1 MASTER EN ESTUDIS LLATINOAMERICANS

MASTER EN ESTUDIS LLATINOAMERICANS: PLA DOCENT
DADES DE L’ASSIGNATURA
Nom de l’assignatura
Any acadèmic
Ensenyament
Codi
Tipus d’assignatura
Impartició
Semestre/Curs
Coordinador/Responsable
Departament
Nom del professor
Llengua docència
Grup
El llegat colonial a l’America Latina
2009/2019
Master en Estudis Llatinoamericans
562516
Optativa
Trimestral/Quatrimestral
2on
Josep Maria Delgado
Humanitats, UPF
Juan Carlos Garavaglia
Castellà
A
Nombre actual de crèdits assignats : 5c. ECTS. (1c./25h. Total 125 h. alumne)
Hores de treball activitat presencial
Hores de treball dirigides
Hores de treball aprenentatge autònom
Avaluació
26 hores
34 hores
60 hores
5 hores
DESCRIPCIÓ DELS CONTINGUTS
Els temes a tractar abarquen, des del procés d’invenció de la nació i de construcció
estatal mitjançant alguns exemples europeos, fins l’anàlisi de diversos països
latinoamericans. Es tractaran tres tipus de realitats nacionals: països amb abundant
població indígena com Guatemala i Eqüador, països “nous” que varen tenir una
inserció tempranera al mercat mundial, com Argentina i Uruguay i, finalment, les dues
situacions contrastades de Xile i Colómbia. La trilogia guerra/fiscalitat/deuta estarà en
el centre de la discusió en aquest curs com a element clau en el procés de construcció
estatal de les noves nacions llatinoamericanes.
CONEIXEMENTS QUE HA D’ASSOLIR L’ALUMNE
1
Es busca aconseguir que els estudiants comprenguin les diferències teòriques existents
entre el procés d’invenció de la nació i el de construcció de l’Estat, mitjançant l’estudi
dels casos llatinoamericans assenyalats com a punt central d’observació.
MODEL D’AVALUACIÓ
Treball final escrito a partir d’una sèrie de textos i la assistència al 80% de les classes.
BLOCS TEMÀTICS
1. Estat i nació. Una discució teòrica
2. Fiscalitat i construcció estatal a Europa
3. Els processos llatinoamericans
MATERIALS DE SUPORT A LA DOCÈNCIA
Es discutiran a classe algunes fonts pertinents
METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ DE L’ASSIGNATURA
Exposició del professor i participació dels estudiants al final de cada classe.
BIBLIOGRAFIA
Anderson, B., Comunidades imaginadas. Reflexiones sobre el origen y la difusión del
nacionalismo, FCE, México, 1993.
Bobbio, N. y Bovero, M., Origen y fundamentos del poder político, Grijalbo, Mexico,
1984.
Bourdieu, P., "Esprits d'état. Genèse et structure du champs bureaucratique", en Raisons
pratiques. Sur la théorie de l'action, Seuil, Paris, 1994.
Brewer, The Sinews of Power. War, Money and the English State, 1688-1783, Alfred
A. Knopf, New York, 1989.
Dreyfus, F., L’invention de la bureaucratie. Servir l’état en France, en GrandeBretagne et aux Etats-Unis (XVIIIe-XIXe siècle), La Découverte, Paris, 2000
2
Durkheim, E., Les formes élémentaires de la vie religieuse, PUF, Paris, 1998.
Fioravanti, M., Stato e costituzione. Materiali per una storia delle dottrine constituzionali,
Giappichelli Editore, Turin, 1993
Garavaglia, J.C. editor, Fiscalidad y construcción estatal en Europa / América, en Illes i
Imperis, 13, Universitat Pompeu Fabra de Barcelona/Universidade da Coruña, 2010.
Gellner, E., Nation and nationalism, Oxford University Press, Oxford, 1983.
Glete, J., War and the State Early Modern Europe. Spain, the Dutch Republic and Sweden
as fiscal-military states, 1500-1660, Routledge, London and New York, 2002.
Grossi, P., Mitología jurídica de la modernidad, Editorial Trotta, Madrid, 2003.
Guerra, F.X. y Quijada, M., Imaginar la Nación, Cuadernos de Historia Latinoamericana,
AHILA, 2, Lit Verlag, Münster, 1994.
Guerra, F.X., “De la política antigua a la política moderna. La revolución de la
soberanía”, ambos en Guerra, F.-X., Lampérière, A., et al Los espacio públicos en
Iberoamérica…, cit.
Guerra, F.-X., Lampérière, A., et al Los espacio públicos en Iberoamérica.
Ambigüedades y problemas. Siglos XVIII-XIX, FCE, México.
Habermas, J., Historia y crítica de la opinión pública. La transformación estructural
de la vida pública, G.Gili, Barcelona, 1997.
Hobsbawm, E.J. y Ranger, T., The invention of tradition, Cambridge, 1983.
Hobsbawm, E.J., Naciones y nacionalismo desde 1780, Crítica, Barcelona, 1995.
Jocelyn Holt, A., El peso de la noche. Nuestra frágil fortaleza histórica, Planeta,
Santiago de Chile, 1998,
Juaristi, J., El linaje de Aitor. La invención de la tradición vasca, Taurus, Madrid,
1998.
Kantorowicz, E.H., The King's Two Bodies: A Study in Medieval Political Theology,
Princeton University Press, Princeton, 1957.
Le Goff, J., Histoire et mémoire, Gallimard Folio, Paris, 1988.
Murilo de Carvalho, J., Un théâtre d’ombres. La politique impériale au Brésil, Éditions
de la Maison des Sciences de l’Homme, Paris, 1990.
Nieto Soria, J.M., Fundamentos ideológicos del poder real en Castilla (siglos XIIIXVI), Eudema, Madrid, 1988.
Oszlak, O., La formación del Estado argentino. Orden, progreso y organización
3
nacional, Planeta, Buenos Aires, 1997.
Ozouf, M., La fête révolutionnaire, 1789-1799, Gallimard, Paris, 1976.
Parker, G., The Military Revolution. Military Innovation and the Rise of the West,
1500-1800, Cambridge University Press, Nueva York, 1988.
Rosanvallon, P., Le sacre du citoyen. Histoire du suffrage universel en France,
Gallimard, Paris, 1992.
Sabato, H., Ciudadanía política y formación de las naciones. Perspectivas históricas
de América Latina, FCE/El Colegio de México, México, 1999
Schaub, J.-F., 1998, “El pasado republicano del espacio público”, en Guerra, F.-X.,
Lampérière, A., et al Los espacio públicos en Iberoamérica…, cit.
Scott, J., Seeing Like a State. How Certain Schemes to Improve the Human Condition
have Failed, New Haven, Yale University Press, 1998.
Thiesse, A.-M., La création des identités nationales. Europe, XVIIIe- XXe siècle, Editions
du Seuil, Paris, 1999.
Tilly, Ch., Coercion, Capital and European States, AD990-1990, Basic Blackwell,
Cambridge, Mass., 1990.
Weber, M., Economía y sociedad, FCE, México, 1983.
4