Època 2/Núm. 246 Diumenge XXIX de durant l`any 20 d`octubre de

Anuncio
Època 2/Núm. 246
Diumenge XXIX de durant l’any
20 d’octubre de 2013
ENVIATS A EVANGELITZAR. En l’actualitat hi ha prop de 13.000 missioners espanyols arreu del món. Els
països amb més missioners espanyols per continent són: A Amèrica: Perú, amb 969 missioners; Veneçuela,
amb 968 missioners; Argentina, amb 666 missioners. Els països amb més missioners a l’Àfrica són: Congo R.
D., amb 191 missioners; Guinea Equatorial, amb 130 missioners; Moçambic, amb 125 missioners; Camerun,
amb 121 missioners. Els països amb més missioners a Àsia són: Japó, amb 156 missioners; Filipines, amb 119
missioners; Índia, amb 116 missioners. Els països de Europa de l’Est amb més missioners són: Rússia, amb 19
missioners; Ucraïna, amb 11 missioners; Romania, amb 10 missioners. En Oceania, la major part de missioners
estan a: Austràlia, amb 19 missioners; Papua Nueva Guinea, amb 3 missioners. A més hi ha 227 missioners
espanyols a països on els cristians són perseguits. Destaca la presència dels espanyols a: L‘Índia (116
missioners), Kenia (33 missioners), Algèria (29 missioners), Xina (26 missioners), Corea del Nord (19
missioners), Indonèsia (17 missioners) i Egipte (15 missioners).
QUÈ HI FA UNA FAMÍLIA MISSIONERA A AUSTRÀLIA? “Estimats amics, Sempre és una joia poder
compartir les meravelles que el Senyor fa a la nostra vida! El meu nom és Julio, estic casat amb la Núria i
tenim 10 fills. Jo sóc cordovès i la meva dona madrilenya, encara que vivíem a Còrdova. Sóc Enginyer Forestal i
treballava en la lluita contra incendis forestals. Núria és mestressa de casa i els nens estan estudiant. Portem a
la missió gairebé un any, a un petit poble (“suburb”, en diuen aquí), a una hora de Sydney (Austràlia). Bé,
nosaltres pertanyem a les Comunitats Neocatecumenals, i en aquest itinerari la Núria i jo hem descobert que el
Senyor ens estima tal com som, sense exigir-nos res. Ell s’ha donat totalment per nosaltres, ha mort i ha
ressuscitat per a donar-nos vida eterna i per a fer-nos lliures. Per descobrir i viure això ha calgut molt de
temps. Durant aquesta maduració de la fe, se’ns ha presentat la crida a una vocació concreta: anunciar aquest
amor en qualsevol part del món. Aquest amor que s’ha fet concret en un matrimoni beneït amb molta vida però
que s’ha d’agafar tots els dies al Senyor per tal de ser fidel. Aquesta crida va anar madurant. Hi va haver un
primer intent ara fa 13 anys, però no ens vam atrevir a donar el pas per por (en especial per por al sofriment
dels nostres fills). Però el Senyor ens va anar treballant. Ell sap el que necessitem millor que ningú perquè ens
ha fet i seguir la seva crida és la única cosa que es farà feliços. Els nostres fills grans també van haver d’acollir
personalment aquesta crida, perquè un canvi tant important ha de ser acceptat, no imposat. El Senyor ens va
donar perseverança i paciència i vam poder marxar el proppassat mes de juny. Com us podeu imaginar, això no
ha estat fàcil: hem deixat treball, amics, comunitat, les nostres “coses”... Però el Senyor ens ha donat el cent per
u, sense estalviar-nos sofriment (en especial la sensació de desarrelament i soledat, una gran precarietat en
tots els sentits, econòmica, afectiva, espiritual). Però tot això ens ha servit per aprendre que només en Ell
podem recolzar-nos i que si fem alguna cosa és perquè ens ho regala.
Austràlia, i Sydney especialment, és un dels llocs més desenvolupats del món, on no ha tocat la crisi: la gent té
molts diners i moltes possibilitats. No obstant això, ben aviat vam descobrir que hi ha un profund solc de
tristesa en aquest país. Hi ha moltes persones soles, famílies destruïdes i sense esperança. De fet, hi ha molta
gent que no han conegut una família: mares solteres, dones amb diversos fills de pares diferents, homes que
han tingut vàries relacions, fins i tot amb fills, i que acaben sols, abusos... En aquest país hi ha una taxa de
suïcidis i alcoholisme molt alta. Davant d’aquesta realitat de persones que mai s’han sentit estimades
gratuïtament, només hi ha una solució: predicar que Crist ha mort i ressuscitat per elles, que les estima i que hi
ha una altra manera de relacionar-se. En especial, cal recompondre la família cristiana, el lloc on podem
sentir-nos estimats per nosaltres mateixos. Però el qui no ha conegut mai una família, com poden sentir el
desig de viure així? Només si ho veuen: uns pares que viuen junts tota la vida, oberts a la vida, tenint cura i
estimant els seus fills. I això malgrat ser gent normal, amb problemes, sense diners, que es barallen però que es
poden perdonar.
I aquesta és la nostra missió: ésser una família testimonis de l’amor de Déu, que ens permet viure junts
malgrat els nostres pecats. Tan simple, i tan superior a les nostres forces. I aquí veiem com el Senyor, dia rere
dia ens dóna la seva gràcia. Com veieu, res d’espectacular. I a més cada dia amb la temptació de pensar que no
estem fent res i que per a això, millor a Còrdova (on, per cert, es viu millor). Fins ara, el Senyor ens ha ajudat a
no desertar. Com diu l’evangeli: “El demà ja s’ocuparà d’ell mateix”. Una abraçada per a tots de Julio, Núria i
els 10. Pregueu per nosaltres”.
Vivimos en una época de crisis que afecta a muchas áreas de la vida, no sólo la economía, las finanzas,
la seguridad alimentaria, el medio ambiente, sino también la del sentido profundo de la vida y los valores
fundamentales que la animan. El hombre de nuestro tiempo necesita una luz fuerte que ilumine su camino y
que sólo el encuentro con Cristo puede darle. ¡Traigamos a este mundo, a través de nuestro testimonio, con
amor, la esperanza donada por la fe! La naturaleza misionera de la Iglesia no es proselitista, sino testimonio
de vida que ilumina el camino, que trae esperanza y amor. La Iglesia -lo repito una vez más- no es una
organización asistencial, una empresa, una ONG, sino que es una comunidad de personas, animadas por la
acción del Espíritu Santo, que han vivido y viven la maravilla del encuentro con Jesucristo y desean
compartir esta experiencia de profunda alegría, compartir el mensaje de salvación que el Señor nos ha dado.
Es el Espíritu Santo quién guía a la Iglesia en este camino (Papa Francisco).
ENVIADOS A EVANGELIZAR. En la actualidad hay cerca de 13.000 misioneros españoles por todo el
mundo. Los países con más misioneros españoles por continente son: En América: Perú, con 969 misioneros;
Venezuela, con 968 misioneros; Argentina, con 666 misioneros. Los países con más misioneros en África son:
Congo R. D., con 191 misioneros; Guinea Ecuatorial, con 130 misioneros; Mozambique, con 125 misioneros;
Camerún, con 121 misioneros. Los países con más misioneros en Asia son: Japón, con 156 misioneros;
Filipinas, con 119 misioneros; India, con 116 misioneros. Los países de Europa del Este con más misioneros
son: Rusia, con 19 misioneros; Ucrania, con 11 misioneros; Rumania, con 10 misioneros. En Oceanía, la mayor
parte de misioneros están en: Australia, con 19 misioneros; Papúa Nueva Guinea, con 3 misioneros. Además
hay 227 misioneros españoles en países donde los cristianos son perseguidos. Destaca la presencia de los
españoles en: India (116 misioneros), Kenia (33 misioneros), Argelia (29 misioneros), China (26 misioneros),
Corea del Norte (19 misioneros), Indonesia (17 misioneros) y Egipto (15 misioneros).
¿QUE HACE UNA FAMILIA MISIONERA EN AUSTRALIA? “Queridos amigos: ¡Siempre es una alegría
poder compartir las maravillas que el Señor hace en nuestra vida! Mi nombre es Julio, estoy casado con Nuria
y tenemos 10 hijos. Yo soy cordobés y mi mujer madrileña, aunque vivíamos en Córdoba. Soy Ingeniero de
Montes y trabajaba en la lucha contra incendios forestales. Nuria es ama de casa y los niños están estudiando.
Llevamos en la misión casi un año, en un pequeño pueblo (“suburb” dicen aquí), a una hora de Sydney
(Australia). Bueno, nosotros pertenecemos a las Comunidades Neocatecumenales, y en este itinerario Nuria y
yo hemos descubierto que el Señor nos quiere como somos, sin exigirnos nada. Él se ha dado totalmente por
nosotros, ha muerto y ha resucitado para darnos vida eterna y para hacernos libres. Para descubrir y vivir esto
ha hecho falta mucho tiempo. Durante esta maduración de la fe, se nos ha presentado la llamada a una
vocación concreta: anunciar este amor en cualquier parte del mundo. Este amor que se ha hecho concreto en
un matrimonio bendecido con mucha vida pero que tiene que agarrarse todos los días al Señor para ser fiel.
Esta llamada fue madurando. Hubo un primer intento hace ya 13 años en que no nos atrevimos a dar el paso
por miedo (en especial miedo al sufrimiento de nuestros hijos). Pero el Señor nos fue trabajando. Él sabe lo
que necesitamos mejor que nadie porque nos ha hecho y seguir su llamada es lo único que nos hará felices.
Nuestros hijos mayores también tuvieron que acoger personalmente esta llamada, porque un cambio tan
importante tiene que ser aceptado, no impuesto. El Señor nos dio perseverancia y paciencia y pudimos partir el
pasado mes de junio. Como os podéis imaginar, esto no ha sido fácil: hemos dejado trabajo, amigos,
comunidad, nuestras “cosas”... Pero el Señor nos ha dado el ciento por uno, sin ahorrarnos sufrimiento (en
especial la sensación de desarraigo y soledad, una gran precariedad en todos los sentidos, económica, afectiva,
espiritual). Pero todo esto nos ha servido para aprender que sólo en Él podemos apoyarnos y que si algo
hacemos es porque nos lo regala.
Australia, y en especial Sydney, es uno de los lugares más desarrollados del mundo, donde no ha tocado la
crisis: la gente tiene mucho dinero y muchas posibilidades. Sin embargo, pronto descubrimos que hay un
profundo poso de tristeza en este país. Hay muchas personas solas, familias destruidas y falta de esperanza. De
hecho, hay muchas personas que no han conocido una familia: madres solteras, mujeres con varios hijos de
padres diferentes, hombres que han tenido varias relaciones, incluso con hijos, y que terminan solos, abusos...
En este país hay una tasa de suicidios y alcoholismo muy alta. Frente a esa realidad de personas que no se han
sentido amadas gratis nunca, sólo hay una solución: predicar que Cristo ha muerto y resucitado por ellas, que
las quiere y que hay otra forma de relacionarse. En especial, es necesario recomponer la familia cristiana, el
lugar donde podemos sentirnos queridos por nosotros mismos. Pero quienes no han conocido nunca una
familia, ¿cómo les puede nacer el deseo de vivir así? Sólo si lo ven: unos padres que viven juntos toda la vida,
abiertos a la vida, cuidando y queriendo a sus hijos. Y eso a pesar de ser gente normal, con problemas, sin
dinero, que se pelean pero que se pueden perdonar.
Y esa es nuestra misión: ser una familia, testigos del amor de Dios, que nos permite vivir juntos a pesar de
nuestros pecados. Tan simple, y tan superior a nuestras fuerzas. Y ahí vemos como el Señor, día a día nos da su
gracia. Como veis, nada espectacular. Y además todos los días con la tentación de pensar que no estamos
haciendo nada y que para esto, mejor en Córdoba (donde, por cierto, se vive mejor). Hasta ahora, el Señor nos
ha ayudado a no desertar. Como dice el evangelio: “A cada día le basta su afán”. Un abrazo para todos de Julio,
Nuria y los 10. Rezad por nosotros”.
Descargar