Descarregar PDF - PP de Catalunya

|
12 Política
|
EL PUNT
DISSABTE, 6 DE NOVEMBRE DEL 2010
28-N
La passejada amb la candidata
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Alícia Sánchez-Camacho
Mar Jiménez
H
BARCELONA
i ha dues Alícies Sánchez-Camacho. La de tracte exquisit,
càlida, que va seduir fins i tot
el president Jordi Pujol, que
va lamentar que CiU de les
comarques gironines no hagués estat prou
àgil per fitxar-la. I la Sánchez-Camacho política que es lliura al populisme en llengua i
immigració.
Al vídeo –avís per a internautes– trobareu les dues Alícies. La que al Teo, el bar
que hi ha a Muntaner amb Diagonal que
ella freqüentava quan anava a les tertúlies
de Luis del Olmo i no era més que una promesa, em parla del seu fill i de com el puja
sola; i la que dispara contra la política lingüística. Amb tot, és indubtable que Sánchez-Camacho, persona i política, té moltes taules. Unes taules que li permetran
mantenir-se al capdavant del complicadíssim PP català molt temps. Un exemple: vol
instaurar
una auditoria de l’acció
de cada diputat per conèixer-ne al
detall la feina a l’hemicicle i al terPodeu veure el vídeo de la passejada amb
ritori. La disAlícia Sánchez-Camacho a ww.avui.cat
bauxa al
grup parlamentari s’ha acabat. Mà de ferro, guant de
seda i somriure. Això és Camacho.
Si de Joan Carretero en destacava l’austeritat verbal, la popular està a les antípodes. En tots els sentits. No només no espera que la saludin, sinó que és capaç d’entrar
al Mango de Diagonal, “és moda catalana”, i
saludar a tort i a dret, presentant-se, si és
necessari, amb un “sóc Alícia Sánchez-Camacho, la candidata del PP”. Això no és tot:
pregunta a qui la saluda si la coneixia
d’abans i quina percepció té del PP. I davant de les càmeres d’aquest diari, en pocs
minuts, és capaç d’endur-se dos vots a la
butxaca. Sumant, sumant...
Durant la passejada es fa difícil, impossible, evitar la política. És fa difícil contenir el
rígid discurs popular sobre la persecució
del català i els perills de la immigració. Un
discurs que perd oli quan em diu que vol
que el seu fill s’escolaritzi “un 40% en català, un 40% en castellà i un 40% en anglès”:
no surten els comptes! Però al Teo li arrenco una treva. Aquí aconsegueixo esquivar
la política i parlo amb la persona. M’explica
perquè va optar per la fecundació in vitro;
em diu que tenir un fill ha estat “el millor
que he fet a la vida”; i em confessa la seva
ambivalència: és una catòlica convençuda
que la família tradicional és el millor per a
un nen, però alhora admet que “el més important és donar la vida a algú“. Aquesta
ambivalència, aquest joc de contrastos és
Alícia Sánchez-Camacho. ■
No, gràcies. No fa ni cinc minuts que hem sortit de la seu
De compres. Camacho té taules. I sense donar temps a
del PP i, a tocar de Francesc Macià, trobem un voluntari de
Ciutadans que intenta lliurar a Camacho un fulletó del seu partit. La
candidata, amb sornegueria, se n’escapa dient-li “no sé si li
agafaria, però gràcies”. No li agafa.
l’atzar perquè algú se li acosti, entra al Mango de Diagonal, “és
moda catalana”, i comença a saludar venedors i clients, fet que fa
que se li acosti més gent. Si de Carretero en vaig subratllar la seva
austeritat verbal, Camacho està a les antípodes, en tots els sentits.
Al Teo. En aquest bar, Sánchez-Camacho deixa de banda la màscara política i parla de la felicitat de la maternitat i m’explica per què
va haver de recórrer a la fecundació in vitro. “A vegades em sento culpable, perquè el meu fill no té un pare”, confessa. “És feliç amb
vostè!”, li dic. I m’admet, malgrat les seves creences catòliques, que reivindica, que “el més important és donar la vida a algú”.
La seguidora. La dona de la foto, Isabel, es confessa fan
Més votants. El discurs del PP és dur amb la immigració.
acèrrima de Camacho. Al vídeo es pot apreciar l’exaltació i
nerviosisme quan la saluda. “T’he sentit a la ràdio, m’encantes”, li
diu la seguidora i ja segura votant. Camacho, gràcies al reportatge
d’aquest diari, ha guanyat un vot.
La passejada que Camacho va fer amb Garcia Albiol per Badalona,
en què amb poca ‘finezza’ van associar immigració i delinqüència,
n’és un exemple. Però això no li resta seguidors. Els peruans del
cotxe es van aturar per saludar-la. ■ FOTOS: ORIOL DURAN