27, del Masnou una escola de parvulari i 1a ensenyança, i que se li concedeixi l’autorització corresponent. Aquest escrit té data de 27 de juny de 1969 i també està
firmat per la propietària de la finca, la senyora Mercedes Obrador. I per tant comença la
tramitació del corresponent expedient d’obertura.
Expediente 41 de 1969, de apertura de establecimientos e instalaciones.
Expediente sobre concesión de licencia a D. Juan Cassi Salvat, para instalar
una escuela parvulario de 1ª enseñanza, en la calle Luís Millet, núm. 27 [després seria el 80].
Hi ha un informe del Servei Tècnic Municipal que diu:
Examinada la petición de D. Juan Cassi Salvat, el suscrito Arquitecto Municipal
ha comprobado las condiciones técnicas de la actividad o establecimiento en cuestión así como su emplazamiento urbano. Entiende el suscrito que se cumplen los
requisitos exigibles y que la expresada actividad no se halla afectada por el Reglamento de 30 de noviembre de 1961. Por lo cual el que suscribe opina que la
Alcaldía podrá conceder la licencia solicitada mediante el cumplimiento de los
siguientes requisitos: puede concederse en vista de que reúne las condiciones
higiénicas y de seguridad suficientes para dicha instalación. El Masnou, 11 de
Octubre de 1969. El Arquitecto Municipal.
Dins d’aquest expedient hi ha dos informes, un del senyor Francisco Vives, secretari de
la Junta Municipal de Primera Ensenyança i un altre del senyor Josep Miravet, com caporal en cap accidental de la Policia Municipal. El primer diu que s’accepta la petició feta
pel senyor Cassi, ja que beneficiarà la població per la necessitat de creació de parvularis
en el Masnou, i el segon, després de fer una relació de totes les persones que formen l’escola, diu que tots ells tenen una conducta «intachable», tan privada com pública i professional i que gaudeixen d’una excel·lent reputació entre el veïnat. No hi ha cap tipus
d’antecedents en els arxius de la Policia Municipal.
264
ESCOLA BERGANTÍ (1968)
El dia 27 de novembre de 1969 el senyor Juan Cassi rep el següent escrit:
Cúmpleme comunicar a Vd., que la Iltre. Comisión Municipal Permanente de
este Ayuntamiento en la sesión celebrada el día 27 de Octubre de 1969, vista la
petición por Vd. formulada, acordó no existir inconveniente en acceder a la apertura municipal solicitada, si bien deberá estar en posesión de la autorización Superior por parte de la Inspección de 1ª Enseñanza, todo ello previo pago de los derechos municipales correspondientes, alta de Licencia Fiscal nº 1 y cumplimiento
de los demás requisitos reglamentarios. Dios guarde a V. muchos años. Masnou,
27 de Noviembre de 1969. El Secretario.
Hi ha un escrit del Gobierno Civil de la Provincia de Barcelona, de data 16 de novembre de 1971, en què posa en coneixement de l’Ajuntament del Masnou que el senyor
Juan Cassi Salvat ha demanat al Ministerio de Educación y Ciencia l’autorització pel funcionament legal d’un centre no estatal d’ensenyança denominat Escola Bergantí, al carrer
de Lluís Millet, núm. 80, i que comptarà amb una classe d’educació general bàsica.
També diu que la documentació és correcte i que s’inclou informes favorables del senyor
Rector del Masnou i de la Guàrdia Civil, però demanen l’informe de l’Ajuntament.
Hem de tenir en compte que la Llei General d’Educació Bàsica va ser aprovada l’any
1970 i per tant devia ser perceptiu demanar la corresponent autorització per impartir la
coneguda EGB.
Com a resposta a l’escrit del Govern Civil, l’Ajuntament textualment diu:
Dando correspondencia a sus respetables escritos […] requiriendo informe
por duplicado sobre los componentes de un Centro no estatal de Enseñanza
denominado «Escuela Bergantí», establecido en esta población calle de Luís
Millet nº 80, tengo el honor de informar en el sentido de que dichos componentes del citado Centro son:
Empresario o dueño: D. Juan Cassi Salvat, vecino de Masnou con domicilio
en la Av. Ntra. Sra. del Carmen, nº 23, 5º, 2ª. Profesión: comercio.
Directora: Srta. Monserrat Canals Verdú, vecina de Barcelona, con domicilio
en calle Palma de San Justo, nº 5, 1º. Profesión: maestra.
Profesora: Doña Montserrat Grau Sanchís, vecina de Masnou, con domicilio
en carretera de Teyá, nº 12. Profesión: maestra.
Auxiliar: Doña Carmen Giralt Rosés, vecina de Masnou, con domicilio en Av.
Ntra. Sra. del Carmen, nº 23, 5º, 2ª. Profesión: s/l (es la esposa del empresario o
dueño).
Con relación a la apertura-funcionamiento de dicho Centro, en este caso una
Escuela-Parvulario y 1ª a tenor de la oportuna instancia suscrita por el expresado
Sr. Cassi Salvat, el Ayuntamiento en sesión del día 27 de Octubre de 1969 celebrada por la Comisión Municipal Permanente acordó el no existir inconveniente
en acceder a la apertura municipal solicitada, subordinando no obstante dicha
autorización a la superior que debe expedir la Inspección Provincial de 1ª Enseñanza, todo ello previos los oportunos requisitos complementarios que fueren
procedentes.
Dios guarde a V.E. muchos años.
ESCOLA BERGANTÍ (1968)
265
Masnou, 31 de Diciembre de 1971
El alcalde
Firmado: Francisco de P. Salazar Culí
A l’arxiu municipal figura una relació del professorat que tenia l’escola Bergatí en el curs
escolar 1981/82. Copiada la relació dels noms tal com hi figura, és la següent:
Ma Àngels Falip Balagué
Mercè Bosch Andiñach
Pepita Castellví Bona
Teresa Paniagua Gómez
José Ma Argüelles Garcia
Assumpció Vilalta Carrillo
Joan Bosch Monegal
Palmira Robles Carro
J. Antoni Curto Homedes
Ma Teresa Cisa Raméntol
Yvonne Castro Poupart
Hi ha un escrit firmat per Carme Giralt Rosés, com administradora de l’Escola Bergantí, SA, de data 26 d’octubre de 1981, dirigit al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, exposant que acabades les obres de l’escola i havent començat el seu
funcionament en l’actual curs i complint tots els requisits necessaris, demana l’autorització definitiva del centre.
Aquesta autorització demanada tindrà efecte dos anys més tard, en la publicació en el
Diari Oficial de la Generalitat del dia 2 de setembre de 1983, de l’Ordre de 19 de juliol
de 1983 de la directora general d’Ensenyament Primari, Sara Blasi. La resolució textualment diu:
ORDENO:
Primer. Es concedeix l’autorització definitiva per a l’obertura i el funcionament del centre docent privat que es detalla tot seguit, els nivells i per les entitat
indicades:
Número d’expedient: 9055.
Comarca: Maresme.
Municipi: el Masnou.
Localitat: el Masnou.
Denominació: Col·legi Bergantí.
Adreça: carrer Fra Juníper Serra, s/n.
Titular: Escola Bergantí, SA.
Nivells: preescolar i Educació General Bàsica.
Unitats: 8 d’Educació General Bàsica amb 320 places escolars i 2 de preescolar (pàrvuls) amb 80 places escolars.
Segon. La present autorització podrà ésser revocada en els supòsits previstos a
l’article quinzè del Decret 1855/1974 de 7 de juny, regulador del règim jurídic de
les autoritzacions de centres docents privats.
Barcelona, 19 de juliol de 1983.
266
ESCOLA BERGANTÍ (1968)
Hi ha un escrit de data 27 d’octubre de 1981, del senyor Joan Bosch, titular de l’Acadèmia Bosch, en el qual exposa que amb motiu de la no legalització de la seva Acadèmia
per no reunir les condiciones d’espai que assenyala la Llei d’Educació General Bàsica, van
acordar, conjuntament amb els pares dels seus alumnes, integrar professors i alumnes a
l’escola Bergantí atès que aquesta escola té un edifici completament nou.
Hi ha un escrit de data 28 de maig de 1982, de la Societat Cooperativa d’Ensenyants
NAU, del carrer de Sant Antoni, 21-27 de Premià de Mar, el qual manifesta que atesos
els greus problemes econòmics que estan patint pels crèdits pendents, a causa de les inversions realitzades a l’Escola NAU i a l’encariment de la quota mensual, han aconseguit que
l’escola Bergantí del Masnou escolaritzi la gran majoria dels seus alumnes, ja que era
impossible poder trobar places en el mateix Premià de Mar.
En data 3 de desembre de 1982 es va rebre a l’Ajuntament del Masnou un escrit del cap
dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya, comunicant que l’escola Bergantí rebria una subvenció de 1.533.228 pessetes, en concepte de ser un centre privat subvencionat al 68,7%, o sigui el que avui es diu un centre concertat en part. Aquesta subvenció o concert corresponia a 6 aules destinades a EGB pel curs 1982/83.
Del cens escolar del curs 1983/84 de l’escola Bergantí que figura a l’arxiu municipal he
extret el següent:
Alumnes de parvulari: 59 alumnes. De 4 a 5 anys: 29, i de 5 a 6 anys, 30.
Total alumnes d’EGB: 202. Total aules: 8
1r
2n
3r
4t
5è
6è
7è
8è
Desglossats:
29
28
30
27
29
25
18
16
Personal de l’escola tal com figura a la relació:
Palmira Robles Carro
Directora
Ma Carme Giralt Rosés
Cap d’estudis sense funció docent
Joan Bosch Monegal
Secretari
Ma Àngels Falip Balaguer
Tutora
Teresa Oliveres Baeza
Tutora
Mercè Bosch Andiñach
Tutora
Assumpció Vilalta Carrillo
Tutora
Marta Mariages Terrones
Tutora
Ma Teresa Bosch Sinca
Tutora
Albert Pedro Font
Tutora
Gemma Ruíz Pons
Tutora
Ma Teresa Cisa Raméntol
Educació Física
Pepita Castellví Bona
Música
Yvonne Castro Poupart
Anglès.
D’acord amb l’Ordre de 17 de novembre de 1983, del conseller d’Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya, publicat en el DOG del dia 2 de desembre del mateix any, pel
qual s’obria termini de convocatòria per a la integració a la xarxa de Centres Docents
Públics de determinats centres privats de preescolar i educació general bàsica, l’escola
ESCOLA BERGANTÍ (1968)
267
Bergantí demana a l’Ajuntament, en data 22 de desembre de 1983, informe positiu de
la Corporació i els informes, certificats i valoracions que es mencionen en la referida
Ordre, per tal de poder presentar la documentació en el termini previst.
Com a conseqüència d’aquesta petició en aquest expedient hi figuren dos informes emesos per l’aparellador municipal, senyor Francesc Serrahima, de data 19 de gener de 1984.
El primer fa referència a la situació física de l’escola i diu que l’escola Bergantí està situada al carrer Fra Juníper Serra, s/n, que té una superfície aproximada de 2.800 m2 on està
ubicat un edifici de forma rectangular amb planta soterrani, planta baixa i planta pis amb
un total de 1.814 m2 de superfície construïda i una pista esportiva. Té 2 unitats destinades a preescolar amb capacitat per a 80 alumnes i 8 unitats per educació general bàsica
amb capacitat per a 320 alumnes. El programa desenvolupat a l’edifici és el següent:
- Ensenyament preescolar: 2 aules, sala de professors, sanitaris, sala d’usos múltiples i
pati d’esbarjo.
- Ensenyament general bàsic: 1a etapa 3 aules, 2a etapa 5 aules, més laboratori, pretecnologia, biblioteca, tutoria i orientació, usos múltiples, oratori capella, sanitaris
alumnes, sanitaris professors i vestuaris esportius.
- Administració: despatx director, secretaria i arxiu, sanitaris professors i servei mèdic.
- Serveis generals: cuina i rebost, sanitaris serveis, cambra de calefacció i mals endreços.
El segon informe emès és la valoració que tenia en aquell moments el total de la finca
sense comptar les instal·lacions de la cuina i el laboratori, ni el mobiliari existent.
- El terreny es valora en 21.918.427 pessetes
- La construcció es valora en 63.490.000 pessetes
- Les instal·lacions de la pista esportiva en 4.000.000 pessetes
- Les tanques i els murs en 3.500.000 pessetes
- El total el seu valor queda fixat en 92.908.427 pessetes
En sessió de data de 27 de gener de 1984, de la Comissió Municipal Permanent, pren el
següent acord que, en part, textualment diu:
[...] Atenent que l’escola Bergantí ve desenvolupant una molt meritòria tasca
d’interès social, complint amb una finalitat de formació i renovació pedagògica
i funcional d’un alt nivell, amb criteris i mètodes que sempre han merescut la
consideració del municipi, coadjuvant així mateix amb les iniciatives d’aquest
Ajuntament quant a la necessitat de cobrir el major nombre de llocs escolars [...]
Considerar en sentit positiu la petició que farà l’escola Bergantí a la Direcció
General d’Ensenyament Primari de la Generalitat de Catalunya, per a la seva
integració a la xarxa de centres docents públics, d’acord amb el que especifica la
Llei 14/1983, de 14 de juliol i l’Ordre de 17 de novembre de 1983.
La certificació dels dos informes més la certificació d’aquest acord es van lliurar a l’escola Bergantí perquè ho pogués incloure en la petició formal de passar a centre públic.
A l’arxiu municipal hi figura un escrit sense data ni signatura de l’escola Bergantí, que
textualment diu:
268
ESCOLA BERGANTÍ (1968)
L’escola Bergantí existeix des de l’any 1968, va néixer quan un grup de persones,
van adonar-se de la necessitat d’una pedagogia que considerés el nen com a protagonista principal, és a dir, el que denominem pedagogia activa.
Fou la primera escola del Masnou en realitzar la coeducació (tot i no sent autoritzada en aquells moments).
Vam ensenyar el català des de la seva fundació, i en català des de l’any 1978.
Ha estat molt important la dedicació constant del personal de l’equip pedagògic, que sempre ha vetllat per a renovar-se en qüestions de metodologia dintre de
les nostres línies pedagògiques.
Hem estat la primera escola del Masnou en introduir el vídeo, tant pel que fa
a la filmació com a la reproducció.
Del nostre professorat, tots els tutors són titulats (2 mestres, 4 professors
d’EGB i 4 llicenciats) i els especialistes d’anglès, música, ritme, plàstica i gimnàs
tenen un alt grau de preparació específica.
Tots els tutors estan fent reciclatge de català i la majoria (8 de 10) estan en el
segon i últim nivell, finalitzant-lo 4 aquest curs, atès que aquest ha estat un objectiu de la nostra escola.
Tanmateix participem d’una manera continuada a les escoles d’estiu i amb cursets dels ICE.
També tenim un especialista coordinant l’observació sistemàtica del nen a nivell
individual, que amb la col·laboració dels tutors, està donant resultats satisfactoris.
Per no haver rebut ajudes oficials fins fa 2 anys, l’escola ha estat permanentment deficitària, la qual cosa, malgrat l’esforç dels pares, ha fet que els mestres
cobrin sempre per sota dels sous de conveni.
Per millorar les condicions dels mitjans d’ensenyament, i poder accedir a les
subvencions oficials, hem construït un nou edifici que compleix sobradament
amb les necessitats pedagògiques i amb les exigències de la Generalitat.
Les ajudes oficials del Banc Hipotecari han arribat dos anys més tard del previst, les subvencions a l’ensenyament de la Generalitat són insuficients i el nivell
del 50% d’altres escoles del Masnou.
La qual cosa explica el nostre grau d’endeutament actual que és important.
Recentment s’ha construït la Fundació Pedagògica Catalana que restarà titular
del 100% de les accions i per tant propietària de les instal·lacions de l’escola.
Remarquem, doncs, que l’escola no té cap afany de lucre, i pretén una qualitat pedagògica al mínim cost possible, sent la gratuïtat el seu objectiu final.
És per això coherent el seu interès per elevar-se a pública sempre i quan això
signifiqui un respecte per la continuïtat de la pedagogia, catalanitat i qualitat de
l’escola, i la garantia de retornar els préstecs rebuts.
A l’arxiu municipal hi figura un escrit, sense data ni signatura, de l’escola Bergantí, que
textualment diu:
LÍNIES PEDAGÒGIQUES DE L’ESCOLA BERGANTÍ
L’Escola Bergantí acull nens i nenes des dels 2 als 14 anys, agrupats en els successius nivells de preescolar, parvulari i EGB. Les següents línies pedagògiques, com
ESCOLA BERGANTÍ (1968)
269
a resum de la nostra acció educativa, pretenen englobar totes aquests nivells fent
les adaptacions necessàries a cada edat. Considerem per tant al nen de 2 anys com
a individu que forma part del grup, amb els seus drets i deures corresponents.
1. El nen com a protagonista actiu a l’escola.
2. Integració social del nen a través del grup-escola.
3. Escola coeducativa.
4. Educació integral.
5. Relació individualitzada nen-mestre (classes limitades).
6. Escola oberta a tothom.
7. Idioma.
1. El nen com a protagonista actiu a l’escola. Quan el nen entra a l’escola és considerat ja capaç de prendre decisions, segons les seves possibilitats, que són les que
el fan evolucionar cap a una manera de pensar pròpia i crítica.
El nen és el principal protagonista en el seu aprenentatge, aprèn segons la seva
pròpia experiència, per tant els coneixements que li oferim han de ser concrets,
basats en la lògica i en l’experimentació.
El mestre, doncs, té la funció de proporcionar al nen els mitjans que el duguin
a descobrir aquests coneixements, d’aquesta manera el nen participa activament
en el seu aprenentatge.
Tot això vol dir que el mestre ha de conèixer, per una banda, les etapes de desenvolupament per les quals va passant el nen per tal de poder-li exigir allò que
correspongui a la seva edat, és a dir, és el mestre el que s’ha d’adaptar al nen, no
a la inversa. I, per altra banda, ha de conèixer i tenir en compte les possibilitats
de cada nen, perquè pugui evolucionar segons la seva capacitat.
2. Integració social del nen a través del grup-escola. Entenem l’escola com un
aspecte més del món del nen i com un pas de la família a la societat. Es tracta que
el nen pugui conèixer a través de l’escola tot el que l’envolta, per tant l’escola no
pot deslligar-se de la societat, s’educa el nen per a fer-lo capaç d’integrar-s’hi i
poder-la transformar, en aquest sentit es desenvolupa el seu esperit crític.
Es pretén que el nen aprengui a conviure amb els altres i per tant a respectarlos i a tenir en compte els seus punts de vista.
El nen viu dins una comunitat, primer a l’escola, després en altres llocs, i mentre que ell sol no podrà fer moltes coses, sí les podrà fer amb la col·laboració dels
seus companys, és a dir, treballant en equip.
És important que el nen aprengui a acceptar i a adaptar-se a l’interès de la majoria encara que aquest pugui no coincidir amb el seu personal. Llavors és quan el nen
pot entendre la necessitat d’unes normes pel bon funcionament de la comunitat.
Els grups es regeixen per unes normes de convivència naturals (justícia, honradesa, sinceritat, companyonia) i són aquests els aspectes que es fomenten.
Cal remarcar que de vegades s’oblida la importància que el nen de 2 a 6 anys
(considerat com a objecte bonic al qual s’ha de cuidar i preservar) s’integri en el
món que l’envolta. Aquesta integració no pot aconseguir-se si ell no troba un
equilibri entre: amor i autoritat, solidaritat i rivalitat. Sense un equilibri entre
aquestes forces, no podrà créixer en els altres nivells: intel·lectual, físic i afectiu.
270
ESCOLA BERGANTÍ (1968)
3. Escola coeducativa. Es dóna un tracte igualitari a nens i nenes, no es delimiten
papers específics a cada sexe. S’intenta també eliminar tots els tabús referents al
sexe solucionant els problemes que puguin sorgir.
4. Educació integral. A l’escola l’interessa desenvolupar tots els aspectes de la personalitat del nen i per tant es dóna importància a totes les matèries per igual donat
que cada una desenvolupa una facultat del nen.
5. Relació individualitzada nen-mestre (classes limitades). Es desenvolupen totes
les facultats del nen però segons les seves aptituds i la seva capacitat, això vol dir
que el mestre ha de poder observar i conèixer cada nen en particular per a tenir
en compte els seus problemes (de tipus familiar, adaptació, etc.), és per això que
creiem necessari l’existència de classes reduïdes.
6. Escola oberta a tothom. L’escola no pretén fer cap tipus de selecció i tothom
pot entrar-hi sigui quin sigui el seu nivell cultural, sempre que estigui d’acord
amb la línia pedagògica de l’escola. L’únic problema en aquest plantejament pot
ser l’econòmic però, encara que sigui molt lamentable, esmenar això està per
sobre de les nostres possibilitats.
7. Idioma. Ja en la seva fundació l’escola ensenya el català. En el curs 78-79 es
comença a impartir l’ensenyament en català per als alumnes que han escollit
aquesta llengua per ésser la pròpia.
Hi ha un informe de data 3 de desembre de 1986, fet per l’arquitecte municipal, que
informa d’un nou valor de l’Escola Bergantí, en aquest cas el valor és el següent:
Construcció 1.814 m2 x 30.000 ptes m2
Terrenys 3.523 m3 x26.468 ptes x 120/1000
54.420.000 ptes
11.189.612 ptes
TOTAL
65.609.612 ptes
Aquesta era una quantitat menor a la donada l’any 1984, que era un total de 92.908.427 ptes.
Possiblement aquesta diferència venia donada pel següent: si l’escola Bergantí passava
a ser de la Generalitat, el terreny l’havia de comprar l’Ajuntament i l’obra l’havia de pagar
la Generalitat.
El dia 23 de desembre de 1986 la Directora General d’Ensenyament Primari, la senyora
Sara Blasi, envia a l’Ajuntament del Masnou la proposta de conveni que haurà de firmar
l’Escola Bergantí, l’Ajuntament del Masnou i la mateixa Generalitat.
A la clàusula primera figura que la quantitat de venda és de 65.609.612 pessetes de
les quals les 54.420.000 corresponent a l’edifici, i 11.189.612 al valor del terreny.
A la clàusula tercera, que fa referència al personal, diu que el personal no docent serà
absorbit per l’Ajuntament. Quant al personal docent, se’n farà càrrec la Generalitat
entrant en principi com interinatge. La relació del personal docent que figura en aquest
conveni és el següent:
ESCOLA BERGANTÍ (1968)
271
Pepita Castellví Bona
Ma Teresa Paniagua Gómez
Palmira Robles Carro
Assumpció Vilalta Carrillo
Joan Bosch Monegal
Ma Àngels Falip Balagué
Mercè Bosch Andiñach
Ma Teresa Cisa Ramentol
Yvonne Castro Poupart
Teresa Bosch Sinca
Marta Mariages Terrones
Gemma Ruiz Pons
Ma Teresa Oliveras Baeza
Albert Pedró Font
Josefina Maristany
A la clàusula vuitena parla de les normes de funcionament que tindrà aquesta escola i diu
que l’ensenyament en aquest centre s’acomodarà en tots els seus aspectes als plans, horaris, mètodes, programes i funcionament dels centres públics.
En data 30 de novembre de 1987, es presenta, per part de l'escola Bergantí, un escrit dirigit al cap dels Serveis Territorials d'Ensenyament de Barcelona-Comarques, que textualment diu:
[...] Que l’esmentada escola va sol·licitar en el seu dia la seva integració a la xarxa
d’escoles públiques de la Generalitat, segons convocatòria oberta a l’efecte.
Que havent complert tots els tràmits reglamentaris, va ésser inclosa en el lloc
número 97 de la llista definitiva de les escoles a integrar.
Que conegudes les condiciones econòmiques de la integració, aquestes no
cobreixen les inversions efectuades, per la qual cosa no solucionen el greu problema econòmic que l’escola té. Per la qual cosa.
Demanem: que es retiri l’escola Bergantí del Masnou [...] definitivament de la
llista d’escoles a integrar a la xarxa pública de la Generalitat [...].
Donat que aquesta escola ha reunit els requisits suficients per estar a la llista
d’escoles a integrar a la xarxa pública, el que pressuposa pràcticament les mateixes premisses que són necessàries per un concert ple, esperem que a la propera
oportunitat, que altres escoles rebin el concert ple, aquesta escola estarà entre
elles, o que en cap cas serà tractada desfavorablement respecte a les altres escoles
privades i concertades de la població.
El Masnou, 30 de novembre de 1987.
Parlar amb la Carme Giralt sempre és una satisfacció. El seu caràcter, el seu tarannà
planer, la seva generositat i també, perquè no dir-ho, la seva tossuderia i el seu idealisme envers la seva escola l’han fet passar moments molt difícils, però ha valgut la pena.
Felicitats Carme.
El Masnou, 10 de març de 2008.
272
ESCOLA BERGANTÍ (1968)
274
HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX
INSTITUT MAREMAR (1969)
La Formació professional s’ha vist gairebé sempre com una segona opció, la porta que queda
quan se’n tanquen d’altres. Fins i tot avui hi ha alumnes que comencen el curs lamentant-se
de no haver aconseguit prou nota per entrar a la universitat... !
Però amb el temps, allò que era una no-opció, el que es fa quan no queda altra remei,
interessa, i enganxa, i mou alguna cosa. Vénen les pràctiques i l’orgull de sentir-se capaç, de
sentir-se competent, de compartir un «saber fer» concret i especialitzat. I allò que era un nores esdevé el primer pas d’un llarg camí per inserir-se i trobar un lloc a la vida.
Ser testimonis d’això i contribuir-hi d’alguna manera, ha estat sempre la nostra feina, la
que més ens agrada fer.
Maria Villalta
Després d’haver parlat telefònicament amb la directora de l’institut Maremar, senyora
Maria Villalta, vam quedar que l’aniria a veure el dia 14 de maig de 2008, i aquest mateix
dia a les 7 de la tarda vaig arribar al recinte de l’institut en cotxe i vaig aparcar a l’entrada de la finca, no perquè sigui un aparcament ben determinat, sinó perquè és un espai
lliure que tot i la seva disfunció permet poder deixar el cotxe en unes mínimes condicions
acceptables. Vaig fer el camí de pujada a peu fins arribar al replà on queda a la vista la
casa principal de la finca i que ara serveix com alberg i figura dins la xarxa d’albergs de la
Generalitat. Per entrar a l’alberg hi ha un barri on queda delimitada la seva entrada i la
seva superfície exterior. Al costat també hi ha el barri d’entrada a l’institut Maremar que
és on havia d’anar.
Per un moment em vaig mirar detingudament la finca de l’alberg, que l’havia vist
quantitat de vegades, però aquesta vegada el pensament se’n va anar molts anys enrere,
principalment als anys 50 i 60 del segle passat, quan en plena dictadura franquista l’església, que era la seva gran aliada, ens dominava espiritualment i corporalment i ens reprimia dient que tot el que es referia a sexe era pecat i que no s’havia de fer, perquè ens
podrien passar quantitat de coses que ara ens fan riure. Vivint amb aquesta repressió van
aparèixer les sueques, les alemanyes, les daneses, etc., que venien a passar uns dies d’estiu
al Masnou a través d’intercanvis que organitzava la secció femenina d’aquell temps, això
va ser una revolució. Aquelles noies estaven alliberades, tenien una formació liberal i
donades les restriccions que patíem els nois en la matèria, no diré de sexe, que també hi
era, sinó mes aviat de jocs inicials que conduïen al sexe, allò va ser un desbordament d’ànsies d’afecte físic impensable.
Recordo aquell bolero que cantàvem «Por el camino verde, camino verde, que va al
INSTITUT MAREMAR (1969)
275
alberge». La carretera de Teià semblava una peregrinació sobretot a les tardes i vespres
quan era l’hora de tornada. Aquest alberg es va fer famós, no solament en el Masnou sinó
a les poblacions del nostre entorn. Són coses que vam viure molt de prop i que van portar martiritzades les nostres mares i persones vinculades amb l’església que no veien amb
bons ulls tot aquell enrenou amb la joventut. Però ara no vinc a parlar d’això, ara, als
meus 68 anys vinc a parlar d’altres coses, en aquests moments més serioses i importants.
Desperto dels meus records, i entro al barri de l’institut Maremar on hi ha nois i noies
que estan parlant i m’endinso pel camí que em porta a l’edifici destinat a l’institut. Aquest
edifici va ser inaugurat per la dona d’en Franco, era per l’any 1970, feia poc que havia
entrar a treballar a l’Ajuntament del Masnou i una de les meves feines era ser responsable del protocol, però en aquest cas no em va servir de res, la importància de l’acte era
tan enorme que va ser el mateix protocol de l’Estat el que va tenir cura de tot, l’Ajuntament només va ser un mer espectador i jo també. Alcalde, regidors, el secretari de l’Ajuntament i jo vam pujar a la finca denominada Santa Maria del Rosellón i vam saludar a la
primera dama d’Espanya.
Arribo a l’entrada de l’edifici. A aquesta hora hi ha una certa calma pel que fa als
alumnes, moltes classes ja han acabat, la tranquil·litat comença a imperar, de ben segur
que al matí i migdia hi ha més soroll, més bullici. Entro i demano per la directora que
m’està esperant, i tot seguit m’acompanyen al seu despatx on em presento, em convida a
seure i començo a explicar el llibre que estic fent i tot el que he escrit sobre aquest institut.
ELS INICIS
De la documentació antiga que m’ensenya, vaig trobar un historial docent de data 7 de
juliol de 1972, de l’escola de Santa Maria del Rosselló, que em sembla bo que sigui conegut per tothom, transcrit al català textualment diu:
Aquesta escola procedeix de l’escola Argentina, ubicada a Benicàssim (Castelló),
la qual estava destinada a impartir els estudis d’aprenentatge de la branca de tall i
confecció. Aquesta escola, amb anterioritat a la seva implantació, va experimentar el primer pla d’estudis de la branca de tall i confecció en la modalitat de
modisteria, sastreria, i llenceria per a dona i nen, pel grau d’aprenentatge i oficial.
Va ser adoptat per la direcció general laboral del Ministeri d’Educació i Ciència,
per Ordre Ministerial de 17 de juliol de 1964. Conseqüentment, l’any 1965 es
sol·licita l’autorització com a centre no oficial de Formació Professional al referit
Ministeri, per impartir aquests ensenyaments, per la qual cosa l’autorització va ser
concedida per Ordre Ministerial del dia 13 d’abril de 1966.
El reconeixement oficial va ser atorgat a aquesta escola Argentina de Benicàssim (Castelló), per impartir el grau d’aprenentatge com a centre no oficial depenent de la iniciativa privada, mitjançant el Decret del 22 de maig de 1969.
Enfront de la necessitat d’ampliar els estudis al grau de Mestratge per les constants peticions de les alumnes per poder continuar estudis, interessades en adquirir la màxima graduació acadèmica de la Formació Professional, aquesta delegació nacional de la Secció Femenina creu convenient que es faci aquesta amplia-
276
INSTITUT MAREMAR (1969)
ció. L’edifici de Benicàssim, que era on estava instal·lada l’escola, no reunia les
condicions necessàries per l’ampliació i tampoc es feia factible l’adquisició d’un
professorat adequat, cosa que ja s’exposava en la memòria presentada a l’expedient
d’autorització de l’any 1965, pel qual es preveia un trasllat de l’actual escola. En
iniciar-se el curs 1969-70, s’havien finalitzat les obres del nou edifici del Masnou
(Barcelona), es va decidir el seu immediat trasllat i impartir en aquest nou centre
els graus de la Formació Professional de la branca de tall i confecció. Aquest nou
centre es va construir expressament per aquest destí per la proximitat de les fàbriques tèxtils que hi havia a la província de Barcelona, i poder comptar amb un professorat més adequat i una més segura col·locació de l’alumnat.
Es va sol·licitar al Ministeri d’Educació i Ciència el trasllat d’aquesta escola de
Benicàssim al Masnou, i va ser concedit per Ordre Ministerial de data 27 d’abril
de 1970. En canviar-se d’emplaçament també es va canviar de nom, denominantse Santa Maria del Rosselló.
La inauguració oficial va tenir lloc amb la presència de l’esposa del cap de l’Estat, el dia 25 de juny de 1970. Pocs dies després es clausurava el curs havent obtingut el següent resultat:
En el grau d’oficiala es van presentar 62 alumnes, en van aprovar 50.
En el grau de mestratge, examinades a l’escola oficial de Formació Professional Industrial de Badalona, prèvia autorització com alumnes lliures per la Direcció General d’Ensenyança Mitjana i Professional, es van examinar 33 alumnes i
van aprovar totes.
En el curso 1970-71 en el grau d’oficiala es presentaren 55 alumnes i en van
aprovar 40.
En el grau de mestratge examinades a l’Escola Oficial de Formació Professional Industrial de Badalona, de la mateixa manera que el curs anterior, s’examinaren 22 alumnes i van aprovar totes.
L’actual Institut Maremar va començar les seves activitats el curs 1969-70
A l’arxiu municipal hi ha un qüestionari del curs 1975/76, que en la seva part més important i traduït al català diu:
Centre: E. Professional Santa Maria del Rosselló.
Domiciliat: ctra. de Teià, 52
Directora: Anna Maria Morquecho Bendaña.
Ensenyament: Tall i confecció i Administratiu (Delineant no s’imparteix per falta
de matrícula).
Cursos: Administratiu (1r i 2n curs). Tall i confecció (1r i 2n curs, 1r grau).
Nombre d’aules: 12.
Nombre d’alumnes per aula: 25.
Superfície de cada aula: 73,42 m2.
Nombre de professors: 14.
Total alumnes: 56
Alumnes del Masnou, 18; de Burgos, 12; de Santander, 8; de Saragossa, 6; de Bar-
INSTITUT MAREMAR (1969)
277
celona, 5; d’altres localitats, 7.
Serveis complementaris: internat, mitja pensió i menjador.
Mitjana diària d’alumnes que es queden a dinar: 56.
AMPLIACIÓ DE BRANQUES I PROFESSIONS
Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 7 d’octubre de 1976, es publica l’Ordre de 30 de
juny de 1976, per la qual s’amplia amb noves branques i professions de primer i segon
grau de Formació Professional els centres que s’indiquen.
Segons es manifesta en l’esmentada Ordre, aquestes ampliacions es fan com a conseqüència de les peticions formulades pels mateixos centres, tenint en compte que aquests
reuneixen els requisits exigits i els informes favorables del coordinador i delegat provincial. Aquesta ampliació d’ensenyances s’hauran d’impartir en el curs 1976-77.
Pel que fa al Col·legi de Santa Maria de Rosselló, de Masnou, s’amplia la branca de
química, professió operador de laboratori, en primer grau.
Per aconseguir el segon grau en aquest tipus d’ensenyança, la direcció del centre va
demanar a l’alcalde del Masnou que enviés un informe a la Delegació Provincial del
Ministeri d’Educació i Ciència, Departament de Formació Professional. Així ho va fer i
en data 3 de febrer de 1977 va trametre el següent informe, que traduït al català textualment diu:
Miquel Humet Argemí, alcalde-president del Il·lm. Ajuntament del Masnou, té
l’honor d’emetre el següent informe: aquesta alcaldia considera que l’experiència
de la Formació Professional en el primer grau a l’escola Santa Maria de Roselló
d’aquesta vila, ha estat molt positiva i cada dia són més els alumnes que a nivell
d’Ensenyança General Bàsica s’inclinen per aquesta branca d’ensenyament. Per
això considerem convenient que a la mateixa escola s’imparteixi el segon grau de
les branques administratives i disseny estilista en la branca de tall i confecció. Les
condicions d’espai i ambient són immillorables, com també ho és la qualitat de
l’ensenyament.
Per tot això, aquest Ajuntament dóna tot el suport necessari a aquest ensenyament i considerem molt important que els alumnes de segon curs del primer grau
puguin continuar els seus estudis, sense desplaçaments, en el segon grau. Per tant,
l’informe d’aquesta alcaldia és totalment favorable i positiu.
No van fer gaire cas d’aquest informe. En aquells moments el Govern de Madrid tenia
altres problemes més importants, estàvem en plena transició i aquest tipus de problemes
en «provincias», no eren urgents, no hi havia cap presa. S’havien legalitzat els partits polítics i se n’havien de crear de nous, tothom tenia la poltrona que ballava, no era segura,
no se sabia quan temps hi estarien asseguts.
És per això que l’alcalde del Masnou va creure que el millor era fer una carta al ministre corresponent, en aquest cas el de Cultura que era el que es feia càrrec d’aquest centre
educatiu. De veritat que es fa difícil entendre-ho. Un col·legi de formació professional
hauria de dependre del ministeri d’Educació i Ciència, doncs no, potser si hagués estat
així no hagués tingut gràcia, alguna cosa tenim que ha vegades ens fa diferents.
278
INSTITUT MAREMAR (1969)
En aquells temps escriure una carta directament a un ministre sense passar pel Governador Civil de Barcelona no era normal, sortia de la lògica, en aquest cas ho va ser.
El dia 10 de setembre de 1977, l’alcalde del Masnou, el senyor Miquel Humet va
enviar una carta que transcrita al català textualment diu:
Excm. Senyor Pio Cabanillas
Ministre de Cultura
Madrid
En la meva qualitat d’alcalde d’aquesta vila del Masnou i per tant a títol de
mantenidor dels interessos (en aquest cas) culturals d’aquesta població, em permeto molestar la seva atenció amb la brevetat possible, mitjançant l’exposició que
explico tot seguit.
Al Masnou existeix des de fa molt anys una escola professional depenent de la
Delegació Provincial de la Secció Femenina del Moviment, denominat Escola
Professional Sant Maria del Rosselló.
L’octubre de 1975, a instàncies d’aquest Ajuntament i amb la seva col·laboració econòmica, es van iniciar cursos mixtes de secretariat, així com també cursos
complementaris d’idiomes. No obstant això, sempre s’ha impartit el curs de tall i
confecció industrial, donant entrada al centre, molt adequat a la docència, a estudiants d’altres centres, amb una meritòria labor cultural i esportiva en l’àmbit
interescolar municipal.
L’alumnat ha tingut sempre opció a l’internat, sent el primer de caràcter femení procedent de vàries províncies espanyoles, quant a l’alumnat extern, es nodreix
de la pròpia població.
Aquesta convivència escolar i la gran capacitat i aptitud del professorat, complementada per l’excepcional labor desenvolupada per la seva directora, han proporcionat com a resultat una perfecta i sana compenetració de tots els alumnes.
Cal esmentar que per aquest curs 1977-78, hi ha una gran quantitat d’alumnes que han acabat el 8è curs d’EGB, els quals han fet la seva inscripció per aconseguir estudis professionals en la referida escola, estant en preparació per part de
la direcció, a instància d’aquesta alcaldia, així com també dels directors dels centres d’EGB i associacions de pares d’alumnes d’aquesta vila, ampliar els estudis
amb referència a altres disciplines com dibuix, química, electrònica i altres que es
creguin convenients.
Aquests projectes que responen dins un marc eminentment cultural, han quedat subjectes a una expectativa poc concretada davant la circumstància inesperada, en haver rebut la direcció instruccions concretes de no admetre noves matrícules ni tan sols dels que ja han fet la seva inscripció, originant-se lògicament una
situació d’inseguretat de l’alumnat en ignorar la continuïtat de les seves aspiracions escolars.
Com és normal aquesta inseguretat també la tenen els pares i el professorat del
centre que s’han dirigit a aquesta alcaldia perquè no entenen aquesta nova disposició, en tenir la seguretat que el Decret de transferències dels serveis que eren del
Moviment i que eren considerats d’una necessitat pública, donava per segur la
continuïtat de la referida escola.
Per tot això em permeto enviar-li aquesta carta, tot demanat que prengui les
INSTITUT MAREMAR (1969)
279
mesures precises per tal que aquest curs sigui d’una normalitat per a tots els alumnes, així com que es creïn les noves especialitats que van ser sol·licitades per ells
mateixos.
Amb tot el respecte i la confiança amb què sabrà entendre les meves inquietuds sobre la continuïtat que ha de prevaler en el marc cultural de les noves generacions, rebi les meves més cordials salutacions.
L’alcalde.
Miquel Humet.
Còpia d’aquesta carta, que crec molt important, es va enviar al Excm. Sr. José Ma Belloch
Puig, Governador Civil de Barcelona i també a la Sra. Montserrat Tey, Delegada Provincial de la Secció Femenina de Barcelona, perquè sabessin en tot moment el que l’havia
portat a escriure aquesta carta i demanar el seu suport per la continuïtat d’aquesta escola professional tan important pel Masnou.
Com és lògic en aquest casos i sempre tenint en compte l’època de què parlem, no hi
va haver resposta oficial.
Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 14 de març de 1978, es publica una Resolució del
Ministeri d’Educació i Ciència, per la qual s’assigna número d’ordre als Centres estatals
i no estatals, excepte les Universitats.
A la relació de centres hi figura el següent, que traduït al català diu:
Santa Maria de Rosselló. Ctra. de Teià, 52. El Masnou. Nivells educatius: Formació Professional 1r grau.
Una barreja constant entre el Ministeri de Cultura i el Ministeri d’Educació i Ciència.
El dia 21 de març de 1978 l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, va enviar una
carta al Governador Civil de Barcelona que traduïda al català i en la part més important
diu el següent:
Fa anys, es va inaugurar al Masnou un alberg juvenil propietat de la Secció Femenina de FET i de les JONS.
Amb els anys, aquest alberg s’amplia mitjançant edificacions complementàries
amb escola professional de la dona. Paral·lelament de l’internat de les alumnes
durant el curs escolar, a l’estiu funcionava com alberg de noies que venien principalment d’Europa a passar dies de vacances [...].
L’any 1974, l’ensenyança professional s’amplia a petició d’aquest Ajuntament,
creant-se la branca de secretariat, passant a ser una escola de nois i noies, acollint
així els alumnes de totes les escoles del Masnou que per primera vegada havien
finalitzat l’últim curs d’EGB.
L’escola estava sota la denominació i directrius de la Secretaria General del
Moviment. Això va significar que molts alumnes optessin per estudiar fora de la
població.
En iniciar-se el curs 1976-77 s’amplia a dues branques més: la de delineant i
operador de laboratori [...].
En iniciar-se el curs 1977-78 i en quedar possessionada aquesta escola dins
l’organisme de transferències adscrit al Ministeri de Cultura [...] es planteja la
280
INSTITUT MAREMAR (1969)
possibilitat del tancament precisament en el moment en què finalitzava el principal obstacle per poder potenciar seriosament els estudis professionals que evidentment el Masnou necessita. Una petició a l’Excm. Sr. Ministre i una ajuda per part
d’aquest Ajuntament a l’escola, van fer possible la seva continuïtat.
No obstant això, aquest Ajuntament creu oportú que per poder-la dotar de
tots els recursos per ser una escola de Formació Professional adequada al Masnou,
aquesta escola sigui transferida al Ministeri d’Educació i Ciència, i quant als jardins i la torre destinada a l’alberg, quedin vinculades al municipi, ja que la seva
qualificació urbanística és, en part, zona verda segons el pla general d’ordenació
de la comarca del Maresme.
[...] Per tot això aquest Ajuntament proposa posar en marxa el pla d’estudis
que s’inclou en la memòria que s’adjunta.
L’alcalde.
Miquel Humet
La memòria que se acompanyava a aquest escrit crec que val la pena que sigui coneguda,
per la defensa aferrissada i la lluita constant de l’alcalde per no deixar perdre aquest centre
educatiu important pel Masnou. Traduïda al català i en la seva part més important diu:
MEMÒRIA
Situació i dependències. La finca coneguda per l’Alberg de Santa Maria del Rosselló està situada en aquesta localitat, carretera de Teià, 52.
Consta de dos edificis, un més antic destinat actualment com a dormitori de
l’internat així com de la direcció i professorat, amb una capacitat de cent llits i
sales de recepció, distribuït en quatre plantes.
L’altre edifici es destina a l’escola de Formació Professional i consta també de
quatre plantes.
A la primera planta hi ha instal·lat el menjador per una capacitat de 100 alumnes. Una gran sala d’oci per interns i externs, una biblioteca, etc.
A la segona planta es troben quatre aules destinades a laboratori i classes de disseny.
A la tercera planta hi ha la sala d’actes, dues classes de pràctiques de moda i
confecció i una classe de pràctiques d’administració.
Al soterrani es troba el gimnàs, que és una sala enorme molt àmplia i amb òptimes condicions per practicar qualsevol esport.
L’escola té una capacitat per a 300 alumnes amb possibilitat d’ampliació [...].
Està ubicada en una finca de 14.718 m2, i que, a part dels dos edificis descrits,
té un gran jardí i també un bosc.
Propietat i urbanisme. La finca és propietat de la Secretaria General del Moviment adscrita a la Secció Femenina [...].
Règim d’estudis en el curs 1977-78. Per estudiants amb certificat d’estudis d’EGB
o amb títol de Graduat Escolar.
- Moda i confecció
1r i 2n curs del 1r grau
- Administratiu
1r i 2n curs del 1r grau
- Operador laboratori
1r curs del 1r grau
- Delineant
1r curs del 1r grau
INSTITUT MAREMAR (1969)
281
Dins les activitats culturals i extraescolars de l’escola, s’imparteixen:
Destinat a les senyores en cursos accelerats:
- Treballs manuals
- Tall i confecció
- Gimnasta
- Idiomes
Per a nens:
- Expressió corporal
- Idiomes
Proposta per al curs 1978-79. Per estudiants amb certificat escolar d’EGB o amb
títol de Graduat Escolar:
- Moda i confecció
- Llar
- Administratiu i comercial
- Delineant
- Química
- Metall
- Electricitat
1r i 2n curs del 1r grau 1r curs del 2n grau
1r curs del 1r grau
1r i 2n curs del 1r grau 1r curs del 2n grau
1r i 2n curs del 1r grau
1r i 2n curs del 1r grau
1r curs del 1r grau
1r curs del 1r grau..
Possibilitats d’alumnat. Alumnes que cursen 8è d’EGB en el curs escolar de 197778 i que acabaran els estudis el juny de 1978.
- Col·legi Mixt Ocata
- Cooperativa escolar Marinada
- Escola Bergantí
- Col·legi Verge del Pilar
- Acadèmia Bosch
- Col·legi La Immaculada
- Col·legi Sagrada Família
50 nens
15 nens
4 nens
4 nens
5 nens
-----
23 nenes
12 nenes
1 nena
9 nenes
4 nenes
55 nenes
24 nenes
78 nens
128 nenes
UN POSSIBLE NOU CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
En sessió plenària de la Corporació Municipal, celebrada el dia 30 de març de 1978, es
va donar compte de l’anterior escrit tramès al Governador Civil de Barcelona que traduït
al català i en la seva part final diu:
[...] escrit de la Presidència cursada al Governador Civil [...] detallant una anàlisi
cronològica de les vicissituds referides a l’ensenyança professional en aquest centre, proposant una ampliació i desenvolupament d’acord amb la memòria que
s’adjunta, quedant clar el criteri municipal respecte a la transferència de la referi-
282
INSTITUT MAREMAR (1969)
da escola al Ministeri d’Educació i Ciència, plantejant la vinculació al municipi
dels jardins i torre alberg per les raons que s’especifiquen, per la qual cosa tothom
hi dóna conformitat.
Incomprensiblement, la Delegació provincial de Barcelona del Ministeri d’Educació i
Ciència envia una carta a l’Ajuntament del Masnou de data 5 de maig de 1978 i que té
entrada a l’Ajuntament el dia 13 de maig, que en la seva part principal i traduïda al català diu el següent:
[...] Atès l’increment per escolaritzar en el nivell de Formació Professional de 1r
grau pel curs 1978-79, aquesta Delegació amb les dades que té a la seva disposició i seguint instruccions de la Direcció General d’Ensenyances Mitjanes, sol·licita a aquesta alcaldia la informació que permeti formular el programa global d’actuacions per a la creació de Centres Nacionals o Seccions Estatals de Formació
Professional [...].
És per això que tot i les limitacions o reserves, resulta important la concreció
i actualització de les dades que serveixin de base per potenciar la proposta de creació de la referida Secció [...] us agrairia que amb la màxima urgència possible,
abans del dia 17 de l’actual tingui entrada en aquesta Delegació la resposta a les
següents apartats:
a) Locals que pugui disposar i cedir aquest Ajuntament, acompanyant de plànols d’aquests, en què consti l’emplaçament, nom del carrer i número, amb
expressa indicació del destí de tots els espais detallats amb m2. Expressar si aquests
locals són propietat municipal o d’altres entitats públiques o privades [...].
b) Compromís escrit per part de l’Ajuntament d’atendre i fer-se càrrec de les
despeses de manteniment de l’expressada Secció i de dotar-la del personal administratiu i subaltern que sigui necessari [...].
c) Nombre previsible d’alumnes amb un mínim de 160 [...] l’Ajuntament
s’haurà de fer càrrec de la seva inscripció.
d) Branques que interessa impartir, que no podrà ser superior a dues.
e) Dins de cada branca o especialitat [...] és aconsellable escollir aquelles que
més s’adeqüin a les necessitats sociculturals de la localitat o comarca [...].
f ) Indicació expressa de l’Institut Politècnic o Centre Nacional al qual preferentment hauria de quedar adscrita la Secció, essencialment en funció de la distància d’aquesta localitat.
g) Disponibilitat de professorat a cada una de les àrees demanades, que siguin
de la localitat [...]. Les despeses d’aquest personal docent aniran a càrrec del pressupost del Patronat de Promoció de la Formació Professional, així com el mobiliari i equip didàctic.
La Delegada Provincial.
Si aquest escrit va tenir entrada a l’Ajuntament del Masnou el dia 13 de maig i la documentació s’havia de presentar abans del dia 17, vol dir que en tres dies s’havia de preparar, la qual cosa ja és una incongruència pel poc temps donat, si tenint en compte la
importància del que es demana.
Per altra banda, també és una incongruència que el Ministeri d’Educació i Ciència
INSTITUT MAREMAR (1969)
283
demani locals municipals o particulars per instal·lar-hi una Secció de Formació Professional, quan el Ministeri de Cultura té en aquesta vila un centre de Formació Professional oficialment reconegut tal com he comentat abans, en publicar-se una Resolució en el
Butlletí Oficial de l’Estat de 14 de març de 1978. Sincerament, es fa difícil d’entendreho, incomprensible.
L’Ajuntament del Masnou, en sessió celebrada per la Comissió Municipal Permanent
de data 18 de maig de 1978, va donar compte del referit escrit, amb els següents termes
que transcrit al català diu:
Es dóna compte d’un escrit procedent de la Delegació Provincial del Ministeri
d’Educació i Ciència de Barcelona, pel qual sol·liciten dades que fan referència a
la proposta de creació d’una secció de Formació Professional en aquesta localitat.
Els assistents acorden per unanimitat contestar a aquest escrit en el sentit que en
aquesta vila ja existeix una unitat de Formació Professional denominat Santa
Maria del Rosselló, que compleix amb aquestes finalitats, ordenant-se transmetre
fotocòpies dels antecedents que figuren en aquest Ajuntament en relació al centre, amb la finalitat que en quedi la deguda constància a la Delegació Provincial
del Ministeri d’Educació i Ciència de Barcelona.
Certificat d’aquest acord juntament amb fotocòpies i plànols de tots els antecedents relacionats amb aquest assumpte, es van trametre a la Delegació Provincial de Barcelona del
referit Ministeri, el dia 27 de maig de 1978, tot demanat d’una vegada per totes que el
centre de Formació Professional de Santa Maria del Rosselló passi a ser un centre oficial
del Ministeri d’Educació i Ciència.
GUARDERIA INFANTIL
En data 12 de març de 1979, l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, va emetre un
informe que va trametre a la directora de l’Escola Professional Santa Maria del Rosselló,
amb referència al projecte d’implantació d’una guarderia infantil a la mateixa escola. L’informe, traduït al català, textualment diu:
INFORME
El Masnou, si bé és una vila residencial amb poques indústries, es pot considerar que és una vila dormitori de Barcelona.
Recentment (any 1977) s’ha inaugurat un Institut de BUP i dos col·legis
nacionals d’EGB, amb un total de 24 aules. Per altra banda s’està potenciant l’Escola de Formació Professional de Santa Maria del Rosselló, donant així mes
opcions i una major diversificació als alumnes que acabin l’ensenyament obligatori.
Aquest augment de places escolars a tingut el seu efecte. Moltes famílies han
transformat la seva segona residència en habitatge permanent, i altres famílies han
vingut de nou i han fet del Masnou la seva residència habitual.
Això ha produït una demanda de guarderies que en l’àmbit oficial no ha pogut
ser atesa, però sí ho ha estat parcialment a través de la iniciativa privada, per la
284
INSTITUT MAREMAR (1969)
qual cosa aquests costos a vegades són cars per algunes famílies sobretot les treballadores, que són les més necessitades.
És per això que aquest Ajuntament ha suggerit a la Direcció del Complex
Santa Maria del Rosselló la transformació de l’antic alberg, avui sense ús, en guarderia popular d’infància.
Les condicions de la seva situació, del jardí exterior i de les seves aules són òptimes. Considerem que amb un reduït pressupost es pot condicionar els serveis
necessaris per instal·lar una guarderia infantil.
Per tot l’exposat, aquesta alcaldia informa molt favorablement sobre projecte
donant tot el seu suport, si tenim en compte que el Masnou compta amb una
població infantil de més de 200 nens. De ben segur que tindria una incidència
social molt positiva sobretot pel que fa al món laboral i serviria per equilibrar els
costos en comparació a l’oferta particular.
Aquesta guarderia finalment va obrir però va durar molt poc. Amb els traspassos a la
Generalitat va quedar anul·lada per instal·lar l’actual Alberg de Joventut.
CANVIS POLÍTICS A TOTS ELS NIVELLS
Aquesta és l’última actuació de l’alcalde senyor Miquel Humet pel que fa al centre de
Santa Maria del Rosselló. A partir d’aquí a Espanya es comença a viure un canvi polític
que canviarà totes les estructures administratives. Es preparen tres convocatòries molt
importants per al futur d’Espanya i que són les següents:
- A finals de 1978 s’aprova la convocatòria per les eleccions generals a Espanya, d’acord amb el Real Decret 3073/1978, de 29 de desembre, publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat de data 1 de gener de 1979. Les eleccions es van celebrar el dia 1 de
març de 1979.
- A començaments de l’any 1979, s’aprova la convocatòria a les primeres eleccions
democràtiques d’aquesta nova etapa, per a totes les poblacions d’Espanya, d’acord
amb el Real Decret 117/1979, de 26 de gener, publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat del dia 27 de gener de 1979. Les eleccions es celebrarien el dia 3 d’abril de 1979.
- En començar l’any 1980, s’aprova la convocatòria per les eleccions al Parlament de
Catalunya i a la Presidència de la Generalitat, d’acord amb el Decret de 17 de gener
de 1980, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat del dia 21 de gener de 1980
i en el Butlletí Oficial de l’Estat del dia 23 del mateix mes. Les eleccions es van celebrar el dia 20 de març de 1980.
Per aquests canvis importants en la nostra vida política, tot el tema d’aquest centre quedà
paralitzat per ambdues parts.
CAMÍ DIFÍCIL DEL TRASPÀS A LA GENERALITAT
Comença una nova etapa. Els traspassos a la Generalitat són una constant imparable. El
Masnou, a part dels col·legis públics d’EGB i de l’Institut de Batxillerat, també reclama
INSTITUT MAREMAR (1969)
285
el traspàs de la finca de Santa Maria del Rosselló, i pel que es podrà comprovar no va ser
gens fàcil, va ser un pelegrinatge que al final va acabar bé, però si no hagués estat per la
persistència de l’Ajuntament del Masnou i la tossuderia del seu alcalde, el senyor Josep
Azuara, segurament el final hagués estat un altre. Vaig ser testimoni d’aquests fets i m’hi
vaig implicar al màxim com a funcionari responsable dels temes d’ensenyament. Va ser
un plaer. Va ser un honor.
Des del setembre de 1980, que començà una batalla escrita i de reunions a alt nivell
de la Generalitat, fins al dia 1 de juny de 1981, que surt publicat en el Butlletí Oficial de
l’Estat el traspàs de tota la finca a la comunitat autònoma catalana, puc assegurar que va
ser un tema que diàriament es tocava, es movia, es parlava; les telefonades a Barcelona als
diferents estaments eren constants, era una cursa imparable, una preocupació, quasi diria
que va arribar ser un tema angoixant.
Carta de data 16 de setembre de 1980 de l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara,
al senyor Enric Puig, que en aquells moments ostentava el càrrec de Director General de
la Joventut de la Generalitat. La carta textualment diu:
Benvolgut,
D’acord amb l’entrevista que vaig tenir en el dia d’ahir, amb el conseller
de Cultura de la Generalitat, senyor Max Cahner, i en la qual tu hi vas està
present, vam poder comprovar amb gran sorpresa que la finca de l’Alberg de
la Joventut del Masnou, no figura dintre dels traspassats a aqueixa Generalitat.
Aquest està situat al nostre terme municipal, carretera de Teià, núm. 52. Fa
temps que es donen classes de Formació Professional molt reduïdes, així com
també es va implantar, fa dos anys, una guarderia infantil.
Tal com vaig dir-te, era propietat de la Secció Femenina, passant a dependre,
posteriorment, una vegada dissolta l’estructura del «Movimiento Nacional», del
Departament del Desarrollo Comunitario, del Ministeri de Cultura; per tant, és
un contrasentit que, depenent de referit Ministeri, s’hi professin uns estudis que
no li pertanyen en absolut.
Atès tot això, et demano una vegada més que per part d’aquesta Conselleria
faci les accions més adients i amb caràcter d’urgència, per tal que sigui traspassat
a aqueixa Generalitat l’Alberg del Masnou.
Espero poder rebre bones notícies respecte d’això i, mentre, rep una cordial
salutació.
Una altra carta de data 13 d’octubre de 1980 de l’alcalde del Masnou al senyor Juli Hardisson, subdelegat provincial del Ministeri de Cultura a Barcelona, textualment diu:
Benvolgut,
Davant l’impossibilitat de poder parlar telefònicament amb vostè, em permeto escriure aquesta carta, per tal que es clarifiqui d’una vegada l’assumpte de l’Alberg del Masnou.
Fa dies que la Regidora de Cultura d’aquest Ajuntament es va posar en contacte amb vostè i li va dir que aquest Alberg havia estat traspassat a la Generalitat.
286
INSTITUT MAREMAR (1969)
Preguntat a la Generalitat, no en tenen coneixement d’aquest traspàs, ni tan sols
en perspectives immediates.
Per tant, molt li agrairia em digués, el més aviat possible, l’estat actual de l’Escola de Formació Professional i guarderia infantil situada en el mateix Alberg i si
encara depèn d’aqueixa delegació, com és el més probable que així sigui.
En espera de les seves notícies, rebi la meva més cordial salutació.
Quatre dies més tard, el dia 17 d’octubre de 1980 hi ha un altre escrit de l’alcalde del
Masnou, senyor Josep Azuara, dirigit al senyor Salvador Escofet, ordenador provincial de
les Escoles de Formació Professional a Barcelona, que textualment diu:
Distingit senyor,
En el dia d’ahir, i aprofitant la visita que vam fer la tinent d’alcalde d’Ensenyament d’aquest Ajuntament, senyora Giralt, i jo, al delegat provincial, senyor
Lavara, teníem molt d’interès en poder parlar amb vostè, no essent possible per
una reunió que tenia en aquells moments.
Al Masnou funciona una escola de formació professional que havia estat de la
Secció Femenina i que està actualment inclosa dintre del «Desarrollo Comunitario» del Ministeri de Cultura, la qual cosa no deixa d’ésser una contradicció.
Per tant, molt li agrairia que fes tots els possibles per tal que aquesta escola passés a dependre directament del Ministeri d’Educació i que una vegada fos traspassada a la Generalitat, se’n fes càrrec la Conselleria d’Ensenyament.
Crec que això seria el més lògic, ja que és inadmissible que una escola de Formació Professional depengui del Ministeri de Cultura i no del d’Educació.
L’estat actual de la referida escola és, en veritat, molt precari ja que no depèn
del Ministeri adequat i, per tant, no rep ni l’ajut econòmic necessari pels mestres
qualificats ni el material adequat per aquest tipus d’ensenyament.
És del tot imprescindible que aquesta escola tingui continuïtat i sigui degudament potenciada, ja que dóna un servei important a les poblacions del Masnou,
Alella, Teià, Premià i altres localitats que no tenen una escola de Formació Professional degudament reconeguda i amb una ampliació de les activitats docents que
actualment s’hi imparteixen.
En l’espera de les seves notícies, rebi una cordial salutació.
NOTA. S’acompanya fotocòpia del BOE de 14 de març de 1978, referent a la
resolució del Ministeri d’Educació de les escoles de formació professional no estatals en les quals hi figura la del Masnou.
Les cartes ja van pujant de posició i en aquest cas hi ha una carta de data 23 d’octubre
de 1980, que l’alcalde del Masnou dirigeix al conseller d’Ensenyament de la Generalitat,
senyor Joan Guitart, i que textualment diu:
Benvolgut,
D’acord amb el parlat per telèfon en el dia d’avui, m’és grat acompanyar-te
fotocòpia dels escrits que consten en aquest Ajuntament, relacionats amb l’Escola de Formació Professional Santa Maria del Rosselló del Masnou.
Tal com podràs comprovar en els referits escrits, havia estat de la Secció Feme-
INSTITUT MAREMAR (1969)
287
nina, passant posteriorment al Ministeri de Cultura dintre del «Desarrollo Comunitario» a on pertany actualment.
T’acompanyo també fotografia de la torre on està situada una guarderia infantil i dormitoris de l’Alberg pròpiament dit.
Al costat hi ha un edifici bastant nou, on s’imparteixen les classes de formació
professional.
Molt t’agrairia en traguessis l’entrellat d’aquest assumpte, i fer tots els possibles
perquè fos traspassat a aqueixa Generalitat.
Esperant la teva resposta, rep una cordial salutació.
Una altra carta, aquesta dirigida al senyor Miquel Roca Junyent, que en aquells moments
era diputat a les Corts Espanyoles per Convergència i Unió. Aquesta carta firmada per
l’alcalde, senyor Josep Azuara, té data del dia 24 d’octubre de 1980, i textualment diu:
Benvolgut,
D’acord amb la nostra conversa telefònica que vam tenir el dia d’ahir, em plau
acompanyar-te fotocòpia dels escrits que consten en aquest Ajuntament, relacionats amb l’escola de Formació Professional Santa Maria del Rosselló del Masnou.
Tota la finca era propietat de la Secció Femenina des de fa molts anys, on s’implantaria un curs de tall i confecció, en règim d’internat i a l’estiu funcionava com
alberg de joventut.
En desaparèixer la Secció Femenina va passar al Ministeri de Cultura dintre del
«Desarrollo Comunitario» a on pertany encara.
Posats en contacte moltes vegades amb la Delegació de Cultura a Barcelona,
ens diuen sempre que a primers d’octubre passaria a dependre de la Generalitat,
poden comprovar que tant el conseller de Cultura, senyor Max Cahner, com el
director general de la Joventut, senyor Enric Puig i el conseller d’Ensenyament,
senyor Joan Guitart, no en tenen coneixement d’aquest traspàs, sabent posteriorment pel mateix delegat de Cultura que encara no s’havia fet.
T’acompanyo també fotocòpia d’una fotografia de l’edifici antic on hi ha
situada des de fa 3 anys una guarderia infantil a la planta baixa i en els pisos hi ha
els dormitoris de l’Alberg pròpiament dit, existint al costat d’aquest edifici el nou
on s’imparteixen les classes de formació professional.
Com podràs comprendre és una incongruència que un lloc on hi ha situada
una guarderia infantil i una escola de formació professional, estigui emparat pel
Ministeri de Cultura, crec que això s’ha de tenir en compte en el moment que es
faci el traspàs.
Per tant, molt t’agrairia tinguis en compte aquest assumpte, per tal que no
quedi guardat per cap racó d’algun Ministeri de Madrid, i si es traspassa a la
Generalitat, en quines condicions es fa.
Aprofito aquesta avinentesa, per a saludar-te cordialment.
El dia 23 de gener de 1981 esclata la veritat del per què no es traspassava o per què es
retardava el traspàs de l’Alberg Santa Maria del Rosselló. Sembla ser, o almenys no hi ha
constància que es desmentís, que es volia instal·lar en aquesta finca un quarter de la Policia Nacional.
288
INSTITUT MAREMAR (1969)
Al mateix dia l’alcalde del Masnou envia un telegrama al governador general a Catalunya, senyor Josep Ma Melià, que traduït al català diu:
Davant la impossibilitat d’obtenir visita telefònicament, li demano concerti visita urgent per parlar de l’imminent traspàs a la Generalitat de l’Alberg Santa Maria
del Rosselló amb la problemàtica que comportaria l’ubicar qualsevol altre departament en funcionar en aquest una escola de formació professional, una guarderia infantil i un alberg de joventut.
Salutacions.
L’alcalde del Masnou.
L’alcalde del Masnou li escriu una carta al senyor Melià, que textualment diu:
Distingit senyor,
Assabentats que per part seva té el propòsit que a l’Alberg Santa Maria del Rosselló quedi situat un quarter de la Policia Municipal, i per tant no quedi traspassat del tot a la Generalitat les instal·lacions que hi ha en aquest Alberg, dec manifestar el següent:
1r. A l’edifici nou està funcionant l’escola de Formació Professional a ple rendiment, que queda ocupada totalment per aquesta escola que depèn actualment
del Ministeri de Cultura.
2n. A l’edifici antic, que és la torre d’origen, hi ha situada la guarderia infantil i l’alberg de joventut, que ocupen totalment aquest edifici que depèn actualment del Ministeri de Cultura.
3r. Que tant aquests edificis com el jardí que els envolta han servit i serveixen
per gran quantitat de manifestacions populars culturals, així com també benèfiques, com és el cas del festival que es fa per la recaptació destinada als subnormals
i que ha tingut una repercussió comarcal i que ha tingut la presència del president
de la Generalitat, el Molt Honorable Senyor Jordi Pujol.
4t. Que en tots moments, tant aquest Ajuntament com tota la població, ha
reivindicat sempre que totes aquestes instal·lacions passessin a patrimoni municipal o bé de la Generalitat, per tal de fomentar més l’escola de formació professional i implantar la FP 2, la guarderia infantil i l’alberg de la joventut, dels quals tan
necessitada està la nostra població, tenint en compte que també se’n gaudeixen les
poblacions veïnes a la nostra.
5è. Denunciem profunda i molt sincerament aquesta decisió seva sense tenir
en compte per res l’opinió que pugui tenir aquesta població envers aquests fets, i
sense saber sobre el terreny el muntatge i la participació ciutadana del Masnou en
el complex de l’Alberg Santa Maria del Rosselló.
Per tant, en nom de la població, molt li agrairia quedés sense efecte la seva
decisió i que quedessin traspassades, completament, totes les instal·lacions que
composen l’expressat Alberg.
No obstant tot això, li agrairia també, i d’acord amb el meu telegrama, que em
donés dia i hora per una entrevista, i poder-li explicar personalment aquesta reivindicació.
INSTITUT MAREMAR (1969)
289
S’acompanya fotocòpia de la documentació presentada per la directora de l’Alberg Santa Maria del Rosselló.
Ben cordialment.
A la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament del Masnou, en sessió celebrada el
mateix dia 23 de gener de 1981, l’alcalde va informar que havia tingut coneixement del
propòsit del Governador General de Catalunya d’instal·lar un quarter de la Policia
Nacional a l’edifici de l’Alberg de Santa Maria del Rosselló. També dóna compte de la
carta tramesa al referit Governador General i presentada directament en data d’avui, en
la qual exposa els cinc punts importants pels quals creu que aquesta finca ha de ser traspassada al poble del Masnou o a la Generalitat de Catalunya, per poder continuar la labor
que s’està fent fa temps, com a centre de Formació Professional, guarderia infantil i un
alberg de joventut, que cobreixen serveis importants per al poble del Masnou.
També dóna compte en aquesta Comissió que li ha estat impossible aconseguir una
audiència amb el referit Governador General, però sí que va tenir una audiència amb el
Molt Honorable President de la Generalitat, que li va exposar el greu problema que sens
dubte afectaria tot el municipi, i que la primera autoritat de Catalunya va prendre interès i voluntat per solucionar el tema en una gestió directe amb el delegat del Govern a
Catalunya.
A la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament del Masnou, en sessió celebrada el dia 6 de febrer de 1981, l’alcalde va informar a la Comissió del següent, que transcrit al català textualment diu:
L’alcaldia dóna compte en un ampli informe de les entrevistes mantingudes en
data 4 de l’actual mes de febrer, amb el Delegat Provincial del Ministeri de Cultura, que va anar acompanyat de la tinent d’alcalde de Cultura i Ensenyament
de l’Ajuntament del Masnou, la directora de l’Escola de Formació Professional de
Santa Maria del Rosselló i representants dels pares del alumnes del centre. Es va
exposar al delegat provincial en termes reals i contundents la greu problemàtica i
la inquietud de la població a la vista de la irregular situació administrativa de tot
el centre per no estar incloses, fins la data d’avui, en l’inventari de traspassos a la
Generalitat, i el malestar en l’haver sabut els rumors oficiosos que el seu possible
destí fos un quarter per a la Policia Nacional. El delegat Ministerial es va comprometre a concertar una entrevista amb el governador general a Catalunya, senyor
Josep Melià, i els acompanyaria a tots ells a la reunió.
El senyor alcalde dóna compte també de l’extensa entrevista que va tenir lloc
el dia d’ahir 5 de l’actual mes de febrer, per parlar d’aquesta problemàtica, amb el
sotsgovernador civil de la província al qual se li va lliurar un ampli dossier informatiu de tots els antecedents, assumint el compromís d’estudiar a fons el tema i
posar-lo sobre la taula en la propera reunió de la Junta Provincial del Govern que
es manté periòdicament entre el governador civil, el sotsgovernador i els delegats
provincials dels diferents Ministeris, i possiblement el governador general, per
poder clarificar l’estat en què es troba i estudiar les vies de solucions.
Tal com correspon a qualsevol visita realitzada, encara que sigui d’una forma
protocol·lària, s’ha d’escriure una carta encara que sigui almenys d’agraïment per l’aten-
290
INSTITUT MAREMAR (1969)
ció d’haver estat rebut, però en aquest cas l’alcalde volia deixar molt clar i per escrit el
resultat en cada una de les visites, o sigui, la problemàtica plantejada i les conclusions a
què s’havia arribat per ambdues parts.
La carta dirigida al delegat provincial del Ministeri de Cultura, de data 9 de febrer de
1981, textualment diu:
Benvolgut,
Li agreixo una vegada més l’atenció que va tenir el passat dimecres dia 4 de
l’actual, al rebre’m en el seu despatx, juntament amb la tinent d’alcalde de Cultura i Ensenyament, senyora Giralt, el portaveu de l’Associació de pares de l’Escola
de Formació Professional Santa Maria del Rosselló, senyor Humet, i la directora
de la referida escola, senyora Concepció Rodríguez.
Exposada la problemàtica que actualment hi ha referent al traspàs de les
instal·lacions de la finca Alberg Santa Maria del Rosselló a la Generalitat, crec que
les conclusions finals van ésser les següents:
1r. Reivindicar que les instal·lacions que actualment té la finca Santa Maria del
Rosselló i que són: l’Alberg de Joventut, la guarderia infantil i l’escola de Formació Professional, siguin traspassades íntegrament a la Generalitat de Catalunya, ja
que les tres estan funcionant, es pot dir, a ple rendiment, essent totes les activitats
imprescindibles per al bon desenvolupament de la nostra població, amb la qual
cosa vam estar tots d’acord.
2n. Fer la visita al delegat del govern a Catalunya, senyor Melià, conjuntament
amb vostè, per tal de donar més força a la nostra sol·licitud que creiem del tot
essencial per a la nostra Vila.
3r. Intentar desbloquejar el cobrament dels mestres que estan donant classes a
l’Escola de Formació Professional i donar d’alta a la resta de persones que també
estan fent classes en aquesta escola.
4t. Impulsar de la manera més adient, el que aqueixes instal·lacions siguin
transferides d’acord amb la seva voluntat, tal com ens va manifestar, i que pel proper curs 1981-82 l’escola sigui potenciada al màxim.
Crec que si tot això es pot aconseguir, de la qual cosa n’estic segur, amb el seu
ajut, aqueixa delegació tindrà el goig i l’honor de donar a la població el més gran
desenvolupament a unes activitats importants emmarcades per unes instal·lacions
que són modèliques dintre la seva activitat, podent així ésser benèfiques, no solament pels habitants d’aquesta vila, sinó també per a les poblacions veïnes d’Alella i Teià.
Rebi, com sempre la meva més cordial salutació.
En la mateixa data l’alcalde envia una carta al sotsgovernador de la província, que textualment diu:
Benvolgut,
Em complau agrair-li una vegada més l’atenció que va tenir al rebre’m el passat dijous, dia 5 de l’actual, per fer-li lliurament d’una fotocòpia del dossier referent a les instal·lacions que hi ha en el complex Santa Maria del Rosselló.
INSTITUT MAREMAR (1969)
291
Li recordo novament la importància que té, no solament per al Masnou, sinó
també per a les poblacions d’Alella i Teià, que les referides instal·lacions siguin
traspassades íntegrament a la Generalitat de Catalunya.
Com podrà comprovar en l’esmentat dossier, i per les explicacions que li vaig
donar en el transcurs de la meva visita, l’escola de Formació Professional està
funcionant des de fa molts anys i és del tot imprescindible que continuï el seu funcionament i, fins i tot, que sigui potenciat al màxim, cosa que no es podrà fer fins
que no quedi integrada a la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat, que opinem és el lloc més adient, i no com ara, que està al Ministeri de Cultura.
També creiem que la guarderia infantil que fa tres anys es va posar en marxa
pel referit Ministeri, ha d’estar inclosa dintre de la Conselleria d’Ensenyament i,
si més no, dintre de l’Assistència Social.
Pel que fa a l’Alberg de la Joventut, sempre ha funcionat normalment, podentse ampliar en el moment en què es traspassi a la Generalitat, puix és l’únic que hi
ha en totes les poblacions de la rodalia i, per tant, creiem seria un error immens
que no es pogués comptar amb aquestes instal·lacions, principalment amb la problemàtica que hi ha actualment amb la joventut, per la qual cosa es quedaria privada d’aquests elements que actualment té.
Espero i desitjo molt sincerament que la seva valuosa col·laboració ajudarà que
sigui una realitat el traspàs a la Generalitat de la finca de Santa Maria del Rosselló.
Rebi la meva més cordial salutació.
El dia 11 de febrer de 1981, l’alcalde del Masnou, el senyor Josep Azuara, rep una trucada telefònica del delegat provincial del Ministeri de Cultura, senyor Josep de la Rosa, en
la qual li comunica que totes les instal·lacions que hi ha a la finca de Santa Maria del Rosselló, seran traspassades a la Generalitat de Catalunya. Alegria! La batalla s’havia guanyat!
No sé ben bé quin dels fronts oberts ha fet canviar el projecte d’instal·lar un quarter de
la Policia Nacional. Potser la persistència de tots; potser la tossudesa de l’alcalde senyor
Azuara; potser la tàctica de no deixar-los respirar, no deixar-ho quiet, ser persistent. Potser les trucades per telèfon; potser el contingut de les cartes; potser el diàleg en les reunions personals mantingudes..., el que fos, al final ho aconseguia.
La publicació al Butlletí Oficial de l’Estat va tardar. Diuen que les coses de palau sempre van a poc a poc, en aquest cas la tardança en la publicació la vaig considerar com una
burla o com un càstig a la insistència que va tenir l’Ajuntament del Masnou en aquest
tema. Sincerament ridícul.
Per si fos poc, com que la publicació va tardar tant, el Ministeri de Cultura no enviava els diners necessaris per pagar al professorat de l’Escola de Formació Professional. De
ben segur que aquest Ministeri no tenia cap partida destinada a ensenyament, no era la
seva competència, però tampoc va fer res per resoldre-ho. I no seria que no s’hagués
demanat feia temps que tot el complex passés al Ministeri d’Ensenyament, però no ho
van fer. Entenc que per Madrid no era primordial, no era urgent. Com es deia en aquells
moments era una qüestió de «províncias», així és com solucionaven el que els costava
solucionar.
El cas és que es va fer una bola i el professorat laboral portaven mesos sense cobrar les
seves mensualitats, i com en altres ocasions l’alcalde del Masnou es va moure per incidir
292
INSTITUT MAREMAR (1969)
que es resolgués el problema. Va escriure una carta al delegat provincial de Cultura a Barcelona, el senyor Josep de la Rosa. La carta, de data 19 de març de 1981, textualment
diu:
Distingit senyor,
D’acord amb la conversa telefònica que vam tenir la setmana passada, referent
al pagament dels sis mesos de sou que es deuen als mestres laborals que estan inscrits a l’Escola de Formació Professional de Santa Maria del Rosselló d’aquesta
vila, vaig traslladar el seu contingut a la directora de l’escola, la qual, amb sorpresa per la meva part, em va dir que no es podia dur a terme aquest pagament, ja
que va preguntar al Departament de Personal del Ministeri de Cultura de
Madrid, i li van dir que no figuraven en nòmina ni estaven dintre el pressupost
d’enguany.
Molt li agrairia, doncs, m’aclarís aquest assumpte d’una forma molt concreta,
per tal de saber definitivament quan quedarà resolt.
S’han de comprendre que els interessats volen una informació, i com és natural, una solució immediata.
Espero que entendrà també la meva preocupació i resoldrà aquest assumpte de
la forma més convenient i ràpida.
Rebi la meva cordial salutació.
L’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, també va enviar una carta el dia 23 d’abril de
1981, al sotsdirector general de Personal del Ministeri de Cultura de Madrid, tot demanant solució a aquest problema dels sous del personal laboral que no estava contractat,
tot esperant la conformitat de la Delegació de Barcelona.
En data 26 de maig de 1981 va tenir entrada a l’Ajuntament del Masnou un escrit
presentat pel senyor Miquel Humet, en qualitat de portaveu de la comissió gestora de
l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola de Formació Professional, que traduït al català textualment diu:
Exposa,
Que la direcció de la referida escola en forma i temps hàbil va sol·licitar de la
Delegació de Cultura de Barcelona, organisme del qual depèn el centre, les oportunes substitucions de personal que estava de baixa, ampliacions de horaris i qualificacions del professorat i de la direcció segons informes, raonaments i pla d’estudis pertinents.
L’escola va començar el curs i es van impartir les ensenyances programades
amb el professorat laboral contractat necessari.
Es va requerir a la Delegació de Barcelona per tal que es donés solució al
sol·licitat, però mai es va rebre cap resposta.
Transcorregut el primer trimestre sense rebre una conformitat clara, es comença a agreujar la situació dels professors interins que al no estar contractats no figuraven en nòmina i per tant no cobraven cap tipus de sou, també es trobaven en
el mateix cas els professors que dedicaven més hores a l’ensenyament, com tampoc es rebia el complement de la direcció. Vaig estar en una reunió a la Delegació de Barcelona, juntament amb la directora del Centre i en la qual també va
INSTITUT MAREMAR (1969)
293
estar present aquesta alcaldia. En el transcurs de la reunió es va plantejar al delegat la gravetat del cas, que ens va fer saber que ja havia enviat la documentació al
Ministeri, encara que ens va explicar que podria ser que la resolgués negativament.
A la vista de tot això, el claustre de professors va expressar als pares dels alumnes la situació límit a què havien arribat els professors interins.
Prèvia deliberació es va acordar per ells mateixos, reunits en assemblea i per
unanimitat, avançar unes quantitats a compte, tot esperant aconseguir una decisió positiva.
Aquest acord es va materialitzar i els pares estan ajudant econòmicament els
professors afectats.
Efectuades gestions davant l’Institut de la Joventut de Madrid, del director
general i del Ministeri de Cultura amb el sotsdirector general de Personal, res s’ha
aconseguit fins aquests moments.
Tenint en compte la situació especial de l’escola en període de traspàs a la
Generalitat de Catalunya, acordat en Consell de Ministres, però que encara no és
efectiu fins que no es publiqui en el Butlletí Oficial de l’Estat.
Tenint en compte que el sacrifici econòmic que estan fent els pares, que encara que sigui una ajuda per als seus propis fills, ho es també per a la supervivència
de l’escola cara al futur de la vila.
Considerant que per a molts pares contribuir d’una forma extraescolar i continuada és un veritable sacrifici i en alguns casos d’impossibilitat.
Tenint en compte, a més a més, que la falta de resolució positiva pot ser a llarg
termini i quedar fora de les nostres possibilitats, en nom de la comunitat educativa de l’escola.
Suplica:
Tingui per rebut aquest escrit juntament amb la documentació que s’acompanya i considerant que és suficientment raonat ja que vostè coneix a fons el problema, previs els tràmits necessaris, aquest Ajuntament pugui acordar una subvenció a l’escola de Formació Professional Santa Maria del Rosselló, del 50% de
l’import de les ajudes als professors interins, d’acord amb l’estudi que s’acompanya i que correspondria a 204.679 pessetes, tenint en compte que l’aportació dels
pares seria la mateixa quantitat, o sigui l’altre 50%.
En sessió celebrada per la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament del Masnou, el dia 29 de maig de 1981, s’aprova el següent acord, que transcrit al català textualment diu:
Accedir a la petició feta per la Comissió Gestora de l’Associació de Pares d’Alumnes de l’escola de Formació Professional Santa Maria del Rosselló, mentre el
Ministeri de Cultura no aboni els sous de sis professors afectats, aquest Ajuntament i amb caràcter de préstec, se’n fa càrrec del 50%, que ascendeix a la quantitat de 204.679 pessetes.
En principi, aquest problema va quedar mig solucionat. Crec que l’Associació de Pares
294
INSTITUT MAREMAR (1969)
va fer un bon plantejament de la situació en què es trobaven els sis professors i que l’Ajuntament va fer molt ben fet d’ajudar econòmicament, al cap i a la fi va ajudar a la continuïtat d’aquesta escola important per al Masnou.
Deixem aquest problema embastat i possiblement en vies de solució, i tornem a l’altre problema, el dels traspassos. El dia 11 de febrer va ser quan l’alcalde, el senyor Josep
Azuara, va rebre la trucada telefònica que totes les instal·lacions de Santa Maria del Rosselló es traspassarien a la Generalitat, però s’arriba a mitjans del mes d’abril i encara no
ha aparegut res publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat. L’alegria comença a refredar-se, i
neix l’angoixa que hi hagi algun malentès o alguna mà negre que reté aquest assumpte
i no el vol deixar anar. El que sigui, però la transferència no surt publicada i ambdues
parts, l’Ajuntament i el personal de Santa Maria del Rosselló estan nerviosos.
El senyor Josep Azuara el dia 27 d’abril de 1981, envia una altra carta al senyor
Miquel Roca i Junyent, diputat a Madrid per Convergència i Unió, que textualment diu:
Benvolgut,
Amb referència als traspassos del Ministeri de Cultura a la Generalitat i en particular a les instal·lacions de l’Alberg de Joventut, guarderia infantil i l’Escola de
Formació Professional de Santa Maria del Rosselló d’aquesta vila, estic veritablement preocupat pel retard que Madrid dóna a aquest assumpte, ja que només ha
de donar l’ordre per la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat.
Estic trucant constantment al Departament de Cultura de la Generalitat, interessant-me per aquesta publicació i no saben donar-me raó concreta del per què
encara no s’ha fet, després que ja fa dos mesos que el nou Consell de Ministres va
aprovar el traspàs que dóna lloc a la present.
Per tant, molt t’agrairia que indaguessis tot el possible sobre aquest assumpte
i m’informessis degudament de l’estat actual en què es troba, per tal de tenir-ne
el degut coneixement.
Rep, com sempre, la meva més cordial salutació.
Finalment el resultat esperat
Butlletí Oficial de l’Estat, núm. 130, de data 1 de juny de 1981, Pàgina 12.060.
Es publica el Real Decret 1010/1981, de 27 de febrer, sobre el traspàs de funcions i serveis del Ministeri de Cultura a la Generalitat de Catalunya, aprovat en
el Consell de Ministres el dia 27 de febrer de 1981.
En la relació núm. 1 d’aquest Real Decret figura el Centre social, guarderia i
Escola de Formació Professional, situat a la Carretera de Teià, s/n del Masnou.
L’alcalde, senyor Josep Azuara, envia unes cartes en data 2 de juny de 1981, a la directora de l’Escola de Formació Professional, senyora Concepción Rodríguez; al representant dels pares d’alumnes de l’Escola de Formació Professional, senyor Miquel Humet, i
a la coordinadora del centre soci cultural guarderia Santa Maria del Rosselló, senyora
Àfrica Mesas, que textualment diu:
Benvolguda/benvolgut,
En el dia d’avui he rebut la grata notícia que definitivament totes les instal·lacions
INSTITUT MAREMAR (1969)
295
de l’Alberg de Santa Maria del Rosselló han estat traspassades a la Generalitat de
Catalunya, segons Real Decret publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat del dia d’ahir.
M’he posat ràpidament en contacte amb el Departament de Cultura de la
Generalitat, els quals m’han comunicat que en els propers 15 dies donaran possessió del traspàs, posant en coneixement a aquest Ajuntament de totes les actuacions.
Ben cordialment.
Com ja se sap la Generalitat de Catalunya va acceptar el traspàs d’aquestes instal·lacions,
quedant especificat que l’edifici antic va passar al Departament de Joventut i l’edifici nou
va ser transferit al Departament d’Ensenyament tal com havia de ser.
El personal traspassat també figurava en el Real Decret 1010/1981 i per tant també
es van publicar els seus noms en el Butlletí Oficial de l’Estat. El personal va quedar de la
següent manera:
Personal que passa a Joventut:
Africa Mesas Acevedo
Ma Carmen Rius Rius
Eulalia Torres Carabaca
Zoila Abarca Ayala
Dolores Moreno Martínez
Soledad Ramon Ortega
Carmen Lladó Cosme
Ma Asunción Romero Rivilla
Jacinto Vila Molas
Coordinadora
Cap d’escola
Cap d’escola
Cuinera
Ajudant cuinera
Netejadora
Netejadora
Intendent
Jardiner
Personal que passa a l’escola de Formació Professional i guarderia infantil
Josefina Beltran Vall
Cap d’escola
Albert Blay Roca
Professor
Teresa Abundio Aguilar
Netejadora
Ma Teresa Calunaro Ortíz
Netejadora
Soledad Carrilla Martínez
Netejadora
Josep Ma Cuartero Cuartero
Metge
Josefina Guri Parellades
Professora
Concepció Martínez Garcia
Netejadora
Nativitat Marcilla Saldaña
Professora
Concepció Illan Delgado
Netejadora
Armando Martínez Martínez
Professor
Piedad Navarro Marza
Professora
Ma Assumpción Nebreda Izquierdo
Secretària
Antonio Orpinell Enrech
Professor
Jaime Raimí Mateos
Professor
Ma Carmen Rodríguez Arnaiz
Professora
Concepción Rodríguez Rodríguez
Professora
Marta Rosales Soto
Professora
296
INSTITUT MAREMAR (1969)
Amparo Teran de Egido
Raquel Vega Tijera
Cándida Vivas Morin
Elvira Zapater Pérez
Administradora
Professora
Professora
Professora
El tema dels traspassos ja estava clar i aquí es tancava tota una etapa de lluita i de
reivindicacions per part de l’Ajuntament del Masnou i del complex de Santa Maria
del Rosselló. S’havia complert l’objectiu. Aquesta porta es podia tancar definitivament.
COMENÇA UNA NOVA ETAPA
Però quan es tanca una porta vol dir que se n’ha d’obrir una altra per continuar la lluita.
Ara el propietari estava més a prop però no vol dir que s’hagués de baixar la guàrdia, no.
La lluita s’havia de emprendre, en aquest cas, amb la Generalitat de Catalunya.
Com es pot comprendre, en aquells moments la Generalitat estava col·lapsada pel que
fa a les transferències que rebia de l’Estat. Havia de posar ordre de tot el que se li donava i quan parlem d’una administració pública, els tràmits són sempre més lents per la
burocràcia que sempre ha de gestionar. En aquests casos els termes jurídics, les dates de
les disposicions i les seves posteriors publicacions, són imprescindibles per la continuïtat
dels expedients. No parlem solament dels edificis sinó que també parlem de personal, que
d’alguna manera s’haurà de veure si realment estan ben ubicats en el lloc on estaven fins
ara, la seva categoria, estudis per exercir la seva activitat docent, antiguitat, la nova contractació, sous, etc.
La programació del que es farà a partir del moment en què es traspassa al departament
corresponent de la Generalitat, no es fàcil. Hi ha instal·lacions que poden esperar com
l’alberg, però ni ha d’altres, com l’Escola de Formació Professional, que no pot parar, ha
de tenir la seva continuïtat, per tant la configuració del seu futur funcionament no pot
esperar.
És per això que l’alcalde, el senyor Josep Azuara, va enviar dues cartes. Una al senyor
Josep Amengual Ferragut, director general d’Ensenyament Secundari i Professionals de
la Generalitat de Catalunya, de data 5 d’agost de 1981, que textualment diu:
Benvolgut amic,
Havent estat traspassades a aqueixa Generalitat les instal·lacions de l’Escola de
Formació Professional Santa Maria del Rosselló d’aquesta vila, i davant de la
impossibilitat de poder parlar telefònicament amb tu, molt t’agrairia et servissis
informar-me a la major brevetat possible, de les gestions que s’estan portant a
terme per tal d’organitzar l’obertura i el funcionament del proper curs 1981-82,
així com de les normes que regiran durant l’esmentat curs; tot això per evitar
imprevistos que puguin sorgir en l’últim moment.
Quedo a l’espera de les teves notícies, mentre, rep una cordial salutació.
L’altre va ser al senyor Ricard Casanovas, del Departament d’Ensenyament Cecundari i
Professionals de la Generalitat. Enviada el dia 17 d’agost de 1981, que textualment diu:
INSTITUT MAREMAR (1969)
297
Benvolgut,
D’acord amb la nostra conversa telefònica mantinguda en el dia d’ahir, em
plau adjuntar-te fotocòpia de la publicació del traspàs de l’Escola Santa Maria del
Rosselló d’aquesta localitat, publicat en el Diari Oficial de l’Estat del passat dia 1
de juny. Al mateix temps t’acompanyo relació del personal que quedarà dedicat a
l’escola i a la guarderia infantil, d’acord amb la conversa que vaig mantenir amb
el director general de la Joventut, senyor Enric Puig, el passat dia 30 de juliol.
Atesa la poca formalitat amb què el Ministeri de Cultura portava l’administració d’aquesta escola pel que fa a la formalització de les matrícules i tenint en
compte que solament en el Masnou cada any surten uns 300 alumnes d’EGB, i
que no tots van a l’institut de batxillerat, els interessats per l’Escola de Formació
Professional es matriculen en escoles fora d’aquesta vila.
És per això que crec que, com més aviat millor, aqueix Departament s’hauria
de fer càrrec de l’esmentada escola, per tal que els alumnes interessats no solament
d’aquesta vila, sinó de les poblacions veïnes, vegin una seguretat i una formalitat
en la seva continuació.
Acompanyo també fotocòpia de les actuals assignatures que es pretenen ensenyar als 140 alumnes matriculats els anys passats, molts dels quals estan esperant
una actuació de la Generalitat per fer efectiva la seva matriculació.
Molt t’agrairia, doncs, que després de la nostra conversa telefònica i de l’explicació que et faig en aquesta carta, aquest Departament actués tot seguit, posant
en ordre l’escola i potenciant-la al màxim, ampliant si pot ser, les seves branques
d’estudi i els graus corresponents, tenint en compte tot això, que el curs començarà el proper mes de setembre.
En l’espera de la teva resposta, rep una cordial salutació.
Els resultats no van ser immediats, s’havia de treballar molt, doncs s’ha d’entendre que
l’institut funcionava amb un sistema molt intern organitzat pel mateix personal de l’escola, i que era molt diferent del format que tenia establert la Generalitat o el que pretenia donar a les noves escoles de formació professional.
Mentre, l’Associació de Pares va rebre un escrit del Govern Civil de Barcelona, pel
qual quedava inscrita l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola de Formació Professional Santa Maria del Rosselló, en la secció 1a del Registre Provincial, amb el número
5.339. Així ho firmava el sotsgovernador en data 8 de setembre de 1981.
El dia 18 de febrer de 1982, a les 6 de la tarda, es va mantenir una reunió amb la
Generalitat de Catalunya a l’antic recinte de la Maternitat, situat a la travessera de les
Corts, núm. 139-159, on estaven presents el senyor Jaume Nualart, director general de
Serveis Socials; el senyor Francesc Gordo, sotsdirector del Serveis Socials; el senyor Enric
Puig, director general de la Joventut i l’Ajuntament del Masnou, encapçalat pel seu alcalde, senyor Josep Azuara. En aquesta reunió es van tractar dos temes, el trasllat de la guarderia infantil en un altre punt del Masnou i la posta en marxa de l’Alberg de Joventut del
Masnou.
Pel que fa a la guarderia infantil al final del curs 1981-82 va quedar anul·lada, hi havia
molt pocs alumnes com perquè tingués una continuïtat i l’Ajuntament tampoc tenia, en
aquells moments, un local apropiat per instal·lar-la. Pel que fa a l’Alberg de Joventut de
la Generalitat, sí que es va instal·lar a la torre i encara continua la seva activitat.
298
INSTITUT MAREMAR (1969)
OBRES D’ADAPTACIÓ AL CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
Pel que fa a l’edifici destinat a l’ensenyança de la Formació Professional tenia dos problemes urgents que s’havien de resoldre. Per una part la falta de manteniment en tot l’edifici, s’havia construït feia més de vint anys i com que havia passat per diferents departaments de l’Estat fins arribar a la Generalitat, no s’havia reparat res, no s’havia fet cap tipus
de manteniment. Per altra banda l’edifici es va construir pensant en un destí molt diferent a les necessitats actuals.
Per part de l’Ajuntament del Masnou ja s’havia fet constar vàries vegades que l’edifici no reunia les condicions per a l’ensenyança de formació professional, i com que l’Associació de pares, professorat i alumnes pressionaven per tal que es fessin les obres de
rehabilitació total de l’edifici, l’alcalde del Masnou va enviar dos telegrames amb el
mateix text el dia 19 d’octubre de 1983, a l’Honorable Conseller d’Ensenyament de la
Generalitat i al director general d’Ensenyament Professional, el text deia literalment el
següent:
Comprovat personalment de l’estat desastrós i calamitós en què es troba l’institut
de Formació Professional del Masnou, és del tot impossible començar qualsevol
activitat, per tant prego la seva intervenció el més urgent possible per resoldre
aquest lamentable assumpte.
És de suposar que aquests dos telegrames enviats per l’Ajuntament, més la pressió que de
ben segur va fer l’Associació de Pares, ja sigui per carta o personalment i amb les peticions del claustre de professors davant l’inspector d’Ensenyament, van fer que tècnics del
Departament d’Ensenyament es desplacessin al centre per fer-se càrrec de les obres que
s’havien de realitzar i elaborar així un projecte i establir el seu el cost, per tal que els polítics ho poguessin posar dins del pressupost anual del seu Departament.
Com que no hi havia cap moviment en aquest sentit per part d’Ensenyament de la
Generalitat, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, el dia 25 de maig de 1984 va
enviar a l’Honorable Conseller d’Ensenyament de la Generalitat, senyor Joan Guitart, el
següent escrit, que literalment diu:
Em plau dirigir-me a vostè amb referència al tema de la reconstrucció de l’institut
de Formació Professional del Masnou, per recordar-li que en el moment en què el
conseller adjunt a la Presidència, senyor Miquel Coll i Alentorn, va venir a inaugurar l’Alberg de Joventut d’aquesta vila, es va comprometre a començar les obres de
l’esmentat Institut a primer de l’actual mes de maig, atès que tant el claustre de professors com l’Associació de Pares i els propis alumnes del centre estan predisposats
a fer algun tipus de força per aconseguir aquesta millora pel centre.
El conseller adjunt, per poder adquirir aquest compromís va informar-se a la
Conselleria d’Ensenyament. Avui, però, finals del mes de maig, no hi ha notícies
per part de la seva Conselleria referent a aquest assumpte, i per tant les obres no
han començat.
Li pregaria una ràpida informació sobre el tema i el començament d’aquestes
amb caràcter d’urgència.
INSTITUT MAREMAR (1969)
299
El dia 23 de juny de 1984, el propi Conseller d’Ensenyament va contestar a l’alcalde en
un escrit que textualment diu:
He rebut el vostre escrit del dia 25 de maig passat, referent a les obres de l’Institut de Formació Professional d’aqueixa localitat.
En aquest sentit, em plau comunicar-vos que el dia 12 d’aquest mes vaig rebre
una comissió de pares per parlar de l’inici de les obres, i que en un període breu
de temps es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat el concurs públic per
adjudicar les obres de la construcció de l’Institut, les quals espero puguin iniciarse el més aviat possible.
Les obres van començar en el següent curs escolar.
ESTADÍSTICA
A l’arxiu municipal hi ha un qüestionari de l’Institut de Formació Professional Maremar
del Masnou corresponent al curs escolar 1983/84. El resultat és el següent:
Especialitat
1r
FP I
2n
1r
FP II
2n
Administració i comp.
Electricitat
Jardí Infància
26
30
30
22
25
21
8
-
10
-
66
55
51
TOTALS
86
68
8
10
172
TOTAL
També hi figura la relació nominal del professorat que hi havia en aquest curs, que copiada amb els noms tal i com hi consten són els següents:
Alberto Carnicer Asenjo
José Sastre Fernández
Bernardette Martínez Suñol
José Marimon Guasch
Dolores Roquet-Jalmar Palau
José Barahona Bogajo
Montserrat Navarro Arnada
Enrique Tarrago Basart
Jorge Giró Paris
Joan Martínez Ramírez
Jaime Carles Frisuelos
Josefina Guri Parellada
Piedad Navarro Marza
Concepción Rodríguez Rodríguez
Marta Rosales Soto
300
INSTITUT MAREMAR (1969)
Director
Sotsdirector
Cap d’estudis
Secretari
Tutor
Tutor
Tutor
Tutor
Tutor
Tutor
Carmen Rodríguez Arnaiz
Ana Ma Nogales Martin
En data 30 d’octubre de 1984, el director de l’institut envia al tinent d’alcalde d’Ensenyament de l’Ajuntament del Masnou, senyor Marià Aran, una estadística dels alumnes
matriculats per al curs 1984-85 amb el següent resultat:
El Masnou
Montgat
Teià
Alella
Badalona
Premià de Mar
Mataró
Barcelona
Tiana
Santa Coloma de Gramenet
Vilassar de Dalt
130
18
14
7
6
6
3
2
1
1
1
TOTAL
189 alumnes
Aquests 189 alumnes quedaven distribuïts de la següent manera:
1r curs
Administratiu
Electricitat
Jardí d’infància
33
49
22
2n curs
Administratiu
Electricitat
Jardí d’infància
27
11
12
3r curs
Jardí d’infància
35
A l’arxiu municipal he trobat la relació dels alumnes matriculats pel curs 1990-91, i amb
sis anys hi havia un augment molt considerable, de 189 alumnes l’any 1984 passen a 506
el 1990. És prou explícit l’augment d’alumnes en sis anys, per tant queda clara la necessitat d’aquest institut per al Masnou i per descomptat també queda clar el bon funcionament per part del professorat i l’administració.
Per aquest curs els alumnes quedaven distribuïts d’aquesta manera:
1r curs.
Administratiu
Electricitat
Jardí d’infància
98 alumnes
78 alumnes
39 alumnes
2n curs
Administratiu
97 alumnes
INSTITUT MAREMAR (1969)
301
Electricitat
Jardí d’infància
33 alumnes
36 alumnes
3r curs
Jardí d’infància
Administratiu
32 alumnes
16 alumnes
4t curs
Jardí d’infància
Administratiu
24 alumnes
19 alumnes
5è curs
Jardí d’infància
Administratiu
15 alumnes
19 alumnes
CURSOS OCUPACIONALS
En data 1 de desembre de 1989, el director de l’Institut de Formació Professional, rep un
escrit de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa del Departament d’Ensenyament, en el qual li comunica que, d’acord amb el conveni de data 22 de juny de
1987, signat entre el Ministeri de Treball i la Generalitat de Catalunya, es contempla la
realització de cursos de formació professional per a joves en atur en centres homologats
per l’INEM. Com que tots els centres públics de formació professional dependents del
Departament d’Ensenyament han estat homologats per l’INEM, la programació presentada el mes de maig per fer cursos ocupacionals va ser aprovada.
A l’Institut Maremar se li va concedir el curs que demanava, que era electricista de
manteniment industrial. Aquest curs va tenir una durada de 400 hores i la data prevista
pel seu inici va ser el dia 20 de febrer de 1990. La programació d’aquest curs va estar feta
pels professors José Barahona i José de la Fuente.
Els objectius generals d’aquest curs van ser que una vegada finalitzat el curs, l’alumne
fos capaç de realitzar el següent:
- Realitzar les instal·lacions bàsiques d’un habitatge
- Reparació d’electrodomèstics
- Reparació de motors monofàsics i trifàsics
- Realització d’instal·lacions trifàsiques
- Realització d’instal·lacions industrials
Organitzar un curs ocupacional de 400 hores no és fàcil, més aviat és molt complicat, ho
sé perquè jo portava els cursos ocupacionals que demanava l’Ajuntament del Masnou des
del Servei de Promoció Econòmica. No sé si l’institut va tornar a programar algun curs
més, però sí sé que ho van deixar de fer, per tota la problemàtica de la documentació a
realitzar i el control que representa l’organització d’un curs ocupacional.
NOM DE L’INSTITUT
Va arribar el moment que l’Institut de Formació Professional del Masnou havia de tenir
un nom concret, la seva denominació pròpia. Al Diari Oficial de la Generalitat de data
302
INSTITUT MAREMAR (1969)
26 de febrer de 1990 es va publicar el Decret 38/1990, de 2 de febrer, pel qual es regula
el procediment d’assignació o canvi de denominació específica dels centres docents
públics dependents del Departament d’Ensenyament.
D’acord amb el que especificava l’article 3 d’aquest Decret, a l’expedient de denominació se li hauria d’adjuntar l’acord favorable de l’Ajuntament. És per això que el subdirector de l’Institut, senyor Francesc Grané, envia a l’alcalde l’acord a què han arribat el
Consell Escolar del centre en la seva reunió ordinària celebrada el dia 27 de juny de 1990
i que textualment diu:
Aprovar per unanimitat el nom votat majoritàriament pels diferents estaments del
centre (alumnes, professors, Associació de Pares i personal administratiu i serveis),
i sol·licitar a aquest Ajuntament el vist i plau del seu ple, perquè l’Institut passi a
denominar-se IFP Maremar.
L’Ajuntament del Masnou, en sessió plenària celebrada el dia 20 de desembre de 1990,
va aprovar per unanimitat informar favorablement de la petició formulada per l’Institut
de Formació Professional del Masnou, en el sentit que la denominació específica del
mateix sigui el de Maremar. L’expedient complet el va trametre l’Ajuntament el dia 2 de
gener de 1991, a l’Honorable Conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya,
senyor Josep Laporta.
NOVA ESTADÍSTICA D’ALUMNES
Si en el curs escolar de 1990-91 hi havia 506 alumnes matriculats, pel curs següent ja n’eren 617 i pel curs 1992/93 es va arribar als 703 alumnes. Una mitjana d’augment de 100
alumnes per curs.
Aquest curs de 1992-93, els 703 alumnes van quedar distribuïts de la següent manera:
1r curs - 1r grau
Administratiu
Electricitat
Jardí d’infància
97
73
56
2n curs - 1r grau
Administratiu
Electricitat
Jardí d’infància
95
51
42
1r curs - 2n grau
Administratiu
Electricitat
Jardí d’infància
64
22
20
2n curs - 2n grau
Administratiu
Electricitat
Jardí d’infància
80
15
36
INSTITUT MAREMAR (1969)
303
3r curs - 2n grau
Administratiu
Jardí d’infància
26
26
IMPLANTACIÓ DE L’EDUCACIÓ SECUNDARIA
El Diari Oficial de la Generalitat del dia 17 de març de 1995, va publicar la Resolució
de 9 de març de 1995, per la qual s’anticipava la implantació de l’educació secundària
obligatòria en determinats centres públics. Per tant el curs 1995-96 va començar a l’Institut Maremar l’educació secundària obligatòria, més coneguda com l’ESO.
Això va representar un canvi important, quasi es podria dir radical. Deixaven de tenir,
majoritàriament, els alumnes que no havien aprovat l’EGB, els que no volien estudiar i
també els conflictius. Van millorar. Deixaven de ser l’única opció per als alumnes que no
havien aprovat l’EGB, o els «conflictius». Es convertien en un centre per a tothom, ara també
per a alumnes amb ganes d’estudiar! Va haver canvis de professorat per adaptar-se als nous
estudis, tant de l’ESO com del batxillerat i la nova formació professional i sobretot, les ganes
i l’empenta necessàries per respondre als nous reptes i començar una nova etapa.
Un altre problema que va sorgir va ser l’espai. Els arribaven alumnes a partir dels 12
anys, i necessitaven més aules. El maig de 1998 es presenta un projecte d’ampliació, no molt
important, però almenys cobria, de moment, les necessitats. Aquell mateix estiu es fan les
obres i el curs 1998-99 ja poden disposar d’aquesta ampliació. Però no va ser suficient. La
directora m’ensenya els quadres elaborats d’utilització de les aules per cada dia de la setmana, i sincerament crec és impossible poder aguantar aquesta pressió per falta d’espai.
La directora també em comenta que tenen com a dèficit important de tres aules tallers,
doncs tenen un taller a repartir per quatre grups, falta una sala d’actes, més laboratoris,
aula de música, etc. Ells han demanat la rehabilitació integral de l’edifici pels defectes existents i inacceptables a l’actualitat, i una ampliació com cal. Sembla ser que l’Ajuntament
del Masnou, que es propietari del terreny que hi ha al darrera d’aqueix Institut, el cedirà
a la Generalitat per fer una nova construcció que connectaria amb l’actual edifici, d’aquesta manera podran treballar amb una millor qualitat en l’ensenyament, ja que ara ha de ser
angoixant pel poc espai que tenen. També demanen un tancament com cal, de tota la finca
destinada a l’Institut, només cal donar una ullada i t’adones que l’actual és de paper cartró i per tant inadequat. Esperem que ben aviat aquest projecte sigui una realitat.
Mentrestant, els cursos continuen i els grups d’alumnes es succeeixen, i la tecnologia
permet treballar en entorns inimaginables de fa quaranta anys. En homenatge i record
del que va ser l’alberg, i aquells primers contactes i coneixences de persones relatives a un
altre món aleshores amagat i desconegut, en aquests moments els seus alumnes es comuniquen per correu electrònic amb nois i noies alemanys i d’altres països, tot preparant un
intercanvi. Viatgen i fan estades a Anglaterra i les seves aules, petites i atapeïdes, gràcies
a la tecnologia i a Internet són novament una finestra virtual oberta al món.
PROFESSORAT CURS 2007-08
Aquests curs escolar 2007-08, l’Institut Maremar compta amb 58 professors, encara que
n’hi ha alguns que solament fan mitja jornada, i són els següents:
304
INSTITUT MAREMAR (1969)
Marta d’Abadal Cabuti
Penélope Albero Ferrer
Agueda Antolin Munfort
Encarnació Bailon Bonachera
Anna Ballester Eixarch
José Barahona Bogajo
Rafael Bertran Rossell
Ma Felicidad Betes Saura
Francisca Bonastre Verdaguer
Inmaculada Castells Oliveres
Domiciana Cortés Chacon
Rafael Escobar Caro
Lluís Estarriola Vilanova
Alejandro Ferran Avilés
Javier Ferré Salas
Natàlia Flo Lario
José de la Fuente Rodríguez
Alfonso Garcia Garcia
Eduard Giró Martí
Ainhoa Gómez Mora
Ma Carmen González Amo
Josep Lluís González Palacin
Francisco Javier Grande Grande
José Guàrdia Grande
Carlos Izquierdo Catalan
Maria Jené Villagrasa
Bingen Juan Eguskitza
Ma de la Salud Juan Llinares
Palmira Medina Cruz
Ruth Mohino Balet
Ma Dolores Moral Gómez
Juan Carlos Moran Blanco
Juan Manuel Navarro Garcia
Ma Angeles Ortíz Garre
Ma Teresa Paniagua Marcos
R. Javier Pérez Alvarez
Ma del Carmen Pérez Escribano
Lídia Peyret Castro
Marta Rabasseda Sánchez
Susana Rendon Navarro
Ma Teresa Ripoll Pedragosa
Ma del Mar Rodríguez Alonso
Jorge Rodríguez Ferrer
Enrique Rodríguez Megias
Virgínia Romero Rosales
Anabel Romo Garcia
INSTITUT MAREMAR (1969)
305
Rosa Roura Palay
Miguel Angel Salas Mateo
Juan Carlos Sentís Antolin
Ma Immaculada Solà Simon
Ma Rosa Sosa Pérez
Màrgaret Themistanjioglus Chaler
Ma Teresa Valbuena de la Fuente
Guillermo Vallejo Fores
Ma Carme Vaqué Escalé
Ma Luisa de Vicente Ferrer
Jordi Vila Monclús
Maria Villalta Morro
Que aquestes obres d’ampliació i rehabilitació que sembla que estan projectades, siguin
una realitat ben aviat. Felicitats.
El Masnou, 27 de setembre de 2008.
306
INSTITUT MAREMAR (1969)
308
HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
L’educació consisteix a acompanyar els nens i els joves en el seu creixement intel·lectual i
personal. Educar és aportar als alumnes els coneixements que són patrimoni de la humanitat, fent-los participar en el món al qual els hem portat i amb el qual estem compromesos;
donar-los autonomia i seguretat per tal que siguin capaços de construir la seva pròpia realitat. A mesura que l’aprenentatge dels coneixements es produeix en estreta unió amb una
experiència afectiva, es reforcen i consoliden, i aquesta vivència profunda, que comunica
misteriosament el món intel·lectual amb l’afectiu, aquesta experiència vital amb el coneixement que a cada alumne li arriba de forma diferent, és el que s’emportaran de l’escola.
Concha Fernández
Ensenyar és un treball artesà: has d’adaptar-te als alumnes amb dificultat i als que tenen
facilitat, perquè cadascú pugui millorar segons les seves capacitats.
Sindi Franco
L’educació serveix per capacitar la persona en el camí de la vida. Una persona ben formada
és la que té els seus coneixements ben ordenats i ben estructurats. L’educació no és un joc, és
molt important que els nens sàpiguen de petits que estudiar regularment, estiguin o no motivats, és un hàbit imprescindible.
Nieves I. García
Educació és allò que ens ajuda a ser més lliures.
Àngels Soler
El dia 15 de maig de 2008, vaig visitar l’Institut Mediterrània. Feia dies que m’havia
posat en contacte telefònicament amb la directora del centre, la senyora Ma Concepción
Fernández, que molt amablement em va atendre. Li vaig explicar que volia parlar amb
ella sobre el llibre que estava escrivint i en particular pel que feia referència a l’institut
Mediterrània. Posteriorment em va trucar i vam quedar per aquest dia a les 10 del matí.
Una mica abans de l’hora indicada vaig aparcar el cotxe al costat de l’institut, i em vaig
passejar per fora i seguidament vaig entrar pel pati. Vaig comprovar, novament, el resultat de l’enrenou que va causar el primer escrit rebut a l’Ajuntament l’any 1967, per part
del Ministeri d’Educació i Ciència. Les actuacions, angoixes, propostes, dificultats, preocupacions i tot un seguit de diligències que vaig viure molt directament fins arribar a la
seva construcció l’any 1977. També vaig pensar que si ara visquessin els dos alcaldes que
hi van intervenir, el senyors Salazar i Humet, de ben segur que se sentirien contents i
satisfets d’haver aconseguit per al Masnou un centre tan important en l’ensenyament
com aquest.
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
309
Al començament del curs escolar 2007-08 van celebrar els seus trenta anys, i això ha estat
una fita a tenir en compte. Va ser el primer institut que es va construir entre Mataró i
Badalona. El Masnou sempre ha estat un punt de referència, i encara ho és, pel que fa a
instal·lacions educatives. Per aquest Institut han passat una gran quantitat d’alumnes i
alguns hi han portat els seus fills, un pas previ per començar estudis a les facultats de Barcelona.
Encara recordo quan cada segon trimestre anava a parlar amb els tutors dels meus fills
per interessar-me per la seva evolució en els estudis, el seu comportament i predisposició
pels futurs estudis a la universitat.
En aquells temps l’institut Mediterrània tenia un nivell quasi diria molt alt, i de ben
segur que encara el té. Tenia i té una plantilla de professors molt especialitzats, molt
ben considerats i d’una gran professionalitat. També cal dir que en aquests moments la
societat ha canviat molt i que per tant els problemes amb els seus alumnes són diferents
als que tenien fa trenta anys.
Quan estava al pati i mentre feia unes fotografies, vaig veure la directora que ja m’estava esperant, ens vam saludar, em va acompanyar a l’interior del recinte i em va ensenyar el mural que havien fet els alumnes per celebrar els trenta anys de vida de l’institut.
Seguidament em va fer passar al seu despatx per parlar del meu llibre i ens van acompanyar a la reunió tres professores conegudes i estimades com són les senyores Sindi Franco,
Àngels Soler i Nieves Garcia. De veritat que em va semblar que estava amb una representació de les forces vives de l’Institut, em vaig sentir important, cofoi, satisfet davant d’aquestes persones que admiro i a qui vaig agrair molt que estiguessin amb mi acompanyant-me en aquesta reunió i al mateix temps l’interès per saber el contingut del llibre que
estava escrivint.
Per tant, després de fer una xerrada prèvia, vaig començar a explicar tot el que ja havia
escrit d’aquest institut, en particular des dels seus inicis i que recordava molt bé ja que
havia viscut molt de prop la seva història, basant-me, això sí, en la documentació que
havia trobat a l’arxiu municipal.
ELS INICIS - EL TERRENY
Jo vaig entrar a treballar a l’Ajuntament del Masnou el dia 1 de febrer de 1967, i el dia
7 d’octubre del mateix any es va rebre una carta del Director General d’Ensenyança
Mixta del Ministeri d’Educació i Ciència de Madrid, que va causar una certa revolució,
el text de l’escrit traduït al català deia el següent:
En el programa de construccions elaborat pel Gabinet d’Estudis d’aquesta Direcció General per realitzar dins el II Pla de Desenvolupament Econòmic i Social,
figura aquesta localitat per construir una Secció Delegada d’Institut.
Actualment s’està procedint a establir l’ordre de realització d’aquestes construccions pel que és necessari saber si aquest Ajuntament està disposat a cedir al
Ministeri d’Educació i Ciència, Direcció General d’Ensenyament Mitjà, amb
caràcter gratuït, un solar amb una superfície mínima de 6.500 m2 i que ha de reunir les següents condicions:
1r. Ha de ser el més rectangular i anivellat possible.
310
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
2n. Ha d’estar perfectament urbanitzat, amb accessos, aigua, clavegueram,
energia elèctrica (llum i força) i en el seu cas telèfon.
3r. Per altra banda, l’Ajuntament s’ha de comprometre a pagar les despeses que
es puguin originar per qualsevol moviment extraordinari de terres que s’hagués de
fer, així com el pagament de les despeses que per la naturalesa del terreny obligui
a una cimentació extraordinària.
Si l’Ajuntament està disposat a fer la cessió abans esmentada, haurà de remetre a la major urgència possible els següents documents:
1r. Plànol del solar, amb indicació de les seves corbes de nivell, superfície i llindars i una altre plànol de la població on quedi reflectida la situació del solar.
2n. Certificació de l’acord pres pel ple municipal cedint el solar amb la descripció que figuri en el plànol, així com l’acceptació del compromís de les tres
condicions exposades.
Una vegada rebuda la documentació i si es considerés que el solar és l’adequat,
se’ls enviarà un ofici d’acceptació provisional i se’ls indicarà els documents necessaris per l’acceptació definitiva.
Li faig avinent que per poder iniciar la construcció per a l’any 1968 o següents,
dependrà, en part, del temps que aquest Ajuntament pugui necessitar per a la cessió del referit solar.
En cas de no rebre cap oferiment de solar, es considerarà que aquest Ajuntament renúncia a aquest benefici i transferirà aquesta possibilitat a una altra de les
localitats que estan previstes en la programació del quadrienni 1968-71.
La contesta a aquesta carta es va fer el dia 6 de desembre de 1967. L’alcalde del Masnou,
senyor Francisco Salazar, va escriure la resposta al Ministeri d’Educació i Ciència de
Madrid, que en la seva part principal i transcrita al català diu:
[...] Aquesta corporació, conscient de la transcendental importància que per
aquesta població suposa la possibilitat de tenir un centre d’aquest tipus, ha estudiat amb el màxim interès la proposta.
Fetes les preliminars gestions per la meva autoritat per poder resoldre una localització de terrenys adequats per aquesta finalitat, han tingut un resultat no molt
favorable, de moment, a les nostres justes aspiracions, tenint en compte que el nostre patrimoni municipal no té cap terreny que reuneixi les característiques exigides.
S’ha proposat la possibilitat d’arribar a un procediment d’expropiació forçosa
sobre la propietat privada, fent ús de les facultats que per causa d’utilitat pública
es troba previst en les disposicions vigents, si bé aquest procediment és molt laboriós i no permetria, amb l’urgència requerida per aquesta Direcció General, poder
fer la cessió oficial del presumpte solar.
Per tot això i volen complaure la iniciativa que manté aquest Ajuntament amb
el màxim afany perquè la nostra població es beneficiï d’aquest tipus d’ensenyança, no solament pels nostres escolars, sinó també els de les poblacions veïnes, molt
li agrairia que per les circumstàncies abans exposades consideri que aquest Ajuntament no renúncia al benefici que es proposa, i que mentre no s’apliquin les solucions per realitzar les cessions del solar, no es transfereixi aquest centre a una altra
localitat.
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
311
Per últim em permeto facilitar les característiques més essencials de la nostra
població del Masnou, d’acord amb les dades següents:
Situació. 14 quilòmetres de Barcelona, per tant enclavada en la clàssica zona
d’expansió corresponent a la referida capital. Gaudeix d’una magnífica platja i és
un centre de característiques turístiques.
Creixement. En aquests últims anys el ritme de construcció ha estat intens,
mitjançant edificacions relatives a blocs d’habitatges, xalets o torres aptes per a
classes privilegiades i classe mitjana, amb zones residencials, per la qual cosa els
preus dels terrenys són elevats, tenint en compte l’extensió reduïda del terme
municipal, estant afectat, en els moments actuals, per la construcció de l’autopista en el tram de Montgat-Mataró.
Població. Encara que la població de dret segons el cens oficial és de 8.730 habitants, no obstant això, en la temporada d’estiu pot arribar a 25.000, aproximadament, encara que hi ha la tendència que constitueixin la seva futura i normal residència, una vegada es perfeccionin les instal·lacions, urbanitzacions de nous vials
i el normal abastament d’aigües potables (ara amb bones perspectives per presumpta i immediata concessió de l’aprofitament de les aigües del riu Ter) que es
portaran a terme en totes elles.
En conseqüència i per les raons exposades, li demano les garanties que els nostres esforços per aconseguir portar a efecte la cessió d’un terreny adequat, encara
que això comporti una despesa econòmica molt elevada en proporció als nostres
recursos, no resultaran lamentablement infructuosos.
He transcrit aquest escrit per dues raons, la primera per demostrar l’interès que va posar el
nostre Ajuntament amb aquesta petició, que no volia deixa perdre, encara que fos difícil
poder trobar el terreny ideal per aquesta construcció, així com també, i molt important, el
preu. Hem de pensar que els ajuntaments en temps de la dictadura eren molt pobres, quasi
m’atreviria a dir que eren pobres de solemnitat, no tenien diners ni tampoc tenien cap tipus
de poder, sempre estaven sota el domini del Govern Civil de la Província.
La segona raó és perquè vull destacar dues coses que crec que van ser importants pel
Masnou, una va ser que en aquells moments, a l’acabament de 1967, s’estava construint
l’autopista de Montgat-Mataró, aquest tram era de pagament, una de les primeres d’Espanya. L’altra aspecte que volia destacar és que s’estava gestionant l’aprofitament de l’aigua del riu Ter i que el Maresme, principalment, va gaudir d’aquesta gestió en poder disposar d’aigua potable, que va ser una millora important. El Masnou va ser un poble on,
tot i tenint moltes mines d’aigua potable, la infraestructura de canonades que passaven
pel carrer, la mala distribució i organització d’aquestes mines i altres temes de difícil solució feien que en el Masnou es patís d’aigua potable.
Bé, veient la dificultat de poder trobar un terreny i després d’haver fet algunes consultes entre propietaris de terrenys, l’alcalde del Masnou, senyor Francisco Salazar va emetre un edicte el dia 25 d’abril de 1968, exposant que per construir un institut d’ensenyança mitjana es necessitava un terreny de 6.500 m2, rectangular i amb el serveis
mínims obligatoris com és aigua, llum, clavegueram, etc.; conseqüentment es feia públic
perquè els propietaris de terrenys de les característiques assenyalades que els interessés
vendre un terreny a l’Ajuntament, poguessin presentar les seves ofertes en un termini de
quinze dies a partir del dia següent d’aquesta publicació.
312
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
Es van presentar dues ofertes, una del senyor Josep Puig Rodon i una altra de la se-nyora
Ma Dolors de Dória Genisans. El primer oferia un terreny situat entre el torrent Xic i
Vallmora, a l’altura del cementiri, per un preu de 4 milions de pessetes. La senyora de
Dória oferia els seus terrenys per un preu aproximat de 3 milions. Encara que tots dos
oferien cobraments a terminis, el valor total era un preu molt alt per l’Ajuntament del
Masnou. Tot i les bones intencions d’aquestes dues persones per col·laborar en la construcció del referit institut, s’havia de pensar bé abans de donar aquest pas, ja que si comprava un dels dos terrenys, l’Ajuntament podia quedar col·lapsat econòmicament durant
7 o 8 anys.
DONACIÓ DEL PRIMER TERRENY
Però, casualitats de la vida, l’alcalde del Masnou, senyor Salazar coneixia molt bé al marquès del Masnou, l’Excm. Sr. Camilo Fabra de Monteys, ja que era l’advocat d’una associació de la noblesa espanyola que hi havia a Barcelona, si no recordo malament. El cas
és que cada any, quan el marquès del Masnou venia a passar l’estiu al Masnou, convidava l’alcalde a un dinar de benvinguda. En el transcurs d’aquest dinar, el senyor Salazar li
va explicar el problema que tenien actualment davant la necessitat de comprar un terreny
que com a mínim tingués 6.500 m2 per poder construir la delegació d’un institut al Masnou per part del Ministeri d’Educació i Ciència. Segons em va explicar el senyor Salazar
la solució a aquest problema la va donar el propi marquès en oferir gratuïtament per al
poble del Masnou el terreny necessari per aquesta construcció.
En aquells moments el marquès del Masnou volia urbanitzar la seva finca i tenia la
seva lògica, ell i la seva dona s’havien fet grans, es van construir una caseta a la mateixa
finca, evitant així el personal que necessitarien per la casa gran, i amb la urbanització
també s’evitarien tenir personal pel manteniment de tot el jardí que era molt gran. Si a
això hi afegim que tenien una única filla casada amb el marquès d’Asta i que vivia a
Madrid, es compren que no els interessés aquesta finca del Masnou.
El dia 21 de juny de 1968, el marquès del Masnou envia una carta a la Corporació
Municipal del Masnou, que traduïda al català textualment diu:
Ratifico, per la present, les conversacions que hem tingut aquests dies amb Il·lm.
Sr. Alcalde d’aquesta vila, Francisco de P. Salazar i amb el secretari de la Corporació, senyor Ignacio Aguilar, en el sentit que estic disposat a cedir gratuïtament una
extensió de terreny de 6.500 m2 de la meva finca del Masnou, per a la construcció d’un centre d’ensenyança mitjana projectada.
El terreny que estic disposat a cedir és el que està marcat en vermell en el plànol que adjunto i la seva situació exacta s’establirà i delimitarà amb precisió en la
corresponent escriptura pública a redactar en el seu dia.
Aquesta cessió es farà d’acord amb les següents condicions:
1r. Les construccions que en aquest terreny es realitzin, no hauran d’afectar en
el més mínim el projecte d’urbanització que he presentat i que està pendent de la
seva aprovació, per part de la Comissió Provincial d’Urbanisme.
2n. Donada la bona situació del terreny a cedir, l’Ajuntament del Masnou
haurà de construir totalment al seu càrrec i lliure de despeses per la meva part,
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
313
l’accés a la meva urbanització a través de la riera d’Alella, que haurà de servir com
entrada al centre d’ensenyament. Aquest accés haurà d’adaptar-se en tot moment
a les condicions que exigeixi la Delegació Provincial d’Obres Públiques de la
Diputació de Barcelona.
3r. La urbanització de la meva finca i el centre d’ensenyament a instal·lar constituiran entitats totalment independents sense afectar-se sota cap aspecte, tenint
solament en comú l’accés abans exposat.
Encara que aquesta cessió em representa un sacrifici econòmic, ho faig amb
molt de gust en atenció a aquest digne Ajuntament i pel bé de la vila del Masnou
que, d’aquesta forma, podrà comptar amb un centre d’ensenyança mitjana que
evitarà a la joventut desplaçaments a altres poblacions.
Vista aquesta actuació en aquest moments, poden donar-se vàries interpretacions, com
que pot ser que el marquès del Masnou volgués donar aquest terreny de la seva finca a
canvi d’algun pacte urbanístic amb l’Ajuntament del Masnou per la seva urbanització, o
que volgués que la construcció del pont sobre la riera d’Alella servís o formés part de la
seva urbanització, però vull clarificar el següent: com ja he explicat abans, els ajuntaments
en temps de la dictadura no tenien cap tipus de poder de decisió. La Llei del Sòl va sortir publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat l’any 1975, i per descomptat l’Ajuntament
del Masnou no tenia un Pla General d’Ordenació aprovat. El Pla General del Masnou es
va començar a gestar a partir de l’any 1979, quan va entrar el primer Ajuntament democràtic d’aquesta nova etapa. El que hi havia l’any 1967 era un pla provincial que determinava coses molt concretes, sobretot les vies de comunicació i poca cosa més. També és
cert que en aquell moment no hi havia la febre que tenim fa uns anys de la construcció,
però el que sí era clar és que la Direcció Provincial d’Urbanisme de Barcelona, que depenia de l’Estat, era la que tenia l’última paraula en urbanitzacions, digués el que digués
l’Ajuntament. També vull comentar que la paraula «pactes urbanístics» no s’usava abans,
va ser en democràcia quan va tenir més utilitat.
Quant al pont, es va construir mitjançant una subvenció de la Diputació de Barcelona. Va ser una gran millora ja que per travessar la riera d’Alella s’havia de passar per la
mateixa riera. Tota la gent que anaven al camp de futbol del Masnou havien de fer aquest
trajecte i si plovia bastant quedaven incomunicats. També s’ha d’entendre que els alumnes d’un institut no se’ls podia fer passar pel mig d’una riera. Les entrades i sortides rodades de la urbanització Bell Resguard es feien per la carretera N-II. Amb els anys es va
complicar el trànsit d’aquesta carretera i, per motius d’accidents ocorreguts, la Demarcació de Carreteres va proposar, per no dir obligar, que es tanqués aquest accés tant de sortida com d’entrada per la perillositat que representava. Aleshores sí que es va fer ús del
pont per entrar i sortir de la urbanització.
També cal dir que aquesta urbanització, una vegada presentada la maqueta del que
seria, va causar un gran impacte, no solament per als habitants del Masnou, sinó per a
tot el Maresme. La urbanització Bell Resguard es va convertir en un referent en tota la
comarca, era la urbanització més important que s’havia fet en aquells moments. Això que
la mateixa urbanització comptés amb unes pistes de tenis, piscines i zona verda pròpia
era d’un luxe extraordinari que no tothom podia tenir.
Tornant a l’escrit enviat pel marquès del Masnou a la Corporació Municipal, es va
donar compte al Ple de l’Ajuntament del dia 26 de juny de 1968. En aquest mateix Ple
314
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
es va ordenar als serveis tècnics municipals que aixequessin plànol de situació i tots els
que fessin falta i enviar-los al Ministeri d’Educació i Ciència perquè acceptessin provisionalment el terreny que s’oferia per a la construcció de l’institut d’ensenyança mitjana en
el Masnou. Els certificats dels acords presos i dels plànols corresponents es van enviar al
Ministeri el dia 2 de juliol de 1968. Tot un rècord de temps, en nou mesos s’oferia el
terreny per al futur institut del Masnou.
El dia 23 del mateix mes, el Ministeri envia una carta demanant un acord complementari en què l’Ajuntament es comprometi a lliurar el solar urbanitzat amb accessos,
aigua potable, clavegueram, energia elèctrica i telèfon en el seu cas, així com sufragar les
despeses de moviment de terres, si es donés el cas. En el Ple del dia 29 de juliol de 1968,
l’Ajuntament del Masnou es compromet, davant del Ministeri, a lliurar el solar en les
degudes condicions urbanístiques i a fer-se càrrec de les despeses extraordinàries que això
pogués originar. Aquest acord va ser tramès el dia 21 d’agost de 1968 al Ministeri d’Educació i Ciència.
El dia 15 d’octubre de 1968, el gabinet d’estudis de la Direcció General d’Ensenyança Mitjana del Ministeri d’Educació i Ciència, envia una carta a l’Ajuntament del Masnou pel qual s’accepta el terreny ofert i que s’ha de trametre al referit gabinet d’estudis,
el títol de propietat i un certificat del Registre de la Propietat dient que es troba lliure de
càrregues i gravamen. També exposa que si la donació la fa un particular, solament cal
una carta de cessió del titular degudament legalitzada davant un notari, i així es va fer. El
marquès del Masnou va enviar una carta al Ministeri el dia 24 d’octubre de 1968, que
traduïda al català textualment diu:
El present escrit és per manifestar que, lliure i espontàniament, cedeixo a aquest
Ministeri una parcel·la de terreny d’una extensió de 6.500 m2, segregada de la
finca de la meva propietat, segons plànol que s’acompanya, situat en el terme
municipal del Masnou (província de Barcelona), a l’objecte que s’hi construeixi
un institut d’ensenyança mitjana que haurà de reportar grans beneficis a aquesta
vila.
Aquesta carta de cessió està legalitzada pel notari de Barcelona, el senyor Frederic Trías de Bés i Giró, i s’acompanyen plànols del terreny amb indicació de la
seva situació en la major finca de la meva propietat, així com els títols legals de la
mateixa.
Després de vàries actuacions per part del marquès del Masnou davant del Ministeri
d’Educació i Ciència, el dia 14 de març de 1969, l’Excm. Senyor Camilo Fabra de Monteys compareix davant el notari del Masnou, senyor Fernando Palmés i Serra i fa donació, mitjançant escriptura pública núm. 676 de l’any 1969, al Ministeri d’Educació i
Ciència dels 6.500 m2 de terreny de la seva propietat, per a la construcció d’una delegació d’institut d’ensenyança mitjana en el Masnou. Aquesta escriptura va ser lliurada personalment pel mateix marquès del Masnou al Ministeri d’Educació i Ciència a Madrid.
El dia 9 de juliol de 1969, l’alcalde del Masnou envia un escrit certificat al director general d’Ensenyança Mitjana de Madrid, on fa una recopilació de totes les actuacions fetes,
començant pel primer escrit rebut el 7 d’octubre de 1967, fins al lliurament de l’escriptura
pública de donació dels 6.500 m2, tot demanant que la construcció d’aquesta delegació
d’Institut per a la població del Masnou pugui entrar dins el pla del proper any 1970.
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
315
En data 31 de juliol de 1969, donant confirmació a tota la documentació tramesa, el
Gabinet de Programació i Plans d’Estudi del Ministeri d’Educació i Ciència, comunica
al Departament de Divisions de Construcció i d’Ordenació i Supervisió de Projectes del
mateix Ministeri, per tal que sigui inclosa en la programació de 1969, la construcció d’un
institut nacional d’ensenyança mitjana al Masnou i els demana que sigui designat un
arquitecte perquè realitzi el projecte corresponent.
A finals del mes de juliol de 1969, els regidors de l’Ajuntament del Masnou, Josep
Riera Sorribas i Jaume Grané Tabaras, acompanyats de l’interventor, senyor Antoni
d’Yzaguirre, van anar a Madrid per interessar-se per com estava el tema de la construcció de l’institut. Les conclusions que en van treure van ser que ja s’havia inclòs
en la programació de 1969 i que valia la pena tenir una superfície d’almenys de
10.000 m2, ja que d’aquesta manera ja no seria una secció delegada, sinó un institut
que permetria cursar el batxillerat superior, pel que resultaria ser més beneficiós pel
Masnou.
Pel mes de novembre següent, l’alcalde del Masnou, senyor Salazar, fa una viatge a
Madrid per anar a parlar amb el Ministeri d’Educació i Ciència per saber com està el projecte de construcció de la secció de delegació d’institut del Masnou. Van buscar l’expedient per poder-lo informar degudament, però resulta que no el van trobar dient que no
hi havia res del Masnou. Ell va defensar el tema dient que ja s’havien lliurat els 6.500 m2
per a la seva construcció, per tant s’havia de trobar. Finalment, sí que van trobar l’expedient del Masnou i li van confirmar que ja no el tenien com una secció delegada d’institut, sinó que estava com institut propi i que per tant estaven a l’espera d’una nova donació per arribar als 10.000 m2 necessaris per a la seva construcció. A la vista de tot això i
des de Madrid mateix, el senyor Salazar parla telefònicament al marquès del Masnou
explicant el que passava i que per tant hi havia necessitat de més terreny. La contesta que
rep del marquès és que no hi ha cap problema que ell donarà la resta de terreny per tal
que el Masnou pugui tenir el seu institut.
DONACIÓ DEL SEGON TERRENY
En escrits del marquès del Masnou a l’alcalde del Masnou de dates 6 de juny de 1970 i
15 de juny de 1971, cedeix gratuïtament en la primera carta un total de 9.800 m2 de
terreny i en la segona i definitiva, cedeix gratuïtament els 10.240 m2 que té actualment
d’extensió superficial de terreny.
El dia 7 de juliol de 1970, l’Ajuntament del Masnou rep una carta de l’arquitecte
que havia de redactar el projecte de l’Institut del Masnou, senyor Ferran Moreno Barberà, comunicant que el projecte està en suspens per raons totalment independents de
l’arquitecte que subscriu. El dia 11 del mateix mes també es rep un escrit del Ministeri d’Educació i Ciència, comunicant que l’encàrrec del projecte està en suspens, donat
que s’han d’estudiar les modificacions necessàries d’acord amb el que estableix la nova
Llei d’Educació (l’EGB), i que per tant no podrà entrar en el pla corresponent a l’any
1970.
En data 24 de maig de 1971, l’alcalde del Masnou, senyor Salazar, envia una carta al
delegat provincial del Ministeri d’Educació i Ciència a Barcelona, fent un resum de totes
les actuacions fetes fins aquell moment en les quals cal destacar que la construcció de
316
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
l’institut s’havia inclòs amb caràcter d’urgència per a l’any 1969, després es va saber que
n’havia quedat exclòs. Posteriorment queda en la llista provisional de la programació pel
bienni 1971-72, que també s’exclou en la programació definitiva. Acaba aquest escrit literalment i traduït al català, de la següent manera:
Davant aquesta situació tan anòmala, reiterem la petició que ens sigui construït
l’institut d’ensenyança mitjana, per les següents raons:
- Per les necessitats escolars amb que compta el municipi del Masnou, que té
una població de 15.000 habitants.
- Per ser el Masnou cap d’ensenyament de la comarca del baix Maresme, que
va des de Badalona a Mataró i que inclou els municipis d’Alella, Teià, Premià de
Mar, Premià de Dalt, Sant Joan de Vilassar, Sant Ginès de Vilassar, Cabrera de
Mar i Cabrils, que amb el Masnou totalitzen sobre els 45.000 habitants.
- Que en no disposar d’institut, la població en edat escolar, o no cursa els estudis de batxillerat o ha de desplaçar-se a Barcelona o a altres localitats més llunyanes, per poder cursar aquests estudis.
És per això que reiterem la petició, una vegada més, de poder tenir el nostre
desitjat institut.
En data 18 de juny de 1971, l’alcalde del Masnou torna a enviar una carta al delegat
provincial del Ministeri d’Educació i Ciència, insistint novament en la necessitat de la
construcció de l’institut d’ensenyança mitjana al Masnou, d’acord amb el terreny cedit
en el seu dia pel marquès del Masnou. Cap de les dues cartes va ser contestada. Ells
tenien el poder de decisió, ells planificaven a la seva conveniència, poc podia fer una
població de quinze mil habitants com la del Masnou, o també podria ser que hi hagués
altres poblacions que en sabien més o tenien més influències, el cas és que l’institut del
Masnou s’anava endarrerint any darrera any, i tant l’alcalde com els regidors s’anaven
posant nerviosos.
Arribem a l’any 1972, on hi ha canvi d’alcalde i de regidors. Entra com a alcalde del
Masnou el senyor Miquel Humet i Argemí, i com si hagués fet màgia, el dia 31 d’octubre de 1972 rep un escrit de la delegació provincial de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència, en el qual es comunica que dintre el quadrienni 1972-75, al Masnou es realitzaran les següents construccions escolars:
- 1 col·legi d’Educació General Bàsica de 8 aules
- 1 Institut de Batxillerat Unificat Polivalent per a 810 alumnes.
El primer centre escolar seria el futur col·legi d’EGB Lluís Millet.
El dia 23 de novembre de 1972, l’alcalde del Masnou, senyor Humet, contesta a la
delegació provincial dient que l’Ajuntament del Masnou ja disposa dels 6.000 m2 per al
col·legi d’EGB i dels 10.000 per a l’institut, adaptats a les dimensions i a les característiques assenyalades pel que fa a clavegueram, aigua, llum, etc.
Es va posar en contacte amb el marquès del Masnou, perquè faltava la donació de la
resta de terreny que ja havia cedit per escrit, però que encara no s’havia escripturat. El
marquès del Masnou, en un escrit de data 29 de novembre de 1972, dirigit al senyor
Humet, exposa que no té cap inconvenient d’escripturar la resta del terreny fins arribar
als 10.240 m2 que va prometre.
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
317
NOMINACIÓ DEL NOU INSTITUT
L’alcalde, senyor Miquel Humet, presenta al ple de data 30 de novembre de 1972, la
següent moció que transcrita al català textualment diu:
Aquesta Alcaldia, després de llegir íntegrament la carta firmada per l’Excm. Sr.
Camilo Fabra de Monteys, marquès del Masnou, que en el seu contingut expressa no tenir cap inconvenient en atorgar en escriptura pública la cessió o donació
a títol gratuït, a favor d’aquest Ajuntament, d’una extensió superficial de terreny
de la seva propietat, de 10.240 m2, per destinar aquesta parcel·la a la construcció
de l’institut d’ensenyança mitjana pel Masnou, si bé d’aquesta total ja es van lliurar 6.500 m2 al Ministeri d’Educació i Ciència per aquesta finalitat, i a la vista de
la generositat, cavallerositat i profunda estimació que el senyor marquès del Masnou dispensa a la nostra vila, proposa a la Corporació que s’acordi dedicar-li, en
record i homenatge a la seva persona, l’edifici que es construeixi per cobrir les
necessitats de l’ensenyança mitjana, i que figuri amb la denominació d’Institut
Camilo Fabra, tenint en compte els seus rellevants mèrits.
Aquesta proposta va ser aprovada en aquest ple, així com l’acceptació dels 3.740 metres
quadrats de terreny que donava el marquès del Masnou. El 14 de desembre de 1972,
davant el notari del Masnou, senyor Fernando Palmés, el marquès del Masnou en escriptura pública número 3146, fa donació a l’Ajuntament del Masnou dels 3.740 m2 de
terreny que, juntament amb els 6.500 donats anteriorment al Ministeri d’Educació i
Ciència, fan els 10.240 m2 necessaris per a la construcció de l’Institut de Batxillerat Unificat Polivalent del Masnou.
Crec que va ser una llàstima que després ningú es recordés d’aquest acord, és clar que
en el moment que es va tramitar el nom de l’institut era un altre temps i potser ningú es
va recordar de com es va iniciar aquest institut tal com jo explico ara, o també pot ser
que no agradés la figura d’un marquesat o qualsevol altre qüestió política, que no cal
debatre; en tot cas, que cadascú pensi el que cregui convenient. El que sí vull deixar clar
és que l’institut no tenia coneixement d’aquest acord.
El dia 22 de desembre de 1972, s’envia al marquès del Masnou un escrit en el qual es
transcriu la moció presentada per l’alcalde, senyor Humet, al ple de l’Ajuntament del dia
30 de novembre. La contesta del marquès del Masnou és molt senzilla, simplement diu
el següent:
He rebut el seu escrit en el qual em dóna compte de l’acord pres en sessió ordinària plenària d’aquesta Corporació Municipal de data 30 del passat mes de
novembre, acord que em complau extraordinàriament i pel que li agrairia doni a
la Corporació les meves més sinceres gràcies.
L’Ajuntament del Masnou va trametre al Ministeri d’Educació i Ciència l’escriptura
pública de cessió de terrenys i certificat registral del Registre de la Propietat i també el
comprovant d’haver pagat 24,92 i 39,48 pessetes dels dos censos que hi havia en aquesta propietat. El dia 22 de gener de 1973 el Ministeri d’Educació i Ciència envia una carta
a l’Ajuntament del Masnou, comunicant que de la documentació enviada es desprèn que
318
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
queda justificada degudament la disponibilitat de la finca que es cedeix i que per tant
accepten definitivament el 6.500 m2 de terreny que va donar directament el marquès del
Masnou al Ministeri, i que s’encarregava el projecte d’obres corresponent. Quant als
3.740 m2 que va donar addicionalment el marquès del Masnou a l’Ajuntament del Masnou, s’haurà d’aportar la deguda autorització del Ministeri de Governació per poder
transmetre aquest terreny al Ministeri d’Educació i Ciència i ajuntar-los amb els 6.500
m2 ja donats anteriorment.
SEGUEIXEN ELS TRÀMITS BUROCRÀTICS
Anteriorment ja he exposat que els ajuntaments en temps de la dictadura no tenien poder
de decisió ni de mobilitat de cap mena i aquí hi ha un exemple clar, un terreny que és
propietat de l’Ajuntament del Masnou i que ha de cedir al Ministeri d’Educació i Ciència, necessita el permís del Ministeri de Governació. Mirat des de l’òptica del moment
era un tràmit molt normal, com quasi totes les coses que es feien en un ajuntament, vist
des de l’òptica actual ens pot semblar ridícul i segurament que ens quedaríem curts i és
que l’autoritat municipal era completament nul·la.
En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 29 de gener de 1973, surt publicada l’Ordre
de 15 de gener de 1973, per la qual es sotmet a informació pública el programa global de
construccions de centres docents per a l’any 1973 en el qual figura el Masnou amb les
següents construccions:
- 1 centre d’EGB de 8 unitats amb una capacitat de 320 alumnes.
- 1 centre de Batxillerat Unificat Polivalent d’una capacitat per 810 alumnes.
El col·legi d’EGB es transformaria en 16 aules i seria el col·legi Lluís Millet.
En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 6 de setembre de 1973, es publica el Decret
2067/1973, de 26 de juliol, pel qual s’accepta la donació a l’Estat per part de l’Excm. Sr.
Camilo Fabra de Monteys, marquès del Masnou, d’un immoble de 6.500 m2, situat en
el terme municipal del Masnou (Barcelona), destinat a la construcció d’un Institut
Nacional de Batxillerat.
El dia 10 d’octubre de 1973, l’Ajuntament del Masnou rep un telegrama de la delegació provincial de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència, sol·licitant urgentment
la documentació relativa al solar on s’ha de construir l’Institut de Batxillerat del Masnou.
Sincerament, davant aquesta sol·licitud hom no sap què pensar ni quina actitud prendre:
com pot ser que demanin el que ja tenen?, però l’Ajuntament del Masnou reacciona
d’immediat i contesta aquest escrit comunicant que per circumstàncies diverses es van
efectuar contactes directes amb la Junta de Construccions, Instal·lacions i Equip Escolar,
del Ministeri d’Educació i Ciència, en les seves dependències situades a Madrid, carrer
d’Alfons XII, 3 i 5, on està tota la documentació relacionada amb el futur institut del
Masnou, i relaciona tota la documentació que es va enviar. Una mica irònica aquesta resposta, ja que es detalla l’adreça i el número del referit Departament, no fos cas que no
sabessin on estava situat, és clar que faltava el districte postal i el número de telèfon. És
que les administracions públiques...!
En aquest escrit, l’alcalde del Masnou també comunica al delegat de Barcelona que
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
319
havent-se publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat l’acceptació del terreny de 6.500 m2
donats directament pel marquès del Masnou, l’Ajuntament començaria els tràmits encaminats a obtenir l’autorització del Ministeri de Governació per cedir a l’Estat els 3.740
m2 complementaris. I així es fa, en el ple de l’Ajuntament de data 29 de novembre de
1973, l’alcalde del Masnou, senyor Humet, presenta una moció en què, després de relacionar els últims esdeveniments sobre la donació dels dos terrenys, l’alcalde proposa
començar l’expedient de donació al Ministeri d’Educació i Ciència d’acord amb la legislació vigent, es va aprovar aquesta moció i es va començar el tràmit corresponent.
Un dels documents que es necessitaven, era la valoració d’aquest 3.740 m2 equivalents
a 99.049,86 pm2. La valoració que va fer l’arquitecte municipal va ser de 60 pessetes el
pam quadrat, per tant, considera que el referit terreny tenia un valor de 5.942.992 pessetes. Això em fa pensar que si considerem que un metre quadrat té 26,483 pm2, la donació total que va fer el marquès del Masnou de 10.240 m2 a l’Ajuntament del Masnou
tenia un valor de 16.271.155 pessetes. Si aquest era el valor corresponent a l’any 1973,
de ben segur que el marquès del Masnou va fer un regal esplèndid a la població del Masnou. Quantes persones ferien un regal així tan desinteressadament?
En el Butlletí Oficial de la Província de data 13 de desembre de 1973, surt publicat
un edicte tramès per l’Ajuntament del Masnou, en el qual en el ple de 29 de novembre
de 1973, va acordar cedir gratuïtament al Ministeri d’Educació i Ciència un terreny de
3.740 m2 d’acord amb la descripció exacte de la seva situació, per tal de construir un institut de batxillerat a càrrec de l’Estat. Es fa públic per tal que les persones interessades
puguin examinar durant quinze dies l’expedient i formular les reclamacions que creguin
procedents. Per descomptat que no es va presentar cap tipus de reclamació. L’expedient
en què es demanava l’autorització del Ministeri de Governació per poder cedir aquest
terreny al ministeri d’Educació i Ciència, es va enviar el dia 26 de gener de 1974, a través del Govern Civil de Barcelona.
En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 17 de desembre de 1973, surt publicada una
Ordre de 24 de novembre de 1973, per la qual es resolt la informació pública a què ha estat
sotmesa la programació global de construccions de centres docents per a l’any 1973. En la
relació que s’acompanya continua havent-hi el col·legi d’EGB de 8 unitats que seria el Lluís
Millet i un centre de Batxillerat Unificat i Polivalent per capacitat de 720 alumnes.
El dia 20 de juny de 1974, el Ministeri de Governació de l’Estat resolt que autoritza
a l’Ajuntament del Masnou perquè pugui cedir gratuïtament al Ministeri d’Educació i
Ciència de l’Estat, els 3.740 m2 de terreny per a la construcció d’un centre de batxillerat.
Caram quina filigrana! Papers amunt i avall. Incomprensible però cert. Problema resolt.
El dia 4 de juliol de 1974 la delegació provincial del Ministeri d’Educació i Ciència
torna a la càrrega amb referència a la falta de documentació i envia un escrit a l’Ajuntament del Masnou, exposant les deficiències en l’expedient de construcció d’un centre de
BUP al Masnou: falta l’autorització del Ministeri de Governació i un acord complementari de l’Ajuntament en què expressi el seu compromís per a la dotació de serveis urbanístics i d’eliminació d’obstacles que pogués tenir el terreny cedit. L’Ajuntament contesta aquest escrit el dia 17 del mateix mes, explicant que ja es va enviar fotocòpia de l’autorització del Ministeri de Governació, però que la torna a remetre perquè en tinguin
constància i també s’acompanya un certificat de l’acord pres per la Corporació Municipal en sessió plenària extraordinària del dia 12 del mateix mes, on queda exposat que l’Ajuntament del Masnou es farà càrrec de les despeses que comportin els serveis urbanís-
320
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
tics, com són aigua, llum, clavegueram i accessos, així com l’eliminació d’obstacles que
poguessin existir.
El dia 11 de gener de 1975, el diari Noticiero Universal publica un article del que es va
aprovar a la reunió del Consell de Ministres, que segurament devia ser del dia anterior.
Entre altres coses, exposa que a proposta del Ministre d’Educació i Ciència es van aprovar quatre importants decrets que regulaven l’àmbit educatiu del batxillerat. Un d’aquests
quatre decrets fa referència a la transformació i creació de 112 instituts nacionals de batxillerat. El marquès del Masnou envia a l’alcalde del Masnou un retall d’aquest diari
acompanyat d’una carta en la qual li fa saber aquest acord del Consell de Ministres, i es
posa a disposició de l’Ajuntament per si creu oportú fer alguna gestió a Madrid davant
del Ministeri.
El dia 25 de febrer de 1975, l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, manté una
entrevista amb l’Excm. Sr. Ministre d’Educació i Ciència, no tinc constància si va anar
acompanyat del marquès del Masnou o d’algun regidor de l’Ajuntament. Tampoc tinc
constància de si el va rebre particularment o va ser una reunió de diversos alcaldes afectats per la construcció d’un institut. Tampoc recordo ni he trobat constància del resultat
d’aquesta reunió, però suposo que devia ser positiva i que finalment podrien començar
les obres de construcció.
FINALMENT COMENCEN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DE L’INSTITUT
En el Butlletí Oficial de l’Estat de 25 de novembre de 1975 (cinc dies després de la mort
de Franco) es va publicar la Resolució de la Junta de Construcció, Instal·lacions i Equip
Escolar per la qual s’anuncien a concurs de subhasta les obres de centres escolars que han
estat declarats d’urgència.
Amb el número dos hi figura la construcció d’un centre de Batxillerat Unificat i Polivalent de 24 unitats al Masnou (Barcelona)
Pressupost de contracte: 48.764.626 pessetes.
Termini d’execució: vint mesos.
Classificació requerida: grup C, complert, categoria D.
El dia 13 de desembre de 1975, l’Ajuntament del Masnou rep un escrit de la Junta de
Construccions del Ministeri d’Educació i Ciència, en què comunica el resultat del concurs-subhasta per a la construcció del centre de batxillerat del Masnou. Traduït al català
i en la seva part més principal, diu el següent:
Vista l’acta d’obertura de les propostes presentades en el concurs-subhasta de les
obres de construcció d’un centre de Batxillerat Unificat Polivalent de 24 unitats
al Masnou (Barcelona), celebrada el dia 12 de desembre de 1975, en la qual consta que la mesa de contractació ha adjudicat provisionalment les expressades obres
a l’empresa Construccions Colomina, SA [...] que es compromet a executar-les
pel preu de 35.573.794 pessetes, per ser la seva proposta la més avantatjosa per a
l’administració. [...] aquesta quantitat s’abonarà de la següent manera: any 1975:
101.290 pessetes. Any 1976: 7.809.168 pessetes. Any 1977: 27.663.336 pessetes.
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
321
Després de quasi 10 anys de rebre el primer escrit del Ministeri d’Educació i Ciència, de
fer viatges a Madrid, de les reclamacions per escrit, de tramitacions administratives, finalment es veia la llum i ja es podia dir que per a l’any 1977, si no hi havia res en contra, si
no hi havia cap més entrebanc, podríem disposar d’un institut de batxillerat. Seria el primer en tot el baix Maresme, Com sempre el Masnou era capdavanter pel que fa a l’ensenyament i més si tenim en compte que també estava en tràmit de construcció el col·legi
de 16 aules d’EGB Lluís Millet.
De totes formes, els tràmits burocràtics encara no estaven del tot tancats. En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 2 de juliol de 1976, surt publicat el Real Decret
1520/1976, de 7 de maig, pel qual s’accepta la donació a l’Estat per l’Ajuntament del
Masnou (Barcelona) d’un immoble de 3.740 m2, situat en el seu terme municipal, destinat a la construcció d’un institut nacional de batxillerat.
PREINSCRIPCIÓ D’ALUMNES
El dia 31 de maig de 1977, la delegació provincial a Barcelona envia una carta a l’Ajuntament dient que ja s’ha demanat la creació i l’entrada en funcionament de l’institut del
Masnou, i que seria convenient que el mateix Ajuntament realitzes la preinscripció del
proper curs ja que el nomenament dels professors es farà més endavant i prendrien possessió el proper mes de setembre. Amb aquesta finalitat adjuntaven models de sol·licituds
de 1r, 2n i 3r curs de BUP i COU. El termini de presentació de les sol·licituds seria del
16 al 28 de juny.
D’aquest escrit se’n dóna compte a la Comissió Municipal Permanent del dia 2 de
juny de 1977, i s’acorda que es doni compliment al que es demana i dintre el termini que
estableix. El diari La Vanguàrdia del dia 4 de juny de 1977 parla de les preinscripcions als
instituts nacionals de batxillerat i el termini fixat per a la presentació de les sol·licituds.
Al final d’aquesta nota, traduït al català, textualment diu:
S’ha demanat al Ministeri d’Educació i Ciència l’entrada en funcionament dels
instituts del Masnou i Cerdanyola, pel que es demana als alumnes que estiguin
interessats en realitzar la preinscripció, que ho facin en els respectius ajuntaments
per una exploració prèvia de les necessitats.
La preinscripció de l’Institut Nacional de Batxillerat del Masnou, la vaig portar directament
amb dues persones més. Cal dir que es va convertir en una feina estrella. L’institut del Masnou començava a funcionar i l’Ajuntament donava el primer pas col·laborant per la seva
posta en marxa. Es van atendre molts pares interessats en el funcionament d’aquest institut
i la feina de lliurament i recollida de la preinscripcions. També és cert que els col·legis
d’EGB del Masnou van ajudar molt a informar i guiar tant als alumnes com als pares. El
resultat d’aquesta gestió es descriu en l’escrit que es va enviar el dia 4 de juliol al delegat provincial del Ministeri d’Educació i Ciència, que traduït al català, textualment diu:
En contesta al seu escrit de data 31 de maig últim, m’és grat comunicar-vos el
número d’alumnes preinscrits per cursar els estudis a l’institut de batxillerat polivalent d’aquesta vila, de BUP i COU, amb el detall següent:
322
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
1r curs de BUP, 133
2n curs de BUP, 20
3r curs de BUP, 8
COU, 1
Al mateix temps haig de comunicar-vos que amb relació als cursos 2n, 3r i
COU, els alumnes d’aquesta localitat que han cursats els seus estudis l’any passat,
en altres instituts, han verificat ja les seves preinscripcions en aquells centres, amb
l’observació que si es poguessin matricular en aquest institut, desitjarien poder
traslladar les seves matrícules a aquest centre.
Segons referències hi ha un gran nombre d’alumnes que es troben amb les circumstàncies indicades anteriorment.
L’INSTITUT DEL MASNOU COMENÇÁ EL SEU PRIMER CURS (1977-78)
A l’arxiu municipal hi figura un qüestionari corresponent al curs 1977-78 de la matriculació definitiva, que en la seva part principal diu:
Centre: Institut Nacional de Batxillerat, domiciliat en el carrer de Rosa Sensat,
s/n. Director: Avelino Andre Gabian. Cursos que s’imparteixen: 1r, 2n i 3r de
Batxillerat Unificat Polivalent. Total d’alumnes del curs anterior: 0.
Nombre d’alumnes: 246. Alumnes 1r curs: 161. Alumnes 2n curs: 62. Alumnes
3 curs: 23. Alumnes de COU: 0.
Nombre d’aules: 24. Nombre de professors: 16.
Nombre d’alumnes del Masnou: 177.
Nombre d’alumnes d’Alella: 37.
Nombre d’alumnes de Teià: 11.
Nombre d’alumnes de Premià de Mar: 5.
Nombre d’alumnes de Premià de Dalt: 3.
Nombre d’alumnes de Montgat: 4.
Nombre d’alumnes de Badalona: 8.
Nombre d’alumnes de Barcelona: 1.
Superfície total de m2 construïts 6.420,61
Superfície total de m2 de zona esportiva: gimnàs 157,20, més el pati.
Hi ha una nota al final del qüestionari que expressa que encara falta equip i mobiliari d’oficina, despatx, biblioteca i seminaris.
Cronològicament la matriculació dels seus inicis va ser la següent:
Curs 1977-78
246 alumnes
Curs 1978-79
580 alumnes
Curs 1979-80
745 alumnes
Curs 1980-81
723 alumnes
Curs 1981-82
698 alumnes
La diferència d’alumnes del primer any al segon és molt eloqüent, van ser més del doble,
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
323
però el tercer any es van triplicar, després ja van quedar estabilitzats, segurament que va
coincidir amb l’obertura de nous instituts de la zona de baix Maresme.
Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 13 de setembre de 1977, es publica l’Ordre de 14
de juny de 1977, per la qual es posen en funcionament diversos instituts nacionals de
batxillerat, pel curs 1977-78. Entre els 19 instituts figura en el número 10 la població del
Masnou (Barcelona).
L’ocupació provisional de l’institut es va fer el dia 7 d’octubre de 1977, a través d’una
acta que traduïda al català, textualment, diu:
A la vila del Masnou, a 7 d’octubre de 1977, sent les 12 hores, es reuneixen
en el local de l’Institut Nacional de Batxillerat, situat al carrer Camil Fabra,
núm. 23, en Miquel Humet Argemí, alcalde-president de l’Il·lm. Ajuntament
del Masnou, en representació d’aquest; n’Avelino André Gabian, en la seva
qualitat de director de l’Institut i en Ricardo Ruíz Giménez, en representació
de Construccions Colomina, SA, de Barcelona, amb la finalitat de formalitzar l’ocupació provisional en el dia d’avui, del referit institut nacional de batxillerat de 24 unitats, construït pel Ministeri d’Educació i Ciència en aquesta localitat.
S’adopten les conclusions següents:
1r. Que aquesta ocupació provisional és efectuada pel senyor Avelino André
Gabian, com a director de l’expressat centre, i que, després d’una visita a les
instal·lacions, no s’ha detectat cap inconvenient que impossibiliti aquesta ocupació.
2n. Que des d’aquesta data queda suprimida la guardaria establerta per la
societat constructora, cessant la seva responsabilitat quant a tenir-ne cura i vigilància de l’institut construït.
3r. Que a partir d’aquesta data, les reparacions del danys que es facin per l’ús
de l’edifici i per instal·lacions de mobiliari, no correspondrà a Construccions
Colomina, SA.
El primer equip de professors que va tenir l’Institut Mediterrània va ser el del curs escolar 1977-78 i estava format per:
Alejandro Duque Amusco
Llengua i literatura espanyola
Ma Jesús Velo Garcia
Llengua i literatura espanyola
Narciso Ramírez Urra
Geografia i història
Avelino André Gabian
Director - Llatí
Carmen Romero Barranco
Secretària - Llatí
Laura Guillemí Bel
Francès
Ma Rosario Morellon Bernad
Anglès
Ramon Espelt Casals
Matemàtiques
Núria Soler Calvet
Matemàtiques
Fernando Sanz Soro
Física i química
Angel Rúbio Goday
Ciències naturals
Joaquina Millà Boguñà
Dibuix
José Nicolau Martí
Religió
Àngels Soler Vila
Educació física
324
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
RELACIÓ DEL PROFESSORAT DEL CURS 1979-80
Al qüestionari de l’any següent, el curs 1979/80, la directora va ser Rosa Sànchez
Méndez. El alumnes matriculats eren: 1r curs, 270; 2n curs, 200; 3r curs, 135 i el
COU, 38.
El claustre de professors per aquest curs va ser:
Seminari de matemàtiques
- Pere Casanova Santacana
- Ramon Espelt Casals
- Gumersinda Franco
- Núria Soler Calvet
Seminari de Ciències Naturals
- Benicio Bañon Muntal
- Rosa Ma Nebot Sànchez
- Ma Concepción Saiz Rodrigo
Seminari de Física i Química
- Francisco Ruíz Cobos
- Nieves Isabel Garcia Villar
- Justa Ruíz Jiménez
Seminari de Llengua i Literatura
- Alejandro Duque Amusco
- Ma Isabel Cardona Hernàndez
- Ana Ma Grau Descalzo
- Ma Antonia Lazcoz
- M. Gonzalez
- Encarnación Martínez Sànchez
Seminari d’Anglès
- Rosa Ma Sànchez Méndez
- Juan Faci Lacasta
Seminari de Francès
- Margarita Estapé Tous
- Gloria Olivella Esteller
- Catalina Llabrés Perelló
Seminari d’Història
- Soledad Lóez Fernàndez
- Josefa Garcia Panadès
- Rosa Toran
- Cesareo Villagrà Rúbio
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
325
Seminari de Filosofia
- Teresa Lonjedo Monzo
- Gabriel Àlvarez Fernàndez
- Manuel Mesas del Rio
Seminari de Dibuix
- Domènec Corbella Llobet
- Joaquin Turina
- Ana Rosa Ballester Bonilla
Seminari de Llatí
- Margarita Capo Giró
Seminari de Català
- Albert Monclús Farré
- Montserrat Minguella Canela
Seminari d’Educació Física
- Jesús Antolin Sàinz
- Àngels Soler Vila
Seminari de Música
- Montserrat Calveras Tuset
Seminari de Religió
- Josep Jordi Bofill
- Tomàs Gumi Enrich
Al Butlletí Oficial de l’Estat de 9 de gener de 1981, es va publicar el Reial Decret
2809/1980, de 3 d’octubre, sobre els traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat de
Catalunya en matèria d’ensenyament en el qual hi figura l’Institut de Batxillerat del Masnou, situat al carrer Camil Fabra, 23.
EXPEDIENT PER A LA NOMINACIÓ FINAL DE L’INSTITUT
Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de data 3 de juny de 1981, es va publicar el Decret 133/1981, de dos de maig, sobre atribució de nom als centres docents
públics.
Per a la tramitació del canvi de nom o de nova assignació haurà de ser promogut, d’acord amb el que disposa l’article segon del referit Decret, el Consell de Direcció o l’Associació de Pares d’Alumnes. El Consell de Direcció obrirà l’expedient on haurà de quedar justificada la conveniència de la nova assignació o del canvi de nom.
Aquest expedient amb l’informe favorable del Consell de Direcció i de l’Associació de
Pares, es traslladarà a l’Ajuntament respectiu, el qual es manifestarà mitjançant l’oportú expedient. Una vegada complet s’enviarà al Departament d’Ensenyament de la Generalitat.
326
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
En data 3 de maig de 1985 es rep a l’Ajuntament del Masnou un escrit firmat per la
directora del centre, la senyora Pilar Arnal Gil, en el qual, d’acord amb esmentat
Decret 133/1981, acompanyava l’expedient tramitat per donar nom a l’Institut de Batxillerat del Masnou. En aquest escrit s’acompanya una explicació dels tràmits efectuats
en l’expedient de nova nominació, o sigui la iniciativa, la tramitació corresponent i el
seu resultat final. S’acompanyen també els informes favorables del Consell de Direcció
i de l’Associació de Pares d’Alumnes del centre. La proposta era clara, el nom que proposen és MEDITERRÀNIA, començava així una nova etapa de l’Institut de Batxillerat del Masnou.
La tramitació d’aquest expedient va ser molt democràtic. La Junta Directiva va informar els professors, pares d’alumnes i alumnes de l’inici de l’expedient i es va obrir un termini per a la presentació de propostes, tot explicant la forma correcta en què havien de
presentar-les. A mesura que s’anaven rebent es feien públiques, en finalitzar el termini
s’havien presentat un total de 26 propostes de noms.
Es va fer un llistat d’aquests 26 noms i es van repartir als diferents estaments de l’Institut, o sigui professors, alumnes, personal no docent i pares d’alumnes. En aquestes llistes cada persona podia assenyalar un màxim de 10 noms. Es va deixar sense efecte el nom
de Salvador Espriu donat que ja n’hi havia un a Catalunya.
El resultat dels deu primers va ser el següent:
- 306 vots per Mediterrània
- 208 vots per Països Catalans
- 196 vots per Pere Calders
- 146 vots per Gandhi
- 141 vots per Mendel
- 139 vots per Joan Barceló
- 132 vots per J.V. Foix
- 105 vots per Galileu
- 98 vots per Marie Curie
- 97 vots per Antonio Machado
El ple de l’Ajuntament que s’havia de manifestar amb la proposta del nom va ser força
mogut per la diferència d’opinions dels diferents partits polítics, però la proposta de l’Institut va ser la que va aprovar el Departament d’Ensenyament.
Al Diari Oficial de la Generalitat de data 5 de març de 1986, es va publicar la Resolució de 23 de gener de 1986, per la qual s’atribueix denominació a l’Institut de Batxillerat del Masnou, domiciliat en el carrer de Rosa Sensat núm. 1, comarca del Maresme,
amb la denominació específica d’Institut de Batxillerat Mediterrània.
ESTADÍSTICA
En el curs 1981/82 el director de l’Institut va ser el senyor Benicio Bañon Muntal. El president de l’Associació de Pares era el senyor Antoni Soler.
El total d’alumnes matriculats va ser de 698, desglossat de la següent manera:
1r curs de BUP: 225; 2n curs: 176; 3r curs: 165, i COU: 132.
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
327
Per poblacions quedava desglossat de la següent manera:
El Masnou, 562
Teià, 36
Alella, 69
Montgat, 4
Premià de Mar, 25
Badalona, 2
En el qüestionari estadístic corresponent al curs escolar 1982/83, el director va ser el senyor Benicio Bañón Muntal. El alumnes matriculats eren: 1r curs 237; 2n curs 186; 3r
curs 143, i COU 158. Total 724 alumnes.
Distribució per poblacions:
El Masnou: 400
Montgat: 28
Premià de Mar: 99
Premià de Dalt: 6
Vilassar de Mar: 4
Cabrils: 1
Sant Adrià: 1
Teià: 39
Tiana: 17
Alella: 97
Barcelona: 1
Santa Coloma: 1
Badalona: 30
El claustre de professors per aquest curs va ser:
Pilar Arnau Gil
Maria Birulés Pons
Margarita Capo Giró
Jesús Castan Lanaspa
Juan Faci Lacasta
Miguel González Garau
Tomàs Gumi Enrich
Nieves Navarro Biescas
José Olivares Martínez
Justa Ruíz Jiménez
Rosa Sánchez Méndez
Núria Soler Calvet
Àngels Soler Vila
Jordi Vila Borras
Isabel Vizcaino Sierra
Benicio Bañón Muntal
Lluís Cabruja Garriga
Isabel Cardona Hernández
Ramon Espeit Casals
Nieves I. Garcia Villar
Ma Antònia Grau Abadal
Manolo Mesas del Rio
Rosa Nebot Sánchez
Cristina Roca Codina
Pilar Salvatella Vea
Iraida Sardà Homs
Alicia Soler Cartés
Joaquin Turina de Santos
Cesareo Villagrá Rubio
Carmen Blanco González
Rosa Ma Barambio Muñoz
Luciano Candel Calderon
Pere Casanovas Santacana
Carme Estopa Miró
Gumersinda Franco González
Montserrat Homar Toboso
Joaquin Herrero Rodríguez
Ma Antonia Lazcoz Urtasun
Montserrat Miguella Canela
Gloria Olivella Estaller
Enriqueta de Silva Rotaeche
Rosa Toran Bellver
Ma Teresa Ventura Paga
Lucila Villanueva Izquierdo
D’acord amb l’estadística que figura a l’arxiu municipal en el curs escolar 1983-84, hi
havia 729 alumnes matriculats, desglossats de la següent manera:
GRUP
1r
2n
3r
COU
A
B
C
D
E
F
40
40
39
38
38
40
40
34
35
38
40
--
38
40
33
40
---
38
38
29
30
21
--
235
187
151
156
TOTALS
328
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
= 729
En aquesta mateixa estadística consta que les dependències de què disposa el centre són
les següents:
DEPENDÈNCIA
CAPACITAT ALUMNES
Biblioteca
Sala d’actes
Laboratori de Física
Laboratori de Ciències naturals
Gimnàs
60
200
30
30
40
Quant al professorat, tal com figura a la relació que s’adjunta a l’estadística d’aquest curs,
és el següent:
COGNOMS I NOM
Sánchez Méndez, Rosa
Castan Lanaspa, Jesús
Cabruja Garriga, Lluís
Homar Toboso, Montserrat
Borambio Muñoz, Rosa Ma
Soler Vidal, Àngeles
Herrero Rodríguez, Joaquin
Ventura Paga, Ma Teresa
De Silva Rotaeche, Enriqueta
Arnal, Pilar
Tapia Fernàndez, Lourdes
Navarro Biescas, Neus
Candel Calderon, Luciano
Vila Borras, Jordi
Faci Lacasta, Juan
Blanco Gonzàlez, Carmen
González Garau, Miguel
Cardona Hernàndez, Isabel
Lazcoz Urtasun, Ma Antonia
Birulés Pons, Maria
Grau Abadal, Ma Antònia
Vernet Llobet, Francesc
Nebot Sánchez, Rosa
Bañon Muntal, Benici
Roca Codina, Cristina
Turina de Santos, Joaquin
Olivares Martínez, Josep
Pindado Pindado, Julian
Estopa Miró, Carmen
Ruíz Jiménez, Justa
CÀRREC
Cap de seminari
Cap de seminari
Director
Cap de seminari
Cap de seminari
Cap de seminari
Cap de seminari
Cap de seminari
Cap de seminari
Cap de seminari
Cap de seminari
Cap de seminari
Cap de seminari
Cap de seminari
Tutor
Tutora
Sotsdirector
Tutora
Tutora
Coordinadora
Tutora
Tutor
Tutora
Coordinador
Tutora
Tutor
Tutor
Tutor
Tutora
Tutora
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
329
Garcia Villar, Nieves
Olivella Esteller, Gloria
Sardà Homs, Iraida
Capó Giró, Margarita
Villagrá Rubio, Cesareo
Herraez Hernando, Teresa
Guasch Sala, Conxita
Villanueva Izquierdo, Lucila
Franco Gonzàlez, Sindi
Soler Calvet, Núria
Casanovas Santacana, Pedro
Sanchis Sanz, Conchita
Tutora
Adjunt Cap d’Estudis
Adjunt Cap d’Estudis
Secretària
Coordinador
Tutora
Tutora
Tutora
Tutora
Sotssecretari
Cap d’Estudis
Tutora
Cal fer menció que d’acord amb aquesta llista la situació de tot el professorat era de propietari definitiu. Això és molt important perquè vol dir que en no haver-hi cap en situació de provisionalitat, interinatge o contractat, el claustre, en principi, continuaria sent
el mateix i per tant tindria l’experiència del mateix centre i del seu entorn, el que afavorirà el seu funcionament.
IMPLANTACIÓ DE L’ESO
El Diari Oficial de la Generalitat del dia 17 de març de 1995, va publicar la Resolució
de 9 de març de 1995, per la qual s’anticipava la implantació de l’educació secundària
obligatòria en determinats centres públics. Per tant el curs 1995-96 va començar a l’Institut Mediterrània l’Educació Secundària Obligatòria, més coneguda com l’ESO. Aquesta disposició, la implantació de la qual ja es coneixia, va afectar el funcionament del
Mediterrània. Ja no era un institut de batxillerat solament. El funcionament va canviar.
Havien de rebre alumnes a partir dels dotze anys, això va ser un repte que havien d’afrontar, no es d’estranyar que aquesta nova visió causés un rebombori entre el professorat i
que sens dubta a algú li costés adaptar-se a aquesta nova situació, però crec que van encarar aquest nou canvi amb valentia i amb la dignitat que el cas requeria. La meva felicitació envers tota la plantilla de professionals per la responsabilitat que van demostrar en
aquesta nova etapa, i que sincerament no era fàcil.
No van haver de fer cap tipus d’ampliació, ja que l’institut d’Alella ja absorbia gran
quantitat d’alumnes procedents del mateix Alella i també de la població de Teià. També
s’ha de tenir en compte que els alumnes que començaven batxillerat eren menys i per tant
la capacitat d’espai es va anar regulant per si mateixa.
EQUIP DE PROFESSORS CURS 2007-08
L’actual equip de professors de què disposa per a aquest curs 2007-08 és de 46 professionals, d’acord amb la llista de noms i especialitats següents:
Antonio Alonso Sorroche
330
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
Filosofia
José Ramon Ardanuy Montanuy
Benicio Bañon Muntal
Manuel Barrero Ortega
Alejandro Blasco Lorente
Montserrat Calveras Tuser
Manuel Carvajal Balaguer
Angelina Carreras Salvador
Ana Elisenda de Castro Fresnadillo
Ma Concepción Fernández Martorell
Rafael Fernández Retamero
Gumersinda Franco González
Joseba Andoni Franco
Laura Garcia Fernández
Neus I. Garcia Villar
Ma Teresa Getan Olivan
Francesc Xavier Grau Borràs
Gloria Harillo Rodríguez
Ma Teresa Herraez Herrando
Jorge Huiman Castillo
Francisco Javier Liria Rodríguez
Rosa Marcus Oliva
Gloria Mas Vilella
Júlia Mateo Pedrol
Vicente Miralles Tortes
Miquel Àngel Mulet Ferriol
Ana Muñoz Zapata
J. Miguel Pérez Peinado
Francesc Xavier Pla
Roser Pou Vila
Xavier Puigbó Samaranch
Félix Romo Vega
Josefa Ruíz Ramon
Rosa Ma Sánchez Méndez
Israel Sánchez Torner
Esther Sancho
Núria Soler Calvet
Àngels Soler Vila
Ma Lourdes Tapia Fernández
Vicente Torregrosa Sañudo
Joaquin Turina de Santos
Joan Vidilla Pérez
Marta Vilaròs Soler
Montserrat Vilatersana
Cesareo Villagrà Rúbio
M. Nieves Villarrubia del Valle
Matemàtiques
Biologia i geologia
Filosofia
Economia
Música
Física
Francès
Dibuix
Filosofia - Directora del centre
Psicologia - Aula d’acollida
Matemàtiques
Tecnologia
Anglès
Física i química
Psicòloga - Aula d’acollida
Educació física
Llatí
Geografia i història
Tecnologia
Llengua castellana i literatura
Anglès
Llengua Catalana i literatura
Tecnologia
Geografia i història
Biologia i geologia
Llengua catalana i literatura
Música
Història
Llengua castellana i literatura
Anglès
Religió
Llengua castellana i literatura
Anglès
Educació física
Català
Matemàtiques
Educació física
Grec
Sistemes electrònics
Dibuix
Economia
Dibuix
Català
Geografia i història
Llengua castellana i literatura
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
331
BATXILLERAT ARTÍSTIC
La informàtica ha aportat aplicacions molt diverses que es feia necessaris recollir en el
camp de l’ensenyament, entre elles la vessant creativa i artística. És per això que l’actual
directora de l’Institut Mediterrània va proposar la creació d’aquest ensenyament artístic
en el seu institut, i així afavorir-ne la demanda d’alumnes interessats que volen tenir els
coneixements, els criteris i també la formació suficient per poder obtenir uns resultats
creatius d’interès. Aquesta modalitat de batxillerat artístic va començar a l’institut Mediterrània el curs 2006-07. Aquest institut ha estat pioner en moltes coses, però en aquesta cas crec ho va ser més ja que va ser el primer institut entre Mataró i Badalona, que va
donar aquesta modalitat.
Segons l’informe que va emetre el catedràtic de dibuix de l’institut Mediterrània, senyor Joaquin Turina, per poder instaurar aquest batxillerat artístic s’han de tenir les idees
molt clares en matèria artística, els espais necessaris i un professorat amb coneixements,
preparació i experiència suficients. Aquests tres apartats, l’Institut Mediterrània els complia perfectament.
El currículum de batxillerat consta d’una part comuna i una part diversificada. La
part comuna és la mateixa per a tots els alumnes de batxillerat i la part diversificada
és la que construeix l’alumne a partir de l’elecció de matèries pròpies de la modalitat, de matèries optatives i del tema del treball de recerca. Aquestes matèries pròpies
de la modalitat i les matèries optatives, proporcionen a l’alumne una dimensió més
especialitzada, el preparen i l’orienten cap a estudis posteriors o cap a activitats professionals dins de l’especialitat.
Les matèries de modalitat que proposava i que s’imparteixen en aquests moments són:
- Dibuix artístic: 1r i 2n
- Dibuix tècnic: 1r i 2n
- Història de l’art: 2n
- Tècniques d’expressió graficoplàstica: 1r
- Imatge: 1r
- Volum i fonaments del disseny: 2n
Un aspecte interessant que proposava els senyor Turina i que s’està fent també, era incorporar activitats fora del centre, com visites a museus, exposicions i diferents tallers artístics. Com a complement a aquestes activitats es contempla l’exposició periòdica d’obres
realitzades pels alumnes.
En aquest batxillerat artístic hi figuren dues optatives amb dos crèdits cada una. Una
és l’estètica, que és una reflexió sobre el fet mateix de la creació artística i sobre diverses
manifestacions de l’art. Permet a l’alumne establir relacions entre les arts, des de la música fins a l’arquitectura i observar lligams ocults entre la pintura i l’escriptura. La reflexió
sobre una obra d’art ha de ser una font d’inspiració, ha de donar idees de com avançar
en la investigació artística i el disseny.
L’altra optativa que s’imparteix és la fotografia digital. Els continguts d’aquesta optativa es titulen: ús de la cambra digital i tractament de la imatge.
La veritat és que he quedat impressionat per aquest projecte pedagògic que va instaurar l’Institut Mediterrània el curs 2006-07. Aquesta iniciativa afavorirà molts alumnes
interessats en les noves tecnologies adaptades a les arts. De ben segur que hi ha molts
332
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
alumnes que agrairan aquesta implantació del batxillerat artístic, i si no ho fan, ja ho faig
jo mateix, gràcies i felicitacions.
30è ANIVERSARI DE L’INSTITUT
Al llarg del curs escolar 2007-08, va tenir lloc la celebració dels trenta anys de la inauguració de l’Institut Mediterrània, que va organitzar el mateix Institut. La presentació del
programa d’actes la va fer la senyora Concha Fernández, directora del IES Mediterrània
i m’ha semblat tan senzill i emotiu que l’he volgut recopilar, textualment diu:
Han passat 30 anys. Un fragment de la història recent està registrat en aquest
espai i una part important de les nostres vides ha deixat la seva petjada a les aules,
la biblioteca, la cantina... Encara es pot sentir el ressò de les veus als passadissos i
la música a la sala d’actes, el rumor dels coneixements sortint per les finestres i la
tendresa dels petons al jardí.
Des dels primers anys de la democràcia cap al final dels 70, passant per l’hedonisme dels 80 i els reformistes 90, hem arribat fins als nou segles de la globalització en aquest mateix entorn, ple de sol i acaronat per la brisa del mar. Tot és
aquí dins, i una part continua actuant a la vida de cadascun.
Vine amb nosaltres a celebrar junts aquest esdeveniment i rememorar els
màgics temps de la primera joventut.
Els actes van començar el dia 28 de setembre de 2007, amb uns parlaments d’inauguració, i després de vàries actuacions, la Fura dels Baus va presentar una acció animada, en
la qual hi van participar alumnes i professors del mateix institut. Va ser tot un èxit, una
de les activitats més concorregudes i és que s’ho valia.
Cada mes hi havia almenys una activitat, que es poden resumir així: una taula rodona per parlar del futur de la tecnologia; conferència sobre l’educació al Masnou; taula
rodona per parlar de les petites empreses; una jornada d’esquí; setmana de les arts amb
concerts, exposicions i curtmetratges; cafè teatre i lectura de poemes a càrrec d’exprofessors; conferència científica; concurs literari; teatre a càrrec d’un grup d’exalumnes; 12
hores d’esport. Com a tancament de tots aquests actes es va organitzar un sopar-ball que
va tenir lloc el dia 13 de juny de 2008.
El Masnou, 22 de juny de 2008.
INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)
333
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
L’ensenyament o educació a l’escola és l’ajuda, la guia, i la comunicació que dónes als alumnes amb la fi de adquirir hàbits i coneixements teòrics i pràctics, a més a més, també ajudes
a formar les opinions, i a fomentar el respecte entre tots.
Consuelo Mairal
Avui, 9 d’abril de 2008, he anat al col·legi Rosa Sensat per parlar amb una professora
amiga. Ella està en aquest col·legi des de l’any següent de la seva creació, per tant es la
mestre més veterana d’aquest col·legi. Ja fa dies vam quedar que tindríem aquesta reunió
per parlar de tot el que jo havia escrit fins ara, i mantenir un canvi d’impressions per si
havia recollit tot el més important de la història del col·legi.
A les nou del mati, com un alumne més, vaig entrar al col·legi i em vaig dirigir al porter, el senyor Antonio, tot dient que m’estava esperant la senyora Mairal. Diligent com
és em va atendre molt bé i em va dir que m’esperés un moment que l’anava a buscar.
Mentre, vaig estar observant l’entrada del col·legi. La façana estava igual que quan es va
construir, feia poc l’havien pintat i això feia que tingués molt bon aspecte. La porta d’entrada, que era de fusta, l’havien canviat per una d’alumini i veritablement en el seu conjunt feia molt de goig. Al rebedor de l’entrada al col·legi, a la part esquerra, hi havia uns
quadres amb un recull de fotografies de la Rosa Sensat, producte d’una exposició que es
va fer d’ella, ja fa anys, i que va organitzar el professor Josep Picas, va ser una exposició
molt interessant. Al davant i a la dreta i havia una al·legoria de la falta d’aigua que patim
a Catalunya en aquests moments. Una conscienciació molt a l’altura dels nens d’una
escola de primària.
D’immediat va aparèixer la Consuelo Mairal, persona molt decidida, desperta, amb
gran capacitat d’organització, però sobretot amb un gran esperit de lluita per preservar el
que li és més estimat, el seu col·legi. Ens vam saludar, tot recordant temps anteriors i em
va fer pujar al primer pis on hi ha la sala de professors. Allà ens vam instal·lar, li vaig explicar el llibre que estava escrivint sobre l’ensenyament al Masnou i vam entrar a parlar del
que havia escrit sobre el col·legi Rosa Sensat. Vam fer un repàs exhaustiu del que tots dos
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
335
havíem viscut, em va ampliar temes que havia escrit i me’n va explicar d’altres que no
recordava. Una vegada vam finalitzar, em va voler ensenyar l’ampliació que, segons em
va dir, s’havia fet fa un parell d’anys. Em va voler ensenyar tota la part nova i també l’antiga, o sigui tot el col·legi. Per l’explicació que en feia de cada un dels espais, es notava
que n’estava cofoia i orgullosa d’haver-se aconseguit aquesta millora. Em va donar la sensació que havia arribat al punt que ella volia per aquest col·legi, unes aules i uns serveis
apropiats per a un col·legi de primària. Felicitats.
Una vegada finalitzada la nostra entrevista ens vam acomiadar i ja estant al carrer em
vaig girar i vaig tornar a mirar el col·legi i el seu entorn i en van venir a la memòria molts
records del començament d’aquest col·legi, tot pensant que si el senyor Miquel Humet,
que va ser l’alcalde que el va crear, veiés com està actualment estaria molt satisfet i orgullós del que va començar. Aquests pins de l’entrada són tan bonics!, desprenen aquella
olor tan bona que fan els pins, a part, sens un relaxament molt agradable. Sincerament,
vaig pensar que quina llàstima no ser alumne o mestre d’aquest col·legi, però els anys han
passat, he arribat tard.
INICI D’UN NOU COL·LEGI
El 18 de febrer de 1970, l’Ajuntament del Masnou dóna una llicència d’obres a l’empresa Constructora Social Moderna, SA, per a la construcció dels blocs de pisos que hi ha a
la part nord de la plaça de Ramon y Cajal. Com que la Llei del Sòl va sortir publicada
l’any 1975, es va donar el permís d’obres sense cap compensació per a zones verdes, equipaments, etc.
El febrer de 1973, aquesta mateixa empresa presenta un escrit a l’Ajuntament, demanant unes modificacions del projecte presentat inicialment que comporta una millora de
les construccions i per descomptat la seva ampliació. Com que aquestes modificacions
són plantejades abans en reunions preparatòries, i tenint en compte que en aquells
moments l’alcalde era el senyor Miquel Humet, pare de sis fills, i que tenia una visió molt
clara i diferent del seu antecessor pel que fa a ensenyament, de ben segur que va proposar la necessitat de poder ubicar una escola en aquest entorn, donada la densitat de famílies que hi vivien. Van arribar a un acord que queda exposat en aquest mateix escrit en
què l’empresa ofereix formalment a l’Ajuntament, la construcció d’un local sota la direcció tècnica de l’arquitecte senyor Anguera, perquè sigui ubicat en terrenys de propietat
municipal, amb una construcció aproximada de 500 m2, que quedaria de propietat del
municipi.
Per altra banda, l’empresa Murconfort, SA, que volia construir uns blocs de pisos a la
mateixa plaça de Ramon y Cajal, el dia 19 de juliol de 1973 presenta un escrit a l’Ajuntament dient que com que saben que l’Ajuntament està interessat en construir un col·legi
en aquesta zona, ofereixen al municipi la cessió d’uns terrenys a la part est de la plaça per
aquesta finalitat.
Això va ser una bona jugada per part de l’alcalde, senyor Humet. D’una promotora
aconsegueix el terreny i d’una altra la construcció. Tot això si tenim en compte que les
dues promotores no tenen obligacions sobre l’oferiment fet, vol dir que l’alcalde va tenir
una gran habilitat de convenciment i capacitat per obtenir un patrimoni municipal que
milloraria, sens dubte, aquesta zona del Masnou, amb un equipament escolar.
336
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
El senyor Humet volia que aquest equipament escolar fos destinat a parvulari, però en el
transcurs del temps que va anar de la previsió d’obtenir els terrenys fins al projecte final,
les coses van canviar, eren temps de renovacions pedagògiques i de les seves estructures,
la Llei d’Educació General Bàsica de l’any 1970 preveia uns canvis importants en aquests
aspectes que no es podien aturar. Cada col·legi havia d’adaptar-se a les noves línies d’ensenyament que la referida Llei imposava. S’havien de tenir com a mínim vuit aules per
impartir la coneguda EGB. En aquest entorn hi havia una acadèmia particular anomenada Virgen del Pilar, que a l’entrada de la referida Llei veia que no podria continuar perquè no tenia l’estructura suficient, per tant, a la llarga s’havia de preveure que aquest nou
col·legi s’hauria de convertir en un col·legi d’EGB necessari per a la zona on estava i acollir, així, els nens i nenes del seu entorn.
El pressupost presentat per l’arquitecte Alfons Anguera Sempere era per a la construcció de 711,28 m2, desglossats de la següent manera.:
Planta baixa
328,62 m2
Primera planta
259,18 m2
Segona planta
123,48 m2
El pressupost era de 6.970.544 pessetes. Els honoraris de l’arquitecte per a la redacció del
projecte i la direcció de l’obra van ser de 127.212,42 pessetes, i els honoraris de l’aparellador van ser de 38.163,73 pessetes.
La Comissió Municipal Permanent de data 2 de setembre de 1976, vist l’estudi redactat per l’arquitecte, senyor Anguera, acorda encarregar-li la redacció del projecte definitiu i que sigui visat pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, assumint l’Ajuntament les despeses de redacció del projecte, així com la direcció tècnica. En data 30 de
desembre de 1976 el ple de l’Ajuntament del Masnou aprova el projecte presentat per la
construcció d’una escola, emplaçada a la plaça de Ramon y Cajal.
El 13 de juliol de 1977, l’Ajuntament del Masnou rep un escrit de la Direcció General de Carreteres del Ministeri d’Obres Públiques, sobre les obres que està realitzant l’empresa Constructora Social Moderna, SA, per encàrrec de l’Ajuntament del Masnou, i que
es procedeix a la construcció d’un edifici de dues plantes destinat a col·legi en una zona
immediata a l’autopista de Montgat a Mataró, i que per les mesures que s’havien pres, hi
havia una distància de 41 metres mesurats horitzontalment des de l’eix de la calçada lateral de l’autopista, quan en realitat ni haurien d’haver 44. Per tant es va infringir el disposat a l’article 20, C, de la Llei 8/1972, de 10 de maig, sobre la construcció, conservació i
explotació d’autopistes en règim de concessió.
El dia 28 de juliol de 1977, l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, envia un
escrit d’al·legacions a l’enginyer en cap de la Direcció General de Carreteres de Barcelona. Part d’aquestes al·legacions les transcric literalment i traduïdes al català diuen:
Amb motiu de la cessió a aquest Ajuntament d’un terreny situat a la plaça de
Ramon y Cajal d’aquesta localitat, es va pensar des d’un principi la possibilitat
de poder realitzar un col·legi municipal, cobrint així el dèficit de places escolars
que estem patint, i més si tenint en compte la zona on es construeix [...].
Si s’hagués cedit aquest terreny a l’Estat perquè hagués construït un col·legi,
igual que s’ha fet amb els terrenys de l’Institut que actualment estan acabant, la
seva construcció s’hagués allargat més del previst, sense resoldre el problema social
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
337
que representa la impossibilitat d’escolaritzar nens i nenes per falta de places escolars. Per la qual cosa aquest Ajuntament fent un esforç econòmic es va posar en
contacte amb l’arquitecte, senyor Alfons Anguera, per tal que realitzés el projecte
actual [...].
Les aules s’han posat a disposició de la Delegació d’Educació i Ciència de Barcelona, i el director d’aquest centre serà el mateix del col·legi nacional mixt Ocata
[...].
És del tot imprescindible que aquest col·legi comenci a funcionar a l’inici del
proper curs, el seu tancament deixaria pràcticament uns 220 alumnes al carrer
[...].
L’Ajuntament del Masnou no va demanar permís a aqueix organisme, ja que
va creure que no era necessari, si tenim en compte que aquesta construcció està
al mateix nivell de vàries edificacions que també s’estan construint, pel que fa a la
distància de l’autopista A-19 [...].
En no disposar d’altres terrenys per ubicar una escola en aquesta mateixa
zona i donat el dèficit d’escolarització i per tant el problema social que això
comporta, s’havia de resoldre amb tota urgència aquest mateix any. Es van
accelerar els tràmits de construcció, sense pensar en cap moment que s’havia
de demanar permís a aqueix organisme, per existir construccions recents al
mateix nivell del col·legi.
Presentades aquestes al·legacions, no he trobat cap tipus de contesta. Vull suposar que
donades les exposicions fetes per l’alcalde en l’anterior document, poca cosa podia fer la
Direcció General de Carreteres, qui s’atrevia a paralitzar les obres o enderrocar els tres
metres de diferència que hi havia? Com passava abans i també ara, aquestes coses i més
tractant-se de dues administracions, normalment quedaven resoltes amb una visita de
compromís i una encaixada de mans.
En aquesta finca ja hi havia una estructura feta, una espècie d’oficines i magatzem de
la mateixa empresa constructora, i el projecte redactat i aprovat aprofitava part d’aquesta construcció. En aquelles moments el col·legi Ocata estava summament massificat, no
hi cabien, tenien més alumnes dels que podien tenir, no tenien aules per a professors, ni
biblioteca, ni aules pròpies del col·legi per aprenentatge, etc. Ricard Villarrubia, que en
aquells moments era el director del col·legi Ocata, va demanar a l’Ajuntament la utilització d’una part d’aquesta construcció per instal·lar-hi dos grups de 1r d’EGB. Com que
la construcció estava avançada es va permetre aquesta utilització, i el mes de gener de
1977 el col·legi envia els alumnes i els mestres designats del 1r curs a aquestes noves instal·lacions.
Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 29 de juliol de 1977 surt publicada una Ordre
del 3 de juny de 1977, sobre la creació, modificació i funcionament de centres estatals
d’Educació General Bàsica i preescolar, entre els quals hi figura el Masnou. Textualment
i transcrit al català diu:
Província de Barcelona, municipi: el Masnou. Ampliació del col·legi nacional
Ocata, domiciliat en el passeig de Romà Fabra, núm. 1, que constarà de 17 unitats escolars d’assistència mixta d’Educació General Bàsica, sis unitats escolars d’e-
338
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
ducació preescolar –pàrvuls– i direcció amb funcions docents. Per tant es creen
quatre unitats escolars d’educació preescolar i dues unitats escolars d’assistència
mixta d’EGB.
Per tot el que he escrit fins aquí, queda clar que l’empresa Murconfort, SA va donar els
terrenys per al col·legi Rosa Sensat, que l’empresa Constructora Social Moderna, SA va
construir el col·legi, i que l’Ajuntament del Masnou va pagar les despeses tècniques del
projecte de l’obra i la seva direcció. Queda clar, doncs, que aquest és el segon col·legi
municipal creat per l’Ajuntament. Aquest col·legi i el de l’Ocata són els únics col·legis en
els quals no ha intervingut l’Estat ni la Generalitat.
Segons el certificat final d’obra, emès per l’arquitecte senyor Alfons Anguera, les obres
del que seria el col·legi Rosa Sensat, van finalitzar el dia 3 d’abril de 1978.
COMENÇA UN NOU COL·LEGI MUNICIPAL EN EL CURS ESCOLAR 1978-79
El col·legi Rosa Sensat comença oficialment les seves activitats docents el curs 1978-79
El curs 1979-80 del col·legi Rosa Sensat va tenir el següent professorat:
Elena Mayor Sevillano
Preescolar 4 anys
Ma Lluïsa Revuelta Martínez
Preescolar 4 anys
José Zuluaga Jiménez
Preescolar 4 anys
Goretti Salbanyà Benet
Preescolar 5 anys
Sílvia Garcia Cebral
Preescolar 5 anys
Aurora Martin Arenzana
Preescolar 5 anys
Esperança Estapé Teixidó
1r d’EGB
Ma Rosa Martínez Solé
1r d’EGB
Saúl Lerena Marzanares
2n d’EGB
Roser Cuñer Novau
2n d’EGB
Consuelo Mairal Diestre
3r d’EGB
Josefa Grau Reig
3r d’EGB
4 cursos d’aquest preescolar, dos de P4 i dos de P5, estaven situats al parvulari del
que seria el Col·legi Ferrer i Guàrdia. La resta de cursos es donaven al col·legi Rosa
Sensat.
L’Associació de Pares d’Alumnes del col·legi Rosa Sensat, que va ser aprovada pel
Govern Civil de Barcelona, el dia 18 d’octubre de 1979, estava composta pels
següents pares:
President
Andrés Escolano Bernal
Vicepresident
Àngel Monton Bailon
Secretari
Timoteo Pacheco Frias
Tresorer
José Márquez Duran
Vocal d’esports
Salvador Linares Valero
Vocal de cultura
José Donoso Vasco
Vocal de coordinació
Carmen Casteñé Mestre
Vocal de relacions públiques
Rafael Ucles Giménez
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
339
DESPESES DE MANTENIMENT D’UN COL·LEGI
Mirant a l’arxiu municipal, he trobat un full on queda reflectit part del cost que l’Ajuntament va aportar als col·legis públics. A vegades diem que l’Ajuntament no fa res o molt
poca cosa per l’ensenyament, però l’ensenyament no solament està en els mestres i els
alumnes, hi ha tot un seguit de despeses per al manteniment i també per al funcionament
dels serveis propis d’un edifici com és un col·legi, o sinó veieu les despeses següents:
Col·legi Rosa Sensat: despeses fixes curs 1979/80
Quota telèfon
Personal neteja
Material neteja
bimensual 5.500 ptes
mensual 27.625 ptes
mensual
3.000 ptes
Anual 33.000 ptes
Anual 386.750 ptes
Anual 36.000 ptes
Anual 455.750 ptes
Despeses variables:
1. Despesa llum: del 31-7-79 al 29-1-80
2. Despesa aigua: no queda reflectit
3. Despesa gas: de setembre de 1979 a març 1980
22.663 ptes
Parvulari Joan XXIII: despeses fixes curs 1979/80
Personal neteja
mensual 27.625 ptes
Material neteja
mensual
3.000 ptes
Anual 386.750 ptes
Anual 36.000 ptes
10.920 ptes
Anual 422.750 ptes
Despeses variables:
1. Despesa llum: del 3-8-79 al 29-3-80
2. Despesa aigua: no queda reflectit
3. Despesa gas: no queda reflectit
26.399 ptes
Tenint en compte que estic parlant de valors econòmics de fa 30 anys, que la despesa
de l’aigua, no se perquè, no queda reflectida i que la despesa de la llum i el gas podríem dir que és de sis mesos, la despesa es bastant elevada. Posteriorment s’incrementaria amb una persona de neteja més. Si a això s’hi afegeix el manteniment de jardineria
i el manteniment general de lampisteria i obres petites, els cost anual per al manteniment
i funcionament general d’un col·legi es pot disparar a valors que, si bé són necessaris, són
elevats per a l’Ajuntament pel sosteniment de cada un dels edificis relacionats amb l’ensenyament.
CURS ESCOLAR 1980-81
El curs 1980-81 la relació del professorat era la següent:
340
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
A l’edifici de la plaça de Ramon y Cajal:
Aurora Núñez Mauriz
1r d’EGB
Gregoria Romano Garcia
1r d’EGB
Ma Pilar Castillo Forradellas
2n d’EGB
Laura Soler Canela
2n d’EGB
Josefa Grau Reig
3r d’EGB
Roser Cuñer Novau
3r d’EGB
Ma Pilar Liberal Revuelta
4t d’EGB
Consuelo Mairal Dieste
4t d’EGB
A l’edifici de Francesc Macià, el que seria el col·legi Ferrer i Guàrdia:
Sílvia Garcia Cebral
Preescolar 5 anys
Aurora Martin Arenzana
Preescolar 5 anys
Goretti Salbanyà Benet
Preescolar 4 i 5 anys
Àngela Ruíz Jimenez
Preescolar 4 anys
OBRES D’AMPLIACIÓ
Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 21 de gener de 1981, es publica una Resolució de la
Delegació provincial de la junta de construccions de Barcelona pel qual es fa públic les
adjudicacions de diferents contractes d’obres. Entre aquestes adjudicacions i figura la
construcció de dues unitats dEGB i els seus serveis, que serien ubicades al col·legi Rosa
Sensat del Masnou. El seu cost seria de 8.816.725,03 pessetes i l’empresa adjudicatària
Cecasa 1, SA.
En realitat la construcció d’aquestes dues aules havien de servir per instal·lar els alumnes de 5è d’EGB. Dins el segon trimestres escolar, van començar les obres, i com que
diuen que tocar campanes i anar a la processó no pot ser, doncs el mateix va passar aquí,
obres i donar classe no podia ser, ni els alumnes ni els professors podien centrar-se a les
aules a causa de sorolls, pols, risc d’accidents, etc., independentment de la matèria d’estudi que s’impartís. El problema era inaguantable. L’Ajuntament havia de prendre una
solució conjuntament amb el col·legi i realment es va prendre. La solució va ser la
següent:
- Els dos grups de 1r i els dos grups de 2n es van instal·lar a l’Alberg de Joventut
- Els dos grups de 3r i els dos grups de 4t, es van instal·lar a l’escola Bergantí.
Per descomptat que l’Ajuntament del Masnou va negociar amb les dues entitats la possibilitat que per un trimestre poguessin admetre al seu recinte aquest grup d’alumnes. L’Alberg encara no s’havia traspassat a la Generalitat i per tant l’Ajuntament es va posar en
contacte amb la direcció i van arribar a un acord. Quant al Bergantí, havien construït el
nou col·legi per tenir tots els cursos d’EGB, però encara no cobrien tots els cursos en
aules independents, per tant gustosament van cedir les seves instal·lacions per aquest grup
d’alumnes.
La Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament del Masnou, en sessió celebrada
el dia 20 de febrer de 1981, va acordar el següent, que transcrit al català textualment diu:
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
341
Concedir al senyor Marc Carbonell Passolas, arquitecte en cap de la unitat tècnica dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament de Barcelona, autorització perquè porti a efecte les obres de construcció de dues unitats de preescolar, mòdul de serveis, reformes i millores al col·legi nacional Rosa Sensat, situat a
la plaça de Ramon y Cajal, d’acord amb l’informe favorable de l’arquitecte municipal.
El dia 31 de juliol de 1981, l’arquitecte municipal emet un informe d’aquestes obres, després d’una visita d’inspecció, que sincerament és preocupant. Segons diu l’informe, el
projecte realitzat no s’ajusta al projecte presentat a l’Ajuntament, en especial a la coberta
de l’edifici. No es va col·locar aïllament a les parets ni al sostre, per la qual cosa hi haurà
més despesa en calefacció. Els sanitaris que es van posar eren d’inferior qualitat als previstos, els armaris elèctrics no tenien cap tipus de protecció i no s’havien instal·lat els
extintors.
Però el més preocupant d’aquest informe és quan descriu els defectes de la mateixa
escola, com per exemple:
- La instal·lació de la calefacció no compleix normes.
- El tub de ventilació de l’escalfador d’aigua dóna directament al lavabo del nens.
- En el laboratori no hi ha pica ni aigua.
- El cable del telèfon passava físicament pel mig del lavabo. Per ser usat s’ha d’esquivar el cable.
- Els endolls són d’un tipus per als quals no existeix cap clavilla que hi vagi bé.
Aquest era l’estat lamentable del col·legi Rosa Sensat. A partir d’aquest informe l’Ajuntament va prendre les mesures adients per resoldre d’immediat els defectes relacionats
anteriorment.
NOVA CALEFACCIÓ
A proposta de l’Ajuntament del Masnou, l’empresa Satec presenta el mes de setembre de
1981 pressupost per a la instal·lació de la calefacció del col·legi Rosa Sensat, amb el
següent detall:
- Treure la instal·lació existent de calefacció, desmuntar la caldera i tot els seus elements complementaris d’aigua, gas i electricitat. Procedir a una nova ubicació i muntatge segons normes actuals establertes.
- Modificar la xarxa dels tubs de gas existents.
- Treballs complementaris d’electricitat i tramitació de certificats d’alta del gas.
- Construir caseta d’obra per a la caldera i la seva porta metàl·lica.
Aquestes obres van ser aprovades per la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament del Masnou, en sessió celebrada el dia 10 de setembre de 1981. El cost d’aquesta
instal·lació va ser de 387.500 pessetes.
342
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
REESTRUCTURACIÓ DEL COL·LEGI
El curs 1981-82 el professorat del col·legi Rosa Sensat va ser el següent:
A l’edifici de la plaça de Ramon y Cajal:
Aurora Núñez Mauri
Aurora Martin Arenzana
Roser Cuñer Novau
Goretti Salbanyà Benet
Josefa Grau Reig
José Naharro Castaño
Ma Pilar Liberal Revuelta
Consuelo Mairal Dieste
Enrique Caravantes Jiménez
Pilar Yagüe Hinojosa
Irene Müller Roca
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre de català
A l’edifici de Francesc Macià, el que seria el col·legi Ferrer i Guàrdia:
Gregoria Romano Garcia
Preescolar
Sieglinde Lluent Quesada
Preescolar
Carme Ricart Huguet
Preescolar
Àngela Ruíz Jimenez
Preescolar
Aquest seria l’últim any que el Col·legi Rosa Sensat tingués doble línia. A partir del proper curs una línia d’EGB aniria al col·legi de nova creació Ferrer i Guàrdia.
El curs escolar de 1982-83, al col·legi Rosa Sensat hi ha un canvi important, deixa de
ser un col·legi de doble línia com era fins ara, i passa a ser d’una sola línia. L’altre línia escolar es crea, tal com estava previst, al col·legi Ferrer i Guàrdia; com que el Rosa Sensat no
tenien espai pel preescolar, el preescolar del Rosa Sensat es va instal·lar a les aules del parvulari del Ferrer i Guàrdia. L’espai que tenia el Rosa Sensat ja no donava per més. De veritat que els i les mestres del Rosa Sensat van haver de superar dificultats per organitzar les
aules d’EGB en un edifici i el preescolar en un altre, però totes elles van tirar endavant, un
projecte la finalitat del qual sabien perfectament que era la creació d’un nou col·legi per al
Masnou. No obstant això, encara quedava el preescolar fora del recinte del col·legi, però
posteriorment quedaria resolt. A tots/es ells i elles, la meva admiració.
Aquest primer curs el col·legi Rosa Sensat tenia dos preescolar i sis cursos d’EGB, el
professorat d’aquesta nova etapa va ser:
Goretti Salbanyà Benet
Consuelo Mairal Dieste
Marisol Escuer Marco
Ma Antònia Segalés Vallbona
José A. Arévalo Espuelas
Ma Lourdes Alonso Asensio
José Naharro Castaño
Ma Roser Gómez Riu
Irene Müller Roca - Mestre de Català
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
343
LÍMITS DEL RECINTE ESCOLAR ROSA SENSAT
Al començament d’aquest curs escolar el col·legi Rosa Sensat va deixar de ser un col·legi
nacional, per passar a ser, segons els va informar el Departament de Centres de la Generalitat, el col·legi públic Rosa Sensat.
El dia 18 de novembre de 1982 el claustre de professors del col·legi Rosa Sensat
mantenen una reunió amb el senyor Marià Aran, regidor de Governació i responsable del manteniment de les escoles, per plantejar-li, entre d’altres coses, les dificultats que tenen d’espai al pati per l’esbarjo normal dels seus alumnes com per poder
realitzar el que en deien expressió dinàmica, o sigui educació física i esports en general, durant les hores escolars i també extraescolars. Per aquest curs compartirien l’espai que hi ha al costat del cementiri amb el Club Atlètic Masnou, encara que havien
de tenir en compte que els dies de pluja i els següents, l’estat de la pista impedeia
realitzar qualsevol activitat.
És per això que volien saber realment els límits concrets del col·legi i l’ampliació de
terreny que s’havien d’incorporar al del col·legi per ampliar el seu pati.
En data 13 de desembre de 1982 l’Ajuntament del Masnou envia un escrit al col·legi
Rosa Sensat dient que hi ha necessitat d’ampliar la zona d’esbarjo mitjançant l’anivellament dels terrenys del voltant del col·legi, però que això i l’ampliació del pati depenien
de l’aprovació del Pla Especial de Reforma Interior els Ametllers, el qual s’esperava que
estigués aprovat definitivament per al proper any 1983, i seria en aquell moment quan
es coneixerien definitivament els límits del col·legi.
En data 10 de desembre de 1982, l’Associació de Pares del col·legi Rosa Sensat fa saber
a l’Ajuntament la composició de la seva nova junta, que és la següent:
President
Gabriel Gonzàlez Nevado
Vicepresident
Joaquin Moliner Casanova
Secretari
José Rueda
Tresorera
Ma Carmen López Ybarra
Vocals
Celestino Villasur Cuadrado
Servando Retamosa
Bernardino Sanz Sànchez
Rafael Cantillo Yglesias
El dia 23 de març de 1983 es firmen uns prepactes urbanístics entre l’Ajuntament
del Masnou i l’empresa Murconfort, SA. Aquesta empresa és la propietària dels
terrenys que estan situats al Pla Especial de Reforma Interior del sector els Ametllers.
En aquests prepactes l’Ajuntament vol deixar molt clar els metres quadrats exactes
del total del terreny que forma el Pla Especial, que la seva edificabilitat estarà en proporció dels metres quadrats de sostre existent al sector i que les cessions obligatòries
d’acord amb la Llei del Sòl, quedin incloses dins dels polígons 13 i 18 i que, en produir-se la publicació de l’aprovació definitiva del referit Pla Especial, l’Ajuntament
entrarà automàticament en possessió dels terrenys de cessió obligatòria, podent-ne
disposar lliurament, sense perjudici que en el termini màxim d’un mes a partir de la
data de publicació Murconfort haurà d’atorgar la corresponent escriptura pública a
favor de l’Ajuntament del Masnou.
Part d’aquests terrenys serien per ampliar la delimitació del col·legi Rosa Sensat.
344
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
ESTADÍSTICA
D’acord amb l’estadística que figura a l’arxiu municipal del curs escolar 1983-84, hi havia
271 alumnes matriculats, desglossats de la següent manera:
Preescolar de 4 a 5 anys: 30
Preescolar de 5 a 6 anys: 30
Alumnes d’EGB
1r
2n
3r
4t
5è
6è
7è
8è
TOTAL
32
31
33
34
35
26
20
--
211
Quant al professorat, tal com figura a la relació que s’adjunta a l’estadística d’aquest curs,
és el següent:
NOM I COGNOMS
CÀRREC
Roser Gómez Riu
Lourdes Alonso Asencio
Goretti Salbaña Benet
Ma Pilar Liberal Revuelta
José Naharro Castaño
Consuelo Mairal Dieste
Jesús Juanto Abaigar
Ma José Garcia Vallbuena
Ma Antònia Segalés Vallbona
Ma Antònia Pitarch Aguilella
Tutora preescolar 4 anys
Tutora preescolar 5 anys
Tutora 1r EGB
Tutora 2n EGB
Tutor 3r E.G..B.
Tutora 4t EGB - Directora
Tutor 5è EGB
Tutora 6è EGB
Tutora 7è EGB
Mestre de català.
PETICIÓ D’UNES AULES DE PREESCOLAR AL ROSA SENSAT
El col·legi Rosa Sensat necessitava tenir dins el recinte escolar les aules de preescolar, que
en aquests moments estaven encara al recinte escolar del Ferrer i Guàrdia. Una vegada
aprovat definitivament el Pla Especial dels Ametllers, l’alcalde va enviar una carta, el dia
13 de desembre de 1983, al director general de programació i serveis generals d’ensenyament, que textualment diu:
En l’actualitat el col·legi Rosa Sensat, situat en aquesta vila, té les dues aules de
preescolar dintre el col·legi Ferrer i Guàrdia, també d’aquesta vila.
Si en un moment donat es va fer d’aquesta manera, va ésser degut al fet que el
col·legi Rosa Sensat no tenia més espai per poder-les construir i l’única sortida
viable era el que actualment tenim establert.
En aquests moments sí tenim terreny suficient per a la construcció d’aquestes
dues aules, amb motiu de l’aprovació del Pla Especial del Ametllers, que seria l’única manera de poder solucionar la situació d’un col·legi que té les aules de preescolar fora del seu recinte escolar.
És per això, que molt t’agrairia que, previs els tràmits oportuns i les consultes
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
345
que creguis necessàries, es pogués construir per al proper any 1984, aquestes dues
aules de preescolar en el col·legi Rosa Sensat.
Aquest seria l’últim pas per desvincular les aules de preescolar del Rosa Sensat amb el
Ferrer i Guàrdia. La creació del col·legi Ferrer i Guàrdia va permetre separar la doble línia
que en aquell moment tenia el col·legi Rosa Sensat, però ara era al Ferrer i Guàrdia on
estava el seu preescolar. Era una qüestió de temps, l’administració és lenta, moltes vegades no es pot anar al ritme que nosaltres voldríem, s’ha de seguir pas a pas fins arribar al
final, al lloc on haguéssim volgut estar al començament.
LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA AL ROSA SENSAT
Al començament del curs 1983-84, és quan entre en funcionament el Decret 362/1983,
referent a la normalització lingüística a Catalunya a l’àmbit de l’ensenyament no universitari, d’acord amb l’Ordre de 8 de setembre de 1983 que desplega l’anterior Decret, i
que desenvolupa el dret que tenen els infants de rebre l’ensenyament corresponent al cicle
inicial d’EGB i durant el període preescolar en la llengua que li hagi estat habitual. Cal
dir que el col·legi Rosa Sensat va ser dels primers col·legis del Masnou que va adaptar-se
al Decret i l’Ordre anterior, i que pel lloc on està situat el col·legi, amb parlants majoritàriament de llengua castellana, té encara més valor, per la qual cosa felicito el claustre de
professors d’aquell curs per l’esforç i valentia que van tenir.
La directora del col·legi Rosa Sensat, senyora Consuelo Mairal, va remetre una carta
a l’Ajuntament del Masnou el dia 8 de març de 1984, demanant la possibilitat d’una
ajuda per comprar els llibres de ciències socials en català, perquè els alumnes ja els havien
comprat en castellà i no es volia que els pares els haguessin de comprar novament. El
tinent d’alcalde d’ensenyament, senyor Marià Aran, li va contestar el dia 19 del mateix
mes, amb una carta en la qual els felicitava per l’esforç que realitzaven en l’integrar els
seus alumnes a la nostra cultura i llengua, com aplicació a la Llei de Normalització Lingüística aprovada unànimement pel Parlament de Catalunya, i que l’Ajuntament es faria
càrrec de la compra d’aquests llibres en català, per no dificultar la integració del català en
la 2a etapa d’EGB del seu col·legi i concretament pel que fa a l’assignatura de ciències
socials.
EL ROSA SENSAT ES VA AMPLIANT
Els serveis territorials del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, en data 3 de
maig de 1984, fan saber a l’alcalde del Masnou que per al curs 1984-85 s’ampliaria en
una aula més el col·legi Rosa Sensat, seria la de 8è d’EGB, i que per tant s’havia de complimentar el document que adjuntava, a fi i efecte de poder justificar davant del Ministeri d’Educació i Ciència de Madrid, la quota de professorat, i així obtenir el nombre de
mestres suficients per atendre les necessitats d’escolarització. És de suposar que amb els
traspassos a la Generalitat van quedar coses pendents que s’havien de justificar per poder
obtenir el finançament correcte. Es va complimentar degudament el document que s’adjuntava, i el següent curs el col·legi Rosa Sensat va passar a tenir les vuit aules d’EGB; s’a-
346
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
nava consolidant el que s’havia començat, ara només faltaven les aules de preescolar i concretar els límits exactes del terreny que havia de servir com a pati del col·legi.
En un annex del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de data 11 de juliol de
1984, es publica una Ordre de 7 de juny de 1984, per la qual es modifica la composició
de diversos col·legis públics d’educació bàsica i centres de preescolar de Catalunya, entre
els que hi ha el col·legi públic Rosa Sensat, amb 7 unitats mixtes d’EGB i 2 unitats de
preescolar.
El tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor Marià Aran, en data 20 de juliol de 1984,
envia cartes a la directora del col·legi Rosa Sensat, senyora Consuelo Mairal i al president
de l’Associació de Pares, senyor Gabriel Gonzàlez, comunicant dues notícies importants
per al col·legi, dues notícies esperades per al desenvolupament normal d’aquest col·legi.
La carta textualment diu:
M’és grat comunicar-te que després de vàries reunions mantingudes amb el
Departament d’Ensenyament de la Generalitat, ens ha estat confirmat que pel
proper curs, quedaran instal·lades dintre del recinte d’aqueix col·legi, dues aules
prefabricades destinades al preescolar, que actualment estan situades al col·legi
Ferrer i Guàrdia.
Crec que amb aquesta millora, s’ha portat a terme el vostre desig i s’han solucionat així els problemes de funcionament, quedant d’aquesta manera espai suficient per escolaritzar futures demandes de preescolar.
També m’és grat comunicar-te que ja ha quedat aprovada per aquest Ajuntament l’adjudicació de les obres de tancament del perímetre definitiu de terreny
que tindrà aquest col·legi.
Bones notícies, finalment tindrien les aules de preescolar al mateix col·legi i un pati com
calia per a l’esbarjo normal dels seus alumnes. Les batalles s’anaven guanyant de mica en
mica.
Efectivament, la Comissió Municipal Permanent celebrada per l’Ajuntament del Masnou el dia 13 de juliol de 1984, va adjudicar per contractació directa a l’empresa Puig i
Roca, SA, l’execució de les obres de tancament del recinte escolar del col·legi Rosa Sensat, per una quantitat total de 790.650 pessetes.
També hi ha una carta del mateix senyor Aran al director general de programació i
serveis generals de la Generalitat, en la qual agreix molt sincerament la concessió de dues
aules prefabricades destinades al parvulari del col·legi Rosa Sensat, al mateix temps que
li fa saber que ja han començat les obres dels fonaments per instal·lar les aules i les connexions necessàries per al seu funcionament. També li comenta que queden pendents les
obres de preescolar del col·legi Lluís Millet i la construcció del nou col·legi en la zona
d’Ocata, o sigui el futur col·legi Salvador Espriu.
EL ROSA SENSAT AVANÇA
El curs 1984-85, la composició del professorat del col·legi Rosa Sensat va ser el següent:
Lourdes Alonso Asencio
Preescolar
Roser Gómez Riu
Preescolar
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
347
Roser Cuner Novau
Ma José Garcia Valbuena
Jesús Juanto Abaigar
Consuelo Mairal Dieste
Manuel Mellado Gonzàlez
José Naharro Castaño
Ma Antònia Segalés Vallbona
Ma Àngels Cercos Insa
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB en reserva
En assemblea extraordinària celebrada el dia 8 d’octubre de 1985 pels pares d’alumnes
d’aquest centre escolar, es va procedir a l’elecció de la nova Junta, el resultat va ser el
següent:
José Egea Cervantes
Carme Castañé Mestre
Josefa Sisternes Ribelles
Ma Carmen López-Ibarra Fernández
Pedro Marjalizo Barba
Bernardino Sanz Sánchez
Ma Josefa Garcia Torrente
President
Vicepresidenta
Secretària
Tresorera
Delegat d’esports
Vocal
Vocal
Segons relació enviada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat, la composició
escolar per al curs 1985-86, va ser la següent:
- Lourdes Alonso Asencio
- Roser Gómez Riu
- Ma José Garcia Valbuena
- Jesús Juanto Abaigar
- Consuelo Mairal Dieste
- Júlia Mateo Pedrol
- Manuel Mellado Gonzàlez
- Juan Miguel Muñoz Nicolau
- José Naharro Castaño
- Goretti Salbanyà Benet
- Ma Antònia Segalés Vallbona
Mestre de preescolar
Mestre de preescolar
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Directora amb funció docent.
CESSIÓ DELS TERRENYS DEL COL·LEGI
Finalment es formalitzava la donació de terrenys del col·legi Rosa Sensat. El ple de l’Ajuntament del Masnou, en sessió celebrada el dia 3 de gener de 1986, va adoptar el
següent acord, que transcrit literalment diu:
Acceptació dels terrenys dels polígons 13, 18 i 19 del Peri Els Ametllers.
Vist l’expedient que es tramita a instrucció del senyors Alfredo Viguer Molins,
en representació de l’entitat mercantil Murconfort, SA; Carlos Martin Agudo, en
348
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
representació de les societats Inmocarbo, SA i Mondromar, SA; Adolfo de Montagut i de Martí i Ignacio Vives i Bosch, aquest en representació del reverend Joan
Vilaseca i Joan, ambdós actuant amb la seva condició d’Hereus de Confiança del
senyor Cayetano de Planella i Fivaller, Comte de Llar.
Atès que en l’esmentat escrit, fan la cessió gratuïta a l’Ajuntament del Masnou,
dels terrenys de les finques de les seves respectives propietats, destinats a vials,
espais lliures i equipaments, situats en els polígons 13, 18 i 19 del Pla Especial de
Reforma Interior Els Ametllers.
Atès que l’esmentat Peri Els Ametllers ha estat aprovat definitivament per la
Comissió d’Urbanisme de Barcelona en data 17 d’octubre de 1984.
Atès que promogut el projecte d’urbanització del polígon 19 del Peri de referència, per part de les societats Mondromar, SA i Rau, SA, ha estat aprovat definitivament per l’organisme superior corresponent en data 19 de setembre de
1985.
Atès que de conformitat amb el que preveu el Pla Especial Els Ametllers, l’edificabilitat corresponent als terrenys dels polígons 13 i 18 ha estat compensada
en el polígon 19, i per tant procedeix la seva cessió gratuïta tal com es determina en el capítol 6 de Gestió Urbanística, de la documentació del Peri, una vegada ha recaigut l’aprovació definitiva.
Atès que segons l’escrit presentat pels interessats, de data 24 de desembre d’enguany, els terrenys motiu de la cessió no estan subjectes a cap tipus de càrrega o
gravamen, i es troben al corrent de pagament de les contribucions territorials,
taxes, arbitris, etc., i per tant, l’Ajuntament en pot prendre possessió immediata i
procedir a la seva ocupació amb ple domini.
Atès que els signants de l’esmentat escrit, manifesten que les societats i entitats
a les quals representen són titulars dels terrenys motiu de cessió, segons acrediten
per l’escriptura de prestació de consentiment, atorgada davant el notari del Masnou, senyor Josep Querol i Andrés, de data 18 de novembre de 1985, número de
protocol 1186, de la qual acompanyen una còpia, amb plànol annex, i es descriuen les seves respectives finques i dades registrals, així com el límits dels
terrenys de cessió, i que són els següents:
Vials
15.503 m2
Sistema local d’espais lliures
3.761 m2
Equipaments
4.257 m2
Sistema general d’espais lliures
11.213 m2
Terrenys dipòsit d’aigua
869 m2
35.603 m2
Atès que per part dels serveis tècnics municipals ha estat emès el corresponent
informe favorable.
Atès el que preveu la pròpia documentació del Peri, així com l’article 120 de
la vigent Llei del Sòl, en relació amb l’article 179 del Reglament de Gestió Urbanística, sobre l’obligació que tenen els propietaris de terrenys subjectes a una
actuació urbanística, de procedir a la cessió gratuïta de tots els terrenys que determina la pròpia Llei.
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
349
La Corporació Municipal, per unanimitat, adopta els següents acords:
Acceptar dels senyors abans esmentats i de totes les entitats que representen, la cessió gratuïta en ple domini dels terrenys a què s’ha fet referència destinats a vials, espais lliures i equipaments, en una superfície total de 35.603 m2
situats en els polígons 13, 18 i 19 del Pla Especial de Reforma Interior Els
Ametllers, de les respectives finques, les dades registrals de les quals queden
detallades en la documentació citada, a l’empara del que disposa l’article 120
de la vigent Llei del Sòl, i com a conseqüència de l’actuació urbanística dels
esmentats polígons, si bé amb l’observació que els terrenys destinats a vials i
sistema local d’espais lliures, emplaçats dins el polígon 19, hauran d’ésser
totalment urbanitzats amb càrrec als propietaris cedents dels mateixos o pel
promotor de l’esmentat polígon.
Facultar a l’alcaldia per a signar la corresponent escriptura pública i qualsevol
altre document d’ordre complementari que sigui necessari per instrumentar l’esmentada cessió i procedir a la inscripció dels terrenys al·ludits, a favor de l’Ajuntament del Masnou en el Registre de la Propietat de Mataró.
En aquesta cessió queda clar que els 4.257 m2 d’equipaments, són els que corresponen al
col·legi Rosa Sensat.
L’escriptura pública de cessió de tots aquests terrenys es va fer davant del notari del
Masnou, senyor Josep Querol Andrés, el dia 18 d’abril de 1986. Segons consta a la mateixa escriptura pública, el valor donat als 35.603 m2 de cessió pels diferents conceptes és
de 31.028.190 pessetes.
CONSELL ESCOLAR CURS 1986-87
Al començament del curs escolar 1986-87, i per disposició del Departament d’Ensenyament de la Generalitat s’havia d’elegir els representants del Consell Escolar de tots els centres escolars. En el cas del Rosa Sensat eren 4 els sectors a escollir:
Sector de professors
Sector d’alumnes
Sector pares d’alumnes
Sector serveis
La mesa electoral del sector del professors estava formada per tots els mestres, que eren:
Ma Lourdes Alonso Asencio, Goretti Salbanyà Benet i Carmina Colen Rafales.
Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector de professors per formar
part de la composició del Consell Escolar:
Ma José Garcia Valbuena 11 vots
Júlia Mateo Pedrol
11 vots
Goretti Salbanyà Benet
9 vots
Ma Lourdes Alonso Asencio 7 vots
La mesa electoral del sector dels alumnes estava formada per la professora Ma Lourdes
Alonso i els alumnes Luís Baena i Manuel Carballo.
350
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector dels alumnes per formar part
de la composició del Consell Escolar:
Miquel Àngel Sancho
36 vots
Núria Vendrell
22 vots
Jordi Rey
11 vots
Xavier Gómez
9 vots
Va ser proclamat l’alumne Miquel Àngel Sancho.
En el sector serveis hi havia tres candidats que eren: Manuel Fernández, Rosa Espejo
i Conxita Santiesteban, va ser proclamada la persona que feia de porter del col·legi, el senyor Manuel Fernández.
La mesa electoral del sector dels pares dels alumnes estava formada per la professora
Ma Lourdes Alonso i els pares Jordi López i Antonio Martínez.
Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector dels pares d’alumnes per
formar part de la composició del Consell Escolar:
Antonio Garcia López
81 vots
Brígida Ramos Celma
79 vots
Bernabé Sánchez Edo
71 vots
Miguel Oviedo González
49 vots
Van ser proclamats:
Antonio Garcia López
Brígida Ramos Celma
Bernabé Sánchez Edo
El Consell Escolar del col·legi Rosa Sensat pel curs 1986-87 va quedar de la següent
manera:
Director
Jesús M. Juanto Abaigar
Cap d’estudis
Consuelo Mairal Dieste
Regidor d’ensenyament
Marià Aran González
Representants de professors
Ma José Garcia Valbuena
Júlia Mateo Pedrol
Ma Lourdes Alonso Asencio
Ma Antònia Segalés Vallbona
Representants del pares
Antonio Garcia López
Brígida Ramos Celma
Bernabé Sancho Edo
Representant d’alumnes
Miquel Àngel Sancho Blasco
Representant dels serveis
Manuel Fernández Pagès
Secretari administrador
Juan Miguel Muñoz Nicolau
La composició del professorat pel curs 1987-88 va ser la següent:
Lourdes Alonso Asencio
Mestre de preescolar
Roser Gómez Riu
Mestre de preescolar
Ma José Garcia Valbuena
Mestre d’EGB
Consuelo Mairal Dieste
Mestre d’EGB i cap d’estudis
Júlia Mateo Pedrol
Mestre d’EGB
Rosa Maria Arruego Perena
Mestre d’EGB
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
351
Juan Miguel Muñoz Nicolau
Luisa Salvador Sánchez-Puga
Núria Solves Figueras
Ma Antònia Segalés Vallbona
Jesús Juanto Abaigar
Mestre d’EGB i secretari
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Mestre d’EGB
Director en funció docent.
OBRES DE TANCAMENT DEL RECINTE DEL COL·LEGI
Vàries vegades he dit que l’Administració és lenta i es demostra en aquest cas. Estem a
principis de l’any 1989 i encara no s’havia resolt el problema del tancament del perímetre del col·legi. No és d’estranyar que tant els mestres, els pares dels alumnes i els
mateixos alumnes es posessin nerviosos, moltes vegades pensant que era una desídia de
l’Ajuntament, en canvi l’Ajuntament tenia problemes econòmics i en aquest cas també
segurament que devien de ser urbanístics. Tot això es desprèn d’un escrit que l’alcalde
del Masnou va enviar al director del col·legi Rosa Sensat el dia 1 de febrer de 1989, i
que en la seva part principal diu:
Aquest Ajuntament és el primer interessat en el fet que es realitzi el mur i s’arrangi el problema de la tanca que envolta aquest centre, i així figura com a prioritat
en el programa de manteniment dels centres escolars públics d’EGB del Masnou.
Per a tal fi aquesta millora ja ha estat pressupostada per a aquest any de 1989 i
així s’han donat les ordres oportunes als serveis tècnics.
Cal recordar-vos que el valor de les millores tècniques efectuades per l’Ajuntament en aquest centre els dos darrers anys, han estat de 2.916.000 pessetes.
TEMA PISTA POLIESPORTIVA
Aquest va ser un tema bastant polèmic. El col·legi volia la pista i naturalment l’Ajuntament també, però el que volia l’Ajuntament era que algú financés el cost, encara que fos
en part. El valor donat al projecte era molt elevat per a la nostra Administració i s’havien
de trobar ajudes econòmiques. Per fer aquests tràmits, primer s’ha de tenir el projecte i
després s’ha de presentar als estaments competents per aconseguir aquest propòsit.
Segons l’acord pres per l’Ajuntament en data 13 de gener de 1984, els serveis tècnics
de l’Ajuntament van redactar un projecte, la memòria descriptiva del qual parla de les
obres que s’hauran de realitzar i que són bàsicament la construcció d’uns vestidors a la
part sud-est de l’edifici existent, i d’una pista esportiva davant dels mateixos vestidors.
Així mateix es proposa l’enjardinament de la part davantera del referit col·legi.
En termes generals, les obres que figuren en aquest projecte són les següents:
- Rebaix i explanació del recinte, per a l’ubicació dels vestidors.
- Mur per recalçar l’edifici existent.
- Construcció d’un edifici destinat a vestidors.
- Rebaix i explanació de la zona, per l’ubicació de la pista.
- Construcció d’una pista esportiva amb paviment de formigó.
- Instal·lació elèctrica.
352
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
- Construcció d’un mur de contenció de terres per la delimitació de la zona del col·legi.
- Col·locació de tanca de tela metàl·lica per al tancament del recinte.
- Enjardinar els talussos que es puguin formar a causa del moviment de terres.
El pressupost estimatiu d’aquest projecte és el següent:
Vestidors
Pista esportiva
Enjardinar
Pessetes
6.191.055
10.017.298
516.190
TOTAL
16.724.543
Van passar quatre anys de l’aprovació de l’acord i el col·legi encara no disposava d’una
pista poliesportiva al pati, per a la pràctica de l’esport dels alumnes. Cal dir, però, que
l’Ajuntament, des d’un bon començament, va posar a disposició del col·legi les
instal·lacions del complex esportiu municipal, perquè els alumnes d’aquest centre
poguessin practicar l’educació corresponent. L’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara,
havia demanat a la Direcció General de l’Esports de la Generalitat que construís aquesta
pista o, si més no, que la subvencionés. En data 8 de novembre de 1989 es va rebre a l’Ajuntament un escrit del cap del Servei d’Equipaments de la Direcció General de l’Esport,
que textualment deia:
En data 24 de juliol de 1989 ha estat formulada per la Ponència Tècnica de la
Secretaria General de l’Esport, la proposta provisional d’actuacions subvencionables per a la construcció, l’ampliació, el remodelatge i el condicionament
d’instal·lacions i equipaments esportius, havent inclosa la sol·licitud presentada
per l’Ajuntament del Masnou per a la construcció d’una pista poliesportiva al
col·legi Rosa Sensat i vestidors.
Per aquest motiu, s’ha de preparar el projecte d’execució per el qual disposeu
d’un termini de 3 mesos, a comptar de la data de la present comunicació. Per tal
de facilitar aquest tràmit, us heu de posar en contacte amb el servei d’equipaments d’aquesta Secretaria General de l’Esport.
En sessió ordinària celebrada el dia 21 de febrer de 1991, el Consell Escolar del col·legi
Rosa Sensat, en referència a la pista poliesportiva, va redactar el següent manifest:
Que el projecte actual per la pista poliesportiva difereix substancialment del que
inicialment es proposava, per entendre que l’actual proposta es centre en un
arranjament de la part del darrera del pati, preparant-lo per a una millor realització d’esports.
Que els membres del consell escolar sempre estaran d’acord i donaran suport
a qualsevol proposta que afavoreixi la qualitat educativa dels alumnes, tant pel
que fa al desenvolupament de la ment com del cos.
Que en relació a la proposta de l’Ajuntament de la vila d’arranjar la part del
darrera del pati de l’escola, pavimentant-lo i marcant-lo degudament per a la rea-
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
353
lització d’esports escolars i extraescolars, el consell escolar dóna el seu vist i plau
sempre i quan:
Que aquest fet no representi cap distorsió de la vida escolar, és a dir, es pugui
disposar amb regularitat del terreny destinat a l’esport en hores d’esbarjo o en
celebracions de caire festiu.
Que es garanteixi la seguretat i la durabilitat de la pista, així com un manteniment ràpid i efectiu que pugui resoldre qualsevol imprevist o desperfecte que posi
en perill la integritat dels alumnes.
Que es disposi d’un tancat al voltant de la pista suficientment alt i segur com
per evitar que les pilotes s’escapin fora del recinte amb facilitat.
Que la pista estigui degudament preparada (marcatge, xarxes, porteries no
movibles) per a la pràctica del voleibol, bàsquet i futbol sala.
Que s’adeqüi l’actual sistema de fonts, segons petició efectuada el curs anterior, que permeti el seu ús als voltants de la pista.
Que el sistema d’il·luminació de la pista per al seu ús en hores extraescolars,
sigui del tot suficient.
Que s’adeqüi l’actual sistema de megafonia, per a una de millor qualitat de so
(part exterior de l’edifici).
Que la porta d’entrada al recinte, quan està tancada, no permeti l’accés al centre amb la facilitat que actualment brinda.
Que el fet de disposar d’aquesta pista permeti, igual que en l’actualitat, la realització de les classes d’educació física en el pavelló d’esports municipal.
Per tot això sol·licita que es lliuri per escrit els compromisos pels quals l’Ajuntament de la vila es fa responsable de l’arranjament de la part del darrera del pati
de l’escola.
Que s’especifiqui la durada d’aquesta obra, així com el moment de la seva realització (dates).
Tota una petició formal i àmplia que no deixa res per concretar. No sé si estaven
assessorats a l’hora de redactar aquest manifest, però em sembla el suficientment
extens, abundós i concret. Aquest manifest va ser lliurat a l’Ajuntament el dia 6 de
març de 1991.
En data 24 de maig de 1991, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, envia cartes
a la direcció del col·legi Rosa Sensat i al president de l’Associació de Pares, notificant-los
que la Comissió de Govern, en sessió celebrada el dia 23 del mateix mes, va aprovar el
projecte redactat per a la construcció de la pista poliesportiva del referit col·legi, que quedarà situada en el lloc acordat conjuntament per l’Associació de Pares, Direcció del centre i l’Ajuntament.
S’havia previst o calculat que es fessin aquestes obres durant les vacances de l’estiu,
però no va ser possible, perquè els tràmits administratius es van allargar més del previst.
L’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, va enviar una carta en data 6 de setembre de
1991 a la senyora Núria Solves, directora del col·legi Rosa Sensat i al senyor Agustí Brosa,
president de l’Associació de Pares, que textualment diu:
Com a continuació als nostres escrits del passat mes de maig i juny, referents a la
construcció de la pista poliesportiva del vostre col·legi, dec comunicar-vos que en
354
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
sessió de la Comissió de Govern celebrada en el dia d’ahir, es va aprovar la seva
adjudicació, tenint previst que les obres puguin començar properament.
Lamento les molèsties que això pugui comportar per a l’organització del vostre col·legi durant el temps que durin les esmentades obres, però encara que s’han
seguit els tràmits legals amb la màxima urgència, no ha estat possible poder-ho
resoldre amb una antelació suficient com perquè aquestes obres es poguessin realitzar abans del començament d’aquest curs, no obstant això buscarem conjuntament les solucions més adients per al bon funcionament d’aquest curs.
Com era de suposar el Consell Escolar i l’APA del col·legi Rosa Sensat, van demanar
audiència a l’alcalde per parlar de la pista poliesportiva. Com a conseqüència d’aquesta
entrevista, que no tinc constància de com va anar, es presenta un escrit el dia 4 d’octubre de 1991 a l’Ajuntament per part de la senyora Consuelo Mairal, com a presidenta en
funcions del Consell Escolar del col·legi Rosa Sensat, que no es que sigui molt afectuós.
Textualment diu:
Que en el Consell Escolar del dia 21 de febrer de 1991, el representant de l’Ajuntament, senyor Pere Parés, va sol·licitar als membres del Consell i de l’APA, la
conformitat per escrit, per a la construcció de la pista poliesportiva.
Que el 6 de març de 1991, s’envia aquesta conformitat i es sol·licita a l’Ajuntament que se’ns lliuri, per escrit, els compromisos referents a l’arranjament de la
part de darrera del pati de l’escola i que s’especifiqués la durada de l’obra.
Que el 24 de maig de 1991, únicament rebem de l’Ajuntament la comunicació referent a l’aprovació de la pista poliesportiva.
L’11 de juny de 1991, rebem els plànols de la pista sense més informació.
Que el 10 de setembre de 1991, es celebra consell escolar on el representant
de l’Ajuntament no va assistir, raó per la qual el consell va acordar demanar una
entrevista amb el senyor alcalde per tractar dels temes de la pista poliesportiva i
de la responsabilitat d’aquest Ajuntament en la zona on es treballa per a construir
la pista, fora de les hores lectives.
Per tot això sol·licitem que se’ns lliuri per escrit els compromisos pels quals l’Ajuntament es fa responsable de l’arranjament de la part del darrera del pati de l’escola.
Que s’especifiqui la durada d’aquesta obra, que per haver començat el curs
interfereix el normal desenvolupament de la tasca docent, malgrat que una vegada finalitzada la pista representarà un bon benefici complementari de les activitats escolars.
L’alcalde va contestar aquest escrit el dia 16 d’octubre de 1991, amb el següent text:
D’acord amb el vostre escrit de data 4 de l’actual, referent a les obres de construcció de la pista poliesportiva que en aquests moments s’està portant a terme en el
vostre col·legi, dec manifestar-vos que segons criteri del constructor en principi té
la previsió que finalitzin el proper mes de gener, sempre i quan no surtin problemes posteriors.
Lamentem les molèsties que això pugui comportar en el normal desenvolupa-
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
355
ment del vostre col·legi, però com molt be dieu, representarà un benefici per a les
vostres activitats escolars.
Per descomptat que aquest Ajuntament vetllarà perquè aquestes obres, d’acord
amb el projecte realitzat, el qual se us va ensenyar en la reunió que va tenir lloc
en aquesta alcaldia i que se us va enviar posteriorment, s’acabin el més aviat possible.
Quant a la tanca de darrera, es farà la que dóna al camp amb igual estructura
que la que hi ha a la part de la pista.
Podríem dir que aquí va acabar la polèmica de la pista poliesportiva. Les coses van
prendre el seu camí normal, el resultat de tot això va ser positiu, en el sentit que el
col·legi Rosa Sensat va tenir, finalment, les aules de preescolar, la pista poliesportiva i
el tancament del seu recinte. Per tot això es va lluitar, una lluita constant, però una
vegada s’ha aconseguit i es gaudeix d’una forma sincera, creus que ha valgut la pena
aquesta lluita.
INSPECCIÓ SANITÀRIA
El dia 14 de juny de 1990 es rep de la Delegació Territorial del Departament de Sanitat
i Seguretat Social un escrit que textualment diu:
Atès que s’ha realitzat inspecció d’instància de part al centre docent C. P.
Rosa Sensat del Masnou, plaça Ramon y Cajal, 11, passem a fornir-vos en
el resultat, corresponent a l’acta núm. 36225, aixecada el passat dia 8-61990:
Edifici aïllat en bon estat de conservació aparent. L’abastament d’aigua potable procedeix de la xarxa general i les aigües residuals aboquen a la xarxa general
de clavegueram. Calefacció per gas ciutat.
Compta amb 10 aules amb una mitjana de 27 alumnes cadascuna. Pissarres visibles des de qualsevol punt de l’aula i sense reflexos. El cubicatge,
ventilació i il·luminació, naturals i artificials són suficients. Finestres
correctes.
El sòl i les parets es troben en bon estat de conservació aparent, així com el
mobiliari, de material rentable, amb seients adequats. Escales correctes. Farmaciola adequada. Disposa de 14 serveis higienicosanitaris.
Compta amb biblioteca compartida amb l’aula d’educació especial, 1 laboratori de física, química i ciències, sala d’usos múltiples i pati suficient.
Hi ha soroll exterior. La cap d’Estudis manifesta que la capacitat de les aules
és insuficient. Hi ha uns barracons per als pàrvuls amb goteres i estufes elèctriques a l’abast dels pàrvuls.
Mesures correctores:
- Estudiar el problema del soroll exterior (important)
- Fer informe de les goteres.
- Aixecar el nivell de les estufes del preescolar.
- Adequar el nombre d’alumnes a la capacitat de les aules.
356
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
Aquesta inspecció va ser com a conseqüència d’una denúncia feta pel mateix col·legi. El
claustre de mestres va actuar, d’alguna manera havien de trobar algun estament que els
escoltés per poder resoldre les seves deficiències, i com que l’Ajuntament del Masnou no
els atenia les necessitats que per ells eren bàsiques per poder donar un bon servei, van
actuar en un altre front, i aquest va ser el resultat. Encara que la contesta que va donar
l’alcalde accidental en un escrit de data 22 d’agost, dóna a entendre que no va agradar
gaire l’anterior inspecció, diu:
Hem rebut el vostre escrit de data 14 del passat mes de juny, en el qual comuniqueu el resultat de la inspecció realitzada en el col·legi Rosa Sensat d’aquesta vila.
Una vegada realitzat l’estudi corresponent, en referència a les mesures correctores que s’han d’aplicar, dec manifestar-vos el següent:
1r. Problema del soroll exterior. És molt difícil, per no dir impossible poder
resoldre aquest tema, doncs en passar una autopista prop del col·legi, una de dues,
o es canvia de lloc l’autopista o el col·legi, i això en principi no està previst.
2n. Les goteres del parvulari. Aquests barracons són propietat del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, i per tant creiem que ha de ser aquest
Departament qui s’ha de fer càrrec d’aquest assumpte.
3r. Nivell de les estufes del preescolar. Si els barracons van ser instal·lats per
l’esmentat Departament amb tots els components interiors, també creiem que
han de ser ells els qui s’han de fer càrrec del seu canvi.
4t. Adequar el nombre d’alumnes a la capacitat de les aules. Aquest tema està
solucionat fa molt de temps, com a conseqüència d’una inspecció sol·licitada per
nosaltres, efectuada pel mateix Departament d’Ensenyament, donant com a
resultat que el màxim per aula havia de ser 32 alumnes, la qual cosa es compleix.
Per tant entenc que l’informe que vau fer s’hauria de trametre a la Conselleria
d’Ensenyament, per tal que facin les correccions pertinents pel que fa al 2n i 3e
punt.
Tant l’escrit del Departament de Sanitat i Seguretat Social com la contesta que dóna l’Ajuntament van ser tramesos al cap del Serveis Territorials de Barcelona-Comarques de la
Generalitat, per tal que en tingués la deguda constància.
De ben segur que el claustre de professors del col·legi Rosa Sensat no va quedar satisfet de la resposta que es va donar per part de l’Ajuntament del Masnou i van tornar a la
càrrega al mateix Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat. El dia 20
de novembre de 1990 el delegat territorial del referit Departament va enviar una carta a
l’Ajuntament del Masnou que textualment deia:
Amb data de registre de 28 de maig de 1990, es va rebre en aquesta Delegació
Territorial una denúncia signada per la directora del C. P. Rosa Sensat del Masnou, referent a l’excessiu soroll exterior, insuficient espai per alumne a les aules i
insuficiència del nombre de portes de sortida.
El dia 8 de juny de 1990, es va realitzar visita d’inspecció a l’esmentat centre,
lliurant-se l’informe adjunt.
Amb data de registre de 16 de juliol de 1990, es va rebre una ampliació a
la denúncia abans esmentada, signada per la cap d’Estudis de l’escola, adjun-
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
357
tant la superfície d’aules i nombre d’alumnes respectius, tenint en compte la
superfície mínima de 2,78 m2 per alumne exigida per les ordres del BOE de
27-10-1962, 12-1-1972 i 26-8-1974, es va calcular les deficiències d’espai
que són les següents:
Aula de 1r
Aula de 2n
Aula de 3r
Aula de 4t
Aula de 5è
Aula de 6è
Aula de 7è
Aula de 8è
Superfície
Actual en m2
48,10
48
47,34
48,78
50,85
50,85
48,10
48
Nombre
alumnes
22
29
27
30
28
33
33
30
Superfície que correspondria
segons la Llei
61
80
75
83
77
91
91
83
Finalment el claustre de professors del col·legi Rosa Sensat va aconseguir el que es va proposar i el que realment li pertocava. Aquest nombre d’alumnes per aula donat pel Departament de Sanitat i Seguretat Social, els va servir per la campanya de preinscripció i posteriorment matriculació, que era sobre el mes d’abril de cada any. Els radis per aula estaven en 35 alumnes, en canvi el col·legi Rosa Sensat baixaria aquests radis per la poca
capacitat de les seves aules.
De ben segur que l’Ajuntament i el col·legi Rosa Sensat o el col·legi i l’Ajuntament
del Masnou no s’entenien, o com dirien ara no tenien la mateixa sintonia i la cobertura
no els arribava, però el cas és que l’entesa entre tots dos era difícil o també podríem dir
que no era fàcil, a vegades les coses més senzilles les fem més difícils. A vegades el gènere humà s’envolta de contradiccions en si mateix i no sap el per què ho fa, però entra en
una espiral de la qual no li resulta fàcil sortir-ne, o a vegades es senzillament perquè no
vol, no li dóna la gana, és més important el seu orgull, el seu amor propi o qualsevol altre
adjectiu que se li vulgui donar.
La Delegació Territorial d’Ensenyament de la Generalitat, en data 16 de maig de
1991, envia una carta a l’Ajuntament del Masnou que textualment diu:
Hem rebut un escrit de l’escola pública Rosa Sensat de la vostra localitat, amb
referència a unes deficiències observades, i que són les següents:
- Situació general del pati, especialment pel que fa referència als desnivells que
presenta.
- Protecció de l’escalfador de gas situat al lavabo de la planta baixa.
- Situació de part de la tanca que limita el recinte escolar.
- Control de l’accés a l’escola en horaris no escolars.
Com sigui que l’edifici i el recinte de l’escola són patrimoni municipal, agrairíem que en la mida de les vostres possibilitats, intentéssiu esmenar totes les deficiències ja esmentades, principalment les que afectessin a la seguretat en general.
També us comuniquem que per part d’aquesta Delegació Territorial estudiarem
la possibilitat d’establir ajuts econòmics mitjançant el crèdit d’Obres Menors, per
atendre els temes considerats més urgents.
358
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
Encara quedava per realitzar el tancament del pati per als nens de preescolar, que es va
fer el mes de setembre de 1991:
Cost:
Bernardo Caro
Jaume Sabaté
Instal·lacions Sabaté
TOTAL
351.900
250.332
566.080
1.167.312 pessetes
ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES D’ALUMNES
La junta de l’Associació de Pares del col·legi Rosa Sensat per al curs escolar 1991-92 va
ser la següent:
President
Vicepresident
Secretari i tresorer
Vocals
Agustin Brosa Aubó
Tomás Mingot Rodríguez
Gabriel Gutièrrez Rodríguez
Àngeles Cámara Villega
Rosario López Hernández
Ma Carmen Gensana Canal
Claudio Domínguez Murillo
Enrique Cámara Villegas
Tomás Montáñez Rodríguez
REFORMA I AMPLIACIÓ DEL COL·LEGI
En data 15 de juliol de 2002, l’Ajuntament del Masnou rep un escrit de la delegada territorial de Barcelona-II (Comarques), senyora M. Aurora Danès, que textualment diu:
Em plau poder-vos informar que el Departament d’Ensenyament, a través de
l’empresa pública GISA, ha adjudicat a Xavier Bonet la redacció del següent estudi:
Redacció de l’estudi de viabilitat per les obres d’ampliació del CEIP Rosa Sensat del Masnou (el Maresme).
No dubto que compartireu la nostra satisfacció per aquesta notícia. Estem a la
vostra disposició per qualsevol consulta o aclariment, per la qual cosa us podeu
adreçar a la Secció d’Obres i Manteniment d’aquesta delegació territorial.
El mes de novembre de 2005, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de
Catalunya demana permís d’obres per a la rehabilitació i ampliació del col·legi Rosa Sensat, i l’Ajuntament li concedeix. El número d’expedient és el 915/05.
A la memòria del projecte hi figura una descripció del solar, els conceptes bàsics del
projecte i l’organització del centre i la seva justificació, que textualment diu:
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
359
DESCRIPCIÓ DEL SOLAR. El solar del CEIP Rosa Sensat, té una superfície
d’uns 4.520 m2. Es troba als afores del Masnou, al sud de l’autopista A-19. Part
del solar està afectat per l’autopista.
L’escola es troba a la plaça de Ramon y Cajal, número 11, del Masnou, Maresme (façana oest de l’escola). Al sud limita amb el carrer d’Isaac Albeniz i al nordest amb una riera.
L’accés de vianants es realitza per la plaça de Ramon y Cajal, a través d’una
lleugera pendent per una pineda que ocupa un terç del solar. Per la dreta de l’edifici es descendeix per unes escales a una zona en depressió uns 2,20 m de desnivell amb la planta baixa, on es situa la pista esportiva de 14x26 m i zona de jocs
de primària.
A l’esquerra de l’edifici i darrera es troben dues caracoles de les línies d’infantil amb la seva zona de jocs.
La planta de l’edifici és poligonal, de forma irregular. Es desenvolupa en planta baixa amb una superfície construïda de 360 m2, planta pis primer amb 364 m2
i planta pis segon, més reduïda, amb 242 m2. No disposa d’ascensor.
CONCEPTES BÀSICS DEL PROJECTE. El projecte es col·loca en la part posterior del solar, ampliant l’edifici per la seva ala oest i respectant alhora una pineda natural que es troba a l’altre part del solar, en el seu accés.
El grau d’intervenció abasta tres graus d’actuació simultanis. L’ampliació amb
la construcció d’obra nova de l’escola. La reforma de mitjana intensitat de l’actual
edifici i l’arranjament del seu interior.
La proposta minimitza el contacte amb l’edifici actual. Només en únic punt
existeix la connexió interior amb l’escola, simplificant així el procés constructiu
de l’obra i disminuint-ne les circulacions interiors.
L’ampliació consisteix en un creixement a base de mòduls que completa l’edifici existent. Aquest mòduls tenen la mateixa materialitat de l’actual edifici (acabat de maó). Aconseguint, per tant, la plena integració del projecte, entenent-se
tot com un únic conjunt.
ORGANITZACIÓ DEL CENTRE. JUSTIFICACIÓ. L’accés principal es
manté al mateix lloc de l’edifici actual. Es relaciona directament amb el nou nucli
de comunicacions (escala i ascensor) situat a la part d’ampliació.
En aquest punt de contacte el projecte creix fins a pb+2 en el punt de contacte amb l’actual escola (també de pb+2). Els mòduls restants ocupen també dues
plantes (psot+pb), però el desnivell de l’emplaçament minimitza el seu impacte.
Finalment el gimnàs es situa de manera aïllada de la resta de la proposta, però
integrada i ben comunicada alhora.
El projecte col·loca gran quantitat del seu programa en planta baixa per afavorir la fàcil accessibilitat dels seus usuaris, nens i nenes de 3, 4 i 5 anys. Alhora que
es disminueixen el nombre de circulacions.
De la mateixa manera, la disposició dels mòduls permet la bona orientació de
les aules a nord i aconsegueix les sortides a l’exterior (terrasses i jardins).
El projecte contempla la possibilitat de continuar amb el curs lectiu de manera simultània a la construcció de l’obra. L’impacte en l’edifici existent és mínim i
per un únic punt, de manera que es permet compaginar l’obre sense necessitat
d’aturar les classes.
360
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
Aquesta vegada sí es va demanar autorització a la Direcció General de Carreteres de
la Generalitat de Catalunya, per ser aquest col·legi zona d’influència de l’autopista, ara
carretera C-32, en el seu punt quilomètric 86,861, i es va concedir autorització sense cap
tipus de problema.
Segons aquest projecte el col·legi Rosa Sensat té una superfície de terreny de 4.520 m2,
dels quals la superfície ocupada és de 1.303 m2. La superfície construïda que tenia era de
1.294,60 m2, dels quals se’n van reformar a través d’aquest projecte 966,79. La part
ampliada va ser de 1.359,77 m2, per tant en aquests moments té una construcció total de
2.654,37 m2.
El pressupost previst per a aquestes obres, segons el projecte, era de 1.941.080 euros.
L’acta d’ocupació i posada en funcionament del centre va tenir lloc el dia 12 de setembre de 2006.
Aquestes obres d’ampliació no es veuen passant per davant del col·legi, ja que queden
a la seva part del darrera. Si l’entrada del col·legi es fa per una pineda preciosa, de la qual
tothom en té molta cura, per la part ampliada té una vista preciosa que dóna al mar, veritablement del que se’n diria de postal.
No cal dir que aquest col·legi ha guanyat un cent per cent, s’ho mereixia. Felicitats.
El Masnou, 28 de maig de 2008.
COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)
361
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
Educar és transmetre valors i coneixements, però sobretot és estimar. Els pares eduquen i els
i les mestres ensenyen i col·laboren amb l’educació.
Temi Duran
Hi ha un ventall extraordinari d’elements que està a l’abast dels alumnes, com són les actituds, les imatges, els missatges, els fets, etc., i que els envolten a l’escola, a casa, al carrer, al
seu entorn global. Tot això influeix d’una manera o altra en el seu procés d’educació i
ensenyament. L’escola i la família han de reconduir totes aquestes influències per aconseguir que els facin ser més persones, amb un raonament i llenguatge ben desenvolupats i
amb els coneixements necessaris per fer una tasca en i per a la societat actual.
Jordi Grau
Educar és un procés mitjançant el qual es transmeten coneixements, valors i procediments.
Aquest procés es realitza a través de múltiples vies, i les nostres accions són un dels mitjans
que més hi influeixen.
Alfonso Carpio
Són les 11 del mati del dia 14 d’abril de 2008. He visitat el col·legi de primària Lluís
Millet. Aquest va ser el col·legi dels meus tres fills. Tots tres hi van estudiar l’EGB.
Quan baixo per l’avinguda de la Constitució, on està el col·legi, m’adono que alguna
cosa és diferent, ha canviat la seva entrada. Com més m’apropo, més clar ho veig. Feia
anys que no havia anat a aquest col·legi, però la tanca i la construcció que veig no és la
mateixa. Quan arribo a l’entrada m’haig de parar per situar-me i veure clarament per on
s’entra i per on se surt, no és fàcil, ja sé que sóc lent, però és que ha variat tant que no
m’aclareixo. Necessito el meu temps. Finalment ja ho veig clar. Faig unes fotografies i
premo el timbre d’entrada i immediatament s’obre la porta, entro i la tanco. Mentre, apareix el porter del col·legi i em pregunta si vinc a veure a la senyoreta Temi i li dic que sí,
que vam quedar per avui. Em fa passar, no per la tradicional porta d’entrada al col·legi
que dóna al pati, sinó per on era antigament l’habitatge del porter. Per tant l’entrada és
pel lateral i en l’endinsar-me dins el col·legi ja vam trobar la biblioteca que és on m’esperava la meva amiga Temi, mestre d’aquest col·legi des de l’any següent d’inaugurar-se, per
tant és la més veterana.
Ens saludem i seiem a la mateixa biblioteca, ja que els dilluns resta tancada i per tant
sense funcionament. Com a bon visitant que sóc, li demano que em presenti a la directora, senyora Montserrat Real, tot i que ja sabia que venia a parlar amb la Temi. Ens saludem i tenim un canvi d’impressions de com era el col·legi abans i com és ara i les nostres
batalletes de quan jo estava a l’Ajuntament portant la Regidoria d’Ensenyament. Ens hem
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
363
acomiadat. Ser educat no costa res i a sobre quedes bé. Tornem a la biblioteca i durant
una estona està amb nosaltres el bon amic Jordi Grau, un altre mestre dels veterans i amb
el qual vaig tenir molta relació ja que va ser vàries vegades director d’aquest col·legi. Els
explico el perquè d’aquest llibre i els llegeixo tot el que he escrit fins aquest moment, del
que he trobat a l’arxiu municipal. El mestre Jordi ha d’anar a classe i em quedo amb la
Temi. Després d’estar parlant una hora aproximadament revisant tot el que he escrit per
no deixar-me res, hem sortit a fora ja que tenia molta il·lusió d’ensenyar-me la nova construcció que s’havia fet. En Jordi Grau ja havia acabat la seva classe i per tant s’ha sumat
al nostre itinerari.
Pugem al primer pis i des d’allà passem a la part nova on hi ha les aules de preescolar de 3, 4 i 5 anys. Els de 3 anys tenen la seva entrada independent i els de 4 i 5
anys també. Tenen un pati a la terrassa del mateix nivell que la classe. També tenen
en el pati gran un tancat especial per als més petits, que per cert és molt petit, però
necessari per l’esbarjo per aquests infants. Després baixem a la planta inferior d’aquesta nova planta, que està una mica soterrada, i allà hi ha un espai molt gran que serveix com a gimnàs, teatre, etc., o sigui una sala per a usos múltiples. Sense adonarnos ja és la 1 del migdia, hem passat dues hores xerrant, passant comptes de la història del col·legi Lluís Millet que aviat farà 30 anys que va començar a funcionar. Quan
parles de tant de temps penses que no pot ser, que era ahir o abans d’ahir, però els
números no fallen, i t’adones que t’estàs fent vell o, millor dit, de certa edat. M’acomiado d’aquests dos amics que han fet història en aquest col·legi. He estat molt ben
acompanyat. Fins la propera.
ELS INICIS
Estem a l’any 1972, en ple desenvolupament de la Llei de l’Ensenyança General Bàsica.
L’únic col·legi públic en aquests moments al Masnou és el col·legi Ocata amb dues línies,
però insuficient per a la demanda d’escolarització. Hem de pensar que de ser una escola unitària (d’acord amb la Llei d’Instrucció Pública de 1857) va passar a ser coeducativa i a un
ensenyament reglat per a tothom (d’acord amb la nova Llei d’Ensenyament), per tant, els
nens que abans anaven a col·legis d’altres poblacions en busca d’un altre tipus d’ensenyament
o educació, ara es trobaven que amb la Llei d’EGB a tots els col·legis s’ensenyaria el mateix.
La manca d’un altre col·legi públic a la nostra vila era del tot evident.
La Delegació de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència va enviar un escrit a l’Ajuntament del Masnou en data 31 d’octubre de 1972, amb el segell de registre d’entrada
a l’Ajuntament de data 6 de novembre del mateix any, que transcrit al català i en la seva
part més important diu:
Em plau comunicar-vos que en la planificació que té aquesta Delegació de les
necessitats escolars en aquesta província pel quadrienni 1972/75, hi figura aquest
Ajuntament amb les construccions següents:
Classe d’educació
Educació General Bàsica
Batxillerat Unificat Polivalent
364
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
Núm. centres
1
1
8 aules
810 alumnes
Aquestes construccions estan pendents d’aprovació per la superioritat, que ja
ha sol·licitat conèixer l’existència de solars adequats per preparar la construcció.
[...] Els solars corresponents a cada tipus d’edifici són els següents:
Col·legi d’Educació General Bàsica de 8 aules, 6.000 m2
Col·legi d’Educació General Bàsica de 16 aules, 10.000 m2
Institut de Batxillerat, 10.000 m2.
Les superfícies hauran de ser propietat municipal, estar lliures de tot impediment físic en el subsòl, sòl i vol, així com de tot impediment legal, càrregues, etc.
D’acord amb aquest comunicat, molt us agrairia que faciliteu el més aviat possible els solars adequats a les característiques indicades a raó dels centres assignats
a aquesta localitat amb les següents especificacions:
1. Determinació de la classe de centre a ubicar en cada solar.
2. Certificat expressiu de la propietat del solar a favor de l’Ajuntament [...].
Aquest Ajuntament, a la major brevetat possible, haurà de facilitar els solars
que tingui disponibles, aportant les dades sol·licitades per tal de donar compte al
Ministeri. Si hi ha algun solar que encara no es té en propietat o falten metres
quadrats, s’haurà d’adaptar a les dimensions i característiques assenyalades a la
major brevetat possible.
Barcelona, 31 d’octubre de 1972.
Això va ser una sorpresa per a l’Ajuntament del Masnou, no per la construcció de l’institut, que ja estava compromès amb anterioritat, sinó per la construcció d’un col·legi d’Educació General Bàsica. De ben segur que va ser un regal que ningú esperava. Això representava poder descongestionar el col·legi Ocata.
La mateixa Delegació de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència va enviar una
carta a l’alcalde del Masnou en data 9 de desembre de 1972, que transcrita al català textualment diu:
Pel proper any 1973 està programada la construcció en aquesta localitat d’un
col·legi nacional d’Ensenyança General Bàsica de 8 unitats, en una superfície de
6.000 m2, per la qual cosa és necessari que a la major brevetat possible comuniqui a aquesta Delegació l’emplaçament més idoni pel referit centre.
Així mateix, haurà de remetre la següent documentació:
1. Certificat del Registre de la Propietat, en el qual s’acrediti que els terrenys
on està prevista la construcció del col·legi, pertanyen a l’Ajuntament i estan lliures de càrregues.
2. Certificat relatiu a l’acord del ple de l’Ajuntament en què s’hagi acordat
posar-lo a disposició d’aquesta Junta, la parcel·la destinada a la construcció del
col·legi, amb el compromís per part de l’Ajuntament d’aportar els serveis d’aigua,
llum, clavegueram i accessos adequats per a la seva utilització, així com d’eliminar qualsevol impediment que pugui existir en el solar per a la normal execució
de les obres projectades.
En aquella època el marquès del Masnou es va vendre part de la seva finca a l’empresa
Ineuropa, SA per construir la urbanització Bell Resguard. Va ser quan l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, es va posar en contacte amb la referida empresa per poder
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
365
aconseguir un terreny de 6.000 m2, que era el que demanava el Ministeri. La contesta a
aquesta petició va ser en un escrit de data 13 de gener de 1973, que transcrit al català i
en la seva part més important diu:
[...] Com a continuació a les converses mantingudes amb vostè en què ens va fer
saber el desig d’aquesta Corporació Municipal de poder disposar d’un terreny de
6.000 m2 en les proximitats de la zona on ha d’ubicar-se l’institut de batxillerat,
per poder construir un col·legi d’ensenyança general bàsica, tinc l’honor de manifestar-vos que aquesta societat ha adquirit recentment uns terrenys situats entre
l’antiga finca del marquès del Masnou, el càmping i la urbanització de Can Teixidó, amb una superfície de 21.867,80 m2.
D’aquests terrenys, la nostra societat estaria disposada a vendre a aquest Ajuntament, una superfície de 6.000 m2, perquè fossin destinats a un col·legi d’ensenyança general bàsica pel preu de 827.589 pessetes.
En cas que no es complís el destí expressat, la propietat d’aquesta superfície
revertiria a la nostra societat, la qual reembossaria a aquest Ajuntament el preu de
la venda.
L’Ajuntament del Masnou haurà d’assumir l’obligació de pagar les obres d’obertura del carrer d’accés al terreny objecte de la compra venda, necessari per
poder donar el servei desitjat del col·legi. Aquest carrer tindrà un cost estimat de
1.640.000 pessetes.
Hem de pensar que estem a l’any 1972 i fins a l’any 1975, concretament en el Butlletí
Oficial de l’Estat de 5 de maig de 1975, no surt publicada la Llei 19/1975, de 2 de maig,
sobre la reforma de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, que es va desenvolupar a través de tres reglaments molt importants i que són: Reglament de Planejament,
Reglament de Gestió Urbanística i Reglament de Disciplina Urbanística. Aquesta Llei va
ser molt dura pel que fa a les cessions obligatòries de zones verdes, aprofitament mitjà i
zones destinades a equipaments municipals. És per això que l’Ajuntament no tenia cap
arma legal per poder exigir els terrenys que li haguessin pertocat per equipaments per
poder construir aquest col·legi. Per tant s’ha de considerar que el senyor Humet va fer
una molt bona gestió enfront de l’empresa Ineuropa, SA.
L’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, envia una carta al senyor Lluís Sitges
Homedes, delegat provincial del Ministeri d’Educació i Ciència a Barcelona, el dia 30 de
gener de 1973, que transcrit al català textualment diu:
Distingit amic,
Després de laborioses gestions, finalment han quedat concloses en la seva part
preliminar, que no deixa de ser fonamental per poder obtenir resultats definitius.
Em complau participar-te que ja disposem, en principi, dels terrenys necessaris,
6.000 m2, per poder-hi construir un edifici escolar d’ensenyança general bàsica
per a vuit aules a càrrec d’aqueixa Delegació Provincial. Tot això d’acord amb el
vostre escrit de data 31 d’octubre de 1972.
En conseqüència, espero que aquesta circumstància la tingui present per a la
finalitat que es pretén, fent l’observació que l’emplaçament d’aquesta escola
forma part d’una zona escolar on el Ministeri projecta en aquests moments la
366
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
construcció d’un edifici per a l’institut de batxillerat i que es troba en fase de tràmit altament satisfactori.
Efectivament, aquests 6.000 m2 de terreny eren destinats a la construcció d’una escola
d’ensenyança general bàsica de vuit aules i no de setze com va acabar sent.
També es pot comprovar la rapidesa amb què va actuar el senyor Humet en aquest
assumpte. La primera carta que rep és el dia 31 d’octubre de 1972 i el gener de 1973 ja
tenia inicialment lligat un terreny per oferir a la Delegació del Ministeri d’Educació i
Ciència a Barcelona, per a la construcció d’un col·legi destinat a l’ensenyança bàsica tant
necessitat en el Masnou. Tot un rècord.
Cal tenir en compte, també, diferents tipus de circumstàncies que van rodejar a aquest
assumpte:
- La necessitat d’un nou col·legi d’EGB al Masnou.
- La casualitat d’estar-se construint una urbanització d’elit en una zona privilegiada
com era la finca del marquès del Masnou.
- L’empresa que estava construint aquesta urbanització, a qui també l’interessava que
es construís un col·legi d’EGB a la seva zona, aquests serveis podien ser positius a l’hora
de vendre els habitatges.
En data 7 de febrer de 1973, l’alcalde, senyor Miquel Humet, envia una carta al Delegat
del Ministeri d’Educació i Ciència a Barcelona, que transcrit al català diu:
D’acord amb la nostra conversa telefònica, em plau adjuntar-vos per triplicat
exemplars del plànol dels terrenys situats en aquest terme municipal, que són
aptes per a la construcció, per compte de l’Estat, d’un col·legi d’ensenyança general bàsica de 8 unitats, comunicant-li al mateix temps que la resta de la documentació a què fa referència en el seu escrit de data 9 de desembre últim, serà enviada a aqueixa Delegació el més aviat possible.
En data 12 de febrer de 1973, l’Ajuntament en sessió plenària extraordinària va aprovar
el següent acord, que transcrit al català i en la seva part dispositiva diu:
[...] 1r. Acceptar la proposta de compravenda efectuada pel senyor Juan Crisostomo Entrecanales en la seva qualitat de representant legal d’Ineuropa, SA, d’un
terreny de 6.000 m2 que té la següent descripció: [...].
2n. El preu d’aquesta compravenda es fixa en la quantitat de 827.589 pessetes, que es pagaran en l’acte de la firma de l’escriptura pública.
3r. L’Ajuntament queda obligat a fer-se càrrec de les obres de l’obertura del
carrer d’accés al terreny objecte de compravenda [...] en un termini de trenta-sis
mesos següents a l’atorgament de l’escriptura de compravenda, sent el seu cost
previst de 1.640.000 pessetes. No obstant això, i en el cas que la Comissió Provincial d’Urbanisme aprovés el Pla Parcial d’uns nous terrenys comprats al marquès del Masnou, Ineuropa s’obligaria a assumir en la seva integritat les despeses
de l’obertura del referit carrer [...].
5è. Totes les despeses i impostos de tota classe derivats d’aquesta escriptura
seran a càrrec d’aquest Ajuntament.
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
367
6è. Els venedors declaren vendre la finca lliure de càrregues i gravamen.
7è. Es faculta a l’alcalde, senyor Miquel Humet Argemí, perquè en nom i
representació d’aquest Ajuntament intervingui mitjançant la seva firma en l’acte
de l’atorgament de l’escriptura pública que s’haurà de formalitzar d’acord amb l’aprovat en aquesta acta.
Com a conseqüència d’aquest acord, l’alcalde, senyor Humet, envia una carta el dia 27
de febrer de 1973 al Delegat del Ministeri d’Educació i Ciència de Barcelona, que transcrita al català, textualment diu:
Distingit amic,
Em plau participar-te que ja disposem dels 6.000 m2 de terreny necessaris per
a la construcció d’una escola d’ensenyança general bàsica de vuit aules que serà
executada per aqueixa Delegació. No obstant això, tot i sent cert que s’ha atorgat
l’oportuna escriptura pública per a l’adquisició dels referits terrenys per tal que es
construeixi un col·legi públic, en aquests moments no es pot complimentar la
remissió d’un certificat del Registre de la Propietat pel qual s’acrediti que és propietat d’aquest Ajuntament i que es troba lliure de càrregues, pel motiu de trobarse en tràmit la corresponent inscripció de l’escriptura en l’expressat Registre de la
Propietat.
Per tant, espero que aquesta circumstància la tingui present per a la finalitat
que es pretén, fent-li avinent altra vegada que aquest col·legi públic formarà part
d’una zona escolar on el vostre Ministeri construirà un institut de batxillerat.
D’una forma oficiosa, l’alcalde va participar al Delegat del Ministeri de la compra del
terreny, amb la finalitat de tenir-lo en tot moment informat, no fos cas que es perdés
aquesta oportunitat que tenia el Masnou de construir aquest nou col·legi.
La Corporació Municipal de l’Ajuntament del Masnou va aprovar, en sessió plenària
extraordinària celebrada el dia 15 de març de 1973, un acord que transcrit al català i en
la seva part dispositiva diu:
[...] 1r. Afectar el terreny que figura en el plànol topogràfic que s’adjunta, amb
una superfície de 6.000 m2, per ser destinat a la construcció, per part de l’Estat,
d’un col·legi d’Ensenyança General Bàsica de vuit unitats, d’acord amb la descripció següent: [...].
2n. Posar a disposició del Ministeri d’Educació i Ciència, per conducte de la
Delegació de Barcelona, el terreny indicat i expressar així mateix el compromís
d’aportar els serveis d’aigua, llum, clavegueram i accessos adequats per a la seva
utilització, així com eliminar qualsevol impediment que pogués existir en el referit terreny per a la normal execució de les obres projectades.
3r. S’acorda enviar a la Delegació de Barcelona la certificació del registre de la
propietat una vegada s’hagi inscrit, actualment en tràmit, per poder acreditar que
l’Ajuntament del Masnou és propietari d’aquest terreny i que es troba lliure de
càrregues. No obstant això, i a títol supletori, es considera convenient remetre una
còpia simple de l’escriptura de compravenda a favor d’aquesta Ajuntament.
Així mateix es fa constar que, a la present sessió extraordinària, hi assisteixen
368
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
els nou membres que formen la Corporació Municipal que a continuació es detallen: alcalde, Miquel Humet Argemí; consellers, Honorio Gonzàlez Pastrana,
Jaume Grané Tabaras, Isidre Bolart Barceló, Joan Terrones Pumarola, Antoni
Jerez Vilató, Rafael Casoliva Sagaró, Josep Maria Bosch Llobet, Lluís Matalí Pons
i Jaume Ballester Cotarelo.
En data 22 de març de 1973, l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, envia al delegat provincial del Ministeri d’Educació i Ciència tota la documentació necessària detallada en l’escrit de data 31 d’octubre de 1972, a excepció del certificat del Registre de la Propietat de Mataró que estava en tràmit, per tant, solament es va enviar còpia simple de
l’escriptura pública de compravenda. Posteriorment, concretament a finals del mes d’octubre del mateix any, es va enviar el referit certificat del Registre de la Propietat.
L’Ajuntament va anar molt de pressa en aquest assumpte, realment ho va fer molt bé,
va ser molt diligent, va saber aprofitar el moment, no el va deixar escapar. En canvi el
Ministeri va anar més a poc a poc. El 24 d’octubre de 1974, la Junta de Construccions,
Instal·lacions i Equip Escolar del Ministeri d’Educació i Ciència de Madrid, va enviar un
escrit a l’alcalde del Masnou, que en la seva part dispositiva i transcrit al català, diu:
[...] Aquest Ministeri ha resolt acceptar l’oferiment de la indicada parcel·la que fa
l’Ajuntament del Masnou, en la qual la Junta de Construccions, Instal·lacions i
Equip Escolar procedirà a construir un col·legi nacional, quedant el referit
terreny, a partir del dia d’avui, afectat a l’ensenyament, no podent ser utilitzat per
a d’altres finalitats sense autorització del Ministeri d’Educació i Ciència.
D’aquest oferiment que fa l’Ajuntament del Masnou al Ministeri d’Educació i Ciència
no se’n té cap més notícia fins al mes de desembre de 1976, o sigui al cap de dos anys.
El mes de desembre de 1976 es rep a l’Ajuntament un document de la Delegació de
Barcelona del referit Ministeri, una acta de compromís, que transcrita al català textualment diu:
COMPROMÍS SUSCRIT PER L’AJUNTAMENT DEL MASNOU I EL
MINISTERI D’EDUCACIÓ I CIÈNCIA SOBRE PROMOCIÓ DE CENTRES EDUCATIUS.
L’extensió de l’educació a tots els sectors socials del país és una de les fites principals de la Llei General de l’Educació. Per això es fa necessari adoptar una sèrie de
mesures que afecten fonamentalment a la realització, amb caràcter d’urgència,
de la construcció de nous centres escolars, amb la finalitat de resoldre el greu problema d’escolarització que tenen diversos municipis. Per aconseguir aquesta fita,
no solament es necessita l’esforç d’aquest Ministeri d’Educació i Ciència, sinó que
es necessita l’activa col·laboració i participació de les Corporacions Locals.
En aquest sentit, l’Ajuntament del Masnou ha posat de manifest el seu oferiment al Ministeri d’Educació i Ciència de la l’ajuda necessària pel que fa a
terrenys.
Per tot això i després de les conversacions mantingudes, es subscriu el present
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
369
Compromís, d’acord amb les següents CLÀUSULES:
Primera. L’objecte del present compromís, és la construcció pel Ministeri d’Educació i Ciència d’un centre d’Ensenyament General Bàsic de 16 unitats en el
terme municipal del Masnou d’acord amb la programació aprovada per al proper
any 1977.
Segona. L’alcalde de l’Ajuntament del Masnou s’obliga a partir d’aquest
moment a realitzar quantes gestions siguin precises per posar a disposició del
Ministeri el solar necessari per portar a terme la mencionada construcció. En
aquest sentit es compromet a aportar, dintre els quinze dies següents a la firma del
present compromís, la següent documentació.
1. Acord del ple de la Corporació Municipal relatiu a posar en disposició del
Ministeri d’Educació i Ciència el terreny necessari per a la construcció del centre
indicat. En aquest acord hi haurà de constar el següent:
- La descripció del terreny així com la seva superfície.
- Manifestació que aquest solar reuneix els requisits a què es refereix l’article
78 de la vigent Llei del Sòl.
- Compromís d’eliminar qualsevol obstacle o impediment que pogués posar
dificultats al normal desenvolupament de les obres.
- Garantia que la parcel·la que s’ofereix té la qualificació urbanística adequada
a efectes de la construcció del centre.
- Garantia d’aportació econòmica del 20% de l’import total de la construcció
del centre.
2. Certificació del Registre de la Propietat acreditativa de la titularitat dels
terrenys a favor de la Corporació Municipal, els quals hauran d’estar lliures de
qualsevol càrrega i gravamen.
3. Certificació expedida pel secretari de la Ponència Municipal de Sanitat per
la qual s’acrediti que el terreny que s’ha de destinar a la construcció del centre reuneix les condicions higienicosanitàries adequades, d’acord amb el que estableix
l’article 2n del Decret 2892/75 de 31 d’octubre.
4. L’Ajuntament aportarà un plànol a escala 1/200 degudament firmat per un
representant d’aquesta entitat.
El Masnou, 10 de desembre de 1976.
Aquesta acta de compromís que va enviar la Delegació de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència, ho recordo perfectament, va ser com una bomba. En aquells temps els
ajuntaments poques coses rebien per correu que fossin interessants i que fessin despertar
el personal. Aquesta va ser una d’elles. Que de 8 aules passéssim a 16 aules, va ser una
cosa que ningú esperava. Quasi diria, o almenys això és el que vaig sentir jo, que el Masnou es convertia en un poble important. Que hi havia alguna cosa que ens feia diferents
als altres pobles. Que la construcció d’un institut de batxillerat i un col·legi de 16 aules
d’EGB era envejable per a qualsevol poble. Que érem, en definitiva, un poble de molta
categoria i el centre de baix Maresme. Havíem donat un salt educatiu de qualitat.
L’altre novetat del compromís tramès per la referida Delegació va ser que l’Ajuntament havia d’aportar el 20% del total del cost de les obres. Quan ho vaig llegir em va
semblar una espècie de xantatge, et dono un caramel però hauràs de pagar i si no t’inte-
370
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
ressa, doncs, ho deixes. Com és lògic l’Ajuntament del Masnou va acceptar el compromís, era important per al Masnou, era important per als seus habitants. Res a dir.
En sessió extraordinària celebrada per la Corporació Municipal en data 10 de desembre de 1976, es va prendre el següent acord, que transcrit al català i en la seva part dispositiva diu:
[...] Fa ús de la paraula el senyor alcalde, que exposa el que van tractar en una
reunió celebrada per parlar d’aquest assumpte, a la Delegació Provincial del
Ministeri d’Educació i Ciència, concretant-se que en el cas del Masnou solament
es considera necessari un acord municipal en el sentit de subscriure el compromís que garanteixi l’aportació econòmica del 20% del pressupost total del resultat final de l’obra, com aportació municipal per finançar la construcció del centre d’Ensenyança General Bàsica per part de l’Estat, tot això tenint en compte
el requisits que es detallen en el model facilitat [...]. Els senyors assistents, prèvia deliberació i tenint en compte que la construcció d’aquest centre està subjecte a les característiques de programació per al proper any 1977 i entenent la
urgència que té aquest tema, per unanimitat acorden subscriure l’oportú compromís per part d’aquest Ajuntament enfront del Ministeri d’Educació i Ciència, per garantir una aportació econòmica equivalent al 20% del pressupost
total [...]. Finalment, s’acorda delegar a l’alcalde, senyor Miquel Humet Argemí, per firmar la documentació que es consideri necessària per a la construcció
d’aquest centre, en nom i representació d’aquest Ajuntament enfront del referit Ministeri.
Així mateix, es fa constar que, a la present sessió extraordinària, assisteixen els
membres que formen la Corporació Municipal que a continuació es detallen:
alcalde, Miquel Humet Argemí; consellers, Joan Vilalta Parés, Isidre Bolart Barceló, Joaquim Coll Latorre, Rafael Casoliva Sagaró, Jaume Ballester Cotarelo,
Joan Oliveras Puigvert, Francesc Aguilar López, Francesc Abelló Miret, Josep
Botey Mir, Antonio Corchs Tiñena, Pere Mayolas Pujadas i Joan Pla Jarque.
En el Ple de data 30 de desembre de 1976, l’Ajuntament del Masnou aprovà sol·licitar
un préstec de 6.000.000 de pessetes per fer front al pagament d’aquest 20%, a través del
Banc de Crèdit Local d’Espanya. Aquest banc ajudava econòmicament els ajuntaments
que havien de fer front a inversions programades en el seu pressupost municipal, si no
recordo malament sense cap tipus d’interès, i si n’hi havia era molt baix i es retornava
amb deu anys.
L’Ajuntament del Masnou rep un escrit del Ministeri d’Educació i Ciència de data 25
de març de 1977, que transcrit al català, en la seva part principal, diu:
Província: Barcelona.
Localitat: Masnou.
Obres: nova construcció per a 640 llocs escolars.
Centre: EGB de 16 unitats.
Sistema d’adjudicació: concurs subhasta.
Any d’inici: 1977.
Quantitat total: 34.218.198 pessetes, desglossades de la següent manera:
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
371
Execució material
Despeses generals 16%
Benefici 6%
Pressupost de contracta
Honoraris del projecte
28.013.657,57
4.482.185,21
1.680.819,46
34.176.662,24
41.536,19
Pressupost total (pessetes):
34.218.198,00
Termini d’execució: 8 mesos
Replanteig previ: 3 de març de 1977
Aquesta Junta de Construccions, una vegada complerts els tràmits reglamentaris, ha resolt aprovar el Plec de condicions administratives particulars per a la
seva contractació.
Els 640 llocs escolars que estaven previstos en aquesta nova construcció, sortien multiplicant 40 alumnes per aula, que era el nombre màxim previst d’alumnes que podien ocupar les aules.
En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 29 de març de 1977, surt publicat l’anunci de
la construcció d’un centre d’Educació General Bàsica de 16 unitats, en el Masnou (Barcelona).
En data 1 d’abril de 1977, es rep a l’Ajuntament del Masnou un escrit de la Delegació Provincial del Ministeri d’Educació i Ciència, que transcrit al català textualment diu:
Em plau comunicar-vos que amb data 24 de març la Direcció General de Programació i Inversions es indica que ha estat aprovat tècnicament el projecte d’una
nova construcció d’un centre d’EGB de 24 unitats en aquesta localitat.
Un nou terratrèmol sacseja l’Ajuntament del Masnou. Primer era un centre de 8 unitats, després, per art de màgia, es transforma en 16 unitats i ara, nova sorpresa!, passa a
24 unitats. La pregunta que em va venir al pensament en aquells moments va ser, hi hauria prou terreny per aquesta construcció?
Es va enviar un escrit per tal que es concretés el nombre d’unitats. Tot seguit es va
rebre un nou escrit lamentant l’error i concretant que, efectivament, era la construcció
d’un centre d’EGB de 16 unitats. Altra vegada va quedar tal com estava.
Un escrit de la Junta de Construccions, Instal·lacions i Equipament Escolar del Ministeri d’Educació i Ciència, de data 19 d’abril de 1977, dirigit a l’alcalde del Masnou, fa
avinent que d’acord amb l’obertura dels plecs presentats en el concurs-subhasta de les
obres de construcció d’un centre d’educació general bàsica en el Masnou, celebrat el dia
19 d’abril de 1977, s’han adjudicat provisionalment les obres a l’empresa Edificios i
Obras, SA per la quantitat de 29.285.000 pessetes, per ser aquesta oferta la més avantatjosa de les presentades.
D’aquesta notificació es va donar compte a la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament del Masnou en data 5 de maig de 1977.
En data 17 d’octubre de 1977, es rep un escrit de la Delegació Provincial demanant
el nom que es vol donar a aquest centre educatiu, amb la finalitat de procedir a la creació oficial del mateix. La Comissió Municipal Permanent, en sessió celebrada el dia 20
372
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
d’octubre següent, va prendre el següent acord, que transcrit al català textualment diu:
Es dóna compte d’una comunicació rebuda de la Delegació Provincial del Ministeri d’Educació i Ciència, sol·licitant el nom que es vol donar a aquest centre, per
la creació oficial del nou col·legi situat a la urbanització Bell Resguard; els senyors
assistents acorden correspondre al que es sol·licita, per la qual cosa la nominació
d’aquest centre sigui Lluís Millet, fill del Masnou i cofundador de l’Orfeó Català. Ordenant-se que així es comuniqui a la referida Delegació Provincial.
En el Butlletí Oficial de l’Estat, número 61, de data 13 de març de 1978, surt publicat el Real Decret 413/1978, de 27 de gener, pel qual es creen 19 col·legis nacionals
d’EGB (14 a Barcelona, 3 a Santa Cruz de Tenerife, 1 a Santander i 1 a Sevilla). En vuitè
lloc surt el del Masnou que transcrit al català textualment diu:
Municipi: el Masnou.
Localitat: el Masnou.
Col·legi Nacional Lluís Millet, domiciliat a la urbanització Bell Resguard, per a
sis-cents quaranta llocs escolars d’Educació General Bàsica.
MODIFICACIÓ DEL TERRENY
En data 28 de març de 1978 es firmen uns pactes entre l’alcalde del Masnou, senyor
Miquel Humet Argemí, i el senyor Pere Casas Casas com a propietari de la finca denominada Can Bernadas, on està situat actualment el càmping Masnou, per poder desaiguar les aigües pluvials i residuals del col·legi Lluís Millet, ja que únicament podien passar per la finca del senyor Casas. Per tant, en aquests pactes, el senyor Casas autoritza
aquesta connexió, però en el ben entès que no permet la connexió d’altres col·lectors procedents de tercers, sense autorització prèvia. L’Ajuntament s’haurà de fer càrrec de les
obres de condicionament necessàries pel bon ús i funcionament d’aquesta claveguera així
com del seu manteniment posterior. També queda escrit que aquests pactes hauran de ser
ratificats per la Corporació Municipal en sessió plenària.
Així va ser, en el Ple de l’Ajuntament en sessió plenària celebrada el dia 30 de març de
1978, es van aprovar per unanimitat els pactes firmats pel senyors Humet i Casas. De fet
era necessària aquesta connexió d’aigües pluvials i residuals, ja que, com he dit abans, era
l’única finca per on podia passar la canalització d’aquestes aigües.
Posteriorment, i en concret en el ple extraordinari celebrat el dia 13 de juliol de 1978,
la Corporació Municipal de l’Ajuntament del Masnou, va adoptar el següent acord, amb
referència a la petició feta pel senyor Casas, que transcrit al català i en la seva part més
important diu:
[...] el senyor Miguel Humet Argemí, alcalde-president de l’Ajuntament del Masnou [...], el senyor Pere Casas Casas [...], i el senyor Joan Entrecanales d’Azcàrate [...], en representació d’Ineuropa, SA [...],
Exposen:
1r. que Ineuropa, SA és propietària en el Masnou de dues finques on està situa-
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
373
da la urbanització Bell Resguard, en la qual s’ha executat el Pla Parcial denominat
extensió de la finca del marquès del Masnou, aprovat per la Comissió Provincial
d’Urbanisme el dia 13 d’octubre de 1969, i el Pla Parcial Els Horts aprovat per la
referida Comissió el 30 de juny de 1976.
2n. L’Ajuntament del Masnou és propietària d’un terreny que llinda pel nord
amb Els Horts, on està construït un col·legi d’ensenyança general bàsica.
3r. El senyor Pere Casas Casas és propietari d’una finca situada al sud del
terreny de l’Ajuntament.
4t. Que durant la tramitació del Pla Parcial Els Horts, el senyor Pere Casas
reclamava el dret de pas per un camí obert en el llindar est de la finca Els Horts
[...], l’Ajuntament en la seva aprovació provisional va imposar com a condició que
s’havia de deixar accés a la finca del senyor Casas, aspecte que les parts consideren de plena vigència, en no haver manifestat res en contra la Comissió provincial d’urbanisme [...].
Pactes: [...].
Segon. Amb la finalitat de donar compliment respecte a l’accés que s’ha de
donar a la finca propietat del senyor Pere Casas, les tres parts han arribat a l’acord
que l’accés es farà a través del vial que es grafia en vermell en el plànol adjunt [...].
L’amplada d’aquest carrer serà de 8 metres [...].
Tercer. Que els terrenys del referit vial estan a la finca de propietat municipal
on està situat el col·legi d’ensenyança general bàsica, i amb l’objecte de no perjudicar a la propietat municipal, el senyor Casas cedeix gratuïtament a l’Ajuntament
del Masnou una superfície de terreny de 193,44 m2 situada al costat del col·legi
[...], sense perjudici de lliurar la corresponent escriptura pública, en el moment
que l’Ajuntament li requereixi, l’Ajuntament té des d’aquests moments la propietat i la possessió d’aquests, podent-los ocupar de forma immediata.
Quart. Ineuropa, SA es compromet a realitzar al seu càrrec les obres d’obertura del vial [...] i l’explanació del terreny fins a la finca del senyor Casas i dotar a
aquest vial d’una capa asfàltica des de l’inici del carrer fins a l’entrada del col·legi.
S’obliga també a traslladar la porta d’accés al col·legi i les tanques existents a les
posicions que queden dibuixades en el plànol adjunt.
El carrer que va obrir l’empresa Ineuropa acabava a la porta d’entrada del col·legi
Lluís Millet, per tant no podia tenir continuïtat, la qual cosa podia afectar en el
moment que el senyor Casas volgués urbanitzar la seva finca, és per això que va preferir donar una petita part del seu terreny, els 193,44 m2, però que el carrer pogués
enllaçar amb la seva finca i així tenir una entrada per la part de dalt per al dia que
volgués urbanitzar.
SERVEIS DEL COL·LEGI
Bé, el col·legi ja estava construït i els seus accessos també, ara faltaven dos serveis complementaris, però també bàsics per al seu funcionament. Hem de pensar que per la seva
ubicació, tan allunyada del centre de la població, era del tot necessari que aquest col·legi
tingués dos serveis importants:
374
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
- Servei de transport
- Servei de menjador
Pel que fa al servei de transport, l’alcalde de l’Ajuntament del Masnou, senyor Miquel
Humet, va escriure una carta en data 11 de maig de 1978 al Negociat de Transport Escolar de la Delegació del Ministeri d’Educació i Ciència de Barcelona, que transcrita al català textualment diu:
D’acord amb la nostra conversa telefònica relacionada amb el transport escolar a
implantar en el nou col·legi nacional Lluís Millet, construït en el pla denominat
Fuensalida d’aquesta localitat, i que es posarà en funcionament el proper curs, dec
manifestar-vos que per fer tot el recorregut previst dins de la població, aquest serà
superior als 4 quilòmetres. El nombre d’escolars que sol·liciten aquest servei és
aproximadament de 280 amb un pressupost mensual presentat per Línies Font,
SA entre 250.000 a 300.000 pessetes.
El que us comunico per al vostre coneixement i efectes oportuns.
Còpia d’aquest escrit es va enviar a la senyora Montserrat Mora, inspectora de la zona del
Ministeri d’Educació i Ciència, per tal que tingués la deguda constància del que es demanava.
Haig de dir que vam tenir molta sort amb aquesta inspectora, n’he conegut bastants
d’inspectors d’Ensenyament en tots els anys que vaig estar a l’Ajuntament, i de la senyora Montserrat Mora haig de dir, doncs això, que va ser una gran senyora de l’ensenyament, una gran professional, intel·ligent, d’un tracta molt afable i eficaç en tots els sentits.
Encara me’n recordo que una de les vegades que va venir a l’Ajuntament, volia veure
l’edifici del col·legi. Nosaltres teníem les claus d’entrada perquè constantment anaven
arribant camions de diferents punts de Catalunya i Espanya que venien a descarregar
mobiliari de tot tipus que es va col·locar en diferents classes, sense un ordre concret, i l’espai de l’entrada estava tot ple, amb dificultats per poder passar. Doncs bé, la vaig acompanyar, tot disculpant-me, no se ben bé perquè, de com estava posat el mobiliari, tot
dient-li que el mes de setembre ja enviaríem la brigada de l’Ajuntament per posar-ho en
el seu lloc. Sincerament, no en va fer cas dient-me que tenia cinc col·legis que estaven en
la mateixa situació que el nostre i que era normal el desordre que en aquells moments hi
havia.
També li vaig comentar, tot il·lusionat per ser el primer col·legi públic del Masnou
construït per l’Estat amb l’ajuda de l’Ajuntament, amb una línia constructiva moderna i molt adequada a les necessitats d’aquell moment, que de ben segur que aquest
col·legi funcionaria molt bé i que la meva dona i jo havíem decidit matricular la nostra filla gran. La contesta va ser molt concreta, em va dir que ella mai portaria un fill
seu a un col·legi que començava de nou, almenys el primer any. Després de rumiar el
que m’havia dit, vaig dir-me a mi mateix que estava equivocada o almenys que no n’hi
havia per tant. Vam matriculà la nostra filla gran i més endavant vaig entendre que el
que estava equivocat era jo. El primer any va ser molt dolent pel que fa a l’ensenyament, i s’entén perfectament, el primer any tots els mestre que es nomenen són de
caràcter provisional, no són definitius. L’any següent, en el concurset de trasllats, els
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
375
que tenen més punts per anys treballats poden demanar una de les disset places que es
posen a la seva disposició.
Doncs bé, amb la senyora Montserrat Mora vam acordar que la primera preinscripció d’aquest col·legi la faríem nosaltres ja que encara no hi havia cap mestre nomenat.
Aquesta primera preinscripció es va fer des del Despatx Central, i encara que la senyora
Mora em va portar els impresos corresponents, d’acord amb l’alcalde es van afegir dues
preguntes: si estaven interessats en el servei de transport i si estaven interessats en el servei de menjador. Del resultat obtingut l’alcalde va poder escriure l’anterior carta que fa
referència al transport públic del col·legi Lluís Millet.
En data 27 de maig de 1978, la Delegació Provincial del Ministeri d’Educació i Ciència envia una carta a l’alcalde del Masnou, amb referència al transport escolar d’aquest
col·legi per al proper curs 1978-79, que transcrit al català i en la seva part més important
diu:
En base a la documentació rebuda, i d’una forma condicional, s’ha avaluat la inicial dotació per a possibles efectes econòmics [...], s’ha traslladat aquesta petició
als serveis pertinents de la inspecció tècnica d’EGB pel seu coneixement i pels
efectes que s’estimin oportuns.
Haig de fer-li avinent, per evitar possibles malentesos o insuficiències econòmiques, que aquesta tramitació té caràcter previ a una posterior resolució per part
d’aquesta Delegació Provincial, i per tant no prejutja ni condiciona possibles
actuacions administratives sobre aquesta matèria específica del transport escolar
[...].
Es va informar d’aquest escrit a la Comissió Municipal Permanent, en sessió celebrada el
dia 1 de juny de 1978, i es va quedar a l’espera de noves notícies per part de la Delegació Provincial. El servei es va donar des del primer dia que va començar el curs escolar, ja
que de paraula sí que teníem el consentiment de la referida delegació.
Com que la comunicació definitiva no arribava, l’alcalde, senyor Miquel Humet, el
dia 17 d’octubre de 1978, envia una nova carta a la delegació provincial, que transcrita
al català textualment diu:
Amb referència a l’escrit presentat davant aquesta Delegació, relacionat amb la
subvenció del transport escolar a implantar en el col·legi nacional de nova construcció Lluís Millet, ubicat en el pla Fuensalida d’aquesta localitat, us agrairia es
considerés aquest servei de primera prioritat, per ser del tot indispensable per tal
que el referit col·legi pugui funcionar amb normalitat, donat que està molt apartat del centre de la població.
Casualitat, ambdues parts devien pensar el mateix i els escrits es van creuar, ja que el dia
següent d’enviar l’anterior escrit, es va rebre a l’Ajuntament un escrit de l’Inspecció d’Ensenyança Primària que transcrit al català textualment diu:
Tinc l’honor de comunicar-vos que el Consell d’Inspecció del dia 9 d’octubre
aprovà el transport escolar del Masnou al col·legi nacional Lluís Millet, situat a la
urbanització Bell Resguard.
376
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
És per això que s’hauria de posar en contacte amb els serveis de transport escolar
d’aquesta Delegació del Ministeri d’Educació i Ciència per ultimar el contracte i
d’altres detalls (Plaça d’Espanya, 6).
Me’n recordo perfectament que vaig anar a la plaça d’Espanya, núm. 6, on hi havia unes
plantes destinades a la Delegació del Ministeri d’Educació i Ciència. Des de l’any 1992
i amb motiu de les Olimpíades es va transformar en un hotel. A les oficines del transport
escolar em van rebre molt bé i en van donar tots els impresos necessaris per la contractació del servei, que havia de ser a càrrec de l’Associació de Pares d’Alumnes del col·legi,
així com els impresos per presentar la facturació mensual del servei.
Aquest imprès també l’havia de tramitar la mateixa Associació, on figurava el nom del
titular, que era l’Associació de Pares, el seu compte corrent, on la delegació ingressava la
subvenció mensual que ells havien de pagar al transportista. El primer imprès que es va
tramitar el firmaven el transportista, en aquest cas el senyor Salvador Font Clausell de
Línies Font; l’alcalde del Masnou, el senyor Miquel Humet Argemi; el director del centre, senyor Josep Antoni Fente, i el president de l’Associació de Pares, el senyor Miquel
Oliveras Rico.
El contracte anual va ser de 750.000 pessetes i mensualment es va facturar 75.000 pessetes. Si no recordo malament, aquest era el cost de dos autocars. Va costar la implantació correcta d’aquest servei, es van concretar parades perquè els pares sabessin quina era
la parada que tenien més a prop per deixar i recollir els seus. Però, com en totes les coses,
sempre hi havia persones descontentes que volien tenir més drets que els altres. Va ser tot
un problema, tota una batalla, però a vegades les coses s’han de desbaratar del tot per
posar ordre i amb el temps, i una vegada es van crear nous col·legis públics, es va marcar,
perquè així la inspecció ho va creure oportú, que la primera i última parada de l’autobús
per recollir alumnes havia de tenir una distància mínima d’un quilòmetre del col·legi.
Això va frenar l’ús del bus escolar i solament l’agafaven els que realment el necessitaven
per la distància.
Quant al servei de menjador, el seu funcionament i organització anava a càrrec,
també, de l’Associació de Pares d’Alumnes (APA), tant pel que fa a l’aspecte administratiu, com el de contractar els serveis industrials que s’encarregaven de confeccionar el
menú setmanal i la realització de les compres. El professorat s’encarregava de mantenir
l’ordre del servei durant els àpats i posteriorment vigilar els alumnes al pati. La revisió de
la qualitat del menjar anava a càrrec de l’APA i del professorat. Com és comprensible,
amb el temps això va canviar, el professorat no tenia perquè fer-se càrrec de l’ordre al
menjador, ni tampoc tenir cura dels alumnes al pati.
Durant el curs escolar de 1979-80, el nombre de d’alumnes que usaven aquest servei
era d’una mitjana de 130 diaris, i el cost del menú era de 165 pessetes.
Els pares encarregats de portar aquest servei se les van veure i desitjar; van treballar molt,
i van dedicar moltes hores; van tenir diverses crítiques per part de les mares, principalment
pel tipus i quantitat del menjar i també de la seva elaboració, però se’n van sortir, van fer
una feina ben feta. També van tenir els seus problemes amb els industrials que portaven la
cuina, o sigui que els plovien els problemes per totes bandes, però de ben segur que ara, si
llegeixen aquest apartat que he fet del menjador escolar, somriurien tot pensant que van
aprendre molt d’aquest tema, que van gaudir molt fent aquesta feina, i se’n sentirien orgullosos perquè se’n van sortir mol bé. I tindrien tota la raó ja que no era fàcil. Felicitats.
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
377
També hem de tenir en compte que estic parlant de 30 anys enrere, que el col·legi Lluís
Millet va ser el primer col·legi públic al Masnou en tenir aquests dos serveis, i potser
també el primer d’alguns col·legis particulars.
S’INICIA EL PRIMER CURS ESCOLAR DEL COL·LEGI LLUÍS MILLET 1978-79
En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 9 d’agost de 1978, es va publicar una Ordre del
Servei de Centres d’Educació Preescolar i General Bàsica, la qual autoritzava el funcionament dels col·legis nacionals d’EGB que es relacionen i que queden amb la composició
que en cada cas es manifesta. Traduït al català textualment diu:
Municipi: el Masnou.
Localitat: el Masnou.
Col·legi nacional: Lluís Millet, domiciliat a la urbanització Bellresguard, per a
640 llocs escolars d’educació general bàsica, creat per Real Decret 413/78 de 27
de gener (BOE del 13 de març).
Es constitueix inicialment aquest centre que funcionarà en un edifici de nova
construcció (Pla Fuensalida) amb setze unitats escolars mixtes d’EGB i direcció
amb funció docent. Amb aquesta Ordre es crea en aquest mateix acte.
En escrit rebut per l’Ajuntament del Masnou el dia 30 de setembre de 1978, pel cap de
personal de la delegació provincial, es comunica la primera composició de mestres per al
primer curs que s’impartirà en el col·legi Lluís Millet, i que va ser la següent:
José Antonio Fente Méndez
Ma Pilar Mesanza Estrada
Angelino Pérez Pérez
Jesús Abril Escusa
Vicente Benito Garrido
Ma Carmen Dopazo Camino
Ma Amélia López Pérez
Julio Molero Pisabano
Araceli Comelles Sans
Julio Lapena Labara
Félix Pelaez Barbero
Máximo Tejeda Garcia
Jesús Ma López Guillorme
Luís Calzón Bailez
Maria Pérez Ruíz
Justa Ros Valero
Elisa Paricio Sebastian
Una vegada es van escripturar els quasi 200 m2 de terreny que havia cedit el senyor
Casas, l’alcalde del Masnou, senyor Humet, en una de les seves últimes actuacions amb
aquest càrrec, concretament el dia 9 d’abril de 1979, va enviar un escrit a la delegació
provincial del Ministeri d’Educació i Ciència, que transcrit al català textualment diu:
378
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
Amb motiu d’haver-se ampliat posteriorment la superfície del pati del col·legi
nacional Lluís Millet i tenint en compte la necessitat que existeix en aquesta zona
d’ubicar un parvulari, seria molt convenient que per part d’aquesta delegació s’autoritzés la construcció de 4 aules de preescolar destinades al referit col·legi.
Al mateix temps i atès el desnivell d’aquest pati, es podria realitzar un soterrani per a usos múltiples, ja que no n’hi ha cap en aquest centre i es considera necessari pel volum de alumnes matriculats.
Cap contesta. Les primeres eleccions democràtiques municipals estaven a la cantonada.
Va cada tot parat. No es movia res. Després vindrien les autonòmiques. El que no s’havia fet fins ara, caldria intentar sol·licitar-ho més endavant a diferents estaments i diferents càrrecs. En aquest cas les obres per a la construcció d’aules de preescolar es tornarien a demanar a finals de l’any 1983.
Torno a la construcció principal del col·legi Lluís Millet. En data 24 d’octubre de
1979 el cap de la Unitat Tècnica de Construccions de la Delegació Provincial, comunica a l’alcalde de l’Ajuntament del Masnou que es farà la recepció definitiva de la construcció del col·legi i que, per tant, el proper dia 13 de novembre de 1979 a les 13 hores
haurà d’estar al referit edifici per poder examinar les obres del centre de 16 unitats i recepcionar definitivament la construcció. Així es va fer, es va aixecar l’acta de recepció definitiva, amb la presència de l’alcalde acompanyat dels tècnics municipals i els tècnics de la
mateixa delegació provincial.
En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 19 de novembre de 1979, es va publicar la
Resolució de la vicesecretaria per la qual cosa es feia pública la relació d’altes i baixes en
el registre especial de centres docents estatals i no estatals durant l’any 1978 i primer
semestre de 1979 i entre ells hi figura el col·legi Lluís Millet, situat a la urbanització Bell
Resguard del Masnou.
El segon any de vigència del col·legi Lluís Millet comença amb un canvi quasi total
del professorat, s’ha fet el concurs de trasllats i per al curs 1979-80 el quadre de professors és el següent:
Alfonso Càrpio Abad
Propietari definitiu
Joan B. Martí Feliu
Propietari definitiu
Ma Carme Gràcia Gràcia
Propietari definitiu
Artemia Durán Puig
Propietària definitiva
Carmen Garcia Villar
Propietària definitiva
Sara Àrias Pérez
Propietària definitiva
Aquilino Gonzalo Lorenzo
Propietari definitiu
Alfonsa Herrera Soto
Propietària definitiva
Emeterio Donoso Bueno
Propietari Definitiu
Palmira Pérez Marcos
Propietària definitiva
Anna Ma Olives Dolcet
Propietària definitiva
Delfina Arancón López
Propietària definitiva
Javier Serrano Valverde
Propietari definitiu
Jesús Abril Escusa
Propietari provisional
Jesús Ma López Guillorme
Propietari provisional
Vicente Benito Garrido
Propietari provisional
José Naharro Castaño
Interí
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
379
APUNT DE LES DESPESES D’UN COL·LEGI PÚBLIC
Mirant a l’arxiu municipal la documentació que tenen del col·legi Lluís Millet, he trobat
un full on queda reflectit part del cost que l’Ajuntament va aportar als col·legis públics.
A vegades podem dir que l’Ajuntament no fa res o molt poca cosa per l’ensenyament,
però l’ensenyament no solament està en els mestres i els alumnes, hi ha tot un seguit de
despeses per al manteniment i també per al funcionament dels serveis propis d’un edifici com és un col·legi, o sinó veieu aquestes despeses:
Col·legi Lluís Millet:
Despeses fixes curs 1979-80
Sou conserge
mensual
Quota telèfon
bimensual
Personal neteja
mensual
Material neteja
mensual
27.625 ptes
15.000 ptes
27.625 ptes
5.000 ptes
Anual 386.750 ptes
Anual 90.000 ptes
Anual 386.750 ptes
Anual 60.000 ptes
Anual 923.500 ptes
Despeses variables:
1. Despesa llum: del 23-8-79 al 21-2-80
2. Despesa aigua: no queda reflectit
3. Despesa gas: del 24-11-79 al 30-3-80
130.525 ptes
613.310 ptes
Tenint en compte que estic parlant de valors econòmics de fa 30 anys, que la despesa de
l’aigua, no sé perquè, no queda reflectida i que la despesa de la llum i el gas podríem dir
que és de sis mesos, la despesa total és força elevada. Solament es va comptar una persona de neteja, però l’any següent ja n’hi havia dues per la grandària del col·legi. Si a això
s’hi afegeix el manteniment de jardineria i el manteniment general de lampisteria i obres
petites, els cost anual per al manteniment i funcionament general d’un col·legi es pot disparar a valors que, si bé són necessaris, són també elevats per a l’Ajuntament, per al sosteniment de cada un dels edificis relacionats amb l’ensenyament.
RELACIÓ DE PROFESSORAT
A l’arxiu municipal, hi figura una relació del professorat que tenia el Col·legi Lluís Millet
el curs escolar 1981-82. Copiada la relació dels noms tal com hi figura, és la següent:
1r A. Carme Alsina
1r B. Anna Abelló
2n A. Anna Ma Garcia
2n B. Sílvia Garcia
3r A. Ma Dolors Jorge
3r B. Artemia Durán
380
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
4t A. Carme Garcia
4t B. Sara Àrias
5è A. Palmira Pérez
5è B. Emeterio Donoso
6è A. Anna Ma Olibes
6è B. Carme Gràcia
7è A. Alfons Carpio
7è B. Alfonsa Herrera
8è A. Clementina Vaquero
8è B. Dolors Carandell
Director: Jesús Abril
Català: Ma Dolors Alibés
PATI DEL COL·LEGI
Els que hem conegut com estava el pati del col·legi des dels seus inicis vam entendre que
l’APA es plantegés fer front al problema greu que hi havia en un talús molt alt completament desemparat, davant mateix de la pista esportiva. Hem de pensar que en aquells
moments al col·legi hi havia matriculats uns 600 alumnes. Molts érem els pares que patíem quan veiem que hi havia nens que s’enfilaven per aquest talús, relliscaven, queien i
moltes vegades es feien mal, igual que altres persones que contemplaven aquest fets i,
d’alguna manera, tots ens fèiem còmplices d’algun possible accident que pogués passar.
S’havien de buscar solucions i el més aviat possible, no es podia seguir amb aquell risc
tan perillós. El dia 10 de juliol de 1982 es firma un conveni entre l’alcalde, senyor Josep
Azuara, i el president de l’APA, senyor Silví Belenguer, que textualment diu:
Exposen:
Que s’han tingut converses per a l’arranjament del pati del col·legi Lluís
Millet, per adequar-lo a les finalitats de l’ensenyament físic i d’esplai, amb la
col·laboració de l’Ajuntament i de l’Associació de Pares.
Aquestes converses han donat com a resultat el conveni d’acord amb les
següents clàusules:
1a. Les obres que s’acorden realitzar són les següents:
a) Rebaix de terres.
b) Reparació del servei de mina.
c) Mur de contenció.
S’acompanya croquis i pressupost de les obres a realitzar.
2a. El finançament de les obres descrites anteriorment, que pugen aproximadament 3.600.000 pessetes, serà compartit entre l’Ajuntament i l’Associació de
Pares de la següent manera:
L’Ajuntament es compromet a aportar un milió de pessetes del pressupost
d’inversions de l’any actual.
L’Ajuntament es compromet a consignar en el pressupost d’inversions de l’any
1983 un milió de pessetes per a la mateixa finalitat.
L’Associació de Pares es compromet a aportar un milió de pessetes, de les quals
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
381
500.000 seran ingressades dintre del present mes de juliol, i les altres 500.000
abans del 31 de desembre, sempre i quan les obres estiguin començades.
La resta del finançament la consignarà l’Ajuntament al pressupost de l’any
1983.
3a. L’Associació de Pares es compromet a no demanar cap altra millora a
aquest Ajuntament per l’obra en qüestió.
4t. L’Associació fa constar que la pista actual està en perfecte estat de conservació, i per tant s’ha d’obligar al constructor adjudicatari de les obres que es comprometi a preservar-la i conservar-la.
5a. L’associació fa constar que no pot aportar cap més quantitat que la consignada; en cas que el cost de l’obra sobrepassés el pressupost estipulat, serà l’Ajuntament el que hauria de finançar el que faltés.
Si el pressupost total de les obres en qüestió resultés inferior a l’estipulat, el
sobrant s’aplicarà a qualsevol altra obra convenient per a la millora del patí.
6a. L’Ajuntament realitzarà les gestions davant dels organismes pertinents, per
tal d’aconseguir la màxima aportació al cost de l’obra. En aquest cas, seran reintegrades a l’Associació de Pares les quantitats aportades proporcionalment a la
seva aportació.
7a. L’Ajuntament demanarà pressupost de l’obra a diferents empreses per
intentar millorar el pressupost dels serveis tècnics municipals i adjudicar l’obra
tan aviat com sigui possible.
8a. El present conveni queda supeditat a la seva ratificació per l’Ajuntament ple.
Aquest conveni va ser més aviat un primer plantejament, un primer pas per resoldre un
problema en el qual tothom estava involucrat, tothom tenia la seva responsabilitat en cas
d’un accident. El que sí va quedar molt clar era l’interès, la bona voluntat i la predisposició de l’Associació de Pares per tirar endavant les obres proposades.
És de suposar que l’Ajuntament va entendre clarament aquesta predisposició i d’acord
amb el pressupost municipal va projectar una primera fase. En sessió celebrada per la
Comissió Municipal Permanent de data 17 de setembre de 1982, es va prendre el següent
acord, que traduït al català textualment i en la seva part dispositiva diu:
Adjudicar per contractació directa l’obra per rebaixar les terres del pati del col·legi
Lluís Millet a l’empresa Obres i Construccions Joan Puig, pel preu de 230 pessetes m3, i amb un pressupost estimatiu de 1.242.000 pessetes [...]. Facultar al senyor alcalde per a la firma de l’oportú contracte administratiu.
En data 13 d’abril de 1983 es va redactar un nou conveni amb l’APA del col·legi Lluís
Millet que es va aprovar en el ple de l’Ajuntament del dia 25 de març de 1983 i que traduït al català textualment diu:
Aprovar la proposta de conveni entre aquest Ajuntament i l’Associació de
Pares del col·legi Lluís Millet, per a la realització de les obres de remodelació
del pati del referit col·legi en les quals l’esmentada associació contribueix amb
la quantitat de 800.000 pessetes i l’Ajuntament finançarà la diferència del
cost.
382
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
El nou conveni està firmat per l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, i la presidenta de l’APA del col·legi Lluís Millet, senyora Marta Esteve. Aquest nou conveni textualment diu:
Exposen que per conveni de data 10 de juliol de 1982 es va fer el compromís que
l’Ajuntament realitzaria les següents obres:
a) Rebaix de terres.
b) Reparació del servei de mina.
c) Mur de contenció.
L’Associació de Pares es va comprometre a aportar un milió de pessetes per a
finançar les referides obres, i en la seva condició sisena de l’esmentat protocol diu
el següent:
«L’ajuntament realitzarà les gestions davant dels organismes pertinents per tal
d’aconseguir la màxima aportació al cost de l’obra. En aquest cas, seran reintegrades a l’Associació de Pares les quantitats aportades proporcionalment a la seva
aportació.»
L’Ajuntament ha aconseguit de forma indirecta ajuda per al pagament total de
les obres, per la qual cosa cessa l’obligació de l’Associació de Pares de col·laborar
en el finançament de les obres anteriors.
Les obres esmentades han estat realitzades per l’Ajuntament, a càrrec seu, per
un pressupost total de 5.077.237 pessetes, a satisfacció de l’Associació de Pares,
pel que es considera que s’ha complert el conveni de data 10 de juliol de 1982.
Com que existeix un projecte de remodelació del pati comprès entre la pista
actual i el mur construït que ascendeix a la quantitat de 1.280.699 pessetes, s’estableix el següent conveni:
1r. L’Ajuntament del Masnou, es compromet a realitzar l’obra de remodelació
del pati del col·legi Lluís Millet, assenyalada anteriorment, d’acord amb el plànol
que s’adjunta.
2n. L’Associació de Pares del col·legi Lluís Millet ofereix per a finançar l’obra
anterior les 500.000 pessetes que ja estan dipositades en aquest Ajuntament. I es
compromet a aportar 300.000 pessetes més, dintre del termini de 15 dies a partir de l’aprovació d’aquest conveni per l’Ajuntament en ple.
3r. L’Ajuntament del Masnou, finançarà la resta de l’obra amb càrrec al seu
pressupost.
Com tot projecte d’obres, el pressupost és una cosa que fa un tècnic com a resultat del
que li diuen que s’ha de fer, encara que a vegades no està del tot convençut del que s’ha
de fer, com s’ha de fer i per què s’ha de fer d’aquella manera que volen que es faci, quan
a vegades fet d’una altra manera potser seria millor, però també es pot trobar que el que
encarrega el projecte no vol sentir-ne a parlar... Veritat que és un embolic? Doncs això és
possiblement el que va passar.
Sobre el paper hi havia un tipus de previsió, però quan el projecte es posa en marxa,
quan es començar a tocar el talús i la possibilitat d’ampliar el pati que té una superfície
pròpia d’un col·legi de 8 aules i no de 16 com és aquest cas, les coses es compliquen.
Podria ser que l’Ajuntament no aprofundís prou en el tema o no s’ho va prendre amb
l’interès desitjat, el cas és que d’un pressupost de 3.600.000 pessetes es va passar a
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
383
5.077.237, i encara en faltaven 1.280.699 pessetes que van servir per remodelar un tram
de pati entre la pista i el nou mur. Total, més de sis milions de pessetes. No obstant això,
l’Ajuntament va aconseguir una ajuda econòmica de la Conselleria d’Ensenyament de la
Generalitat que, juntament amb l’aportació de 800.000 pessetes per part de l’Associació
de Pares i el que va aportar el mateix ajuntament, va fer possible la construcció d’un mur
i una ampliació del pati necessari per a un col·legi de 16 aules.
AULES DE PREESCOLAR
El curs 1983-84 van començar a funcionar dues aules de preescolar al col·legi Lluís
Millet. Després de molt demanar aquesta possibilitat al Departament d’Ensenyament de
la Generalitat, finalment van ser concedides dues aules prefabricades, anomenades caracoles. Com que no hi havia més espai en el pati, els serveis tècnics de l’Ajuntament van
estudiar les possibilitats d’ubicació i van considerar que el lloc més adequat era a la part
esquerra de l’entrada del recinte escolar, d’aquesta manera es podria fer un tancat de 130
m2 per ús exclusiu del parvulari.
L’expedient es va tramitar amb caràcter d’urgència, ja que primer s’havia de realitzar les obres i serveis per l’assentament de les dues aules prefabricades. En data 2 de
setembre de 1983, la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament del Masnou, va
aprovar l’expedient tramitat per a la construcció del clavegueram i la formació de
cimentació per a l’assentament de les referides aules, les quals serien instal·lades definitivament pels serveis corresponents de la Generalitat de Catalunya. Aquestes obres es
van fer per Administració, o sigui adjudicades directament, donada la urgència de la
seva instal·lació.
El cost d’aquestes obres va ser de 566.165 pessetes i el constructor a qui es van adjudicar era Camilo Fernández. En data 26 d’octubre de 1983, l’empresa Dragados y Construcciones encarregada del muntatge de les dues aules va firmar, conjuntament amb el
tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor Marià Aran, i l’arquitecte municipal, senyor
Josep Ma Gutiérrez, l’acta de formalització del lliurament de les claus de les dues aules,
després d’haver efectuat la corresponent inspecció i haver-la trobat conforme.
L’alcalde del Masnou, en data de 13 de desembre de 1983, va enviar una carta al director general de Programació i Serveis Generals d’Ensenyament de la Generalitat, que textualment diu:
Com molt bé ja saps, el col·legi Lluís Millet d’aquesta vila no disposa de la construcció d’unes aules dedicades al preescolar, ja que aquest any, de forma provisional, s’han habilitat unes aules prefabricades, que estan situades a l’entrada de l’esmentat col·legi, agafant una part del pati.
En poder comptar en aquests moments amb més terreny al costat mateix de
l’edifici, crec que s’ha trobat la solució a aquest problema, atès que amb la construcció d’aquests aules de preescolar quedarien eliminades les provisionals, al
mateix temps que quedaria més pati per l’esbarjo normal del col·legi.
És per això que molt t’agrairia que, previs els tràmits oportuns i les consultes
que creguis necessàries, es pogués construir per al proper any 1984 aquestes aules
de preescolar per al col·legi de Lluís Millet.
384
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
Aquest terreny era el que havia donat el senyor Casas per compensar el terreny que l’Ajuntament va cedir pel carrer que donava a la seva finca. El projecte es va fer, jo el vaig
veure i, efectivament, estava previst que el soterrani fos un gimnàs o sala polivalent, i a la
planta baixa i al primer pis hi havia quatre aules en total destinades a preescolar. Jo havia
acompanyat el tècnic designat per la Generalitat al col·legi Lluís Millet perquè prengués
les mesures, es va dibuixar i es va fer un pressupost total, i quan tot semblava que es podia
realitzar a través d’unes ajudes econòmiques, que cada any destinava la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, devien sortir altres construccions que devien
considerar més urgents i es va quedar sense efecte.
ESTADÍSTICA
D’acord amb l’estadística que figura a l’arxiu municipal en el curs escolar 1983-84, hi
havia 602 alumnes matriculats, desglossats de la següent manera:
Preescolar A de 5 a 6 anys: 30
Preescolar B de 5 a 6 anys: 30
Alumnes d’EGB 1r
2n
3r
4t
5è
6è
7è
8è
TOTAL
Grup A
Grup B
35
35
33
33
35
35
32
32
35
35
32
34
33
35
269
273
34
34
Quant al professorat, tal com figura a la relació que s’adjunta a l’estadística d’aquest curs,
era la següent:
NOM I COGNOMS
CÀRREC
Carme Alsina Díez
Marisol Escuer Marco
Ana Ma Garcia Cebral
Silvia Garcia Cebral
Ma Carmen Gracia Gracia
Ana Ma Olives Dolcet
Dolores Jorge Esteve
Carmen Garcia Villar
Artemia Duran Puig
Sara Arias Pérez
Palmira Pérez Marco
Emeterio Donoso Bueno
Alfonsa Herrero Soto
Alfonso Carpio Abad
Jesús Abril Escusa
Clemen Vaquero Gejo
Ma Berta Tejero Artieda
Tutora 1r
Tutora 1r
Tutora 2n - Coordinadora
Tutora 2
Tutora 3r
Tutora 3r
Tutora 4t
Tutora 4t
Tutora 5è - Coordinadora
Tutora 5è
Tutora 6è
Tutor 6è
Tutora 7è
Tutor 7è
Tutor 8è - Secretari
Tutora 8è
Preescolar 5 anys
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
385
Carmen Hidalgo Urios
Dolors Alibés Riera
Miguel A. Calle Vicente
Delfina Arancon López
Preescolar 5 anys
Mestre de català
Directora
En un annex del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de data 11 de juliol de
1984, es publica una Ordre de 7 de juny de 1984, per la qual es modifica la composició
de diversos col·legis públics d’educació bàsica i centres de preescolar de Catalunya, entre
els quals hi ha el col·legi públic Lluís Millet, amb 16 unitats mixtes d’EGB i 2 unitats de
preescolar, i 1 director amb funció docent.
CONSELL ESCOLAR
Al començament del curs escolar 1986/87, i per disposició del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, s’havia d’elegir els representants del Consell Escolar de tots els
centres escolars. En el cas del Lluís Millet eren 4 els sectors a escollir:
Sector de professors
Sector d’alumnes
Sector serveis
Sector pares d’alumnes
La mesa electoral del sector del professors estava formada per tots els mestres, que eren:
Nieves Abril Burzaco, Delfina Arancon López, Sara Arias Pérez, Alfonso Carpio Abad,
Ma Teresa Casamajor Mollo, Consolación Díez Ferrero, Emeterio Donoso Bueno,
Artemia Duran Puig, Marisol Escuer Marco, Lourdes Figuerola Giralt, Carmen Garcia Villar, Marina González Sánchez, Jordi Grau Bueno, Ma Rosa Guillamet Bosch,
Ma Dolores López Gutiérrez, Ana Ma Olives Dolcet, Palmira Pérez Marco, Ma Victoria Pérez Zafón, Miguel Ángel Salas Mateo, José Antonio Santos Mari i Clementina
Vaquero Gejo.
Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector de professors per formar
part de la composició del Consell Escolar:
Consolación Díez Ferrero 9 vots
Neus Abril Burzaco
7 vots
Alfonso Carpio Abad
6 vots
Jordi Grau Bueno
5 vots
La mesa electoral del sector dels alumnes estava formada per la professora Marisol Escuer
Marco i les alumnes Alexandra Fàbregas Flo i Mònica Llena
Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector dels alumnes per formar
part de la composició del Consell Escolar:
Núria Garrote
Jaume Oliveras
Oriol Martínez
Andreu Mas
386
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
68 vots
50 vots
33 vots
25 vots
Va ser proclamada l’alumna Núria Garrote Esteve.
En el sector serveis va ser més fàcil, solament hi havia un candidat, per tant va ser proclamada la persona que feia de porter del col·legi, el senyor José Hoces Alonso.
La mesa electoral del sector dels pares dels alumnes estava formada per la professora
Marisol Escuer Marco i les mares Teresa Torné i Concepció Pros.
Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector dels pares d’alumnes per
formar part de la composició del Consell Escolar:
Rosi Galardi
56 vots
Maria Vives de la Cortada 55 vots
Wenceslao Mayo
49 vots
Anna Quesada
45 vots
Lluís Masuet
41 vots
Anna Fuster
29 vots
Ma Paloma Mena
28 vots
Isabel Robaina
26 vots
Agustin Fernández
18 vots
Van ser proclamats:
Rosi Galardi
Maria Vives de la Cortada
Wenceslao Mayo
EL CATALÀ AL COL·LEGI
Per al curs escolar 1991-92, el Consell de Direcció estava format per:
Director
Jordi Grau Bueno
Secretari
Alfonso Carpio Abad
Secretaria
Marisol Escuer Marco
Dintre el Pla de Centre que va ser confeccionat per la direcció del col·legi per aquest
curs escolar, vull destacar el tema de la normalització lingüística del català a les escoles.
Les previsions per al curs 1991-92 al col·legi Lluís Millet eren les següents:
Primer curs
Segon curs
Tercer curs
Quart curs
Cinquè curs
Sisè curs
Setè curs
Vuitè curs
Immersió en ambdues aules
Immersió en ambdues aules
Immersió en ambdues aules
Immersió en ambdues aules
Immersió en ambdues aules
4 hores de llengua catalana. Socials i naturals en català
3 hores de llengua catalana. Socials i naturals en català
3 hores de llengua catalana. Socials i naturals en català
De pàrvuls fins a cinquè, la llengua catalana era impartida pels mateixos professors. L’especialista de català feia les classes de llengua catalana de 6è, 7è i 8è, i a més impartia dos
tallers de teatre en català.
També tenien assignada una professora de conversa (atorgada pel SEDEC) per
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
387
poder atendre la demanda de nens i nenes de famílies recent arribades a Catalunya
procedents d’altres comunitats autònomes o d’altres nacionalitats europees i hispanoamericanes.
Segons el Pla de Centre, tota la retolació interna i la documentació que s’editava des
de la secretaria, era en català, d’acord amb la normativa vigent.
En aquest curs i pel que fa a tallers, en el cicle intermedi i el superior, els alumnes trimestralment havien de canviar de taller, en canvi el professor realitzaria sempre el mateix
taller. Els tallers programats van ser els següents:
Cicle intermedi. Dijous de 15 a 17 hores
Informàtica
Miguel Salas
Papiroflèxia
Sara Arias
Macramé
Viqui Pérez
Dibuix
Nieves Abril
Música
Jordi Grau
Cicle Superior. Divendres de 15 a 17 hores
Informàtica
Alfonso Carpio
Teatre
Tina Rodríguez
Marqueteria
Isabel Montesinos
Música
Jordi Grau
Dibuix artístic
Delfina Arancon
Dibuix lineal
Clementina Vaquero.
Per part de l’APA del col·legi Lluís Millet, les activitats extra escolars per a aquest curs
1991-92 van ser les següents:
Anglès. Material i inscripció: 500 pessetes. Mensualitat: associats 2.200 pessetes. No
associats 2.600 pessetes.
Informàtica. Material i inscripció: 1.000 pessetes. Mensualitat: associats 2.900 pessetes. No associats 3.300 pessetes.
Dibuix. Material i inscripció: 500 pessetes. Mensualitat: associats 1.200 pessetes. No
associats 1.500 pessetes.
Música per alumnes iniciats. Material i inscripció: 500 pessetes. Mensualitat: associats
3.000 pessetes. No associats 3.600 pessetes.
Música per alumnes no iniciats. Material i inscripció: 500 pessetes. Mensualitat: associats 1.500 pessetes. No associats 1.800 pessetes
Futbol. Quota anual de 15.000 pessetes
Voleibol. Quota anual de 13.000 pessetes
Bàsquet. Quota anual de 13.000 pessetes.
Escacs. Material i inscripció: 500 pessetes. Mensualitat: associats 1.000 pessetes. No
associats 1.200 pessetes
Piscina. Inscripció: 5.300 pessetes.
Dintre d’aquest llistat d’activitats l’Associació també fa saber que els tiquets del menjador per a aquest curs tindran el preu de 450 pessetes.
Una vegada acabat aquest curs tindrien lloc les olimpíades de Barcelona.
388
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
REFORMA I AMPLIACIÓ
En data 15 de juliol de 2002, l’Ajuntament del Masnou rep un escrit de la delegada territorial de Barcelona-II (Comarques), senyora M. Aurora Danès, que textualment diu:
Em plau poder-vos informar que el Departament d’Ensenyament, a través de l’empresa pública GISA, ha adjudicat a Xavier Bonet la redacció del següent estudi:
Redacció de l’estudi de viabilitat per a les obres d’ampliació del CEIP Lluís
Millet del Masnou (el Maresme).
No dubto que compartireu la nostra satisfacció per aquesta notícia. Estem a la
vostra disposició per qualsevol consulta o aclariment, per la qual cosa us podeu
adreçar a la Secció d’Obres i Manteniment d’aquesta delegació territorial.
En data 15 de gener de 2004, l’Ajuntament del Masnou atorga una llicència d’obres
majors al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el
projecte presentat. A la memòria d’aquest projecte descriu l’estat actual del col·legi de la
següent manera:
Estat actual. L’edifici manté un correcte estat de conservació dels elements estructurals i de tancaments primaris, havent ofert al llarg del temps diferents reformes
i adequacions [...]. Les divisions interiors són amb parets de totxo i presenten un
estat acceptable. Els acabats exteriors d’obra vista presenten un estat de conservació acceptable. Els acabats interiors presenten el lògic envelliment, destacant la
necessitat de rebaixar i polir el terra així com de reparar les zones enrajolades. El
sanejament funciona correctament malgrat les carències ja esmentades més
amunt. [...] L’electricitat i l’enllumenat són potser els punts més febles i caldrà
renovar les xarxes a fi d’adaptar-les a la normativa vigent. La xarxa de gas només
arribar a la cuina i sala de calderes i caldrà renovar-la. En general l’edifici presenta un estat de conservació correcta atesa l’antiguitat i intensitat d’ús.
La proposta del projecte es la següent:
Solució tècnica. Les intervencions a l’edifici actual tendeixen a reubicar el programa funcional tot procurant minimitzar les obres, així podem diferenciar tres
nivells d’actuació.
- Reforma d’alta intensitat. Inclou la construcció d’un nou ascensor en el canto nord
situat en el pati obert que el propi edifici presenta, caldrà enderrocar un forjat de
planta baixa, construir els nous forjats a totes les plantes, les parets de tancament i
la coberta. Trasllat de la sala d’instal·lacions a la planta primera al cantó nord ocupant el pati obert. Reforma de la zona d’administració, enderrocant parets i refent
nova distribució. Reforma dels sanitaris de la planta baixa, redistribuint els espais,
adequant les xarxes, etc. Construcció de noves aules sota el porxo existent al cantó
sud-oest, incloent tancaments, fusteries exteriors i interiors, paviments, revestiments i instal·lacions. Modificació zona vestidors del cantó nord-est de la planta
baixa adaptant-lo a la nova distribució. Construcció de lavabos en aules infantils
de P4 i P5.
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
389
- Reforma baixa intensitat. Inclou l’enderroc i nova construcció d’envans a diferents
aules a fi d’adaptar l’espai als nous usos. Enderroc de la jardineria de planta baixa,
incloent la col·locació de nou paviment en l’àmbit afectat. Substitució de xarxes
d’instal·lacions d’electricitat i enllumenat en tot l’edifici. Nova xarxa de veu i dades
i incendis, modificació de les xarxes d’aigua sanitària i de calefacció, reforma de la
barana del pati interior i adequació de les xarxes de la cuina inclòs l’obertura de
porta a l’exterior i instal·lació d’un trenca vistes.
- Arranjament. Inclou reparacions de fusteries, polit del terra, pintura i petits repassos en aules i espais comuns.
Segons aquest projecte, la superfície de terreny que té actualment aquest centre escolar és
de 5.330 m2, molt poc si tenim en compte que és de doble línia, sense comptar amb els
quasi 200 m2 que falten.
La superfície que tenia construïda era de 2.761,45 m2, però amb aquesta nova construcció de les aules de P3, P4 i P5, sala d’usos múltiples, etc., ha augmentat amb
1.013,77 m2 més, el que fa un total de 3.775,22 m2.
El valor programat al projecte d’aquestes obres de rehabilitació i ampliació del col·legi
Lluís Millet és de 2.358.181,03 euros.
L’acta d’ocupació i posada en funcionament del col·legi, una vegada finalitzades les
obres, va ser el dia 23 de novembre de 2006.
Tal com dic al començament, la part frontal del col·legi ha canviat completament, no
sembla en absolut la mateixa que estàvem acostumats a veure quan anàvem a buscar els
nostres fills al col·legi, o quan anàvem a reunions de pares o a les festes que celebraven.
Encara que aquesta part frontal sembla que sigui una mica aparatosa, quan estàs a dins
veus que aquesta millora ha estat important per al col·legi.
Que per molts anys ho puguin gaudir els professors i els alumnes.
El Masnou, 14 de maig de 2008.
390
COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
Educació és desenvolupar les facultats intel·lectuals i morals dels alumnes. Per a mi la
millor manera és despertar i perfeccionar els seus sentits i aprehendre a través d’ells, tocant,
veient, escoltant, creant, experimentant... El que s’aprèn d’aquesta manera no s’oblida i es
fixa en la nostra memòria. Són experiències viscudes que es queden gravades i que passen a
formar part de les nostres vivències i més tard formen part dels nostres records.
Gregoria Romano
El més difícil per l’educador és haver d’educar els pares.
Teresa Casacuberta
Avui, 11 de juny de 2008, he parlat per telèfon amb la directora del col·legi Ferrer i Guàrdia, senyora Teresa Casacuberta, explicant-li el treball que estava fent i que m’agradaria
parlar amb ella per comentar-li tot el que tenia escrit sobre el seu col·legi; com que m’ha
dit que li anava bé aquest matí, he anat tot caminant fins al col·legi. He trucat el timbre
i m’ha obert el porter que, en dir-li que venia a veure la directora, m’ha acompanyat fins
al seu despatx. Hem fet les presentacions oportunes i una vegada asseguts li he explicat
tota la documentació que havia recollit de l’arxiu municipal del Masnou amb referència
a aquest col·legi, des dels seus inicis fins al moment que el col·legi es posa en marxa.
Li explico que els terrenys es van cedir al Ministeri d’Educació i Ciència de Madrid,
però que es van traspassar a la Generalitat i va ser la Generalitat qui va construir el col·legi
que en principi havia de ser de 16 aules, però que posteriorment es va construir de 8 aules
amb el compromís d’ampliar-lo fins a 16. També li explico que aquest col·legi va néixer
del Rosa Sensat, que van començar amb dues línies d’EGB amb previsió que es construís aquest nou col·legi i que una vegada inaugurat va ser el Rosa Sensat, que tenia dues
aules de preescolar al Ferrer i Guàrdia, fins que es van construir les aules de preescolar
dintre el recinte escolar del Rosa Sensat. Per tant, els dos col·legis van tenir lligams
comuns durant bastant de temps.
La directora, que només fa cinc anys que està en aquest Col·legi, m’explica molt orgullosa que estan dins un «projecte d’innovació educativa sobre el medi ambient», és un
projecte medi ambiental que té una durada de tres cursos, i que supervisa l’inspector de
la zona. Cada any han de fer un projecte explicant els treballs que faran durant el curs
escolar amb els seus alumnes, i al final del curs han de redactar una memòria explicant
els temes que s’han donat, els treballs que s’han fet i el resultat i experiències que han
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
393
obtingut els seus alumnes. Una vegada hagin finalitzat els tres cursos els donaran el títol
d’Escola Verda.
Aquest any han celebrat els seus 25 anys d’existència, els temps passa molt de pressa,
no l’atura ningú. Han organitzat diferents actes, però cal destacar l’exposició de treballs
que hi ha a l’entrada del col·legi, representats en diversos murals al·legòrics de diferents
temes que s’han parlat amb els alumnes, ja sigui per viatges que han fet o pels problemes
ambientals que patim, com pot ser la falta d’aigua. Tot això molt ben presentat. Em va
cridar l’atenció un d’aquests murals on hi havia paperets enganxats escrits per alumnes
parlant del seu col·legi, tota una abundància de sentiments expressats d’una forma senzilla i espontània. En una altra sala hi havia, entre altres coses, una exposició molt ben ordenada que anava des de la primera màquina d’escriure que va tenir l’escola fins a l’ordenador d’última generació.
Em va ensenyar les aules del primer pis, que vaig recordar com eren i seguidament
vam sortir al pati i em va explicar que els parterres que hi ha al voltant de l’edifici estaven dividits per aules. Cada aula havia de tenir-ne cura i ser responsable de les seves plantes, cal dir que estaven en perfectes condicions. Em va ensenyar l’hort que conreaven juntament amb els alumnes i cal dir que ocupava força espai i que el seu lloc era adequat en
relació al conjunt del pati. També vam veure el galliner i per descomptat les gallines i els
seus pollets que eren de color negre. Una nena d’uns cinc anys em va explicar molt convençuda qui era la mare dels pollets, raonant-me que era pel color, ja que hi havia una de
les gallines en la qual predominava el color negre. Li vaig donar les gràcies per la seva
explicació, però realment li donava les gràcies per haver compartit amb mi les seves explicacions raonades de persona gran.
En una part del pati hi ha una gàbia d’ocells bastant gran on hi ha periquitos i altres
aus, que quan ens veuen es posen a cantar i a volar, alegres perquè algú els diu alguna
cosa. Es nota que aquests ocells estan acostumats al xivarri i als nens. La veritat, haig de
dir que és del tot un encert tenir aquesta gàbia d’ocells en aquest pati, és del tot relaxant.
Segons m’explica la directora, a causa de l’entorn on estan, ja sigui pels arbres del pati i
els del voltant de l’escola, el hort i el galliner, els han aparegut esquirols, que a part de ser
una distracció més pels alumnes, els serveix per estudiar el seu comportament.
Finalment, i en marxar de l’escola, m’ensenya el mural que van dissenyar i construir,
i que és una al·legoria dels 25 anys. Està fet de trossos petits de ceràmica, que segons
m’explica van anar posant un a un, ajudats pel claustre de professors. M’acomiado d’ella
tot agraint-li la seva gentilesa i la seva amabilitat envers la meva persona
El dia 15 de desembre de 2008, vaig visitar la mestre de mestres, la Gregòria Romano.
Una mestre vinguda de Ciutat Real, que va ser la primera mestra que va tenir la Cooperativa Escolar Marinada, i que posteriorment va ser la primera directora d’aquest col·legi.
Vam estar parlant més de tres hores sobre l’educació, ja que ella prefereix més la paraula
educació que no ensenyament. A part que em va explicar succintament el perquè va estudiar
la carrera de mestre, vam estar parlant del seu pas pel Marinada i després pel Ferrer i Guàrdia. Em va ensenyar fotografies que ella mateixa havia fet de les exposicions que havia
organitzat en aquest últim col·legi i d’altres activitats que havia organitzat el mateix
col·legi. Escoltar com s’ha d’educar els nens des de la mateixa escola quan són petits i com
se’ls ha de tractar per obtenir els resultats esperats, és gaudir d’unes explicacions que
poques vegades tens oportunitat d’escoltar. Tot un tractat de l’ensenyament. Gràcies Gregoria, és una llàstima que t’hagis jubilat i no puguis seguir la teva tasca educativa.
394
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
INICIS DEL COL·LEGI
Recordo que quan era petit havia passat moltes vegades per l’anomenat camí antic d’Alella o carretera del cementiri, avui avinguda de Joan XXIII, temps en què els enterraments no es feien en cotxe, sinó en un carro especial tirat per un cavall que portava el
fèretre fins al cementiri municipal. Sortint de l’església, el dol s’acomiadava a la cantonada del carrer de Lluís Millet amb el camí antic d’Alella, davant de la finca anomenada
Can Genové, la resta de persones que volien anar fins al cementiri seguien a peu i necessàriament havien de passar per una construcció semiderruïda que, segons m’explicaven,
havia estat una fàbrica de vidre anomenada Can Dachs. Tota la finca estava molt deixada i em feia pena com estava; m’imaginava la importància que devia tenir per al Masnou
aquesta fàbrica, les persones que hi havien treballat, la d’històries humanes que s’havien
viscut, etc. Però com totes les coses hi ha un dia, moltes vegades quan menys t’ho penses, que tot canvia, i el canvi d’aquesta finca s’estava gestant.
El dia 6 de desembre de 1976 es va firmar una acta de compareixença, entre l’alcalde
del Masnou, senyor Miquel Humet, i l’administrador de l’empresa Coinresa, per la qual
aquesta empresa oferia a l’Ajuntament una cessió lliure i gratuïta d’una part de la seva
finca, consistent en un terreny que donava als carrers d’Alcázar de Toledo, avui carrer de
Francesc Macià, i el de Joan Llampallas, d’una superfície equivalent de 5.352,18 m2.
Aquesta donació estava condicionada al fet que la resta de terreny, o sigui el que donava
al carrer de Joan XXIII, entre els dos carrers abans esmentats, fos qualificat urbanísticament com urbà, permetent així, edificar un immoble destinat a habitatges amb una façana de 24 metres i una altura reguladora de 13,50 metres.
La Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona, en sessió celebrada el dia 25 de
novembre de 1977, va aprovar definitivament la modificació sol·licitada per l’Ajuntament del Masnou, d’acord amb el Pla Comarcal del Maresme, per la qual cosa, en sessió
plenària de l’Ajuntament del Masnou celebrada el dia 26 de gener de 1978, va aprovar
per unanimitat la proposta de donació dels 5.352,18 m2 oferts per l’empresa Coinresa.
La Comissió Municipal Permanent, en sessió celebrada el dia 26 de gener de 1979, va
aprovar la llicència d’obres sol·licitada per l’empresa Coinresa, per a la construcció d’un
edifici amb 64 habitatges, garatge per aparcaments i locals comercials, situat al carrer de
Joan XXIII, entre el carrers d’Itàlia i Joan Llampallas, condicionada a la formalització de
l’escriptura pública de la cessió abans esmentada, al pagament de la llicència d’obres i al
dipòsit d’una fiança per a l’execució dels serveis urbanístics reglamentaris.
El dia 8 de febrer de 1979, davant del notari del Masnou, senyor Ramon Algar, es
firma l’escriptura de cessió dels 5.352,18 m2 de terreny, atorgats pel senyor Amado Sànchez en nom i representació de Constructora Industriales Reunidos, SA, a favor de l’Ajuntament del Masnou, representat pel seu alcalde, senyor Miquel Humet.
L’Ajuntament del Masnou, en sessió plenària celebrada el dia 13 de febrer de 1979,
va aprovar el següent acord, que transcrit al català diu:
POSAR A DISPOSICIÓ DE LA DELEGACIÓ D’EDUCACIÓ I CIENCIA
D’UN TERRENY PER A LA CONSTRUCCIÓ D’UN COL·LEGI D’ENSENYANÇA GENERAL BÀSICA.
Per part del senyor Alcalde, es dóna compte a la Corporació que el passat dia
8 de l’actual i en ús de les facultats que li van ser atorgades per acord del Ple cele-
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
395
brat el dia 2 de juny de 1978, es va procedir a la firma de l’escriptura pública de
cessió gratuïta, per la Constructora Industrial Reunidos, SA, a l’Ajuntament del
Masnou de 5.352,18 m2 [...] segons escriptura atorgada davant del notari del
Masnou, senyor Ramon Algar Lluch, i donat que en la mateixa sessió la Corporació Municipal va acordar posar aquest terreny a disposició de la Delegació del
Ministeri d’Educació i Ciència de Barcelona, per a la construcció d’un col·legi
d’ensenyança general bàsica, i que en ser aquest solar propietat de l’Ajuntament,
procedeix que es ratifiqui el que en el seu dia es va acordar.
L’Ajuntament en ple acorda el següent:
1r. Ratificar l’acord pres en sessió del dia 1 de juny de 1978 pel qual es posava a disposició de la Delegació del Ministeri d’Educació i Ciència el solar anteriorment indicat, amb la finalitat que hi sigui construït, un col·legi d’ensenyança
general bàsica.
2n. Queda del tot clar que aquest solar reuneix els requisits al quals fa referència l’article 78 de la vigent Llei del Sòl.
3r. L’Ajuntament del Masnou es compromet a eliminar qualsevol obstacle o
impediment que pogués dificultar el normal desenvolupament de les obres.
4t. Que la parcel·la ofertada té la qualificació urbanística adequada als efectes
de la construcció del referit centre.
El dia 6 d’abril de 1979, l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet Argemí, envia una
carta a l’arquitecte en cap de la Unitat Tècnica de la Delegació Provincial del Ministeri
d’Educació i Ciència, situat al carrer d’Aragó, núm. 135, de Barcelona, que transcrita al
català textualment diu:
En compliment al seu escrit de data 11 de juny de 1979, m’és grat adjuntar la
següent documentació:
- Certificat de l’acord adoptat per aquesta Corporació Municipal, pel qual es
posa a disposició d’aquesta Delegació un terreny per a la construcció d’un col·legi
de 16 aules d’ensenyança general bàsica.
- Certificat del Registre de la Propietat de Mataró, pel qual es fa constar la presentació de l’escriptura pendent d’inscripció del terreny abans esmentat.
- Certificat del secretari d’aquest Ajuntament amb el vist i plau de l’alcaldia,
pel qual s’acredita que aquest terreny reuneix les condicions higienicosanitàries
adequades.
- Un plànol escala 1/200 del referit solar.
Per tot això i d’acord amb la documentació que s’acompanya, es posi a disposició d’aquesta Delegació Provincial del Ministeri d’Educació i Ciència un terreny
propietat d’aquest Ajuntament perquè s’efectuï la construcció d’un col·legi de 16
aules d’ensenyança general bàsica.
L’11 de juny de 1979, la Unitat Tècnica de Construccions de la Delegació Provincial
demana a l’Ajuntament nova documentació, com són plànols de situació i emplaçament,
plànol topogràfic i un informe concret que haurà d’estar firmat per l’arquitecte municipal. A la part final d’aquest escrit demanaven que aquesta documentació fos enviada el
més urgent possible per haver estat inclosa la construcció d’aquest centre dintre la pro-
396
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
gramació de 1980. L’enviament de la documentació sol·licitada es faria el dia 16 d’agost
de 1979.
Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 6 de juliol de 1979, es publica una Resolució del
Delegat Provincial de Barcelona per la qual es fan públiques les adjudicacions de diferents contractes d’obres. Entre el llistat hi figura la construcció de quatre aules de preescolar en el Masnou, per un import de 7.500.000 pessetes, el contractista d’aquestes obres
serà construccions Viladrich, SL. Aquestes quatre aules van dependre, en principi, del
col·legi Rosa Sensat.
Aquestes quatre aules de preescolar es van construir a l’últim trimestre de l’any 1979
i principis de 1980. Una vegada finalitzades, l’Ajuntament va tenir certs problemes amb
la companyia Fecsa pel subministrament de fluid elèctric. Encara que es va instal·lar un
comptador provisional per les obres de construcció del parvulari i una vegada finalitzades va demanar a la companyia el canvi de comptador de provisional a fix i aquí és a on
van sorgir el problemes: van obligar a l’Ajuntament que connectés al transformador que
hi havia a l’avinguda Joan XXIII, a uns 100 metres de distància, cosa que va representar
una despesa extraordinària d’unes 350.000 pessetes pagades per l’Ajuntament. En definitiva, que després de realitzar els informes corresponents, la consignació pressupostària,
l’aprovació de l’Ajuntament, la contractació de les obres, el seu replanteig i execució, les
obres van finalitzar l’estiu de 1980.
Això no és tot, la burocràcia no solament està en l’administració pública. Es va sol·licitar a Fecsa la connexió i la instal·lació del comptador, però faltava l’autorització del
Departament d’Indústria i els butlletins de l’empresa instal·ladora. L’empresa va dir que
els havia lliurat a la Delegació d’Indústria. La Delegació d’Indústria va localitzar l’expedient, però no tenien els referits documents, per la qual cosa es va demanar novament a
l’empresa Fecsa que en lliurés un duplicat. Finalment, el dia 19 d’octubre de 1981 són
lliurats els duplicats dels butlletins i enviats a la Delegació d’Indústria perquè emeti el
permís definitiu i poder contractar els comptadors.
Mentre, les aules de preescolar que estaven en ple funcionament tenien corrent elèctrica mitjançant una connexió provisional amb el comptador d’obres, però tenia un
inconvenient, perquè en posar-se en marxa la calefacció es disparava el diferencial, amb
la qual cosa es quedaven sense llum. Salvat el problema burocràtic de papers, un dissabte del mes d’octubre de 1981 es va retirar la connexió provisional per la directa, per
la qual cosa el preescolar que seria més tard del col·legi Ferrer i Guàrdia va tenir un
subministrament normal de llum i força. Quina poca sensibilitat per part de Fecsa o
potser de tots els implicats, per no haver facilitat una mica les coses. No haurien d’haver pensat tant en la paperassa, sinó en la finalitat per a la qual es demanava aquesta
instal·lació: un col·legi destinat a aules de preescolar de nens i nenes de 4 i 5 anys.
Incomprensible.
En sessió celebrada per l’Ajuntament en ple el dia 31 d’octubre de 1980, es va adoptar un acord que transcrit al català textualment diu:
[...] Donar el nom de Ferrer i Guàrdia a les aules situades al carrer de Francesc Macià. Comunicar al Ministeri d’Educació i Ciència el nom nou aprovat, amb la finalitat que sigui tingut en compte en l’expedient de creació del
nou col·legi d’EGB, així com també siguin denominades les aules de preescolar ja construïdes.
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
397
En data 3 de març de 1981, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, envia una carta
al senyor Marc Carbonell, director de la Unitat Tècnica de la Conselleria d’Ensenyament,
que textualment diu:
Li agreixo una vegada més l’atenció que va tenir al rebre’ns el passat dia 27 de
febrer, a la tinent d’alcalde d’Ensenyament d’aquest ajuntament, senyora Carme
Giralt, i a mi, per parlar de la construcció d’un col·legi d’EGB, en aquesta vila.
Comprenem perfectament les dificultats econòmiques que no permeten noves
construccions escolars a Catalunya; no obstant això, acceptem, en principi, la
construcció d’un col·legi de 8 aules, en lloc de les 16 que teníem demanades, per
tal de pal·liar el dèficit molt greu que tenim ara de places escolars.
Per tant, no tenim inconvenient que, en lloc d’un col·legi de 16 aules, siguin
dos de 8 aules en el mateix terreny, ja que s’ha de tenir en compte que la situació
d’aquest terreny està afectada per un nucli molt important de veïns i molt deficitari de llocs escolars que, de moment, amb aquesta construcció, resoldrà el problema que hi ha, però que tornarà a ser greu a curt termini, i finalment, hem de
dir que aquest Ajuntament ha fet un gran esforç econòmic per a l’obtenció del
terreny i posteriorment per a la seva ampliació, per donar més cabuda al necessari col·legi d’EGB de 16 aules.
Molt li agrairia, doncs, fes tot el possible per a la redacció urgent d’aquest projecte, tenint en compte que a l’esmentat terreny s’hi haurà d’acoblar una altra
construcció de 8 aules amb la qual es formarà el bloc complet de 16.
Amb aquesta confirmació per part de l’ajuntament, de la construcció de dos col·legis
d’EGB de 8 aules en diferents programacions, en comptes d’un de 16 aules, va donar
ràpidament els seus resultats positius. En sessió celebrada per la Comissió Municipal Permanent el dia 20 de març de 1981, l’alcalde va donar compte del següent:
[...] Donar compte de la comunicació rebuda dels serveis territorials del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, de data 10 de l’actual mes
de març, per la qual comuniquen haver-se aprovat, per la Direcció General de
Programacions i Serveis Generals, la programació de les construccions corresponents a l’any 1981, pel que s’adjudica a aquest terme municipal la construcció
d’un centre d’EGB de 8 aules per a 320 llocs escolars.
La possibilitat de poder construir un col·legi de 16 aules o dos col·legis de 8 aules, sobre
un terreny de 5.352,18 m2, no era viable, o almenys no era el més adequat per la falta
d’espai, però és que l’Ajuntament tenia en perspectiva l’ampliació d’aquest terreny amb
2.160 m2 més. Efectivament, el sessió plenària celebrada el dia 27 de març de 1981, s’aprova el contingut d’un document presentat a l’Ajuntament del Masnou el dia 10 de
gener de 1981, per diferents propietaris d’uns terrenys situats entre els carrers de Silveri
Fàbregas, Pintor Fortuny, Joan Llampallas, Bilbao, Flos i Calcat, Pompeu Fabra i Francesc Macià, relatiu a la cessió gratuïta d’un terreny de 2.160 m2, situats al carrer de Francesc Macià, núm. 120, qualificats urbanísticament com a equipaments segons el Pla
General d’Ordenació del sector meridional de la Comarca del Maresme, propietat dels
senyors Màrius i Àgata Sanjuan Hombravella. D’aquesta manera complien amb la pro-
398
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
porció corresponent a la càrrega urbanística que els permetia poder edificar la resta de
terreny. Per descomptat que l’Ajuntament del Masnou va acceptar a aquesta proposició,
ja que complia amb la legalitat urbanística requerida.
El dia 18 de desembre de 1984, davant del notari del Masnou, senyor Josep Querol,
es firma l’escriptura de cessió dels 2.160 m2 de terreny, atorgats pels senyors Màrius i
Àgata Sanjuan Hombravella, a favor de l’Ajuntament del Masnou, representat pel seu
Alcalde, senyor Josep Azuara Gonzàlez.,
En data 2 de juny de 1981, els Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament,
envia un escrit a l’alcalde que textualment diu:
Amb relació a la programació RAM 1981 i al meu escrit demanant la documentació pertinent, us prego la ratificació de l’acord del Ple de la Corporació Municipal relatiu a la posada a disposició dels terrenys a favor de la Generalitat en lloc
del Ministeri d’Educació tal com us dèiem.
Efectivament tenien raó, l’acord pres per l’Ajuntament del Masnou era a favor del Ministeri. En traspassar-se tot el que fa referència a l’ensenyament, la construcció del col·legi
seria a càrrec de la Generalitat, per tant l’Ajuntament del Masnou havia de posar a disposició de la Generalitat el terreny perquè construís el nou col·legi de 8 aules.
L’acord pres per la Corporació Municipal en data 17 de juny de 1981, transcrit al
català textualment diu:
Vist l’escrit de data 5 de juny de 1981, enviat pel Departament d’Ensenyament
de la Generalitat de Catalunya, amb relació a la programació RAM 1981, pel qual
es demana la rectificació de l’acord relatiu a posar els terrenys a disposició de la
Generalitat en lloc del Ministeri d’Educació tal com es diu a l’acord. Aprovar la
rectificació de l’acord pres en el Ple extraordinari del dia 13 de febrer de 1979, i
substituir el paràgraf on diu «A disposició de la Delegació del Ministeri d’Educació i Ciència», per «A disposició de la Generalitat de Catalunya».
Nova proposta per a la construcció d’aquest col·legi. Igual que la construcció del col·legi
Lluís Millet va costar a l’Ajuntament del Masnou el 20% de l’adjudicació, que es va calcular en 6.000.000 de pessetes, per aquest col·legi, la Generalitat va demanar a l’Ajuntament del Masnou que col·laborés amb la quantitat de 8.000.000 de pessetes. L’argument
que exposa per demanar aquesta col·laboració econòmica és que el gran desnivell del
terreny pressuposa una partida considerable no prevista en el pressupost de construcció.
Realment és cert, el pati d’aquest col·legi hi ha un desnivell respectable.
El dia 18 de desembre de 1981, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, escriu una
carta al director general de Programació i Serveis Generals del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, senyor Josep Manuel Basañez, que textualment diu:
D’acord amb la reunió que vaig tenir amb el senyor Benedito, de Supervisió de
Projectes, juntament amb la tinent d’alcalde d’aquest Ajuntament, senyora
Carme Giralt, referent al projecte de construcció d’un col·legi de 8 aules en el
Ferrer i Guàrdia, em complau enviar-te certificació de l’acord pres el passat dia 27
de novembre per aquesta Corporació Municipal, pel qual aquest Ajuntament es
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
399
compromet a consignar en el pressupost d’inversions de l’any 1982 la quantitat
de 8 milions de pessetes, com a participació en el pagament d’aquests obres.
L’acord de la Corporació Municipal a què fa referència aquest escrit, va tenir lloc el dia
27 de novembre de 1981, i textualment diu:
Exposades pel senyor alcalde les dificultats sorgides per a l’adjudicació per la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de les obres de construcció del col·legi
públic Ferrer i Guàrdia, donat l’encariment de l’obra per les despeses d’anivellació del terreny que superen els mòduls oficials, s’acorda per unanimitat que aquest
Ajuntament consigni en el pressupost d’inversions de 1982, la quantitat de vuit
milions de pessetes com a participació en el pagament de l’obra.
Últim dia de l’any i la comunicació esperada. Era el primer col·legi que es construïa en
aquesta època democràtica i era de gran importància i necessitat que el Masnou comptés
amb un nou col·legi d’EGB, feia falta. Es cobrien malament les peticions escolars per la
falta d’espai i d’aquesta manera podien baixar els radis dels altres col·legis del Masnou que
estaven summament elevats. També va representar una experiència nova per l’Ajuntament i per la Generalitat, la construcció i el funcionament d’un col·legi en aquesta primera època democràtica.
Com deia, l’últim dia de l’any, o sigui el dia 31 de desembre de 1981, el cap de la Secció de Contractació i Projectes del Departament d’Ensenyament de la Generalitat comunica a l’Ajuntament el següent:
En aquesta data, l’Honorable Conseller d’Ensenyament ha resolt:
Primer. Adjudicar amb caràcter definitiu a l’empresa Bosch Pascual, SA, les
obres de construcció de 8 unitats d’EGB al Masnou (Barcelona), pel preu de
45.982.634 pessetes, amb estricta subjecció al projecte tècnic i al plec de clàusules administratives particulars que s’inclouen a l’expedient.
Segon. Que l’empresa adjudicatària procedeixi a la constitució de la fiança
definitiva i a la formalització del contracte en la quantia, forma i termini determinats en el plec de clàusules administratives particulars.
Tercer. Publicar al Diari Oficial de la Generalitat i al Butlletí Oficial de l’Estat, la present resolució d’acord amb el que preveu l’article 38 de la Llei de Contractes de l’Estat i l’article 118 del seu Reglament.
Aquesta adjudicació definitiva va ser publicada al Diari Oficial de la Generalitat el dia 3
de febrer de 1982.
En sessió celebrada per la Comissió Municipal Permanent de data 5 de febrer de
1982, i a l’apartat d’informacions, l’alcalde va comentar el següent:
Per la Presidència s’informa que el proper dilluns dia 8 de febrer, s’iniciaran les
obres de construcció del col·legi d’EGB Ferrer i Guàrdia i que està previst que
entri en funcionament en el proper curs escolar.
El dia 10 de febrer de 1982, la inspectora d’educació bàsica, senyora Filomena Garcia,
400
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
envia una carta a la tinent d’alcalde d’Ensenyament del Masnou, senyora Carme Giralt,
tot demanant-li quatre coses sincerament, bastant, per no dir del tot, incomprensibles.
La carta, traduïda al català, textualment diu:
Per al proper curs 1982-83 està previst posar en funcionament un nou centre
escolar en aquesta vila, per tant li agrairia en confirmés els següents extrems:
a) Data aproximada de l’acabament de les obres.
b) Disposició per començar el proper setembre de 1982.
c) Nombre d’aules d’EGB i capacitat del centre, indicant si alguna d’aquestes
aules és de preescolar.
d) Proposta de denominació del col·legi.
Tot això és per procedir a la corresponent tramitació per posar-lo en funcionament.
Crec que no calia contestar aquest escrit, el Departament d’ensenyament de la Generalitat tenia totes les dades i algunes les sabia més bé que l’Ajuntament, però la senyora
Carme Giralt va contestar la carta donant resposta al quatre punts indicats, ressaltant que
la previsió de lliurament de l’escola, segons l’empresa constructora, seria el dia 20 d’agost
de 1982.
El col·legi Ferrer i Guàrdia comença el seu primer curs escolar el 1982-83
PROBLEMA INICIAL DEL PRIMER CURS
Aquesta previsió no es va complir, diguem que problemes tècnics no ho van permetre, i
en començar el curs escolar 1982-83, dos cursos, concretament el 5è i el 6è d’EGB, van
quedar sense aules i s’havia de buscar una ubicació provisional fins que quedés acabada
l’obra definitivament.
Com que l’Ajuntament té en propietat una part del baixos de la finca situada al carrer
de M. C. Verdaguer, núm. 53, on hi cabien perfectament les dues aules, es va habilitar
provisionalment perquè els alumnes poguessin continuar els seus estudis d’una forma
normalitzada, encara que la distància va ser una molèstia significativa per als alumnes,
pares i professors, però en aquells moments l’Ajuntament no tenia uns espais com per
poder triar el lloc més adequat per les tres parts.
Amb motiu d’aquesta decisió, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, va enviar
dues cartes el dia 8 de setembre de 1982, una dirigida al president de la comunitat de
veïns del carrer de M. C. Verdaguer, que textualment deia:
Amb motiu de les dificultats sorgides en la construcció del nou col·legi d’EGB
Ferrer i Guàrdia, situat al carrer de Francesc Macià, aquest Ajuntament habilitarà 2 aules que té a la planta baixa d’aquest edifici, per impartir els cursos 5è i 6è
d’EGB, fins que estigui construït el referit col·legi, que creiem finalitzarà a principis del proper any.
És per això que els demano que prenguin paciència per les molèsties que els
puguem ocasionar durant aquest temps, ja que com he dit abans serà provisional.
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
401
L’altra carta, de la mateixa data, anava dirigida a la senyora Any Kriens Krone domiciliada a Barcelona, que traduïda al català textualment deia:
Amb motiu de les dificultats sorgides en la construcció del nou col·legi d’EGB
Ferrer i Guàrdia, situat al carrer de Francesc Macià, aquest Ajuntament habilitarà les dues aules que té a la planta baixa del carrer M. C. Verdaguer, núm. 53, per
impartir els cursos de 5è i 6è d’EGB, fins que no estigui construït el referit
col·legi, que creiem finalitzarà a principis del proper any.
És per això que molt us agrairíem, si no té cap inconvenient, que ens deixés el
terreny de la vostra propietat situat al carrer de Vilassar, que està al davant de l’edifici referenciat, amb la finalitat que els alumnes que aniran a aquestes classes
puguin tenir l’esbarjo normal de qualsevol escola.
Aquest ús seria temporal fins que no estigués acabat el col·legi definitiu, que
com ja he dit, crec estarà a punt a primers del proper any.
Hi va haver problemes amb els veïns, per la tranquil·litat de què gaudien fins a aquells
moments; no devia ser fàcil haver de suportar uns 70 alumnes amb el xivarri que comporta. En si, diguem que eren problemes de convivència, però sense ser significatius, més
aviat van ser d’organització i de funcionament en un lloc no adequat per col·legi, la seva
provisionalitat, en tots els sentits i la distància del centre principal.
Per si fos poc, enmig de tot aquest enrenou i tota aquesta trifulga, he trobat un carta
significativa que, la veritat, m’ha fet gràcia pel seu contingut; perquè a vegades, quan una
cosa es torça, fa l’efecte dominó i tot acaba trontollant i caient. Mai millor dit, ja que
aquest va ser el cas. La carta, de data 18 de gener de 1983, la va enviar la tinent d’alcalde d’Ensenyament de l’Ajuntament del Masnou, senyora Carme Giralt, a la cap d’Equipaments de les Escoles de la Generalitat, senyora Marta Lacambra, textualment diu:
D’acord amb les converses mantingudes amb vostè, em plau comunicar-li que amb
referència al material que anava destinat al col·legi públic Ferrer i Guàrdia que es va rebre
el mes d’agost passat, i atès que l’edifici no estava acabat, es va tenir que emmagatzemar
en els locals de l’antic escorxador del Masnou, produint-se un enderrocament que va ser
la causa del deteriorament d’una part d’aquest material. El material és el següent:
Material destrossat:
Pupitres unipersonals petits
Pupitres unipersonals mitjans
Pupitres unipersonals grans
10
28
8
Cadires 10
Cadires 22
Cadires 8
Total
Prestatgeries de fusta
46
4
40
Material deteriorat lleugerament però utilitzable:
Pupitres unipersonals petits
3
Cadires 3
Pupitres unipersonals mitjans
22
Cadires 22
Total
402
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
25
25
En sessió celebrada per la Comissió Municipal Permanent en data 11 de febrer de
1983, la tinent d’alcalde d’Ensenyament de l’Ajuntament, senyora Carme Giralt,
informa que en aquesta mateixa data s’ha fet la recepció provisional del col·legi
públic Ferrer i Guàrdia.
PRIMER CONSELL DE DIRECCIÓ DEL COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA
En data 16 de desembre de 1982, la directora del col·legi Ferrer i Guàrdia, senyora Gregòria Romano, va enviar a l’inspector d’ensenyament, senyor Delfí Garcia, el següent
escrit, que transcrit al català textualment diu:
Efectuades les votacions per a l’elecció de representants dels òrgans col·legiats d’aquest
centre, us notifico la relació de persones que els integren:
CONSELL DE DIRECCIÓ
Professorat:
Presidenta
Gregòria Romano Garcia
Secretària
Josepa Pla Gimeno
Vocals
Àngela Ruíz Jiménez
Sieglinde Lluent Quesada
Àngels Cercós Insa
Josep Cussó Díaz
Pares:
Glòria Aragó Pont
Rafael Garcia Medina
Dolors Rodríguez Rodríguez
Josep Anton Fernàndez Caserio
Ajuntament:
Carme Giralt Rosés
JUNTA ECONÒMICA
Presidenta
Gregòria Romano Garcia
Secretària
Josepa Pla Gimeno
Vocals
Josep A. Llanillo Veganzones
Josepa Ma Luna Rodríguez
Pares
Francesc J. Sagastume Azpitarte
Joan Bocanegra Ruíz
Jacint Abellaneda Ferra
Ajuntament
Carme Giralt Rosés
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
403
ESTADÍSTICA I PROFESSORAT
D’acord amb l’estadística que figura a l’arxiu municipal en el curs escolar 1983-84, hi
havia 286 alumnes matriculats, desglossats de la següent manera:
Preescolar de 4 a 5 anys: 30
Preescolar de 5 a 6 anys: 30
Alumnes d’EGB
1r
2n
3r
4t
5è
6è
7è
8è
31
34
33
33
34
30
31
--
TOTAL
226
Quant al professorat, tal com figura a la relació que s’adjunta a l’estadística d’aquest curs,
és el següent:
NOM I COGNOMS
CÀRREC
Gregòria Romano Garcia
Ma Amor Àlvarez Blanco
Àngela Ruíz Jiménez
Sieglinde Lluent Quesada
R. Margarita Carceller Roy
Àngels Cercós Insa
Enric Cervantes Jiménez
Josepa Pla Gimeno
Josep Ant. Lanillo Veganzones
Carme Mateu Carrera
Directora
Tutora
Tutora
Tutora
Tutora
Tutora
Tutor
Tutora - Secretària
Tutor
Mestre de català
MODIFICACIONS INTERNES
En un annex del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de data 11 de juliol de
1984, es publica una Ordre de 7 de juny de 1984, per la qual es modifica la composició
de diversos col·legis públics d’educació bàsica i centres de preescolar de Catalunya, entre
els quals hi ha el col·legi públic Ferrer i Guàrdia, amb 7 unitats mixtes d’EGB i 2 unitats
de preescolar.
En data 10 de desembre de 1984, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, va enviar
un escrit a la directora general d’Ensenyament Primari, senyora Sara Blasi, que textualment diu:
El col·legi públic Ferrer i Guàrdia d’aquesta vila ha vist ampliades les seves aules,
amb motiu que dues aules de preescolar que ocupava el col·legi Rosa Sensat han
esta traslladades al seu recinte.
És per això, i amb la finalitat d’ampliar el més possible les activitats escolars, que em permeto demanar-li per a aquest col·legi, unes prestatgeries i un
lot de llibres, ja que una d’aquestes aules serviria per a biblioteca destinada al
mateix centre.
404
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
En un escrit de data 10 de maig de 1984, l’alcalde envia al cap dels Serveis Territorials
d’Ensenyament de la Generalitat, el següent escrit:
Em plau adjuntar-li, degudament complimentats, els documents referents a
l’habilitació d’una aula als col·legis Rosa Sensat i Ferrer i Guàrdia, a fi i efecte
de poder-ho justificar davant del MEC per la quota de professorat i així poder
obtenir el nombre de mestres suficients per atendre les necessitats d’escolarització.
Aquest escrit va ser tramès amb antelació i amb temps suficient perquè el Departament
d’Ensenyament de la Generalitat tingués en compte que per al proper curs els dos
col·legis públics ja impartirien el 8è curs d’EGB. En passar a ser col·legi complet, també
s’hauria de nomenar un nou mestre per la direcció de cada un dels centres.
El Diari Oficial de la Generalitat de data 12 d’agost de 1985 publica una Ordre de 8
de juliol de 1985, per la qual es modifica la composició de diversos col·legis públics d’educació general bàsica i centres de preescolar. En la relació de col·legis que figuren a l’annex d’aquesta Ordre, hi figura el següent:
Comarca: el Maresme.
Municipi: el Masnou.
Denominació: col·legi públic Francesc Ferrer i Guàrdia.
Domicili: Francesc Macià, 80.
Règim de provisió: ordinari.
Creació: 1 unitat mixta d’EGB, direcció més funcions docents.
Composició resultant: 8 unitats mixtes d’EGB, 2 unitats de preescolar i 1 director amb docència.
RELACIÓ DE PROFESSORAT I APA
Per al curs escolar 1984-85, segons relació tramesa pel Departament d’Ensenyament de
la Generalitat, el professorat va ser el següent:
Ma Amor Àlvarez Blanco
Mestre d’EGB
Jordi Joan Borlan Díez
Mestre d’EGB
Enric Caravanetes Jiménez
Mestre d’EGB
R. Margarida Carceller Royo
Mestre d’EGB
Àngels Cercós Insa
Mestre d’EGB
Ma Roser Gómez Riu
Mestre de pàrvuls
Josep Ant. Llanillo Veganzones
Mestre d’EGB
Sieglinde Lluent Quesada
Mestre d’EGB
Josep Pla Jimeno
Mestre d’EGB
Gregòria Romano Garcia
Mestre de pàrvuls
Àngela Ruíz Jiménez
Mestre d’EGB
Per a aquest curs, la Junta Directiva de l’Associació de Pares del col·legi Ferrer i Guàrdia,
va ser la següent:
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
405
Presidenta
Vicepresident
Tresorer
Secretària
Vocal de sanitat
Vocal d’esports
Vocal de seguretat
Vocal d’esports
Vocal d’esports
Vocal de cultura i informàtica
Vocal de cultura i informàtica
Vocal de cultura i informàtica
Josepa Colon de Pallarés
Ambròs Bertran Garcia
Joan Bocanegra Ruíz
Teresa Oliver Vera
Sònia Jiménez de Moscardó
Joan Moliner Casanova
Joan Ant. Fernàndez Caserio
Jacint Abellaneda
Antoni Aznar Oliva
Candi Vivas
Isabel Montes
Elisabeth Schaefers
MODIFICACIÓ ESTRUCTURAL DEL PARVULARI
Finalitzada l’ocupació de dues aules de preescolar del col·legi Ferrer i Guàrdia per part del
col·legi Rosa Sensat, que en si va durar mentre estaven en obres, a proposta del col·legi
Ferrer i Guàrdia, l’alcalde va enviar una carta al cap del Serveis Territorials d’Ensenyament de la Generalitat el següent escrit que textualment diu:
En el col·legi públic Ferrer i Guàrdia d’aquesta vila, en una edificació dintre el
mateix terreny, està instal·lat el seu preescolar corresponent.
Dintre d’aqueix mateix edifici hi figurava inclòs el preescolar del col·legi públic
Rosa Sensat, el qual el curs passat va ésser traslladat al seu recinte, com era lògic.
Per tant, en el preescolar del col·legi Ferrer i Guàrdia, hi sobren actualment
dues aules, que, d’acord amb la direcció del centre, hem pensat aprofitar de la
millor manera possible.
La proposta que sembla més encertada seria aprofitar una aula per destinar-la
a biblioteca, amb entrada independent del parvulari, i ampliar les tres aules restants anul·lant dos magatzems actuals que per la seva grandària no tenen cap servei, el cost total d’aquestes obres és de 880.000 pessetes.
És per això que em plau adjuntar-vos còpia del projecte, al mateix temps que
demanar-vos ajudes d’obres menors, per poder realitzar les millores abans esmentades.
ELECCIÓ NOU CONSELL ESCOLAR
Al començament del curs escolar 1986-87, i per disposició del Departament d’Ensenyament de la Generalitat s’havia d’elegir els representants del Consell Escolar de tots els centres escolars. En el cas del Ferrer i Guàrdia eren tres els sectors a escollir:
Sector de professors
Sector d’alumnes
Sector pares d’alumnes
406
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
La mesa electoral del sector del professors estava formada pels mestres: Gregòria
Romano Garcia, Mercè Maresma Duran i Josep Ant. Llanillo Veganzones.
Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector de professors per formar
part de la composició del Consell Escolar:
Sieglinde Lluent Quesada
7 vots
Àngela Ruíz Jiménez
7 vots
Josep Ma Collado Morillas 7 vots
Àngels Cercós Insa
5 vots
La mesa electoral del sector dels alumnes estava formada pel professor Josep Ant. Llanaillo Veganzones i els alumnes Xavier Calvo Beci i Mònica Ballesta Hernàndez.
Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector dels alumnes per formar
part de la composició del Consell Escolar:
Jordi Martí Aubanell
58 vots
Cristina Herràiz Borrajo
9 vots
Sílvia Moscardó Aracil
8 vots
Noelia Fernàndez Huerta
7 vots
Noemí Rosell Sirés
5 vots
Carme Robles Vera
1 vot
Sílvia Rueda Seuba
1 vot
Va ser proclamat l’alumne Jordi Martí Aubanell.
La mesa electoral del sector dels pares dels alumnes estava formada pel professor Josep
Ant. Llanillo Veganzones i pels pares Ferran Garcia Jiménez, Salvador Rosés Botey,
Manuel Brenes Salvatierra i Josep Ant. Lorenzo Barreiro.
Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector dels pares d’alumnes per
formar part de la composició del Consell Escolar:
Josepa Colon Abat
42 vots
Antoni Aznar Oliva
41 vots
Ma Teresa Oliver Vera
39 vots
Andreu Ballesta Belmonte 21 vots
Virginia Poza Carrasco
16 vots
Esther Torres Antón
15 vots
Jordi Rosell Cortadas
6 vots
Van ser proclamats:
Josepa Colon Abati
Antoni Aznar Oliva
Ma Teresa Oliver Vera
RECORDANT LA FIGURA DE FERRER I GUÀRDIA
Som a finals de l’any 1989, concretament el dia 20 d’octubre de 1989, i està a punt de
celebrar-se el 80è aniversari de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia. L’alcalde del
Masnou envia una carta al director del col·legi Ferrer i Guàrdia, que textualment diu:
Segons va informar la tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyora Anna Ma Mora,
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
407
en la sessió de la Comissió de Govern del dia d’ahir, el proper dia 3 de novembre
teniu prevista la celebració del 80è aniversari de l’afusellament a Barcelona de l’insigne pedagog, senyor Francesc Ferrer i Guàrdia, el nom del qual ostenta el vostre col·legi.
És per aquest motiu que em plau comunicar-vos que podeu comptar amb el
suport i adhesió d’aquest Ajuntament per donar suport a les activitats que penseu
realitzar dintre l’àmbit del vostre col·legi.
Per tant, us podeu posar en contacte amb la Regidoria d’Ensenyament, per a
qualsevol necessitat que tingueu, pel bon funcionament de l’organització, amb la
seguretat que la vostra iniciativa serà un gran èxit.
Per a la celebració d’aquest aniversari, El Periódico, en data 1 d’octubre de 1989, va publicar un ampli article sobre aquest esdeveniment amb el títol de «El 13 d’octubre es compleixen 80 anys de l’afusellament del qui va impulsar l’escola moderna». En un apartat
d’aquest article especial hi havia una ressenya dedicada al col·legi Ferrer i Guàrdia del
Masnou que transcrit al català deia:
Al Masnou hi ha una escola que porta el nom del pedagog per decisió unànime
del consistori, informa Josep Bernabeu (el corresponsal). Quan es va inaugurar,
l’any 1982, la direcció del centre va editar un llibre on s’explicaven els trets més
importants de la vida i de l’obra de Ferrer i Guàrdia. Als alumnes se’ls explicava
que va ser pedagog en l’assignatura de ciències socials i el proper dia 13 pensen
organitzar una espècie de festa major en homenatge a un home que va ser afusellat injustament.
La veritat és que la notícia no es diu gaire amb la realitat.
NOVA RELACIÓ DEL PROFESSORAT
Segons la relació enviada per la Generalitat, la relació del professorat per al curs 1989-90
va ser la següent:
Ma Amor Àlvarez Blanco
Mestre d’EGB
Esther Bernal Arjimon
Mestre d’educació especial
Joan Borlan Díez
Mestre d’EGB
Ma Àngels Cercós Insa
Mestre d’EGB
Josep Ma Collado Morillas
Mestre d’EGB
Josep A. Llanillo Veganzones
Mestre d’EGB
Sieglinde Lluent Quesada
Mestre d’EGB
Joan Josep Macià Ignacio
Mestre d’EGB
Carme Mateu Carrera
Mestre de català
Josepa Pla Gimeno
Mestre d’EGB
Gregòria Romano Garcia
Mestre preescolar
Àngela Ruíz Jiménez
Mestre preescolar
Ma Àngels Trias Herrera
Mestre d’EGB
408
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
ACTA 10è ANIVERSARI DEL COL·LEGI
Passem a l’any 1992, any de les olimpíades de Barcelona, i sent directora del Col·legi
Ferrer i Guàrdia la senyora Gregòria Romano, van voler editar un llibre commemoratiu
del 10è aniversari. Quan la Gregòria, i ho dic d’una forma amigable i cordial, es proposava una cosa, no hi ha dubte, ho aconseguia, es sortia amb la seva. També és cert que
amb el que proposava sempre sortia afavorit el col·legi, mai particularment.
El llibre era molt interessant i recollia fotografies, principalment, dels diferents cursos
que havien passat pel col·legi, i també explicava les diferents etapes que va passar el
col·legi fins al final de la seva construcció. Al començament hi havia una salutació de l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, una salutació, també, del tinent d’alcalde de
Governació, que havia estat regidor d’Ensenyament, senyor Marià Aran, i una presentació de la directora del col·legi, senyora Gregòria Romano.
Per a la presentació del llibre, titulat 10 anys d’escola, es van organitzar diferent actes,
que van ser els següent:
- Debat sobre la reforma educativa que va tenir lloc el dia 2 d’abril de 1992.
- Un altre debat sobre la literatura infantil i juvenil que va tenir lloc el dia 24 del
mateix mes.
- Inauguració, el 4 de maig següent, de l’exposició «10 anys d’escola» i presentació del
llibre del Xè aniversari. L’exposició va estar oberta tot el mes de maig.
- El dia 15 de maig es va oferir un concert de guitarra.
- El dia 23 de maig es va organitzar una festa-ball d’aniversari al pati de l’escola amb
música, servei de bar i pastís d’aniversari.
- També es van fer les finals del trofeu «10 anys d’escola», en les especialitats de voleibol, bàsquet i futbol-sala.
Cal esmentar la relació de col·laboradors d’aquesta celebració, que van ser:
- Ajuntament del Masnou
- Caixa de Catalunya
- Caixa del Pensions
- Michelin - J. Estragués
- Autoservei Alimentació Puri
- Mondecor
- Perruqueria Lourdes
- Distribucions i exclusives del Maresme J. Sabater
- Llaminadures Gèminis
- Carnisseria Antonia
- Pastisseria Font
- Flors Isabel
El cost del llibre va ser de 500.000 pessetes que va abonar l’Ajuntament del Masnou, a
través d’una subvenció donada al col·legi Ferrer i Guàrdia.
RECONEIXEMENT
Quan les coses no surten bé, s’ha de protestar. Quan les coses es demanen, però no es
concedeixen, s’ha de protestar i tornar-les a demanar tantes vegades com faci falta per
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
409
aconseguir-les. Però quan les coses es fan bé, quan es té interès en solucionar problemes
i complir amb el que es demana o s’ordena, aleshores, poques vegades, només excepcionalment, es reconeix i s’agraeix, i no hauria de ser així. Aquest és un cas d’aquests excepcionals, del qual en vull fer menció expressament.
Hi ha una carta de la directora del col·legi Ferrer i Guàrdia, senyora Gregòria Romano, dirigida a l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, de data 5 de novembre de 1993,
que transcrita literalment diu:
Benvolgut senyor alcalde,
Aquesta no és una carta convencional. Normalment ens adrecem a aquest
Ajuntament per demanar informació, fer peticions o plantejar alguna queixa
sobre el funcionament municipal. Sempre que així ho hem fet, ha estat pel convenciment que hi havia, i n’hi havia, moltes de coses que es poden millorar.
Tanmateix aquesta vegada volem manifestar el nostre content pel bon funcionament del manteniment des de l’arribada a aquest servei del senyor Robert Roca
i la bona feina i esperit de treball del porter de l’escola, senyor Jaume Ballester,
també treballador municipal. Sovint el funcionament de les coses depèn més de
les persones que de les institucions i, encara que només sigui de tant en tant, és
just reconèixer-ho.
Donat que aquesta carta no té més intenció que l’esmentada, ens acomiadem
de vos tot enviant-vos una cordial salutació.
Crec és una veritable lliçó d’agraïment per l’esforç i bona voluntat de les persones en el
seu lloc de treball.
NOVA JUNTA DE L’APA
El dia 10 de febrer de 1993, amb motiu del canvi de la Junta Directiva de l’Associació
de Pares del col·legi Ferrer i Guàrdia, es fa saber a l’Ajuntament la relació de la referida
Junta, quedant de la següent manera:
Presidenta
Vicepresident
Secretari
Tresorera
Ajudant de tresorera
Vocals esports
Vocals de cultura i festes
Vocal manteniment
Vocals ecologia i medi ambient
410
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
Rosa Ma Flo
Lluís Marin
Josep Bonvehí
Carme Alonso
Anna Cuspineda
Mercè Millan
Manoli Millan
Vicenç Ruíz
Juani Campos
Miquel Tripiana
Pilar Gonzàlez
Xavier Roca
Robert Fernàndez
Lluís Arànega
Alain Vanmaelsacke
Raquel Saco
FUTURA AMPLIACIÓ
La directora adjunta dels Serveis Territorials de Barcelona (Comarques), envia una
carta el dia 27 de febrer de 2007 a la directora del col·legi Ferrer i Guàrdia que textualment diu:
M’és grat comunicar-vos que des dels Serveis Territorials hem iniciat els tràmits
necessaris per tal de poder encarregar, en els propers mesos, el projecte d’ampliació i adequació del centre que dirigiu. Entre d’altres actuacions, el projecte i la
posterior obra preveuran la construcció d’un gimnàs, d’un menjador amb cuina,
3 aules de petit grup i l’adequació de l’edifici d’infantil.
Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 5115, de data 21 d’abril de
2008, Gisa, l’empresa pública de la Generalitat publica l’anunci de licitació de diversos contractes en què es troba la redacció del projecte bàsic d’execució amb els estudis
corresponents i la posterior direcció de l’obra d’ampliació del col·legi Ferrer i Guàrdia.
L’anunci, pel que fa al col·legi, textualment diu:
Objecte: assistència tècnica per a la redacció del projecte bàsic i d’execució, l’estudi de seguretat i salut, l’estudi geotècnic, l’aixecament de plànols, l’estudi de
patologies, el projecte d’enderroc, el pla de millora urbana i el projecte d’activitats per a llicència ambiental i posterior direcció d’obra d’ampliació CEIP Francesc Ferrer i Guàrdia, del Masnou. Clau: PAC-08251 (1 volta).
Lloc d’execució: MARESME.
Termini d’execució: 6 mesos per a l’assistència tècnica per a la redacció dels
projectes i dels estudis. El termini per a l’execució de la direcció d’obra s’ajustarà a la durada real de les obres.
Pressupost: 282.544,00 Euros (IVA del 16% inclòs).
No hi ha dubte que aquestes obres representaran una millora considerable per al Ferrer
i Guàrdia, qualsevol ampliació d’espais sempre és benvinguda, ajuda a les activitats que
programi el mateix col·legi, però també és cert que responsabilitza més al col·legi per
programar o organitzar més serveis i activitats per als escolars.
En aquest cas l’ampliació és important, es programa un gimnàs amb vestidors i
magatzem. Aquest gimnàs també pot servir com a sala d’usos múltiples. Finalment tindrà una cuina i un menjador com cal, el que tenen actualment és una sala adaptada no
gaire gran per la gran quantitat d’alumnes que es queden a dinar. Segons em va dir la
directora, la meitat dels alumnes es queden a dinar a l’escola, el que comporta que s’hagin de fer dos torns i a vegades tres.
També es construirà, dins d’aquest projecte que es redactarà, 4 tutories, 3 aules per
a petits grups i una sala destinada als mestres del col·legi. Dins d’aquest mateix projecte s’adequarà l’aula de música, i els despatxos de direcció, cap d’estudis, secretaria i consergeria.
Aquestes obres tenen una previsió inicial de començament per a l’any 2009 o 2010.
El Masnou, 18 de desembre de 2008.
COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)
411
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA
(1988)
Educar és ajudar a la formació integral de les persones.
Francesc Alemany
Guiar els alumnes en tots els àmbits d’aprenentatge (inclosos els valors) i ells en són els protagonistes durant tot el procés. La clau està en saber transmetre les ganes d’aprendre i
poder-los donar les eines per incorporar els nous coneixements.
Carme Giol
Avui, dia 21 d’abril de 2008, visito el col·legi al qual en un principi se li va posar el nom
de Salvador Espriu i no fa gaire es va canviar aquest nom pel de Marinada.
Particularment, no em sembla bé aquest canvi. Per a mi el Marinada va ser l’escola
creada per una cooperativa de pares que volien un ensenyament diferenciat per als seus
fills del que es donava en aquell moment. Volien una escola catalana, coeducativa, amb
continguts diferenciats, etc. Però sobretot autogovernada per ells mateixos, conjuntament
amb el professorat. Per tant, la l’escola Marinada té tanta història per ella mateixa que el
fet que el professorat passés íntegrament al Salvador Espriu, per unes qüestions que en
aquell moment van ser molt clares i necessàries, no vol dir que el Salvador Espriu fos una
continuïtat del Marinada. Posar el nom de Marinada al Salvador Espriu és, per a mi, desdibuixar o, el que és pitjor, oblidar el que va ser per a molts pares, alumnes i professorat
el record de l’escola Marinada. L’escola Marinada era una escola particular, el Salvador
Espriu és un col·legi públic, diferència que s’ha de tenir en compte.
Bé, tanco aquest parèntesi d’un pensament que he fet en veu alta i que és, tal com he
dit abans, una apreciació meva molt particular.
En apropar-me al col·legi sento molta música acompanyada de cants, penso que pot
ser d’alguna casa que està propera i que té la música molt alta. Però a mesura que m’acosto me n’adono que ve del col·legi i, efectivament, quan ja hi estic al davant veig al pati
part d’alumnes i professorat en plena activitat musical. Posteriorment em comenten que
estan en preparació per celebrar la setmana cultural. Truco el timbre i obren la porta, travesso el pati i em fixo amb les plantes que van sembrar fa temps. Són plantes aromàtiques pròpies del bosc català que acompanyen alguns arbres que també estan plantats en
aquesta entrada. Al final m’està esperant l’Esther Roura, que és la secretària amb qui vaig
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)
413
parlar la setmana passada per visitar el col·legi, després d’haver parlat amb el director, senyor Francesc Alemany.
Ens vam saludar, vam fer les presentacions oportunes i em va acompanyar a la sala de
secretaria i posteriorment a l’arxiu que té el propi col·legi, per mirar la documentació que
guarden, per si hi havia alguna cosa interessant per escriure en aquest llibre.
EL TERRENY
Faig una mica d’història d’aquest col·legi. Una vegada quatre persones van comprar, l’any
1974, un terreny bastant gran situat a l’avinguda Kennedy, a la part sud de la urbanització Santa Madrona de la nostra vila. Segurament que el van comprar per construir habitatges en un futur no molt llunyà, o simplement per fer una inversió a llarg termini per
treure un rendiment econòmic.
Però resulta que l’any següent es va morir el dictador que teníem a Espanya i es va
implantar una democràcia general en tots els àmbits de l’administració pública, i naturalment en el Masnou també es van fer eleccions municipals per elegir els nostres representants a l’Ajuntament. Aquests representants, elegits l’any 1979, decideixen tots plegats que
un dels elements més importants que necessita el Masnou és un Pla General d’Ordenació.
S’aprova, per part de l’Ajuntament del Masnou, la redacció d’aquest Pla General, al
mateix temps, i per coherència, no es dóna cap permís d’obra per la construcció de nous
habitatges fins que no estigui definit i aprovat el Pla General. Per tant, aquestes quatre
persones es troben, en principi, que no poden fer ús del seu terreny fins que no estigui
aprovat el Pla General.
Redactar un Pla General no és fàcil, s’ha de fer d’acord amb el que determina la Llei
del Sòl, i aquesta Llei és molt dura, per tant s’han d’anar concretant els diferents aspectes que hauran de configurar el futur del Masnou, com són zones verdes i equipaments.
Per concretar aquests dos apartats, la Llei del Sòl deixa molt clar quin tant per cent, d’acord amb el sòl urbà, s’ha de cedir a l’Ajuntament, i com que d’equipaments no n’hi
havia suficients, s’havien de qualificar algun o alguns terrenys per poder cobrir el que
marca la referida Llei del Sòl. I vet aquí que els terrenys de aquests quatre senyors van
quedar qualificats com equipaments, i per tant la inversió que van realitzar va quedar en
un no res.
Una vegada concretat que aquell terreny seria qualificat d’equipaments i abans no fos
aprovat definitivament, van tenir lloc diferents reunions d’aquestes quatre persones amb
l’alcalde, per defensar la seva inversió i poder modificar la qualificació del terreny, però
es van trobar amb un alcalde que ho tenia molt clar i que no va afluixar en cap moment,
potser tampoc ho podia fer ja que, per poder aprovar un pla general, la Llei del Sòl obliga que hi hagi una quantitat de zones verdes i equipaments d’acord amb el sòl urbà total
de la població. Sigui com sigui, gràcies a això, avui tenim en el Masnou dos equipaments
importants: el camp de futbol d’Ocata i un col·legi públic.
Com a resultat d’aquestes entrevistes es va trobar la solució més adient per a tots. El
dia 15 de desembre de 1983, es va presentar un escrit l’Ajuntament del Masnou, firmat
pels senyor Francesc Menéndez Abril (al qual vaig conèixer personalment i haig de dir
que va ser una bona persona i molt estimada), Miquel Capo Soldevila, Josep Martínez
Billo i Salvador Figueras Reverter, pel qual oferien a l’Ajuntament la compra d’aquest
414
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)
terreny de la seva propietat situat a l’avinguda Kennedy, d’una superfície de 20.280 m2,
per un preu de vint-i-cinc milions de pessetes.
Aquesta proposta es va passar a l’arquitecte municipal per tal que fes una valoració d’aquest terreny i, el dia 13 de febrer de 1984, va emetre un informe que deia que el seu
valor adequat era de vint-i-quatre milions de pessetes. Aquest és el valor que va prevaler.
En un Ple extraordinari celebrat el dia 21 de febrer de 1984, la Corporació Municipal va acceptar l’oferta presentada pels quatre senyors abans esmentats, i es va acordar
comprar el terreny de 20.280 m2 de superfície, que llinda al nord amb el carrer de l’Abat
Escarré, al sud amb una finca de Pere Cot, a l’est amb un torrent i a l’oest amb l’avinguda John F. Kennedy. El valor d’aquesta adquisició va ser de vint-i-quatre milions i la
forma de pagament va ser la següent:
L’any 1984
L’any 1985
L’any 1986
L’any 1987
L’any 1988
pessetes
7.576.000
5.303.000
4.545.000
3.787.000
2.789.000
L’escriptura pública es va firmar davant del notari del Masnou, senyor Josep Querol, el
dia 18 de desembre de 1984.
El Ple de l’Ajuntament del Masnou aprova, el dia 11 de desembre de 1984, el següent
acord, que transcrit literalment diu:
Donat que la zona d’Ocata no disposa de cap col·legi, havent-se de desplaçar els
nens a altres indrets de la població amb el conseqüent perjudici per les famílies.
Donat, així mateix, que l’índex d’increment de població i les previsions urbanístiques fan palesa la necessitat de la creació d’una nova escola que cobreixi l’esmentada zona d’Ocata i al mateix temps descongestioni les altres escoles a les
quals cada any hi ha problemes de matriculació.
Donat que l’Ajuntament ha adquirit un solar a la zona d’Ocata, denominat la
Colomina, de 20.280 m2, es planteja la necessitat de posar a disposició de la
Generalitat de Catalunya 11.500 m2, per a la construcció de 16 aules d’EGB i 4
aules de preescolar, s’adopten per unanimitat els següents acords:
1. Posar a disposició del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de
Catalunya 11.500 m2 de terreny, ubicat a la zona d’Ocata, anomenada la Colomina, per la construcció d’un centre escolar amb una dotació de 16 aules d’EGB
i 4 de preescolar.
2. Assolir el compromís d’eliminar qualsevol obstacle i impediment que pugi
dificultar el normal desenvolupament de les obres de referència.
Com es pot comprovar, l’Ajuntament vol que es construeixi un col·legi a la zona d’Ocata. Si miréssim el plànol on estan ubicats els col·legis del Masnou, podríem comprovar
que, efectivament, a la zona d’Ocata, per l’augment d’habitatges que havia tingut en els
últims anys i preveient que encara es construiria més a través d’un pla parcial previst, crec
era encertada aquesta proposta de l’Ajuntament.
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)
415
Segons em comentava el senyor Josep Azuara, el conseller d’Ensenyament, senyor Joan
Guitart Agell, fent un míting polític a la plaça d’Ocata, es va comprometre oficialment
a construir un nou col·legi a la zona d’Ocata. De ben segur que aquest compromís el va
adquirir per les gestions que havia fet l’Ajuntament amb anterioritat.
LA CONSTRUCCIÓ DEL COL·LEGI SALVADOR ESPRIU
El dia 10 de febrer de 1987, la Direcció General de Programació i Serveis Socials del
Departament d’Ensenyament de la Generalitat, presenta a l’Ajuntament del Masnou la
sol·licitud de llicència d’obres per a la construcció del col·legi públic Salvador Espriu, per
la qual cosa presenten dos projectes bàsics redactats per l’arquitecte Manuel Rodergas
Puntas. Aquest projecte li va ser encarregat el dia 21 de maig de 1986 i va presentar l’avantprojecte el dia 5 d’agost de 1986.
L’Ajuntament els demana saber qui serà el director de les obres per incloure en el projecte. El dia 9 de març la Direcció General d’Arquitectura Escolar i Inversions fa saber
que la direcció de les obres del nou col·legi Salvador Espriu ha estat assumida pels tècnics del mateix Departament, que van ser:
Arquitecte, senyor José Ma Garcia-Valdecasas Salgado
Aparellador, senyor Ricardo Miranda Pardeiro
La Comissió de Govern de l’Ajuntament del Masnou, de data 24 de març de 1987, va
acordar autoritzar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat, la construcció d’un
nou col·legi d’EGB denominat Salvador Espriu. No es van liquidar taxes municipals, ni
tampoc es va formular cap tipus de dipòsit de garantia. El termini d’execució que es va
donar per finalitzar aquestes obres va ser de dos anys i havien de començar dintre els primers sis mesos d’haver-se notificat la llicència d’obres.
Segons el projecte presentat, s’havien de construir vuit aules destinades a l’ensenyament d’EGB, dues aules per preescolar i una aula per educació especial, encara que la
grandària del terreny era per un col·legi de 16 aules d’EGB i 4 de preescolar.
Segons la fitxa de característiques presentada per l’arquitecte redactor del projecte, el
pressupost total previst per a la construcció d’aquest col·legi era de 89.976.348 pessetes,
inclosos els honoraris de la redacció del projecte i el de la direcció de l’obra. En aquest
projecte hi figuren unes dades bàsiques prou interessants i que són:
Nombre d’alumnes
Superfície del solar
Superfície total construïda
Extensió de la planta edificada
Superfície construïda per alumne
440 (40 per aula)
11.575,00 m2
1.848,16 m2
930,08 m2
4,20 m2
Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 23 de juny de 1987, es publica una Resolució
de la Comunitat Autònoma de Catalunya, per la qual es fan públiques les adjudicacions definitives de diverses obres de construccions escolars, entre les quals hi figura
les del Salvador Espriu, mitjançant el sistema de concurs, que traduïda al català textualment diu:
416
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)
14.1.87. Construcció de vuit unitats d’EGB, dos unitat de preescolar i una unitat d’educació especial al Masnou (Barcelona), a l’empresa Construcciones Concabella, SA, pel preu de 92.800.000 pessetes.
No sé per quina causa el pressupost no era el mateix, hi havia una diferència a l’alça.
Segurament que si tenim en compte la data en què l’arquitecte va presentar l’avantprojecte i la data d’adjudicació de l’obra mitjançant concurs, el Departament d’Ensenyament havia hagut de modificar els preus de la construcció, ja que en aquella època els
augments del preu de l’obra eren constants. De ben segur que es devien trobar que no es
podia adjudicar pel valor que es va donar al projecte inicial.
Les obres van començar en el temps previst i el ritme de construcció era bo, però a
principis d’any, aproximadament, l’empresa constructora, sense saber perquè, va reduir
personal per aquesta obra i es va alentir el ritme. Si a això hi afegim que a principis d’any
es van produir vagues a la construcció, l’Ajuntament temia que aquesta obra no estaria
acabada per començar el proper curs escolar. És per això que l’alcalde va demanar que
l’arquitecte municipal redactés un informe de l’estat actual d’aquesta obra.
L’arquitecte municipal, en data 13 d’abril de 1988, va emetre el següent informe:
Una vegada efectuada la visita d’inspecció a l’avinguda de John F. Kennedy, lloc
destinat a la ubicació del col·legi Salvador Espriu, el tècnic que sotasigna ha pogut
comprovar que l’obra es troba en la següent fase:
- Estructura i coberta, executades al 100%
- Façana, executada al 70%
- Divisions interiors, executades al 100%
- Enguixats, executats al 30%
- Paviments, executats al 100%
A la vista de tot això es comprova que hi manquen les instal·lacions i acabats
interiors i exteriors.
D’igual manera es considera que l’obra està mancada aproximadament de 4
mesos de feina efectiva, ara bé, no obstant la quantitat d’obra executada depèn del
nombre d’operaris que hi treballin al llarg d’aquest període; no obstant això s’ha
de tenir en compte que en els darrers temps s’han fet vagues en la construcció, i
que presumiblement n’hi hauran més, així com també ens trobem amb el mes
d’agost pel mig.
Un altre aspecte a preveure és el de les escomeses d’aigua i llum a càrrec de l’Ajuntament.
De tot això es desprèn que sí, que és possible que l’obra estigui acabada, ara
bé, no obstant això es considera improbable.
A la vista d’aquest informe i davant la inseguretat que aquest col·legi es pogués inaugurar per al proper curs escolar, l’alcalde va convocar una reunió entre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, empresa constructora i Ajuntament del Masnou, amb la finalitat d’intentar resoldre el problema de la finalització del col·legi i
concretar sobre el terreny les solucions més adients. També hi havia el problema de
la calefacció, perquè era complicada la proposta inicial, quan davant mateix del
col·legi hi passava el gas natural. Després d’aquesta reunió, l’alcalde va enviar una
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)
417
carta el dia 22 de juliol de 1988 al senyor Salvador Beneito, del Departament d’Ensenyament, que textualment diu:
Em plau agrair-vos molt sincerament l’haver estat present a la reunió que es va
realitzar el dia 19 de l’actual en aquesta vila, per parlar del tema de la construcció
del nou col·legi Salvador Espriu, situat a l’avinguda Kennedy, d’aquesta localitat.
Si bé va quedar bastant concretat el tema de la finalització de l’esmentat
col·legi, el que queda pendent de clarificar és el tema de la calefacció.
En el projecte està previst que es faci una instal·lació per emmagatzemar gas
mitjançant una bateria d’ampolles, però es dóna el cas que tots els altres col·legis
públics del Masnou funcionen a la perfecció amb gas natural i sense cap problema, per tant no entenem que es vulgui fer una excepció en aquest sentit, quan no
hi ha cap tipus de problema per a la connexió a la xarxa general, ja que aquesta
passa per davant del solar on es construeix el citat col·legi.
Com sia que el manteniment d’aquest centre anirà a càrrec d’aquest Ajuntament, demanem formalment que es variï el projecte, pel que fa al sistema bàsic
de calefacció del col·legi Salvador Espriu, per tal que funcioni amb gas natural
pels avantatges de tota mena que això comportarà per aquest Ajuntament, i per
la bona marxa de l’esmentat col·legi.
L’acta d’ocupació i posada en funcionament del col·legi públic Salvador Espriu va tenir
lloc el dia 15 de setembre de 1988, més just ja no podia ser. S’ha de tenir en compte,
però, que realment no van acabar les obres en aquesta data, només es tractava de l’ocupació amb professorat i alumnes per començar les classes. Aquesta acta d’ocupació la van
firmar representants dels Serveis Territorials, l’empresa constructora i l’Ajuntament.
El col·legi públic Salvador Espriu va començar les seves classes el setembre del curs
escolar de l’any 1988, any en què Catalunya celebrava el seu mil·lenari
La recepció provisional de les obres va tenir lloc a les 10 hores del dia 23 de novembre
de 1988 al mateix col·legi Salvador Espriu. Es va procedir a l’examen de les obres de construcció de 8 unitats d’EGB, 2 unitats de preescolar, 1 unitat d’educació especial més un
reformat addicional del projecte, que per això devia augmentar el cost de l’obra. Possiblement es devia fer una modificació puntual d’ampliació per al preescolar de 3 anys, perquè no estava contemplat inicialment.
La recepció definitiva de les obres estava prevista que fos el dia 30 de gener de 1991,
però l’Ajuntament va demanar a la direcció del centre que facilités una relació de les
observacions que sobre aquest particular creguessin oportunes efectuar, tant per la direcció del centre com per l’Associació de Pares. El dia 28 de gener de 1991 el centre presenta a l’Ajuntament una llarga llista d’observacions d’aula per aula, i que en si es concreten
amb esquerdes del sostre i d’algunes parets, filtració d’aigua a les finestres, la dificultat en
obrir algunes finestres, marc de la porta desenganxada, etc.
Una vegada formalitzats els arranjaments d’acord amb la llista feta pel col·legi, la
recepció definitiva va tenir lloc el dia 19 de juny de 1991, al mateix col·legi Salvador
Espriu. La Comissió Receptora estava formada pels senyors: Eduard Escardó pel Departament d’Ensenyament; Josep Azuara per l’Ajuntament del Masnou; Víctor Arbós per
418
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)
l’Intervenció General i Joan Josep Bernal per part del contractista. Aquesta comissió va
prendre l’acord de rebre definitivament les obres per trobar-les executades conforme al
projecte aprovat.
Recordo molt bé les vicissituds de les obres que no acabaven mai, que s’allargaven
sense un motiu clar, de ben segur que l’empresa constructora tenia problemes de feina o
de personal, el cas és que les obres van acabar just a principis de setembre. El material
escolar, taules, cadires, pissarres, armaris, etc., no havia arribat tot i el dia 15 començaven les classes. Tothom estava preocupat per aquest inici, tant els pares, el professorat i
l’Ajuntament, com el mateix Departament d’Ensenyament.
Sobre les nou de la nit del dia abans de l’inici de curs, i venint de Malgrat de Mar,
vaig aturar el meu cotxe davant del col·legi ja que volia comprovar que tot estava controlat. Darrera meu va aparcar el senyor Valentí Sallas, cap del Servei Territorial de Barcelona-comarques, que també volia saber si tot estava a punt per al començament de curs.
Ens vam saludar i vam expressar la nostra satisfacció pel començament d’un nou col·legi,
també vam compartir la nostra preocupació per si estaria tot preparat pel al dia següent
que s’inaugurava un nou curs escolar en un nou col·legi. Vam entrar i el que vam veure
era tot un desgavell. Un desconcert de persones a munt i a vall portant cadires i taules,
fregant el terra, traient la pols, organitzant, parlant, cridant, etc. Es confonien el professorat, els pares, les dones de neteja, els transportistes, el servei de manteniment..., tot un
garbuix de gent, tot un desordre previst per ordenar, tot un desconcert batallant per posar
les coses al seu lloc.
No recordo amb qui vaig parlar, però vam aturar a algú que ens va informar que com
que no havia arribat tot el material, havien anat a buscar el que hi havia en el Marinada
per completar al màxim les aules per al dia següent. Mobilitzats per tot l’enrenou, el senyor Valentí Sallas i jo ens vam sumar a aquell remolí de gent treballadora, ens vam treure les nostres americanes i a treballar, ajudant i col·laborant en tot el que podíem, transportant mobles i el que calgués perquè a l’endemà els nens i nenes matriculats trobessin
les seves futures aules en perfectes condicions.
El que sí vam comprovar és que totes les persones que estaven allà treballant, algunes
fins a la matinada de l’endemà, gaudien preparant el seu futur col·legi o el col·legi dels
seus fills, o bé simplement gaudien de poder comptar amb un nou col·legi a la seva vila.
Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de data 25 de setembre de 1989, surt
publicada una Ordre de 31 de juliol de 1989, per la qual es disposa el començament de
les activitats del col·legi Salvador Espriu, situat a l’avinguda Kennedy, 56. Les unitats que
es posaven en funcionament eren: 8 unitats mixtes d’EGB i 2 unitats de pàrvuls de nova
creació.
PISTA ESPORTIVA
Si bé construir el col·legi va comportar el seu temps, la pista esportiva no havia de ser
menys. L’alcalde, senyor Azuara, va aconseguir del Departament d’Ensenyament de la
Generalitat un conveni per a la construcció de la pista esportiva del col·legi Salvador
Espriu. Aquest conveni va ser aprovat pel Ple de l’Ajuntament en sessió celebrada el dia
16 de març de 1989, i es va firmar el dia 13 d’abril de 1989.
El Departament d’Ensenyament aportava el 100% del pressupost determinat per als
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)
419
mòduls oficials del mateix Departament, quedant fixada la quantitat de 3.790.903 pessetes, desglossades de la següent manera:
Treballs previs
Paviment terres pista
Pista
Sanejament i diversos
100.000 pessetes, o sigui el 3%
372.332 pessetes, o sigui el 10%
2.431.654 pessetes, o sigui el 64%
886.917 pessetes, o sigui el 23%
L’Ajuntament del Masnou havia d’assumir i revisar el projecte redactat per l’arquitecte,
senyor Francesc Moreso. La contractació, recepció provisional i definitiva, i la liquidació
de les obres aniria a càrrec de l’Ajuntament. També quedava clarificat que les obres havien
de tenir una durada màxima de quatre mesos.
Per a la construcció d’aquesta pista esportiva es va redactar un plec de clàusules administratives per a la contractació, que seria per concert directe. Consultades empreses del
Masnou, únicament va presentar proposta l’empresa Puig i Roca, SA, la qual es va comprometre a executar les obres per l’import de 3.664.461 pessetes. La Comissió de Govern
de l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 27 de juliol de 1989, va acordar la contractació directa amb la referida empresa i per la quantitat especificada. El dia 27 de setembre
de 1989, es firma el contracte entre l’Ajuntament i l’empresa Puig i Roca, SA.
No obstant això, a l’hora de replantejar les obres i vistes les dificultats del terreny pel
seu desnivell pronunciat, sobretot al final on hi havia un torrent, les obres es van ampliar
amb nous conceptes i van costar molt més del que es pensava. El total desglossat és el
següent:
Obres adjudicades a Puig i Roca, SA
Pressupost sanejament Puig i Roca., SA
Pressupost preparació terreny J. Aragó
3.664.461 pessetes
2.126.106 pessetes
3.764.992 pessetes
TOTAL
9.555.559 pessetes
COMENÇAMENT DEL CURS ESCOLAR 1990-91
En data 10 d’agost de 1990, la Direcció del centre es dirigeix a tots els pares, informant
de diferents punts que s’hauran de tenir en compte a partir de setembre. Informe del
calendari escolar que començarà el dia 17 de setembre amb horari de sessió única, de 9
a 13 hores. Encara que no ho posa a l’escrit, aquest horari era solament per al mes de
setembre. També parla del funcionament que hauran d’observar els alumnes de 5è, 6è,
7èi 8è que tinguin àrees per recuperar.
L’equip directiu i de tutories del col·legi va ser el següent:
Directora
Cap d’estudis
Secretària
Tutora 4 anys
Tutora 5 anys
420
Blanca Aragó
Gisa Mohr
Carmina Álvarez
Neus Galtés
Cinta Montoliu
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)
Tutora de 1r
Tutora de 2n
Tutora de 3r
Tutor de 4t
Tutora de 5è
Tutora de 6è
Tutora de 7è
Tutora de 8è
Educació especial
Anglès
Enriqueta de Barberà
Mireia Soler
Montserrat Pons
Jordi Navarro
Lydia López de Ipiña
Montserrat Grau
Maribel Pérez
Amparo Vázquez
Blanca Aragó
Gisa Mohr
MENJADOR ESCOLAR
En començar el curs escolar 1990-91, la comissió del menjador del col·legi va enviar a
tots els pares dels alumnes un comunicat en el qual fa saber que ja està en funcionament la cuina del col·legi i es disposarà d’un cuiner professional propi. També fa saber
que aquest nou sistema encarirà el preu del menjar, encara que la qualitat del servei
millorarà.
El preu del tiquet va ser de 510 pessetes, desglossades de la següent manera: Menjar:
315 pessetes; IVA 16%: 19 pessetes; 3 hores de vigilància: 165; cost del tiquet: 1 pesseta
i material fungible: 10.
Per al curs 1991-92, al menjador hi va haver canvis. Es va fer un primer torn per
als nens de 3 i 4 anys que començava a les 12,15 hores i un segon torn per a tots els
altres nens que començava a les 13 hores. Els preus també van canviar, el tiquet per
als nens de 3 i 4 anys tenia un valor de 575 pessetes i per a la resta era de 530 pessetes. La diferència de preu estava en la vigilància dels nens de 3 i 4 anys i el material fungible.
També es va instaurar que, per ordre alfabètic, els pares podien tastar el menjar del
dia, per tal que poguessin valorar els tipus d’aliments i presentar el suggeriments que creguessin oportuns.
Hi ha una fitxa del menjador del col·legi Salvador Espriu, de data 19 de gener de
1993, de la Direcció General de Gestió de Professorat i Centres Docents del Departament d’Ensenyament, que entre altres coses diu:
Col·legi: Salvador Espriu
Capacitat màxima del menjador: 120 places
Gestió a càrrec de l’Associació de Pares d’Alumnes.
Preu del menú: 575 pessetes - Nombre d’usuaris: 90 - Nombre de torns: 1
PLA ANUAL 1991-92
Del pla anual que elaborà el col·legi per al curs escolar 1991-92, es desprèn que la seva
composició és de 3 unitats de preescolar, 8 unitats d’EGB i 1 unitat d’educació especial. El claustre estava constituït per 3 professors de preescolar, 8 d’EGB, 1 d’educació
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)
421
especial, 1 de suport i 1 director amb funció docent. A part, també tenien un professor d’educació física subvencionat per l’Ajuntament i els pares dels alumnes, i també
tenien una psicòloga de l’EAP del baix Maresme un dia a la setmana. El bisbat de Barcelona els posava una professora de religió quan era necessari, d’acord amb el nombre
d’alumnes. Finalment, també tenien una altra professora un dia a la setmana per a una
nena cega.
Dintre els objectius generals del centre, n’hi ha un que em crida l’atenció i és que van
continuar amb el pla de treball com escola associada a la UNESCO, participant en el nou
projecte «Mediterrània» i «Linguapax». Aquest tema el portava l’Amparo Vázquez.
La distribució del professorat en cada unitat era la següent:
Preescolar de 3 anys - Alumnes 20
Tutora: Teresa Jaures Alberti, i de suport: Mireia Soler
Preescolar de 4 anys - Alumnes 23
Tutora: Cinta Montoliu, i de suport: Mireia Soler
Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Psicomotricitat: Blanca Aragó - Dansa: Gisa Mohr
Preescolar de 5 anys - Alumnes 27
Tutora: Neus Galtés, i de suport: Mireia Soler
Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Plàstica Montserrat Pons - Dansa: Gisa Mohr
1r nivell d’EGB - Alumnes 24 + 1 d’integració per deficiència visual total
Tutora: Blanca Aragó - Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Música: Cinta Montoliu
Dansa i anglès: Gisa Mohr - Informàtica: Amparo Vázquez - Castellà: Mireia Soler
Plàstica: Montserrat Pons - Mestre de l’ONCE: Josefina Miret
Educació especial: Mireia Soler
2n nivell d’EGB - Alumnes 27
Tutora: Enriqueta de Barberà - Psicomotricitat: Mireia Soler
Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Música: Cinta Montoliu
Informàtica i castellà: Amparo Vázquez - Anglès: Gisa Mohr
Plàstica: Montserrat Pons - Educació especial: Mireia Soler
3r nivell d’EGB - Alumnes 25
Tutora: Lydia López de Ipiña - Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Castellà: Carmina
Álvarez
Naturals i informàtica: Jordi Navarro - Anglès: Montserrat Grau
Plàstica i mestre de reforç: Montserrat Pons
4t nivell d’EGB - Alumnes 27
Tutora: Jordi Navarro - Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Anglès: Montserrat Grau
Castellà: Lydia López - Socials, plàstica, música i mestre de reforç: Montserrat Pons
5è nivell d’EGB - Alumnes 28
Tutora: Carmina Álvarez - Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Anglès: Gisa Mohr
422
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)
Naturals i informàtica: Jordi Navarro - Català: Lydia López
Música, plàstica i mestre de reforç: Montserrat Pons
6è nivell d’EGB - Alumnes 30
Tutora, castellà i socials: Amparo Vázquez - Naturals i matemàtiques: Isabel Pérez
Llengua, cultura catalana i música: Montserrat Grau
Anglès i dansa: Gisa Mohr - Francès: Enriqueta de Barberà
Gimnàstica i esports: Esteve Rodríguez
7è nivell d’EGB - Alumnes 22
Tutora, llengua, cultura catalana i música: Montserrat Grau
Matemàtiques, naturals i dibuix: Isabel Pérez
Castellà i socials: Amparo Vázquez - Anglès i dansa: Gisa Mohr
Francès: Enriqueta de Barberà - Gimnàstica i esports: Esteve Rodríguez
8è nivell d’EGB - Alumnes 32
Tutora, anglès i dansa: Gisa Mohr - Francès: Enriqueta de Barberà
Castellà i socials: Amparo Vázquez - Gimnàstica i esport: Esteve Rodríguez
Llengua, cultura catalana i música: Montserrat Grau
Matemàtiques, naturals i dibuix: Isabel Pérez
El Consell Escola d’aquest curs va ser el següent:
Equip directiu:
- Direcció: Blanca Aragó
- Cap d’estudis: Gisa Mohr
- Secretària: Carmina Álvarez
Representants del sector del professorat:
- Montserrat Grau
- Amparo Vázquez
- Lydia López de Ipiña
- Cinta Montoliu
Representants del sector pares:
- Jaume Borràs
- Juli Callejas
- Josefina Manent
Representants del sector alumnes:
- Natàlia Calvet
Representant de l’Ajuntament del Masnou:
- Anna Ma Mora
Representant del sector serveis:
- Jaume Ballester
Comissió econòmica:
- Blanca Aragó (Directora)
- Amparo Vázquez (Professora)
- Josefina Manent (Mare)
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)
423
VIATGE A SEVILLA
El dia 28 de novembre de 1991, la directora del col·legi públic Salvador Espriu, envia
una carta a l’inspector de zona, senyor Emili Rodríguez que textualment diu:
Per la present li comunico que un grup d’alumnes del cicle superior, un total de
80, faran un viatge a Sevilla per veure l’EXPO 92. Aquest viatge està organitzat
per la companyia RENFE.
La data de sortida serà el dimecres 30 i la tornada el dijous 31 de novembre.
Aquests nens aniran acompanyats per tres tutores responsables:
Amparo Váquez Sánchez, tutora de 6è.
Montserrat Grau Sanchís, tutora de 7è.
Gisa Mohr, tutora de 8è.
A part d’aquestes tutores, també les van acompanyar les mestres Marible Pérez, Blanca
Aragó i Lydia López.
De Sevilla van portar unes bases per participar en un concurs organitzat per la Fundación Santa Maria, amb seu a Madrid. El treball consistia en un treball sobre l’EXPO i
els 500 anys del descobriment d’Amèrica. Hi van participar els cursos de 6è, 7è i 8è, que
van fer un treball diferent cada un. El premi era de 400.000 pessetes per cada curs guanyador. Arriba el mes de març, que era quan el jurat havia de comunicar els guanyadors
del concurs literari, i ves per on el col·legi Salvador Espriu guanya en els tres cursos, o
sigui un total d’1.200.000 pessetes. L’alegria dels alumnes i professors es va convertir en
un esclat d’emoció, només cal llegir les cartes enviades pels alumnes de 6è, 7è i 8è d’EGB
al jurat del certamen, copio en part aquestes cartes que traduïdes al català diuen:
6è curs. «Estem supercontents i quan la directora ho va comunicar per la megafonia de l’escola, no ens ho podíem creure, vam començar a cridar d’alegria i a
sortir pels passadissos.
Diu l’Amparo que ferem el viatge a l’última setmana del proper mes de setembre, perquè ara hi haurà moltes aglomeracions i encara tenim pendent les avaluacions, les colònies i els exàmens finals del curs.»
7è curs. «Ens hagués agradat que haguessin vist l’enrenou que es va organitzar
en el nostre passadís quan van dir que havíem guanyat! Els petits que estan al pis
de sobre el nostre van sortir i van aplaudir i cridar d’alegria, perquè alguns tenien
germans en diferents cursos. Tots estàvem molt contents. Molts pares van telefonar a l’escola per felicitar-nos i també als professors.»
8è. «No ens podíem creure que havíem guanyat el premi per visitar l’EXPO
92, perquè encara que l’Amparo ens digués que el treball que vam fer li va semblar molt bé, sabíem que hi havia només 80 premis per tots els col·legis d’Espanya, i que era molt difícil guanyar.
Quan ho van dir per l’altaveu del col·legi, l’Amparo, que ens estava donant
classe, es va tapar la cara perquè estava molt emocionada i li van saltar les llàgrimes. Nosaltres ens vam abraçar i vam sortir corrents al passadís per veure els
demés companys. No vam poder continuar la classe i ens van deixar sortir al pati
perquè ens passessin els nervis.»
424
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)
Aquestes cartes van ser enviades al jurat de la Fundació de Santa Maria, acompanyades d’un carta conjunta de la directora Blanca Aragó i de la professora Amparo Vázquez. Va ser un premi extraordinari el que van aconseguir, de ben segur que tota la
comunitat escolar d’aquest col·legi devien estar molt satisfets pel premi guanyat.
Aquest premi els va permetre estar novament a l’EXPO durant tres dies complets i visitar la ciutat de Còrdova tot un dia quan tornaven cap al Masnou. El més bonic és que
quan es va fer aquest viatge era a principis del següent curs, per tant els de vuitè ja no
estaven al col·legi i van donar els seus diners al seus companys que havien passat a ser
els cursos de 7è i 8è.
CONSELL ESCOLAR SALVADOR ESPRIU (1994)
El dia 15 de desembre de 1994, es va constituir el Consell Escolar Municipal del Salvador Espriu, que va quedar de la següent manera:
Directora
Cap d’estudis
Secretària
Blanca Aragó Casas
Lydia López de Ipiña
Maribel Pérez Gómez
Representants sector professorat:
Lourdes Alonso Asencio
Neus Galtés Ferrando
Enriqueta de Barberà Fortuny
Montserrat Grau Sanchís
Representant sector pares o tutors
Agustí Trinitat
Xavier Serra
Eduard Herrero
Representant Associació pares d’alumnes
Coby van der Wal
Representant Personal d’administració i serveis
Merche Rogero
Representant de l’Ajuntament del Masnou
Assumpta Vilar Vilar
COMIAT DE LA DIRECTORA
El mes de juny de l’any 2000, la directora Blanca Aragó deixa el col·legi, hi ho fa amb
una carta que textualment diu:
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)
425
Ja fa uns anys que vaig començar a portar la direcció de l’escola, en aquest temps
ha passat de tot, hi ha hagut moments bons i d’altres que no tant. El balanç de la
gestió penso que és personal, i que cadascú n’ha de treure les seves conclusions.
Tota aquesta feina no hagués estat possible si no hagués comptat amb la col·laboració dels meus companys, dels nens i dels pares. Junts hem avançat tots aquests
anys duent a terme el nostre projecte d’escola pública, intentant fer-la capdavantera en molts aspectes, de fet encara seguim treballant-hi i penso que mai s’acabarà de fer, ja que l’esperit de renovació ha de ser constant; ens hem de plantejar
nous reptes sense oblidar mai d’on venim i cap on anem, això al cap i a la fi és el
motor que ens mou endavant.
El 2000 ens porta nous canvis i un d’ells és la direcció del Centre, jo me’n vaig
però us deixo en bones mans, amb un nou equip molt il·lusionat per continuar i
renovar la tasca pedagògica. Us agrairia que li donéssiu el suport que es necessita
quan es comença una feina com aquesta.
El nou equip directiu el componen:
- Director: Jordi Navarro
- Cap d’estudis: Carme Giol
- Secretària: Neus Galtés
Rebeu tots una cordial salutació i una forta abraçada. Fins molt aviat.
ALUMNES DEL CURS ESCOLAR 1996-97
Segons un full de resultats de matriculació del curs escolar 1996-97, el Salvador Espriu
tenia 251 alumnes, desglossats de la següent manera:
Preescolar 1r
Preescolar 2n
Preescolar 3r
1r educació primària
2n educació primària
3r educació primària
4t educació primària
5è educació primària
6è educació primària
8è d’EGB
alumnes
24
25
25
24
25
25
23
25
25
30
RELACIÓ DEL PERSONAL DEL SALVADOR ESPRIU 2002-03
Hi ha una llista de data 20 de setembre de 2002, on figura un llistat de personal del CEIP
Salvador Espriu, en el qual hi figuren els següents professionals:
Francesc Alemany Mateu
Carmina Álvarez Macedo
Anna Chumilla Navarro
426
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)
Neus Galtés Ferrando
Ma Carme Giol Abril
Montserrat Grau Sanchís
Anna Hoces Moreno
Lydia López i de Ipiña Bramón
Marta López-Bagó Viñal
Xavier Martin Pay
Laura Matavera Magem
Gisela Mohr Janssen
Cinta Montoliu Garcia
Jordi Navarro Mercadé
Esther Puig Gómez
Sònia Uzñate Espallargas
Maite Ortiz Rodríguez
CANVI DE NOM DEL COL·LEGI SALVADOR ESPRIU
Al Consell Escolar del col·legi Salvador Espriu, celebrat el dia 4 de maig de 2004,
i en l’apartat de precs i preguntes, es dóna compte que l’APA, en la seva darrera
reunió, van aprovar el canvi de nom del col·legi perquè fos nomenat escola Marinada. El Consell Escolar aprova per majoria absoluta dels assistents aquest canvi
de nom.
El director del col·legi Salvador Espriu, en data 15 de setembre de 2004, envia una
carta a l’Ajuntament notificant-li que en l’última reunió del Consell Escolar es va aprovar per unanimitat el canvi de nom del centre passant de Salvador Espriu a escola Marinada. Com es preceptiu, l’Ajuntament ha d’enviar al centre un informe favorable, si ho
considera oportú.
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament del Masnou, en data 4 de novembre de
2004, va prendre el següent acord, que textualment diu:
Vist l’escrit del director del CEIP Salvador Espriu, pel que comunica que el Consell Escolar del centre va aprovar el canviar el nom de Salvador Espriu per escola
Marinada.
Tenint en compte que aquest canvi permetrà al centre retornar als seus orígens
[???].
En l’exercici de les competències conferides en virtut de la delegació efectuada
per l’alcaldia mitjançant decret de data 16 de juny de 2003 i 22 d’abril de 2004,
s’adopta el següent acord:
Informar favorablement del canvi de nom del CEIP Salvador Espriu per Escola Marinada.
El Diari Oficial de la Generalitat de data 27 de maig de 2005 publica la Resolució
1579/2005, de 19 de maig, per la qual s’atribueix una nova denominació específica a un
col·legi d’educació infantil i primària del Masnou. En la seva part dispositiva textualment
diu:
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)
427
Resolc: atribuir al col·legi d’educació infantil i primària Salvador Espriu, del Masnou, amb codi 08043930, ubicat a l’avinguda J. F. Kennedy, 56, del Masnou
(Maresme), la nova denominació específica Marinada.
Aquest col·legi és el benjamí de la família de tots els col·legi del Masnou, i per tant el que
té menys història, encara que aquest any hagi complert els seus 20 anys d’existència. Felicitats.
El Masnou, 25 de juny de 2008.
428
COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)
HISTÒRIA DE LA ROSA SENSAT I VILÀ
[...] La societat es transforma, i a mesura que sorgeixen nous ideals de vida, l’escola ha de
modificar les seves tendències per tal d’adaptar-se a les necessitats del present i a les que es
dibuixen en els horitzons de l’esdevenidor.
Rosa Sensat (Vers una escola nova)
Escriure un llibre sobre l’ensenyament al Masnou i no parlar de la Rosa Sensat seria un
veritable pecat o potser més aviat una falta de respecte per a una masnovina famosa en el
camp de l’ensenyament. De ben segur que no sóc la persona més adequada per parlar
d’una gran professional, una senyora d’edat avançada que havia vist passejar pel carrer de
Pere Grau de la nostra vila, i que de ben segur que no tenia un coneixement clar de saber
qui era realment, i té la seva lògica, estàvem en plena dictadura i aquestes coses era millor
no explicar-les gaire.
Neix al Masnou el dia 16 de juny de 1873. En aquells moments la població comptava amb una mica més de quatre mil habitants. Al Masnou, igual que a d’altres poblacions, predominava l’agricultura, però també hi havia fàbriques de teixits de lona, de
licors i un bon nombre d’establiments dedicats a la venda de diferents productes. Una
activitat que no tenien totes les poblacions era la de mariner, i el pare de la Rosa Sensat
ho era.
La seva infància va ser normal com la de qualsevol nena. La van criar i educar les dones
que estaven al seu voltant i de tant en tant veia al seu pare quan tornava dels seus viatges
plens d’obsequis americans. El seu pare, que tenia una salut delicada, va morir l’any
1882, quan tenia tan sols 39 anys.
Per ser una noia desperta en els estudis la van matricular en el col·legi Barcelonès, que
esta dirigit per la senyora Àngela Vallès. Com que hi havia la dificultat econòmica de
pagar una pensió a Barcelona, la senyora Vallès es va oferir perquè visqués a casa seva
acompanyada del seu marit i fills. Aquesta va ser una decisió molt important per a la Rosa
Sensat, va estudiar tota la carrera de mestra a casa del matrimoni Ferrer-Vallès, que posteriorment serien els seus sogres.
HISTÒRIA DE LA ROSA SENSAT
429
L’any 1888 l’escola municipal de nenes del Masnou es queda sense mestra i l’any
següent queda nomenada com a mestra suplent, quan tan sols tenia 16 anys, i aquesta va ser la seva primera experiència com a mestra. A final de curs, coincidint amb la
Festa Major, s’organitzava un lliurament de premis per part de la Junta Local d’Instrucció Pública.
El curs 1891-92 serà l’últim al Masnou. Al final d’aquest curs escriu el seu discurs de
comiat, que textualment diu:
[...] Anteayer, vigilia de la fiesta de San Pedro, tuvo lugar en un salón del Palacio
de Ciencias la calificación definitiva de las últimas oposiciones que se han celebrado y habiendo tomado parte en ellas, tuve la suerte de que se me votara unánimemente para el número uno, correspondiéndome la plaza de Gerona.
Me despido pues, de ustedes, como Maestra y lo hago con todo el sentimiento que es de suponer en una buena patricia, pues que mi único anhelo, mi solo
deseo, mi constante aspiración, hubiera sido poder formar el corazón y la inteligencia de las hijas de ese pueblo para hacer de ellas mujeres que le hubiesen dado
esplendor por su instrucción y relevantes prendas.
Pero ya que la suerte lo ha querido de otra manera, ya que no puedo olvidar
mis intereses personales por un exagerado amor al pueblo que me ha visto nacer,
permítanme que les diga: No olvidéis, como no habéis hecho hasta ahora, la educación e instrucción de estas niñas que han dado pruebas de aplicación y buen
comportamiento, no consideréis estas palabras vacías de sentido, no omitáis sacrificio alguno por el bien de la niñez, que la semilla que sembrareis ahora producirá el mil por uno, y a vosotros solos os corresponderá la gloria de haber hecho de
Masnou un pueblo laborioso y escogido.
Gracias doy al Ilustre Ayuntamiento, que durante el tiempo que he dirigido la
Escuela me ha tratado con más consideración de la que merezco; gracias a todos
los miembros que componen la Junta Local, por su interés por la enseñanza y su
indulgencia para conmigo; gracias al Sr. Juez municipal y demás individuos del
Juzgado porque han contribuido con su presencia a dar solemnidad a estas fiestas
escolares que tanto honran y enaltecen a nuestro querido Masnou; y gracias por
último a los padres que han tenido confianza bastante para encargarme la dirección de sus hijas y me han distinguido siempre dándome pruebas de cariño y simpatía.
Y vosotras, mis queridas niñas, seguid, seguid siempre, sobre todo el camino
que habéis emprendido, que si bien es verdad que mi sucesora no os querrá tanto
como yo, tal vez con vuestras cualidades le inspirareis el cariño que a mi me habéis
inspirado y procurareis que yo reciba noticias de la fama de vuestro buen comportamiento y aplicación constante, lo que me será tanto más grato, cuanto que
yo habré contribuido con mis escasos méritos a sembrar en vuestro corazón y
vuestra inteligencia la semilla de la instrucción y del bien.
He dicho.
A partir d’aquí la Rosa Sensat comença una vida dedicada plenament a l’educació que la
portarà a ser una figura estimada, important i cabdal de l’ensenyament a Catalunya.
Està un curs a Girona capital i després pot complir el seu somni, estudiar a Madrid,
430
HISTÒRIA DE LA ROSA SENSAT
però l’any següent torna a Girona i l’any 1896 torna a Madrid on posarà en pràctica tots
els seus coneixements de Fröebel. L’any 1900 aprova les oposicions al cos de professorat
d’escoles normals i deixa Madrid, anant de professora a l’Escola Normal Superior de
Mestres d’Alacant. Allà li encarreguen les classes de física, química i història natural.
El dia 20 de juliol de 1903, Rosa es casa amb en David Ferrer, s’acull a un decret pel
qual canvia la seva plaça per una d’inferior de mestra d’escola primària a Barcelona. Aquí
neixen els seus dos fills, l’Angeleta i en Jaume.
Amb la finalitat de trobar solucions a com es trobava l’ensenyament a Espanya, les institucions públiques institueixen beques a grups de professionals per poder estudiar
models educatius en altres països europeus. L’any 1911 un d’aquests grups surt de Barcelona, on hi va la Rosa Sensat, i en 19 dies visita 10 ciutats de França, Alemanya i Suïssa. A finals de 1912 i tot el 1913 forma part d’una beca i visita diferents centres de Bèlgica i Suïssa. A Ginebra assisteix als cursos d’Eduard Claparède a l’Institut J. J. Rousseau, i visita la Maison des Petits. A Brusel·les segueix el treball d’Ovide Decroly a l’escola de
l’Ermitatge.
L’any 1914, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, emprèn el que serà per a ella
l’ideal pedagògic en l’ensenyament, posa en pràctica la primera escola a l’aire lliure de
l’Estat espanyol, l’Escola del Bosc del Parc de Montjuïc. Els principis fonamentals d’aquesta escola eren els recollits en el seu llibre Vers un nova escola. I eren els següents:
Primer: el coneixement del nen i el respecte de la seva personalitat i dels seus drets
han de ser els eixos sobre els quals ha de girar l’educació.
Segon: el nen ha de ser considerat com el centre del sistema educatiu.
Tercer: la vida en plena naturalesa és factor essencialíssim d’una cultura integral.
Quart: la salut i les forces físiques són condició indispensable i pròpia de tota
adquisició de forces intel·lectuals.
Cinquè: s’ha de posar el nen en contacte amb les formes de la vida; la naturalesa
i el treball humà, per tal que adquireixi nocions immediates dels éssers i de les
coses.
Sisè: programa restringit, limitació d’hores d’estudi i metodologia apropiada per
tal d’aconseguir un màxim de rendiment amb un mínim d’esforç intel·lectual.
Setè: preocupació constant i preferent per al millorament del nen com a ésser
moral, formant el seu caràcter, desenvolupament de la seva individualitat, alhora
que els seus sentiments socials i patriòtics
Vuitè: disciplina familiar de manera que la vida de l’escola sigui imatge veritable
de la llar domèstica.
A partir d’aquí dóna moltes conferències, sobretot dels deures de la dona i de la seva educació. Entre l’any 1921 i el 1922, dirigeix un «Curs normal d’ensenyament domèstic per
a mestres». L’any 1922, a la revista de pedagogia, publica un article reflexionant sobre el
tema «La ensenyança de la economia domèstica». Aquest mateix any 1922, representa a
la ciutat de Barcelona en el III Congrés Internacional d’Enseignement Ménager, celebrat
a Paris, amb l’assistència de 35 països.
El 1923 publica el llibre Les ciències en la vida de la llar. El 1927 publica Como se enseña la economia doméstica, on insisteix amb les seves idees centrals de la visió feminista, i
que és la d’evitar la desintegració de la família a partir de l’educació de la dona. Rep l’en-
HISTÒRIA DE LA ROSA SENSAT
431
càrrec de dissenyar un nou pla d’estudis de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de
la Dona. La Rosa Sensat ocuparia durant mols anys la presidència de la secció permanent
d’educació d’aquest Institut, amb la col·laboració de la seva filla Angeleta Ferrer.
Durant la II República, dirigirà el centre de nova creació Milà i Fontanals; col·laborarà de forma activa dins del Comitè de la Llengua i Ensenyament en Català als Mestres
i de l’Escola d’Estiu de la Generalitat. Assistirà com a representant de Barcelona a la reunió de la Lliga internacional d’Educació Nova; formarà part del recent creat Patronat
Escolar de l’Ajuntament de Barcelona; donarà cursos i conferències al Seminari de Pedagogia de la universitat i participarà a comissions avaluadores de la Normal de la Generalitat.
L’any 1935 publica el llibre, que és una síntesi del seu pensament com a mestra, amb
el títol Vers una nova escola.
Arrel de la mort del seu marit, el juliol de 1936, la malaltia de la seva filla i l’esclat
d’una bomba al pati del col·legi Milà i Fontanals el març de 1938, demana la seva jubilació voluntària.
Finalitzada la guerra civil, és reincorporada forçosament per a després incoar-li un
expedient de depuració i jubilar-la definitivament sense cap tipus d’agraïment públic.
L’any 1961 mort a l’edat de 88 anys.
En data 24 de juliol de 1973 el que va ser director del col·legi Ocata, senyor Francesc
Vives, va enviar una carta a l’Ajuntament del Masnou evocant el centenari de la masnovina Rosa Sensat, tot demanant que sigui perpetuat el seu nom a la nostra vila.
La Comissió Municipal Permanent de data 26 de juliol de 1973 va aprovar aquest
escrit i va acordar passar-lo a la Comissió de Governació per tal que fes la proposta
corresponent. Així ho va fer i es va passar al Ple de l’Ajuntament de data 27 de setembre de 1973, que va aprovar dedicar-li un carrer del Masnou amb el seu nom, en el
moment que se n’obris un de nou. Aquest acord, com era preceptiu, es va enviar al
Govern Civil de Barcelona perquè fos tramès al director general d’Administració Local
del Ministeri de Governació de Madrid i així obtenir la seva aprovació corresponent.
En data 20 de novembre de 1973, el Govern Civil de Barcelona demana textualment
«[...] sírvase remitir por duplicado ejemplar un amplio informe sobre les actividades de
la misma así como de sus antecedentes personales». D’immediat es va enviar un informe
d’una plana perquè sabessin qui va ser la Rosa Sensat. Al cap de sis mesos, concretament
el dia 13 de maig de 1974, contesta el Govern Civil dient que la direcció general d’Administració Local del Ministeri de Governació ha acordat concedir l’autorització necessària perquè es porti a efecte la retolació d’una via pública en el municipi del Masnou,
amb el nom de Rosa Sensat.
Va passar molt de temps abans no es va posar el nom de Rosa Sensat a un carrer. Finalment va ser designat un carrer de la urbanització Bell Resguard, però en el ple de l’Ajuntament celebrat el dia 27 de novembre de 1981 va ser canviat i es va nomenar on està
actualment, un lloc que neix a la carretera d’Alella, travessa el pont existent, passa per
davant l’Institut Mediterrània, i al final del carrer hi ha el passeig de la Constitució, on
està ubicat el col·legi Lluís Millet. El lloc és ideal per a una persona tan dedicada a l’ensenyament com la nostra Rosa Sensat.
432
HISTÒRIA DE LA ROSA SENSAT
MEDALLES DE LA VILA CONCEDIDES I
RELACIONADES AMB L’ENSENYAMENT
El secret de la felicitat no és fer el que tu vols, sinó estimar el que estàs fent.
Leon Tolstoi
M’ha semblat que en aquest llibre valia la pena fer un recull de les medalles de la vila del
Masnou aprovades i concedides a persones relacionades amb l’ensenyament i dels expedients de les quals, que es van tramitar des de l’Ajuntament, vaig tenir l’honor de ser el
responsable.
MEDALLA D’OR AL MARQUÈS DEL MASNOU
La donació dels terrenys per la construcció del que seria l’actual Institut Mediterrània,
per part del marquès del Masnou, va resoldre les dificultats, sobretot econòmiques, que
es va trobar l’Ajuntament del Masnou per poder trobar un terreny adequat amb les
dimensions que demanava el Ministeri d’Educació i Ciència, per tal que fos construït
aquest important equipament.
Amb motiu de la cessió gratuïta al poble del Masnou per part del marquès del Masnou, dels 10.240 m2 de terreny on s’hauria de construir l’Institut Mediterrània, la Corporació Municipal, en sessió plenària celebrada el dia 26 de juny de 1968, va aprovar el
següent acord, que transcrit al català textualment diu:
Concessió de la Medalla d’Or d’aquesta vila.
Seguidament i a proposta de la Presidència, s’acorda per unanimitat concedir
a l’Excm. Sr. Marquès del Masnou, senyor Camil Fabra de Monteys, la 3a Medalla d’aquesta vila, en la seva categoria d’Or, ordenant-se s’instrueixi l’expedient
reglamentari, d’acord amb l’article 11, apartat a de l’actual reglament d’honors i
MEDALLES DE LA VILA CONCEDIDES I RELACIONADES AMB L’ENSENYAMENT
433
distincions, així com les autoritzacions superiors que fossin procedents, tenint en
compte la seva meritòria actuació en pro d’aquesta vila, pel que se’l considera que
es mereixedor a aquest honor.
El senyor Salazar va nomenar instructor de l’expedient al senyor Jordi Humet Argemí, el
dia 19 de juliol de 1968.
El dia 21 d’agost de 1968, tal com era preceptiu, es va demanar autorització per poder
aprovar definitivament la concessió de la medalla d’or al marquès del Masnou, al director general de l’Administració Local, del Ministeri de Governació de Madrid, a través del
Govern Civil de Barcelona. El dia 21 de novembre del mateix any, el Govern Civil de
Barcelona va comunicar a l’Ajuntament del Masnou que el Ministeri de Governació
havia donat la conformitat a aquesta petició, i per tant quedava autoritzada la concessió
d’aquesta medalla a l’Excm. Sr. Camilo Fabra de Monteys. Aquest escrit es va donar
compte al Ple del dia 28 de novembre de 1968.
El lliurament de la medalla d’or de la vila del Masnou va tenir lloc el dia 15 d’abril de
1978, a la sala capitular de l’Ajuntament, a les 8 del vespre, sent alcalde del Masnou,
l’Il·lm. Senyor Miquel Humet Argemí.
DIFERENTS MEDALLES DE PLATA DE LA VILA
El mes de febrer de 1980, la Comissió de Governació encapçalada pel regidor Marià
Aran, van decidir que ja era hora de recordar, i d’homenatjar en el seu cas, a aquelles persones que van fer de l’ensenyament la seva vida, la seva devoció i el seu culte, i que van
lluitar per millorar l’ensenyament al Masnou, i per tant es va creure que eren mereixedores d’un record i una distinció que mai havien tingut.
La memòria dels favors rebuts dels nostres avantpassats no s’ha d’oblidar mai, ja que
formen part de la història de la nostra vila que moltes vegades és necessari recordar i
donar a conèixer, perquè formin part de la nostra memòria i siguin conegudes per les persones que formen part de la nostra societat. Qualsevol poble ha de tenir la sensibilitat de
recordar les persones que van lluitar dia a dia per millorar la nostra forma de ser, i ja era
hora d’honorar aquestes persones.
Per tant, la Comissió de Governació, d’acord amb el que establia el Reglament d’Honors i Distincions, va presentar a la Corporació Municipal tot un seguit d’expedients per
concedir distincions a persones vinculades amb el camp de l’ensenyament en el Masnou.
TERESA I ÚRSULA PÀMIES
El dia 25 de febrer de 1980, la Comissió de Governació de l’Ajuntament del Masnou, va
presentar una moció per tal que fos aprovada en el proper ple que celebrés la Corporació
Municipal, i que textualment deia:
Medalla de plata de la vila a títol pòstum, a les mestres Teresa i Úrsula Pàmies, les
quals tingueren una escola al Masnou, barri d’Ocata i carrer del Camp, avui Pere
Grau. Foren persones d’idees molt avançades pel seu temps, ensenyaren amb
434
MEDALLES DE LA VILA CONCEDIDES I RELACIONADES AMB L’ENSENYAMENT
dedicació i valentia. Encara avui, malgrat haver tancat l’escola l’any 1939 queden
vius exalumnes en aquesta població. Foren perseguides pel franquisme que pràcticament les va portar al pacte de la fam, amb la clausura del col·legi. Junt amb
els exalumnes volem dedicar-los-hi un homenatge i rememorar el seu nom. Exerciren al Masnou des d’abans de l’any 1910 fins a l’any 1939.
La Corporació Municipal, en sessió celebrada el dia 29 de febrer de 1980, va acordar iniciar l’expedient de concessió de la medalla de plata de la vila del Masnou, a títol pòstum,
a les senyores Teresa i Úrsula Pàmies, per la seva actuació rellevant dintre el camp de l’ensenyament en el nostre municipi. Es va designar instructor de l’expedient el tinent d’alcalde de Governació, senyor Marià Aran, i a mi se’m va nomenar secretari.
No es va celebrar cap acte de lliurament perquè no es coneixia cap familiar de les germanes Pàmies, però això no era l’important, el que era important era el reconeixement
del Masnou envers a aquestes dues germanes que van fer una bona tasca dins el camp de
l’ensenyament a la nostra vila.
JOSEP PERICOT I MARIA CANALETA
El dia 25 de febrer de 1980, la Comissió de Governació de l’Ajuntament del Masnou, va
presentar una moció per tal que fos aprovada en el proper ple que celebrés la Corporació
Municipal, i que textualment deia:
Medalla de plata de la vila, a títol pòstum, a Josep Pericot Llorensí, qui fou durant
molts anys director de les escoles nacionals. Depurat i perseguit pel franquisme
fou desterrat a Lleó, pel motiu d’haver donat ensenyament en català. Persona
amant de les belles arts, féu una gran labor al front de les escoles nacionals on va
retornar després del desterrament i on serví fins la seva mort.
La Corporació Municipal, en sessió celebrada el dia 29 de febrer de 1980, va acordar iniciar l’expedient de concessió de la medalla de plata de la vila del Masnou, a títol pòstum,
al senyor Josep Pericot Llorensí, per la seva actuació rellevant dintre el camp de l’ensenyament en el nostre municipi. Es va designar instructor de l’expedient el tinent d’alcalde de governació, senyor Marià Aran, i a mi se’m va nomenar secretari.
A la mateixa moció presentada per la Comissió de Governació també figurava el següent:
Al mateix temps, aquesta Comissió de Governació, escoltant els sentiments de les
seves exalumnes i a moltes persones d’aquests veïnatge, es creu en el deure de proposar a la Corporació Municipal la dedicació d’un carrer d’aquesta vila per perpetuar per sempre més el nom de Maria Canaleta Abellà, mestre nacional i esposa del senyor Josep Pericot, que va ser directora de la secció de nenes de les escoles nacionals. Va venir al Masnou acabada la carrera, l’any 1925, i hi va ser fins a
la seva jubilació, a excepció d’un període de desterrament a causa de la depuració
franquista i pel sol motiu d’haver ensenyat el català. En total, uns cinquanta anys
de dedicació a l’ensenyament en aquesta vila. Les exalumnes, avui moltes d’elles
ja àvies, l’estimen mereixedora de ser recordada dedicant-li un carrer.
MEDALLES DE LA VILA CONCEDIDES I RELACIONADES AMB L’ENSENYAMENT
435
El ple de l’Ajuntament del Masnou de data 28 de novembre de 1980, va aprovar aquesta proposta.
Tal com exposava el Reglament d’Honors i Distincions, els expedients es va sotmetre
als tràmits reglamentaris d’exposició al públic. Una vegada finalitzats els expedients, l’Ajuntament va acordar fixar el dia 30 de novembre de 1980 per a la celebració dels
següents actes a la sala capitular de l’Ajuntament del Masnou:
- A les 12 del migdia, la celebració de l’acte públic d’homenatge i lliurament de la
medalla de plata de la vila, en caràcter pòstum, al senyor Josep Pericot Llorensí;
- A les 12,45 descobriment de la placa del carrer que dóna el nom de Maria Canaleta situat a la cruïlla de la plaça de Duc de Plasència i del carrer Josep Estrada, i finalment,
- A les 13,15 hores, al col·legi Mixt Ocata, descobriment de la placa recordatòria de
les exalumnes de la senyora Maria Canaleta.
Aquests actes van ser molt emotius per a les persones que van conèixer a aquest matrimoni, els seus exalumnes i tota la comunitat educativa del Masnou, però sobretot per als
seus fills Santiago, Jordi i Robert que van donar les gràcies a tots els presents en aquests
tres actes.
MARE MARIA
El dia 25 de febrer de 1980, la Comissió de Governació de l’Ajuntament del Masnou va
presentar una moció per tal que fos aprovada en el proper ple que celebrés la Corporació
Municipal, i que textualment deia:
Medalla de plata de la vila a la R. M. Maria del Sagrat Cor, religiosa de la Sagrada Família, la qual començà a exercir com encarregada d’una classe de pàrvuls
l’any 1925 i continuà amb la mateixa fins a l’any 1977 en què fou jubilada. Sempre van passar per la seva classe nois, més aviat marrecs, dels quals avui n’hi ha