20/03/15 BARCELONA Prensa: Diaria Tirada: 72.698 Ejemplares Difusión: 61.576 Ejemplares Cód: 91269279 LA VANGUARDIA (ED. CATALA) Página: 39 Sección: OTROS Valor: 11.413,00 € Área (cm2): 400,2 Ocupación: 40,61 % Documento: 1/1 Autor: JORGE DE PERSIA Núm. Lectores: 756000 20/03/15 MADRID Prensa: Diaria Tirada: 153.907 Ejemplares Difusión: 108.064 Ejemplares Cód: 91268679 ABC (EDICION NACIONAL) Página: 80 Sección: OTROS Valor: 18.391,00 € Área (cm2): 405,6 Ocupación: 56,95 % Documento: 1/1 Autor: BERNABÉ DALMAU Núm. Lectores: 529000 Mor el monjo Gregori M. Estrada, l'autor de bona part del repertori que e Publicat el CatalunyaReligió.cat (http://www.catalunyareligio.cat) Mor el monjo Gregori M. Estrada, l'autor de bona part del repertori que es canta a missa [1] Dc, 18/03/2015 (Abadia de Montserrat/CR) Aquest dimecres al matí ha mort [2] al Monestir de Montserrat el pare Gregori M. Estrada i Gamissans. Tenia 96 anys, en feia 80 que era monjo i 73 que va ser ordenat sacerdot. Organista, director de cor, musicòleg, compositor i docent, va ser l’artífex de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, que se celebren ininterrompudament al Monestir des de 1970. És l'autor de bona part del repertori que avui es canta a les esglésies. Com a compositor va aconseguir combinar el cant popular [3] amb una música de qualitat i adequada per a la litúrgia i la renovació postconciliar. El pare Gregori M. era un estudiós de la música. Va contribuir a refermar el prestigi musical de la comunitat benedictina de Montserrat i, a través de la docència i de les composicions, va mantenir i impulsar la tradició participativa de l’assemblea dels fidels en els cants de les celebracions al temple. Organista, director de cor, musicòleg, compositor i docent, va ser l’artífex de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, instaurades a Montserrat l’any 1970, i que es continuen organitzant ininterrompudament amb l’objectiu de facilitar a l’assemblea la participació en melodies de textos litúrgics. El P. Gregori M. (Francesc) Estrada i Gamissans va néixer a Manresa el 28 d’abril de 1918. Va entrar al noviciat el 30 de juliol de 1933 i va fer la professió simple el 6 d’agost de 1934. La professió solemne la va realitzar al Monestir de Subiaco (Itàlia) el 13 de novembre de 1939 i va ser ordenat sacerdot, a Montserrat, el 10 d’agost de 1941. Es va formar musicalment a l’Escolania de Montserrat amb els pares Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil, on va aprendre sobretot orgue, violí i violoncel. Paral·lelament a l’entrada al Monestir, l’any 1932, va continuar els estudis d’orgue amb Josep Muset i Ferrer al Conservatori de Música del Liceu. Va cursar els estudis eclesiàstics a Montserrat, que va compaginar amb l’ofici d’organista de la comunitat, suplint el P. Ildefons Pinell. Durant la Guerra Civil, va continuar els estudis eclesiàstics i musicals als monestirs alemanys de Beuron i Maria Laach, i després va fer un curs de teologia al col·legi benedictí de Sant Anselm de Roma. En la dècada dels 40 va estudiar harmonia i contrapunt amb Josep Barberà i Cristòfor Taltabull. El 1950 va perfeccionar orgue amb André Marchal i fuga amb Charles Kocchlin, a París. Al Monestir de Montserrat ha tingut una dedicació destacada com a organista i en els treballs de musicologia sobre el Llibre Vermell de Montserrat i els Mestres de l’Escolania, al mateix temps que s’ha dedicat també a la composició, sobretot de música religiosa i litúrgica, en llatí i, després del Concili Vaticà II, en llengua vernacle. Va promoure els tallers d’orgueneria de Collbató i de campanes de Monistrol de Montserrat. Era membre de la Societat Catalana de Musicologia, de la qual en va ser president (1979-1991), filial de l’Institut d’Estudis Catalans: des del 1992 era membre emèrit de la Secció Historicoarqueològica d’aquesta institució. Ha estat director del cor monàstic de Montserrat i creador i director de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat [4]. Va fer nombrosos enregistraments de música per a orgue i de cant gregorià. És autor de diverses obres litúrgiques. La missa exequial, que presidirà l'abat Josep M. Soler, tindrà lloc divendres, dia 20, a les 17h, a la Basílica de Santa Maria de Montserrat i es podrà seguir en directe per MontserratTV [5]. URL d'origen: http://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/mor-monjo-gregori-m-estrada-lautorbona-part-del Qui som Quiénes somos Avís legal Política de cookies Page 1 of 2 Societat | Redacció | Actualitzat el 18/03/2015 a les 16:15 Mor als 96 anys el monjo i musicòleg de Montserrat Gregori M. Estrada El P. Gregori M. Estrada. Foto: AbM Aquest dimecres al matí ha mort al Monestir de Montserrat el P. Gregori M. (Francesc) Estrada i Gamissans. Tenia 96 anys, en feia 80 que era monjo i 73 que va ser ordenat sacerdot. La missa exequial, que presidirà el P. Abat Josep M. Soler, tindrà lloc divendres, dia 20, a les 17h, a la Basílica de Santa Maria de Montserrat. El P. Gregori M. era un estudiós de la música. Va contribuir a refermar el prestigi musical de la comunitat benedictina de Montserrat i, a través de la docència i de les composicions, va mantenir i impulsar la tradició participativa de l'assemblea dels fidels en els cants de les celebracions al temple. Organista, director de cor, musicòleg, compositor i docent, va ser l'artífex de les Trobades d'Animadors de Cant per a la Litúrgia, instaurades a Montserrat l'any 1970, i que es continuen organitzant ininterrompudament amb l'objectiu de facilitar a l'assemblea la participació en melodies de textos litúrgics. Gregori M. (Francesc) Estrada i Gamissans El P. Gregori M. (Francesc) Estrada i Gamissans va néixer a Manresa el 28 d'abril de 1918. Va entrar al noviciat el 30 de juliol de 1933 i va fer la professió simple el 6 d'agost de 1934. La professió solemne la va realitzar al Monestir de Subiaco (Itàlia) el 13 de novembre de 1939 i va ser ordenat sacerdot, a Montserrat, el 10 d'agost de 1941. Es va formar musicalment a l'Escolania de Montserrat amb els PP Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil, on va aprendre sobretot orgue, violí i violoncel. Paral·lelament a http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/50267/mor/96/anys/monjo/musicoleg/montserrat/gregori/estrada Pàgina 1 de 2 l'entrada al Monestir, l'any 1932, va continuar els estudis d'orgue amb Josep Muset i Ferrer al Conservatori de Música del Liceu. Va cursar els estudis eclesiàstics a Montserrat, que va compaginar amb l'ofici d'organista de la comunitat, suplint el P. Ildefons Pinell. Durant la Guerra Civil, va continuar els estudis eclesiàstics i musicals als monestirs alemanys de Beuron i Maria Laach, i després va fer un curs de teologia al col·legi benedictí de Sant Anselm de Roma. En la dècada dels 40 va estudiar harmonia i contrapunt amb Josep Barberà i Cristòfor Taltabull. El 1950 va perfeccionar orgue amb André Marchal i fuga amb Charles Kocchlin, a París. Al Monestir de Montserrat ha tingut una dedicació destacada com a organista i en els treballs de musicologia sobre el Llibre Vermell de Montserrat i els Mestres de l'Escolania, al mateix temps que s'ha dedicat també a la composició, sobretot de música religiosa i litúrgica, en llatí i, després del Concili Vaticà II, en llengua vernacle. Va promoure els tallers d'orgueneria de Collbató i de campanes de Monistrol de Montserrat. Era membre de la Societat Catalana de Musicologia, de la qual en va ser president (1979-1991), filial de l'Institut d'Estudis Catalans: des del 1992 era membre emèrit de la Secció Historicoarqueològica d'aquesta institució. Ha estat director del cor monàstic de Montserrat i creador i director de les Trobades d'Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat. Va fer nombrosos enregistraments de música per a orgue i de cant gregorià. És autor de diverses obres litúrgiques. http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/50267/mor/96/anys/monjo/musicoleg/montserrat/gregori/estrada Pàgina 2 de 2 Religión Digital Opinión Josep Miquel Bausset Josep Miquel Bausset Gregori Estrada, monje y organista "Sencillo, humilde y un hombre lleno de la sabiduría de Dios" Josep Miquel Bausset, 19 de marzo de 2015 a las 18:04 (Josep M. Bausset).­ El miércoles día 18, después de la misa conventual, murió el P. Gregori Estrada, monje de Montserrat, organista y compositor, nacido en Manresa el 1918. Francesc Xavier Estrada i Gamissans ingresó a los ocho años en la Escolanía de Montserrat, donde estuvo seis como a escolán al servicio de la Virgen. Cuando acabó esta etapa, el 1932, el año siguiente volvió al monasterio, ahora para iniciar el noviciado. El 6 de agosto de 1934 hizo la profesión simple. Durante los años 1935 y 1936, en el conservatorio del Liceo de Barcelona, Gregori Estrada (nombre monástico) estudió órgano, hasta que a principios de julio de 1936, por motivos de salud, fue enviado a Andorra, donde la comunidad de Montserrat tenia un colegio. Cuando estalló la guerra civil Dom Gregori se trasladó a Roma i después a Subiaco, donde encontró a un grupo de monjes, con el abad Antoni Mª Marcet, que también habían huido de Cataluña. De Roma, aceptando la invitación de monasterios europeos, Dom Gregori fue al monasterio alemán de Maria Laach, donde hizo los estudios de filosofía. Posteriormente, durante los cursos 1937­1939 fue a Beuron, para estudiar la teología con los monjes jóvenes de la congregación beuronesa. El 1939, cuando estalló la II Guerra Mundial, el joven Estrada volvió a Roma para continuara los estudios de teología en la Universidad benedictina de San Anselmo y el 13 de noviembre de aquel mismo año hizo la profesión solemne en Subiaco. En 1940, en San Juan de Letrán, recibió el subdiaconado y volvió a Montserrat cuando acabó el curso. El 1941 recibía la ordenación presbiteral, al mismo tiempo que continuaba los estudios musicales en Barcelona. El P. Gregori fue el organista de Montserrat hasta principios del siglo actual y director del coro de los monjes hasta el 2002. Fue además el iniciador de las Trobades d'Animadors de Cant per a la Litúrgia, que a lo largo de los años ha formado a centenares de persones que participan en las parroquias, como animadores de las celebraciones litúrgicas. Después del Concilio Vaticano II, juntamente con los PP. Ireneu Segarra, Cassià Mª Just y Daniel Codina, y el H. Odiló Planàs, el P. Gregori adaptó los cantos litúrgicos al catalán. Durante el abadiato del P. Aureli Escarré, el P. Gregori fue durante algunos años a València como visitador del colegio del Patriarca. Fue presidente de la Sociedad Catalana de Musicología y miembro de la sección Histórica­Arqueológica del Institut d'Estudis Catalans. Pocas semanas antes de morir, el P. Gregori continuaba trabajando en el estudio del Llibre Vermell de Montserrat. El P. Gregori era una persona sencilla y humilde y un hombre lleno de la sabiduría de Dios. Como en la enfermería del monasterio se desplazaba en una silla de ruedas (para ir a la salita donde los monjes enfermos y ancianos siguen la liturgia por TV) se ponía el libro de Vísperas o el de Laudes, o el misal, debajo del jersey, para poder así mover la silla con más facilidad. Pero eso no era solo una cuestión práctica para desplazarse. Era también un signo de su vida de oración. Y es que el P. Gregori llevaba la plegaria en el corazón. Durante los años que fui enfermero de Montserrat, acompañé diversas veces al P. Gregori al cirujano vascular. En una de las visitas, el Dr. Lluís Guerrero le prescribió reposo, y por eso le prohibió levantarse antes de las 8 de la mañana. El P. Gregori le dijo que no podía hacerle caso porque tenía que venir a maitines. Y para llegar a tiempo a esta oración que comienza a las 6 de la mañana (como que caminaba muy lentamente) el P. Gregori se levantaba antes de las 5 de la mañana. Todos los que conocíamos al P. Gregori (de novicio fue mi profesor de música) sabemos que era un ejemplo de monje, bueno y fiel al Evangelio y a la Regla, acogedor y amable con todos. El P. Gregori fue un monje que no perdía nunca la sonrisa, una sonrisa que era fruto de su fe, a pesar de la limitación más grande que puede tener un organista: la sordera. Como decía el P. Abad Josep Mª Soler en el 40 aniversario de las Trobades d'Animadors de Cant, el P.Gregori "maestro de maestros, ha puesto al servicio de las Trobades su vivencia litúrgica, su preparación musical y su constancia tenaz". Tweet 1 0