L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE
Santiago Rusiñol i Prats,
(Barcelona1861 Aranjuez, Castella 1931) Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista. Pertangué a una
de les famílies de l'alta burgesia catalana. Creà a Sitges el museu Cau Ferrat i fou una figura important de la
tertúlia dels Quatre Gats. Del 1892 al 1899,en les seves vingudes de París (on s'instal·là el 1889), celebrà les
Festes Modernistes de Sitges. La més ambiciosa de les seves obres literàries fou la novel·la L'auca del senyor
Esteve (1907). Com a pintor, exposà obres a la Sala Parés des del 1874. L'exposició que féu a Barcelona (Sala
Parés 1890) amb Casas i Clarasó significà la introducció a Catalunya d'un art que per la seva modernitat fou
designat per la crítica amb el nom de modernisme i que se centra en figures (Lectura romàntica), temes
quotidians i del paisatge urbà de Montmartre (La cuina del Moulin de la Galette, Pati de Montmartre). Lligat
al grup de ``L'Avenç'', vers 1894−95, influït pel pre−rafaelitisme, derivà cap al simbolisme (La Pintura, La
Música, La Poesia). El 1899 pintà a Mallorca. Establert a Catalunya, continuà participant en exposicions de
París i n'hi féu alguna d'individual. Morí a Aranjuez mentre pintava noves versions, ja decadents, de la
temàtica de jardins que centrà els trenta darrers anys de la seva vida.
Com es menciona abans, l'obra més famosa és L'auca del senyor Esteve, 1907. Al 1898, Ramón Casas va
gravar a Barcelona un cartell publicitari d'anís del mono. Aquest tipus de sistema propagandístic va viure a
finals d'aquest segle un gran esplendor gràcies a la gran activitat de pintors com Toulouse−Lautrec, Daumier o
Denis. A Espanya, els principals cartellistes eren catalans i actuaven dins de la corrent modernista, on va
destacar Santiago Rusiñol. Al 1912 Santiago Rusiñol rep la primera medalla de l'Exposició Nacional que es
celebra aquell any, per la seva obra Saló dels Reis Catòlics a Aranjuez.
Preguntes de lectura
1−Explica l'evolució d'un personatge al llarg de l'obra.
2−En quin moviment artístic s'inscriu Rusiñol? Caracteritza'l.
3−Justifica la intenció de l'obra. De part de quin grup social s'hi posa l'autor?
4−Visió artística de Rusiñol. Compara−ho amb la seva biografia.
5−Descriu la figura del Senyor Esteve
1)El senyor Pau és un dels personatges que m'ha semblat més significatiu al llarg de l'obra, és el típic mosso o
criat que encara a vegades hi ha a les tendes que fa les feines més humils i que ningú més vol fer. En l'obra és
també el que s'ho carrega tot, el que no ha portat les factures, el que no ha escombrat, el que no ha fet les
comandes, etc. En definitiva és el que fa la feina bruta de la Puntual; és la tenda de la família Esteve des de fa
moltes generacions, la tenda de vetes−i−fils.
En qualsevol moment de l'obra ell és l'encarregat de tot, al començament a la botiga nomès fa que escombrar,
després quan l'Estevet i la Tomaseta es casen i tenen el Ramonet, el volen portar a processó, però primer van a
buscar un moltonet a l'escorxador perquè la processó és de Sant Joan; St Joan portava un xai. Per això el
Ramonet porta un moltonet lligat amb una cadeneta, però també va agafat del senyor Pau de la mà, el senyor
Pau va amb el Ramonet durant tota la processó però arriba un moment on encara es complica la cosa, el cel
s'ennuvola i està a punt de ploure, però la gent segueix amb la processó pels carrers de Barcelona. Tothom
saluda en Ramonet i li diuen que va molt maco, que sembla de seda ...
1
De cop i volta en Ramonet ja està cansat i no vol seguir més el seu pare el senyor Esteve li diu que calli, al
senyor Pau no li toca cap més remei que carregar−se al coll en Ramonet, el sr Pau ja renega fins i tot amb
ironia i diu que nomès li falta carregar−se el be a l'esquena.
El temps va empitjorant poc a poc fins que en un obrir i tancar d'ulls es posa a ploure a vots i a barrals, els dos
anaven molt ben vestits, fins i tot tenien ordres de no embrutar−se però de la manera que plovia no se'n van
escapar. Van arribar els tres, el moltó també plens de fang, mullats, etc...
El senyor Pau carregava amb totes les penes de la casa (La Puntual).
2) Rusiñol s'inscriu en el corrent del modernisme:
Modernisme: ART/LIT Moviment cultural produït a Occident a la fi del s XIX i al començament del s XX.
Designa els corrents arquitectònics i decoratius de l'art occidental coneguts en altres països com a Art
Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille, etc. És un estil
derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la
riquesa i el detallisme de la decoració, l'ús freqüent de motius vegetals, i el gust per la asimetria, l'esteticisme
refinat i el dinamisme de les formes.
Jo el caracteritzo com una persona innovadora en aquesta corrent ja que escriu aquest llibre quan el
modernisme es comença a desenvolupar com un estil diferent als d'abans.
Rusiñol va ser un gran cartellista en l'època junt amb altre artistes, això dels cartells queda mencionat en l'obra
on el senyor Esteve fa pintar el cartell de la Puntual, la merceria dels Esteve. Com menciona la definició
anterior el modernisme està caracteritzat pel detallisme i la decoració, aquest concepte es nota clarament en la
perfecció del senyor Esteve de voler tenir totes les coses en perfectes condicions i amb ordre; també en el
caràcter del sr Esteve molt maniàtic i amb molt de seny. Crec que la figura que reflecteix més bé Santiago
Rusiñol és l'Esteve en tots els moments de l'obra.
3) La intenció de l'obra està clarament definida si mirem la biografia de Rusiñol. En l'obra es destaca la
riquesa dels Esteve des de moltes generacions, i el que ells volen és que les pròximes generacions segueixin
amb la Puntual. Quan el senyor Esteve sap que el seu fill Ramonet no vol seguir amb els fils i les vetes es
posa malalt i amb poc temps es mora. No podia consentir que l'únic fill que tenia, l'hereu dels Esteve volgués
ser escultor, fins i tot va dir amb el seu fill que el desheredaria i que l'ofici que volia fer era de pobre de dropo
i de vagabund, no acceptava la pobreza ni la gent que no tenia res.
El grup social al qual s'identifica l'autor és el modernisme català antiburgès i bohemi, on destaca per l'odi a la
riquezes. Santiago Rusiñol venia d'una família rica de Barcelona potser ve d'aquí el seu odi a la burgesia.
4) Rusiñol artísticament era molt conegut, no nomès escrivia sino que també era pintor, narrador i dramaturg.
Com que era modernista va promoure diferentes festes a Sitges 1892−99. Més tard és va instalar a París 1888
on es va trobar amb obres de Degas y Whistler els quals van influir notablement amb el seu treball. Ell va ser
un gran cartellista de final de segle, destacat pel seu simbolisme i decadència. Amb la pintura també va ser
bastant conegut, amb obres com Laboratori de la Gallete 1891, Pati de Monmartre 1890 i el estudi de Erik
Satiè 1891. Però l'obra més important segueix sent l'Auca del Senyor Esteve 1907 on destaca l'odi a la
burguesia.
La seva visió també es reflecteix en l'obra artísticament, fa pintar el cartell a uns pintors (el sr.Esteve),es on
començar agredir els pintors per què no ho fan bé, per què van a poc a poc etc...
És una manera de reflectir la manera de ser artísticament de Rusiñol.
2
5)La figura del senyor Esteve va canviant al llarg de l'obra; de petit no és el sr. Esteve és l'Estevet fill del
senyor Ramón, és l'hereu de la casa, el nen que quan es va fent gran ja es fa càrrec de la botiga La Puntual, ja
casi n'és l'amo, quan ja té uns vint anys ja comencen a voler casar−lo. Les tres Maries (tres dones que surten al
llarg de l'obra li busquen una noia, la Tomasa que poc temps després de que la Tomasa freqüentés per la
botiga, els presenten i els obliguen a que els dos comencin a veure's junts,(fa menys d'un segle ja era normal
arreglar matrimonis per conveniència i encara perdura), al poc temps de veure's es casen. Però l'avi diu a
l'Estevet que a partir d'ara serà el senyor Esteve.
Passen uns anys i l'avi crida al seu net per dir−li que si no s'afanya a tenir fills la merceria quedarà parada
quan ell es mori, li diu que els dos se'n vagin a esbargir−se pel camp (procrear), però això en aquell temps
potser no era tant directe com ara, (així queda reflectit en l'obra). Així és, al cap d'un temps neix el Ramonet,
de ben petit ja l'inculquen que la tenda ha de seguir−la ell. Quan es fa gran, el senyor Esteve (el seu pare) li
diu que què li sembla però sobtadament el Ramonet li diu que no vol seguir amb el negoci, que ell vol ser
escultor.El senyor Esteve després de sentir això s'enrabia de tal manera que es posa malalt el deshereda i li diu
de tot, es posa tant malalt que al poc temps es mora i el Ramonet el que fa es ser escultor.
L'AUCA DEL SENYOR
ESTEVE
3
Descargar

L'auca del senyor Esteve; Santiago Rusiñol

PersonajesArgumentoNarrativa y novela catalanaLiteratura española contemporánea
L'auca del señor Esteve; Santiago Rusiñol

L'auca del señor Esteve; Santiago Rusiñol

Literatura modernista en EspañaTeatro modernista catalánObra teatral de Rusiñol

Carta comercial

Carta comercial

Gestión comercial y servicio de atención al clientePartes y estructuraEstilo en la redacción

Cabell d'àngel; Montse Ganges i Garriga

Cabell d'àngel; Montse Ganges i Garriga

Siglo XXPersonatgesNarrativa cuentística catalana # ArgumentLiteratura española contemporánea

Jacob Xalabín; Jordi Vinyes

Jacob Xalabín; Jordi Vinyes

ArgumentNarrativa y novela juvenil e infantil catalana # BiografiaEstructuraLiteratura española contemporánea

Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Literatura española de la Edad MediaPoesía y lírica medieval trovadoresca

EmpresasTiposSector económicoEstudio de mercadoOrganizaciónPrincipios organizativos # Activitat empresarialEstudi de mercatPrincipis organitzatius

Aspectos básicos del Modernismo

Aspectos básicos del Modernismo

Modo de vidaPintura y escultura modernista # ModernismeCaracterístiques arquitectòniquesCaracterísticas arquitectónicasMovimientos artísticos y culturales

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet

Arquitectura española # MdernismeInfluecies arabitzantsNeogóticoEl CaprichoLa Sagrada Familia

Art Islàmic

Art Islàmic

Mesquita de CórdobaAlhambra de GranadaHistoria del Arte Islámico # Edificis

3. L'AQUITECTURA ROMANA PRECEDENTS GRECS I ETRUSCOS

3. L'AQUITECTURA ROMANA PRECEDENTS GRECS I ETRUSCOS

TermesMaterialsArquitecturaElements constructiusHistòria de l'artUrbanismeTemplesBasíliquesMonuments commemoratiusTeatresAmfiteatresCircs

SaludAlimentaciónTiposMnipulación genéticaBiotecnologíaPlanta trangénicaConsumo

L'art del segle XX

L'art del segle XX

Arquitectura funcionalOrgánicaEscultureCinéticaPop ArtFauvismeL'ExpressionismeCubismeFuturismeDadaismeSurrealismePicassoAbstractaAvantguardesCinemaPintura

Un pueblo contra los Hamid; Oriol Verges

Un pueblo contra los Hamid; Oriol Verges

ArgumentoNovela juvenilNarrativa actual catalanaLiteratura española contemporánea

El codi d Hammurabi

El codi d Hammurabi

SentenciaJusticiaZiguratLleisArticles

Cómo nos venden la moto; Noam Chomsky e Ignacio Ramonet

Cómo nos venden la moto; Noam Chomsky e Ignacio Ramonet

PropagandaEnsayo estadounidense del siglo XXManipulación mediaticaInstrumentalizaciónPensamiento único

El malestar docente; José M. Esteve

El malestar docente; José M. Esteve

SaludIndicadoresAbsentismo laboralResponsabilidadNuevos modelos educativosProblemas en la docenciaEnfermedades docentesViolencia en las aulasFracaso escolar