Llibres de la rentrée (II)

PAÍS: España
FRECUENCIA: Semanal
PÁGINAS: 8
O.J.D.: 12451
TARIFA: 3444 €
E.G.M.: 89000
ÁREA: 1021 CM² - 89%
SECCIÓN: ULTIMA
29 Septiembre, 2016
Biel Mesquida
Plagueta de notes (DCLII)
Llibres de la rentrée (II)
ESCOLA DE LA INUTILITAT. Em pos
una banda sonora fastuosa, Paco
Ibáñez à l’Olympia, i em llanç a recomanar llibres ben útils, ben entretinguts,
ben savis. Començ amb una meravella: Breviario de saberes inútiles. Ensayos sobre sabiduría en China y literatura occidental
(Acantilado), de Simon Leys. Aquest nom
de plume és el pseudònim de Pierre
Ryckmans, un belga que va estudiar dret a
Lovaina i llengua, literatura i art xinesos a
Taiwan. D’aquest entrecreuament de sabers ix una obra feta d’assaigs on reuneix
tots els sabers “inútils” que va acumular al
llarg de la seva vida. En aquest llibre, que
cal llegir a poc a poc i amb l’entusiasme dels
descobriments continus, comprovam que
don Quixot i André Gide es troben amb un
Orwell íntim, un Evelyn Waugh amant de
les paraules o la veritat de l’inspector Maigret de Simenon. L’art de la cal·ligrafia xinesa es combina amb l’anada de Roland
Barthes a Xina o el deixant d’una barca buida de Zhou Enlai. En el pròleg ens conta
com era l’escola on va assistir a Hong Kong,
batejada per un company cal·lígraf i gravador com l’Escola de la Inutilitat, on passà
dos anys intensos i feliços: allà aprendre i
viure eren el mateix. Un aforisme de
Zhuang Zi rep al lector: “Tothom coneix la
utilitat del que és útil, però pocs coneixen
la utilitat de l’inútil”. Extraordinari!
Un llibre molt especial: Vivir con plenitud las crisis. Cómo utilitzar la sabiduría del
cuerpo y de la mente para enfrentarnos al estrés, el dolor i la enfermedad (Kairós), de Jon
Kabat-Zinn. Les contra de La Vanguardia
duen sempre una entrevista que sempre
m’interessa. Aquest llibre i el seu autor els
vaig descobrir en una entrevista que li va fer
Víctor Amela, que m’encantà. Sabem que
l’estrès pot esgotar les nostres reserves d’energia, fer malbé la salut i escurçar la vida.
L’estrès ens fa més vulnerables a les ansietats, a les depressions i a les malalties en general. Aquest llibre parteix del conegut programa de reducció de l’estrès basat en el
mindfuness, un camp completament nou de
la medicina i de la psicologia, que ens ensenya a emprar pràctiques derivades de la
meditació i del ioga per contrarestar els efectes de l’estrès. Millorar la qualitat de la nostra vida i de les nostres relacions, viure mi-
01
Simón P. Barceló i Marta Buadas lliuren el Premi Formentor a Roberto Calasso. CATI CLADERA
llor amb el dolor crònic, estimular el benestar i la curació són alguns del beneficis d’aquesta obra. Indispensable!
El ardor (Anagrama), de Roberto Calasso, és un llibre que ens conta com era la civilització de fa tres mil anys al nord de l’Índia que no va deixar relíquies artístiques ni
arquitectòniques sinó una sèrie de textos en
torn al Veda, el Saber. El Premi Formentor
d’enguany ja ens havia donat un llibre memorable, Ka(Anagrama), sobre la religió de
l’Índia antiga. Ara, El ardor, amb una prosa
seductora i engrescadora com si fos una novel·la, ens parla de textos que són prescripcions exactes per executar ritus, des dels
més senzill al més complex: el sacrifici. L’abandonament de les formes del ritu en la
nostra cultura, la nostra dificultat per establir un contacte amb l’invisible i les distorsions que això produeix en la història i la
sensibilitat actuals, és un dels temes del llibre. El ritu com a forma de comunicació entre el visible i l’invisible és allò que la mentalitat positivista ens ha amagat. I ens diu a
les clares: “L’actitud sacrificial implica que
la natura té un sentit, mentre que l’actitud
científica ens ofereix la pura descripció de
la natura, de per si desprovista de sentit.” Un
llibre que ens fa preguntes essencials. Revelador!
LLEGIR FA TORNAR INTEL·LIGENTS.Hi ha llibres que ens poden
ajudar a estar alerta, que ens poden
dir ben a les clares que els totalitarismes no
volen individus que pensin per ells mateixos, sinó que no pensin. El  d’Orwell va
ser un cop contra la dictadura política que
volia la desaparició de la llibertat i la destrucció de l’individu convertit en robot. Ara
surt . La fi del món (Edicions ), de
Boualem Sansal, que ens vol mostrar com
funcionen les dictadures religioses, el totalitarisme islamista, els règims ultrareligiosos. Aquest escriptor d’Alger, amb un llenguatge en què es mesclen el sabor oriental i
la pedagogia, la negror i la insolència ens
conta la història d’un imperi, Abistan, que
rep el nom del profeta Abi. L’amnèsia i la
submissió a un déu únic són els seus fonaments. No hi ha pensament personal. Existeix un control de vigilància per totes bandes que cerca els que es desviïn de les lleis.
El poble és feliç, una felicitat de màquina,
02
d’éssers despersonalitzats. Però el protagonista, Ati, se’n va amb el poble dels renegats
que viu als guetos i ho capgira tot. Aquesta
obra té el Gran Premi de l’Acadèmia Francesa i, sobretot, el gran premi de milers de
lectors. Engrescadora!
I acabaré amb una autora russa que m’ha
emocionat, m’ha fet riure, m’ha entretingut,
m’ha enamorat: Liudmila Petruixévskaia
amb un llibre de relats Hi havia una vegada
una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre (Edicions
del Periscopi). Moltes de les protagonistes
són dones, dones amb fills problemàtics en
el si de famílies desestructurades, dones que
s’esforcen per sobreviure dins ambients hostils, dones desemparades i mancades d’amor, dones sumides en la desesperació, dones que lluiten de mil i una maneres per
arrencar a la vida un bocí de felicitat. Les sòrdides condicions d’una URSS en estat de
descomposició és el material d’una escriptora que segueix els seus mestres –Dostoievski, Tolstoi, Beckett, Txékhov i Poe–
amb un llenguatge aspre, sec, dur, humorós
i traduït per Miquel Cabal Guarro de forma
magistral. Impressionant! (Continuarà).
PAÍS: España
FRECUENCIA: Diario
PÁGINAS: 44
O.J.D.: 5464
TARIFA: 3387 €
E.G.M.: 23000
ÁREA: 756 CM² - 73%
SECCIÓN: CULTURA
19 Septiembre, 2016
LilaAzam
Zanganeh,
Roberto
Calasso
y David
RieffjuntoconBasilio
Baltasar
enla [iltimajornada
delasConversaciones
Literarias
deFormentor.
c. FORTEZA
FORMENTOR
CONVERSACIONES
LITERARIAS
HISTOR b
DE FAN’ F.ASMAS
QUE
DE
LOS HO] IBRES
Fin alas jornadas con las voces de Roberto
Calasso, David Rieff y Lila AzamZanganeh
NADAL
SUAU
FORMENTOR
e infalible:el filtimodia, enla filtima
Genre
depie frentea la barraquecu- mesa,Baltasarse sienta junto a tres
bmel fondo
del Sal6nOrfeo,ga[line- invitados que 61 mismoescogecon
ro improvisado.Gentesentadaen el uncriterio tan mist6ricocomo
afilapasillo de acceso,comoquienve una do. Esta vez, se escucharon
tres voobraentre bambalinas.
Ayerse cerr6 ces de acentoextranjero,ejerciendo
la edici6nm/~sconcurridade la his- la traslaci6n de otras lenguasa la
toria reciente de las Conversesde lenguacastellana: RobertoCalasso,
Formentor,con una enormecantidad DavidRieff, Lila AzamZanganeh.
de esepfiblicoal queBasilioBaltasar Volveremos
a ellos.
calific6de ((misterioso))dadasu
Antes,toca acercarseal territorio
riosidadporla literatura. Eraunaes- de Sombras de la primera mesa
cenografiade lo m~isoportunapara moderada
por la periodista y novequelas cfimarasde la Televisi6n
lbe- lista Lara Siscar. Fue una sesi6n
roamericanase pasearanpor el Ho- atravesadapor la elegancia, en la
tel del GrupoBarcel6,capturando
la que Siscar opt6por ocuparun disatm6sferadel encuentropara un do- cretointerregno.Asi,antes queella,
cumentalquellevarfi pot titulo Los GonzaloCelorio se aproxim6a El
protocolosde Formentor.
E1afio que reino de este mundo,de AlejoCarviene las conversacionescumplir~n pentier, en el que supoencontrar
su d6cimoaniversario,y pareceque unaapelaci6na la ((fe en el milallegan a la cita en plena forma.Y gro)~ comoagente politico o de
bien, ~cu/desson esos protocolos? transformaci6n
hist6rica: conla inEntreellos, unoestfictamenteformal dependenciade Haiti comoejem-
plo, qued6establecidala verdadera M.R. James0~mirealidad es mucho asno de oro, defendiendoque los
funci6n de la inmortalidadde los m/~sinteresantequesu relato>~,afir- espiritus quierenvolver a la vida
h6roescolectivos,queno es sino la m6burl6n); sofisticadoy europeista por la mismaraz6n que los homde impulsara quienesse reflejan en el de FranciscoJarauta.Fue61quien bres escribenhistorias, a saber:que
ellos. Paradoja:el ideal ilustradode explic6una an6cdotagenial: el cie- existe el deseo,y quecumplirloconla independenciade un pueblo se goBorgespreguntimdole
a Italo Cal- lleva unatransgresi6n.DavidRieff,
obtienegracias a unasuperstici6n. vino, ~ustedqueha visto tanto, ~de de una elegancia vertiginosamente
La cuentista Crisfina Fern/mdez
Cu- qu6color sonlos ojos de un tigre%. alta, desgran6otra idea acerca de
has abord6la vida y la obrade Jan Y Calvino,feliz de poderreplicar las narraciones: que son siempre
Potocki con enormegracia, espe- con6xito a Borgespor unavez, des- una herencia. Finalmente,Roberto
cialmenteen el giro final, dignode cribi6 cuidadosamente
los ojos de Calasso, estrella oficial de estas
sus mejoresrelatos: Potocki vivi6 diecisietetigres.
Converses,ofreci6 la lectura de un
fascinadopor el cuentode la l~rnpaY alas doce y media, Baltasar capitulode su filtimo libro publicara de Aladino, y acab6con
su vida dispar/mdose
a bocajarro el asa de unatetera de
plata que previamentepuli6
hasta convertir en bala./~Y
si, propusoFernfindezCuhas, ese gesto obsesivode
pulir la plata hubierasido el
filfimo homenajede Potocki
a la l~Jnparade la queemerge ungenioal ser frotada?
Siscar pudo responder:
((Entodocaso, fue unaelecci6m~.Nolo hizoperohabria
sido oportuno,porquela periodista abord6La invenci6n
de Morel, de BioyCasares,
convencidade encontrar en
61unalecci6nejemplar:vivir
es elegir, y hay que hacerlo
de tal modoque, en casode
delasConvesacionse
Literarias
deFormentor,
ayer.c. FORTEZA
tener la oportunidad
de revi- Participantes
vir cada momentoeternamente,pudi6ramoshacerlo sin te- abria una mesa de resonancias
doen Italia, todaviain6ditoen nuesmoralguno.Por cierto, Siscar acu- ~gn6sticas~>que combinariatres
tro pals. Habl6del tiempo,de reinos
di6 a una isla llena de gente para perfiles muydiferenciados.Antes, celestes,de la ((afasiaquenacede
hablar de unanovelaque transcurre el director de la Fundaci6n
Santilla- historim) y su acumulaci6nde coen una isla desierta, matizir6nico na dej6 caer una frase tranquiliza- mienzossiempreincumplidos.
probablementeindeliberado. Tras dora de Jack London:~(Unavez emYasi se cerrabaotra cita septemSiscar, espadasen alto. FerretLerin piezas a morir, todo es muchom/~s brina en Formentor,y asi se acumu&FranciscoJarauta:let’s rock.Dis- f/~cib>. Nosabemossi Lila Azam laban de nuevohistorias que buscursosde potenciaincontrolable,to- Zanganeh
(una mujerque es la sin- can ser contadas, ser comprendicadospor la ironia. Cercano
y term- tesis del cosmopolitismo)
estuvode das. Talvezcon6xito, tal vezno. E1
fiero el de FerrerLerinrefiri6ndose acuerdo,perosi que desarroll6 una afio que viene, d6cimoaniversario:
a Jaca y a si mismo
con la excusade intervenci6nnotable en torno a El unaexpectativaen el horizonte.