2 - Arxiu Comarcal del Ripollès

Anuncio
LA "FRONTERA
CAMPRODON
Pcriódico ilustrado defensor de los iiilerescs de Camprodóii y del Distrito
Saldrà dos veces al mes Éï lídmero suelto 15 céntlmos
20 NOViEMBRE iSgò
BAGET
ENTRADA DE LA VILA
NÚM. 2
NOSTRE GRABAT
L poble de Baget, situat à unas duas horas y mitja de Camprodon y à uns 58o metres
d'altitut sobre'l nivell del mar, es molt digne d'esser visitat per tot excursionista,
ja sia aymador dels recorts histórichs, ja entussiasta de la arqueologia y del art de nostra
estimada pàtria, ja admirador dels accidents de la naturalesa en sas bellas manifestacions.
Recorts histórichs posseheix Baget en sa molt venerada Santa Majestat, y un monument
artístich molt notable y digne de consideració y estudi en sa bella iglesia romànica de
purissim estil y elegant trassa arquitectònica, essent digne d'especial esment son àbside,
quadrada sa torre y sa bonica portada. Son interior posseheix joyas arqueológicas tant
prehuadas com la Santa Majestat, una imatge de la Verge d'estil romànich y un preciós
retaule en alabastre, malhauradament molt maltractat y semi abandonat en Un reco de la
iglesia prop de la pica del aygua beneyta. Creyém que tant el reverent senyor Rector com
tots els vehins en general, estan interessats en que sia mellor conservada y més ben tractada joya tant valiosa, la que seria llàstima desaparegués de Baget per incúria ó per manyosas arts de traficants en objectes antichs que molt sabem la festejan.
La situació pintoresca del poble es molt interessant. Colocaten una dotada, ocupant
las casas las vessants accidentadas, està atravessat per tres torrenteras ó rierals qu'alli
meleix s'ajyntan, haventhi sobre d'ells y en el cor del poble ponts rústechs pintoreschs
que i'atravessan, presentant arreu continuats assumptos pera un artista.
La entrada de la població, à la part de baix, assumpta de nostre grabat, ab las casas ab
teuladas à grans pendents, ab amples balconadas de tusta, esglaonadassoptadamente prop
de la rivera, es d'un efecte encisador y sorprenent y recorda qualsevol dels més interessants paisatjes alpins similars.
Molt dignes de notar també son diferents molins propers à la població ab escayents
saltants d'aygua. Per qualsevol indret un xich enlairat la vista de Baget, partit per sas
torrenteras, envoltat de molins y festejat per rumbosas cayents d'aygua, dominat al fons
de la accidentada rivera de Rocabruna per las magestuosas ruinas del feudal castell, colocat damunt de gayre bé inaccessible tossa 1, y sobressortint d'entre el pintoresch caseriíi
sa galana iglesia, presentan un conjunt armónich altament afalagador.
Los camins que port'an de Camprodon à Baget tenen també tots ells bellíssims atractius; ja sia per lo coll de la Boixeda, d'esplendent panorama, y els jolius fondals de Rocabruna, de variats accidents naturals; ja per lo fantàstich Bach Morell la rivera de
Salarza y pont del Bulacell; ó bé per Sant Valentí y la ermita del Remey passant per la
creu de la Paradella, desde ahont se disfruta d'esplendent colp de vista; per tot arreu
ahont s'hi vagi, la excursió à Baget paga sobrerament lo travall d'efectuaria.
E
C. A. T.
LO REGIONALISME
Y LA UNITAT DEL REGNE
I
L veurer la munió de aventatjes que tè la forma regional sobres la unitarista quasi'ns
veyém tcntats à dir que, fins en lo cas de ser incompatibles ab la unitat del Regne,
de primer nos hauriam de quedar ab elles que no pas ab aquesta.
Emperò, no s'espanten los nostres enemichs, que'l supòsit es fals: lo regionalisme no
trenca la unitat del Regne.
Que lo regoneixement de les entitats naturals anomenades regions, que la consagració de llur autonomia política, natural y liógica, es compatible ab la unitat del Regne,
ho han predicat à l'estranger homens de tanta vàlua com En Proudony En Montesquieu,
En Pouguet, En Prius y En Carles Perin, y derrerament un notable escriptor nortamericà, qual nom no recordem en aquestos moments.
Y res tè d'estrany que siga aixis: la veritat de nostra tessis se imposa a t o t home
pensador. ^Qui negarà que la Espanya no fos una allà en los temps beiihaurats de les batalles de Mulberg, Lepant, Sant Quinti y Pavia? ^Y es vol per altre part un feix més gran
de lliverlats polítiques del que gosaven aleshores Catalunya y Valencià, Aragó y les
Vasques?
Y avuy meteix, ^quí posa en dupte la unitat de l'Imperi austriach ab tot y son dualisme? En igual sentit podríem parlar de la Península Escandinava, y fins encare de
l'Alemanya, la Suissa y els Estats-Uníts.
Lo projecte de l'autonomia irlandesa, ihe home rule, d'En Glansdtone, sígué forment
combatut pels iorys à la Cambra dels Lords, emperò, ^quí se aixecà atacantlo per ésser
contrari à la unitat de l'Anglaterra?
En les doctrines regionalistes la sobirania no's divideix, sinó que està tota en lo quefe
del Estat; emperò les regions tenen la llivertat que à dreta Uey les hi pertoca, si han de
atènyer los fins que la naturalesa les hi hà assenyalats, això es, l'ésser orguens perfets,
vius, y per lo tant lliures, del cos anomenat nació; y la deguda llivertat del orguen ^se
oposa en res à la perfecció, à la unitat del cos? Al cont|arí, atrofiant los orguens es quan
vè desseguit la desunió, la destrucció del tot, del cos.
Si per unitat se ha d'entendre que no mes deu haverhi una lley, un dret, diguem
aleshores que eixa nota característica y bellissíma de la naturalesa no's veu enlloch de la
creació; que no hi hà ordre, concert, armonía, unitat, en la obra sortida de les mans de
Deu. En tota ella arreu s'hi troban Ile'ys general*, es vrítat, però es solzament respecte à
lo essencial; y la varietat nombrosissima en lo accidental fa que aquella nc>siga absoluta,
que no siga la unitat, la igualtat dels fossars. Allà hont hi hà vida, hi hà bellesa, y
aquesta resulta sempre de la unitat ab la varietat; y la vida, ^pot existir sense la unitat?
Les nacions ^per ventura han d'ésser cadàvres?
Aquella accepció de la paraula MniítJf ens portaria ínfal-liblement al despotisme.
Lo cessarisme pagà era panteista: una lley, un cessar, lo Estat ho^ra tot; lo cessarisme
parlamentari de avuy dia, tant ó més dèspota que lo anterior, ha regonegut un' altre entitat: lo individuu.
^Per qué no regoneixer los altres dos factors de un poble, lo municipi y la regió, tan
vells y reals, almenys com lo individuu, y molt més que la nació, y de consegüent, que
•o Estat? Si l'un cas no trertca la unitat, ^la trencaria l'altre?
Per altre part, de tothom es ja sabut, y per no anar gayre lluny aquí meteix à Espanya,
A
8
ne tenim bastants exemples, que'ls pobles ahont ha arrelat més lo sentiment autonómich, lliveral, en lo bon ús de la paraula, son los qui se han batut ab més valor en defensa del llaç que'ls unia à la llur corona.
^Se han oblidat ja los noms immortals del Bruch y de Girona? ^No's recorda -ningú
ja de la Vendée?
Les Ueys generals son pròpies de la matèria bruta. En la escala dels éssers, à mida que
s' hi va pujant, la varietat de aquestos se'ns presenta mes nombrosa; fins que al arribar
al sér més noble, al sér moral, à l'home, veyém que tot allò que se oposa à la seva direcció individual, se oposa à la naturalesa. ^Dirém per això que en aquesta li manca la
unitat?
Are bè; ^no son també sers morals y obra de la naturalesa, y per lo tant, ab fins naturals, lo municipi y la regió?
^Per qué, donchs, tractarlos com a matèria bruta?
Si ab ells se pot fer, no veyém per quina rahó no's puga també ferho 'ab los anomenats regnes y nacions. Espanya, Itàlia, Fransa ó Anglaterra, per exemple, dintre uns
Imperis com lo de Alexandre, lo Romà ó el de Carlemany, ó mellor encare, dintre lo
Estat Universal, hú é indevisible.
Tanta ó més rahó de sers morals tenen los municipis y les regions que les nacions
aquelles que havem dites; y avuy precisament fora vera senyal de bojería lo pensar sisquera ab la monarquia ó república universal.
. Y aixís com lo regoneixement de les diverses nacions ningú dirà que se opose à la
unitat del mon políiich, puix son obra de la naturalesa, una y varia per essència, tampoch contraria à la dita unitat la consagració autonòmica, dintre'l regne de les regions,
obra també de la naturalesa. Les nacions no son mecanismes, sinó organismes; y la llivertat del orguen, ^mata 1' organisme, trenca sa unitat? De cap manera.
La gràcia no lluyta, sinó que se conforma ab la naturalesa; aixis es que Deu al crear à
sa Església, al instituhir la suprema autoritat del Sant Pare, no pretengué contrariar les
Ueys de la nostra genera. Y per est motiu la societat cristiana està enmotllada exactament
à elles, es eminentment regionalista, fins al punt de que cada hú tè, ben llegitima, una
direcció individual; ^qui negarà perxó, que son cap, la suprema autoritat de Roma, no
sia potent, fort, sobirà? ^qui afirmarà que la Església no es una.
Al examinar lo mon sideral, en los regnes tots de la creació; en la Església, obra sobrenatural y fins en lo govern de Deu en los cels, y en 1' ordre de la gràcia, segons Sant
Thomàs, trobem arreu agermanades à la unitat y la varietat; no UuVtan, no 's desfan;
s' estiman, se ayman. ,;Per qué, donchs, hauria de succehir lo contrari en la governació
dels pobles? ^Quin perill hi ha en regoneixer lo dret de la naturalesa, l'autonomia de les
regions, si en lo regne que integran hi ha un poder central ab les garanties necessàries
pera defensar contra tothom , propis y estranys, la integritat de ia pàtria, sostindré l'ordre, la Uivertat deís individuus. lo constituhit, resoldre les qüestions inter-regionals y de
caràcter general, en una paraula, un poder central verament sobirà, però no absolutista,
puix jamay abdues paraules han tingut igual significat?
Qui confon los regionalistes ab los separatistes, ni sisquera ab los federals, ó no sab
) de lo que 's tracta, ó parla de mala fé.
No havem pas de defensar de la nota de separatistes als regionalistes espanyols: ni En
Llorente, ni En Llombart à Valencià; ni 1' Alsina, En Guimerà y. En Permanyer à Catalunya; ni l'actual, y tan valenta Diputació foral de Navarra; ni 'Is euscalerriachs à les
Vasques; ni En Murguía, En Branyas y En Mella à Galicia, cap,/ni un sol regionalista
ortodoxo. ha pensat sisquera en lo destroç de la pàtria espanyola, llurs obres ho diuhen
prou all y clar.
Tot això, respecte à I' ordre polítich; [encare que 'algunes d'estes consideraciones tenen igual força en altres esferes de la vida.
Y fins à un altre dia.
S. B. y S.
METAMORFOSIS
Hermosas planas cobertas de verdura;
gayas riberas de sombra regalada;
verdas pinedasde flayres resinosas;
mansos rierols de las corrents tranquilas
que ma infantesa vegereu tots transcórrer
gosant la ditxa que dona la ignocencia.
^Per qué avuy no floriu com aquells dias
encatifantvos ab tan ricas galas?
<iper qué avuy los meus ulls com allavoras
no veuhen ab deliri las rosellas
cobrint tots los viaranys, semblant tot d'una
de la fira las rojas barreiinas?
^Per qué las pollancreras no mormolan
y en son brancatge'l rossinyol no hi canta,
ni hi nian los verdums y caderneras
com un jorn que gosós allí corria,
alegroy de agafar Tos aucells tendres
mentres los vells desesperats rabiaban?
^Per qué los caminetsque tota creuhan
la pineda per lo garbí besada,
no s'embauman d'olor tan sanilosa
com un jorn escampava la resina,
y no se sent com música celeste
al traspassar l'oreig per las siniadas?
^Per qué los rierols de llit de sorra
blanch y puf com parament de núvia
no recordan de l'avia las rondallas,
ni reflectan sas ayguas cristallinas
mon rostre ab la vritat que avans ho feyan
y devailan avuy molt més barruheras?
Qu'esaquest cambi? qu'esayial mudansa?
per qué tan tristos? per qué tan silenciosos?
quina es la causa? per qué vostra presencia
no retorna a mos llabis lo sonriurer,
ni mon cor com un temps batega ab forsa,
ni admiro com avans vostras bellesas?
ÍY per qué tan cambiats trobo aquets bosy las vinyasy 'Is campsque tant florian, [cos
y eixa pedra ahont de nin venia à seurer
tot jugant ab ma mare carinyosa?
liper qué tanta tristesa iot respira?
«íper qué tot tan cambiat que fa basarda?
Allavoras... mes jay! ben clar pregona
lo meu cor mal ferit, que jo, criatura
mortal y feble soch lo qye cambía;
aixís m' ho diuhen ab sa veu potenta
mos desenganys, mas esperansas mortas
y los recorts de ma alegre jovenesa.
Aixís m' ho diu lo cor ple de feridas
que'l mon sempre crudel à anat obrininii;
son dolor enconan à totas horas
ab lo fel de l'ingratitut més negra,
ingrat'itut que te encarnada 1' home,
barrejat ab l'amor de dona falsa.
Ara comprench perquè tol trist ho miro;
ara comprench perquè sols veig tenebras,
ara comprench pero|ue lo cant no sento
del rossinyol, hi oviro flors hermosas,
ni sento del rierol la mormolanta
veu de las ayguas que corren tranquilas.
No sou vosaltres, no, qui aixís cambía;
no es à vosaltres à qui lo temps corseca;
es lo meu cor que sols porta despullas
de lo que foren sas il-lusions d'un dia;
es lo meu cor que sí es sols un cadavre
y's descompon com dintre de la fossa.
Vosaltres espereu la primavera
y floriu altre volia ab nova vida,
omplintvos de floretas tan bonicas,
que las pradas embauman ab sa flayre
y atrauhen un estol de papallonas
que las besan a totas una à una.
Vosaltres espereu las matinadas
que'l sol ix esplendent per enlre'ls núvols;
quan la alosa amagada sos cants llensa,
y el pastor sas cabretas ne pastura,
y l'oreig matinal las flors joiiuhas
va gronxant en Iostronchs que las sostenen.
Vosaltres espereu la estació bella
que regna amor, omplint l'espay d' aromas;
que à tots vosaltres revila ab nova saba
y us torna la alegria y la hermosura
que us feu perdrer l'hivern ab sas tempestas,
me^jay! pel cor humà sols te un Abril la vida
Y jo perdut romeu jamay m' aturo:
lo temps los seus senyals en mon cor deixa;
mon cap, cubrint de neu que'ts anys apilan
y ab ell s'emporta, com feix agarbonadas,
iot lo meu cor, mas esperansas tristas
y amors y plers d'u niem ps que may mes torna
JosEPH ALZMANY BOBBAS.
^©^
El vecino pueblo de Molló celebrarà su
fiesta anual en los dias 21, 22 y 23 del corriente en honor de su patrona Sta. Cecília.
Si hemos de juzgar por el programa, habrà
numerosas fiestas cívicas que según noticias prometen estar muy animadas.
Agradecemos à la Comisión la invitación
que han tenidoa bien remitirnos para todas
las funciones à las que procuraremos asistir y dar cuenta como se merezcan.
*
Acaba de terminar la recolección de patalas, y como no era de esperar, debido à
las continuadas liuvias en los meses de Julio y Agosto, la cosecha hasido més que regular y de muy buena calidad.
• «
Recorren esta alta montafía algunos ingenieros franceses, que según noticias, estan buscando minas, y se nos ha dicho que
pronto empezaràn los trabajos en ei punto
conocido por Collada Verda, para sacar antimonio.
De desear seria que encontrasen mnchas,
para que hubiese trabajo en esta comarca.
Han visitado esta Redacción los estimados colegasLo5owi<i/e»ií, de Reus; ElOrden,
de Figueras; El Distrito, de Lloret de Mar;
Lo Regionalista, de .Barcelona; LOloli, de
Olot: El Erato, de Figueras, y Diario Comercial, de Tarragona.
Con todos establecemos gustosos el carn.
bio.
*
Por la parte de Setcasas han aparecido algunos lobos à causa de no poder permaneçer en lo alto de las montafías y bosques,
debido à la gran cantidad de nieve que hay,
habiendo alarmado al" vecindario , el que
està organizàndose pdra daries una batida y
hacer renacer la tranquilidad.
Encontràndose en ei Hospital de esta vi11a uno de los pocos veleranos que quedan
^^;^
de la pasada guerra de los siete afíos, conocido por Vila, íuímos à visitaria quedando
muy agradecido. Votos hacemos al Seflor
para que recobre pronto la salud.
Y à propósito del Hospital. Fuímos recibidos con la amabilidad que caracteriza à las
Hermanas Josefinas, que desde hace pocos
meses allí residen, las cuales, por los servicios que vienen prestando allí y à domicilio
de quien las solicita, se han captado el
aplauso de toda la población. Ensenàronnos las salas de enfermos para hombres,
mujeres, infecciosas para cuando las haya,
ropas, mobiliario, que no hay todo el que
seria de desear, y demàs dependencias de la
casa, que gracias à los pianos trazados por
luiestro dignisimo amigo el arqultecto seilor Serrallach, y ejecutados por nuestro
magnifico Ayuntamiento, de lo que eran
edificios ruïnosos se ha converüdo eft un
eslablecimiento digno para nuestra villa.
Gracias mil à las Hermanas Josefinas, por
las atenciónes que nos tuvieron, y deseamos
salud para que el Hospital se tenga de utilizar poco, y que çe administren bien'sus intereses.
Sefíor Alcalde: Las Hermanas Josefinas
que con tanto celo cuidai\ de nuestro Hospital, vénsè obligadas à líivar las ropas de
dicha casa en una.balsa situada à la intempèrie, que se surte de aguas del Ritort, à
menudosucias y heladas en invierno. ^Le
parece natural lavar allí así que recrudezca
el tiempo? No siendo así, le rogamosque
si no lo tiene en cartera, haga construir con
urgència un par de lavaderos, que pueden
muy bien situarse allí, y proveerse del agua
sobrante de la Bona-Font. Acercanse los dias
en que el agua del Ritort se convierte en
hielo, V creemos que el Sr. Casabó no querrà permitir que por falta de decentes lavaderos se tengan que lavar en casa agena las
ropas de dicho eslablecimiento.
Esperamos poder dar las gracias al senor
Alcalde por haber sido atendidos.
¥ «
La fiesta que celebro el vecino pueblo de
Baget en los días 9 y lo del corriente, se víó
en extremo concurrida, y tanto las funciones profanas como las religiosas estuvieron
muy animadas.
La orquesta de Tortellà cosechó muchos
y espontàneos aplausos, en particular en
las sardanas.
Sentimos no poder decir lo mismo del
vecino pueblo de Vilallonga, pues resulto
el anverso de la medalla; desanimacion
completa en todos los sitios; baste saber que
ni música habia, debido al egoismo de algunos establecimientos que no quisieron
contribuir, como es costumbre.
No comprendemos estàs mezquindades,
que síempre redundan en perjuicio de la
localidad. De esperar es que les sirva de
lección y que el afío próximo la animación
y jolgorio vuelvan à reinar como en afíos
anteriores.
Sabemos por buen conducto que nueslro
digno amigo D. Fernando Puig Mauri, diputado à Cortes por este distrito, està trabajando para conseguir la libertad de los
cinco vecinos de esta vilIa que, como decimos en otro suelto, continúan detenidos.
De esperar es que sus gestiones den el resultado que todos anhelamos, y por riuestra
parte le damos gracias anticipades.
Nuestro querido amigo el diputado don"
Mariano Bassols, ha sido elegido presidente
de la Diputación provincial, por cuya distinción le transmitimos nuestro parabién.
A pesar del tiempo transcurridí5 desde la
desaparición del joven Delmiro Claret y
Fortià, como saben nuestros lectores, continua ignoràndose su paradero.
Desearíamos su hallazgo con feliz resultado.
*
La pròxima pasada semana «stuvimos
dos días sin recibir el correo de la capital
de provincià, suponiendp la falta à las continuas lluvias.
liNo podrían los pueblos de San Salvador
de Viaf5a y Capsech construir palancas en
los torrentes de sus respectivos municipios?
De desear seria lo efectuaran y así no nos
veriamos privados de la correspondència
que ellos, tanto como nosotros, saben los
perjuicios que ocasiona.
*
»*
Los cinco vecinos de esta villa de los cuales anunciàbamos su detención en nuestro
pasado número, fueron trasladadosà Ripoll,
después à Gerona, y en el momento de escribir estàs líneas se nos dice que seran conducidos à Puigcerdà y pufestos à disposiciórí
del digno Juez de primera instància.
A pesar de lo que ha dicho la prensa de la
capital de nuestra provincià, no estamos
conformes respecto los motivos de su detención, esperando el fallo de la justícia
para contestar à dichos colegas, no pudiéndolo hacer en este número, por razón que
e\ asiinto esià sub judke.
Deseàmosles prontq la libertad y que se
desyanezcan cuanto anies los cargos que
sobre ellos pesan,
MERCADO DE CAMPRODON
Dia 8 Noviambre
Trigo . . .
i5
pesetas cuartera de-75 liiros.
Ceiueno . , 9'5o
»
. »
»
Maíz . . . .
11
. » .
»
»
Habichuelas . 20
»
»
»
Patatas. mercado enealmàdo.
'
Amarillas de 17 à j8 reales saco de 6 arrobas. _
Biancas de 13 à 14
»
»
Huevosà í peSeta docena.
MERCADO DE PUIGCERDÀ
Bia 8 Moviembre
Trigo; entre 27 pesetas carga.
Centeno, entre 16 y 17 pesetas carga.
Patatas, varia, de 6 à 8 pesetas carga.
Gallinas, de 5 à 8 pesetas par.
Pollos, entre 2 y 4 pesetas par.
Conejosrde i peseia à i'5o pesetas uno.
Huevosà 1 peseta docena.
\
SANTORAL
16 L. Ss. Rufino y Edmundo ob.
•7 M. S. Gregorio Taumaturgo ob.
18 M. Ss. Méxinio ob. y Odón.
19
20
J. Sta. Isabel reina de Hungiía.
V.S. Fèlix de Valois.
(ï) Plenil. Tauró, à 10 horas maiiana.
Niebtas, lluvias y borrascas.
S. La Presentación de Nuestra Senora.
1). Sta. Cecilia vg. y mr.
L. Ss. Clen)ente p. y Lucrecia.
26
M. S. Juan de la Cruz cf.
M. Sia. Catalina vg. y mi.
}• Los Desposorios de Nuestra SeAora.
29 y. Ss, Facundo y Primitivo mr.
'
30 S. S.Xjregorio lli p.
Menguante Virgo, à 2 h. i» m. mad.
Lo mismo y aumenta el frío.
D. I Adv. S. Satumino.
L. S. Andrés apòstol y Santa Justina.
21
22
li
CAMPRODON. Periódico ilustrado
LA PRONTCRA
D^fintoi' dl lo* Intaiuei <1« Ckiiipr»il4n j del dlitrlts
Pttclo li luiotlpeUs: 1 ;•••{* trlmiitit
lodoptgo, (Itltitido • Annscloí 7 oomu&letdol i piesloi eoEv»oics«lei
Toda la correspondència se dirigirà i la RedacciAn, Calle
V a l e n c i à , 1 , Camprodon. — No se inseriarà ninfiún
escrito que no esté conforme con los requisitos marcados
por la ley.—La Redacción no responde de los articules firmados.—De todas las obras que se reciban en esta Rédaccidn,
se darí cuenta como se merezca. No sedtvuelven originales.
rONDA
Y
• JOSÉ
RESTAURANT
ARADOS GIRATORIOS
MARTÍN
GÜELL •
TUBERT
CAMPRODON
iOTEL i l G A T
DE
TUBERT
•• Siatema perfeooionado
Con patente de invención y premiades en toda.s las Exposiciones que han concurrido.
P a r a m à s d e t a l l e s , dirigirse al raismo constructor
(Provincià de Gerona)
SASTRERIA DE LA JUYENTUD
DE
JOSÉ
RIGAT
M e s a r e d o n d a y À l a c a r t a Se sirve con esmero y economia
Aftencia y transportes de esta i BarBuenas habitaciones
celona con corresponsales en todos
los demís puntosde Espai5a
•
Han llegado las últimaB novedades para la pròxima estaclón
PLAZA
CAILE VALENCIÀ, 41 •
CONSTITUCION-CAMPRODON
Paerta del Sol.-Oamprodón
Almacén de camas, somiers, sillas,
portiera y demAa efectoa de amueblar habitaotonea
Especialidad en estampas, marços y lunas
Preciós módicos. — 5e hacen reparaciones
Hotel pompidor
Cocina d la espanola y francesa
Banos en el mismo Esíablicimiento
DEl
#
Se construyen y reparan toda clase de vehiculòs
ESPECIALIDAD EN LOS DE LUJO. - PREClOS W00IC08
Para informes, se puedé dirigir i los mitmos constructores
P l a ï a Altòuao xa
— OAUPROBÓN
JUAN AULI (a) REY
Valencià, 39 «
CAMPRODON
Domingo
HOJALATERÍA
Claret
#
*
LA
ECONÒMICA
ilitdirtríi, Limpiítina y Hoi*l*'*'i>
Roger d« Àntonio ToràUaB Pujol
Valencià, 3 9 « O A M P R O D Ó N
Especialidad en el estafio y rcparación
de toda clase de meiales
— Oamprodón
VARIADO Y f^lCO SURTIDO EN PERFUMERIA
n"; RAMON COSTA É HIJO
. «n t^m SU8 cl
constfuyen ,v
Y
Oran Burtido en bateria de coclna
BapeciaUdad ei» tornasolado
rranclsco
O A R R X J A J B S
flOILLAS
*
PEül^QUBRÍA
P r a t a de II0II6 (Francia) P l a s a B a s t e r a
TALLER
LAMPISTERÍA
CAMPRODON
EL SIGLO GAMPRODONENSE
Comercio de varios tejidos en seda, laaa y algodón
Merceria 7 Úéneroe de ptintò UiiiAt· | | i n i BÜA
- a u i n o a t l a , e t c , eto., *to. — jitlGUIM • a f l d 01)»
Depósito de míquinas part coscr de la CompaAia Fabril
_ _ _ _ ^ _ « i i i 0 e r — •— — — — — —
20, ALBAREDA, 2Ò
-»-
CAMPRODON
Z A P A T E R f A ViNO TÓNICO SANGLAS
y al por mayor, en casa so autor
Orande y variado aortido
D. F r a n c l s o o S a n g l a s , fatmufotlee
Eapecialidad en la medida
CALLE DE SAN R O O u e - CAMPRODON
VILASAI^
DE
Joven
de 2 è aftos SALTO DE AGUA
con buenas refei'encias y capital,desea encontrar
una joven de intachabíe conducta y esmerada
inslrucción, para CONTRAER MATRIMONIO
Eirlflii· p» MriK, liddtlw t.Z., MaU lUt, n «it» df IMUirBOtótr
MAR
-PAfiAVENDER
A diez minutes de e'sia villa hay uno, con buena
carretera, de tl'e·Olento· oaballos de f a e n a .
Para màs informes, dirigirse à esta Redacción
Tipografia «La Acadèmica», de Serra H"' y Russell, Ronda Univcrsidad, 6; Barcelona - Telefono 881
Descargar