Origen de l univers
Anuncio
Origen de l’univers Fa uns 14 mil milions d’anys tota la matèria estava concentrada en un mateix punt en forma d’energia, però al ser tan inestable, va acabar provocant una gran explosió. A partir d’aquell moment, l’energia en refredar-se anava formant els quars, que la seva agrupació esdevindria partícules subatòmiques, les quals es van ajuntar i van produir els primers àtoms d’H i He, que son els elements atòmics mes simples de la natura Evidencies Efecte doppler: altres demostra que les galàxies s’estan allunyant les unes de les A l’espai ha quedat restes de la radiació emesa per la gran explosió Encara es continuen formant estels a les nebuloses a causa del col·lapse gravitatori Estrelles Formades en núvols de gas interestel·lar, la seva durada depèn de la seva massa inicial (el Sol hi estarà un total d’uns 10 mil milions d’anys); la brillantor depèn de la lluminositat i de la distancia a que es troba, quan al nucli no hi ha H, aquesta s’infla per a consumir l’H de les capes mes externes quan s’acaba fusiona àtoms d’He i forma C, O(gegant vermella) fins que es queda sense He i e contrau (nana blanca); com mes gran es l’estrella menys viu Supernova Quan una estrella gegant mor, esclata i forma una supernova que brilla tant com milions d’estrelles normals, al seu centre queda una estrella de protons girant sobre si mateixa, expulsen a l’espai casi tota la seva matèria les quals poden acabar formant gas interestel·lar. Les supernoves s’apaguen al poc temps de la seva creació Forat negre Quan una estrella extremadament gran esclata, en comptes de formar una supernova forma un forat negre; te una gravetat tan intensa que res pot escapar de la seva superfície; quan la matèria de l’estel veí cau al forat negre, s’accelera i s’escalfa fins a emitir raigs X; son singularitats en l’espai temps, llocs estranys on les lleis de la física deixen de ser valides Formació del sistema solar Fa uns 4.600 milions d’anys, les partícules d’un núvol de gas interestel·lar es va contraure pel col·lapse gravitatori provocat per l’aparició d’una supernova a les proximitats; la major part de la matèria es va concentrar al centre , formant el Sol, i la resta es va anar consolidant en la resta d’astres del sistema Formació de la lluna Un planetoide de massa similar a la de mart, va impactar amb la terra primitiva. Els materials que estaven a l’espai, es van anar ajuntant però la força de gravetat fins a arribar a formar la lluna; la lluna esta formada pels mateixos materials que les parts mes superficials de la Terra Procés de formació de la terra Atmosfera amb pocs gasos, caiguda continua de meteorits, activitat volcànica molt intensa, molta calor; els materials mes densos van anar a parar al centre, i els menys densos a les capes exteriors, aparició de les primeres pluges que van formar els oceans; frenada de la caiguda de meteorits i erupcions volcàniques Estructura interna de la terra Dades indirectes característiques Grau geotèrmic Temperatura interna molt elevada Camp magnètic Nucli ric en ferro densitat Roques internes molt denses Estudi de meteorits Formats per materials semblants als de la terra primitiva Propagació ones sísmiques Estat interior del planeta Meteorits Fragments de roca espacial que cauen a la terra, formats per materials semblants als de la terra (Fe, Ni, Si) Ones sísmiques Es propaguen per l’interior de la terra i es desvien en topar amb diferents materials; son enregistrades pels sismògrafs; combinant les dades, es pot deduir la velocitat i la trajectòria de les ones Tipus Ones “s” no travessen material líquid Ones “p” travessen el material líquid però redueix molt la seva velocitat Teoria de la deriva dels continents Al principi tots els continents estaven units (pangea) i s’han anat separant fins a arribar a la posició actual; base en les plataformes marítimes d’África i Amèrica del sud, a mes les serres del Marroc i de la serra de brasil estan formades pels mateixos materials Teoria de la tectònica de plaques Als anys 60 diversos científics es van basar en la teoria de la deriva dels continents Evidencies Dades paleontològiques: Dades litològiques: materials organismes quadrúpedes que vivien tant en la india com en l’Antàrtida les serres del brasil i el Marroc estan formades pels mateixos Línies de flux de gel en la glaciació perniana Coincidència de zones d’alt risc volcànic i sísmic Fons oceànic: grans serralades on hi ha terratrèmols i volcans, sobretot al mig dels grans oceans L’edat del fons oceànic: mes a prop de la cosa, roques mes antigues L’origen de la vida Essers vius Diferencies entre essers vius i inerts Composició química Funcions vitals Característiques Gran diversitat degut a l’evolució, no es generen espontàniament (experiment de Louis Pasteur); estan formats per molècules orgàniques i aigua, capacitat de regenerar petites parts del cos(ferides), processos vitals regulats per l’ADN Condicions necessàries per a la vida al planeta Aigua en estat líquid, molècules orgàniques, condicions fisicoquímiques adients, atmosfera primitiva reductora, sense oxigen (CO2, CO, vapor d’aigua, H2, N2, NH3, H2S, CH4), absència total d’oxigen lliure, font d’energia, presencia de substancies químiques Condicions inicials al planeta Atmosfera reductora (CO2, NH3, CH4, N2, H2) aigua en estat líquid en mars i oceans a mes de 80ºC era mot reactiva (facilitava les reaccions químiques) nombroses erupcions volcàniques constants impactes de meteorits tempestes elèctriques el 100% de les radiacions ultraviolades arribava a la superfície del planeta (no hi havia O3) VOCABULARI Molècules orgàniques: molècula gran i complexa normalment formada per CHON que es exclusiva dels essers vius Autòtrof:organisme que pot auto fabricar la seva matèria orgànica Heteròtrof: organisme que obté la seva matèria orgànica agafant-la del medi Aerobi: necessita oxigen per a viure perquè respira O2 Anaerobi: no necessiten O2, respiren altres gasos Cèl·lula procariota: cèl·lula petita, simple sense embolcall nuclear Cèl·lula eucariota: cèl·lula gran i complexa amb embolcall nuclear Cronologia Fa 4.600 milions d’anys neix el planeta, amb una atmosfera reductora primitiva, hi havia una elevada temperatura, tempestes elèctriques, radiacions ultraviolades que arribaven amb facilitat a la superfície terrestre, erupcions volcàniques, oceans d’aigua calenta am elevada reactivitat química, formació de les primeres molècules orgàniques en la sopa primitiva i l’aparició dels primers coacervats Fa 3.500 milions d’anys van haver-hi els primers indicis d’activitat biològica (1ª cèl·lula procariota heteròtrofa) Fa 3.100 milions d’anys es va acabar la matèria orgànica del brou primitiu i es van extingir els organismes heteròtrofs i nomes van quedar els autòtrofs Fa 2.000 milions d’anys van aparèixer els primers organismes aerobis Fa uns 1.000 milions d’anys va aparèixer la primera cèl·lula eucariota Fa 700 milions d’anys l’atmosfera presentava ja uns nivells semblants als actuals d’O2 i O3
