EL, TRAGIC DESTI I LA GRANDESA DEL PRESIDENT COMPANYS

LA
Página 3
HUMANITAT
EL, TRAGIC DESTI I LA GRANDESA
DEL PRESIDENT COMPANYS~wl
pe! Dr. JAyME AGUADE I MIRO
No podem parlar
del President
de
Catalunya Lluis Companys amb aquella
sererritat amb que en parlaran
els hemes d'ací a cent anys . El seu marbiri
a'escau massa prop de nasal tres, sentim massa al viu en la riostra carn les
terídes que colpiren la seva i amb "raó
o temor, 'creoso la majaría dels catalaus exiliats que la trista fi d'en C0111panys hauria estat la propia si, baguessin caigu t en mans dels feixistes
C5panyols. IA.iXO augmenta
l'esgat-rifnnqa
que ens produeix
el seu tr'ag'ic dest.í,
presum'pta
imatge del uoatre, En ell
ens sentiru tots repreaentats
com a
slmbol deIs dolors ele la Pütrta i dels
nostres propia dolors, i en en hem dipositat el daler de Catalunya,
de ta-epitjar "torra riostra, que tots sentim en
aquestes
horas, angoixa
que a'arrapa
a la gorja com si intentés ofegar-nos.
Pero nosaltres
passarem.
El nostre
record és efímer, els nos tres néts sepultaran
amb ells l'espurna,
de 11U15sors cada vegada més febles, que ene
perpetuava
en memot¡a d'home viu. El
que no morh-ñ mai és Llufs Companys.
Ccmpanys
és ja Historia.
Hi ha entrat pelo la porta més ' gran:
la del
saci-ifiri.
Pero més que historia
és
ja llegenda. Perqué la historia no és
molt exigent a regiatrar
els uorus , el
matetx anota els malfactors
que els
benemertts:
en jutja r les accions humanes té tendencia a un excés de benevolenca ; amb el desig d'explicar-les
les
atenua
sovint. La llegenda
és més
r'igorcsa. Només apunta els neme dels
herois i dels mürfirs. Com les walkirtes nórdiques, no recull més que els
guerrera
q(le han 1110rt violentament.
Pero la vida
deIs qu i assenyala
es
perpetuara
per a sempre més. Formaren cos amb el poblé i només amb e11
es dissoldran.
El j?l:esitlent
Conjpauvs
fbl'l11ª -a
par't íntima le Catah.mya. Al seu davant, ccm la columna de foc bíblica,
al seu darrera, com a projecció de la
Naci ó, ma¡ més el poble de- Catalunya no I'abandonarü.
Es el company
etem. Catalunya; que no és molt COl:tes amb els jerarques
vius, ás raspeetuosa amb els morts. 1 devota dels qui
per ella es sacr-ificaren; cinquanta anys
que 'homenatja
Rafael
de Casanoves ;
cada' onze de setembre
feia bandera
de l'heroi caig'ut.
Altra raó que farh més "Íntima la seva fusió amb Catalunya
és la d'ésser
un iheroi (ca~g,.lt. Ele pobles admiren
els vencedors
que els alliberen;
pero
la posteí-itat
g-uarda més entedi-iment
envere aquells qui han caigut en la
contesa. Es el senÚt romantlc
de la
Llegenda;
estima
més l'heroi vencut
que el vers-edor. 1 és que en l'herol
vencut i ca ig'ut en plena Iluita endevina les próximes Iluites i honora els
herois futUl,S. Aquest herci
abatut en
la batalla es promesa ele gestes fu tures . Els pcbles esperen 111..11'
gr'andesa
en una iuterpretació
épica del món.
A les Nacions
les perfila. i dóna
consciencia
l'hostilitat
de les alta-es.
L'ag-reseió
dels al tres po bles les obliga a afilerar l'exercit d'homes que en
la lluita han estat sacrificats perqué es
batin junt
amb
els combatents
del
mcment actual. Com en les velles epopeies, són les ombres venerades
que
guien i ajuden els guerrers.
N ecesaiten
personali tzar en ells el sentit de la
Patria.
Sabe-r els pobles
que a .la
Patria no se l'estima m.és afalagant-la,
sinó pa tint-la. La Catalunya
d'ara, la
d'aqueats moments de desteta, ha ta-obat en el Presídent
aasasainat
en qui
personalitaar-ae.
Tots els campa de Catalunya eetan blauquejats pels ossos dele
qui caig-uereu a través dels segles per
a defensar-Ia j tots els camina actuals
són rojos ele la sang dels qu¡ la vessaren en la guerra última. Pero com
a· colof'ó, com a home que els aplega
tote, cnu Lluis Companys, i tota aque-'
11a sang que regava la tena s'enrogeix
més com si fas un incendi, telera d'un
poble que s'encén per enter en l'altar
de l'idea1.
Companys, més que en vida, menará
els catalana en les hores i per les rutes
del present infortuni. IIMai no m'hauria
pensat que un home tan modeat com jo,
tingués una t.i tan gloriosa" d¡u, o ve
a dir, en lletra de comiat a un parent
seu pOCS moments abans de morir. En
aquells instante
de rrriraculosa violencia
que precedeixen
la mcrt, té la
sensació plena de la seva missió a Catalunyac
Una fi gloriosa
no pot obtenir-Ia més que un
esperit
gloriós.
Aquest esperit
el sentia Companys
i
atemperar-a's i fou esforc suprem seu.
No tota la g.1oria de Companys és la
seva morb: la seva vida també ha éso
Pero no és hora ara d'enalfir-la ; en
I'exili , en aquest moment paorós per a
tot el món, el més gran merlt que tenim els catalán s és la seva mort, símbol d'una lluita de segles i de la lluita
d'avui. Aquesta mort és per a tots nosaltres el cardó umbilical que ens relliga a la Catalunya ideal.
El seu assassinat
és la revenja dels
borbónica espanyols. Quan el migdia del
14 d'abril del 1931, Companys proe lamava la República des del balcó de
Ajuntameut
de Barcelona,
ldesfeia i
venjava un passat d'opressió.Macia
en proclamar po es moments després la
República Catalana, des dels balcons de
la Generalitat,
refeia el riostre cami.
Per dissort nostra, l'Espanya
dels Borbons té continuadora.
Pero no foren
ells qui ene venceren ; sense l'ajut del
feixism.e internacional
no ens haurien
batut. Companys és el pr-imer, i fins
I'únic, President
d'un poble aJu_'
sellat en l'actual lluita entre la Democrac¡a i el totalitarisme;
com, arnb
Austria,
Catalunya
.i Euskadi
son els
primers pobles que en l'actual
guerra
perden llurs llibertats,
i la Repúbli';a
Espanyola
el primer regim
democi-atic abattrt pel totalitarisme
intemac¡ona!.
Calgué
per a pode!' assaasiuar
Lluis
Companys - i Zugazagoitia ; Cruz. Salido, i ara recentment Joan Peiró, del
qual parlarem en un article próxim-c-que
la moral i lleis internacional s que protegien els refugiiats polftics fossin vulnerades .La saug- de Companys no sOla-/ El President
Cornpanys contesta a l'ac usaclé del fiscal, davant
ment deshonora el falangisme espanyol,
el jutja pels fets d'octubre del 1934
sinó que cau de ple sobre tot el totalítarisme europeu. En I'hora deIs comptes -------------------,-----------------és a tots ells que els hem d'exig ir.
"Aquesta dissortats han presentat
el
cap .al botxi amb més serenitat
que
no tindré potser al llit de mort jo que
els he condemnats",
diu un jutge que
Companys entre reixes
ser traalladat
al Penal
Model de Madrid, abans d'ésde Santa Maria
que
per FERNANDO VALERA
r
a la Presó
del Puerto
el Tribunal
ORIAM
Hem volgut que una veu
castellana parles ací del President Companys en aquest
segun aniversat-i del seu assassinat. Ningú millar
que
Fernando Valera podia í'erho ; Valera ha demoatrat ésser sempre un bon amic de
Catalunya. No estem identificats en absolut amb determi.
nades apreciacions seves, perO la sinceritat
i lleialtat
provades de Fernando Valera
i 1'indiscutible
afecte
que
sent per la nostra terra i
que tingué
pel President
Companys, fan que les sevea
paraulea siguin acollides ero
aquestes planes amb tot el
respecte que' mereixen i le
més alta estimació.
Al peu del rnonument a Rafael de Casanoves, el Pres.ident Companys acaba de
retre homenatge al defensor de les llibertats de Catalunya
havia sentenciat
uns anabaptistes
en
terrups de la Reforma. Es la tragedia
(.ltima de 'tota els jubges que volen
decapitar el pensament;
a I'hora ele la
seva mort sentiran les acusacions d'aquells caps separata del cos, i vetn'an
legfons d'homes vius que reclamen justicia, Companys, que morí amb tanta
serenitat com aquells anabaptistes,
que
"tingué
la grandesa
que corr-esponia a
la dignitat
del seu poble, estará ben
present en l'hora de la mort dels seus
"[utges i dels amos dels seus jutges, i
enterrará no solament a ells, sinó llusr
idees i els interessos que s'apuntalaven
en aqueste;
Els pobles no moren mai j cap dlssort
no els pot abata-e. 1 molt més quan
amb la dissort conserven la dig nitat.
~questa
dignitat i granuesa que Companys sabé mantenir
davant l'escamot
que l'afusellü.
"Dorm en pau, oh, la
nieva Polónia ; dorm en el que' ells anomel.len la teva tamba! Jo sé que és el
. ten b1'es801", diu Lamennais.
L'Europa del segle
XIX i la del XX s'ba
apressat
a demostrar
que "tes tombes
dels pobles són bressol d'on surten 1'~jovenldes les. nacíens opt-ímides. 1 arribara també la nostra hora. Hora que
~'c:Inpeny i
guia
ara
i
per
a
oernpre Companys,
a qui els jutges,
aquesta
jutg-es que no morlran
en
pau,
en matar-lo feren irnmortal.
t
El President
I
I ala
Conocí personalmente
a Luis Como
panys en las
C~rtes Constituyentes.
Bien pronto el conocimiento
se elevo
al rango ele amistad,
el más' puro y
noble de los sentimientos
sociales. La
amistad es en lo social, lo que el amor
en la familia o la caridad en la religión, el sentimiento- radical en que estriba y de que se nutre la vida y la
obra "del hombre.
N uestra amistad nació de la comunidad de afectos e ideas. Ambos considerábamos que la Libertad es el fundamento
ele toda
verdadera
política
avanzada.
Los ignorantes
y los advenedizos suelen
disimular su
espíritu
reaccionario
con la e-xtremosidad,
el
escándalo o el desafuero; pero el hombre libre sabe que sólo el sentimiento de la Libertad humana -de
la libertad de cada hombre-e- otorga títulos legítimos ele revolucionario.
Y to.das las demás afinidades morales entre
nosotros, derivaban de esta primordial
coincidencia en el culto de la Libertad.
Ihiego, él era un catalán, tan de su
tierra y su pueblo, que había de personalizarlo
y presidirlo;
pero por eso
mismo, un español de la grande e inmortal España.
Yo, por mi parte, en
el rincón de mi modestia, era y sigo
siendo un español de mi tierra
y mi
pueblo que siento a Cataluña como una
de las piedras vivas del templo de mi
patria, como uno ele los órganos esenciales en cuya penfecta compenetración
y armonía consiste la integridad
vital
del cuerpo místico de España, de ese
corpus unum et mysticum de que hablara hace siglos el Padre Suárez.
Luis Compañys era, como todo verdaderc catalán, un scutimeutal . Su palabra, fulguración
de emociones . Una
.falsa percepción de las cualidades
y
defectos ...de los pueblos peninsulares,
Duele presentar
al catalán ante los demás españoles en la figura del viajan-o
te de paños que lleva hasta los más
apartados
lugares
los primores de las
industrias
vernáculas.
El que haya vivido y sentido desde niño a la verdadera Cataluña, en la intimidad del al-
!11a popular -hogar,
música, poesía,
relig-ión, paisaje, trabajo-,
sabe que Ca,
taluña es
predominantemente
sentimental, quizás hasta el defecto.
Los
errores
históricos
del pueblo celtalén
--.casi siempre' paladín de causas perdidasse compag-inan mal con un alma calculadora, egoísta e interesadá.
No; Cataluña es como era Luis Companys, su último presidente:
más:t¡á:_il de con llevar cuando se la ama que
cuando se la hostiga;
más conmovible
que convencible ; generosa de sí misma
cuando se la gana, hosca y zahareña
cuando se la conquista: dúctil a la insinuación, rebelde e irascible ante el
imperio. 'El más grande de los españoles, Miguel de Cervantes, por boca
de don Quijote, expresó mejor- que nadie la intimidad del alma catalana) en
S11 inmortal
elogio, de la ciudad de Barcelona.
Las cosas son como son, y como son
han de aceptarlas
quienes
gobiernan
pueblos, Desconocerlos y pretender contra natura refundirlos.,. confundiéndolos,
es muchas veces alejarlos,
arruinarlos
y dividirlos.
Así la política torpe de la primera
dictadura,
llevó a un 14 de Abril en
que, al proclamarse
la República Catalana, podía haberse iniciado la desmembración de España, si los catalanes que
dirigieron el movimiento, Maciá y Companys, hubieran tenido la misma mentalidad que Primo de Rivera.
Así también la República
logró remembrar -inventé
la palabra
defendiendo en las Cortes el Estatuto-ea
Cataluña en España. Y cuando se promulgaba el Estatuto
(con sus defectos
y errores
que todos ;comprendemos),
Luis' Companys no encontró mejor expresión de su alegría de Catalán 'que
aquel emocionante
"VIVA ESP Ai'l"A"
que para la eternidad quedó clavado en
el recinto del Parlamento.
J
Luis Companys ha muerto. Digámoslo claro: le han asesinado por catalán.
El odio del vencedor hubiera querido
fusilar en su persona a Cataluña ente-
ra.
A pretexto de. defender la unidad de
la Patria, han abierto una frontera de
sangre entre miembr-os "de su cuerpo
uno y místico. Los que de veras amamos, con amor que es sacrificio, a esa
realidad
eterna
e indisoluble' que se
llama ESPAÑA;
los que, estamos dispuestos a defender su unidad y permanencis, sin vacilaciones
ni tibiezas~
contra los desmembradores
de aquende
y allende esa frontera de sangre, sentimos escocer en el alma el terrible des"
garrón de que' se ha hecho víctima a
nuestra Patria.
Para reconstruir
el puente de las
almas entre Cataluña y los demás pueblos de la gran comunidad hispánica,
decimos a los catalanes:
"quienes sa(Segueix a la plana 4).