convent de sant francesc

116
CONVENT DE SANT FRANCESC
UN ESPACIO RECUPERADO PARA LA CULTURA
Por Marcelo Gardinetti
La Renovación del convento de Sant Francesc ha recuperado las instalaciones de la iglesia
en ruinas para incorporarlas al equipamiento cultural del pueblo de Santpedor en
Catalunya. El estudio del arquitecto David Closes tuvo a cargo las obras en la iglesia
construida en siglo XVIII, que formo parte de un convento demolido en el año 2.000.
La intervención de Closes preservó las características espaciales de la construcción pero
incorporó numerosas entradas de luz natural que le dieron un significativo aporte
cualitativo a un espacio carente de iluminación. Esto se logra a partir de la incorporación
de un lucernario en el lado norte del ábside y una abertura en el techo del ala derecha
La estructura original del edificio no fue modificada, y se preservo en el mismo estado en
que se encontraba, tanto en sus dimensiones como en el estado de sus muros. Para la
renovación se utilizaron materiales que, además de aportar avances tecnológicos, se
diferencian sustancialmente de los utilizados en la antigua construcción. De este modo,
pueden diferenciarse claramente y complementarse en la constitución del espacio.
1
Para el acceso a los pisos superiores se incorporaron escaleras y rampas, que además
conducen al visitante en un recorrido similar a los de un centro de exposiciones. La
intervención de 950 m2 dejo habilitado un espacio cultural a la ciudad y un pequeño
auditorio, y esta prevista la recuperación de los pisos superiores para ser utilizados como
archivo histórico de la ciudad.
INFORMACION DE LOS ARQUITECTOS
El convent de Sant Francesc, situat a la vila de Santpedor, va ser construït a principis del
segle XVIII. El 1835, data en què el convent fou saquejat, s’inicià el procés de deteriorament
progressiu de l’edifici que culminà amb l’enderroc del complex l’any 2000. Només restà
dempeus l’església, en un estat completament ruïnós, però.
El projecte tenia per objectiu convertir l’església en un auditori i en un equipament cultural.
L’actuació ha consolidat l’església sense esborrar el procés de deteriorament i
d’esfondrament que havia patit l’edifici. El projecte ha permès mantenir els valors espacials
interiors de l’església, amb les insòlites entrades de llum produïdes pels esfondraments
parcials patits per les cobertes, tot diferenciant clarament la construcció originària dels nous
elements executats. El resultat final permet llegir les ferides històriques i els valors espacials
2
més importants de l’edifici sense renunciar a l’ús d’un llenguatge contemporani en els nous
elements plantejats en la intervenció.
Els nous volums necessaris per al funcionament de l’equipament (sales d’instal.lacions o
accessos verticals) s’han situat a cavall de l’interior i l’exterior de l’edifici amb l’objectiu de
preservar l’espai unitari de la nau de l’església. Els nous accessos s’han plantejat de manera
que permeten realitzar un recorregut circular complet per l’edifici tot generant vistes
singulars i diverses.
La intervenció ha pretès preservar el llegat històric de l’edifici tot afegint-hi nous valors que
realcen i singularitzen de forma contemporània l’església de l’antic convent de Sant
Francesc. És previst que, en el futur, una darrera fase completi l’actuació ubicant l’arxiu
històric del municipi a les plantes altes del costat sud de l’església.
[The Sant Francesc convent, located in the small Catalan town of Santpedor, was built in the
early 18th century by Franciscan priests. In 1835 the convent was sacked. Thereafter began
the process of progressive deterioration of the building that ended with its demolition in
2000. Only the church remained standing, but in a completely ruinous state.
The project was aimed to convert the church into an auditorium and a multifunctional
cultural facility. The intervention has consolidated the church without deleting the process of
deterioration and collapse that the building had suffered. The project has maintained the
dimensions of the church interior space and, also, the unusual entries of natural light
produced by partial roof collapses. Rather than reconstructing the church, the intervention
has just consolidated the old fabric distinguishing clearly the new elements executed of the
original ones. The renovation carried out allows to read historical wounds and the building's
most important spatial values without giving up the use of contemporary language in the
new elements introduced in the intervention.
3
The new programmatic volumes inserted (as vertical accesses or technical equipment) have
been located partially outside of the church with the aim of preserving the inner space unity
of the nave. In addition, the new stairs and ramps provide an unwonted circular route across
the building with amazing and diverse views.
The intervention preserves the historical heritage of the building and simultaneously adds
new values which highlight and singularize the ancient church in a contemporary way.
In the future, a final phase will complete the project by placing a historical archive on the
upper floors of the south side of the church].
Fotografías: © Jordi Surroca
.
Publicado en TECNNE ©Marcelo Gardinetti
Julio de 2012.
Portal de Arquitectura, Urbanismo, Arte y Diseño.
4