10 CCíjíimS l - Hemeroteca Digital

Anuncio
ANY VII
4^'í^
BARCELONA
29 NOVEMBRE 1894.
10 CCíjíimS l
—Ha que no saben á quin
puesto del eos tinch mes fret?
NÚMUljáó
LA TOMASA
674
daptém pBS tornarlo á yeurer prompte restablert per
j oya del art y de quants 'ns honrém ab sa amistat valiosa.
. Sembla que desde algún puesto elevat &' ha tirat alguna banderilla á las creencias de 'n Soler fenfc comper ¡o trsriVM du Smt Aadreu con- paracións molt poch favorables per no3tre ilustrat
^ tra un chrfo, matan t, Jas mu as y i-alvantse lo atnich, pero las ventadas del sigle XX se senten ja y
carreter gracias á un mohiment ccreográfich que va poch va'or teñen aquestas diatribas que abans hau«
rian donat lo resultat que en la actualitat 's pert en
trasportarlo á ¡' altra partdfi la carretera.
Aítre rtiventíiirn-.nt s ha iructat del trumwía de Saris ¡o espay del m jor indeferentisme.
Qae'sposi bó'n Frederich Soler, que lo demés tot
contra una infeifc tartana aaivsntse aquesta vegada
animal y" íoijciuotó. pero no tense que una pobre valla son vuyts y nous y cartaa que no lligan.
revés per inoíiu de no >nar tan Ueugera com !o
ESTUDIANT.
carieter^dal esmí de S nt Andreu. 'Ns sembla que per
lo que respecta ni ram do irniiWÍas no podém queixarnos duraní 1' octava passadü.
Tpcant á ganivetadas, robos y ahrís utensilis per 1'
istil, res deixan que desi'jir; n' hi ha hagut per tots
los gustos y de tots preus.
Veurém si la setnüina entrant será rica de acontei1 V AJA que vals mes pessetas
xements per no perdrer la costum.
que las testas coronadast
¿Qai com tú te unas dentetas
*
* *
tan bonicas y ben fetas
A la Anendataiia deis mistos no li deuhen sortir
y unas gaitas tan rosadas?
los consptes y va com goa perdiguer buscant contra¿Qui mes bonicas orellas?
bando per totas parís.
¿Qui mes ben perfilat ñas?
De las investigacións practicadas en tves .casas dife¿Qui mes sedosas, mes bellas
rents va resultar que van teñir que tornársén ab las
y encisadoras parpellas?
ganas.
¿Oui mes ben tornejat bras?
Ja ho veig, la geni produeix y lo consum no guarda
presporció ab lafabrictció y aixó éllsno s' ho esplican;
¿Qui com tú, niñeta hermosa,
pot camina' ab tan salero?
pero jo 'ls donaré un dato que tal volta 'ls donga mes
¿Qui mes que tú es carinyosa?
llum que '1 que produhirían encesas totas las cerillas
¿Qui veyente tan xamosa
que fabrican en un trimestre.
no 't dirá: ¡Cuánto te quiero'.
Jo tineli lo vici de fumar escanya pits de cinch céntims; ceda un deis quals 'm gastava abans milxa capsa
—Qualsevol que com tú sigui
de cerillas, y ara per lo BO! gust de veurer eiifudats
un adulador d' ofici
ais de la Fosforera,. en llooh de gastar mistos demano
—Estranyo molt que aixó digui
fech á quants passan peí carrer y á casa vaig á encecila que sab lo meu desflei
drer la borilla ais fogóns,, tent que tinch una capsa
por complaurerla...
—Per vici
per encet&r desda 'I J.ner deU' any patRat y vuy que
'm duri hasta que 'n Martínez Campos haja torntit de
ho fas tú; be conech prou
!a Habana, y aixó qul encara te d' anarhi.
de ta llengua la malura.
Calculin que la quartapart de!s«spariyo-s fassin com
— ¡Ay! ]Mireúsela la... pura!
jo y compeudrán la meima en lo consnm de cerillas.
—¡Per xó justament te cou,
Una vehina meva per no eucerdíer un misto sempre
esquitxet de criatura/
demana focta al pis á.<A costat y la criada d' aquest lo
demana á un alera, tant oa aisíd que un ba calculat
L' afany teu, per adular,
es tan gran que sens reparo,
que entre tots los estEdaLtj d«! carrtr di 'xi Robador
per adular, t' ho dich ciar:
han gastat tre'zs mistos en tota la setmana pissadaclavas tacas ab descaro
Per lo ttnt deixinlse de visitas domicilianas y conque honra 't podrían donar.
solintse á pesdrer quartos... Es coneelt d" amich
CRÓNICA DE LA SETMANA
Lo nostre gran poeta D. Fiederich So'er (Pitarra)
sembia que te ganas de fer quedar nií.lampnt ais doctors qu£ ha\ían donat pochs díus de vida al esimi autor de Las joyas de la Boser; lo celebrat dramaturch
va gaanyant do día en día y á stguir la mellora no
L' home que adulant no mira
(y ho dich perqué aixis me quadra)
que contra 1' honra conspira,
rnereix del mon tota 1' ira...
Adulador, vol dir: lladre.
J. ROIG CORDOMÍ'
675
LA TOMASA
*-NA vegada^ra-n dos
eran dos que-'s".' estimavan,
que s' estimavan bastant,
bastant, per-tó qüe^semblava.
Després de'pássáf sis anys
sis anys de relación'S'Hargas,
Margas ¡ey/ fins á aquell punt
ñns á aquell punt que no falla,
després de sofrir neguits '
neguits gelosos qu' espantan
qu' espantan ais tendres cors ,
ais tendres cors que no enganyan;
després de fer certs papers
certs papers que... ni d< estrassa,
ni d' estrassa, segons corrí,
"
segons com 1' amar s' agafa...
s' uniren ab llás etern
ab fías etcrn 1' any noranta
l'.any noranta, fa quatre anys,
fa--qu$tre anys y tres setmanas.
J,a casats aquells dos sérs
aquells dossérs que s' aymavan,
que s' aymavan tant y tant,
tant y tant que .. feyan llástjma,
ja enllassats aquells dos,cofs
aquells dos cors que, semblaba,
semblava bé que á n' els dos
á n' els dos re 'ls feya falta;..
jafuntets, donchs, ella-y éll
elJa y éll fets dos ganabas;
dos ganápias prou gandáis,
prou ganduls y potser massa,
passavan lo temps gosatit
gosant d' una regalada
regalada vida que
vida que se 'n diu... vidassa.
Los quatre ó cinch cents durets
dürets rodons de Wflavia
de la flávia que 's casa
que 's casa per' fer la granda,
varen fondrer 's al poca temps
al poch temps de ser casada,
de ser casada ab éll que,
que á gastarlos la ajudava.
Llesta la lluna de mel,
la lluna de mel passada,
passada... ¿qué va passar?
Va passar... ¡la cosa es clara! Que agotat lo dot mesquí,
*
lo dot mesquí de la dama,K
• de la dama que ab bdrret *•
ab barret y guants anava,
com li agradava U,Ohir,
íluhir molt y, per desgracia,
per desgracia anava-n curts, ., ..
anavan curts de butía'ca,
busca ¡o modo;rúillor,
(millor, no; m' equivocava,
:
m' equivocava) pi'ijor/
pitjor per ana estrema;da,.s
y s' entrega en brassos'de,
en b'rassos de un ve I! parraría,
panarra y vert, de motts rals,
de molts rals y molta gana.
Y quan va ferse '1 ben seu,
ben seu de iota confiansa,
de tota confiansa, un jorn
un jorn va ferli una ahaáa.
Lo marit mal avesat,
mal avesat á íe '1 cwa,
á fe '1 caca pe 1 passeig,
pe '1 passeig y per la Rambla,
y no tregmant ni un chu¿-,
ni un Clau, quan antes, setfoblava,
semblava que cinch durets,;'
cinch durets may li falUTaíl,
va tornarse timador,
timador y ab rno'ta. barra,
ab rnolta barra sigue,
sigue 1' autor d' una estafa.
+
Tres anys després,;.aquets dos,
aquets dos que s' estimavan,
que s' estimavan bastant,
bastant, per lo que sembiava;
de retorn élls del penal,
del pena!, á sa arribada,
á sa arrivada, las paus,
'las paus van fer sens' tardansa
Y ab tranquiihat vivint,
vivint mes amunt de Gracia,
de Gracia, aiatuter éll,
•6JI. y ella anañt á la fábrica;
olvidant lo temps passit,
lo temps passat y '1 temes d' ara,
.ara se ia passan bé,
bé ab pá, secas y arengadas.
*De modo que 'spot. 1 ben dir,
se pot ben dir per tal causa,
per tal causa, al'ó: que «Dios,
Dios los cría»... (Aquí s" acaba).
:
(PEPET DEL CARRIL.)
A N U N G LS:"^ ) casasi Sia en bop' hora.
Lo teu^afany al fí veus realisat.
¡Miserable traydora!
¿ A t ^ u marit que nuvi foll t' adora
per-íqué no confesssrli la vritat?
,¿
íos teus u 1 ísf*a 1 yici ja desclosos
y**tos colóVs" marcits pddrán confosos
ta deshonra enfront d' éü-dissimular?
¿Com tos llábis mentint lOt tremolosos
la ignocencia del cor podrán mostrar?
/Sois un esíors suprém pot ajudarte/
¡Sois un engany forsat vilment fingit!
¡Paraulas que may Deu pot perdonarte...
si es que no logra abans éll escanyarte
ó allojarte un punyal á dintre '1 pit/
ANTONET DEL CORRAL
Se desitja molt urgent, :
una^nena llesta y bella
que serveixi per"d"onzeila
d' un senyor bastant decent.
Direcció: carrer d' Aray,
número dos, pis tercé.
Nota: No hi fará pas ré
que no hagi servil may.
:
Desitja colocado,
con tatque hi hagi un boíl doi,
donya Rosa Carnaló;
te esmerada educació
y no fará casi bé tot.
Cantanta de profesía,
cansada de tan cantar
un senyor ve!l vo! trovar
qui /' ocupi tot lo día.
SALABBBT.
LA TOMASA
-¿Qué tal, Pepeta, has ballat de gust?
-Molí!
-Donchs ara hi baüaréai mes.
LA TOMASA
PRIMERS FRETS
—Que *n son de diijtosas Jas casadas
ab aquesi freí $ue
—Voldría cambiar lo barret per una capa,
encara que no 'm dessin res de tornas.
—Lo voSer veurer pantorrillas, cada any 'm costa
un encosüpai y una irritado en los ronyóns.
Encare que dech tot lo que pone,
perxó veig que 'm fa passá 'I fret.
—No crech mereixer t i l sacrifici...
—Ob, si senyore, sí; vosté mereix aixó y molt mas;
perqué qui com vosté posseheix dugas estrellas per
ulls, dugag rosas per gaitas, un grapat de perlas per
dents, y... .
(ACABAMEN'T)
i •—Ja coaech que la etib molt ¡larga...
•—S1 equivoca ¡seuyorcta!...
—Aügaleta. üeixis da Benyoras. — ¡Angeleta! Ja deya jo qüs vosté. no podía ser mes
de fugir, pero la gent instigada pels plora
y crits del xicot, rae detenen y 'JII portan á una que UQ ángel baixat doí cci en dia de pluja, per fer
vaquería áhont me fan ppgai tres pessetes per la des- felís á qui com jo 1'eatima, etc., etc
No cal que record i "is gyl&nteigs que aquell día ma
gracia.
Amohinat ele tnnta sam^rata y calculan* los pa- llengua va confeccionan dessota d" aquoll paráyguas,
raygnas que ab 8 duros y 'i pessetas podí.-in comprar- que, á pesar deis diucrs y disgusto:; que 'm costava,
se, entro en lo cafó ehon!. so'ch anar sesppre, per benehía ab tota 1! ánims.
veure si 'm distroy« uua mius. Los compunja ir-.o proBastará dir qua p.l cap d« niiij any jo 'm trobava
posao una partida d« tresiilo; acepto, y jugaut, ju- legal marit de 1' A'ige'eta, qua era un íingel; tot
gant perdo un duro. Surto da' cafó¡ encara mes aiao- gracias al célebre paraygu.s qua jo besava fal saborehinat que abans. Anibo á casta y ino adoiio de que m! jar las de'icias del ¡natrimoni) y "estranyant que al
havía deíxat lo p-'ifavgiias.
últii» hagués fet una coflí* bona.
De prompte v.-,;g e^cüdirsae, pero deaprés al calcular
¡Qaanfc m' enganyavu/ íiacare :>vuy jomego! En deu
que aquel! trasto era mu, desgracia continua, vaig fer anys de matrimoni ho perdut mea dn vint tersas da
10 propósit de no imaHo á buscar ni pensarla may mes. carn.
Deu ó '1 díable no ho van volgúerho aixía. L' enElla, tan bona nova que semblava, ara es pitxor que
demá al demaíí, encara jü era al Hit; vé '1 mosso del un cabo de burots. A casi es uu infera, la inquisició
café (que ja 'm coneixía. de teraps) porUnfcme '1 pa- pprmanent, la bojerí'i; paro ¡;>-ih! val mes deixarho
r8yguas ab 1' escusa de que esümtse aprop da casa li corre.
venía de passo y m' evitava la molestia de que si plo¡Y tot par un paráyguas! fja p;irnyguas que després
vía !m mulles. Li dono las gracias per ll atenció y,..'a | de costarme ¡30 DURO.S! me costa la t anquiütat eterpesseta de propina.
na, fui morí espero viure tranquil) Y per mes pega lo
¡30 duros JUSÍOB! ¡301. are si que 'm planto.
paráyguas ea lo mobie predilcete de la dons. ¡sobre
Han passat alguna díae; si '1 parayguaa no ha fet ma toe lo punyo!
desgracia ha sigut perqus no 1' hí tret, y si no I1 hi tret,
¡Malehit siga!
es perqué durant aquest temps ha fefc bon sol.
Mes vé un día quell cel s' ennuvola, comenaa á
plourer y ja 'm teñen á mí que 'n lo mes fort de la
plüja me es indispensable sor-ir per cert negoci. EnHe contat lo mes just, com si foa per tornar á vencara que 'm racava moli servirme del paráyguas per dré. Are, cada hu que se 'n preuga lo que vulga. Mes
por de que me 'n fes alguna altra de crespa, no yaig si algúa dia da pluja veuhen un hom» msgre, g'och
teñir altre remey si no ?olía;mullarme com un peix.
y sense parayguas, fent via tranquilament encara
Surto; 1! obro ab móít cuydado tot pensant: avuy que plogui á bots y bárrala, mullantse com un peix,
11 estrenas,, ojo, que uo 's disparhi. Faig la diligencia no ho duptin: aquell toen jo.
sense cóütratsmps y emprendí satisfet la via de casa.
XLÜÍS MILLA .
Plovía á¡B,*rra,]s; jo passava per lo carrer del Hospital, quányeig uéa galán minyona coquetament yettida, qui, exhibinfc misj psmet de pantorrilla bregava
'•-S,
per salvarse di la plnji caruinant per EOta de las llogsanas deis baio'ótiá y adornoa da las botigap.
Jo no sé lo* que-ralg dir ni lo que vaig fer; lo que
si sé-es que al arrjvar á ía R tnbJa, tota dos snavam
Contesíant á las preguntas
de brasset sota '1 parayguus, y qu' ella sib ysu mes
los jurats de 1' Audiencia,
dolsa que 1' aítñibsr, deyt :
per dictarne la sentencia
—Donchs, si. jo in eílich á 1! útima casa del carrer
del processat Miquel Puntas,
de Moneada, y ei vosis vol fe '1 favor d: ampararme
al Hegir don Pau Balet:
de la plujft, fina á casi, 1' hi quedaré moit agrahida.
~«¿Fou ab premeditació?»—
—Dispensi, senyoreta, jo habito per aquella volteas
contesta '1 reo Carbó:
pero.encara que tingues la desgracia da viurer en lo
—-¡No; que fou ab gabinet!..
Poblé Sech, me donaría per moltditxós d'acompanyarLLUIS SALVADOS.
la ni qua sigues á la fi del raon.
PARAYGu
MENUDENCIA*'
LA TOMASA
679
-HA MON INTIM AMíCH
AFEL: com sabs que t aprecio
cumpleixo i deber sagrát
de vetllar per ta.existencia
tan preuhada; y al notar
fá poch temps en ta persona
síntomas molt alarmants
he fet las mes necessarias
diligencias, per trovar
tres metjes deis que mes fama
per sos fets han conquista!,
y ab los ulls negáts de llágrimas
frenétich; 'Is he incitat,
que pagant tot lo que sigui
vinguin prompte á visitan,
que 't mirin de cap á peus,
que 't tombin de tots costats,
que 't palpin lo hecessari....
per veurer si t' ets tocat
de! ala. ¡Sembla mentida
del modo que t1 has tornatt
Tan contrari de las donas,
y al moment tot d' un plegat
volguerte casar, /ah totJiu!
com te deixas encerar.
Mi
Recorda '1 que sernpre deyas:
—¿Casarme? jDeu me 'n reguart!
Primé 'm pegava sis tiros...
tres pams mes amunt del cap —
¿Veus? Si acás de mi, ho sentías
á dir, no seria estrany,
perqué ja sabs que las pollas
m' agradan en general (i)
rossas, blancas y morenas
totas las estimo igual.
No obstant com sabs que una docap deis dos se yeu capas
[na
de poderla rnantenir
per escassejans1:' arjant,
un medi VJÜ proposarte
pera obtenir aviat
aquest fi é indispensable
moble de lujo; veurás.
Esculleixas una noya
ben bufona, y al instant
t' hi casas; llogueu un pis,
compreu lo mes esencial.
Un Hit gran de ferro verge
que sigui ben reforsat,
~(i) Principalment las de ploma
tres cadiras, una taulá,
dügas ollas, quatre plats,
un vas, una jibrelleia,
dos cantis, un rentamans,
un llum d' oli y santas Pasquas:
lo restant, mes endevant
passant per Sant Just se compra.
Un cop ho tens arreglat,
m' avisas, y á ca '1 notari
farás un papé constan!
qu' admets dintre '1 matrimoni
de la Fulana de Tal,
a! amich QUIMET BORRELL,
y se concreta pagar
la meytat de tots los gastos
qu' ella 'ns pugui ocasionar.
Si al cap de tres anys ó Quatre
no poguessim continuar
per haberhi disidencia
entre 'Is dos; res me fará
sepan rrae de vosaltres,..
prometente no fer may
cap broma á la teva dona;
ep... s' enten al teu devant.
QUIMET\ BORRELL,
ANYO^ANjSÍA
VDKRT jorn vam despedirnos, tan hermosa,
que no podré olvídame lo recort
de veure en la ta cara candorosa
sois perlas y brillants, inmens tresor.
Ni en Venus, que per ser sa irnatje pura,
un cal pié de bellesa y perfecció,
jamay ningú hi ha vist tanta hermosura
com ne vaig veure en tú aquell día jo.
Mirarte quan ja '1 tren prest á marxarse
dispost á trasladarte lluny de mí,
fou fletxa que mon cor va traspassarne
per donar cruel lorment, etern sofrí.
Etern, hasta morirme, si, niñeta,
y etern, per no tornarme lo repós
que 'm falta des que tú bella aymoreta,
juntantne nostras mans vas dirme:-^-¡Adios!
Que luego se sentí una campanada
per darme de ta marxa la senyal,
crusarense mos u!ls ab ta mirada,
y ¡oh Deu', trovarme sol, fou tot igual.
Y avuy que ja del meu costat n' ets fora,
avuy que apropet teu no 'm puch estar,
mon cor, trist y afligit, plora que piora,
sois busca que jo ab tú 'm puga enliassar.
V?/INCH dos donas que m' agradan
y no sé quina escullí
puig cap d' ellas per si sola
no té lo que 'ai convé á mí.
L' una es rossa y mitj guapota
d1 un carácter fret y trist;
pero en cambi te una cosd... ;
^r
disposa d' un dot bonich.
L' altra n' es molt moreneta
mes viva que 1' argent viu .,*•„
ab un ull que 's pert de vista,
pero no 'r¡ hi ha pistrinchs.
D' agradarme ja m' agradan,
tant, que m' asreveixo á dir
que ab las dos rae casaru
si 'm donavan lo permís.
Pero 'I teñir dugas donas
es penat com un gran cnm;
no poden imaginarse :
los grans apuros que tinch.
Gran Senyor de ¡as alturas
Bell consol deis afligí is,
fesme trovar una idea
que 'rn tregui del compromís.
¡Ah! dolsos recorts meus, vil anyoransa,
que "m matan ciegament enamorat;
si may un fet no ha d' esser ma esperansa,
tú, si que 'm podrás dir: T~ he ben rifa!.
¡Oh dilxa! Ja I' he trovada,
si senyors per fí la tinch,
ne prench una per criada
y 'm caso ab ia deis pislrinchs.
JOSEPH BOVER CASELLAS.
VIDAL MELÓS,
682
LA I \ MA.SA
se 'n diu en termes de teatro: unguent blanch. Es esperat
ab ansia 1' estreno de Lo nuvi, del Sr. Feliu y Godina, pera
veurer si 's trenca lo glas en aquesta serie de estrenos.
PERA APUNTACIÓNS DEL SORTEIG DE NADAL
La funció del diumsngj á la tarde en la que 's donavan
Magnífioameat litografiáis
y Los Hugonotes, era alió de que lo públich estaé impresos á dagas tintas ab nna aíegoría de la Fortuna ivaTeñónos!
com las arangadas ea un barril. Iuútil pretendre ficar lo
cap en lloch. ,
Los de XGOJUIIS á so céníims
Si dura aquesta añció á concorrer, en aquest teatro com
Id. » ñ o » á 5O »
fins ara, la Empresa s fari barba d' or.
Id. » 2 5 » á a s »
Dama 's dona principi á la serie de beneft:cis,inaugurant!a lo primer actor y director Sr. Bonaplata ab Fernanda,:-^
VENDAS AL PER MAJOR Y MENOR
Sardou, y Las Carolinas, de nostre Director.
;.
i:
==LITOGRAFIA BARCELONESA==
Gtílebraríam que tingues un pie y que éll fos precursor
de IRaixiórL IE3s"taxi37"
del que puguin teñir sos detnés companys.
5, Carrer de Sant Uam6n,5-RARÜELONA
'TIVOLI
Durant la passada setmana ha fet lo gasto la reptisse de
Ais senyors corresponsal» de LA TOMASA, llibrelers, kioskos y
aplaudidas sarsuelas del antich r'epertori cátala y castellá
demés puatí de venta le 'ls fará lo desquento aoosturaat.
ab molt aplauso del números públich que asiduameat hi
assisteix.
Pera avuy s( anuncia Las campanas-de Garrían en la que
Nostres colaboradors A. Pallejá ÍDr. Tranquil) y debutará lo jove barítono Sr. Casáis, del que per anticipar
Francesch Nogué (Mr. Eugon), nos han remes un
exemplar de un tomet de 32 planas, en octau, que con- ne roiém dar notables informes per sa preciosa veu que
posseheix, lo que fi que li augurém un éxit, tributant un
té una Colécció de traballs literaris y humoríslichs.
.Lo estar marcat son preu á 20 céntims fa que no aplauso á la Empresa per 1' acert de la adquisició.
siguém severs ab dita obreta, la qual recomaném
CATALUNYA
;
á nostres lectors, ja que en ella demostran sos autors
S'
estrena
El
capitán
Mefistófeles
y
lo
bombo
ab
que
venía
ser excesivament modestos.
precedit no sigue piou port de salvació perqué anés á flotej
Los senyors Godo y Rahola han tingut la amabilitat sino que casi queda embarrancaren lo mateix día de esde remetrerns un exemplar de sa comedia 'Dos com- treno.
;panys mal avinguts, que ab tan éxit sigue estrenada én
No surarágayre me%
TAIJONARIS
BIBLIOGRAFÍA
lo Teatro Cátala (Romea) en la nit del a d' Octubre
passat.
Zaragüeta
y La verbena de la Paloma mes ó menos ben
executadas, van imperant £JÍ los cartells no fentloshi mella
obras diabólicas, que de pür igr.ocentas vas al fosso.
A tots los hi agrahim 1' envió.
GRAN-VÍA (abans CALVO-VICOJ
Dimars fe despedí 1' eminent Frégoli y sa última funció
sigue á beneüci deis Coros y dependencias de maquinaria,
vo'eatseis dupte que abduas corporacións guardessin un
PRINCIPAL
•;
Notable éxit obtingué la obra La Esfinge drama del gran bon recort d' éll, ja que al sol anunci de despido sigue un
pléávessar, cedint ademes ais beneficiats sa part integra
escriptor Feuillel y que no vacilím en assegurar será ana
de las mes predilectas del repertori Tubau, puig sas escenas eorreiponent.
;.
Be per 1' eximi artista.
interessants aixís com també las gratis dots que son autor
Al final se li tributa una ovació, despedintse de npsal.tres
denota, lo fan mereixedor de tal distinció.
sumament conmogut ab la frasse de Hasta la vuelta la que
Llástima del final que hi ha, per obra tan sentida y ben
'ns permetém contestarla ab la de Presto ilritorno.
compresa.
Per ara lo teatio estará tancat alguns días pero ja 's parla
Hora fora ja de que los escripiors detalent, olvidessin per
complert los efectes de melodrama, com so'a borratxeras, deformado de una companyía dramática pera las próximas festas.
raptes, robos, erv;nenaments, eíc,¿ etc, puig demostran
EDSN-CONCERT
que la savia de son talent se'ls agota y echan mano d'aqies
Desde dilluns hi ha hagut reno/ació de troupe francaise
tos recursos per sortir de' pasy'Iógrar i', entussiasme deis
formamne part Mile William que ha sentat lo nom de diva
morenos, aasiduos concurrents á las galerías altas.
La execució que hi dona la companyía,'já es de creurer ó estrella ab que venía precedida sent par lo tant justament
que fou la de costumesá dir acertada per o s y singula- aplaudida.
La di vi des divetles com s e ! ' anuncia Mtne Zelie Weil
risant hem de íSr menció de la :Sr,.3Júbau'y los Srs. Valles
continua sent la mimada de la escullida concurrencia, aixís
y G a c h e t .
y ' v . '•:
'
•
'•'. " • • • ' • • ' • V .
'••'
' •
Pera aquesta selihana s' anuncia I1 estreno ¿e La Boronda. com també la simpática María Molgosa en las sarsuee:as
que interpreta en las que 's veu molt ben acompanyada per
• • " " N O V E X A T S ' v •'..' "' •"••• • ' :
•"•
Del drama María Rosa per\la verdadera importancia ob- la Sna. Obregón y 'os Srs. Piañas, López y Carbonell.
Lo pierrol Adams en las pantomimis obté aixís mateix
tinguda, nostre company , de redácció Llicincial Vidrieras
lo favor del públich.
ne fa revista apart. '
Com á aperitiu s' hi anyadit una quadrille naturalista, lo
ROMEA
que
fá que tot plegat se combini diariament una amena y
Van seguint los plens en aquest favorescut teatro, á pesar
del poch acert que s' ha tingut en los estrenos. La marca variada funció teatral, q te causa, com es natural, un verde foch, drama de autor desconegut, ni es prou bo pera ala- dader regosiij á la escullida concurrencia que hi assisteix.
UN CÓMICH RETIRAT
barlo ni tan dolent perqué la crítica puga Ctbarsi; es ¡o que
Teatros
O
,1)
rt
tí
O
ÍS cí C
*J
en ni
O 4)
rt ü
rt CO
.2 >'
tí
r
o
s
rt S
(-1
r 0
'2'
.
g » :
O
rt
O* —'
rt
a.
*O en
>^ rt «i
tí bo.2 T*
ia
w
« rt •V
S
rtT) tí rt
rt
>
'o
rt
^ S3 §
ü
O
4)
en rt
w
O
tí
'O
° S rt
g - be
en
O
s ?:
15 >
rt cu
>rt
SS
3 tí ü .
o'
rt«^J
s&
4) 3 rt
tí •
3
-CU
Vi
y
b-S" O-X.rt.
o
2 bíhcS
'3 »
ti.
<U O
tí i
Curt
w^
a tí
<U
rt
rt
i—i
3
-rt
a «J
di
rt
_ . tn
4) U
•I
c
O,
rt
tí o,
¿> -a o <z rt
tí
o
enr-i
C.
o :O
"
8• - 8 * S '5
en en
O en en . 2 tí
1-1
3
o
as
-
c d
rt cu en O °«
Cu rt ,
1
or
tí
3'
"^ B 3 <u
tí a
•:
.3"°
'XJ rt eñ-
rt"5T
rt a
o tn
rt «
:.O rt TÍ) o "Q.ÍS
^ 3
rt >
b«:rtCU - -,
4)
. rt
"4> ".f
3
rt
.a a
rt
en
.rt
•'—i
3 bJO
CT en
cu
tu
tí
^
1)
rt
¿T3
O •
ce
c^ en
" CT1 i
cii
b¿)
'O
cu
n <%
lloiÉSíu&'r!
Í
O.S
en
tí tí tí
cr
• v 4)
rt +J f-j
'8'
o.S
T3
:
cr
Q
. -
r 1 -^crq'
2 í Si §.£.«
3
3
,
fí '"O
&•'•
•o g_ p,
c crq
••^ « . " 8 3 c
o J~* P
3vt.S
-i
w
2. 3 o
^ ui
a- , S
ai
£<£
3 3
3
O-O 3
-
3§
3"
o
p
3
o o cr
o ^
p.g
t •o
a * >--
P
P
3
P
3
p
P
p
• *> O "
• P
o
o
u¿
3
5*. <
rt n
3
O
3 oj,
cr (í - o
rt 9.2
o 3 & «
3 »q c
p
P '» B
—•
•
ui
en
o
o
Si
o •"i
STtJ 3
3 ^5
P
3
O.rt
crííí
O ?q
3 CLrt W
i T3
3
22
3s
o
2. 3
D.JKJ
•i
'g-g .s-^R
EL tu
O M
*ü" 3 -.
«
O rt 3
» - t a>
O ' -
3<
o ti ^ —
rt g
i! a.
p
p
a-
. p
O rt
cr 2
rt 3
' 3
•a
c
LA TOMASA
ENGOLOMADAS
—Vaja, Antiin, ,/^ue no enjegas?
—Noy, tinch lo vol ironiollat y un cu I
bíau, tocat del ala, que no ') puch avesar.
—'M vois creurer?... Vente 'I colomar.
LA TOMASA
684
MAí^íA
drama en 3 actes y en prosa, estrenat en lo,,
teatro Novetats la nit del 24 del í
corrent mes, original de
^
D.
ÁNGEL GUIMERÁ
——•
• OCH mes p o d r í a m anyadir á las extensas y en sa
major part r a h o n a d a s críticas q u e de la e s m e n - ,
tada obra han fet la prempsa d' aquesta capital y la de
la Cort, ahont s' efectúa en lo mateix día 1' estreno de
la traducció castellana de María Rosa deguda á la ploma del e m i n e n t d r a m a t u r c h D. Joseph Echegaray, y
per lo tant li dedicarém no mes breus ratllas, sino per
" analisarla, per tributarli 'ls aplausos q u e en nostre h u mil concepte 's mereix.
,
María Rosa es u n a p r o d u c c i ó genial com totas las
.' q u e dona al teatro 1' inspirat a u t o r de Mar y Cei. En
5 ella 's troban los mateixos defectes é idénticas bellesas
í q u e constituheixen lo, carácter de casi la totalitat de
; las obras del Sr. Gúimerá, sent major'lo n u m e r o d'
'. aquestas que '1 d ' aquells, com pot observarse en sas
í restants produccións.
.-.,• "•;.••.' :•
•-•
I
Lo Sr. Guimerá cuyd'a sempre a b : m e s earinyo lo's
í caracters. que la construcció de R o b r a , los personatjes
i q u e la ilació, y no serém nosaltres 'Is.'qqe censurém lo
: q u e sembla senyalar la seva pérsonalilat en lo teatro,
• perqué si 1' e m i n e n t autor procúr'ava posar esmena ais
defectes de construcció, tal vegada, descuydaría per
lograrho, la p i n t u r a perfecta de caracters á q u e 'ns té
acostumats y éñ a q u s t cas, lo profit r e s u h a n t seria n e gatiu ó poch .menos.
Lo primef í.áct^ de María Rosg^no ofereix, a dir v e ritat.la factüra,:désigual de las p r ó a u c c i ó n s de D. Ángel;
se desenr.CtlIa, a c o m p a s s a d a m e n t , s e n s e alts ni: baixos, .
com u n a ' s e d a , im.presionant agradablement al espec* t a d o r , tocahtíí las fibras mes íntimas del seu c o r ; c p n s :
; tituheix, | í i : fí); u r í a , exposició modelo.- Per aixó la
crítica en "genera! I' ha considerat superior a! resto de
: 1' obra.
Pero aquesta superioritat es relativa, encare q u e i n •* negable.
•
t
Es lo reSultat natural del t e m p e r a m e n t del poeta,del
- esperit o i s e r v a d o r q u e sent los personatjes, j e s c o n e i - .
xent, ó descuy^dant millor, la estructura lógica q u ' ha
despertarlos ab expontaneitat al fí, pera llépsarse'a.b
; cor y ánima á la e x p l a n a d o dígescejias tan inverossimils com yibrañts de passió. ¿Vo\ dir ; Já mánifesta d e - ,
. sigualtat Sel segón acte y hasta del tercer, q u ' aquets
sigan inferjors al acte d' exposicióP.Es molt a v e n t u r a !
assegurarlió, donada lo major' dificultat qü^ofereixen
• 1' e n r e d o y '1 desenljás, y cqnsiderant q u e moltas v e ;; gadas fot- lo q u e ' s ' g u a n y a en, íógiGá pot'perdrers eri
sentimenu
.;
:f
Q u e lasíentradas y sortidas asaynetadas d é l a « T o , masa» en lo segon acte y la'e:.scfi.na p e n ú l t i m a del ma'(tfiix,, n o t a r í a n en favor d e l S r , G u i m e r á , no cal n e g a r ho; q u e alguns detalls del tercer n o responen á la fam a de tan e m i n e n t autor, es evident; pero, tots aquets
defecles quedan ofegats per la forsa de las sublimes escenas de la carta, y de « M a n a - R o s a » y «Quirse», en lo
acte segon, y per la grandiositat de lo fina! de la producció,
Lo conjunt es avasallador; no es just negarli mérit
perqa2 's notin en la obra defectes mes ó m e n o s importantb. Los genis, com mes s' elevañ> rtíájors caygudas sufrpixen. jDnxosos los q u e p u g u i ñ Volar ab élls!
La execució donada á Mana-Rosa
sigue de p r i m e r a ;
tots los setors se portaren com á héroes, deventse fer
especial menció de las Sras F e r r t r y Pala q u ' i n t e r p r e taren magistraiment sos respectius papers. de protagonista y T o m a s a ; del Sr. Bo'rrS'sy director;de; la>:coínpanyia, q u e representa ab assombrosa veritat lo paper de
«Marsa'», d o m i n a n t per c o m p l e r t al p ú b l i c h : e h la esescena de la catástrofe; y del ,Sr. "Guitart q u e e s t i g u é
graciosament just en lo personatje á ell copfiat.
Rebin autor é intérpretes nostra coral énhorabona.
LI.ICENCIAT VIDRIERAS
t.o poblé de Sant Andreu de Palomar prepara la festa major, que
sembla que resultará brillarit.
Los pobres també ho tindrán
grss, puig se 'is repartirá pá, carn y
arios.
'S focarán sardanas á la plassa,
's dirán funcións de teatro y las bsllarugas tatnpoch serán
esca sas
Apa, apa, á divertirse!
Los te'egtamas de Paiís diubea que '1 jurat ha absolt á
una nena brod^dora que va matar al seu nuvi perqué li era
infiel.
Redeu' que ho vu fer foit aquella brodadora!... Sort que
aquí á Espanya no se seguirá 1' exernple, que del contrari:
n.Quin diluvi umverzallv com diu en Pacando en ¿Qui.,..
com pía
madiíi\as~í
• Lo noj rey Francisco de Ir ansa está dant molt qué ter
sis seus, companys d' armas.
L' aciitut d-1 nou monarca m parlibus 's presta per un
argument d' optreta bufa que 1' Ardenus n' hauríadonat
qualsevol diner.
/Quinas ssbas!
A Sitges un que feya bailar á un os va veurers precisat
á matarlo á fora de la vila.
Segons informes, molt sovint, en comptes d' éll fer bailar
á 1' os, I' os lo feya bailar á n' éli.
'S veu qu' aquest os no era tan os cora semblava,
685
LA
Están cridant sobsranament la atenció pública la serie de
cartas publicadas cada diumenge en El Diluvio per lo cusí
y hereder natural del nostre malaguanyat amich D. Rossendo Arús y Arderiu.
Es també assumpto que 's presta peí teatro; 'sois que resultaría niel ó drama
Lo drama pels parents, !a me! pels hereus de confiansa.
Si algún autor vol dedicarsi li profetissém un bon pié lo
Altra vegada lo tranvía de Sans va ferne una de las sevas,
día del estreno; lo titul hauría de ser: Los hereus de consegons afirma un colega, al passar per la plassa del Padró.
Recordissen que varem ser nosaltres los primers abans fiansa.
Vaja,.. un éxit segur.
de que succehís ¡o primer atropello, de cridar la aienció
sobre la marxa rápida qu' acostuma emplear dit trauvíá'ál
1
A Gracia: va haverhí dias passats un casament aporta
passar per punt tan concorregut.
: :. -,
tancada.
Aveyám quin día '& donarán ordrers.
• •.••••;"
La causa fou que, á mes de que una colla de xicots aliats,
Ja ho sabém, quan... quan s' hagi rebentat mitja húma-v
sygons veus, contra '1 nuvi, li donavan una verdadera lata
nitat.
''•'•••
de xiuléts y altres ingredients, 's va notar que entre la con;Oy, q u e sí?
.currencia hi havía algún intrús que no fou del agrado del
/fütur'gremial de bant Joseph.
Sembla q u e lo teatro Circo Barcelonés, .seguint 1' exeñaAlaquenta tot va obehir auna carbassa regalada per
ple del carrer del Alba, ara 's di rá Teatro del Este.
>-.
aquest á una nena ab qui havía tingut relacións.
No comprendí la idea, á fé,
Encara 's veu que las noyas de Gracia no s' ho preñen
que cap solució reporta;
.:•'.'.:.'•
tan amunt com las brodadoras de París.
El tirar la cara importa,
¡Ojo!
que el espejo no hay por qué.
. : .,-'••.- •
Sembla que '1 fret s' ha recordat que ja passava 1' hora
de comensar la seva funció.
Fa dos dias que ais pobres que ¡os ha' arreplegat descuidats no sembla sino que portin molts tresors á las butxacas
puig no 's treuhen <d' ellas las mans.
Y que '1 mesíre ensenya unas dents com teclas de piano.
A última hora h e m sabut ab gran pana q u e 1' estat de
nostre amich D. Frederiah Soler (Pitarra) no era tan satisfactori com havía sigut de quatre ó cinch días á n ' a q u e s t a
part. La p e r t u r b a d o mental s' ha tornat á acentuar, y ' s
tem hagi sigut passatjera la mellora que s' havía iniciat.
Celebrarém 1' alivio.
Lo carrer de Pelayo, q u ' ara imitant al del Alba, se 'n
dirá carrer deis retratistas, segueix en lo deplorable estat
de sempre.
Per ara los tarugos ni 's veuhen.
Sembla q u e 1' autor del drama La marca de foch, resulta
ser D. \ n t o n i Careta y Vidal.
Bé, per xó no ho digan á ningú que pot ser vol guardar
1' acónit.
La segona repre;entació de dita obra va resultar mes
ajustadeta que en lo día del estreno.
•
.
«Del nostre cable particular»
Habana, 28.—8 matí.—Al sol anunci que 'n Martí
anirá á n'aquesta Isla, los negres s'han tornat blanchs,
los mulatos grochs y s' han tirat las campanas al vol.
Dos carabalís que ballavan lo tango han quedat ab
las camas altas sense que se 'ls la pugan fer baixar.
GuACHINDANGO
Madrit, 28.—9 id.—Lo Sr. Junoy al contestar al senyor Abarzuza ha deixat blaus ais que seyan en lo
banch blau.
També áiuhen si á algú se li va escapar algunas biabas efecte de! gran éxit alcansat per lo diputat possibilista.
Port-Arthur, 28 —10 id.—Los japonesos fraternisan
ab las xinas y 's creu que d' aixó 'n surtirá algún xino-japonés.
DE
Procedents de las principáis fábricas de Fransa, Alemanya é Italia, propias pera dependents
de Cafés, Perruquerías, Fondas, aixís com també pera las corporacións de Serenos,
Yigilants, Carters y tota classe de industrias com Forners, Lampistas, Sataters,
Carbonera, Escombriayres, Carretera, Cotxeros, Sastres, etc., etc.
Í^-AMÓN -®í
B, Sant Ramón, 5- -BARCELONA.
-»PREUS SENSE COMPETENCIA
LA TOMASA
SECCIÓ
IDE
TRENCA-CAPS
XARADA—PÉRDUA
Ahir sortint de casa de la Prima segona qtíaria. la senyora Total Bofarull
va pcrdrer una prima-guaría de son
nevot. Qui la vagi trovar fará lo favor de portarla al carrer del Prima-dos
número 10, principal, que se li donara
una gratificado.
S. RAMÓN ESTANY
CAPICAR
Combinar aquestas Metras de modo
que donguin lo titol de una sarsuela
castellana.
E. CLARASÓ.
ROSITA ORENGA.
ENDEVINALLA
LOGOGRIFO NÜMÉRICH
Molt camino y no tinch camas,
Si 'm montas vas descansai,
Si bailo le diverteixo...
Y per ti vaig batejat.
Rumia ¡oh lector caríssim!
Si es qu' estás per rumiar,
Puig si ab lo que hi dit no 'm tro
Creume, noy, ja 't pots desar. (vas
2—Vocai.
6 2 - Nota musical.
6 5 i —Moneda antiga.
2 4 4 2—Carrar de Barcelona,
i i 5 7 3— »
»
517545—»
»
5 1 1 3 4 7 2—Poble de Asturias.
1 2 3 4 5 Ó 7 8—Nom d' home.
'7 8 6 5 7.8 ft-Professió.
1 2 8 4 3 6-Nom de dona.
4 5 6 7 8—Planta.
1 2 8 4—Nom d' borne.
• 2 3—Signo geografich.
7 8—Nota musical.
3—Vocal.
JOAN ROCA FORTUNY.
CRIDA INCOMPRENSIBLE
Se fa á saber que al carrer de! Total,
núm. too, s' ha trasladat lo prima
tersa qu' eslava instalat en lo ael Dos,
núta. \t>.
ANTÓN BALSEIXS.
GEROGLIFIüH
,
F GARCÍA A.
NOVEMBRE
TTT
+
V
OL ÜL
GIL TREBARBACHE
SOLUCÍONS
i LO ISSKRTA1 ES 10 NülitRI)
X a r a d a I.— Sal—va—dó
32
5
Id. U.~Ma-ca—ri.
Ters de sílabas.—R.4 MO NA
MO DIS TA
XA TA I ¡A
Trenca-caps.— Esparraguera— Riuiecois.—Santa Coloma de Faméa.
Logogrifo numérica.—Filomena.
Geroglifich.—Dos tersas vinl y qualrt
unsas.
Lis. Barcelonesa de Ramón Kstany
=5, San/ Ramón, 5 —BARCELONA^
Descargar