rivolldad - Servei de Biblioteques

ava*Èi..
/
deixalles encara subsisteixen aliada
amb la classe obrera pol ésser encara altra volta de gran utilitat per a
/
marxar d'una manera ascendent cap
Mucho se ha hablado y escrito,
Todos debcmos ocupar el lugar al Socialisme
aunque inutiimcnte, sobre ia frivoli^ que nos corresponde. Nuestra ban»
Aquesta classe, però, hem de tenir
dad, despreocupación e indiferència dera ha de ser la de bravos lucha-» molt present que és la creadora del
en que vive la rctaguardia, dàndose dores vencedores del fascismo y capitalisme. De la petita burgesia
el caso paradójico y bocliornoso de defensores de nuestros intcrescs de surt el gran burgès o capitalista Ella
la existència de un divorcio e incom- clase.
representa els fonaments del capitaprensión enormes entre los que con
De ningún modo podemos dejar lisme. Pretendre com els polítics
el fusil en la mano baten al fascismo en libertad a nuestros enemigos de la d'Esquerra o els novells demòcrates
en las trincheras, y la retaguardia, retaguardia, dcbemos encargarles del P. S. U. C. fer-ne una classe
donde muchos, en vez de dedicarsc obras de fortificación y no daries econòmicament lliure i agafar-la com
a trabajos construcfivos y de ayuda a tiempo para conspirar ni para hacer a base d'un nou sistema social és
los combaticntes, pasan muchas obra desmoralizadora con su pasivi- una simple estupidesa per no dir una
horas en paseos, cafès, balles, dad, sus críticas y propagandas; no traïció- La sort d'aquesta classe ha
íeatros y otros lugares de recreo podemos consentir que mieniras par- de córrer paral·lela a la de la classe
pcrdiendo miserablemante un tiempo te de la juvcntud sufre y da su sangre obrera si volem foragitar ben lluny
y unas energías facilmente aprove^ en los frentes de batalla otros pasen de la nostra terra el ferment del
feixisme en tots als aspectes.
chables en beneficio de la guerra y la vida en eterna francachela.
la revolución.
La denominació de petit burgès
Son momentos estos críticos y de
Muchos de eistos picrdcn el tiempo gran transcendència para el futuro, de tindria que definir-se, a més, d'una
o lo que es peor, lo emplcan en c r i ' la Humanidad y nuestro gran pecado manera ben concreta. 1 aquesta conticar, a veces, lo que a falta de su y mayor castigo puedc ser nuestra creció tindria d'ésser a ben segur la
ayuda no se hace. Su presencia en falta de visualidad y comprensión.
d'un obrer emancipat que treballa
Iaies lugares es desmoralizadora
Nuestro optimisme raya en la in- pel seu compte i que fa aquest treball
porquc sorprende e indigna a los consciència siendo complelamenle sense l'ajut de cap altre obrer, perquè
bravos hichadores que viénen del suïcida. Estamos en guerra. El Alto els obrers ocupats en petits comerfrente con permisp, hacicndoles Ampurdan ha recibido varios avisos, ços i indústries són molt nombrosos
creer que la retaguardia es indigna però los habitantes de Figueras pare- i en la nostra ciutat, per exemple^ si
ia revolució hagués de passar solade los sacrificios y privaciones que ce que lo han olvidado.
ment en les grans fàbriques l'alè
ellqs sufren.
Por pròpia conveniència y antes d'una nova societat ens passaria
Nadie que sca vcrdadero revolu'
de que sea tarde, debemos reaccio- desapersabut.
eionario puede ni debe prestarse a
nar; por solidaridad con los frentes;
A més, l'obrer que té la desgràcia
ser Juzgado de tal forma, sinó que
por espfritu de justícia; por dignidad d'haver d'anar a raurcr amb un petit
debe demostrar con obras su entudcbemos acabar con esta frivoüdad burgès és doblement explotat. La
siasmo y adhesión a la'*" causa que
de la retaguardia lo antes posiblc y dispersió que això ocasiona, la falta
dcfendemos; y si a los lugares de
de la forma que sea.
de contacte amb els seus companys,
recreo van los «senorilos>, aún qucfa que tingui un caràcter aburgesat i
CLAUDIO BOBIA.
dan, debcmos evitarlo sea como sea.
sotmès, castrat de tota conciència d e
classe. El petit burgès viu també una
vida carrinclona i explotada i ni amb
bona voluntat pot atendre molles
vegades, les lleis socials dictades a
favor
dels seus obrers. L'obrer d'una
una força econòmica gens dcspreII
gran
concentració
industrial pel conciable i que pot ésser-nos de gran
tacte
permanent
amb
els seus comaspecte ecvttètnie utilitat durant cl moment transitin del panys, té una consciència
de classe
capilalisme al Socialisme. Ja en èpoEn l'anterior article posarem de ques pretèriques, el burgès, cl fill de formada i pot fer-se i és fa complir,
relleu la missió política que corres- la «burg» feudal, al desenrotllar-se i si més no, les lleis socials dictades.
pon a la petita burgesia en la nova extendrcs en iniciativa privada for- L'obrer d'un petit comerç o indústria
etapa social que recorre el poble mant una nova classe social, engen- ni tan sols això.
espanyol després del 19 de Juliol. En drà una potència econòmica tant
El poble que com el nostre, i prinel present i davant els escarafalls que oposada al sistema feudal que fou el cipalment Catalunya, que a diferència
fa la conirarrevolució, basant-se pre- ferment que motivà la caiguda del del poble rus quan feu la revolució,
cisament en el respecte als interesos feudalisme. Aquest és el primer gran té una classe obrera relativament
del petit burgès, per imposar-nos paper històric d'aquesta classe indi- instruïda, té que portar la revolució
una república democràtico-burgesa, vidualista i liberal que encara avui fins a les últimes conseqüències. A
• de trabajadorcs de todas clases», subsisteix amb la denominació de les agrupacions obreres organitzacom resa l'article d'Alcalà Zamora, petit burgesa per a distingir-la de la des dintre el Sindicat que amb aquest
farem unes quantes consideracions burgesa o capitalista sortida del seu esperit impetuós i renovador que han
si.
sobre aquest punt.
donat proves acordin col IcctivitzarAquesta classe, doncs, les quals se, primer pas cap a la socialització
La petita burgesia, es en veritat,
rivolldad
la petítu hur^esía
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques