CURS AGENTS ANTIRUMORS
“Interculturalitat, una resposta als rumors i estereotips”
Ajuntament de Barcelona, 2010
MATERIAL DE SUPORT
BIBLIOGRAFIA
Interculturalisme i Diversitat
- RICHARD SENNETT (2003) El respeto. Sobre la dignidad del
hombre en un mundo de desigualdad. Ed. Anagrama, Barcelona.
"En el sistema de protección social, la gente toma plena conciencia de la
ardua cuestión de la igualdad cuando tiene la experiencia de que sus
derechos a la atención de otro residen exclusivamente en sus problemas,
en la realidad de su desvalimiento. Para ganar respeto, no hay que ser
débil, no hay que padecer necesidad.
En general, cuando se insta a los beneficiarios de ayudas sociales a
"ganar" respeto por sí mismos, lo que se quiere decir es que se hagan
materialmente autosuficientes. Pero en el conjunto de la sociedad, el
respeto por uno mismo no sólo depende del nivel económico, sino
también de la manera en que se logra. El respeto por uno mismo no se
gana de la misma manera que el dinero. Un vez más se interpone la
desigualdad: hay quiénes pueden alcanzar respeto por sí mismos en el
escalafón más bajo del orden social, pero su conservación es frágil.
La relación entre respeto y desigualdad ha terminado por ser mi tema
dominante...."
(p. 13-14)
Formació i material: Lola López, Maria Mateu i Rafael Crespo. Centre d’Estudis Africans
(CEA)
- CARLES TORNER (1995) El principi acollida. Sobre el diàleg
intercultural. Ed. Empúries, Barcelona.
“El principì d’acollida.
La intuïció que la pèrdua d’evidències culturals fa trontollar tant qui és
acollit com qui acull és present ja en el nostre diccionari. L’hoste i
l’hostessa són tant les persones allotjades a casa d’altri com els qui els
reben, els seus amfitrions. La llengua estableix així una equivalència en
la relació que és l’experiència mateixa de l’hospitalitat tant de qui truca a
la porta com de que acut a obrir. Fent-se mirall l’un de l’altre, tots dos
poden saludar-se amb la mateixa frase: vostè deu ser el meu hoste...
Anomenaré aquest fenomen, que al meu entendre és el centre
dinamitzador del diàleg intercultural, el principi d'acollilda. Estableix
l'arrel, la bidereccionalitat de l'encontre entre l'autòcton i l'estranger:
l'acollida -i el trasbals que comporta- és mutu. És també l’altre qui ens
rep. L’estranger ens acull”( p. 73).
- GIMENEZ, CARLOS (2006). “Convivencia: conceptualización y
sugerencias para la praxis” a rev. Puntos de Vista, nº 1, pp. 7-31.
Ajuntament de Madrid.
“En la coexistencia las personas no se relacionan de forma activa y se
vive bastante separadamente. La relación entre los individuos es de
respeto, pero de un respeto más bien pasivo, de dejar hacer, con nulo o
poco interés por el otro. Se tiene conciencia de que el otro es diferente y
se supone que vive en un mundo sociocultural distinto en el que se le
deja estar, mientras uno no resulte perjudicado.” (Giménez, 2006, p.9)
“En la convivencia las personas se relacionan activamente entre ellas, no
se vive separadamente de espaldas unas de otras. Esa interacción tiene
elementos de reciprocidad, aprendizaje mutuo y cooperación. Se
comparte no solo el espacio o el territorio, sino que se respetan y
asumen los valores básicos o centrales de la comunidad así como las
normas morales y jurídicas. Distintos intereses son convergentes y crean
vínculos entre los sujetos, más o menos sólidos pero al fin y al cabo
vínculos.” (Giménez, 2006, p. 12)
(2003). ¿Qué es la inmigración?. RBA Libros, Barcelona.
2
- RAIMON PANIKKAR ( 2001) El diálogo indispensable. Paz entre
religiones. Ed. Península. Barcelona.
“Hoy el diálogo no es un lujo o una cuestión secundaria. La ubicuidad de
la ciencia y de las tecnologías modernas, de los mercados mundiales, de
las organizaciones internacionales y de las corporaciones transnacionales,
así como las innumerables migraciones de trabajadores y la huida de
millones de refugiados, por no hablar de los turistas, hace del encuentro
de culturas y religiones algo inevitable y, al mismo tiempo, indispensable.
Nuestros actuales problemas de justicia, ecología y paz requieren una
comprensión recíproca entre los pueblos del mundo que es imposible sin
diálogo.(....)
- RAIMON PANIKKAR (2004) Pau i interculturalitat. Una reflexió
filosòfica. Ed. Proa, Barcelona.
"Interculturalitat no significa relativisme cultural ( una cultura val tant
com una altra), ni fragmentació de la naturalesa humana. Tota cultura és
una cultura humana- encara que pugui degenerar. Dit d'una manera més
filosòfica, hi ha invariants humanes, però no hi ha universals culturals. La
seva relació és transcendental: la invariant humana només es percep en
un universal cultural determinat. Tots els homes mengen i dormen, però
el sentit del menjar i el dormir no és el mateix en les diverses cultures"
(p.12)
“ Un diàleg autèntic ha de ser humà, i l’home és més que la raó sola.
(...)El diàleg és impossible si ens esperem que sigui purament objectiu i
que exclogui la subjectivitat de cada participació” (p.45)
- ALIOU DIAO, J.M. del POZO. PAU LANAO, CARME VINYOLES i JOSEP
BAMALA (2003) El blanc i el negre. un diàleg a fons sobre
immigració, política i ciutadania.
Ed. GRAMC (Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals), Girona.
Per a fer comandes i contactar: minories@gramc.org ; www.gramc.org i
al 972 219 69 00.
"El que volia dir és que nosaltres dos (J.M. del Pozo i Aliou Diao) que hem
passat bona part de la nostra trajectòria en ambients familiars i socials
allunyats i que ara la vida, per pur atzar, ens ha reunit a Girona, som
capaços d'asseure'ns i intercanviar experiències i opinions amb l'ànsia de
coneixement que en el fons anima tot ésser humà, encara que de
vegades quedi frenada pels prejudicis. Aquesta imatge nostra, l'home
blanc i l'home negre, parlant de tu a tu, des de la diferència però també
des de la coincidència en bastants aspectes, pel que anem veient, em
3
sembla, dintre la seva senzillesa, un símbol del nou model de relació al
qual hem estat al—ludint, un model que no voldríem que caigués en
l'etnocentrisme típic ni tampoc en la temptació de recuperar paradisos
primitius en estat pur perquè a hores d'ara, per més bé que mal, la
societat és mestissa. Pot ser el que ens falta en general és voluntat
d'acostament i la dosi de modestia que exigeix l'aprenentatge; jo mateix,
per exemple, he de reconèixer que sóc un ignorant sobre molts dels afers
de la realitat africana que estàs exposant" (p. 72)
- KAPUSCINSKI, RYSZARD (2006)
“Rencontre l’etranger, cet
événement fondamental” a Le Monde Diplomatique, gener , p. 14.
“L’encontre amb l’Altre, amb éssers humans diferents, constitueix des de
sempre l’experiència fonamental i universal de la nostra espècie”
(2006) Viatges amb Heròdot, Ed. Anagrama-Empúries, Barcelona.
“Un europeu que contemplava per primer cop una varietat de pobles i
cultures tan gran com la de Dar es Salaam se sorprendrà no tan sols pel
fet que hi hagués mons diferents del seu -cosa que no ignorava pas, si
més no en teoria- , sinó perquè aquests mons es trobessin, es
relacionessin, es barregessin i convisquessin sense la mediació ni el
consentiment d’Europa. Durant molts segles Europa havia estat el centre
del món en un sentit tant literal i evident del terme, que ara, un europeu
es resistia a acceptar la idea que, sense la seva participació ni el seu
permís, altres pobles i civilitzacions menessin una existència d’acord amb
una tradició diferent i poguessin tenir un problemes diferents. I que
l’intrús fos més aviat ell, i que el seu món fos una realitat llunyana i
abstracta.
Heròdot va ser el primer a entendre que la varietat del món n’és
l’essència més profunda “No, no som els únics”, deia als grecs a les
pàgines de la seva obra, i per demostrar-ho va viatjar fins als límits del
món. “Tenim veïns, i ells, al seu torn, també en tenen. I plegats poblem
el mateix planeta” (pàgs. 198-199).
- PAREKH, BHIKHU (2005) Repensando el multiculturalismo.
Diversidad cultural y teoría política, Madrid, Ed. Itsmo.
“Los valores universales mínimos de los que podemos partir
legítimamente son muy generales por su propia naturaleza y deben ser
interpretados, jerarquizados, adoptados y, en caso de conflicto,
reconciliados a la luz de la cultura y circunstancias de cada sociedad. El
respeto hacia la vida humana es un valor universal, pero las distintas
sociedades se muestran en desacuerdo, respecto de, por ejemplo,
4
cuando comienza o termina exactamente la vida humana y qué significa
respetarla. A veces, el respeto a la vida humana entra en conflicto con la
dignidad o la justicia, como cuando por ejemplo un moribundo ha perdido
el control sobre sus funciones corporales, cuando decimos que no se
pueden remediar las injusticias recurriendo a la violencia” (pàg. 207)
− VALLESCAR,
DIANA
(2000)
Cultura,
multiculturalismo
e
interculturalidad. Hacia una racionalidad intercultural. Madrid,
PS Editorial.
-
JAVIER PÉREZ DE CUELLAR (1997) La nostra diversitat creativa.
Barcelona, Centre UNESCO de Catalunya.
-
BAUMAN, ZIGMUNT (2006) Confianza y temor en la ciudad. Vivir
con extranjeros, Barcelona, Arcadia.
Estereotips, Prejudicis i Rumors
-
Allport, G. i Postman, L. (1947). The psychology of rumor. New
York: Holt, Rinehart & Winston.
-
Allport, G. (1954). The nature of prejudice. Cambridge Mss:
Addison-Wesley
-
DiFonzo, N. i Bordia, P. (2007). Rumor, Gossip and Urban
Legends, Diogenes, 54, p. 19-35.
-
Giménez, C. i Malgesini, G. (2000). Guía de conceptos sobre
migraciones, racismo e interculturalidad. Madrid: Los libros de la
Catarata.
-
Kapferer, J.N. (1989). Rumores. El medio de difusión más
antiguo del mundo. Barcelona: Plaza & Janes
-
Knapp, R.H. (1944). A psychology of rumor. Public Opinion
Quarterly, 8, p. 22-37.
-
Myers, D. Psicología social. Mèxic: McGraw-Hill.
-
Rosnow, R.L. (1976). Rumor and Gossip: The Social Psychology
of Hearsay. New York: Elsevier.
-
Sunstein, C.R. (2010). Rumorología. Barcelona: Debate.
5
-
Zanfrini, L. (2004). La convivencia interétnica. Madrid: Alianza
Editorial.
Comunicació Intercultural
-
TING-TOOMEY, STELLA (1999) Communicating across cultures,
Nova York, The Guilford Press
-
RODRIGO ALSINA, MIQUEL (1999) Comunicación intercultural,
Barcelona, Anthropos Editorial.
-
Grup CRIT (2003) Claves para la comunicación intercultural.
Análisis de interacciones comunicativas con inmigrantes,
Castelló, Universitat Jaume I. Col.lecció «Estudios sobre la
Traducción».
Webs d’interès:
- Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona
http://www.bcn.cat/novaciutadania/
- Portal de la Immigració de Barcelona
http://oslo.geodata.es/acsar/estudi-immigracio.php
- Pla Barcelona Interculturalitat, Ajuntament de Barcelona
http://www.interculturalitat.cat
-Civisme
Aj.
Barcelona
http://w3.bcn.es/V28/Home/V28HomeLinkPl/0,3047,10062992_1022229
9_1,00.html
-Banc de recursos cívics. Aj. Barcelona http://www.recursoscivics.net/
- Dades que trenquen topics, Generalitat de Catalunya, Secretaria per a
la Immigració
6
http://www.gencat.net/benestar/societat/convivencia/immigracio/topics/i
ndex.htm
- Aula intercultural
http://www.aulaintercultural.org/
- Grup CRIT (Comunicació i Relacions Interculturals i Transculturals),
Universitat Jaume I de Castelló
http://www.crit.uji.es
− Institut Intérculturel de Montréal
http://www.iim.qc.ca/
- MIGRACAT, Observatori de la Immigració a Catalunya
http://www.migracat.cat
- Xarxa de Transmissió de Valors i Missatges Positius del Pla per la
Convivència de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
http://xarxa.casadelest.org/inicio.asp?lengua=cat (veure l’apartat Dades
que trenquen tòpics)
Materials:
- Manual pràctic per combatre prejudicis i rumors sobre la
diversitat étnica (2008), Pla de Ciutadania i Immigració del Consell
Comarcal del Vallès Occidental.
http://www.ccvoc.org/ccvoc2/recursos/recursos/manual_prejudicis_rumo
rs_.pdf
- Nous catalans. Onze entrevistes sobre una realitat emergent
(2006), Secretaria per a la Immigració, Generalitat de Catalunya
http://www.comunitats.info
- Comunicació per a la tolerància. Guia didàctica: com crear una
cultura de la tolerància a través dels processos de comunicació i
7
informació, Save the Children,
http://www.savethechildren.es/interior_fills.asp?IdItem=1599
- Pistas metodológicas para la sensibilización intercultural, Creu
Roja, 2006,
http://www.cruzroja.es/documentos/2006_3_IS/pdfs/Pistasmetodologica
s.pdf
- Catàleg d’activitats d’igualtat i ciutadania 2010, Diputació de
Barcelona
http://www.diba.es/aic/activitats.asp
- Guia de recursos sobre Interculturalitat. 2010. Grup de
biblioteques catalanes associades a la UNESCO, Centre UNESCO de
Catalunya
http://www.unescocat.org/ca/recursos/publicacions/entrellat-guia-derecursos-sobre-interculturalitat
-Manual d’apropament als mitjans, Mesa per a la Diversitat en
l’Audiovisual de Catalunya, 2007,
http://www.cac.cat/pfw_files/cma/mesa/Documents/manual_cat.pdf
- Els immigrants i la punyetera crisi, còmic de SOS Racisme
Catalunya (autor: Alfonso López), 2009,
http://www.lacrisiteunsaltresculpables.org/pdf/sosracisme_comic_baixa.
pdf
Material Audiovisual:
- Tot un Món (2006-2007), Televisió de Catalunya
http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcPrograma.jsp?idint=162530025
Sèrie de documentals curts de TV3 on s’aborden diversos aspectes
relacionats amb la diversitat cultural a Catalunya a partir d’experiències
personals i des d’una perspectiva multidisciplinària.
- Si nos dejan (2004) Direcció: Ana Torres
http://www.sinosdejan.8k.com/
8
Documental que mostra la realitat de la immigració a Barcelona a través
dels testimonis de persones de més de quinze nacionalitats, inclosa la
directora Ana Torres.
- Extranjeras (2003) Direcció: Helena Taberna
http://www.lamiaproducciones.com/extranjeras/index.html
Aquesta pel—lícula documental mostra el dia a dia d’un grup de dones
migrades que viuen a Madrid: com viuen, en què treballen, com
s’adapten al nou entorn, els espais interculturals i de relació que es
creen, quins somnis tenen. El DVD va acompanyat d’una guia didàctica.
- 14 kilómetros (2007) Direcció: Gerardo Olivares
De la mà de tres joves africans la pel—lícula recorre un viatge llarg i
perillós des del Sud del Sàhara cap a Europa, travessant Mali, Níger,
Algèria i Marroc, i mostrant allò que normalment no ensenyen els mitjans
de comunicació.
- El buen nombre (2006) Direcció: Mira Nair
La pel—lícula narra la història d’una família índia emigrada als EUA i evoca
el complex procés d’incorporació al nou món sense oblidar el vell.
- Proverbio chino (2008) Direcció: Javier de San Roman
http://www.youtube.com/watch?v=EpXfHrnghAk
Curtmetratge que explica amb humor una història que convida a la
reflexió sobre la necessitat de promoure les relacions interculturals.
- Hiyab (2005) Direcció: Xavi Salas
http://www.youtube.com/watch?v=1OTcXyEhr_o
Curtmetratge que aborda el tema del mocador islàmic a través de la
història de la Fàtima, una nena musulmana, que no es vol treure el hijab
per anar a l’escola.
Campanyes
9
− Murs: trenquem tòpics per la convivencia, SOS Racisme Catalunya,
http://www.sosracisme.org/accions/campanya.php?doc=1
− Aprende a mirar de cerca, Creu Roja,
http://www.cruzroja.es/aprendeamirardecerca/
− Viure la diversitat i conviure amb riquesa, Xarxa Joves.net,
http://www.joves.net/activitats/03/interculturalitat/default.htm
− Projecte Implicit, Universitat de Harvard,
https://implicit.harvard.edu/implicit/
10
11
Descargar

CURS AGENTS ANTIRUMORS “Interculturalitat, una resposta als