Auriga de Delfos

L'Auriga de Delfos
• Fitxa de catalogació i descripció:
Catalogació
Títol: Auriga de Delfos
Nom de l'autor: és d'autoria desconeguda
Origen: 474 aC
Ubicació:
• Original: estava ubicada al Santuari d'Apol·lo, a Delfos, a una terrassa del temple, formava part d'un
grup d'un carro, amb els cavalls, el tirà, i un mosso al terra; tot s'ha perdut llevat d'aquesta figura i
algun petit element del carro.
• Actual: Museu de Delfos (Grècia)
Descripció
1
Tècnica i materials: Bronze fos amb restes de policromia i incrustacions de coure, argent i pasta de vidre o
els llavis de plata són una singularitat de l'obra.
Forma: exempta, que permet ser contemplada des de totes les perspectives.
Dimensions:1'80 d'alçada
Tipus: exempta i dreta.
Cromatisme: policromia
Breu descripció: És una figura masculina que està dreta, a la mà dreta té unes antes amb plecs d'un material
poc flexible; porta una túnica cenyida a la cintura i va descalç.
El cabell està separat per una diadema, pentinat de formes diferents, a flocs per a dalt i arrissat per sota la
cinta. Té una mirada absent, l'expressió és relaxada i distreta.
Estat de conservació: Bo, li falta un braç esquerre, des de més a dalt del colze i la superfície de l'escultura
s'ha deteriorat en alguns punts.
• Autoria i estil escultòric
Autor: desconegut, però s'especula amb diversos noms: Pitàgores de Región, Onatas d'Egina, Hegies d'Atenes,
Sotades... etc.
Estil de l'època: L'escultura pertany a un període de transició entre el període arcaic i l'estil classicista, ja que
progressivament, la rigidesa i l'estatisme de l'estil arcaic es canvia a pautes i criteris més àgils i dinàmics de
principis de l'estil clàssic.
• Anàlisi formal
Composició:
Volum: compositivament, l'auriga sosté les regnes amb una mà, per tant diem que el volum és obert i extern.
Proporcions: la relació entre les parts de l'escultura és harmònica, ja que és el cos masculí el que ha estat pres
com a punt de referència.
Eixos de composició: té un ordre considerable, amb simetria i amb verticalitat, ja que l'escultura està
dempeus.
2
Llum: juga amb el clarobscur amb els plecs de la túnica.
Expressió: amb marc d'idealització, ja que no hi ha connexió entre l'acció real i l'expressió. L'Auriga té un
semblant amable, amb calma i serenitat.
Vestits: porta una túnica cenyida a la cintura amb plecs detallats per la meitat superior, però en canvi, a la
meitat inferior, no està gens detallat, ja que originàriament devia estar amagada del mateix carro del grup
escultòric.
Moviment i ritme: Postura immòbil i rigidesa que expressen els plecs verticals, però té moviments nous que
no pertanyien a l'estil arcaic.
Contingut
Tema: Històric
Significació
Iconografia: commemora la victòria de Polyzalos de Gela en una cursa de quadrigues a Delfos.
Iconològica: Un agraïment al déu Apol·lo.
Novetat: s'introdueix per primer cop la figura masculina vestida, també és una de les primeres escultura
construïdes amb bronze.
4. Relacions de l'obre amb el seu context històric i amb altres obres
Causalitat: l'obre la va encarregar el tirà Polyzalos de Gela amb la finalitat d'adreçar−se a Apol·lo, com a
ofrena, per a commemorar aquella gloriosa victòria:
Finalitat: social
Funció: commemorativa
Relacions formal i iconogràfiques de l'obra amb l'època històrica:
L'Auriga de Delfos va ser una de les primeres escultures que formava part de la transició del moviment arcaic
al classicisme.
3