El Paraje Natural Municipal de Penyes Albes es una zona protegida

PARATGE NATURAL MUNICIPAL DE LES PENYES ALBES
El Paratge Natural Municipal de Penyes Albes és una zona protegida de 347,42 Ha d’extensió, sobre terreny forestal de
Montitxelvo i Terrateig, corresponent majoritàriament a Forest d’Utilitat Pública.
Flora i fauna
El PNM dels Penyes Albes destaca per presentar una densa coberta vegetal pròpia de climes mediterranis, amb pinedes, carrasques i fleixos de flor. Acompanyant a esta vegetació arbòria es troba un estrat arbustiu de llentiscles i
aladerns, espècies més exigents en humitat que el coscoll
propi d’ambients més secs. En els clars més humits també
es poden trobar exemplars de l’Orquídia Flor d’abella (Oprhys apifera).
En cotes més altes, l’escassetat d’aigua i l’erosió del sòl
provoquen la desaparició de la coberta arbòria en substitució de la garriga mediterrània, formada per plantes aromàtiques amb aprofitament apícola. Destaquen el romer, la
pebrella, el timó, les argelagues i diverses espècies d’estepes.
Junt als barrancs i fonts, la presència contínua d’aigua permet la supervivència de la falaguera cabellera de Venus,
alborços, murtes, esbarzers, granotes i gripaus.
Esta varietat d’ambients, la presència constant d’aigua i aliment permet albergar una gran diversitat de fauna. Destaquen les aus rapinyaires nocturnes, molt relacionades amb
les activitats agrícoles, com els mussols i els xots. Entre
els mamífers destaquen les rabosses, porcs senglars i els
xicotets eriçons europeus.
Usos tradicionals
L’aprofitament d’este bosc s’ha realitzat al llarg dels anys
pels habitants de les poblacions pròximes.
La ramaderia de llana i vacuna es va dur a terme en els
prats de Les Penyes Albes des del s.XV i fruit d’este aprofitament són els 7 corrals de maçoneria que es conserven en
este espai. Els corrals posseïen un pati central amb grans
murs i un espai tancat, destinat a les dependències del pastor i magatzems per al menjar del bestiar i la cria de gallines
i porcs. De tots els corrals que es conserven, destaca el
Corral Silvestre.
Un altre aprofitament que es realitzava de la muntanya era
l’obtenció de llenyes, bé per a cuinar en les vivendes de les
poblacions o per a la producció de calç en els forns de calç.
En estos forns es calfaven les pedres calcàries arrepleguades a la muntanya fins que es convertien en calç, moment
en què es molien per a la seua venda. Tant a Montitxelvo
com a Terrateig, encara es troben les restes d’antics forns
de calç, situats als marges de camins.
Altres usos que s’han realitzat, aprofitant els recursos del
paratge, són el comerç de la neu, on existix, a l’entorn del
Corral Blanc, les restes d’una antiga nevera. La neu arreplegada durant l’hivern s’acumulava en este edifici de pedra per a la seua posterior venda durant els mesos d’estiu
en els pobles veïns.
L’aprofitament apícola també s’ha desenrotllat, mantenintse en l’actualitat en alguns punts del paratge. L’existència
d’una rica i variada presència d’espècies aromàtiques i l’escassa presència humana ha afavorit que encara es conserve esta activitat al municipi de Terrateig.
El Paraje Natural Municipal de Penyes Albes es una zona protegida de 347,42 Ha de extensión, sobre terreno forestal de
Montichelvo y Terrateig, correspondiente en su mayor parte a Monte de Utilidad Pública.
Flora y fauna
Usos tradicionales
El PNM de Les Penyes Albes destaca por presentar una
densa cubierta vegetal propia de climas mediterráneos, con
pinares, carrascas y fresnos de flor. Acompañando a esta
vegetación arbórea se encuentra un estrato arbustivo de
lentiscos y aladiernos, especies más exigentes en humedad
que la coscoja propia de ambientes más secos. En los claros
más húmedos también se pueden encontrar ejemplares de
la Orquídea Flor de abeja (Oprhys apifera).
El aprovechamiento de este bosque se ha realizado a lo largo
de los años por los habitantes de las poblaciones cercanas.
En cotas más altas, la escasez de agua y la erosión del
suelo provocan la desaparición de la cubierta arbórea en
sustitución de la garriga mediterránea, formada por plantas
aromáticas con aprovechamiento apícola. Destacan el romero, la pimentera, el tomillo, las aulagas y distintas especies de estepas.
Junto los barrancos y fuentes, la presencia continua de
agua permite la supervivencia del helecho cabellera de Venus, madroños, mirtos y zarzamoras.
Esta variedad de ambientes, la presencia constante de agua
y comida permite albergar una gran diversidad de fauna.
Destacan las aves rapaces nocturnas, muy relacionadas
con las actividades agrícolas, como los búhos reales, autillos y mochuelos. Entre los mamíferos destacan los zorros,
jabalíes y los pequeños erizos europeos.
La ganadería lanar y vacuna se llevo a cabo en los prados de
les Penyes Albes desde el s.XV y fruto de este aprovechamiento son los 7 corrales de mampostería que se conservan
en este espacio. Los corrales poseían un patio central con
grandes muros y un espacio cerrado, destinado a las dependencias del pastor y almacenes para la comida del ganado
y la cría de gallinas y cerdos. De todos los corrales que se
conservan, destaca el Corral Silvestre.
Otro aprovechamiento que se realizaba del monte era la obtención de leñas, bien para cocinar en las viviendas de las
poblaciones o para la producción de cal en los caleros. En
los caleros se calentaban las piedras calcáreas recogidas
en el monte hasta que se convertían en cal, momento en
que se molían para su venta. Tanto en Montichelvo como
en Terrateig, todavía se encuentran los restos de antiguos
caleros, situados en los márgenes de caminos.
Otros usos que se han realizado aprovechando los recursos
del paraje son el comercio de la nieve, donde existe, en el
entorno del Corral Blanc, los restos de un antiguo nevero.
La nieve recogida durante el invierno se acumulaba en este
edificio de piedra para su posterior venta durante los meses
de verano en los pueblos vecinos.
El aprovechamiento apícola también se ha desarrollado,
manteniéndose en la actualidad en algunos puntos del paraje. La existencia de una rica y variada presencia de especies aromáticas y la escasa presencia humana ha favorecido que todavía se conserve esta actividad en el municipio
de Terrateig.