FLOR DE NIT - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

FLOR DE NIT
Texto de Manuel Vázquez Montalbán,
sobre una idea de Dagoll Dagom.
Música: Albert Guinovart.
Letras adicionales: Joan Lluís Bozzo.
Fotos y vídeos: TV3, Dagoll Dagom.
________________________
Dirección: Juan Antonio Ríos
Coordinación: Susana Pardo
Corrección: Gabriel Marí
Supervisión: Soledad Valero
Maquetación: Fina Carrión
Diseño: Mª Elena Sáez
Manuel Vázquez Montalbán
Dagoll Dagom
TVC
Flor de Nit
Manuel Vázquez Montalbán
1
Text: MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN a partir d’una idea de DAGOLL DAGOM.
Lletres adicionals: JOAN LLUÍS BOZZO
Música: ALBERT GUINOVART
DADES D’ESTRENA I REPARTIMENT:
Estrenada el 07/04/1992 en el Teatre Victòria de Barcelona
ROSA: CARME CUESTA
REYNALS: CARLOS GRAMAJE
QUIMET: ÒSCAR MAS
GRAN THONET, Regidor 92, Gral. Primo de Rivera: PEP CRUZ
MIMÍ: ISABEL SORIANO
ARRUFAT, Alcalde 92, Milicià: XAVIER RIBERA
PATRICK, Premsa 92, Capatàs, Poeta Andalús: PEP MARTÍNEZ
COLOMA, Premsa 92, Dona Fàbrica, Miliciana: M. JOSEP BESSON
ISADORA, Regidora 92, Corista, Dona Fàbrica, Miliciana: NÚRIA MAMPEL
REMEI, PERIODISTA 92, Corista, Noia Festa: ROSER BATALLA
PAQUITU, Nina, Regidor 92, Gral. Goded: PACO ALONSO
FLAVIO, Regidor 92, Milicià: EUGENI SOLER
HORTÈNSIA BRUSI, Regidora 92, Corista, Dona Fàbrica, Miliciana: CLARA DEL
RUSTE
1
[Es respecta la disposició tipogràfica del text facilitat pels autors (N. de l’E.)]
1
PONS, Municipal 92, Majordom, Client, Policia: XAVIER MESTRES
MADRILES, Municipal 92, Ex-Alcalde, Cambrer “Merendero”, Client, Cte. Franco:
JUAN ANTONIO VERGEL
MATAMOROS, Premsa 92, Noi Festa, Croupier, Romberg, “Matón”: FULGENCI
MESTRES
ADELAIDA, Premsa 92, Dona Fàbrica, Sra. Festes, Sra. Merendero: ARGENTINA
SOSA
GIGOLÓ, Premsa 92, Capatàs, Client, Sr. Merendero, Comissari, Milicià: ENRIC
TORNÉ
NOI DE LA DINAMITA, Corista, Noia Festes: MIREIA FONT
CORISTA, Premsa 92, Dona Fàbrica, Noia Festes, Miliciana: MARISA GERARDI
CORISTA, Municipal 92, Dona Fàbrica, Noia Festes, Botones, Miliciana: EVA
TRULLÀS
DONA, Obrera, Clienta, Miliciana: MUNTSA RIUS
REYNALS VELL 92: MIQUEL PERIEL
El personatge de ROSA, interpretat en algunes funcions per MUNTSA RIUS.
2
PRIMER ACTE
ESCENA I
Barcelona contemporània. Un vell casalot que, en altre
temps, havia estat un teatret de varietats. En començar la
funció apareix el teatre en penombra, amb teranyines.
Mobiliari vell i polsós. Se sent rumor de gent que entra.
Són el SR. ALCALDE, REGIDORS, CRONISTA OFICIAL DE LA CIUTAT,
PERIODISTES, CÀMERES DE TV., MUNICIPALS, ETC.
PRODUCTOR DE TV
Mira, et poses per aquí. Aquí
està bé...
PERIODISTA
Estic bé?
PRODUCTOR DE TV
Sí, sí... A veure, estàs a
punt? Vinga, doncs, estem dins.
PERIODISTA
Munts de runa i deixalles és
tot el que resta de “Flor de
Nit”, el mític local del
Paral^lel tancat el 1.936, que
avui serà enderrocat, i on
aquesta matinada, les brigades
municipals que preparaven la
3
voladura han descobert les
despulles mortals d’una dona
jove, assassinada, segons es
desprèn de l’autòpsia del
cadàver, als inicis de la
guerra civil.
(Entra REYNALS)
Des de la seva obertura, el
1.900, fins el seu tancament,
han passat per aquest escenari
figures com la Miss Tinguet,
Ilustra Pocassot Idemàrem i un
llarg etcètera.
(Apareix el NOI DE
LA DINAMITA)
La voladura controlada de
l’edifici està prevista per
d’aquí a quaranta-cinc minuts,
després de les paraules del Sr.
Nicolau Riera, alcalde de
Barcelona. Ma. Josep Renom,
TV3, Barcelona.
4
REGIDORA
Bé, si us plau... Us prego uns
moments d’atenció, uns minuts
de silenci. Com a regidora del
Districte del Paral^lel - Poble
Sec, us dono la benvinguda.
Gràcies per la vostra
assistència. Tot seguit us
parlarà el senyor alcalde.
ALCALDE
Gràcies. Per construir, cal
destruir. Així deia l’ideal
anarquista de l’època.
REYNALS VELL
Per construir cal destruir...
Això deien els anarquistes i jo
mateix ho pensava, encara que
una mica matisat... Però cada
vegada m’agraden menys les
destruccions. És com si
desaparegués una part de mi
mateix, del meu paisatge.
L’Alcalde em porta de
destrucció en destrucció.
Entusiasmat perquè jo sóc el
degà dels cronistes de la
5
ciutat. Sembla com si li
agradés veure com cauen els
troços de la meva Barcelona, de
la meva memòria.
SR. ALCALDE
Aquesta pregunta els la podria
contestar molt bé el Senyor
Reynals. Ell va conèixer totes
aquestes personalitats que van
passar per aquí... Picabia,
Picasso, García Lorca, Le
Corbusier, Dalí, Durruti,
Companys...
REYNALS VELL
Em miren fascinats, sense
adonar-se que no tinc cap altre
mèrit que ser més vell que no
pas ells. Avui li ha tocat a
“Flor de Nit”... Va ser el
símbol d’una Catalunya audaç i
alliberada, quan el Paral^lel
era el Broadway de Barcelona i
jo hi rondejava, espia dels
homes i les dones de la nit...,
i sobretot, de tu, de tu,
Rosa... “Flor de Nit”.
6
Una periodista jove el veu i se li acosta mentre els altres
desapareixen d’escena.
PERIODISTA
Vostè és el famós pintor
Reynals?
REYNALS VELL
Jo no he estat mai pintor.
PERIODISTA
Arquitecte, és clar!
L’arquitecte de “Flor de Nit”!
REYNALS VELL
Tampoc. A més, aquest local mai
no va tenir un arquitecte...
PERIODISTA
Vostè, qui és, doncs?
REYNALS VELL
Així m’agrada... Periodisme
metafísic. En Pla tenia tota la
raó quan deia que tots els
periodistes som d’una
7
ignorància enciclopèdica.
PERIODISTA
Ah! És clar! Periodista! El
famós cronista de la ciutat...
Jo vaig fer un treball a la
Facultat sobre el seu llibre de
París. No m’ajuda gens, senyor
Reynals? Voldria fer-li una
entrevista en profunditat.
Podria fer-me un breu resum de
la seva vida?
REYNALS VELL
D’una vida no se’n pot fer un
resum breu.
PERIODISTA
Qui era la dona que ha aparegut
momificada?
REYNALS VELL
“Flor de Nit”.
PERIODISTA
El mateix nom del local...
N’era la propietària?
8
REYNALS VELL
No. El propietari era el Gran
Thonet.
PERIODISTA
Tot això va passar abans de la
Segona Guerra Mundial, oi?
REYNALS VELL
Sí... Una mica després de la
“Reconquista”.
Comença a sonar de fons el tema de “Flor de Nit”.
PERIODISTA
Sisplau... Ajudi’m una mica...
És la meva primera
entrevista... Si no em surt bé,
em despatxaran... Estic a
prova, al diari...
REYNALS VELL
Vostè també? Tots estem a
prova, tota la vida... i
després dels setanta, s’acaben
les proves i comencen les
propines...
9
PERIODISTA
Sisplau, ajudi’m...
Expliqui’m la història...
REYNALS VELL
La història? No. La meva
història... El local es deia
“Flor de Nit” i el públic va
aplicar el nom a totes les
noies que hi treballaven... i
sobre totes elles, “Flor de
Nit”.
PERIODISTA
Qui? La mòmia?
REYNALS VELL
Es deia Rosa... Com la rosa
d’Alexandria... Vermella de
nit, blanca de dia.
ESCENA II
El decorat del vell teatre és substituït per “FLOR DE NIT”
seixanta anys abans. L’autèntica ROSA és a l’escenari i
canta. Primer amb una veu vacil^lant, com si sortís d’un disc
de pedra, però després es va imposant el so real i viu. El
local és ple de gent.
10
ROSA
QUAN VE LA NIT
SOTA LA LLUNA PLENA
CANTO LDAMOR
QUE EM PUJA PER LES
VENES.
QUAN VE LA NIT,
SOTA LA LLUNA NOVA
SOMNIS DE MORT
EM DEIXEN SENSE ESMA.
SURTO AL CARRER
SOTA L’ESCLAT DE
BOMBES I PISTOLES
I SÓC COM TU
CIUTAT DEL DESIG
CIUTAT DE LA MEMÒRIA
BLANCA DE DIA,
BLANCA DE DIA
PERÒ DE NIT VERMELLA.
SÓC FLOR DE NIT
SOTA LA LLUNA CANTO.
SÓC FLOR DE NIT
DE DIA TOT SÓN PENES
QUAN VE LA NIT
A LA CIUTAT D’IVORI
11
SURTEN ELS GATS
I CAUEN LES CARETES.
ROSA rep felicitacions de tots els artistes de Flor de Nit
i surt. El REYNALS VELL s’ha convertit en REYNALS JOVE.
PERIODISTA
Era ella la vedette?
REYNALS
No. No t’equivoquis, noia, si
vols durar en aquest ofici. La
vedette és la Petite Mimí...
Rosa va començar per culpa del
lock-out.
Entra gent que farà de públic de cabaret.
PÚBLIC
Mimí! Mimí Mimí!
MIMÍ
Ya voy! Ya voy, “pesaos”! Es
que mes estaba quitando, digo
poniendo el vestuario... Bueno,
pues a lo que íbamos, si es que
íbamos a alguna parte... Que
no! Que hoy no os voy a enseñar
12
“ná”! Porque por si no lo
sabíais, tengo novio... Es
paleta y..., no, paleto eres
tú, bonito... Es paleta y
comunista. Y me viene con el
puño! Ay, qué puño tiene mi
comunista! El hijo de su madre
es de la Virgen del puño... No
me compra ni un camisón..., y
ya me veis, como que yo soy tan
ingenua y tan jovencita...,
aquí estoy, en cueros. Ahora,
que mi paleta es guapo y alto y
fuerte, con un músculo! Ay qué
músculos tiene mi paleta! Tiene
músculos en sitios que yo ni
siquiera tengo sitios. Como que
soy tan pequeñita y tan poquita
cosa... Y como decís los
catalanes tan escarransida, tan
escanyolida, tan esquifida...
13
LOCK OUT MATRIMONIAL
YO LE CONOCÍ EN UN
MITIN
DE LA VILLA DE MADRID
ERA GUAPO Y ALTANERO
Y TAMBIÉN ERA
ALBAÑIL.
Y EN POS DE SUS
IDEALES
ÉL ME QUISO COMPARTIR
CON LAS FUERZAS
LABORALES
TODOS HIJOS DE LENIN.
UN RETRATO DE
PASIONARIA
TIENE PUESTO EN LA
PARED
FRENTE A UNO
DE PESTAÑA
QUE LA MIRA DE
TRAVÉS.
VENDRÁ PRONTO EL
COMUNISMO
ME PROCLAMA CON
14
PASIÓN
Y ME “TIE” TAN
EXPROPIADA
QUE NO TENGO CAMISÓN.
ÉL ME DICE CON
CINISMO
SI NO TIENES CAMISÓN
NO TE APURES, DA LO
MISMO
PARA DARTE EL
REVOLCÓN.
YO LE DIGO, MIRA
GORKI
QUE EL TRABAJO ES
“CONSAGRAO”
Y SI TU ME DESCAMISAS
TE DECLARO EL LOCKOUT.
LOCK OUT, LOCK OUT
LOCK OUT
MATRIMONIAL... (BIS)
Següent A
15
ESCENA III
L’escena del cabaret ha evolucionat a una fàbrica en la que
treballen
diverses
dones.
Una
d’ells,
embarassada.
Apareixen, de sobte, TRES HOMES; QUIMET, PONS i MADRILES,
entre crits de “Vaga, vaga general!”. Tenen un aspecte
decidit. Gorres i espardenyes.
PONS
COMPANYES DEL TREBALL
I DE LA RÀBIA
AVUI TOTA LA CIUTAT
ESDEVÉ UN CRIT,
UN CRIT QUE PROCLAMA
UNA PARAULA;
SOLIDARITAT! (BIS)
MADRILES
SICARIOS DE LA
PATRONAL SALVAJE
HAN ABATIDO A UN
LÍDER SINDICAL
UN CRIMEN QUE RECLAMA
UNA PALABRA,
SOLIDARIDAD! (BIS)
Cridòria general i crits de
s’enfila damunt d’una màquina.
16
“Vaga!”.
QUIMET,
d’un
bot,
QUIMET
FILLES DEL POBLE
TRENQUEU LES CADENES
AQUESTA INJUSTÍCIA NO
POT DURAR MÉS
US HAN LLANÇAT A UN
MÓN PLE DE PENES
VOSALTRES ESCLAVES,
ELLS VIUEN COM REIS.
UNA TREBALLADORA
Vosaltres sou uns assassins!
QUIMET
AQUESTS BURGESOS SÓN
EGOISTES
AQUESTA INJUSTÍCIA NO
POT DURAR MÉS
SERAN ESCOMBRATS PELS
ANARQUISTES
A UN CRIT DE GUERRA,
CRIDEU LLIBERTAT.
ROSA
Llibertat!
17
QUIMET
A IGUAL TREBALL, EL
MATEIX SOU
LA DONA OBRERA NO HA
DE TRANSIGIR.
TREBALLADORES, PROU
DE PATIR
LES VOSTRES FILLES
SERAN DONES LLIURES.
PROU DE DOLOR I DE
CLAUDICACIÓ
UN CRIT DE GUERRA,
CRIDEU LLIBERTAT!
Reaccions diferents. Rumors a
Apareix el NOI DE LA DINAMITA.
favor
i
NOI DE LA DINAMITA
CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA!
CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA!
UNES DONES
QUI NO TREBALLA
NO MENJA!
ALTRES DONES
I QUI NO CRIDA NO
MAMA!
18
rumors
en
contra.
UNES DONES
JO DE PARAULES NO
MENJO!
ALTRES DONES
NO ENS HAN DONAT NI
PARAULES!
Es fa silenci. Apareix un jove ben vestit, és ARRUFAT. Va
acompanyat per uns CAPATASSOS d’aspecte amenaçador. Les
DONES reaccionen espantades algunes i d’altres desafiants.
ARRUFAT
Es pot saber què passa aquí?
QUIMET
Som un piquet informatiu.
ARRUFAT
A casa meva informo jo.
CAPATÀS
Vinga, nano... Baixa d’aquí!
“Andando”.
ARRUFAT
Qui mana a casa el Ribot, l’amo
o el porc?
19
ROSA
En aquest cas l’amo i el porc
són la mateixa cosa.
CAPATÀS
D’una empenta la fa caure a terra.
Estàs despatxada!
QUIMET PONS I MADRILES
VOSALTRES HEU ESTAT
ELS PROPIETARIS
DE LES PARAULES I LES
LLIBERTATS
VOSALTRES HEU ESTAT
ELS INCENDIARIS
DE LES REVOLTES I
DELS ATEMPTATS.
DIEU QUE SOM NOMÉS
UNS TERRORISTES
I ANEU BUSCANT L’AJUT
DELS MILITARS
I NO US FA RES
MASSACRAR, I NO US
FA RES REPRIMIR
SI CONSERVEU ELS
20
VOSTRES CAPITALS.
VOSALTRES DISPAREU
SEMPRE A L’ESQUENA
LA LLEI DE FUGUES ENS
HEU APLICAT
VOSALTRES CARREGUEU
AMB MIL CADENES
HOMES I DONES DEL
PROLETARIAT.
Cridòria general
CAPATASSOS.
entre
les
DONES,
els
ARRUFAT
NOSALTRES HEM ESTAT
ELS EMPRESARIS
QUE HEM FET POSSIBLE
LA PROSPERITAT
I EN PAGA ENS HEU FET
DESTINATARIS
DE LES REVOLTES I
DELS ATEMPTATS.
RESPECTO SEMPRE TOTES
LES IDEES
VOSALTRES SOU
TREBALL, JO CAPITAL
21
ANARQUISTES
i
els
JO NOMÉS VULL QUE
PENSEU, JO NOMÉS
VULL QUE ESCOLLIU
PODEU TRIAR LA VAGA O
BÉ EL TREBALL.
VEIG QUE HEU TRIAT,
VOLEU ANAR A LA VAGA
DONCS JO TAMBÉ, PRO
JO NO SÓC BABAU
D’AVUI EN ENDAVANT NO
HI HA MÉS PAGA
TANCO LA FÀBRICA.
FAIG EL LOCK-OUT!
Desconcert i crits entre les DONES. Només s’entén la paraula
LOCK-OUT. ARRUFAT se’n va amb els CAPATASSOS. EL NEN DE LA
DINAMITA repeteix la seva tonada sense esma.
NOI DE LA DINAMITA
CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA!
CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA!
ESCENA IV
QUIMET i ROSA es queden sols. ROSA inicia la retirada.
QUIMET es posa a caminar al seu costat.
22
QUIMET
QUE PUC ACOMPANYAR-LA
A CASA SEVA?
ROSA
NO POTS.
QUIMET
PER QUÈ, NO?
ROSA
PERQUÈ NO EN TINC
VISC A DISPESA, PERÒ
ESTIC SENSE FEINA,
HE DE PAGAR AVUI PERÒ
NO TINC NI CINC...
QUIMET
TÉ RÀBIA AL COR PERÒ
FALLEN LES IDEES.
ROSA
EL QUE TINC DINS DEL
COR NO HO SABRÀS
PAS.
23
QUIMET
VAGI ON VAGI, PUC
ACOMPANYAR-LA?
ROSA
VULGUI O NO VULGUI
M’ACOMPANYARÀS.
QUIMET
JO RESPECTO LA
LLIBERTAT DELS
ALTRES.
ROSA
RESPECTA MACO I SERÀS
RESPECTAT.
QUIMET
ÉS UNA NOIA MOLT
SANA...
ROSA
JO, SANA?
VIGILA QUE TINC UN
SENYOR ENCOSTIPAT,
QUIMET
JO EM REFERIA A LA
24
SALUT DE L’ÀNIMA...
ROSA
AIXÒ ÉS COSA
DE PREDICADORS.
QUIMET
S’ESTÀ BURLANT DE MI
TOTA L’ESTONA...
ROSA
NO EM FIO DELS HOMES.
SOU TOTS UNS
TRAÏDORS.
QUIMET
JO RESPECTO LA
LLIBERTAT DELS
ALTRES.
ROSA
RESPECTA, “MACO”,
SEGUEIX
RESPECTANT...
QUIMET
VAGI ON VAGI, PUC
ACOMPANYAR-LA?
25
ROSA
PERÒ SI JA M’ESTÀS
ACOMPANYANT!
Riuen. Passen davant d’un panorama de la ciutat. Montjuïc i
les construccions de l’Exposició Universal, per inaugurar.
QUIMET
Avui s’inaugura l’Exposició.
Han vingut els Reis i Primo de
Rivera. Ells es posaran les
medalles però els “murcianus”
són els que hi han posat la
feina...
ROSA
QUIMET...
QUIMET
QUÈ VOLS.
ROSA
TINC FRED
TINC FAM
TINC SON.
26
QUIMET
CASA MEVA ÉS CASA
TEVA AQUESTA NIT
ROSA
TU EL QUE VOLS ÉS QUE
JO EM FIQUI EN EL
TEU LLIT
QUIMET
JO RESPECTO LES
PERSONES DE VERITAT.
ROSA
AI, PERDONA, “MACO”,
HO HAVIA OBLIDAT!
Passen a les golfes de QUIMET. Una taula, un llit, cadires,
pasquins, reproduccions de PESTAÑA, KROPOTKIN, ETC. QUIMET
li va donant llibres a ROSA. Ella mira els llibres
fascinada.
QUIMET
Anselmo de Lorenzo, Federico
Urales, Salvochea, Soledad
Gustavo, Vargas Vila, Blasco
Ibáñez, Lenín, Maurín, Bakunín,
Gorki i Kropotkín.
27
QUIMET
CASA MEVA ÉS CASA
TEVA AQUESTA NIT
DORMIRÉ AQUÍ, TU POTS
FICAR-TE AL LLIT.
ROSA
QUIMET...
QUIMET
QUÈ VOLS?
ROSA
ET VULL
SENTIR
PARLAR.
VULL SABER MÉS COSES
SOBRE EN BAKUNIN
SOBRE EN GORKI I EN
PESTAÑA I KROPOTKIN
QUIMET!
QUIMET
QUÈ VOLS?
ROSA
LENIN...
28
QUIMET
LAYRET...
ROSA
MAURIN...
CASA TEVA ÉS CASA
MEVA AQUESTA NIT
ALGUN DIA ET TORNARÉ
AQUEST FAVOR.
QUIMET
QUÈ DIUS?
ROSA
NO HO SÉ.
ET VULL
SENTIR
PARLAR.
Quimet, parles tan bé...
QUIMET
No, jo no parlo bé, jo només
dic la veritat. Alerta amb els
que parlen bé. La utopia àcrata
lluita per enderrocar les tres
grans forces d’opressió del
poble, aquestes forces són: La
29
propietat privada, que és
l’origen de totes les
desigualtats, la família que és
la consagració de les relacions
de poder de l’estat burgès, la
seva policia i el seu exèrcit,
i, finalment, la religió que
amb el seu obscurantisme té al
poble esporuguit amb l’amenaça
d’un càstig en el més enllà.
L’Estat desapareixerà el dia
que desapareguin les classes
socials, la família i la
religió...
Mentre va parlant, la música
transformant-se en la següent
quedant-se adormida.
va creixent alhora que
cançó. Mentre Rosa va
ESCENA V
Salons d’HORTÈNSIA BRUSI. Ambient noucentista. Un majordom
serveix begudes i canapès. HORTÈNSIA dedica paraules amables
i salutacions als seus convidats. Parelles que vénen del
Liceu, un ex-Alcalde desaparellat, tres joves amics:
SEBASTIÀ REYNALS, ARRUFAT i PATRICK. ARRUFAT sembla viure la
perllongació de lDescena anterior. Vesteix igual. Els rumors
generals minven quan s’escolten els primers compassos de
piano i tothom es disposa a escoltar a COLOMA PAGÈS. COLOMA
canta i sembla dirigir la seva cançó a REYNALS.
30
COLOMA
EL TEU NOM JO
L’ESCRIC
A L’ESCORÇA BRUNA
DEMANANT UN DESIG
A LA MITJA LLUNA.
SOTA LA BRANCA BLAVA
LA TARDA FONDA
SOTA LA NIT TRENCADA
LA BRANCA BLAVA.
LA TEVA LLIBERTAT
ÉS FILLA DE LA NIT
LA TEVA LLIBERTAT
ANAR DE LLIT EN LLIT.
HORTÈNSIA BRUSI
Davant l’Art, m’agenollo.
Aplaudiments i felicitacions generals.
REYNALS s’acosta a COLOMA PAGÈS.
Es
REYNALS
M’AGRADES MOLT COLOMA
PERQUÈ SAPS EL QUE VOLS.
31
formen
grups.
COLOMA
M’AGRADES SEBASTIÀ
PERQUÈ SAPS EL QUE
VULL.
REYNALS
LA MEVA LLIBERTAT
ÉS FILLA DE LA NIT.
COLOMA
LA TEVA LLIBERTAT
ÉS ANAR DE LLIT EN LLIT.
REYNALS
SOTA LA LLUM DEL SOL
TOTHOM ÉS EL QUE ÉS
SOTA LA LLUNA EN
CANVI
EL QUE VOLDRIA SER.
COR
LA LLIBERTAT ÉS DROGA
DIFÍCIL DE PAIR
LA LLIBERTAT DEL
SAVI?
LA LLIBERTAT DEL RUC?
LA LLIBERTAT ÉS DROGA
32
DIFÍCIL DE PAÏR
LA LLIBERTAT DEL
POBRE?
LA LLIBERTAT DEL RIC?
HORTÈNSIA BRUSI s’apropa al grup que han format ARRUFAT,
REYNALS i PATRICK. Va de bracet amb un senyoràs al qual li
sobren carns per al smòking que duu.
HORTÈNSIA BRUSI
Estimat Sr. Alcalde...
EX-ALCALDE
Ex-Alcalde, senyora, exAlcalde...
HORTÈNSIA BRUSI
Vostè sempre serà el millor
alcalde que haurà tingut
aquesta ciutat.
HORTÈNSIA BRUSI presenta a REYNALS l’EX-ALCALDE.
EL MEU ESTIMAT FILLOL
SEBASTIÀ REYNALS
UN DELS
INTEL^LECTUALS
ARREU MÉS CELEBRATS.
33
EX-ALCALDE
PAÍS AFORTUNAT
PLE D’INTEL^LECTUALS!
REYNALS
ELLA ÉS COLOMA PAGÈS
FA UN ANY QUE ENS HEM
PROMÈS.
ARRUFAT es presenta a sí mateix.
ARRUFAT
JO SÓC DELS ARRUFATS
FÀBRICA DE FILATS
REYNALS presenta a PATRICK.
REYNALS
PATRICK RED ÉS EN
CANVI
ANGLÈS I BOLXEVIC
COR
BOLXEVIC!!!
QUÈ FA AQUEST
BOLXEVIC
AQUÍ AQUESTA NIT?
34
EL QUE NO CORRE, VOLA
PER FER-SE AMB
L’ENEMIC. (BIS)
HORTÈNSIA BRUSI
DE POLÍTICA, RES
I MENYS AQUESTA NIT
AVUI QUE INAUGUREM
LES FONTS DE MONTJUÏC
I JO TINC CONVIDAT
L’ARTÍFEX
PRINCIPAL...
ARGENTINA
Un príncipe?
REYNALS
Un paleta?
ARRUFAT
Un banquer?
HORTÈNSIA BRUSI
El general!
Crits d’histèria entre les convidades.
35
REYNALS
COMENCEN A OLORAR
EL POBRE SEMENTAL
COR
EN PERSONA VINDRÀ
EL NOSTRE GENERAL?
ESTIMADA HORTÈNSIA
ETS FENOMENAL!
PATRICK fa un glop de la seva petaca.
PATRICK
M’AGRADA AQUEST PAÍS
QUE ENCARA ESTÀ PER
FER.
REYNALS
DE DIA SEMBLA BLANC
PERÒ DE NIT ÉS BEN
VERMELL
ARRUFAT
M’HAN DIT QUE CADA
NIT
TREBALLA AL PARAL^LEL
36
ISADORA
ÉS L’ÚNIC EXCITANT
QUE HI HA EN AQUEST
PAÍS
EX-ALCALDE
JO TINC PER AQUEST
PAÍS
TRES SOLUCIONS
ESCRITES AMB TRES
EMES
QUE SÓN TRES LLETRES
D’OR.
Expectació de cara al que l’EX-ALCALDE va a dir.
MINISTRASIÓN!
MINISTRASIÓN!
MINISTRASIÓN!
PATRICK, ARRUFAT I REYNALS no poden aguantar el riure, en
contrast amb la resta de presents. Un Majordom xiuxiueja
quelcom a l’oïda d’HORTÈNSIA BRUSI.
ISADORA
Jo no sóc això el que vostè
pensa!
SÓC TERRA FOC I AIRE
SÓC URÀNICA I
SATURNAL
SÓC CÒSMICA I
37
TEL^LÚRICA
SÓC GALÀCTICA I
TERRENAL.
HORTÈNSIA BRUSI
Montserrat, filla, que em vé el
Primo...
ISADORA
Isadora, mamà...
LA DANSA ENS ALLIBERA
DEL LÍMIT NATURAL
LA DANSA ÉS LA
BANDERA
UTÒPICA, IDEAL
LES DONZELLES
D’EGIPTE
S’AFAITAVEN EL PUBIS
I BALLAVEN A LA
CRIPTA
D’OSIRIS I ANNUBIS.
LA DANSA ÉS UN SIGNE
QUE ES POSA EN
MOVIMENT
EL COS ÉS LA PARAULA,
SILENCI, PENSAMENT.
38
LA DANSA ÉS
L’HARMONIA
DEL NOU I DE L’ANTIC
QUE ARRIBA DES DE
GRÈCIA
AL POBLE BOLXEVIC.
LES DONZELLES
D’EGIPTE
S’AFAITAVEN EL PUBIS
I BALLAVEN A LA
CRIPTA
D’OSIRIS I ANNUBIS.
SÓC TERRA FOC I AIRE
SÓC URÀNICA I
SATURNAL
SÓC CÒSMICA I
TEL^LÚRICA
SÓC GALÀCTICA I
TERRENAL.
HORTÈNSIA BRUSI
Nena..., has acabat? Gràcies.
Senyores i senyors... El
General Primo de Rivera!
39
Apareix a la porta el GENERAL de bracet amb MIMÍ que vesteix
de forma extremada.
HORTÈNSIA BRUSI
Miguel!
PRIMO DE RIVERA
Hortènsia, maja! Un momento...
Pasa, nena.
MIMÍ
Miguel..! Miguel..! Cuantísima
propiedad urbana!
PRIMO DE RIVERA
(Amb veu de cassalla i accent molt andalús.)
Ezto e Europa, cordera!
FOSC
ESCENA VI
Escala de veïns. Tres nivells fonamentals. En el més alt,
s’obrirà una porta i apareixeran QUIMET I ROSA. En el més
baix, PAQUITU, un home cepat i FLAVIO, un jove estilitzat,
assagen passos de ball, donant-se instruccions mútuament.
REMEI, muller de PAQUITU, porta als braços un feixuc vestit
de “folklòrica”. Deixa els homes i comença a pujar l’escala.
S’atura al replà, quan la conversa entre QUIMET i ROSA es
torna agra.
40
QUIMET
Salut, companya!
ROSA
Salut, company! Vindràs a
dinar?
QUIMET
A dinar, què? No tenim res.
ROSA
Buscaràs feina?
QUIMET
Jo ja tinc feina. Estem
lluitant perquè tornin a obrir
les fàbriques, estem treballant
perquè l’obrer tingui una vida
millor, els patrons no
regalaran res.
ROSA
I mentrestant què menjarem?
QUIMET
Jo no tinc gana.
41
ROSA
Doncs jo sí.
REMEI
El dia que sigui rica em
compraré un ascensor!
QUIMET
Salut, companya!
ROSA
Salut, company!
REMEI
Rosa... vés al “tanto” amb els
homes, tots van a la seva!
ROSA
En Quimet, no!
ELL NO VA A LA SEVA
NO SENYORA
NO ÉS EL MEU HOME NI
EL MEU AMANT
NI ESTIC AQUÍ PER
FER-LI DE MINYONA
TOT I QUE SIGUI UNA
POBRA IGNORANT.
42
REMEI
Nena! Tu t’has enamorat!
FUIG TU QUE POTS
DEL CAUTIVERI
FIXA’T EN MI,
POBRA REMEI.
SURT AL CARRER,
TINGUES SENDERI,
PINTA’T ELS LLAVIS
FES TU LA LLEI.
ROSA
Si ja ho faig!
BUSCO CASES PER ANAR
A FER-HI FEINES
HE DE PARLAR AMB LA
DEL PRINCIPAL
BUSCO CASES...
NO SÉ QUÈ EM PASSA,
EM RODA EL CAP
REMEI
Paquitu! Flavio!
FLAVIO
Què té?
43
REMEI
Què vols que tingui? Gana, té.
FLAVIO
Ai, doncs, jo..., tinc una
migranya..., que és com si
tingués rampellades de mal de
ventre a la cara.
REMEI
Vinga, foteu al camp d’aquí!...
FLAVIO i PAQUITO surten
Tu no estaràs prenyada?
ROSA
Si no és de l’Esperit Sant...
REMEI
Desenamorar-te no et puc
desenamorar... Però trobar-te
feina potser sí. Si no
treballes depens sempre dels
homes..., com jo!
FIXA’T EN MI,
POBRA REMEI,
VAIG TENIR UN FILL
44
D’UN SENYORET.
DESPRÉS VAIG FER
LA CANTONADA
I VAIG TORNAR
A QUEDAR PRENYADA.
SÍ, FILLA!
COM UNA CONILLA.
N’ESTIC DELS HOMES
FINS LA “CORONILLA”!
I ENCARA SORT
TROBAR EL PAQUITU
SI NO FÓS ELL
M’HAGUÉS MATAT
DIU QUE M’ESTIMA
I ÉS VERITAT
I ÉS PELS MEUS NENS
PARE PEDAÇ
MAI NO EM PREGUNTA
PEL MEU PASSAT
FINS I TOT JO
JA ME N’HE OBLIDAT
PERÒ EM TROBO SOLA
45
DINS DEL SEU LLIT
MAI NO EM DESPERTA
A MITJA NIT
SÍ, FILLA, UNA “PESADILLA”
N’ESTIC DELS HOMES
FINS LA “CORONILLA”
ÉS ANDALÚS
I MOLT SALAT
ERA PALETA
PERÒ HO HA DEIXAT.
ARA TREBALLA
A UN MUSIC-HALL
ON CANTA I BALLA
D’ALLÒ ESPANYOL.
SÍ, FILLA!
UNA “PESADILLA”
N’ESTIC DELS HOMES
FINS LA “CORONILLA”!
REMEI dóna a ROSA una barreja d’aliment a ROSA.
ROSA
Gràcies, Remei... Ja em trobo
molt millor.
46
REMEI s’aboca a la finestra i reclama la presència del seu
marit.
Paquitu! Paquitu! Corre, vine!
Puja al pis de la Rosa!
PAQUITU
Cony de dona... Estic assajant
un pas de ball!
REMEI
Et dic que vinguis!
PAQUITU
Què més vols? Em faràs herniar!
He posat les “munchetes” a
l’olla, he portat els nens a
l’escola, li he posat “alpiste”
al periquito... Cony de dona!
Estem assajant un pas de ball!
FLAVIO
Aquí no hi ha manera de
treballar!
REMEI
Calla, si pots. La Rosa
47
necessita feina i tu n’hi
trobaràs a “Flor de Nit”
PAQUITU i FLAVIO l’examinen progressivament convençuts per
la idea.
Amb aquestes cames no tindrà
problema, només que canti sense
fer pena. Com cantes, nena?
ROSA
No ho sé.
REMEI
Tu què hi dius, Flavio? Farà
carrera?
FLAVIO
Bé, és el que jo dic sempre...
quan una persona...
REMEI
Ja ho has sentit, canta una
mica...
ROSA
ROSA no sap què cantar. Es mostra espantada.
Què vols que canti?
48
REMEI
Qualsevol cosa... Ni que sigui
un cuplet.
PAQUITU
Sí, un “cuplé”... No saps cap
cuplé?
REMEI
El meu Paquitu et pot presentar
al Gran Thonet
FLAVIO
Elàstics blaus! I l’ofici de la
dona?
ROSA, després d’una certa vacil^lació, es decideix. A mesura
que va cantant la cançó, va davallant l’escala i els seus
amics li van oferint elements de la casa, com un cobrellit,
unes tovalles, per tal que ROSA les vagi incorporant al seu
número. En arribar a baix de l’escala passa directament a
l’escenari de “Flor de Nit”, on és contemplada pel GRAN
THONET, LA PETITE MIMÍ, EL MATAMOROS i altres artistes de la
casa. REMEI, PAQUITU i FLAVIO l’han anat seguint i ara es
troben també allí. A mesura que es va desenvolupant la
cançó, ROSA va adquirint seguretat i acaba de forma
triunfal.
49
ROSA
ÉS L’OFICI DE LA DONA
TREURE LA POLS,
PARIR MOLTS FILLS.
ÉS L’OFICI DE LA DONA
FER EL DINAR I
CANVIAR ELS
LLENÇOLS.
SI JO HAGUÉS ANAT A
L’ESCOLA
PODRIA SER LLEVADORA
O SERIA COSIDORA
SI HAGUÉS ANAT A UN
TALLER.
SI JO HAGUÉS ANAT A
L’ESGLÉSIA
PODRIA SER SACRISTANA
I ESPOLSAR-LI LA
SOTANA
I TOCAR-LI LES
CAMPANES AL MOSSÈN
És fàcil veure un home fent un
“polvo”... però treient la
pols?
50
MATAMOROS
I jo què faig, nena?
ROSA
És fàcil veure un home menjant
com un porc... però fent el
menjar?
És fàcil veure un home
emprenyat... però prenyat?
Qui ha dit que aquest sigui
l’ofici de la dona?
On s’és vist un ofici sense
benefici? Ara que jo...
COM QUE TINC CARA
BONICA
I DOS PITS DE
PATRIMONI
UN CULET DE
PORCELLANA
I UNES CAMES DE
GITANA
ROSA I COR
PER QUÈ TREURE LA
POLS?
PER QUÈ CANVIAR ELS
LLENÇOLS.
51
FER EL DINAR, DONAR
EL PIT A UN
MALPARIT?
ÉS MILLOR DONAR EL
PIT A “FLOR DE NIT”!
ESCENA VII
PAQUITU, REMEI i FLAVIO estan entusiasmats amb l’actuació de
ROSA. L’abracen i li fan petons. EL GRAN THONET I MIMÍ la
contemplen de dalt a baix, detingudament.
REMEI
Li ha agradat, senyor Thonet?
GRAN THONET
Déu n’hi do. Per ser la primera
vegada trobo que fa el seu
fàstic.
FLAVIO
Ui, li has agradat, nena!
MIMÍ
Fa cara de passar gana com la
Raquel Meller
52
GRAN THONET
Té bona veu i em falten
perdiuetes.
PAQUITU
Senyor Thonet, no se’n
penedirà.
GRAN THONET
Nena, aixeca’t les faldilles,
aviam si tens talent. Collons!
Tu què en penses, Mimí?
ROSA fa una passa enrera, espantada. FLAVIO es col^loca
darrera d’ella i, suaument, li aixeca les faldilles.
MIMÍ
Agafa-la, Thonet. Al públic li
agrada veure cames noves.
GRAN THONET
Aquesta nit pots començar...
Ah! Si enxampes un colomí i el
vols plomar de gust, aquí res
de res. Li demanes a l’
Adelaida l’adreça d’una pensió.
53
ROSA
Què vol dir?
UNA CORISTA
Que si en trobes un que vol
seguir la gresca, aquí no pots
aliviar-lo.
ROSA
Jo no he d’aliviar a ningú,
quin fàstic. Jo tinc uns
principis
GRAN THONET
El teu principi és aquesta nit
i espavila’t que no sigui el
teu final
FLAVIO
No t’espantis. Tot anirà bé.
Benvinguda a “Flor de Nit”.
Pensa que quan jo vaig
començar...
EL GRAN THONET
instruccions.
s’apropa
a
ROSA
54
i
li
dóna,
cantant,
les
GRAN THONET
Calla, tu.
SI VOLS TREBALLAR PER
MI
GUANYARÀS EL DEU PER
CENT
DE TOT EL QUE CADA
NIT
LI FACIS GASTAR AL
CLIENT.
PRIMER SURTS A
L’ESCENARI
QUE VEGIN QUE ESTÀS
BEN FETA
I QUE AMB TU PODEN
GASTAR-HI
FINS A L’ÚLTIMA
PESSETA.
FES QUE MENGIN PER
TOT L’ANY
FES QUE GASTIN SENSE
EMBUTS
I CADA QUINZE MINUTS
ENCARREGA MÉS XAMPANY
AIXÒ ÉS UNA
55
CLAVEGUERA
QUE ALÍVIA EL CIUTADÀ
QUAN LI APRETA LA
PIXERA
QUAN LI APRETA LA
PIXERA
I A CASA NO POT
PIXAR.
QUAN VEGIS UN
SENYORET
TE LI ACOSTES A LA
TAULA
I A LA PRIMERA
PARAULA
ENCARREGUES UN FILET.
SI TROBES QUATRE
“CAZURROS”
D’ALBACETE O DE
TAFALLA
ME’LS INFLES D’ANÍS
DE CASSALLA
I DE XOCOLATA AMB
XURROS.
ELS ESTUDIANTS DE
COMARCA
56
ELS POTS FICAR DINS
DEL POT
UN GOT D’ABSENTA
PERNOD
I LA NIT ANANT EN
BARCA.
COR
AIXÒ ÉS UNA
CLAVEGUERA
QUE ALÍVIA AL CIUTADÀ
QUAN LI APRETA LA
PIXERA
QUAN LI APRETA LA
PIXERA
I A CASA NO POT
PIXAR.
THONET
AMB ELS PARES DE
FAMÍLIA
DONEN MOLT BON
RESULTAT
LES AROMES DE
MONTSERRAT
FETES A SANTA
CECÍLIA.
57
PELS VELLETS
DESDENTEGATS
QUE ADOREN LES
VOSTRES CUIXES
UN PLAT DE NATA AMB
MADUIXES
I UN CAFETÓ PERFUMAT.
SI UN CLIENT ET FA UN
PETÓ
DIGUES “VULL XAMPANY
FRANCÈS”
I QUAN VEGI EL PREU
QUIN ÉS
LI PASSARÀ
L’ESCALFOR.
COR
AIXÒ ÉS UNA
CLAVEGUERA QUE
ALÍVIA EL CIUTADÀ
QUAN LI APRETA LA
PIXERA
QUAN LI APRETA LA
PIXERA
I A CASA NO POT PIXAR
58
THONET
MORENA, TREBALLA PER
MI
I FES QUE OBLIDIN LES
PENES
QUE QUAN SURTIN
PUGUIN DIR:
“JA NO EM FAN MAL LES
MORENES!”
FOSC.
A casa el QUIMET.
QUIMET
Rosa, per favor... Això és com
fer de meuca.
ROSA
No, jo he de cantar i després
donar conversa als clients...
Res més, t’ho juro.
QUIMET
No ho has de fer.
ROSA
Tu sempre respectes la
llibertat dels altres... És per
59
això que t’admiro...
QUIMET
Molt bé, agafa la feina, però
recorda sempre que tu...
ETS UNA TREBALLADORA
DE L’ESPECTACLE
TU NO ETS UNA GUINEU
QUE VA DE CAÇA
PER SI ENXAMPA UN
SENYORET COM UN
POLLASTRE.
ROSA
JO NO SÓC UNA GUINEU
QUE VA DE CAÇA.
ESCENA VIII
Panoràmica del Paral^lel dels anys vint. Hi desemboquen
REYNALS, PATRICK i ARRUFAT, vestits de nit, smòking, barret
de copa, etc. Estan força beguts.
60
PATRICK
ESTIC CONFÓS,
AL^LUCINAT,
ESGARRIFAT
ESPERITAT,
DESCOLLONAT,
ESPATARRAT,
I ÉS QUE ESTIC
ENAMORAT DE LA
CIUTAT.
EL MATEIX DIA, AL
MATEIX LLOC, HE
CONEGUT
UN DICTADOR BORRATXO
QUE NO DICTA RES.
UN ANDALÚS QUE ÉS UN
POETA COLLONUT
I EL SEU AMANT UN
PINTOR BOIG I
EMPORDANÈS,
QUE DINS D’UN SOBRE,
DAVANT MEU, S’HA
MASTURBAT
I QUE AL SEU PARE
N’HA ENVIAT EL
RESULTAT
61
TOT DIENT: NO ET DEC
RES, RES, RES.
I ÉS QUE M’AGRADEN
LES CIUTATS QUE
ESTAN PER FER...!
ARRUFAT
ESTIC CONFÓS,
AL^LUCINAT,
ESGARRIFAT
ESPERITAT,
DESCOLLONAT,
ESPATARRAT,
I ÉS QUE ESTIC
ENAMORAT DE LA
CIUTAT.
QUE SAP GUARDAR LES
TRADICIONS EN EL
CARRER,
ON EL RIC ÉS PRUDENT
I HO ÉS TAMBÉ
L’OBRER,
I LA CASETA I
L’HORTET I EL
TORTELLET,
ON QUI TREBALLA
SEMPRE POT ARRIBAR A
62
VELL.
PUTES DE NIT, PERÒ DE
DIA RAMONETES
I EL QUE NO SÓN
PESSETES SÓN NOMÉS
PUNYETES,
TOTS DIEM: NO US DEC
RES, RES, RES.
I ÉS QUE M’AGRADEN
LES CIUTATS QUE FAN
CALÉS...!
REYNALS
ESTIC CONFÓS,
AL^LUCINAT,
ESGARRIFAT
ESPERITAT,
DESCOLLONAT,
ESPATARRAT,
I ÉS QUE ESTIC
ENAMORAT DE LA
CIUTAT.
ON ES RESPIRA L’AIRE
PUR DE LLIBERTAT,
AL SUD DEL NORD I AL
NORD DEL SUD,
63
FELICITAT,
AL NORD L’HORTET AMB
LA CASETA I EL
TORTELL,
AL SUD RENECS DE
SAXOFONS I
MOSCATELL.
BALLEM SARDANES PRÒ
DE NIT LES
TRAMUNTANES...
FAN ENSENYAR LES
CAMES A LES
PURITANES
TOT DIENT: NO US DEC
RES, RES, RES.
I ÉS QUE M’AGRADEN
LES CIUTATS QUE FAN
PECATS!
Les festes de l’Hortènsia
sempre s’acaben massa d’hora.
PATRICK
Amics, veïns, compatriotes...
Us convido a fer un tomb pel
Paral^lel!
64
ARRUFAT
No.
PATRICK
Per què?
ARRUFAT
Perquè a la fàbrica tenim
balanç. Ja em tempta, ja...
PATRICK
Davant la temptació, l’única
cosa que es pot fer és deixars’hi caure. Al Paral^lel!
REYNALS
Al Paral^lel!
ESCENA IX
Els tres “dandys” han acabat la seva cançó instal^lant-se a
una taula de l’interior de “FLOR DE NIT”. S’obre el teló del
petit escenari, i apareix GRAN THONET al centre de l’escena
i caracteritzat com a presentador. Darrera seu, totes les
NOIES, desplegades en una panòplia immòbil com un quadre
plàstic. Entre les NOIES hi ha ROSA. El seu aspecte és
encongit. El públic crida, aplaudeix i els diu coses. El
GRAN THONET comença a presentar l’espectacle i LES NOIES el
secunden. ROSA destaca perquè és la única que no somriu.
65
GRAN THONET
CADA “NOCHE” AQUÍ US
ESPERO
“CON EL PURO Y EL”
BARRET
“CALLE DEL MARQUÉS
DEL DUERO”
CONEGUT PEL PARAL^LEL
HI HA CARRERS QUE
“TIENEN NIÑAS”
HI HA CARRERS QUE
“TIENEN” FLORS
HI HA CARRERS QUE
“TIENEN”...
DOS DEL PÚBLIC
PUTES!
GRAN THONET
HI HA CARRERS QUE HO
TENEN TOT.
66
COR
EL PARAL^LEL! EL
PARAL^LEL!
EL PARAL^LEL QUE TÉ
DE TOT!
GRAN THONET
AIXÒ, AIXÒ ÉS EL
PARAL^LEL
AIXÒ, AIXÒ ÉS EL FLOR
DE NIT
JO “SOY”, JO “SOY” EL
GRAN THONET
I AIXÒ ÉS EL MEU
“JARDÍN” FLORIT
COR
AL PARAL^LEL, AL
PARAL^LEL
AL PARAL^LEL HI HA
FLOR DE NIT!
GRAN THONET
No, no me “piquen” de manos que
luego me deja el local hecho un
“fástigo”... “Eleguante y
distingüida” colla de
67
bandarres, bienvenidos a “Flor
de Nit”, el cabaret más
“tronado” del Paral^lel, con el
presentador más “poca-solta”
que sóc jo... No obstante, sin
embargo y tan siquiera..., lo
mejor de Barcelona, “la caguem
de la caguem”... Precisament,
aquesta nit tenim entre
nosaltres un dels bandarres més
bandarres de les nits del
Paral^lel, em refereixo,
estimat públic, a l’eximi
poeta, temut crític i conegut
periodista... a
l’escriptoràs..., Sebastià
Reynals! Un fort aplaudiment.
Reynals s’aixeca i saluda.
GRAN THONET
La última vez que di la mano a
un intelectual se me comió el
guante. Antes se la daría si
m’escrivís una cançó dedicada a
“Flor de Nit” i les seves
perdiuetes?
68
REYNALS
Doncs..., la faré!
GRAN THONET
La farà! Tothom ho ha sentit,
oi? Amic Reynals, us prenc la
paraula i les noies ja
s’encarregaran de prendre-us la
cartera.
ARRUFAT
Veieu el que jo veig? Hi ha
carn fresca al mercat!
REYNALS
Adelaida! Qui és aquesta noia
nova?
ADELAIDA
És una que no és.
ARRUFAT
Ja ens ha fotut, aquesta
bruixa. Qui és?
Li dóna a ADELAIDA unes monedes.
69
ADELAIDA
Es una cantante prometedora que
no quiere ser molestada. Té
principis!
ARRUFAT
SENYORETA SOM TRES
ORFES DE LA NIT:
UN ESCRIPTOR QUE HA
PERDUT LA
INSPIRACIÓ,
UN LORD ANGLÈS QUE HA
PERDUT L’ORIENTACIÓ
UN EMPRESARI QUE HA
PERDUT LA VOCACIÓ.
TRES ORFENETS I UNA
“BOTELLA” DE XAMPANY
I UNA CARTERA PROU
FARCIDA DE BITLLETS
UN PROGRAMA
ENGRESCADOR.
VINGUI A LA TAULA,
PER FAVOR, PER
COMPASSIÓ.
70
ROSA
NO TINC CAP DUBTE QUE
TENS MOLTS DINERS
PERÒ SI VOLS
CONVIDAR-ME ETS UN
INCAUT
JO COBRO EL MATEIX
QUE ELS TRES-CENTS
OBRERS
QUE TU VAS FER FORA,
SENYOR LOCK-OUT.
ARRUFAT passa de la sorpresa a l’enuig i torna a la taula
REYNALS s’aixeca, segur de sí mateix, i s’acosta a ROSA.
REYNALS
SENYORETA, SOM TRES
ORFES DE LA NIT
UN ESCRIPTOR QUE ENS
HA PERDUT LA VOCACIÓ
UN LORD ANGLÈS QUE
VOL FER LA REVOLUCIÓ
I UN EMPRESARI QUE HA
PERDUT LA INSPIRACIÓ
SI VOSTÈ VOL PUC
DEDICAR-LI UN SONET
O LA CANÇÓ QUE LI HE
PROMÈS AL GRAN
71
THONET
LES SEVES CAMES I EL
DOLÇ REGNE
D’ENTREMIG
SÓN LA CIUTAT DE LA
MEMÒRIA I DEL DESIG.
ROSA
NO TINC CAP DUBTE QUE
TENS MOLT TALENT
ET CREUS UN POETA I
UN PRÍNCEP BLAU
PERÒ JO QUAN MIRO,
SINCERAMENT
ENLLOC DE TRES
PRÍNCEPS HI VEIG
TRES GRIPAUS
Els tres cavallers es posen a donar salts com si fossin
realment tres gripaus. ROSA se sent ofesa, però li fan certa
gràcia.
GRAN THONET
I ara, estimat públic a qui
tant dec i a qui mai no penso
pagar, tinc el “tremendu”
disgust de presentar-los la
parella que ha elevat el “cante
i baile español” a la condició
d’enterrament de tercera...
72
Contra tots vostès, Nina i
Flavio!
ESCENA X
Un projector delimita a FLAVIO, que es troba enmig de
l’escenari amb una postura de “desplante”. FLAVIO assenyala
entre caixes d’on surt NINA, és a dir, PAQUITU, disfressat
de ballarina espanyola amb tots els ets i uts. Xivarri entre
el públic que anirà apaivagant-se en la mesura en que es
comprova que NINA balla seriosament mentre FLAVIO canta.
FLAVIO
JUNTO AL CAMINO
ESPERABA
LA FLOR DE BENAMEJÍ
UNA ROSITA TEMPRANA
EN ESTUCHE DE ORGANDÍ
PEPE LINARES SE LLAMA
EL CABALLERO GENTIL
EN JACA BLANCA
MONTABA
MONTURA COLOR DE AÑIL
MOSITA BLANCA Y
CANELA
EN LA MAÑANA DE ABRIL
73
SUBE A MI JACA
ALTANERA
QUE TE LLEVO A
BENAMEJÍ
NINA
A TU JACA NO SUBIERA
NI QUE FUERA CARMESÍ
AUNQUE ANDAR YO
TUVIERA
DE LOJA A BENAMEJÍ
PORQUE EN LA VEGA TE
LLAMAN
JARDINERITO DE ABRIL
JARDINERITO QUE CORTA
LAS ROSAS “NÁ” MÁS
SALIR
FLAVIO
PASÓ EL SEÑORITO AL TROTE
Y DEJÓ LA MAÑANA GRIS
LA MOSITA LAMENTABA
NO HABERLE DICHO QUE SÍ
PORQUE EL BUEN MOZO
TENÍA
PALABRITAS DE MARFIL
74
UNAS ESPUELAS DE
PLATA
Y HECHURAS DE FIGURÍN
FLAVIO I NINA
PORQUE EL BUEN MOZO
TENÍA
PALABRITAS DE MARFIL
FLAVIO
JUNTO AL CAMINO
ESPERABA
LA FLOR DE BENAMEJÍ
LA MOSITA LAMENTABA
NO HABERLE DICHO QUE
SÍ
PORQUE EL BUEN MOZO
TENÍA
HECHURAS DE FIGURÍN
¡PORQUE EL BUEN MOZO
TENÍA
PALABRITAS DE MARFIL!
Següent A
75
ESCENA XI
Interior dels “camerinos” de “FLOR DE NIT”. LES NOIES
s’estan canviant. EL GRAN THONET i EL MATAMOROS controlen la
situació. LA PETITE MIMÍ està contemplant un collaret que li
acaba de regalar l’ADMIRADOR. Al fons es veu l’escenari, on
NINA i FLAVIO segueixen la seva actuació. ADELAIDA entra i
s’acosta a ROSA. Li dóna les arrecades i ROSA les mira amb
sorpresa.
ROSA
Què és això? Unes arrecades!
MATAMOROS
Nenes! Les arrecades!
ROSA
Va a posar-se-les, il^lusionada, però s’hi repensa.
D’on han sortit?
ADELAIDA
Del Reynals.
NOIES
Del Reynals!
ROSA
Digues-li a aquest senyoret que
se les posi..., sa mare.
76
THONET
Què cony s’ha cregut aquesta
mossa?
ROSA
NO NECESSITO PER RES
EL SEU OR NI ELS SEUS
RUBINS
PRIMER HI HAURÀ UN
MALENTÈS
I DESPRÉS UN
COMPROMÍS.
SÓC UNA TREBALLADORA
DE L’ESPECTACLE
JO NO SÓC UNA GUINEU
QUE SURT DE CAÇA
PER SI ENXAMPA UN
SENYORET
COM UN POLLASTRE.
COR
ELLA NO ÉS UNA GUINEU
QUE VA DE CAÇA
MARISA
NO ET CONVÉ DONAR-LI
77
UN CHASCO
EN REYNALS ÉS RIC I
ÉS FI
MIMÍ
AY, QUE ME MEO DE
RISA!
SORTIR DE CAÇA? ON
VAS!
ELL QUE PAGUI... TU,
NI CAS
I SI VOL QUE DIGUI
MISSA.
ROSA no es deixa convèncer.
CORISTA
FES-LI CAS A LA MIMÍ
QUE AIXÒ SAP FER-HO
MOLT BÉ
LI HAN POSAT UN PIS
DIVÍ
A VALÈNCIA MUNTANER.
ROSA
A CANVI D’UNA NIT
78
DIVINA
AMB UN SENYORET
FANTASMA...
MIMÍ
SI EN REYNALS NO
T’ENTUSIASMA
ULLS TANCATS I UNA
ASPIRINA!
ROSA
NO NECESSITO PER RES
EL SEU OR NI ELS SEUS
RUBINS
PRIMER HI HAURÀ UN
MALENTÈS
I DESPRÉS UN
COMPROMÍS.
SÓC UNA TREBALLADORA
DE L’ESPECTACLE.
JO NO SÓC UNA GUINEU
QUE SURT DE CAÇA
PER SI ENXAMPA UN
SENYORET
COM UN POLLASTRE
ROSA torna les arrecades a REYNALS.
79
REYNALS
Si vostè fos guineu, qui fos
pollastre.
Tots riuen. NINA i FLAVIO entren als camerinos procedents de
l’escenari. ISADORA talla. Recita invocant el cel.
ISADORA
S’ha acabat la xerrameca banal
i comença la meva dansa ritual.
La dedico a l’home nou d’acer,
d’acer de revolució i de llet,
de llet del riu del paradís...
Home nou sense lleis, sense
reis, sense déuuuus!
Comença la seva dansa entre el post-impressionisme i la
incorporació de nous ritmes americans. Desapareix alhora
apareix en una altra part de l’escenari el pis de QUIMET on
aquest està reunit amb PONS i MADRILES.
ESCENA XII
Golfes de QUIMET. PONS té la paraula. QUIMET i MADRILES
l’escolten.
PONS
MAI MÉS REIS, MAI MÉS
REIS
80
I ENCARA TENIM REI,
MAI MÉS PATRONS, MAI
MÉS PATRONS
I ENCARA HI HA
PATRONS,
MAI MÉS DÉUS, MAI MÉS
DÉUS
I ENCARA TENIM DÉU.
COMPANYS!
HA CAIGUT LA
DICTADURA
COMPANYS!
HA DE CAURE TAMBÉ EL
REI
COMPANYS!
UNA REPÚBLICA BURGESA
NO RESOLDRÀ RES. (BIS)
QUIMET
LA GENT CRIDA PELS
CARRERS
VISCA MACIÀ QUE ÉS
CATALÀ
MORI CAMBÓ QUE ÉS UN
CABRÓ
81
MADRILES
DE LA GENT NO EN
FACIS CAS
MACIÀ O CAMBÓ ÉS EL
MATEIX.
VOSOTROS ORGULLOSOS
CATALANES
SEPARATISTAS DEL
PUEBLO ESPAÑOL
HABLÁIS DE LUCHA PERO
LUEGO OS BASTA
CON QUE EL DOMINGO EL
BARÇA MARQUE UN GOL.
QUIMET està a punt d’abraonar-se-li al damunt, però PONS li
ho impideix.
PONS
VOSALTRES REALMENT
SOU ANARQUISTES?
O SOU NACIONALISTES
REGIONALS?
LA NOSTRA LLUITA
FINAL
HA DE SER
INTERNACIONAL
PER LA VICTÒRIA DEL
82
PROLETARIAT!
QUIMET, PONS
MAI MÉS REIS I ENCARA
TENIM REI
ISADORA
MAI MÉS PATRONS I
ENCARA HI HA PATRONS
MAI MÉS DÉUS...
REVOLUCIÓ!
ROSA entra al pis, cansada. Ha estat escoltant el que deien.
ROSA
De què parleu? De revolució?
PONS
De La Revolució. Hem d’escanyar
la burgesia... Hem d’aixafar la
reacció.
ROSA
Escanyar... aixafar... Això
només és violència. Això no és
revolució.
83
PONS
Violència contra violència.
Això és la revolució.
ROSA
I qui comptarà els morts?
QUIMET
Ells no compten els nostres,
tampoc no els comptarem
nosaltres.
ROSA
I amb què voleu matar? Amb
paraules?
QUIMET li mostra unes pistoles que té amagades.
QUIMET
S’han acabat les paraules. I
ara, si tens por..., ves-te’n.
ROSA
Ves-te’n?
QUI PAGARÀ LES
VOSTRES PARAULES?
QUI OMPLE L’OLLA?
QUI PAGARÀ LES TEVES
84
CABÒRIES?
QUI PAGA EL PIS?
QUI ESCOMBRA LA
VOSTRA MERDA?
QUÈ ESTÀS DIENT?
Tots tres resten parats davant de la ira total de ROSA. PONS
i MADRILES s’aixequen i se’n van molestos.
PONS
SI NO HAS POGUT GUANYAR A CASA
TEVA, NANO,
COM VOLS BATALLAR EN EL CARRER?
QUIMET i ROSA resten sols, en silenci.
QUIMET
NO SÉ SI ETS
CONSCIENT DE COM EM
TRACTES
M’ACABEN DE DIR...
ROSA
JA HO HE SENTIT
QUIMET
PER CULPA TEVA M’HAN
DE DIR CALÇASSES.
85
ROSA
DONCS JO NO T’HE VIST
NI EN CALÇOTETS
QUIMET
ET JURO QUE AQUESTA
HAURÀS DE PAGAR-LA
ROSA
VEIG QUE ENCARA HAIG DE PAGAR
MÉS
QUIMET
Això! Defensa les quatre
pessetes que et donen en
aquella casa de barrets! Ets
una petita burgesa.
ROSA
I tu un mig home.
QUIMET
Mig home, jo?
Estan
frec
a
frec,
quasibé
tocant-se.
Lentament
desinflen, se separen, pensen i canten sense mirar-se.
86
es
QUIMET
DIUS MIG HOME PERQUÈ
JO T’HE RESPECTAT
NO HE VOLGUT FORÇAR
LA TEVA LLIBERTAT.
ROSA
QUIMET...
QUIMET
QUÈ VOLS?
ROSA
NO SÉ
PERQUÈ
HO HE DIT
QUIMET
CASA MEVA ÉS CASA
TEVA CADA NIT
SÓC MIG HOME PERQUÈ
NO EM FICO AL TEU
LLIT.
CASA MEVA ÉS CASA...
ROSA
QUIMET...
87
QUIMET
QUÈ VOLS?
ROSA
LENIN...
LAYRET... MAURIN...
AMB ELS LLIBRES I ELS
AUTORS FAIG UN
EMBULL
PERÒ EN CANVI SÉ MOLT
BÉ ALLÒ QUE VULL
QUIMET...
QUIMET
QUÈ VOLS?
ROSA
NOMÉS
ET VULL
A TU.
PERÒ PROMET-ME QUE
MAI MÉS M’HAS DE
MIRAR
COM UN BOIG, COM SI
M’ANÉSSIS A MATAR
88
QUIMET
SÓC BOIG
ROSA
QUÈ DIUS?
QUIMET
ET VULL
MATAR
A PETONS.
QUIMET
De què rius?
ROSA
Ja era hora! Em pensava que no
et decidiries mai!
QUIMET
Què vols dir?
ROSA
No res. Vine.
89
S’abracen i es besen mentre la música creix i s’enfosqueix
l’escena.
FOSC
ESCENA XIII
Escenari de “FLOR DE NIT”. MIMÍ al front d’un conjunt de
noies. Van totes vestides de Cupido, amb aletes, arcs,
sagetes i una bena als ulls. Canten i ballen.
MIMÍ
Ay, qué sencilla que vengo...
Bueno, ahora os voy a hacer un
número en català porque como
bien dice el Thonet, a los
catalanes el número que más os
gusta es el del charnego
agradecido, y como que yo soy
charnega y agradecida, pues es
un número que me queda muy
mono, bueno... menos el día que
las monas tienen el celo que
entonces esto parece una jota
baturra..., y no! Es un vals
vienès... Vienès que es diu en
català. Per tots vostès, L’amor
no és sec.
90
MIREIA
Cec.
MIMÍ
CEC…? SEC? Hija, con tanta
abundancia de “e” no hay quien
acierte!
MIMÍ
L’AMOR NO ÉS CEC
L’AMOR ÉS BORNI
AMB UN ULL DIU QUE SÍ
I AMB L’ALTRE DIU QUE
NO.
CONEC LA HISTÒRIA
D’UNA BONA NOIA
QUE DEIA SÍ
QUAN VOLIA DIR NO.
DEIA ESTIMAR
AMB L’ULL TANCAT
A UN XICOTÀS
MOLT BEN PLANTAT
PERÒ AMB L’ULL OBERT
91
DEIXAVA FER
A UN CAVALLER
RIC I CULTIVAT.
L’AMOR NO ÉS CEC
L’AMOR ÉS BORNI
AMB UN ULL DIU QUE SÍ
I AMB L’ALTRE DIU QUE
NO.
A casa el QUIMET i la ROSA, dormen els dos al llit quan
arriba un bidell amb un ram de roses i una nota per a ROSA.
A l’altra punta de l’escenari REYNALS propina al bidell.
Apareixen ROSA i REYNALS a un racó de l’escenari apareix el
“camerino” de ROSA a “Flor de Nit” ple de flors. REYNALS
posa un full de paper a les mans de ROSA. Ella el mira
il^lusionada.
MIMÍ
PERÒ EL CAVALLER
LA VA ANAR ASSEDIANT
UN SETGE LLARG
QUASIBÉ MILITAR
BOMBES DE FLORS
DOLCES CARTES D’AMOR
TANQUETES D’OR
I UNA CANÇÓ
FOU LA CANÇÓ
LA QUE VA OBRIR
92
AQUELL FORTÍ
DE FIDELITAT.
MIMÍ
Ay, Virgen Santa! Cómo se
tambalean esos principios!
Els tres angelets i MIMÍ surten. ROSA i REYNALS es queden
sols.
ROSA
Què és això? Una cançó?
REYNALS
Una cançó perquè la canti
vostè, li vaig prometre al Gran
Thonet.
ROSA
La voldrà cantar la Mimí.
REYNALS
La cançó és per vostè. Està
pactat.
ROSA
“Flor de Nit”, de Sebastià
Reynals... Per a la senyoreta
93
Rosa... I com fa? Canti-la,
sisplau!
ROSA observa el full de paper amb il^lusió.
REYNALS
QUAN VE LA NIT
SOTA LA LLUNA BLANCA
TOTES LES FLORS A
CONTRACOR
ES TANQUEN
QUAN VE LA NIT,
SOTA LA LLUNA BLANCA
SOLS UNA FLOR S’OBRE
DE SOBTE
I CANTA
SURTO AL CARRER
SOTA LA LLUM DE
BOMBETES CELESTES
I SÓC COM TU
CIUTAT DEL DESIG
CIUTAT DE LA MEMÒRIA
BLANCA DE DIA,
BLANCA DE DIA
PERÒ DE NIT VERMELLA.
SÓC FLOR DE NIT
94
SOTA LA LLUNA CANTO.
SÓC FLOR DE NIT
DE DIA TOT SÓN PENES
QUAN VE LA NIT
A LA CIUTAT D’IVORI
SURTEN ELS GATS
I CAUEN LES CARETES.
Li ha agradat?
ROSA
Vostè parla molt bé però no diu
la veritat.
REYNALS
Vol la veritat?
REYNALS l’abraça i la besa a la boca. ROSA el rebutja.
REYNALS
Perdoni...
ROSA
Mai no el podré perdonar.
REYNALS
Per què? Tant li ha molestat?
95
ROSA
No. Perquè m’ha agradat.
REYNALS
Rosa, com la rosa
d’Alexandria... Blanca de dia,
però de nit vermella.
REYNALS entrega les arrecades a ROSA i ella les accepta. Per
un lateral apareixen REYNALS VELL cantant “Flor de Nit” i la
PERIODISTA.
PERIODISTA
Aturi’s un moment, senyor
Reynals... Perdoni. (Al
cassette) No pot ser! No ha
gravat res... Quin desastre! Em
dec haver equivocat de tecla.
REYNALS VELL
Deixi’s estar d’aparells
japonesos, senyoreta. Paper i
llapis com als bons temps.
PERIODISTA
Però tot el que m’ha explicat
fins ara...
96
REYNALS VELL
Reconstrueixi-ho com pugui...,
o com vulgui. Al cap i a la fi,
la seva memòria pot ser tan
falsificadora com la meva.
PERIODISTA
D’acord. Continuem?
REYNALS VELL
Continuem.
ESCENA XIV
“Merendero” de
migdia. ROSA
somrients, amb
plats que canta
la Barceloneta. Un diumenge assolellat al
i QUIMET estan asseguts en una taula,
les mans enllaçades i escolten la carta de
el CAMBRER a ritme d’havanera.
CAMBRER
POPS, POPETS,
SÍPIES, SIPIONES,
CALAMARS,
CALAMARCETS,
ESCAMARLANS
GAMBES GAMBOTS
I XIPIRONS
97
CABRES, ROSSELLONES,
TALLARINES,
LLAGOSTINS, CRANCS
I LLAGOSTES,
ESPARDENYES
LLOBREGANTS
I SI VOLEU UN
BANQUET:
ARRÒS AMB PEIX,
SARSUELA, ÒPERA
O UN BON SUQUET. (BIS)
ROSA
Què és una òpera, vailet?
CAMBRER
Sarsuela amb llagosta.
ROSA
Avui és un dia d’òpera.
QUIMET
Quants diners... Malaguanyats!
ROSA li tanca els llavis amb un dit.
98
ROSA
Avui és un dia d’òpera. Tot és
ben fresc?
CAMBRER
Aquí tot és fresc, més enllà no
ho sé. Aquí, l’avi pesca, la
jove cuina, l’àvia renta i tots
contents.
ROSA
I tu què fas?
CAMBRER
Jo canto al cor del Liceu.
QUIMET
Realment, avui és un dia
dDòpera.
CAMBRER
Una òpera! Fígaro, Fígaro!
ROSA i QUIMET es desentenen dDell. Suau havanera de fons.
ROSA
PEL MATÍ EN
DESPERTAR-ME M’HE
99
ADONAT
QUE T’ESTIMO COM MAI
NO HAVIA ESTIMAT
ETS COM
EL SOL
CALENT
POTENT
I FORT.
QUIMET
SOM DOS NÀUFRAGS EN
UNA ILLA D’AMOR
ON TU I JO VIVIM RES
MÉS NO TÉ VALOR
ETS FLOR
DE NIT
PERFUM
DE LLUNA
AL PIT.
Entra al restaurant una altra parella. Són COLOMA PAGÈS i
REYNALS. Ella sembla divertida per la vulgaritat del local,
i ell la segueix somrient. Es registra l’impacte de ROSA i
REYNALS en reconèixer-se, però tots dos dissimulen. QUIMET
s’ha adonat d’alguna cosa i es gira per observar els que
acaben d’arribar.
QUIMET
Què et passa? Que has vist la
mort?
100
ROSA
No em passa res, et veig a tu.
Tu ets la mort?
COLOMA i REYNALS s’asseuen entre rialles. Ella troba una
mica de pols a les cadires i damunt de les taules. Al fons,
darrera d’una tanca, es veu voleiar un estel. El CAMBRER
s’acosta a COLOMA I REYNALS.
CAMBRER
POPS, POPETS,
SÍPIES, SIPIONES,
CALAMARS,
CALAMARCETS,
ESCAMARLANS
GAMBES, GAMBOTS
I XIPIRONS
REYNALS
Un suquet!
CAMBRER
Un suquet! Turandot! Turandot!
COLOMA I QUIMET
A REYNALS i ROSA respectivament.
101
QUIN LLOC TAN SENZILL
QUIN LLOC TAN LUXÓS
ÉS BONIC, ÉS BONIC
CONEIXES LLOCS QUE
PER MI SÓN
SORPRENENTS
BARCELONA AL TEU
COSTAT ÉS DIFERENT
ÉS UNA ALTRA
CIUTAT...
COLOMA
ORDINÀRIA I POPULAR
QUIMET
MILIONÀRIA I
RESPLENDENT
COLOMA
DIVERTIDA PERÒ VULGAR
QUIMET
DIVERTIDA PERÒ
INDECENT.
COLOMA I QUIMET
BARCELONA AL TEU
102
COSTAT ÉS DIFERENT
ROSA
HI HA LA CIUTAT RICA
QUE S’ALÇA
ORGULLOSA I BENESTANT
QUE EN EL FONS DEL
COR ÉS FALSA
COM HO SÓN AQUESTS
BRILLANTS
ROSA es treu les arrecades i les deixa sobre
QUIMET les contempla sorprès. REYNALS també.
la
taula.
REYNALS
HI HA LA CIUTAT POBRA
QUE ACUSA
ORGULLOSA I
INQUIETANT
QUE FA MAL PERÒ MAI
S’EXCUSA
I ÉS INJUSTA I
IGNORANT.
Tots quatre queden en silenci, pensatius, de mica en mica
van incorporant-se al quartet musical.
ROSA, QUIMET, REYNALS, COLOMA
DISSABTE A LA NIT
103
M’ESTIMES
PERÒ M’OBLIDES ELS
DIUMENGES
DILLUNS L’AMOR
M’ESCATIMES
PERÒ DIMARTS VÉNS I
ET DESPENGES
I M’ESTIMES QUE TE’M
MENGES
I EL DIMECRES ET
REVENGES
I EL DIJOUS JA NO
M’ESTIMES
I PATEIXO EL
DIVENDRES
I EL DISSABTE
T’APROXIMES,
TU JA HO SAPS I T’HI
ARREPENGES
DISSABTE A LA NIT
M’ESTIMES
PERÒ M’OBLIDES ELS
DIUMENGES
M’ESTIMES PERÒ
M’OBLIDES...
M’ESTIMES PERÒ
M’OBLIDES
104
ROSA comença a marxar, enfadada i QUIMET
arrecades que han quedat sobre la taula.
recull
les
ROSA
Au, anem, Quimet, anem!
QUIMET
Rosa... et deixes les
arrecades!
ROSA
(Sobtadament violenta)
No les vull per res. M’entens?
No les vull per res!
QUIMET s’encongeix
REYNALS.
d’espatlles
i
les
COLOMA PAGÈS
Quina gent més vulgar!
M’AGRADES SEBASTIÀ
PERQUÈ SAPS EL QUE
VULL.
REYNALS
M’AGRADES MOLT
COLOMA,
PERQUÈ SAPS EL QUE
105
llença
al
plat
de
VOLS.
COLOMA
Què vull, Sebastià?
REYNALS se li apropa somrient.
COLOMA I REYNALS
POPS, POPETS,
SÍPIES, SIPIONES,
CALAMARS,
CALAMARCETS...
Riuen divertits. Coloma extreu un petit mirallet del seu
moneder i es retoca el maquillatge. REYNALS aprofita la
distracció de COLOMA per arreplegar d’una manotada les
arrecades que han quedat damunt de la taula.
ESCENA XV
A l’escenari de “FLOR DE NIT” apareixen les NOIES ballant un
charleston. S’il^lumina una altra part de l’escena on
descobrim una “pastera” o lloc clandestí de joc. PATRICK,
ARRUFAT i REYNALS són al voltant d’una ruleta. També hi ha
el CROUPIER i alguns homes d’aspecte ric. Mentre es va
desenvolupant l’escena, queda sempre present el so de
l’orquestra tocant el charleston i la visió de les NOIES
ballant, com si tot plegat fós un contrapunt rítmic a
l’escena de la ruleta. Les rialles es converteixen en espant
quan apareixen PONS, MADRILES i QUIMET armats amb pistoles.
Aquests roben als jugadors. Se sent un tret i hi ha confusió
general i crits.
106
ESCENA XVI
ROSA està sola al seu “camerino” de “Flor de Nit”. Assaja la
cançó que REYNALS li ha regalat.
ADELAIDA
Ay, Mimí! Ha habido tiros aquí
al lado. Han matado a un
hombre!
GRAN THONET
Avisa a la Mimí que la funció
segueix.
NOIES
Què passa? S’ha sentit un tret!
GRAN THONET
No passa res! Totes als seus
“camerinos”!
CLARA
Doncs jo piro.
GRAN THONET
Tu no et mous d’aquí o
t’amorro! (Al públic) Hi ha
107
hagut dispars. És la guerra, és
la guerra, amics meus!
ROSA torna a tararejar la cançó i, de sobte, s’obre la porta
del “camerino” i apareix QUIMET desencaixat.
ROSA
Quimet! Què fas aquí? No havíem
fet un tracte? Però, què et
passa?
QUIMET
Hem donat un cop... hi ha un
home mort.
ROSA
Has estat tu?
QUIMET
No... Però com si ho hagués
estat. Hem de fugir. Vinc a
buscar-te.
ROSA
Fugir? No... Amaga’t tu. Jo
t’ajudaré.
108
QUIMET
M’ajudaràs si véns amb mi.
ROSA
Penses en mi o només penses en
tu?
QUIMET
Com has canviat, Rosa... Com
has canviat. Ja no ets la noia
d’aquella nit.
POLICIA
Policía! Haga el favor!
MATAMOROS
Nenes, aigua! Aigua de Vichy!
ROSA
Quimet, no vull que t’agafin!
QUIMET
Me’n vaig, tens raó. Et puc
perjudicar.
REYNALS i PATRICK entren. QUIMET els apunta amb la pistola.
ROSA s’interposa.
109
REYNALS
Rosa, t’hem vingut a buscar...
Hi ha mala maror, ja debutaràs
demà...
QUIMET
Hi heu perdut alguna cosa,
aquí?
REYNALS
El que està ben perdut és
vostè.
QUIMET
Tinc una pistola. Tinc una
pistola i tinc la raó!
REYNALS
Podríem arribar a un pacte de
cavallers.
QUIMET
Jo no sóc un cavaller.
REYNALS
La policia és pertot arreu i
pensa el mateix.
110
ROSER
Oiga, que yo no he hecho nada.
POLICIA
Pues, cállese!
QUIMET mira cap a tots costats, buscant una sortida o un
amagatall.
ROSA
Ajudeu-lo i m’ajudareu a mi!
QUIMET
Demanes ajuda a l’enemic?
PATRICK
Jo sóc quasi bolxevic.
QUIMET
Pitjor encara! Un senyoret
stalinista!
PATRICK
No està en condicions de filar
tan prim... No m’agraden els
revolucionaris però m’agrada la
revolució. Tinc un Austin a la
111
porta... En cinc hores podem
arribar a la frontera.
QUIMET
Qui ha dit que ens espera a la
porta?
PATRICK
Un Austin Cambridge... Una
màquina neutral.
QUIMET els mira a tots, dubtant... Però REYNALS li treu a
PATRICK la capa i el barret de copa i els posa a QUIMET, el
qual se sorprèn del seu nou vestit. Entra el COMISSARI i el
POLICIA al “camerino” de ROSA. QUIMET està disfressat amb la
roba de REYNALS.
POLICIA
Señorita, la cédula.
ROSA mostra uns papers.
POLICIA
A QUIMET i PATRICK.
Ustedes dos, tengan la bondad
de salir.
ROSA abraça i s’acomiada ràpidament de QUIMET. Darrera d’un
paravent apareix REYNALS amb la roba de FLAVIO. Desconcert
general.
112
POLICIA
¿Y éste quién es?
GRAN THONET
Este es de la casa.
El POLICIA s’ho creu i se’n va al “camerino” de MIMÍ. ROSA
surt en direcció a l’escenari i, a partir d’aquest moment,
l’escena es desdobla. Es veu l’escenari on ROSA canta “Flor
de Nit” i els “camerinos”.
MIMÍ
Hola, cariño, ¿estás
persiguiendo a un delincuente?
¡Vaya! ¡Otro con amnesia!
REYNALS
Ningú no sabrà mai què va ser
viure si no va viure abans una
revolució.
A l’escenari, ROSA està a punt de començar la seva actuació,
però, sense que se sàpiga d’on surt, apareix el NEN DE LA
DINAMITA que creua l’escena fent el seu crit característic:
NEN DE LA DINAMITA
CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA!
CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA!
113
GRAN THONET
Jo no volia... però s’ha posat
tan pesada!
El GRAN THONET fa el ploricó.
Vull una oportunitat! Vull una
oportunitat! Doncs ja la tens.
Aquesta nit pot ser la de la
seva “conysagració” o la de la
seva reconsagració. Rosa canta
“Flor de Nit”, una inspirada
composició del nostre gran
poeta i crític Sebastià
Reynals!
ROSA
QUAN VE LA NIT
SOTA LA LLUNA BLANCA
TOTES LES FLORS A CONTRACOR
ES TANQUEN.
QUAN VE LA NIT
SOTA LA LLUNA BLANCA
SOLS UNA FLOR S’OBRE
DE SOBTE
I CANTA
114
SÓC FLOR DE NIT
SOTA LA LLUNA CANTO
SÓC FLOR DE NIT
DE DIA TOT SÓN PENES
QUAN VE LA NIT
A LA CIUTAT D’IVORI
SURTEN ELS GATS
I CAUEN LES CARETES
SURTO AL CARRER
SOTA LA LLUM DE
BOMBETES CELESTES
I SÓC COM TU
CIUTAT DEL DESIG
CIUTAT DE LA MEMÒRIA
BLANCA DE DIA
BLANCA DE DIA
PERÒ DE NIT VERMELLA.
QUAN VE LA NIT
SOTA LA LLUNA PLENA
CANTO LDAMOR
QUE EM PUJA PER LES VENES.
QUAN VE LA NIT,
SOTA LA LLUNA NOVA
SOMNIS DE MORT
EM DEIXEN SENSE ESMA.
115
SURTO AL CARRER
SOTA L’ESCLAT DE
BOMBES I PISTOLES
I SÓC COM TU
CIUTAT DEL DESIG
CIUTAT DE LA MEMÒRIA
BLANCA DE DIA,
BLANCA DE DIA
PERÒ DE NIT VERMELLA.
SÓC FLOR DE NIT
SOTA LA LLUNA CANTO.
SÓC FLOR DE NIT
DE DIA TOT SÓN PENES
QUAN VE LA NIT
A LA CIUTAT D’IVORI
SURTEN ELS GATS
I CAUEN LES CARETES.
FI DEL PRIMER ACTE
Segon Acte A
116
SEGON ACTE
ESCENA XVIII
QUIMET en la perspectiva del seu lloc d’exili, fred,
desangelat. ROSA està dormint al llit, al costat de REYNALS.
Es desperta i llegeix.
QUIMET
NOIA DELS DIES I LES
NIT MÉS TENDRES
AQUESTA CARTA ET
PORTA EL MEU ENYOR
JO SÓC AQUELL
PREDICADOR D’IDEES
QUE DEIA LLUITA QUAN
VOLIA DIR AMOR.
ROSA DE FOC NO EM
VULGUIS MALENTENDRE
ET VEIG SOTA LA BLAVA
LLUM DEL TARD
EXILI VOL DIR QUE JO
NO PUC PRENDRE
NI UN SOL CAMÍ QUE EM
FACI TORNAR AL TEU
COSTAT.
117
GUARDA’M AL TEU
COSTAT UN LLOC
NO EM FACIS L’EXILI
MOLT MÉS DUR
PENSA QUE SI NO
TORNÉS AMB TU
SI TORNO, NO TORNARIA
ENLLOC.
ROSA I QUIMET
NOIA DELS CRITS I LES
IDEES FEBLES
AQUESTA CARTA ET
PORTA EL MEU ENYOR
JO SÓC AQUELL
PREDICADOR D’IDEES
QUE DEIA LLUITA QUAN
VOLIA DIR AMOR.
AVIAT PODRÉ TRAVESSAR
FRONTERES
I TORNARÉ PER
EIXUGAR-TE EL PLOR
PORTARÉ TOTES LES
MEVES BANDERES
DE TOTES ELLES, LA
TEVA DAMUNT DEL COR.
118
ESCENA XIX
Saló de la casa d’HORTÈNSIA BRUSI. Han variat els elements
de la decoració i el vestuari. Tot tradueix un pacte amb la
modernitat i el nou règim republicà. ISADORA ha extremat la
seva toilette. Al piano, un compositor austríac: ROMBERG,
interpreta una peça crispada i experimental, mentre COLOMA
PAGÈS la canta, i un POETA ANDALÚS recita versos lliures.
REYNALS i ARRUFAT ho contemplen des del seu racó habitual,
amb vasos a les mans. HORTÈNSIA es passeja, feliç, entre els
seus convidats.
COLOMA PAGÈS
TRA TRA TRA
TRABUCADA
TRA TRA TRA
TRACTIU TRACTIU
TRACTIU...!
POETA ANDALÚS
SIERRAS DE SÍES
SISEAN
SOLEMNEMENTE LAS
CALES
RODAJAS DE ALIENTO
CAEN
AL PRECIPICIO DE
ADVIENTO
LAS CALAVERAS JINETAS
DE LUTO TIÑEN EL
119
TALCO.
COLOMA PAGÈS
TRA TRA TRA
TRABUCAIRE
TRA TRA TRA
TRÀFEC TRÀFEC
TRÀFEC...!
COLOMA PAGÈS
TRA TRA TRA
TRAGABALES
TRA TRA TRA
TRÀGIC TRÀGIC
TRÀGIC...!
POETA ANDALÚS
TERRIBLES SERRUCHOS
SIERRAN
LOS SÍES DE MI
DESCANSO
LAS CALLES SON A LA
LUNA
LO QUE EL VERDE AL
FIRMAMENTO
UN POZO DE CALAVERAS
CON LOS OJOS
ATERRADOS.
120
COLOMA PAGÈS
TRA TRA TRA
TRA TRA TRA
TRAAAAAAA!
Aplaudiments
entusiasmats.
El
POETA
ANDALÚS
és
molt
felicitat, així com COLOMA PAGÈS. HORTÈNSIA sembla extasiada
davant de ROMBERG. Aquest parla una llengua estrangera i
porta una sofisticada traductora.
ROMBERG
EL SO NO ÉS PENSAMENT
EL SO NO ÉS SENTIMENT
EL SO ÉS UN MATERIAL
ORGÀNIC, NATURAL
ISADORA
Ho veus, mamà?
COR
LA LLIBERTAT ÉS DROGA
BEN FÀCIL DE PAIR
LA LLIBERTAT FA SAVI,
LA LLIBERTAT FA RIC
LA LLIBERTAT ÉS DROGA
DIFÍCIL DE PAIR
LA LLIBERTAT FA
LLIURE.
121
SER LLIURE FA BONIC!
HORTÈNSIA BRUSI
TRANQUILS, BONS AMICS
MEUS,
JA ARRIBA L’INVITAT
QUE HA FET REALITAT
EL SOMNI DE TESEU.
UN MILITAR GALLEC,
AVUI TAN CATALÀ
QUE L’HAN FET DIPUTAT
LA COLLA D’EN MACIÀ!
ÉS TAN TAN TAN
“SMART”,
ÉS UNA COSA A PART
ÉS TAN TAN TAN GENIAL
ÉS EXPERIMENTAL!
COR
AVUI A CATALUNYA TOT
ÉS EXPERIMENT,
ABANS TOTS
TREBALLÀVEM, ARA
EXPERIMENTEM! (BIS)
HORTÈNSIA BRUSI
EL SEU NOM ÉS RAMON
I FRANCO DE COGNOM.
122
AMB UN PETIT AVIÓ,
L’ATLÀNTIC TRAVESSÀ.
EL SEU GERMÀ MÉS GRAN
ÉS FRANCO, L’AFRICÀ
UN ALTRE MILITAR
QUE ÉS BEN REPUBLICÀ.
COR
LA LLIBERTAT ÉS DROGA
BEN FÀCIL DE PAIR
LA LLIBERTAT FA SAVI,
LA LLIBERTAT FA RIC.
LA LLIBERTAT ÉS DROGA
DIFÍCIL DE PAIR
LA LLIBERTAT FA
LLIURE.
SER LLIURE FA BONIC!
EL MAJORDOM li diu
s’excita i proclama.
alguna
cosa
a
l’orella.
SENYORES I SENYORS... HA
ARRIBAT EL COMANDANT RAMON
FRANCO!
COR
FRANCO, FRANCO, FRANCO?
123
HORTÈNSIA
FRANCO, FRANCO, FRANCO!
Es retalla a la porta la figura de RAMON FRANCO. Va vestit
d’aviador i acompanyat de la PETITE MIMÍ. Tots els convidats
l’aplaudeixen.
MIMÍ
RAMON... QUE FIESTA TAN, TAN,
TAN EXPERIMENTAL!
RAMON FRANCO
Esto es Europa, corderiña!
ESCENA XX
Apareixen retallats per un canó, NINA i FLAVIO, vestits
d’apaches, disposats a interpretar un tango. A mesura que el
van cantant, apareixerà, al fons de l’escenari, l’estudi de
REYNALS, entre llibres i signes de modernitat... REYNALS
està assegut, pensatiu, davant de la màquina d’escriure.
Consulta el rellotge amb impaciència. De moment, el tango és
només orquestral i NINA i FLAVIO l’estan ballant. REYNALS va
a obrir la porta. NINA i FLAVIO contemplen l’escena
encuriosits, amb una certa malícia... Apareix ROSA... Hi ha
algunes vacil^lacions... REYNALS l’agafa de les mans i la fa
entrar a l’habitació. NINA i FLAVIO comencen a cantar el
tango, mentre ROSA i REYNALS el ballen en una semi-penombra.
Ella es treu les arrecades i els dos surten.
FLAVIO
ÉL VESTÍA DE MISTERIO
SEDA LUTO Y
124
REFRIGERIO
A LAS DOS EN EL
GLACIER
REGALABA MAGISTERIO
ÉL LE RECITABA VERSOS
DE POETAS INCONCRETOS
TARDES DULCES, NOCHES
LENTAS
ADJETIVOS DE SATÉN.
ÉL LE HA DICHO
TÚ ERES FRUTA
DEL ÁRBOL MÁS
PROHIBIDO
ÉL LE HA DICHO
TÚ ERES PATRIA
DE ESTE RICO
ABORRECIDO
TÚ ERES RUTA
DE ESTE MENDIGO DE
AMOR.
ÉL VESTÍA DE MISTERIO
SEDA LUTO Y
REFRIGERIO
A LAS DOS EN EL
GLACIER
125
REGALABA MAGISTERIO
SE MINTIERON LAS
CANCIONES
ÉL PONÍA LOS
ADJETIVOS
ELLA LAS BAJAS
PASIONES
Y NADIE DIJO LA
VERDAD.
ÉL LE HA DICHO
ERES ROTUNDA
COMO UNA ESTATUA DE
FIDIAS
ÉL LE HA DICHO
ERES PROFUNDA
COMO UN MAR EN
LIBERTAD
SE MINTIERON LAS
CANCIONES
NADIE DIJO LA VERDAD
LA VERDAD ÉSA QUE
AFIRMA
LA VERDAD QUE NOS
CONFIRMA
SEAN FURCIAS, SEAN
126
REINAS
SEAN REYES O TAHÚRES
QUE EN EL HOMBRE Y LA
MUJER
LO MÁS PROFUNDO ES LA
PIEL.
ESCENA XXI
Estudi de REYNALS. ROSA I REYNALS ballen els darrers
compassos del tango. Queden abraçats. Se separen, atordits.
ROSA es posa les arrecades i es retoca el maquillatge i es
prepara per marxar. A fora plou. Es fa fosc. Encara queda en
l’aire la música del tango.
ROSA
Es fa fosc. Plou. Me n’haig d’anar.
REYNALS
La nit fa mala cara.
ROSA
Jo també faig mala cara.
REYNALS
Et trobes malament?
127
ROSA
Em sento bruta..., i nua.
REYNALS
La teva tristor em fa culpable.
ROSA
Culpable?
DES DE QUAN ÉS
CULPABLE EL
VENCEDOR?
COM CADA NIT TU
VENDRÀS LA MEVA PELL
I ELS TEUS AMICS ET
PICARAN L’ULLET
EN REYNALS NO TÉ MAI
UN DESGAVELL.
A LA TEVA CIUTAT
NINGÚ MAI NO HA
PERDUT
REYNALS
SAPS QUE NO ÉS
VERITAT
JO HE PERDUT I HE
128
PLORAT
ROSA
A LA TEVA CIUTAT
NINGÚ MAI NO HA
PLORAT
REYNALS
T’HAN FICAT DINS DEL
CAP
QUE JO MAI NO HE
PLORAT
ROSA
JO SÓC AL TEU COSTAT
NOMÉS UN COS VENÇUT
EL RECORD D’UNA FESTA
D’UN DESIG, D’UN
ANHEL
NOMÉS UNA CONQUESTA
AL SUD DEL PARAL^LEL.
REYNALS
DES DE QUAN POTS
SABER TU MÉS QUE JO
QUE TU ETS EL JOC I
JO SÓC EL JUGADOR
TU TENS EL CAP TAN
129
PLE D’ANTIC RANCOR
QUE NOMÉS VEUS EN MI
UN CAÇADOR
TU ETS LA MEVA CIUTAT
EL MEU ÚNIC PAÍS
ROSA
UNA TRISTA CIUTAT
UN PAÍS CONQUERIT
REYNALS
EL TEU COS ÉS
L’INDRET
ON JO VULL FER-ME
VELL
EL MEU COS CONTRA EL
FRED
QUE ET PESSIGA LA
PELL
ROSA I REYNALS
JA FA TEMPS QUE TU
ETS
MOLT MÉS QUE UN COS
VOLGUT
QUE TU ETS UNA FESTA
DE TENDRESA I PLAER
130
MOLT MÉS QUE UNA
CONQUESTA
AL SUD DEL PARAL^LEL
ROSA i REYNALS es besen.
ROSA
És tard. Plou. Me n’haig
d’anar.
REYNALS
Em deixes sol...
ROSA
Com pot sentir-se sol el gran
Reynals? Aquell que quan escriu
tremola tota la ciutat...
REYNALS
És la ciutat la que em fa
tremolar...
ROSA recull el moneder, es posa l’abric i se’n va.
PERIODISTA
Va anar tot exactament així?
131
REYNALS VELL
Més o menys. Una mica menys
líric. De fet, tenies pressa
per acabar un article per la
premsa; un d’aquells articles
teus, tan punyents!
REYNALS va cap a la màquina d’escriure i n’arrenca el full.
El llegeix. Però és el VELL REYNALS qui el recita,
recordant-lo de memòria.
REYNALS JOVE
Per tot això, puc dir, des de
la perspectiva que em dóna ser,
sense cercar-ho, cronista d’una
ciutat entre el no-res i
l’infinit, que la situació és
preocupant.
REYNALS VELL I JOVE
La República va portar tota
mena d’esperances...
REYNALS VELL
Però el Bienni reaccionari ha
canviat les esperances en
desesperació. Contemplem un foc
creuat entre aventurers de
dretes i d’esquerres. Les
132
classes populars tornaran a
tenir els seus líders on sempre
han estat: a la presó. Mentre
la burgesia catalana torna a
tenir els seus líders on sempre
han volgut estar: a Madrid. Jo
continuaré rondejant entre les
arqueologies d’aquesta ciutat,
entre l’ivori i la
sang...D’aquesta ciutat que la
premsa de Madrid ara qualifica
com “El Oasis Catalán”. Ciutat
del desig, ciutat de la
memòria, sota el llum de
bombetes celestes, sota
l’esclat de bombes i
pistoles...
De fons, se sent el tema musical de “Flor de Nit” tocat per
l’orquestra.
ESCENA XXII
Escenari de “Flor de Nit”. Escenografia d’un “oasi”... Surt
la PETITE MIMÍ seguida per les NOIES DEL CONJUNT, als acords
d’una música arabitzant. La PETITE MIMÍ i LES NOIES ballen
còmicament. Després d’uns compassos, MIMÍ comença el seu
monòleg amb el públic.
133
MIMÍ
Ay, querido público a quien
tanto debo y a quien nunca
pienso pagar... Estoy encantada
de trabajar en Barcelona y no
en Madrid, porque allí se están
dando de tortazos, vaya, como
que se están matando por las
calles, pero aquí “na de na”...
res de res. Por qué vosotros
tenéis el seny y nosotros no.
Yo no tengo... Yo me “le” busco
pero no me “le” encuentro
porque no “le” tengo porque no
“le” hay... A ver, tú, ricitos,
¿dónde crees que tengo yo el
seny? Qué tontos son los
hombres! Eso son los senos, no
el seny! Y tú, canoso, tienes
una pinta de tener un pedazo de
seny... Como que algunos tienen
mucho seny, pues acumulan...
azúcar... aceite... Yo también
acumulo... Acumulo plátanos, de
forma que a mí nunca me va a
faltar un buen plátano en la
cama... Uy! Digo en la
despensa..., porqué con estos
134
platanitos y con el bacalao que
me dio mi santísima madre, a mí
que no me quiten lo “bailao”
porqué seco o “remojao” nada
hay como el propio bacalao!
No... Si soy consciente de que
soy ordinaria...
MIMÍ
CUATRO PALMERAS
DOS PLATANERAS
Y UN BACALAO.
DE LAS PALMERAS
QUE BAJE UN MONO
MUY BIEN PLANTAO.
ÉL QUE PONGA PONGA
PONGA EL PLÁTANO
QUE YO PONGO PONGO EL
BACALAO.
CORO
PONGA PONGA
PONGO PONGO
PONGA PONGA
PONGO PONGO
135
MIMÍ
ÉL QUE PONGA EL
PLÁTANO
QUE YO PONGO EL
BACALAO
ÉSTE ES EL OASIS
CATALÁN
MIENTRAS EN MADRID
ESTÁN COMO UN
FLAN. (BIS)
CUATRO ESQUINITAS
TIENE MI JAIMA
Y UN BACALAO
Y UN MILITAR
AFRICANISTA
MUY BIEN PLANTAO
ÉL QUE PONGA EL
PLÁTANO
QUE YO PONGO EL
BACALAO.
CORO
PONGA PONGA
PONGO PONGO
PONGA PONGA
136
PONGO PONGO
MIMÍ
ÉL QUE PONGA PONGA
PONGA EL PLÁTANO
QUE YO PONGO PONGO
EL BACALAO
ÉSTE ES EL OASIS
CATALÁN
MIENTRAS EN MADRID
ESTÁN COMO UN
FLAN. (BIS)
CUATRO GENERALES
DOS CORONELES
Y UN CARDENAL
PIDEN AL CIELO QUE
NOS REMOJE
UN BUEN DILUVIO
UNIVERSAL.
(QUE CORTE PLÁTANOS
Y PONGA EN REMOJO AL POBRECITO
BACALAO).
ÉL QUE PONGA PONGA
137
PONGA EL PLÁTANO
QUE YO PONGO PONGO
EL BACALAO
CORO
PONGA PONGA
PONGO PONGO
PONGA PONGA
PONGO PONGO
ÉL QUE PONGA EL
PLÁTANO
QUE YO PONGO EL
BACALAO
ÉSTE ES EL OASIS
CATALÁN
MIENTRAS EN MADRID
ESTÁN COMO UN
FLAN. (BIS)
CUATRO ESQUINITAS
TIENE MI JAIMA
Y UN BACALAO
Y SI UN MILITAR
AFRICANISTA
MUY BIEN PLANTAO
ME SACA EL PLÁTANO
138
YO LE PONDRÍA UN
BACALAO.
Grans aplaudiments. LA PETITE MIMÍ i les NOIES saluden. De
cop, un IL^LUMINAT salta a l’escenari amb una pistola a la
mà. Desconcert general.
IL^LUMINAT
Blasfema! Meretriz!
L’IL^LUMINAT intenta que MIMÍ begui el contingut d’una
ampolla.
Toma aceite de ricino! Vomita
tus demonios! Eres la vergüenza
de la mujer española! Viva
Cristo Rey! Viva España! Viva
España!!!
FLAVIO
Viva...
NEN DE LA DINAMITA
CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA!
CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA!
Enmig de la confusió, el GRAN THONET ocupa el centre de
l’escenari.
139
GRAN THONET
Aquí no ha passat res, res,
res.
L’orquestra ataca altra vegada la música de “L’oasi català”
mentre el GRAN THONET intenta, patèticament, de fer riure al
personal.
ESCENA XXIII-XXIV
Gran Thonet a lDescenari “Flor de Nit” recita el poema
mentre a un altre costat de lDescenari apareix el pis de
QUIMET i ROSA, a les fosques. Arriba ROSA i encén el llum.
El pis ha deixat de ser una cova anarquista i s’ha convertit
en una “bombonera”. Però encara es conserva algun cartell de
propaganda anarquista i els llibres en un racó. QUIMET és
dins, assegut, sense moure’s. De primer, ROSA no s’adona de
la seva presència. Està cansada i va vestida amb un cert
luxe, maquillada de forma extremada. De cop s’adona que hi
ha algú a la cambra.
GRAN THONET
El Conde Nado es un barra
tiene un tipo grotesco
tiene la cara dura
y además, además es un fresco.
El Conde Corado, otro Conde,
que es tan barra como él
es su mortal enemigo
entre los dos sólo hay hiel.
140
Una joven que es morena
como la cova dDun drac
a los encumbrados Condes
consigue llevar de cap.
Porque es morena la quieren
por ella pasan las penas
por ella los dos se odian
si en fan de mal les morenes!
Una noche silenciosa
miola un perro, marramau!
Ladra un gato, guau, guau!
Se oye caer una paella,
patapam!
A lDaltre extrem de lDescenari, ROSA arriba a casa.
ROSA
Qui hi ha? Hi ha algú?
Sebastià... ets tu?
QUIMET
No, no sóc en Sebastià.
El GRAN THONET, des de lDescenari de “Flor de Nit”.
GRAN THONET
Y en esto y de sopetón
en el cuarto de la bella
141
se oye una exclamación.
¿Sabéis qué había pasado?
¿Sabéis qué había ocurrido?
Que el Conde, el Conde Nado,
allí se había metido.
ROSA
Quimet! Quimet! Quin “sustu”
m’has donat!
REYNALS marxa. Corre per abraçar-lo i QUIMET la rep amb una
certa reserva que de mica en mica va cedint. Es besen
emocionats... gairebé plorosos. ROSA allunya una mica a
QUIMET sense deixar-li les mans.
ROSA
DEIXA’M QUE ET MIRI,
NO HAS CANVIAT!
QUIMET
TU SÍ QUE HAS
CANVIAT...
ROSA
PER QUÈ HO DIUS?
QUIMET
SEMBLES UNA RICA DE
VERITAT.
142
ROSA
TEDN BURLES, O NOMÉS
TE’N RIUS?
QUIMET
HAS CONVERTIT EN UN
PALAU
EL PIS QUE HAVÍEM
COMPARTIT
ROSA
LA PEGA ÉS QUE SIGUI
TAN PETIT...
QUIMET
I ENCARA COM NO HAS
CANVIAT EL PANY.
GRAN THONET
Patatrap, patatrap, patatrap
hace el caballo de Vilella
que corre como una centella
para salvar el honor de la
bella
de Calella
per un plat d’escudella.
Entra REYNALS a casa de ROSA. Es crea una situació tensa.
143
GRAN THONET
Se encuentran los dos rivales
se pegan pegan dos puñetazos
se dicen: burro, ganàpia,
cap-de-fusta, cirerer
y al sol se sacan los trapos.
La morena que los ve
tan tonts y poca-soltes
les dice que no les quiere
escup i fa mitja volta.
Amanece, amanece, amanece
ya es de noche
un sereno es posa el gec
i un ànec que se despierta
se va haciendo mec, mec!
ESCENA XXV
Torna a il^luminar-se l’espai ROSA-QUIMET que havia quedat en
la penombra durant l’escena anterior. Llum matinal. QUIMET
es mostra agressiu amb ROSA mentre canta.
QUIMET
PER COMENÇAR HAUREM
DE FER NETEJA
DE TOTA AQUESTA
144
ORNAMENTACIÓ
SIGNES INÚTILS DE
LUXE I RIQUESA
SENSE CAP LÒGICA NI
FUNCIÓ.
FAREM DESPRÉS UNA
BONA BUGADA
DEL TEU COS FRÀGIL
D’OCELL DE LA NIT
LA PELL BEN NETA I LA
CARA RENTADA
I LLIURE EL COR
BATEGANT DINS DEL
PIT.
SI ETS FLOR DE NIT,
SERÀS MEVA, COMPANYA
MEVA LA FLOR I TAMBÉ
MEVA LA NIT
TU I JO LLUITANT PER
FER FORA D’ESPANYA
ELS ENEMICS DEL
PROGRÉS DE L’ESPERIT.
ROSA se separa d’ell, molesta.
145
ROSA
PER CONTINUAR HAUREM
DE FER UNA NETEJA
DE TOTA AQUESTA
ARGUMENTACIÓ
SIGNES INÚTILS DE
LLUITA I PROTESTA
SENSE CAP LÒGICA NI
FUNCIÓ.
SÓC FLOR DE NIT I SÓC
MEVA I BEN MEVA
MEVA LA FLOR I TAMBÉ
MEVA LA NIT
LA LLIBERTAT SI ÉS
QUE ESTÀ BEN ENTESA
NO DISTINGEIX LA
CLAROR DE LA NIT.
DIUS QUE ET FA FÀSTIC
DE SER EL PROPIETARI
D’UNA CATIFA, D’UN
PIS I D’UN LLIT
PERÒ EN CANVI ET
PENSES QUE SÓC UN
ARMARI
QUE OBRES I TANQUES
QUAN SENTS EL DELIT.
146
QUIMET
Furiós.
Has perdut la consciència i la
dignitat! Tu no ets una
treballadora de l’espectacle.
Acceptes les propines del capital...
Aviat tindràs cotxe
de mantinguda i t’allunyaràs de
la revolució.
ROSA
Si la revolució vingués en
cotxe...
QUIMET
Què?
ROSA
Ja hauria arribat!
QUIMET, furiós, comença a tirar coses per terra.
QUIMET
Tot això sembla una casa de
barrets!
147
ROSA
I jo la puta que agafa els
calés!
QUIMET
Pensar que me’n vaig anar a
l’estranger per tu...
ROSA
No, tu vas anar-te’n per no
caure pres.
QUIMET
Ara ho entenc! Per això tenies
tantes ganes que fotés al camp!
ROSA
Qui tenia ganes que fotéssis al
camp? Qui?
QUIMET
Tu, mala puta! I el manso d’en
Reynals!
ROSA
De cintura per avall ets un
petit burgès.
148
QUIMET reprimeix l’impuls de pegar-la. Agafa les seves coses
i fuig corrent i rabiós, donant un cop de porta. ROSA es
queda progressivament destrossada. De sobte, ROSA corre cap
a la porta, l’obre i surt al replà.
Quimet! Torna! Torna!!!
ESCENA XXVI
Fàbrica
cansat.
del
Primer
Acte.
Les
DONES
treballen
PONS
COMPANYES DEL TREBALL
I DE LA RÀBIA
VENIM A EXPLICAR LA
VERITAT D’UN NOU
CRIM
DE COM LES FORCES
REACCIONÀRIES
S’HAN CONFABULAT.
MADRILES
SICARIOS DE LA
PATRONAL SALVAJE
CONSPIRAN CONTRA
NUESTRA LIBERTAD
PREPARAN UN GOLPE Y
149
amb
posat
SE LO PAGA
UN TAL ARRUFAT
DONES
ARRUFAT! ARRUFAT!
VAGA GENERAL! VAGA
GENERAL!
ARRUFAT ho ha estat escoltant tot des de dalt i fa un senyal
amb la mà. Apareixen els CAPATASSOS apuntant als ANARQUISTES
amb els seus fusells. Es fa silenci. Tothom està quiet.
ARRUFAT
NOSALTRES HEM ESTAT
ELS EMPRESARIS
QUE HEM FET POSSIBLE
LA PROSPERITAT
I EN PAGA ENS HEU FET
ELS DESTINATARIS
DE LES REVOLTES I
DELS ATEMPTATS.
INÚTIL RESPECTAR-VOS
LES IDEES
NOMÉS VOLEU LA MEVA
150
PROPIETAT
I SI CAL RECÓRRER A
LES PISTOLES
MILLOR MATAR QUE
DEIXAR-SE MATAR.
Un CAPATÀS s’avança i engega un tret, a sang freda, contra
el MADRILES. Aquest cau ferit. Els seus amics l’auxilien.
Les DONES fugen però criden entre el pànic i la indignació
pel que han presenciat.
ESCENA XXVII
Saló d’HORTÈNSIA BRUSI. Les mateixes persones que en les
reunions anteriors però ara en un ambient depressiu. Tots
vesteixen anodinament... Parlen en veu baixa, xiuxiuejant.
Del saló han desaparegut els elements de modernitat. Els
mobles i les làmpares estan tapats com si els estadants de
la casa se n’anessin de viatge.
HORTÈNSIA BRUSI
AIXÒ ÉS ESGARRIFÓS
ÉS EL FRONT POPULAR
QUE ENS PRECIPITARÀ
A LA REVOLUCIÓ.
ARRUFAT
ABANS DEL DESCONCERT
ENS HEM D’ESPAVILAR
NO DEIXEN RES PER
151
VERD
ENS HEM DE DEFENSAR.
REYNALS
NO CAL QUE US
PREOCUPEU
COM SEMPRE, GUANYAREU
ENRIC
NO ET MOSTRIS TAN
SEGUR
TAMBÉ ANIRAN PER TU
ARRUFAT
SI LA REVOLUCIÓ
LA FÉS UN ENGINYER
O BÉ UN ECONOMISTA
POTSER ANIRIA BÉ.
PERÒ SI LA FA LDOBRER
MÉS VAL QUE ENS
PREPAREM
ÉS CURT I SANGUINARI
HO DIC PERQUÈ EL
CONEC.
HORTÈNSIA BRUSI
AQUÍ ESTEM TOTS
152
D’ACORD
QUE EN PRIMO DE
RIVERA
APART DE SER UN
TRONERA
VA SER TOT UN SENYOR.
REYNALS I PATRICK
ON FICAREU TOTS
AQUELLS
SURREALISTES?
COR
NOMÉS EREN FLORS
VERINOSES I TRISTES
SERAN PÈTALS SECS
ENTRE FULLES
D’HISTÒRIA
REYNALS I PATRICK
DEMÀ ELS VOSTRES NÉTS
SE’LS SABRAN DE
MEMÒRIA.
ISADORA
NO HI PAS RES A FER
ÉS UN PAÍS INCULT
LA PÀTRIA DE L’INSULT
153
ME’N VAIG A
L’ESTRANGER
ARRUFAT
ÉS UN PAÍS PETIT
QUE ENCARA ESTÀ PER
FER!
ISADORA
JO NO HE DE FER PAÍS
ME’N VAIG A
L’ESTRANGER
PRIMER DE TOT PARÍS
DESPRÉS JA HO PENSARÉ
PATRICK
París! Puagh!
ISADORA realitza una dansa de les seves que il^lustra el
seu exili.
COLOMA PAGÈS
(A REYNALS, agafant-lo de bracet.)
T’imagines, Sebastià... Tu i
jo... París... La “Rive
Gauche”... Montherlant, Gide,
Poulenc, Milhaud, Lèger,
Malraux, Satie...
154
REYNALS
“Les Deux Magots”, Diaghilev,
Picasso!
HORTÈNSIA BRUSI
PRIMER DE TOT PARÍS
DESPRÉS JA HO
PENSAREM
POTSER ELS ESTATS
UNITS
POTSER LA CÔTE D’AZUR
SEGUR QUE TORNAREM
QUAN PASSI EL
MULLADER
NO CREC QUE DURI
GAIRE
I HO DIC PERQUÈ HO
SÉ.
ARRUFAT
EL DIA QUE TORNEU
JA NO TINDREU NI
CASA!
EL DIA QUE TORNEU
HAURAN GUANYAT ELS
ALTRES.
155
HORTÈNSIA BRUSI
PER AIXÒ HI HA ELS
MILITARS
PER FER COMPLIR LA
LLEI
LA NENA I JO FARÍEM
MÉS NOSA QUE SERVEI.
AVUI PRECISAMENT
VOLDRIA PRESENTAR
UN MILITAR VALENT
QUE ENS VE A VISITAR
SENYORES I SENYORS, BONS AMICS,
TINC L’HONOR DE PRESENTAR-LOS-HI
L’EXCELENTÍSSIM TINENT GENERAL
GODED!
Sorpresa generalç entre els convidats que aplaudeixen
complaguts al GENERAL de paisà, que entra a la sala. Va
acompanyat d’un jove alt i prim: FLAVIO.
ENRIC
A sus órdenes, mi General!
ARRUFAT
A les seves ordres, General!
156
REYNALS
Què passa?
FLAVIO
Què passa, no, què passarà...
Tots els assistents van desfilant per davant del general
donant-li la mà i se sent diverses vegades la fórmula
castrense: “A sus órdenes, mi general!” En un moment
determinat dóna la sensació que FLAVIO li està donant
informes sobre els allí reunits, especialment sobre PATRICK
i REYNALS.
PATRICK
Cabrons! Fills de
puta!
ESCENA XXVII
Escala de la casa de ROSA i QUIMET. ROSA està pujant
l’escala amb pas cansat. Sembla deprimida. S’obre una porta
i apareix REMEI que observa a ROSA. REMEI mou el cap amb
preocupació.
REMEI
HE SENTIT FRESSA AL
REPLÀ DE L’ESCALA
SEMBLA QUE VULGUIS
FUGIR EN SECRET
157
FAS MALA CARA I
SEMBLES MALALTA
MÉS VAL QUE TREGUIS
LA MALA LLET.
ROSA no contesta, es treu el vestit. Està a punt de posar-se
a plorar. REMEI endevina la commoció.
ROSA
JA NO PUC MÉS
TANTES MENTIDES...
ENTRE DOS HOMES
HAIG D’ESCOLLIR
HAIG D’ESCOLLIR
ENTRE DUES VIDES
QUAN DIC QUE NO
VULL DIR QUE SÍ.
REMEI
DE TANT PLORAR SE
T’ESBORRA LA CARA
I SENSE CARA QUÈ
PODRÀS FER?
PREN-TE UNA TIL^LA,
PREN AIGUA DEL CARME
PINTA’T ELS LLAVIS I
SURT AL CARRER.
158
ROSA I REMEI
JA NO PUC MÉS
TANTES MENTIDES...
ENTRE DOS HOMES
HAIG D’ESCOLLIR
HAIG D’ESCOLLIR
ENTRE DUES VIDES
QUAN DIC QUE NO
VULL DIR QUE SÍ.
REMEI
FAS MALA CARA...
ROSA
ESTIC ESPANTADA
PERÒ NO T’ESVERIS, NO
EM PASSA RES
REMEI
DIGUES-M’HO TOT, PER
QUÈ ESTÀS ESPANTADA?
ROSA
NO EM VE LA REGLA FA
MÉS D’UN MES.
REMEI l’abraça i la petoneja. Ploren i riuen a la vegada.
Següent A
159
ESCENA XXVIII
Pis de QUIMET i ROSA. QUIMET camina
petita cambra. ROSA està asseguda.
nerviosament per la
QUIMET
Qui és el pare?
ROSA
Si ho preguntes és que no ho
ets.
QUIMET
Qui és el pare?
ROSA
Si ho preguntes és que no ho
vols ser.
QUIMET
Així doncs un fill de puta més!
ROSA li dóna una bufetada duríssima. Ell està a punt de
tornar-s’hi, però no ho fa. Passa pel seu costat, tens, i
comença a recollir les seves coses precipitadament, fa un
farcell improvisat.
160
ROSA
TU I ELL HEU ESTAT
DOS ESTRANGERS
QUE NO ENTENEU RES NI
ESTIMEU GENS
TU I ELL HEU ESTAT
DOS BANDOLERS
M’HEU ROBAT SENSE
DONAR-ME RES.
TU I ELL HEU ESTAT
DOS ESPARVERS
OCELLOTS DE PRESA,
OCELLS DE MORT
TU I ELL HEU ESTAT
DOS ESPARVERS
L’UN MATA AMB ELS
TRETS L’ALTRE AMB
ELS MOTS.
TU I ELL HEU ESTAT
DOS ESTRANGERS
QUE NO ENTENEU RES NI
ESTIMEU GENS
PER MI HEU ESTAT DOS
161
BANDOLERS
M’HEU ROBAT SENSE
DONAR-ME RES.
PERÒ JO ENCARA SÓC LA
FLOR DE NIT
JO SÓC LA MEMÒRIA I
EL DESIG
NO ÉS LA MEVA PÀTRIA
EL VOSTRE LLIT
EL MEU LLIBRE ENCARA
NO ESTÀ ESCRIT!
La meva pàtria no és el vostre
llit! Al meu llibre només sou
un full!
ROSA acaba a terra, plorant desesperada.
FOSC
ESCENA XXIX
Escenari de “Flor de Nit”. EL GRAN THONET al front del
conjunt de NOIES. Simultàniament a l’escenari de “Flor de
Nit” també podem veure un espai neutre, que pot ser un
carrer, per on ARRUFAT i ISADORA caminen.
162
NOIES
Patufet! On ets???
Entra el GRAN THONET vestit de PATUFET.
GRAN THONET
LES NOIES D’AVUI
BEUEN VINAGRE
PER TENIR BLANCA LA
PELL
NO MENGEN BUTIFARRA
AMB SEQUES
PERQUÈ ENGREIXA ELS
BUDELLS.
A MI QUE NO EM
TREGUIN LES MONGETES
QUE NO EM TALLIN LA
BUTIFARRA
PERQUÈ ENVIARIA A FER
PUNYETES
AQUESTA COLLA DE
BANDARRES.
163
NOIES
QUÈ SERIA DE
CATALUNYA SENSE LES
SEQUES?
D’ON SORTIRIEN ELS
PETS?
GRAN THONET
EL PET CATALÀ ÉS EL
MÉS VARIAT
SIGUI DE BISBE O DE
PAGÈS
I DIUEN QUE AIXÍ HO
HA COMPROVAT
LA PRÒPIA COCO CHANEL
JO NO SÉ COM S’HA
INFORMAT
QUE JO SÓC EXPERT EN
PETS
PERÒ EL MEU AJUT HA
SOL^LICITAT
PER TROBAR EL PET DE
REI EXILIAT
NOIES
QUÈ SERIA DE
CATALUNYA SENSE LES
164
SEQUES?
D’ON SORTIRIEN ELS
PETS?
Mentre el GRAN THONET i les NOIES ballen, es veu a ARRUFAT
i ISADORA que són interceptats en el seu camí per tres
ombres. Són QUIMET, PONS i MADRILES. ARRUFAT intenta fugir
però els anarquistes el redueixen. ARRUFAT treu una pistola
però els altres el desarmen. Però sona un tret que es perd
i que coincideix amb el soroll d’un pet de l’escenari.
Mentre el GRAN THONET va enunciant la varietat de pets, cada
una de les NOIES fa la mímica adequada. En la penombra,
ARRUFAT lluita amb els anarquistes.
GRAN THONET
NO ÉS EL MATEIX EL PET DE
BISBE... QUE EL D’ANARQUISTA...
NO PETA IGUAL UN TORERO QUE UN
BOMBERO...
NO ÉS EL MATEIX UN PET AMB CUA
QUE LA CUA D’UN PET...
NOIES
QUÈ SERIA DE
CATALUNYA SENSE LES
SEQUES?
D’ON SORTIRIEN ELS
PETS?
GRAN THONET
OI QUE M’ENTENEN? OI QUE SÍ?
OI QUE TOT AIXÒ UN DIA FARÀ UN
165
PET COM UNA GLA?
GRAN THONET I NOIES
UN PET COM UNA GLA!
UN PET COM UNA GLA!
ARRUFAT ha estat arrossegat entre caixes pels ANARQUISTES.
Coincidint amb el pet final de la cançó, se sent un tret.
ELS TRES ANARQUISTES creuen l’escena corrent. Pel primer
tapís creua el cadàver d’ARRUFAT en una posició estranya
enmig de cubells d’escombraries. EL GRAN THONET i LES NOIES
resten petrificats a l’escenari mirant passar el cadàver
d’ARRUFAT. ISADORA, abraçada a ell, plora amargament.
FOSC
ESCENA XXX
Pis de PAQUITU i REMEI i al costat. PAQUITU, en samarreta,
està
acabant
d’afaitar-se.
PAQUITU
i
REMEI
escolten
atentament la ràdio.
RÀDIO
A totes les capitals s’han
produït intents de sublevació
militar. Es lluita a Madrid i a
Barcelona i l’exèrcit d’Àfrica,
a les ordres del General Franco
ha iniciat el trasllat cap a la
Península. El cap del Govern,
senyor Martínez Barrios, fa una
166
crida a la calma i assegura que
les forces de seguretat de la
República i l’exèrcit lleial
són suficients per a garantir
la normalitat constitucional.
La disciplina social serà la
millor arma contra l’intent
facciós d’anul^lar les llibertats
republicanes en connivència amb
el feixisme internacional...
Sona per la ràdio “ELS SEGADORS”. REMEI està espantada. Se
senya. PAQUITU dóna un cop de puny a la taula.
PAQUITU
Aquests fills de puta rebran!
REMEI
On vas?
PAQUITU
Vaig corrents al Sindicat. Hem
de defensar la República!
REMEI
Però si tu ja no tens edat!
167
PAQUITU no li fa cas i es disposa a sortir. Quasi ensopega
amb FLAVIO que acaba d’entrar vestit de falangista. PAQUITU
en la seva obcecació no se n’adona però REMEI es queda d’una
peça.
PAQUITU
Vaig al sindicat a buscar
armes. Acompanya’m, Flavio!
PAQUITU s’adona del vestuari de FLAVIO.
Però de què t’has disfressat?
Encara no som al Carnaval.
FLAVIO es quadra militarment i saluda a la romana.
FLAVIO
Ante vosotros se presenta el
camarada Flavio Puig de la
Falange Española y de las JONS,
de esta Falange que pretende
salvar a España de la afrenta.
Salvar a España de sí misma.
Salvarla de la anti-España que
la abisma a la revuelta
fratricida.
REMEI i PAQUITU es miren perplexos.
168
PAQUITU
Estava millor quan no deia res.
REMEI
Per què ens parla en castellà?
FLAVIO
Perquè és la nostra llengua
imperial.
PAQUITU
Apa, Flavio, anem al Sindicat.
FLAVIO fa una passa enrera i treu la pistola.
FLAVIO
S’HAN ACABAT LES
MARICONADES
JO ET PARLARÉ BEN
CLAR I CATALÀ
SI VOLS LLUITAR A LES
BARRICADES
ESCULL MOLT BÉ QUIN
CANTÓ VOLS TRIAR.
AL NOSTRE BÀNDOL NO
HI HA CAP SARASSA
HEM DE LLUITAR PER
169
L’ESPANYA VIRIL
FER UNA BANDERA DE LA
NOSTRA RAÇA
I GUANYAREM AQUESTA
GUERRA CIVIL.
S’HAN ACABAT LES
MARICONADES
T’HO TORNO A DIR BEN
CLAR I CATALÀ
NO T’EQUIVOQUIS DE
BARRICADA
QUE JO SERÉ EL PRIMER
EN DISPARAR.
De cop, PAQUITU dóna un cop de peu a terra. La música es
converteix en un vol majestuós de castanyoles i quelcom de
majestuós hi ha també en els moviments de PAQUITU que va cap
a un bagul i comença a vestir-se de ballarina flamenca. Es
posa les postisses i segueix amb elles el ritme de la
música.
REMEI
Però, què fas, pobre Paquitu?
170
PAQUITU
REMEI, VINDRAN DIES
DE GUERRA
LA FARÉ SOTA D’UNA
BANDERA
LA MÉS INNOCENT DE LA
TERRA
LA MÉS BONICA I
ENCISERA.
PAQUITU assenyala el seu vestit
BANDERA BLANCA
D’ESPERANÇA
AMB TOPOS VERMELLS
AMB TOPOS TENDRES
DEFENSARÉ SENSE CAP
RECANÇA
TOTES LES LLIBERTATS
MÉS FEBLES.
LA LLIBERTAT DEL
TRANSFORMISTA
DE TOTS ELS HOMES
DIFERENTS
LA LLIBERTAT
D’AQUELLS ARTISTES
171
QUE CADA NIT CANVIEM
DE PELL.
REMEI
UNS ME’L MATARAN PER MARICÓN
ELS ALTRES PER LA REVOLUCIÓ!
REMEI es dirigeix cap on es troba PAQUITU. Es posa un barret
cordobés i s’afegeix a la cançó i a la dansa de PAQUITU.
PAQUITU
REMEI VINDRAN DIES DE
GUERRA
LA FARÉ SOTA D’UNA
BANDERA
LA MÉS INNOCENT DE LA
TERRA
LA MÉS BONICA I
ENCISERA
PAQUITO I REMEI
BANDERA BLANCA
D’ESPERANÇA
AMB TOPOS VERMELLS
AMB TOPOS TENDRES
DEFENSARÉ SENSE CAP
RECANÇA
TOTES LES LLIBERTATS
172
MÉS FEBLES.
REMEI i PAQUITU conclouen la seva cançó
típica de “desplante”.
amb una postura
FOSC
ESCENA XXXI
A l’escenari de “Flor de Nit”, la PETITE MIMÍ està acabant
el seu número aclamada pels MILICIANS. Entre ells hi ha el
NOI DE LA DINAMITA.
NOI DE LA DINAMITA
CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA!
CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA!
MIMÍ
I ara cantarà una noia molt
fina i molt mona que es diu
Rosa..., una chica con
principios. Yo en el también
tuve principios, principios
de desnutrición... Què voleu que
us canti?
UNA VEU
L’himne de Riego!
173
Entre els aplaudiments i els crits més variats que van des
de “Tía Buena!” a “Visca la República!” apareix ROSA en
escena. Abans que ROSA no comenci a cantar EL NEN DE LA
DINAMITA creua, feliç, l’escenari.
NEN DE LA DINAMITA
CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA!
CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA!
Com sempre, ningú no sembla advertir la presència del NEN.
ROSA
COMPANYS HEU GUANYAT
ÉS VOSTRA LA CIUTAT
HO DIUEN ELS CANONS
QUE CRIDEN A FESTA.
LA FESTA POPULAR
FOGUERES I PETARDS
SOROLL DE LLIBERTAT
FOC A LES TRINXERES.
MILÍCIA
Tía buena!
ROSA I MILICIANS
CIUTAT D’IVORI
AVUI ROSA DE FOC
174
CIUTAT FEMELLA
AVUI JA TENS AMOR.
ROSA
“BARCOS” DE GUERRA
AL PORT ARRIBARAN
TREURAN BANDERES
BANDERES DE MORT
TANQUEU BEN FORT EL
PUNY
ALCEU-LO BEN ENLAIRE
A DINTRE HI HA UN
PERFUM
ROIG COM EL DESTÍ
MILICIANS
CIUTAT D’IVORI
AVUI ROSA DE FOC
CIUTAT FEMELLA
AVUI JA TENS AMOR
ROSA
AMOR PEDRA FOGUERA
AMOR SENSE PERDÓ
AMOR DE BÈSTIA FERA
VOLTADA DE NADONS
175
FUGIU TOTES LES RATES
ADÉU ANTICS COVARDS
RESTEU NOMÉS
VOSALTRES
ELS FILLS DE LA
CIUTAT
MILICIANS
CIUTAT D’IVORI
AVUI ROSA DE FOC
CIUTAT FEMELLA
AVUI JA TENS AMOR.
ESCENA XXXI
REYNALS i PATRICK arriben i REYNALS corre cap a ROSA.
ROSA
A LA FI HAS ARRIBAT!
REYNALS
Amb una certa fredor, mostrant una carta.
NO EM VOLIES PARLAR?
ROSA
HAS LLUITAT? HAS
GUANYAT?
176
REYNALS
NO HE LLUITAT, NO HE
GUANYAT
NO HE LLUITAT PRÒ HE
PERDUT
HE PERDUT UN AMIC
UN GRUP
D’INCONTROLATS
HA MATAT L’ARRUFAT.
AVUI JA NO ES POT
PARLAR
DE QUÈ VOL DIR
MATAR...
JO NO VULL ACABAR
COM EL POBRE ARRUFAT
ME N’HE D’ANAR D’AQUÍ
PERÒ JA ET VINDRÉ A
BUSCAR.
ROSA
Emocionada
Vols que marxem ara?
177
REYNALS
Evasiu
No... Ara no pot ser. Més
endavant.
Agafa a REYNALS per la barbeta i l’obliga a aixecar la cara.
Li parla amb una certa duresa.
ROSA
Si ha de ser més endavant, veste’n. Haig d’actuar.
ROSA surt en
PATRICK, que
segon terme,
l’escenari se
direcció a l’escenari. REYNALS resta abatut.
fins ara havia estat present en un discret
s’apropa a REYNALS i li ofereix la petaca. A
sent xivarri. Entra QUIMET.
COLOMA PAGÈS
ELLS ESTAN ATACANT
LES NOSTRES
PROPIETATS
REYNALS
ELLS ESTAN DEFENSANT
LES NOSTRES
LLIBERTATS.
COLOMA PAGÈS
TOTS PERDRAN, TOTS
178
PERDREM
ME’N VAIG... REYNALS
ANEM!
REYNALS molt trasbalsat mira envers un punt inconcret que
coincideix amb el lloc per on ha sortit ROSA, REYNALS dubta.
NO ET VULL VEURE
MORIR
COM EL POBRE ARRUFAT
ANEM-NOS-EN A FRANÇA
ET VULL AL MEU
COSTAT!
REYNALS
No. Ara no pot ser... Més
endavant.
Se sent la rialla de PATRICK que destrueix l’atmosfera de
l’estudi de REYNALS. L’acció retorna als “camerinos” de
“Flor de Nit”.
PATRICK
TOT PLEGAT ÉS UN
SIMPLE VODEVIL
I EL TEU PAPER UN
TENORIO ESMAPERDUT
UN CÒMIC SENSE GRÀCIA
I SENSE ESTIL
179
IMITANT EL GALANS DE
HOLLYWOOD.
SEDUCTOR PENEDIT
CASANOVA ESPANTAT
VALENTINO ENCONGIT
DON GIOVANNI CANSAT
ADÉU LA FLOR DE NIT
ADÉU AL PARAL^LEL
AL POETA REBEL
I A L’INFANT MALEÏT
TU AMB ROSA HAS JUGAT
UN JOC ANTIC I ABSURD
HAS FET MOLTA COMÈDIA
VOLS SABER COM SE’N
SURT?
S’ACABA LA TRAGÈDIA
ET PRESENTO EL TEU
FUTUR
REYNALS, commogut, murmura...
REYNALS
Rosa... “Flor de Nit”!
Següent A
180
ESCENA XXXV
QUIMET i ROSA són a “Flor de Nit”.
ROSA
QUIMET!
QUIMET
QUÈ VOLS?
ROSA
NO VULL
VEURE’T
MAI MÉS...
QUIMET
HA ARRIBAT EL TEMPS
DE LA REVOLUCIÓ
ARA EL PÀRIA POT
VENJAR-SE DEL
SENYOR!
Companys! els intel^lectuals
que no estan a l’alçada del
poble en aquests moments
transcendentals de la nostra
història, també són els nostres
enemics.
181
ROSA
A REYNALS.
Vés-te’n! Vés-te’n!!
QUIMET
La cultura que no està al
servei del poble està contra el
poble. No podem tolerar el
derrotisme ni l’escapisme.
ROSA intenta alliberar-lo. REYNALS intenta
envoltat pels MILICIANS i les MILICIANES.
Companys! Aquí teniu un
d’aquests representants de la
cultura burgesa, traïdor a la
causa de la igualtat i a la
llibertat del poble sobirà!
Al voltant de ROSA i REYNALS hi ha una
pinya de MILICIANS i MILICIANES. Se sent un
tret. Els MILICIANS es dispersen corrent en
totes direccions. REYNALS està agenollat a
terra, protegint-se el cap amb les mans.
ROSA
està
dreta,
d’esquena,
immòbil.
REYNALS s’incorpora lentament i comprova
que no ha estat ferit... ROSA es gira
lentament, mirant una gran taca de sang que
hi ha al seu vestit.
ROSA
TU I ELL HEU ESTAT
182
fugir
però
és
DOS ESPARVERS
OCELLOTS DE PRESA
OCELLS DE MORT
ROSA cau. REYNALS i QUIMET la subjecten.
TU I ELL HEU ESTAT
DOS ESPARVERS
L’UN MATA AMB ELS
MOTS L’ALTRE AMB ELS
TRETS...
ROSA cau
instants.
lentament.
Tots
resten
immòbils
durant
MIMÍ
Desde luego... Todos los
hombres sois unos cerdos.
REMEI queda al fons plorant, mentre PAQUITU l’allunya.
REYNALS I QUIMET
JA NO ÉS UN JOC
ÉS UNA BRUTA FARSA
INÚTILS MOTS COM UNA
PLUJA
MANSA
QUAN VE LA NIT
183
uns
SOTA LA LLUNA NOVA
ET SENTO AMOR COM UNA
FLOR
TANCADA
INÚTILS MOTS
SOTA LA LLUM DE
BOMBETES CELESTES
QUE SÓN PER TU
LA FLOR DEL DESTÍ
LA FLOR DE LA MEMÒRIA
FOSCA DE DIA
FOSCA DE DIA
PERÒ DE NIT ESTRELLA
COLOMA s’acosta a REYNALS per consolar-lo
alhora que PONS fa el mateix amb QUIMET.
ETS FLOR DE NIT
SOTA LA LLUNA ETERNA
ETS FLOR DE NIT
DE DIA TOT SÓN OMBRES
QUAN VE LA NIT
A LA CIUTAT D’IVORI
CALLEN ELS MOTS
I ENS CAUEN LES
CARETES
184
i
endur-se’l,
REYNALS, poc a poc s’aixeca i recomposa el seu aspecte.
COLOMA l’ajuda. COLOMA PAGÈS es dirigeix al lloc on es troba
PATRICK.
COLOMA PAGÈS
Véns amb nosaltres, Patrick?
Marxem d’aquest país maleït.
PATRICK
Sense mirar-los.
No. M’agraden els països que
estan per fer.
REYNALS i COLOMA marxen sense mirar enrera. PONS arrossega
a QUIMET cap a fora. Entra REYNALS VELL seguit de la
PERIODISTA. PATRICK recull el cos de ROSA i el diposita
damunt de l’escenari de “Flor de Nit”.
ESCENA XXXVI
PATRICK recull a ROSA, morta, de terra i se l’enduu a dalt
de l’escenari de “Flor de Nit” on l’abraça i la besa.
PERIODISTA
Com va acabar Paquitu?
REYNALS VELL
Paquitu va fer la guerra... Va
travessar la frontera i va
185
morir atropellat per un tramvia
en una ciutat massa al nord...
massa fred.
PERIODISTA
I Quimet?
REYNALS VELL
Afusellat en acabar la guerra.
PERIODISTA
Isadora?
REYNALS VELL
Isadora va fer gires per França
i els Estats Units... Allí es
va casar amb un professor
andalús exiliat, especialitzat
en poesia espanyola
d’entreguerres... de quines
entreguerres no importa.
PERIODISTA
I el Gran Thonet?
REYNALS VELL
Va anar donant tombs per
Sudamèrica i després va tornar
186
i encara va ser propietari d’un
altre local del Paral^lel...
Franco li va donar la Medalla
del Treball.
PERIODISTA
Hortènsia Brusi?
REYNALS VELL
Va continuar col^leccionant
militars... Pétain, Badoglio,
Rommel, Lázaro Cárdenas,
Franco, Díez Alegría, Gutiérrez
Mellado...
PERIODISTA
Mimí?
REYNALS VELL
Petite Mimí... Pauvre Mimí...
pauvre misère... No fa gaire la
van trobar morta de fred en una
estació de Metro... entre
cartrons.
PERIODISTA
Flavio?
187
REYNALS VELL
Va ser Governador Civil i Jefe
Provincial del Movimiento...
President del Sindicat de
l’Espectacle... Després es va
fer aperturista... Ara és un
vell patriarca de la
democràcia... De tant en tant
sopa amb els ministres.
La PERIODISTA surt d’escena.
PATRICK
I jo, Reynals?
REYNALS VELL
Tu vas morir al front de
Guadalajara... Vas cometre
l’error d’allistar-te a les
Brigades Internacionals...
T’agradaven les revolucions.
PATRICK
I la ciutat?
REYNALS VELL
La ciutat cada vegada més rica
i més pobra... Amb més desitjos
188
i menys memòria...
PERIODISTA
Torna a entrar corrent.
Sr. Reynals! De pressa! Han
tallat el tràfic del carrer.
Surti, això és perillós!
PATRICK
I el Paral^lel? Encara és una
ratlla tendra sobre el món?
REYNALS VELL
Cada vegada menys... Se l’han
venut al no-res. Ara és una
autopista per camions.
PERIODISTA
Senyor Reynals! Surti per
favor! Surti!
REYNALS VELL
Vagi-se’n, senyoreta. Deixi’m
en pau. No es preocupi per mi.
Ja vinc. Falta el més
189
important... On ets? Vine..! Et
necessitem! Serà impossible
construir el nou si tu no hi
ets.
En un racó apareix el NEN DE LA DINAMITA.
REYNALS VELL
HI HA CARRERS QUE
TENEN PRESSA
HI HA CARRERS QUE
TENEN SOL
HI HA CARRERS QUE
TENEN LLUNA
HI HA CARRERS QUE
HO TENEN TOT.
Entra REYNALS JOVE i, progressivament, tots els personatges
de la comèdia.
REYNALS
EL PARAL^LEL! EL
PARAL^LEL!
EL PARAL^LEL... QUE
TÉ DE TOT
VINC DE LA CIUTAT
FORTALESA
190
PLENA DE NOMS I
COGNOMS
A AQUESTA CIUTAT
SOTMESA
QUE SURT QUAN S’AMAGA
EL SOL.
LLADRE DE VIDA I
PARAULES
SÓC UN VIATGER DE
PRIMERA
PER UN CARRER DE
FRONTERA
LLADRE DE LLADRES I
FLORS.
EL PARAL^LEL! EL
PARAL^LEL!
EL PARAL^LEL QUE TÉ
DE TOT!
AQUEST CARRER NO TÉ
PRESSA
DE DIA ÉS UN DECORAT
DE NIT SOTA LA LLUNA
ENCESA
ESDEVÉ EL CEL DELS
BERGANTS
191
CUPLETISTES,
TRANSFORMISTES,
TRAFICANTS DE BONA
MORT
ANARQUISTES I
RENTISTES
JUGADORS DE MAL
D’AMOR.
EL PARAL^LEL! EL
PARAL^LEL!
EL PARAL^LEL QUE TÉ
DE TOT!
AIXÒ! AIXÒ ÉS EL
PARAL^LEL!
UNA RATLLA TENDRA
SOBRE EL MÓN
POBRES AL SUD, ELS
RICS AL NORD
UN MERCAT PELS GOSSOS
DE LA NIT.
HI HA CARRERS QUE
TENEN PRESSA
HI HA CARRERS QUE
TENEN SOL
HI HA CARRERS QUE
192
TENEN LLUNA
HI HA CARRERS QUE HO
TENEN TOT.
EL PARAL^LEL! EL
PARAL^LEL!
EL PARAL^LEL QUE TÉ
DE TOT!
FOSC
FENOMENAL EXPLOSIÓ
FI DE L’OBRA
Tornar a la pàgina d’inici A
193