Les pintures rupestres de la Valltorta

València, 3 de novembre de 2014
Les pintures rupestres de la Valltorta-Gassulla podran ser
datades en termes absoluts, gràcies a les anàlisis d'un equip
liderat per científics valencians
La identificació de matèria orgànica vegetal permet obtenir datacions absolutes
amb la tècnica del carboni 14 i precisar el marc cronològic i cultural de les
pintures llevantines
Els investigadors de la Universitat de València Valentín Villaverde i Ernestina Badal, del
Departament de Prehistòria i Arqueologia, Clodoaldo Roldán i Sonia Murcia, de l’Institut de
Ciències dels Materials, i Esther López-Montalvo, investigadora del laboratori TRACES-UMR
5680 del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), han presentat la primera
caracterització de pigments negres utilitzats als refugis de la cova Remigia a la ValltortaGassulla, entre l'Alt Maestrat i la Plana (Castelló). L’objectiu del treball ha estat identificar la
matèria primera dels pigments negres, les tècniques utilitzades per a preparar-los i poder fer
una aproximació a les pautes culturals associades a l’ús dels pigments.
L’art rupestre llevantí constitueix una manifestació gràfica única en el marc prehistòric recent
europeu i atresora un gran potencial d’informació sobre les societats autores de les pintures.
Descobert als principis del segle XX, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
el 1998, i es caracteritza principalment perquè es troba en refugis de pedra a l’aire lliure, les
figures humanes tenen un paper predominant en les escenes que retraten activitats econòmiques
i socials i destaquen, en gran mesura, l’ús de pigments vermells. Però l’autoria i la datació
d’aquesta forma d’art de l’interior de la conca mediterrània a hores d’ara encara és objecte de
debat.
La major part de les representacions en l’art llevantí empren com a pigment el color vermell,
procedent de l’òxid de ferro. No obstant això, també s’han emprat ocasionalment altres colors
com el blanc i el negre. Els pigments vermells estan presents al llarg del temps històric i són
imperants en tot el territori d’art rupestre llevantí. Els pigments blancs no s’han utilitzat amb
molta freqüència, i a la Valltorta-Gassulla apareixen com a complements al color vermell per a
ressaltar les figures, reompliments interiors o com a adorns.
Els pigments negres són menys comuns que els vermells, però, en contrast amb els blancs, el
seu ús no es limita a algunes seqüències temporals o a zones geogràfiques determinades. En
l’àrea de la Valltorta-Gassulla, una de les més importants pel que fa a la quantitat i qualitat
d’abrics pintats, eren poques les representacions de color negre conegudes. En aquest treball es
donen a conèixer un nou grup de figures en negre, la identificació de la qual havia passat
inadvertida en anteriors investigacions. Clodoaldo Roldán explica que “fins ara aquests
pigments s’associaven a l’ús de components minerals com els òxids de manganès, però aquest
Càtedra de Divulgació de la Ciència – Unitat de Cultura Científica i de la Innovació 1
Carrer de Serpis, 29 Edifici Beatriu de Civera 46022 València treball ha permet identificar per primera vegada l’ús de matèria vegetal carbonitzada en
l’elaboració de pigments negres de les pintures llevantines del nucli Valltorta-Gassulla.”
Probablement, són aquests pigments negres a base de carboni els més emprats en la història de
la humanitat perquè es poden utilitzar directament, sense preparació, com els de carbó (carbó
vegetal) o de grafit (carbó mineral).
“El gran nombre de figures pintades amb pigments negres, que s’utilitzaven indistintament per
a dibuixar figures humanes i animals, i les transformacions posteriors a les quals han estat
sotmeses les representacions, com ara una repintada o l’addicció de nous elements al dibuix -cosa que indica una reapropiació gràfica i narrativa– fan de la cova Remigia un lloc
excepcional d’estudi”, declara Valentín Villaverde
En l’article publicat en la revista Journal of Archaeological Science, els investigadors
presenten els nous descobriments tècnics relatius a la manera de preparar i utilitzar els pigments
negres en les pintures llevantines. El fet d’identificar pigments negres a base de carboni apunta
la possibilitat de fer una datació per carboni 14, cosa que representa un pas important per a
resoldre la controvèrsia cronològica que ha planat sobre aquestes pintures prehistòriques des
que es van descobrir.
Per a l’estudi de la composició elemental dels pigments negres, s’han utilitzat dos tipus
d’anàlisis. Per una banda, la fluorescència de raigs X dispersiva en energia (EDXRF), una
anàlisi no destructiva feta al lloc mateix, amb la finalitat de preservar la integritat de les
pintures. I, per una altra, la microscòpia electrònica, una anàlisi al laboratori amb micromostres
d’un conjunt limitat de figures negres. Aquestes tècniques s’aplicaren a 34 punts de pigment
negre i 18 punts de la superfície sense pigmentació negra. Els punts estudiats formen part d’un
total de 25 motius pictòrics entre els quals hi ha 15 figures humanes, 6 animals, 1 pista
d’animals i 3 motius no definits. Alguns dels motius negres descrits han estat sotmesos a
processos de transformació com la repintada total o parcial, amb color vermell, processos que
no sols han modificat la forma original de les figures, sinó que, amb l’addició de nous elements
gràfics, també han donat lloc a una nova interpretació de la narració.
Aquesta investigació s’emmarca en el projecte PROMETEO i PROMETEO II, finançats per la
Generalitat Valenciana i dirigits per Valentín Villaverde, i compta amb fons europeus del
programa Marie Curie Actions del 7è Programa Marc del European Research Council. El
Servei de Patrimoni Cultural de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport han facilitat
aquestes investigacions, que han donat lloc a aquestes importants descobertes.
Càtedra de Divulgació de la Ciència – Unitat de Cultura Científica i de la Innovació 2
Carrer de Serpis, 29 Edifici Beatriu de Civera 46022 València Imatge: Escena de caça amb mascle de cabra al refugi IV de Cova Remigia
Càtedra de Divulgació de la Ciència – Unitat de Cultura Científica i de la Innovació 3
Carrer de Serpis, 29 Edifici Beatriu de Civera 46022 València Imatge: Escamot d’afusellament format per 10 arquers.
Càtedra de Divulgació de la Ciència – Unitat de Cultura Científica i de la Innovació 4
Carrer de Serpis, 29 Edifici Beatriu de Civera 46022 València Valencia, 3 de noviembre de 2014
Las pinturas rupestres de la Valltorta-Gassulla podrán ser
datadas en términos absolutos, gracias a los análisis de un
equipo liderado por científicos valencianos
La identificación de materia orgánica vegetal permite obtener dataciones absolutas
con la técnica del carbono 14 y precisar el marco cronológico y cultural de las
pinturas levantinas
Los investigadores de la Universitat de València Valentín Villaverde y Ernestina Badal, del
Departamento de Prehistoria y Arqueología, Clodoaldo Roldán y Sonia Murcia, del Instituto de
Ciencias de los Materiales, y Esther López-Montalvo, investigadora del laboratorio TRACESUMR 5680 del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), han presentado la
primera caracterización de pigmentos negros utilizados en los refugios de la Cova Remigia en
la Valltorta-Gassulla, entre el Alt Maestrat y la Plana (Castelló). El objetivo del trabajo ha sido
el de identificar la materia prima de los pigmentos negros, las técnicas utilizadas para
prepararlos y poder hacer una aproximación a las pautas culturales asociadas al uso de los
pigmentos.
El arte rupestre levantino constituye una manifestación gráfica única en el marco prehistórico
europeo reciente y atesora un gran potencial de información sobre las sociedades autoras de las
pinturas. Descubierto a principios del siglo XX, fue declarado Patrimonio de la Humanidad por
la UNESCO el 1998, y se caracteriza principalmente porque se encuentra en refugios de piedra
al aire libre, las figuras humanas tienen un papel predominante en las escenas que retratan
actividades económicas y sociales y destacan, en gran medida, el uso de pigmentos rojos. Pero
la autoría y la datación de esta forma de arte del interior de la cuenca mediterránea aún hoy es
objeto de debate.
La mayor parte de las representaciones en el arte levantino emplean como pigmento el color
rojo, procedente del óxido de hierro. No obstante, también se han utilizado ocasionalmente
otros colores como el blanco y el negro. Los pigmentos rojos están presentes al largo del
tiempo histórico y son imperantes en todo el territorio del arte rupestre levantino. Los
pigmentos blancos no se han utilizado con mucha frecuencia, y en la Valltorta-Gassulla
aparecen como complementos al color rojo para resaltar las figuras, rellenar interiores o como
adornos.
Los pigmentos negros son menos comunes que los rojos, pero, en contraste con los blancos, su
uso no se limita a algunas secuencias temporales o a zonas geográficas determinadas. En el área
de la Valltorta-Gassulla, una de las más importantes por la cantidad y la cualidad de abrigos
pintados, eran pocas las representaciones de color negro conocidas. En este trabajo se dan a
conocer un nuevo grupo de figuras en negro, cuya identificación había pasado inadvertida en
anteriores investigaciones. Clodoaldo Roldán explica que “hasta ahora estos pigmentos se
asociaban al uso de componentes minerales como los óxidos de manganeso, pero este trabajo
Càtedra de Divulgació de la Ciència – Unitat de Cultura Científica i de la Innovació 5
Carrer de Serpis, 29 Edifici Beatriu de Civera 46022 València ha permitido identificar por primera vez el uso de materia vegetal carbonizada en la elaboración
de pigmentos negros de las pinturas levantinas del núcleo Valltorta-Gassulla.”
Probablemente, son estos pigmentos negros a base de carbono los más empleados en la historia
de la humanidad porque se pueden utilizar directamente, sin preparación, como los de carbón
(carbón vegetal) o de grafito (carbón mineral).
“El gran número de figuras pintadas con pigmentos negros, que se utilizaban indistintamente
para dibujar figuras humanas y animales, y las transformaciones posteriores a las que han
estado sometidas las representaciones, como una repintada o la adición de nuevos elementos al
dibujo – lo que indica una reapropriación gráfica y narrativa- hacen de la cova Remigia un
lugar excepcional de estudio”, declara Valentín Villaverde
En el artículo publicado en la revista Journal of Archaeological Science, los investigadores
presentan los nuevos descubrimientos técnicos relativos a la manera de preparar y utilizar los
pigmentos negros en las pinturas levantinas. El hecho de identificar pigmentos negros a base de
carbono apunta la posibilidad de hacer una datación por carbono 14, lo cual representa un paso
importante para resolver la controversia cronológica que ha afectado a estas pinturas
prehistóricas desde que se descubrieron.
Para el estudio de la composición elemental de los pigmentos negros, se han utilizado dos tipos
de análisis. Por una parte, la fluorescencia de rayos X dispersiva en energía (EDXRF), un
análisis no destructivo hecho en el lugar mismo, con la finalidad de preservar la integridad de
las pinturas. Y, por otra, la microscopía electrónica, un análisis en el laboratorio con
micromuestras de un conjunto limitado de figuras negras. Estas técnicas se aplicaron a 34
puntos de pigmento negro y 18 puntos de la superficie sin pigmentación negra. Los puntos
estudiados forman parte de un total de 25 motivos pictóricos entre los cuales hay 15 figuras
humanas, 6 animales, 1 pista de animales y 3 motivos no definidos. Algunos de los motivos
negros descritos han estado sometidos a procesos de transformación como el repintado total o
parcial, con color rojo, procesos que no sólo han modificado la forma original de las figuras,
sino que, con la adición de nuevos elementos gráficos, también han dado lugar a una nueva
interpretación de la narración.
Esta investigación se enmarca en el proyecto PROMETEO y PROMETEO II, financiados por
la Generalitat Valenciana y dirigidos por Valentín Villaverde, y cuenta con fondos europeos del
programa Marie Curie Actions del 7º Programa Marco del European Research Council. El
Servicio de Patrimonio Cultural de la Consellería de Educación, Cultura y Deporte han
facilitado estas investigaciones que han dado lugar a estos importantes descubrimientos.
Càtedra de Divulgació de la Ciència – Unitat de Cultura Científica i de la Innovació 6
Carrer de Serpis, 29 Edifici Beatriu de Civera 46022 València Imagen: Escena de caza con macho de cabra en el refugio IV de Cova Remigia
Imagen: Pelotón de fusilamiento formado por 10 arqueros
Càtedra de Divulgació de la Ciència – Unitat de Cultura Científica i de la Innovació 7
Carrer de Serpis, 29 Edifici Beatriu de Civera 46022 València The cave paintings of Valltorta-Gassulla could be dated in absolute
terms thanks to the analyses of a team led by Valencian scientists
The identification of plant organic matter can provide absolute datings by using the carbon-14
technique to determine the chronological and cultural framework of the paintings found in
Spain’s eastern seaboard.
Researchers from the University of Valencia Valentín Villaverde and Ernestina Badal, from the
Department of Prehistory and Archaeology, Clodoaldo Roldán and Sonia Murcia, from the
Institute of Materials Science, and Esther López-Montalvo, from the TRACES UMR 5680
laboratory of France’s National Centre for Scientific Research (CNRS), presented the first
characterisation of the black pigments used in the shelters of the Remígia cave, in the ValltortaGassulla area, between the Valencian regions of L’Alt Maestrat and La Plana (Castelló). The
objective of this study was to identify the raw material of the black pigments and the techniques
used to prepare them, and to make an approach to the cultural patterns associated with the use
of pigments.
The rock art of the Iberian Mediterranean Basin, also known as Levantine art, is a unique
graphic expression within the recent European prehistoric framework and contains a wealth of
information about the societies that painted it. Discovered in the early twentieth century, it was
declared World Heritage by UNESCO in 1998 and its most distinctive features are that it is
located in open-air rock shelters, that human figures have a dominant role in scenes portraying
economic and social activities, and that red pigments largely prevail. However, the authorship
and dating of this form of art found in the Iberian Mediterranean basin is still open to debate.
Most representations in Levantine art use a red pigment obtained from iron oxide, although
other colours like black and white have occasionally been used. Red pigments have been
present historically over time and are prevalent throughout the area of Levantine rock art.
White pigments are not frequently used and in the Valltorta-Gassulla area they appear as a
complement to the red colour to highlight the figures, to fill gaps or to add ornaments.
Black pigments are less common than red ones, but, in contrast to whites, their use is not
limited to some temporal sequences or to particular geographical areas. In Valltorta-Gassulla,
one of the most important areas in terms of the quantity and quality of painted shelters, very
few representations in black were known so far. In this paper, researchers present a new set of
figures in black, the identification of which had gone unnoticed in previous investigations.
Clodoaldo Roldán explains that "up to now, these pigments were associated with the use of
mineral components such as manganese oxides, but this study has made it possible, for the first
time, to identify the use of carbonised plant material to produce the black pigments used in the
Levantine paintings at Valltorta-Gassulla”. Probably, these carbon-based black pigments are
the most widely used in the history of humanity, because they can be used directly, without
preparation, such as those from charcoal (vegetable carbon) or graphite (mineral carbon).
Càtedra de Divulgació de la Ciència – Unitat de Cultura Científica i de la Innovació 8
Carrer de Serpis, 29 Edifici Beatriu de Civera 46022 València “The large number of figures painted with black pigments, used to draw both human figures
and animals, and the subsequent changes to which these representations have been subjected,
such as repainting or addition of new elements into the picture —which would indicate a
graphic and narrative re-appropriation— make the Remígia cave an exceptional place for
study”, says Valentín Villaverde.
In the paper published in the Journal of Archaeological Science, these researchers present the
new technical discoveries regarding the way to prepare and use black pigments in Levantine
paintings. The fact of identifying black carbon-based pigments suggests the possibility of using
carbon-14 dating, which represents an important step to solve the chronological controversy
hanging over these prehistoric paintings ever since they were discovered.
For the study of the elemental composition of black pigments two types of analyses were used:
on the one hand, the energy dispersive X-ray fluorescence (EDXRF), a non-destructive analysis
made on site in order to preserve the integrity of the paintings; and, on the other hand, electron
microscopy, a laboratory analysis of microsamples from a limited set of black figures. These
techniques were applied to 34 points of black pigment and 18 points of non-black-pigmented
surface. The points analysed are part of a total of 25 pictorial motifs among which there are 15
human figures, 6 animals, 1 animal track and 3 undefined motifs. Some of the black motifs
described have undergone transformation processes such as a total or partial repainting in red.
Such processes have not only modified the original shape of the figures, but the addition of new
graphic elements has also led to a new interpretation of the story.
This research is part of the PROMETEO and PROMETEO II projects, funded by the Valencian
government and led by Valentín Villaverde, and is financed with European funds under the
Marie Curie Actions programme within the 7th Framework Programme of the European
Research Council. The Cultural Heritage Service of the Valencian Department of Education,
Culture and Sport has facilitated the investigations that have led to these remarkable
discoveries.
Càtedra de Divulgació de la Ciència – Unitat de Cultura Científica i de la Innovació 9
Carrer de Serpis, 29 Edifici Beatriu de Civera 46022 València