La - Infotelecom

Església de Menorca
dominical
Número 1234 - Any XXV - 19 març 2005
Un propòsit per aquesta Quaresma:
no ser una càrrega pels altres sinó
un alleujament; no ser motiu de
discòrdia sinó de pau.
Així vaig creixent en aquella llibertat que tenia Jesús.
Sol però no me'n sortiré pas.
Ho demano com una gràcia que
només Ell em pot donar.
(Espai Sagrat)
"PER CRIST I PER TOTS: CAPELLÀ"
mb aquest espai cadascun dels
diversos secretariats diocesans
que formam part de l'Àrea de
l'Anunci encetam una invitacióreflexió a viure diverses vocacions,
diverses maneres d'explicitar i
viure el nostre baptisme, de viure i
transmetre la nostra fe. Avui, festivitat de Sant Josep i Dia del
Seminari, ens toca a nosaltres, els
membres que forman part del
Secretariat per a les vocacions.
El cartell d'aquest any ens diu "Per
Crist i per tots: capellà". En ell hi
descobrim Sant Francesc Xavier al
centre, a la seva dreta, Sant Joan
Baptista i, a la seva esquerra, Sant
Joan Evangelista. Les seves mirades van dirigides al Crist crucificat
que els empeny a evangelitzar.
Aquestes figures representades al
cartell són part del mosaic, obra del
P. Marco Rupnik, de la capella del
Seminari de Banska Bystrica (Eslovàquia).
Sí, per Crist, pel seu amor, perquè ell ens estima i ho
demana a l'Església, perquè ell cridant-nos vol servir-se
d'algú de nosaltres... Sí, per tots, perquè hi ha fam d'amor, perquè hi ha necessitat de revifar la flama de l'esperit, perquè els humans transcendim el camp de la fisio-
A
logia, de la biologia, de la sociologia... i tastam transcendència...
Sí, dona't. Escolta la crida de
Déu i siguis capellà! Siguis capellà perquè puguem viure sagramentalment el naixement a la vida,
el mirar-nos cara a cara i sentir el
perdó de Déu, el compartir la taula
rememorant la mort i la resurrecció de Jesús, el ratificar que l'amor
és l'experiència i la identitat de
Déu, el posar en les seves mans el
darrer alè del nostre existir... Sí,
dona't. Escolta la crida de Déu i
siguis capellà per portar al món
la tendresa de Déu, la seva bondat, la bona notícia de la seva
Paraula, la veritat que ell ens ha
revelat i que es traspua en qui
viu les benaurances i es fa seu,
com Maria, el cant del
Magníficat.
Conjuntament amb el Secretariat
de P. Universitària i de Joventut us convidam a participar
de la Pregària vocacional d'avui -dia 19, diumenge- al
Seminari Diocesà a les 5 del capvespre.
Secretariat per a les Vocacions
AGENDA-AGENDA-AGENDA-AGENDA-AGENDA-AGENDA
Avui, Diumenge 19 de març a les 17 h.:
P r e g à r i a Vo c a c i o n a l
al Seminari Diocesà - Tots hi sou convidats (Entrada pel carrer del Seminari)
A r x i p r e s t a t d e M a ó Diumenge 26 de març, a les 17 h. a Sant Climent:
Recés quaresmal:
“Viur e i Celebrar la fe: El compr omís laical”
Dirigit per: Diego Dubón, Director del Secretariat d’Ensenyament
Campanya “Mans Unides”
Venda de Menjars - Parròquia de sant Martí des Mercadal
Divendres dia 24 de 17 a 20 h.: V e n d a d e M e n j a r s
Dissabte dia 25 de 10 a 13 h.: V e n d a d e p l a t s c u i n a t s
Diumenge dia 26 de 13:30 a 14 h.: V e n d a d e r a c i o n s d ’ a r r ó s
Las vendes tindran lloc al carrer Doctor Llansó des Mercadal
Considerant que la
Solemnitat de Sant
Josep coincideix amb
el 3er. Diumenge de
Quaresma i passa al
dilluns dia 20 recordam que:
En la diòcesi de
Menorca el Sr. Bisbe
dispensa aquest any el
precepte de participar
a l'Eucaristia, encara
que, donada la seva
importància, recomana vivament als fidels
cristians que hi participin, ateses les seves
obligacions laborals.
FULL DOMINICAL
2
La paraula de Déu
D i u m e n g e Te r c e r d e Q u a r e s m a
Lectura del llibre de l'Èxode 20, 1-17
En aquells dies Déu digué aquestes paraules: "Jo som el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir de la terra d'Egipte, d'un lloc
d'esclavatge. No tenguis altres déus fora de mi. No et facis cap
escultura ni cap imatge de res del que hi ha dalt al cel, a baix a
la terra o a les aigües que neixen de davall la terra. No adoris
aquestes imatges ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, som el
teu Déu, Déu gelós: castig les culpes dels pares en els fills fins
a la tercera i la quarta generació, dels qui no m'estimen, però
som bondadós fins a milenars de generacions, dels qui m'estimen i guarden els meus manaments. Quan juris, no prenguis en
va el nom del Senyor, el teu Déu, perquè el Senyor no deixa
sense càstig el qui pren en va el seu nom. Celebra el repòs sagrat del dissabte. Durant sis dies treballa i ocupa't en les feines que siguin, però el dia setè és dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No us ocupeu en cap treball, ni tu, ni els teus
fills, ni les teves filles, ni els teus criats, ni les teves criades,
ni els teus animals, ni els forasters que resideixen a les teves poblacions, perquè el Senyor en sis dies va fer el cel, la terra i la
mar, i tot el que es mou en aquests llocs, però el dia setè va reposar. Per això el Senyor beneí el dissabte i en va fer un dia sagrat. Honra ton pare i ta mare, perquè tenguis llarga vida, en
el país que et dóna el Senyor, el teu Déu. No matis. No cometis adulteri. No robis. No declaris falsament contra un altre. No
desitgis la casa d'un altre, ni tampoc la seva esposa, el seu criat,
la seva criada, el seu bou, o el seu ase, ni res que sigui d'ell."
Salm responsorial 18
Resposta: Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.
(cicle B)
Lectura del libro del Éxodo 20, 1-17
En aquellos días, el Señor pronunció las siguientes palabras: «Yo soy el Señor, tu Dios, que te saqué de Egipto,
de la esclavitud. No tendrás otros dioses frente a mí. No
te harás ídolos, figura alguna de lo que hay arriba en el
cielo, abajo en la tierra en el agua debajo de la tierra. No
te postrarás ante ellos, ni les darás culto; porque yo, el
Señor, tu Dios, soy un dios celoso: castigo el pecado de
los padres en los hijos, nietos y biznietos, cuando me aborrecen. Pero actúo con piedad por mil generaciones cuando me aman y guardan mis preceptos. No pronunciarás el
nombre del Señor, tu Dios, en falso. Porque no dejará el
Señor impune a quien pronuncie su nombre en falso.
Fíjate en el sábado para santificarlo. Durante seis días trabaja y haz tus tareas, pero el día séptimo es un día de descanso, dedicado al Señor, tu Dios: no harás trabajo alguno, ni tú, ni tu hijo, ni tu hija, ni tu esclavo, ni tu esclava,
ni tu ganado, ni el forastero que viva en tus ciudades.
Porque en seis días hizo el Señor el cielo, la tierra y el
mar y lo que hay en ellos. Y el séptimo día descansó: por
eso bendijo el Señor el sábado y lo santificó. Honra a tu
padre y a tu madre: así prolongarás tus días en la tierra
que el Señor, tu Dios, te va a dar. No matarás. No cometerás adulterio. No robarás. No darás testimonio falso
contra tu prójimo. No codiciarás los bienes de tu prójimo;
no codiciarás la mujer de tu prójimo, ni su esclavo, ni su
esclava, ni su buey, ni su asno, ni nada que sea de él.»
Salmo responsorial 18
Respuesta: Señor, tú tienes palabras de vida eterna.
Lectura de la 1ª carta de sant Pau als cristians de Corint
1, 22-25
Germans, els jueus demanen signes prodigiosos, els grecs
volen saviesa, però nosaltres predicam un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un
absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com
grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu, perquè en
l'absurd de l'obra de Déu hi ha una saviesa superior a la
dels homes, i en la debilitat de l'obra de Déu hi ha un poder superior al dels homes.
Lectura de la primera carta del apóstol san Pablo a
los Corintios 1, 22-25
Hermanos: Los judíos exigen signos, los griegos buscan
sabiduría; pero nosotros predicamos a Cristo crucificado:
escándalo para los judíos, necedad para los gentiles; pero,
para los llamados —judíos o griegos—, un Mesías que es
fuerza de Dios y sabiduría de Dios. Pues lo necio de Dios
es más sabio que los hombres; y lo débil de Dios es más
fuerte que los hombres.
Lectura de l'evangeli segons sant Joan 2, 13-25
Quan s'acostava la pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà en el temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un
fuet de cordes, i els tragué tots, moltons i vedells, fora del
temple, escampà la moneda dels canvistes i els trabucà les
taules, i digué als venedors de coloms: "Treis això d'aquí;
no convertigueu en mercat la casa del meu Pare." Els deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: "El zel del vostre temple em consumia." Llavors els jueus el van interrogar: "¿Quin senyal ens dónes que t'autoritzi a fer això?"
Jesús els contestà: "Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies." Els jueus respongueren: "Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció ¿i tu
el vols reconstruir en tres dies?" Però ell es referia al santuari del seu cos. Quan Jesús ressuscità d'entre els morts,
els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en
l'escriptura i en aquesta paraula de Jesús. Durant la seva
estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua,
molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu
nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots;
no tenia cap necessitat que li revelassin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l'interior de cada home.
Lectura del santo evangelio según san Juan 2, 13-25
Se acercaba la Pascua de los judíos, y Jesús subió a
Jerusalén. Y encontró en el templo a los vendedores de
bueyes, ovejas y palomas, y a los cambistas sentados; y,
haciendo un azote de cordeles, los echó a todos del templo, ovejas y bueyes; y a los cambistas les esparció las
monedas y les volcó las mesas; y a los que vendían palomas les dijo: «Quitad esto de aquí; no convirtáis en un
mercado la casa de mi Padre.» Sus discípulos se acordaron de lo que está escrito: «El celo de tu casa me devora.» Entonces intervinieron los judíos y le preguntaron:
«¿Qué signos nos muestras para obrar así?» Jesús contestó: «Destruid este templo, y en tres días lo levantaré.»
Los judíos replicaron: «Cuarenta y seis años ha costado
construir este templo, ¿y tú lo vas a levantar en tres
días?» Pero él hablaba del templo de su cuerpo. Y, cuando resucitó de entre los muertos, los discípulos se acordaron de que lo había dicho, y dieron fe a la Escritura y a
la palabra que habla dicho Jesús. Mientras estaba en
Jerusalén por las fiestas de Pascua, muchos creyeron en
su nombre, viendo los signos que hacia; pero Jesús no se
confiaba con ellos, porque los conocía a todos y no necesitaba el testimonio de nadie sobre un hombre, porque él
sabia lo que hay dentro de cada hombre.
FULL DOMINICAL
evangeli i vida
IX. ANY LITÚRGIC, ANY CRISTIÀ
Jesús és la pr esència de Déu
enmig dels homes
ant la vertadera relació amb Déu com l'autèntica
relació amb els homes no poden ser superficials.
No pot ser una aparença ni un quedar bé o treure'n un
profit econòmic o de domini. En referència a Déu no
basta una religiositat en què un faci unes pràctiques
religioses uns dies senyalats durant l'any. La cosa és
més fonda.
Avui se'ns fa present el decàleg que marca la fidelitat
de part de l'home amb Déu. S'hi veu com l'home ha de
respondre a l'amor de Déu, que salva de l'esclavitud
senyalant el camí per arribar a la nova humanitat renovada i salvada. I mirant aquesta relació de l'home amb
Déu que es desprèn del decàleg veim que passa per les
actituds vitals concretes traduint-se en obres i fets.
L'amistat i l'amor no es poden quedar en paraules teòriques, sinó que s'han de reflectir en la vida de cada
dia. Sense uns fets vitals i concrets no hi ha bona relació amb Déu ni amb el proïsme. La nostra fidelitat diària a Déu pensa en oferir-li un bon culte que té en
compte la justícia social.
Els cristians, a més del decàleg, que segueix ben
vigent: honrar els pares, el respecte a la vida, l'ètica
sexual, i sobretot "no tenir altres déus com a valors
absoluts, tenim com a criteri de vida l'evangeli amb les
benaurances incloses i viscudes per Jesús mateix.
L'evangelista Joan avui ens presenta Jesús en el marc
d'una festa jueva a Jerusalem, i en el temple Jesús hi té
una intervenció polèmica. Hi fa una acció simbòlica
per mostrar el desacord amb els interessos econòmics
i materials que hi ha en aquell espai dedicat bàsicament a la pregària, a la bona relació amb Déu i a la
comunió familiar, però que Jesús veu que l'han convertit en un lloc de negocis.
El signe simbòlic es centra en Jesús mateix que es
revela i manifesta com a Fill de Déu quan diu: "no
convertiu en mercat la casa del meu Pare". Jesús des
d'ara és el vertader temple de Déu, la presència divina
en el món, aquell a través del qual s’ha de cercar el
Pare Déu.
L'acció de Jesús fa referència a la seva mort i resurrecció i declara que el nou estil de relació de la humanitat amb Déu no necessita de l'edifici de pedres, sinó
creure en el Fill de Déu si es vol viure segons els seus
plans. En Crist Ressuscitat hi ha la nova aliança, i tots
els qui creuen en ell reben la vida de Déu.
Llorenç Vidal
T
LA BONA NOTÍCIA Salms de la Tercera
Setmana
Dl 20, Sant Josep (S): 2S 7, 4-5. 12-14.16 / Sal 88 /
Rm 4, 13.16-18.22 / Mt 1,16.18-21. 24
Dt 21, Dn 3, 25. 34-43 / Sal 24 / Mt 18, 21-35
Dc 22, Dt 4, 1.5-9 / Sal 147 / Mt 5, 17-19
Dj 23, Jr 7, 23-28 / Sal 94 / Lc 11, 14-23
Dv 24, Os 14, 2-10 / Sal 80 / Mc 12, 28-34
Ds 25, L’anunciació del Senyor (S): Is 7, 10-14 /
Sal 39 / Heb 10, 4-10 / Lc 1, 26-38
Dg 26, Quart de Quaresma: 2 Cr 36, 14-16.19-23 /
Sal 136 / Ef 2, 4-10 / Jn 3, 14-21
3
LA QUARESMA (3)
MISTERI
a Quaresma és simplement un camí per arribar a la celebració del
Misteri Pasqual. Segurament no us dirà res la paraula MISTERI.
Es sol parlar d’una novel·la de misteri i d’una pel·lícula de misteri, en
aquelles obres on hi ha coses, fets amagats, foscos, que s’han d’anar
descobrint, revelant al llarg de la història, de la pel·lícula o del llibre.
Misteri ve d’una paraula grega MYSTERION, que en el llenguatge
profà de l’hel·lenisme significa, en primer lloc, les celebracions
rituals dels cultes que prometien la salvació a través de la iniciació en
el destí dels seus déus. Els cristians no van prendre el mot d’aquest ús,
sinó de la traducció grega de la Bíblia anomenada dels LXX, i del
llenguatge del judaisme contemporani. El seu significat era la predicació velada dels esdeveniments futurs establerts per Déu”. Lligat a
aquest sentit, misteri ve a significar en el Nou Testament “el designi
amagat de Déu, manifestat solament per mitjà de la revelació i destinat a ser portat a terme al final”. El “misteri de Déu” és, doncs, Jesús
mateix com a Messies, una història preparada en el pla de Déu i duita
a compliment. S. Pau escrivia: Ens ha fet conèixer el seu designi
secret, la decisió benèvola que havia pres per executar-la en la plenitud dels temps: ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del
cel com les de la terra. (Ef 1, 9-10)
L
A la mateixa carta (5, 8-12) Pau parla del misteri amagat en Déu des
de l’eternitat, revelat després en la plenitud dels temps amb la vinguda de Crist Redemptor de l’home.
Secretariat Diocesà de Litúrgia
19 de marzo
San José
este glorioso santo, esposo de María Virgen,
el Evangelio le aplica el honroso título de
justo, es decir, que su obrar se adaptaba en
todo a la voluntad de Dios. Es el mayor elogio que en la Biblia se hace de una persona que descuelle por su bondad y rectitud.
A este santo le escogió Dios para una altísima misión: “le confió la custodia de sus
tesoros más preciosos”, según expresión
del Papa León XIII, reproducida por Juan
Pablo II en su exhortación apostólica
Redentoris Custos (15-VIII-1989).
María, siempre virgen, fué verdadera esposa de José, derivando de este auténtico y legítimo matrimonio la
paternidad legal de José respecto de Jesús. Esta condición de padre
según la ley era la que en el pueblo hebreo daba origen a la pertenencia a una estirpe y a los derechos de descendencia. José, aunque pobre
y humilde, era del linaje de David, y así es cómo se cumplieron en
Jesús las palabras proféticas de Natán dirigidas a este rey: “Tu trono
permanecerá firme para siempre” (2Sam 7,16).
El sacerdote poeta del siglo XVII José de Valdivieso invita al cristiano a entrever lo que será la gloria celestial, y dice: “Entre en la casa
de José dichoso, / entre y verá como su casa el cielo; / verá al Bien
sumo que hace el cielo hermoso, / que vuelve cielo el venturoso
suelo”. Estos lazos familiares de José con Jesús y María, han sugerido el considerar e invocar al Santo como custodio y protector de la
Iglesia, la gran familia de los discípulos que por Jesús han sido congregados, a los cuales Él también dejó a María como madre. “Que san
José sea para todos un maestro singular en el servir a la misión salvífica de Cristo” (Redemptoris Custos, 32).
Guillermo Pons Pons
A
FULL DOMINICAL
L A PA R A U L A S EL
4
CAM˝
mb una ventada que ens tirava a terra, dinou matriA
monis dels E.M.D. el passat cap de setmana hem
anat a la muntanya, encara solitària, de El Toro, a la
recerca de un silenci que esdevé triple trobada: amb noltros mateixos, amb la nostra parella, amb el Déu de
Jesús.
Allunyats durant dos dies de tants cants de sirena que
ens amaguen la brúixola que senyala la part de camí que
encara ens manca per recórrer per a la construcció del
Regne, hem participat en un recés dirigit per Mn. Joan
Febrer que amb xerrades breus, senzilles al temps que
d´una gran fondària, ens ha ajudat a esbrinar on es
l´essencial que ens duu a la vida.
Joan ens ha parlat de cercar Déu en la vida quotidiana
que es temps pel creixement, per a madurar intel·lectual,
afectiva i cristianament, ja que en la vida de cada dia s´hi
amaga el llevat del Regne que està destinat a fermentar.
Déu ens veu, ens mira, es més enllà de l´opacitat de les
coses, recull la nostra angoixa, vigila.
Ens cal donar un sentit a la nostra rutina portant a terme
la missió rebuda segons les nostres capacitats.
Vivim per a estimar?. Sols així les coses aniran trobant
el seu lloc i prendrem decisions que ens ompliran. El
secret es mantenir-nos constants enmig de les dificultats.
El repte es trobar el pla de Déu en la dignitat de la persona, en la comunitat, en la feina, en la vida familiar. Si
buidam d´amor la nostra vida, ens quedam orfes espirituals i la vida deixa de tenir sentit. Quan esteim en la
fosca del desencís, es bo esperar en silenci quins nous
camins de salvació Déu ens obrirà.
El Tabor es un moment d´aturada de Jesús. Es possible
que se sentís fracassat, ja que no s´ha venut ni a la popularitat ni a la fama, i una vegada més, es fa enfora de la
gent per a pregar. Jesús sempre es qüestionava si el camí
era el que Déu li demanava. Però no veu situacions de
canvi i sap que va cap a Jerusalem on les coses acabaran
malament.
El Tabor es un tast d´eternitat. Allà hi trobam la muntanya que es el lloc de trobada amb Déu. El núvol, símbol
de la seva presència acompanyant. Moisès, representant
d´una llei que Jesús la basa en l´amor, en les benaurances. Un Jesús que sempre convida i mai imposa. Elies,
que representa els profetes. Com anam de profetisme? I
es sent la veu del Pare que diu: "Aquest es el meu fill
estimat. Escoltau-lo".
La Paraula es el camí. L´Evangeli l´estil de vida.
Joan Miquel i Lina
E.M.D. Maó - 1
LA VEU DELS NOSTRES SEMINARISTES (1)
La vocación no es sólo el proyecto existencial, sino que lo es
cada una de las llamadas de Dios, evidentemente siempre
relacionadas entre sí en un plan fundamental de vida, de
cualquier modo diseminadas a lo largo de todo el camino de
la existencia. Hay que estar atento a las muchísimas llamadas del Señor, pronto a captar su voz y a responderle, pero
no a responderle de cualquier manera sino a responder con
un sí generoso y decidido.
Es precisamente la fidelidad a este tipo de llamadas diarias
la, que hace al joven de hoy y adulto del mañana capaz de
reconocer y acoger "la llamada de su vida", y no sólo de serle
fiel, sino de descubrir cada vez más su juventud y belleza.
La vocación es un don de Dios hecho a la persona, y suscita
en la misma una voluntad de respuesta y de compromiso personal, que conduce a esta confrontación con Dios, con todo
lo que ello supone en términos de tensión, de lucha, a veces
de fuga o de rechazo, pero también de paz y gozo unidos a la
acogida del don.
Jesús cuando llama a sus discípulos simplemente les dice:
<sígueme> <venid conmigo> o <ven y verás>; si tú sientes
esa llamada a seguirle en el camino del sacerdocio, no dudes
en decirle sí al Señor, responde confiadamente con mucha
generosidad y veras que Él no te abandonará.
Jesús dijo a sus discípulos: "La mies es abundante, pero los
obreros son pocos. Rogad por tanto al dueño de la mies que
envíe obreros a su mies." (Mt. 9,37-38)
Mauricio Montiel
Una resposta que té sentit
Molt oportú el lema que enguany s'ha escollit per a
la campanya del dia del Seminari "Per Crist i per
tots: capellà". Em recorda l'expressió de sant Agustí:
"Amb vosaltres som cristià, per a vosaltres, bisbe".
Des de la meva experiència és encertat, a l'hora de
parlar de la vocació, posar la centralitat en el Crist.
En definitiva, des del baptisme tots hem estat cridats
per Crist a respondre en bé dels germans. Encara a
l'inici d'un camí que sempre hauré d'anar verificant
per a col·locar-m'hi més, entenc el ser capellà com
una resposta a la crida que Déu m'ha fet per a servir
als germans allà on l'Església em demani.
En mig d'un món on sembla a vegades que res té
valor d'una manera definitiva, jo pens que ser capellà no sols és una manifestació clara que hi ha crides
i compromisos que tenen un valor definitiu sinó
que, a més, omplen de sentit la vida.
Cada dia, en el meu pas a pas, vaig agraint a Déu
que, a pesar de mi mateix, s'hagi fixat i fiat de mi.
Agraesc el regal de tenir una Església que m'acull i
uns formadors que m'ajuden i m'acompanyen en el
discerniment i la fidelitat. Aquesta és la meva fortalesa enmig de febleses i incerteses. Gràcies a tots,
una abraçada.
Llorenç Pons Salort
Edita: Església de Menorca - Director: Rafel Portella Moll - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982
Tel.: 971 380 343 - Fax: 971 480 796 - www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]