Tipus de normes jurídiques: •

• Tipus de normes jurídiques:
L'ESCALA NORMATIVA: TIPUS DE NORMES A L'ORDENAMENT JURÍDIC ESPANYOL
Vessant política: Per la qual els ciutadans constitueixen en comunitat juridicopolítica.
CONSTITUCIÓ Norma fonamental de l'ordenament juridicipolític de l'Estat Vessant jurídica:1ª norma de tot
ordenament, vincula ciutadans i Estat
L Vessant política. (1)
P E ESTATUT D'AUTONOMIA Norma bàsica de la comunitat autònoma. Aprovada per les Corts Generals
de l'Estat mitjançant llei orgànica.
O G Vessant jurídica. (2)
D I LLEI ORGÀNICA Llei especial per a regular matèries bàsiques de l'Estat.(regula drets
fonamentals,llibertats públiques,
E S aprovació d'estatuts d'autonomia.
R L LLEI ORDINÀRIA Regula totes les matèries no reservades a lleis orgàniques.
A
T DECRET LEGISLATIU Llei dictada pel poder executiu per delegació del legislatiu..
I
U DECRET LLEI Llei dictada pel poder executiu per raons d'urgència.Ha de ser convalidada pel legislatiu.
P E NORMES REGLAMENTARIES Dictades pel poder executiu en virtut de la seva potestat reglamentaria
OX
D E − DECRET Resolució del consell de ministres, les firma el rei i legalitza el ministre amb competència
E C en la matèria.
R U − ORDRES: Resolucions de les comissions delegades del govern o que afecten diferents departaments
T ministerials.
I − ORDRES MINISTERIALS: Resolucions dels ministres que firma en cada cas el titula del ministeri
U corresponent.
− ALTRES DISPOSICIONS: (instruccions , circulars)Provenen d'autoritats i òrgans jeràrquicament .
inferiors.
1
• Poder executiu: Òrgans de l'Estat que tenen atribuïda la competència de fer efectiva l'acció política
mitjançant l'aplicació i execució de les lleis i la
direcció de l'administració pública . L'òrgan del poder executiu és el Govern.
• Poder legislatiu: Òrgans de l'Estat que tenen atribuïda la competència de crear les lleis.En els estats
constitucionals moderns són els parlaments o assemblees parlamentàries els que detenen la titularitat
del poder legislatiu.
• Poder judicial: Òrgans de l'Estat que tenen atribuïda la competència d'interpretar, aplicar a fer
complir les lleis en els casos concrets i de resoldre els conflictes.En són titulars els jutges i els
magistrats.
• Criteris en les
normes:????????????????????????????????????????????????????????????????????
• Iniciatives legislatives:
PROJECTE LLEI : Proposta presentada pel govern i aprovada prèviament pel Consell de Ministres
• INICIATIVA LEGISLATIVA INICIATIVA POPULAR:Cal un mínim de 500.000 firmes per
Es manifesta mitjançant la presentació davant de la tirar−les endavant.
Cambra d'un text que es vol convertir en llei. PROPOSICIÓ DE LLEI : Proposta presentada pel Congrés o el
senat.
• Delegació legislativa: S'utilitza preferentment per a formar texts articulats o quan es tracta de
refondre diversos textos legals en un de sol.
• Sobirania popular:El poder polític en un Estat de dret recau en última instància en el poble , ja que
aquest elegeix els seus governants lliurament ( sufragi universal) perquè els representin, d'això se'n
diu Sobirania Popular . I tot individu d'una comunitat jurídica té dret a participar en la vida pública.
• Principis en l'Estat de dret:
• L'Estat de Dret: principis
Un estat de dret és aquell en què tots els poders estan sotmesos a lleis democràtiques i en el qual es respecten
els drets i les llibertats fonamentals del poble.
L'Estat de dret té 4 principis fonamentals:
• Imperi de la Llei: El poder de l'estat he d'estar sotmès a les lleis que hagin estat creades per òrgans
democràtics.
• Divisió de poders: Consisteix en la divisió del poder polític i en distribuir les diverses funcions de l'estat en
òrgans i institucions diferents.(d'aquesta manera es controlen uns als altres i és més difícil cometre abusos
de poder). Hi ha 3 poders diferents:
−Poder legislatiu (creació de lleis)
−Poder executiu (el govern i administració)
2
−Poder judicial (aplicar les lleis als casos concrets, jutges)
• Legalitat i control de l'actuació administrativa: L'administració ha de complir les lleis, i si hi ha algun
ciutadà que creu que no ho ha fet ha de poder recórrer als tribunals per establir la legalitat. Per això el
poder judicial (jutges i tribunals) és independent del poder executiu i legislatiu.
• Garantia dels drets i les llibertats fonamentals: L'objectiu de tot Estat de dret és la defensa i protecció dels
drets i llibertats fonamentals. Tot Estat de dret s'ha d'orientar a defensar els drets civils,polítics i socials.
• Dret públic i dret privat:
La distinció entre dret públic i dret privat és un reflex de la doble condició que posseeix tot individu, primer
com a subjecte individual i segon com a ciutadà d'una comunitat.
• El dret públic és aquell conjunt de normes que regula l'estructura, l'organització i el funcionament de
l'Estat i les institucions públiques, és a dir regula l'exercici del poder per l'Estat o per algun dels seus
òrgans, per exemple les que regulen l'elaboració i l'aprovació de les lleis.També regula les relacions
de l'Estat amb els particulars. En canvi el dret privat és aquell conjunt de normes que regulen les
relacions entre particulars, com per exemple: les relacions familiars, compravendes, arrendaments...
• El dret públic es caracteritza per la seva asimetria, és a dir, que l'entitat pública (una de les dues
parts) actua revestida de força que li dóna el fet de ser un poder públic, això vol dir que poden
imposar multes, taxes, penes etc.. En el dret privat hi ha una situació de simetria, és a dir, que cap de
les parts està subordinada a l'altra sinó que hi ha una coordinació.
• Les qüestions regulades pel dret públic són resoltes en últim terme per la jurisdicció
contenciosoadministrativa, per la seva banda les qüestions regulades pel dret privat són resoltes a la
jurisdicció civil (tribunals civils).
• Comprensió sobre els continguts dels articles de la constitució que surten als mòduls:
• Article 1.2 C.E.La sobirania nacional resideix en el poble espanyol,del qual emanen els poders de
l'Estat.
• Article 23.1 C.E. Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics, directament o per mitjà
de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal.
• Article 18.3 C.E.Es garanteix el secret de les comunicacions i , especialment , de les postals,
telegràfiques i telefòniques
• Article24.1 C.E.Tothom té dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i dels tribunals en l'exercici
dels seus drets i els seus interessos legítims, sense que , en cap cas , hi pugui haver indefensió(mòdul
funcions del dret i justícia de la llei pàg 17)
• Article2.1 C.E. Estableix que les lleis entren en vigor al cap de vint dies de la seva publicació
completa al Boletín Oficial del Estado , fora del cas que en la llei mateixa es disposi una altra
cosa.Les lleis promulgades pel Parlament de Catalunya es publiquen a Diari Oficial de la
Generalitat.
• Article 10.1 C.E.La dignitat de la persona , els drets inviolables que li són inherents , el lliure
desenvolupament de la personalitat , el respecte a la llei i als drets dels altres són fonaments de
l'ordre polític i de la pau social. (Func. Del dret i just. Pag 31).
3
• Preàmbul de la constitució espanyola: proclama la voluntat de consolidar un Estat de dret que
asseguri l'imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular.
• Art. 2 Declaració francesa dels drets de l'home i el ciutadà 1798. L'objectiu de tota associació
política és la conservació dels drets naturals i imprescindibles de l'home.(El dret en acció pag 15)
• Art.39.3 C.E. Els pares han de prestar assistència completa als fills tinguts dins o fora del matrimoni
, durant la minoria d'edat i en els altres casos en què la llei els hi obtingui.
• Art.81.2 C.E. L'Aprovació , la modificació o la derogació de les Lleis orgàniques exigeix la majoria
absoluta del Congrés en una votació final sobre el conjunt del projecte.
• Art.1.1 Codi.Civil. Estableix el sistema de fonts de l'ordenament jurídic. La llei , el costum i els
principis generals del dret. Això també es pot trobar en l'Art. 1.2 disposició 4ª Compilació dret civil
de Catalunya.
• Art.1.3 Codi Civil. El costum jurídic té un caràcter supletori:regeix només quan no existeix una llei
directament aplicable al cas.A part d'això, s'exigeix que es demostri que el costum existeix i és vigent
com a tal en la comunitat jurídica
• Art.1.2 de l'Estatut . La Generalitat és la institució en la qual s'organitza políticament l'autogovern
de Catalunya (conjunt de poders que formen la Comunitat Autònoma).
• Art.29.1 de l'Estatut. Esmenta com a parts integrants de la Generalitat , el Parlament , el president i
el Consell Executiu o Govern, però s'hi ha d'incloure també tota la resta d'institucions i òrgans
propis de la Comunitat Autònoma (Consell Consultiu , síndic de greuges , Sindicatura de Comptes,
etc.)
• Art.3.1. Codi Civil.Les normes s'interpretaran segons el sentit propi de les seves paraules , en relació
amb el context , els antecedents històrics i legislatius, i la realitat social del temps en què han de ser
aplicades , atesos fonamentalment l'esperit i la finalitat d'aquelles.
• Art. 4.1. Codi Civil. Serà procedent l'aplicació analògica de les normes quan aquestes no considerin
un supòsit específic. però en regulin un altre de semblant entre els quals es consideri que hi ha
identitat de raó.
• El títol preliminar de Codi civil conté una sèrie de normes i principis explicables a tots els àmbits de
l'ordenament jurídic. Regula les fonts del dret (Art.1) estableix criteris sobre interpretació de normes
(Art 3 a 5) , i sobre l'eficàcia de les normes, consagra el principi de bona fe , prohibeix l'abús de dret
(Art. 6 i 7) , fixa normes per resoldre els conflictes amb els ordenaments d'altres països − normes de
dret intencional privat− (Art.8 a 12) i estableix l'àmbit d'aplicació dels règims jurídics−civils que
coexisteixen dins del territori de l'Estat (Art. 13 a 16).
• Art 1r de la compilació del dret civil de Catalunya. Estableix que el dret civil de Catalunya de
conformitat amb el que estableix la Constitució i l'Estatut d'autonomia, les disposicions del Dret Civil
de Catalunya regiran amb preferència al Codi Civil a les altres disposicions d'igual aplicació
general.
− Article 25.Constitució espanyola
• Ningú no pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir−se no
constitueixin delicte , falta o infracció administrativa , segons la legislació vigent en aquell moment.
4
• Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat restaran orientades vers la reeducació i la
reinserció social i no podran consistir en treballs forçats. El condemnat que estigués complint pena de
presó gaudirà dels drets fonamentals d'aquest Capítol, llevat d'aquells que es trobin limitats expressament
pel contingut del veredicte condemnatori , pel sentit de la pena o per la llei penitenciària.En qualsevol cas,
tindrà dret a un treball remunerat, als beneficis corresponents de la Seguretat Social , i a l'accés a la
cultura i al desenvolupament integral de la personalitat.
3. L'Administració civil no podrà imposar sancions que directament o subsidiàriament impliquin privació de
llibertat.
• Art. 31 de la Constitució espanyola.
• Drets fonamentals de la Constitució espanyola.
• Antinòmia
Es produeix quan dins d'un ordenament jurídic hi ha dues o més normes que preveuen una solució diferent
per a una situació idèntica, de manera que el compliment d'una implicaria la vulneració de l'altra.Els jutges
són els qui hauran de resoldre les antinòmies i decidir quina norma és aplicable.
• Analogia
És el mètode a seguir en cas de llacuna legal i consisteix en l'aplicació de la norma que s'hagi aplicat en un
cas similar i que hagi tingut una propietat en comú.
• Les fonts del dret
Cada sistema jurídic té un sistema de fonts, concretes , on se cerca el dret.
Els ordenaments jurídics occidentals es classifiquen en, dret continental, que corresponen a l'ordenament
romano−germànica i on la llei és la principal font ; i el sistema de la Commow Law corresponent al sistema
anglès i nord americà, on les resolucions dels jutges i tribunals són preses com a font.
En el nostre ordenament la llei és la principal font del dret. Aquesta, s'utilitza en sentit material on la llei és
la norma escrita i dictada per l'Estat, i en sentit formal que s'atribueix a la norma dictada pel Parlament.
En el nostre país trobem les lleis dictades per l'Estat i les dictades per les comunitats autònomes i cap de les
dues prevaleix sobre l'altre, l'Estat no pot legislar sobre competències de les comunitats ni les comunitats
sobre l'Estat.
El costum també és font del dret, i s'aplica en els casos que no existeixi una norma legal que es pugui aplicar
al cas, aquesta norma del costum és creada per la societat.
El costum pot ser d' origen societari o pot ser també costum jurídic. El primer prové de la repetició i
acceptació d'uns fets i comportaments de la comunitat, i el jurídic, en canvi, obliga a la societat a
utilitzar−lo.
La darrera font del Dret són els principis generals del dret , que s'utilitzen per solucionar els casos que
presenten llacuna legal, o sigui, casos que no poden aplicar−se ni la llei ni el costum jurídic per a poder ser
resolts. El contingut d'aquests principis és tema de discussió entre els juristes, que des del iusnaturalisme la
justícia, segons ells, derivava de les lleis divines, i de la naturalesa humana; i des del positivisme provenia de
l'extracció de l'anàlisi de l'ordenament jurídic vigent d'un país.
5
El Tribunal Suprem amb les seves opinions i resolucions ,(aplicació de jurisprudència), és qui determina les
normes a considerar com a principis generals del dret
• La norma jurídica
Unitat mínima fonamental de tot sistema jurídic.
• Què és l'ordenament jurídic (No relació per examen)
És el sistema de normes i institucions jurídiques vigents, que una determinada comunitat s'ha atorgat per a
regular la seva convivència.
Aquest conjunt de normes han de formar un conjunt orgànic coherent i han d'estar mutuament
interrealacionades per poder dir que són un ordenament jurídic, i aquest ordenament jurídic ha de tenir
una pretensió d'unitat,coherència i plenitud:
Unitat: Ha de tenir una estructura unitària en tant totes les normes que el formen estan interconnectades
d'acord amb una relació de jerarquia.
Coherència:Hi ha d'haver compatibilitat entre el que disposen les diferents normes d'un ordenament.
Plenitud:Tot ordenament jurídic hauria de tenir solució per tots els tipus de conflictes.
• Classes de normes jurídiques i estructura de la norma jurídica
• classes i estructura.
Podem centrar la classificació en el caràcter de les normes, és a dir, en la manera que contribueixen a
regular o orientar la conducta. D'aquestes normes diem que tenen un caràcter imperatiu. No són simples
recomanacions que podem seguir , sinó que la seva pretensió última és la de dirigir el comportament, induir
el destinatari de la norma a actuar d'una determinada manera.
També n'hi ha d'altres que posen al nostre abast una colla d'instruments que podem utilitzar o no per a
dissenyar i regular les nostres relacions amb els altres. Aquestes les diem permissives.
Però en un ordenament jurídic trobem també tot un altre conjunt de normes que no prescriuen ni possibiliten
conductes dels destinataris, sinó que es limiten a definir conceptes jurídics o estableixen com s'organitzen les
institucions o preveuen quins òrgans tenen competències per a crear i aplicar el dret, els criteris que han de
seguir per a fer−ho, etc.; són normes que possibiliten el funcionament intern de tot el sistema jurídic com a
tal. Per això qualifiquem aquestes normes de secundàries o d'organització, mentre que les anteriors, les
normes de conducta, les qualifiquem de normes primàries.
−Són normes primàries, les que tenen la funció d'orientar la conducta. En aquest sentit, tant les normes
imperatives com les permissives que hem vist en la classificació anterior són normes primàries.
−Les normes secundàries, són totes les que estan dirigides a regular cap conducta, sinó que es refereixen a
altres normes. Entre aquestes normes trobem, les que especifiquen els criteris de validesa de les normes en el
sistema jurídic.; les regles que determinen com es creen i es modifiquen en general les normes, quins òrgans
tenen les competències per a dictar−les, quins òrgans han d'actuar i amb quins criteris d'aplicació, etc. Són
normes sobre les normes.
• Procés legislatiu
6
Perquè una llei arribi a ser promulgada són necessaris un conjunt d'actes:
Primer de tot la presentació davant de la cambra d'un text que es vol convertir en llei, això s'anomena
iniciativa legislativa i tenim 3 tipus segons qui la presenta:
Iniciativa Popular: Quan la presenten els ciutadans; cal recollir un mínim de 500000 firmes per tirar
endavant la proposta.
Projecte de llei: Proposta presentada pel govern i aprovada prèviament pel consell de ministres.
Proposició de llei: Proposta presentada pel Congrés o el Senat.
Un cop feta la proposta hi ha una tramitació parlamentària , aquesta tramitació segueix els següents passos:
• Presentació d'esmenes, aquestes poden fer referència a la totalitat o a una part del projecte.
• La Comissió; aquesta comissió anomena un grup de Diputats o Ponència, els quals hauran de redactar un
informe global sobre el projecte i les esmenes.
• Dictamen de la Ponència; és el resultat de l'acció de la comissió, és a dir el text definitiu de la proposta de
llei.
• Ple del Congrés dels Diputats; en el Ple del Congrés dels Diputats la proposta es debat i es fa la votació
definitiva per aprovar o derogar la llei.
• Votació del senat; un cop la proposta ha estat aprovada pel congrés ha de ser aprovada pel Senat.
Quan la proposta ja ha passat la tramitació parlamentària i ha estat aprovada la llei serà sancionada i
promulgada pel rei. Fet això es publicarà en el diari oficial, després es deixarà un període anomenat Vacatio
Legis en el qual els ciutadans poden tenir coneixement de la llei abans que aquesta entri en vigor, aquest
període serà de 20 dies a partir de la seva publicació en el diari oficial. Un cop passats aquest 20 dies la llei
entra en vigor i a partir d'aquest moment, aquesta tindrà la força d'obligar tant si es coneix com si no.
• La jurisprudència
concepte i funció
La jurisprudència és el resultat de l'aplicació repetida de les normes, conjunt de criteris i
opinions establertes pels tribunals i les seves sentències.
Dins del nostre Estat, i a la resta d'estats continentals, no se la considera font de dret , però la seva aplicació
porta a uns resultats que cada vegada tenen més força dins del nostre sistema jurisdiccional, ja que es pot
recórrer al Tribunal Suprem .
En el nostre Codi Civil, la jurisprudència és el complement de l'ordenament jurídic en interpretar i aplicar la
llei, el costum i els principis generals del dret, o sigui, de l'aplicació de les fonts del dret..
El sistema jurídic de la Commow Law, que és el que comporta el dret anglès i americà, la jurisprudència si
que és font de dret, d'aquesta manera les opinions i resolucions dels jutges i tribunals són considerades
directament com a font de dret.
• Criteris d'interpretació de les normes
− CRITERI GRAMATICAL: Interpretació literal. D'acord amb el sentit propi de les paraules.
7
− CRITERI CONTEXTUAL O SISTEMÀTIC: S'ha de situar la norma dins de l'entramat normatiu per tenir
una interpretació més coherent amb la resta del sistema jurídic o amb la institució
CRITERIS D'INTERPRETACIÓ − CRITERI HISTÒRIC: Conèixer els antecedents de la creació de la norma,
però tenint en
DE LES NORMES conte la realitat social actual.
(La interpretació de la norma
S'obtindrà de la combinació de − CRITERI SOCIOLÒGIC: Interpretar la norma de manera que sigui prou
compatible amb tots els criteris). les exigències socials, culturals i econòmiques del moment.
− CRITERI INTENCIONAL O TEOLÒGIC: S'ha de tenir en compte, quina era la finalitat o intenció del
legislador quan va fer la norma (esperit de la llei).
• Drets humans i drets fonamentals
Són els que es deriven d'exigències morals relacionades amb l'autonomia, la inviolabilitat i la dignitat de
totes les persones. Aquests drets són reconeguts en les declaracions i convencions internacionals i l'única
condició per gaudir d'ells és pertànyer al gènere humà.
Quan els drets humans estan positivizats (és a dir , reconeguts per l'ordenament jurídic) llavors diem que són
drets fonamentals.
La incorporació dels drets fonamentals a la constitució fa que aquests tinguin un caràcter doble. Per una
banda són drets subjectius i per l'altra, són elements essencials que defineixen l'ordenament jurídic. Poden
ser de tres tipus:
• Drets civils: Afecten de forma més immediata a la persona:
• dret a la vida i a la integritat física
• dret a la llibertat personal, ideològica, de consciencia
• dret a l'autonomia personal i a la inviolabilitat i dignitat de la persona
• Drets polítics i les llibertats públiques:Tenen com a referents principals la participació plena i
responsable de l'individu en els afers públics:
• Dret de llibertat de reunió i associació
• Dret de sufragi
• Lliberta d'elecció dels representants polítics.
• Drets socials , econòmics i culturals: Són els drets que es relacionen amb les condicions de vida
material i culturals de la persona per tal garantir el principi d'igualtat. És a dir:
• Dret a la cultura
• Dret a l'educació
• Dret a l'assistència sanitària.
• Dret a la feina
• Branques del dret
8
BRANQUES DEL DRET PÚBLIC.
Dins del dret públic hi ha diferents especialitats, segons les matèries que regulen, així podem trobar:
• DRET CONSTITUCIONAL: Aquest tipus de dret inclou tots els sistemes de normes d'organització i
l'exercici del poder polític. Aquestes normes podem trobar−les dins la constitució o en els Estatuts
d'Autonomia dins l'Estat espanyol, en altres estats com Anglaterra aquestes normes no són recollides
en una constitució escrita ja que no en tenen. Tampoc vol dir que tots els estats que disposin d'una
constitució escrita siguin considerats règims constitucionals perquè pot ser que els hi manquin les
característiques definidores (divisió de poders, principi de legalitat ...)
• DRET ADMINISTRATIU: L'executiu treballa per satisfer les necessitats de la comunitat mitjançant
l'administració pública. Tot el conjunt de normes jurídiques que regulen l'administració pública són
les que formen el dret administratiu. El dret administratiu es recolza sobre dos principis:
• Respecte al principi de legalitat: L'administració ha d'estar sotmesa a les lleis.
• Prohibició de la desviació de poder: És a dir, l'administració ha de fer ús del seu poder per a les finalitats
per les quals li ha estat legalment concedit.
• DRET PENAL: És un conjunt de normes que tipifiquen els delictes, estableixen penes, i regulen les
diferents mesures de seguretat. En el dret penal són fonamentals els principis de:
• Principi de seguretat jurídica
• Principi de proporcionalitat i moderació de les penes.
• Principi de respecte de dignitat a la persona
El sistema penal modern es construeix sobre uns principis que deriven del principi de seguretat jurídica:
• Només és delicte el fet que és definit com a tal per la llei.
• No es pot imposar cap pena que no sigui prevista en la llei.
• Les lleis penals són irretroactives.
• Les normes penals no es poden aplicar extensivament a supòsits de fet no previstos directament en la
norma.
• DRET PROCESSAL: Regula l'activitat jurisdiccional dels tribunals. El dret processal té com a
finalitat última l'aplicació del dret en un cas concret. Els tribunals estan especialitzats d'acord amb la
matèria;
• Jurisdicció civil: Resolt qüestions del dret privat.
• Jurisdicció penal: Jutja els assumptes en què concorre alguna responsabilitat penal.
• Jurisdicció contenciosoadministrativa: Resol conflictes quan una de les parts és un òrgan de
l'administració pública.
• Jurisdicció laboral: Regula les relacions laborals.
• DRET FINANCER I TRIBUTARI: Són les normes que regulen les contribucions dels ciutadans per
tal de poder finançar tota la despesa pública, i que ell mateix és beneficiari.
En concret el dret financer inclou el conjunt de normes jurídiques que regulen els mecanismes d'obtenció
dels ingressos i la manera d'administrar i gastar les quantitats recaptades.
El dret tributari és el conjunt de normes que regulen les relacions entre els contribuents i els organismes
públics.
9
• DRET DEL TREBALL: Regula les relacions del treballador amb l'empresari, per exemple
contractes de treball, convenis col·lectius, jornada laboral, prohibició del treball infantil ...
3). BRANQUES DE DRET PRIVAT.
Hi ha dues branques dins el Dret privat:
• DRET CIVIL:És el nucli del dret privat. Són aquelles normes que regulen l'estatut de la persona (drets i
obligacions) i les relacions jurídiques privades que poden establir.
El dret civil regula les matèries següents:
• Conceptes jurídics bàsics: Tracta les categories jurídiques de les relacions interpersonals des del
punt de vista del dret ( dret subjectiu, concepte d'autonomia privada)
• Dret de la persona: Són totes les determinacions legals que la persona té com a subjecte de drets i
obligacions.
• Dret patrimonial o dret de béns: Regula tots els drets i obligacions dels quals és titular la persona
jurídica en relació d'un determinat patrimoni: tipus de béns, formes d'adquisició.
• Dret d'obligacions:Defineixen i regulen els contractes que la persona té al seu abast per intervenir
en el tràfic jurídic i econòmic en benefici propi.
• Dret de família: Estudia la institució del matrimoni i les relacions entre persones dins del grup
familiar, siguin personals o patrimonials.
• Dret de successions: Regula les herències, testaments i les seves formes.
A l'Estat espanyol totes aquestes matèries es troben recollides en el Codi Civil.
• DRET MERCANTIL: Regula les relacions jurídiques derivades de l'activitat comercial i empresarial (
contractes mercantils, borsa, assegurances, xecs, pagarés)i totes les qüestions relacionades al naixement,
l'estatut jurídic i la dissolució de l'empresa. També regula les conseqüències de les diverses situacions en
què es pot trobar una empresa (Insolvència,suspensió de pagaments, fallida)
• Funcions del dret
− El Dret evita conflictes
− D'integració,coordinació i Manteniment de la Pau Social
− El dret permet resoldre conflictes
−Protecció de la llibertat i la seguretat personal enfront d'atacs i intromissions d'altres persones
FUNCIONS DEL DRET − Garantia de les llibertats i la seguretat −Protecció de les llibertats individuals,
enfront de l'acció de l'Estat.
−Reconeixement i garantia de l'autonomia personal
− Redistribució de recursos socials i econòmics.
−Planificació i control.
−Redistribució,promocionals i de canvi social
10
−Promoció dels valors socials: possibilitat de canvi social
1.−Funció d'integració, coordinació i manteniment de la pau social. Aquesta funció permet evitar possibles
conflictes i resoldre'ls en cas que tot i així en sorgeixin.
2.−Garanteix la llibertat , seguretat i protecció de l'individu enfront dels atacs i intromissió d'altres persones
o de l'Estat, també garanteix llibertat de plena autonomia en les relacions personals , socials i econòmiques
de l'individu sempre que no incomplèixi la llei.
3.−Funcions redistributives , promocionals i de canvi social.Això vol dir assegura la redistribució dels
recursos per què tothom pugui gaudir d'accés a la cultura , política , economia i vida social.
• Caràcter bivalent del dret
En les normes jurídiques podem distingir dos tipus de funcions que aquestes tenen:
−Funcions integradores i de control social, el dret exerceix un paper estabilizador respecte a una estructura
social determinada, ja que fixa models i esquemes de comportament i relació social.
−Funcions dinamitzadores, mitjançant les quals ens permet institucionalitzar canvis i transformacions que a
causa de l'evolució cultural, econòmica i política, es van produint en la societat, i aleshores contribueix a
generar i promoure aquestes transformacions.
• Dret objectiu i dret subjectiu
• El dret objectiu és el conjunt de normes dictades per l'autoritat competent i que són d'obligat
compliment com per exemple; les ordenances municipals o el codi de circulació. Són normes que
regulen els casos de forma genèrica sabent que sempre que es doni una situació similar tindrà la
mateixa repercussió jurídica i en cas de no compliment existeixen mecanismes coactius per obligar el
seu compliment.
• El dret subjectiu és els poders o facultats que basades en el dret objectiu ens capacita per exigir
d'una altra o uns altres que realitzi o s'abstingui de realitzar una conducta concreta. Per exemple
basant−se amb el dret objectiu que regula els guals permanents, podem exigir com a dret subjectiu
que ningú aparqui davant de la porta del nostre garatge, on n'hi tenim un.
• Dret positiu i dret natural
• El Dret natural.
És un sistema de normes que té una vigència universal, independentment del reconeixement o no
d'aquestes per les normes jurídiques establertes.
És a dir són una sèrie de normes que sense que ens siguin imposades en som conscients d'elles i les complim,
per dir−ho d'alguna manera, és com si formessin part de la nostra informació genètica(no tothom), o
formessin part de l'univers.Les persones que defenses el dret natural són els Iunaturalistes.
• Dret positiu .
Són aquelles normes que han estat dictades per una autoritat que regeix la nostra societat , l'estat , el rei ,el
mateix poble
Diem que el dret és positiu quan ha estat establert conforme amb el procediment legal previst, això vol dir
11
que ha de complir una sèrie de requisits, perquè la norma sigui vàlida en sentit descriptiu (requisits formals i
burocràtics) i valoratiu ( Que segueixi uns criteris ètics i morals)
• Resolució dels conflictes normatius
− CRITERI JERÀRQUIC:En cas de conflicte de normes , prevaldrà la norma de rang superior.
CRITERIS PER A LA − CRITERI CRONOLÒGIC: En cas d'antinòmia s'aplicarà la norma més recent.
RESOLUCIÓ DELS
CONFLICTES NORMATIUS − CRITERI D'ESPECIALITAT: Prevaldrà sempre la norma especial sobre la
norma general.
(antinòmies )
− CRITERI DE COMPETÈNCIA: La prevalença d'una norma sobre l'altra dependrà del repartiment de
competències sobre la matèria en qüestió.
• Mètode de subsumpció: És l'activitat lògica que consisteix a considerar un cas determinat com
l'aplicació concreta d'una llei o una regla de caràcter general.
PREMISSA MAJOR : Qui causa danys,resta obligat a reparar els danys causats
MÈTODE DE PER SIL.LOGISME PREMISSA MENOR:Vistos els fets,es considera provada la negligència
del sr X
SUBSUMPCIÓ CONCLUSIÓ:El Sr. X està obligat a reparar el dany causat.
LLACUNA DE LLEI: No hi ha cap norma que s'adeqüi directament al cas
PROBLEMES DE
LA SUBSUMPCIÓ CONCURRÈNCIA DE NORMES: Hi ha normes diverses , fins i tot contradictòries que es
poden aplicar.
ANTIGUITAT DE LES NORMES:El fet que hi hagi lleis vigents de fa dècades i fins i tot segles, fa probable
que la realitat social del moment en què s'apliquen sigui molt diferent de quan es van fer.
• Dret legítim i democràcia
Només el dret que provingui d'un poder justificat democràticament , podrà ser considerat també un dret
legítim.És a dir , un poder atorgat per la lliure elecció, sense coacció de cap mena del govern per part del
poble (sobirania popular) . La legitimitat del dret està directament lligada a la legitimitat del poder polític.
El model ideal de democràcia , és aquell en què els membres de la comunitat política es reconeixen
mútuament(voten i accepten una constitució). Segons aquest model , els ciutadans mitjançant les institucions i
la participació política , s'atorguen les lleis mitjançant les quals van donant forma al projecte de
convivència.( El poble escull lliurement els seus representants que són qui faran les lleis per tant també en
última instància són els ciutadans qui fan les lleis)
• Diferències entre l'Estat absolutista i l'Estat de dret liberal
12
EVOLUCIÓ:
L'Estat és una organització política que sorgeix a Europa a parir del segle XVI, molts factors(recuperació del
dret romà,creació de burocràcies al servei de monarques) van enderrocar el sistema feudal del poder, i poc a
poc es van anar unificant els territoris sota un poder, un dret, i un sistema impositiu comú, aquí comença
l'estat modern..
La primera forma en què es va representar aquest Estat va ser amb l'Estat absolutista, que consistia en què
els tres poders(legislatiu,judicial i executiu) requeien sobre la mateixa persona que era el monarca, i ell
mateix estava per sobre de les lleis que dictava(monarca absolut).
De l'Estat absolutista es va passar a l'Estat liberal ,segles XVII i XVIII, (primera manifestació històrica de
l'Estat de dret). En aquest moment ja es comença a parlar de drets fonamentals i ja hi ha els 4 principis de
l'Estat de dret, però no era del tot cert, ja que el sufragi universal era restringit, la qual cosa feia que el
poder estigués en mans de grups socials reduïts.
De l'Estat de Dret liberal passem a l'estat democràtic,2a meitat segle XIX, quan el sufragi es transforma en
universal i tot ciutadà pot participar en la política, excepte els menors d'edat.
Però el fet que hi hagués igualment moltes desigualtats socials va provocar una altra transformació que és:
de l'Estat democràtic a l'Estat social i democràtic de dret. En aquest moment l'Estat es torna intervencionista
amb l'objectiu d'assegurar una redistribució justa de la riquesa social i garantir als ciutadans unes
condicions de vida dignes, que facin possible l'exercici dels drets civils i polítics. Aquest Estat també es
coneix com l'Estat del Benestar, assistencial o social.
De totes maneres, aquest model d'Estat, que és en el que vivim actualment, està sent criticat des de diferents
posicions ideològiques.
13