Biologia/Geologia 4t ESO setembre-16 Nom Sorgència Forat de l`or

Biologia/Geologia
4t ESO
setembre-16
Nom
Sorgència Forat de l'or. Congost Terradets.
Cal escriure amb bona lletra i lliurar el dossier, polit i ordenat, en una funda de
plàstic.
Bon estiu!!!!
Els criteris d'avaluació:
 un 40 % comptarà el dossier
 un 60 % l’examen de recuperació del setembre (cal aprovar l'examen)
1
1. Nomena . Quina funció fa? Escriu la reacció corresponent.
2
2. Nomena i descriu l’orgànul corresponent.Quina és la seva funció. Escriu la
reacció resum.
3
3. Nomena el dibuix. Descriu els processos, pas a pas utilitzant números: ,1.2,.3.---
4
4. Fes el següent exercici de transcripció i traducció utilitzant la taula del codi genètic.
5
5 . La senyora Desconfiada va tenir una filla a la Clínica L’Encert. La senyora
Desconfiada no s’acaba de creure que el nadó que li porten a l’habitació sigui fill seu de
debò. Sabent que ella té el grup sanguini O i que el pare de la criatura és del grup
sanguini A, justifica si poden ser els pares del nadó, que és del grup sanguini B.
6
6. En el tomàquet el caràcter fruit vermell (R) és dominant sobre fruit groc (r). Sí
creuem una planta homozigòtica per fruit vermell amb altra de fruit groc. Quin aspecte
tindrà la descendència?
7
7.Relaciona els següents conceptes:
Genètica:
Cadascuna de les manifestacions dels gens d’un caràcter
Al·lel:
Ciència que estudia l’herència dels caràcters
Recessiu:
Conjunt de caràcters que manifesta l’organisme
Fenotip:
Al·lel que no es manifesta
12.Com és diu aquesta molècula ……………………..
Inventa una seqüència d’un gen
Inventa una seqüència d’ARN m
8
8. En quina fase es troba la cèl·lula A?. Justifica si pertanyen al mateix organisme,
deduint la seva dotació cromosòmica i numerant els cormosomes..Quants cromosomes
hi hauria en les seus espermatozous? (dos respostes si són espècies diferents).
A
B (Mitosis)
9
9.Nomena . Senyala una cèl·lula i els orgànuls corresponents.
10
10. .Escriu un títol. Descriu els processos.
11
11. Escriu un títol. Nomena. Descriu els processos, pas a pas, utilitzant números. Situa
aquest límit de laca en el mapa mundi. Escriu la conclusió.
12
12. Escriu un títol. Nomena. Descriu els processos, pas a pas utilitzant números.
Afegeix una falla transformant. Escriu la conclusió.
13
13.Converteix aquest mapa en una mapa de tectònica de plaques. 3.2. Afegeix els noms
següents.
Filipines
Himalaia
Península Labrador.
Terranova
Oceà Pacífic
Oceà Índic
Desembocadura Colorado. Caucas
Alaska
Mar Roig
Mar Caspi
Korea
Península d’Anatòlia
Borneo
Atles
Urals
Mar Negre.
Estret de Behring
3.3. Escriu la llegenda corresponent a cada límit de placa utilitzant diferent colors
14
14.Identifica el nom de la roca o del mineral.
La varietat de CO3 Ca molt transparent, on es pot observar la birefringència.
Són dos minerals formats per C amb estructura diferent. Classe elements nadius.
Nom: Més ou .......................
Nom: Més dur .................
1.
Roca metamòrfica formada a partit del granit rosa.
Mineral de la classe sulfurs, mena de Pb.
Roca carbonatada amb emprentes de tiges o fulles.
Mineral silicatat de color verdós o grogós, molt tou i tacte sabonós.
Vidre volcànic. Fractura concoïdal. Negre lluent. Talla més que un bisturí.
Roca o mineral. Blanc. Ca SO4.
Transparent. Utilitzat per fe vidre, components electrònics o ciment. SiO2.
Es una roca sedimentària d’origen orgànic. Carbonat de calci. Fossilífera amb
restes de coralls o closques de mol·luscs.
a. Es una roca evaporítica. CaSO4. Coloració blanca o vermella si està enriquida
amb Fe.
b. Es la mena de Mn. Color negre.
15
c. Es una roca sedimentària formada durant el període carbonífer de color negre a
partir de boscos de falgueres.
d. Completa: Es una roca magmàtica cristal·lina (..........................................)
formada per minerals de color:
1. rosa .....................
2. blanc.........................
3. negre lluent .............................
4. transparent ......................
e. Es un mineral de color blanc /gris . Lluentor nacarada. Silicat. S’exfolia
fàcilment en làmines primes. Utilitzat com aïllant elèctric
f. Es una roca sedimentària dipositada a les zones litorals a partir de clasts silicis
transportats pels rius i de textura rugosa.
g. FeS2. Lluentor metàl·lica.
h. Es una roca metamòrfica formada ales zones de subducció a partir del granit de
l’escorça continental.
i. Es una roca plutònica de color negre densa que té una composició química
semblant al basalt.
j. La varietat de CO3 Ca molt transparent on es pot observar la birefringència.
k. L’argila carbonatada normalment de color blau/grisos que podem trobar a Oliana
o a Igualada.
Una roca detrítica formada per clasts de mida diferent units per ciment
silico-carbonatat.
l. Un mineral pertanyent a la classe elements nadius amb la mateixa composició
que el diamant.
m. La mena més corrent de ferro. Color rogenc-marronòs . Ratlla vermella.
n. La varietat amorfa, no cristal.lina, del quars emprat per fer eines des de la
prehistòria.
o. Silicat de Mg molt tou de diversos colors emprat a l’escalada.
16
15.A partir del diagrama inferior descriu la hipòtesi del Big Bamg sobre l’origen de
l’Univers
16.Descriu la formació de l’atmosfera oxidant.
17
17.Completa el dibuix sobre l'origen de les cèl.lules eucariotes.
http://mmegias.webs.uvigo.es/5-celulas/imagenes/cel-endosimbiosis2.png
ç
18
18. Fes la piràmide tròfica corresponent:
19
19. Descriu l'efecte hivernacle. Enumera dos embornals de CO2 i dos processos que
incrementen l'efecte hivernacle.
http://www.enciclopedia.cat/sites/default/files/media/FOTO/HIVERNACLE_EFECTE.jpg
20
20. Comentari de text
El origen de los anfibios se remonta al periodo devónico, concretamente hace
aproximadamente unos 380 millones de años. Se considera como ancestro común un
grupo de peces de aleta carnosa o lobulados y con mandíbula articulada, pertenecientes
a la clase Sarcopterygii .Sus aletas carnosas, musculosas, alargas y con estructura ósea
en su interior permitieron el paso de estos animales del agua a la tierra, aunque su
desplazamiento en un primer momento era torpe, con movimientos ondulantes y casi sin
poder levantarse del suelo. Los expertos consideran que los primeros tetrápodos
proceden del agua dulce, ya que el mayor número de fósiles se encontraron en
sedimentos de agua dulce.
Cabe preguntarse la razón por la cual los sarcopterigios abandonaban el agua, muchos
autores consideran que en aquellos tiempos era habitual que se secase el medio acuático
donde vivían, por lo que necesitaban desplazarse por la tierra para encontrar otras áreas
acuáticas, otros, en cambio, sostienen que el abandono del medio acuático se produce
para evitar ser capturados por grandes depredadores que convivían en su medio natural,
incluso muchos opinan que se trataba de una necesidad en busca de nuevas
oportunidades alimenticias. Los sarcopterigios se dividen en tres grupos: Peces
pulmonados, dipnoi (dipnoos), Celacantos y fósiles del Devónico i Tetrapodomorpha
(sarcopterigios extintos, especies más primitivas). La comunidad científica es
discrepante en cuanto a determinar el grupo de peces que ha de considerarse ancestro de
los anfibios, un determinado sector mantiene que los anfibios proceden de los peces
pulmonados, otros consideran a los celacantos como sus sucesores.
Las principales adaptaciones de los anfibios al medio terrestre fueron : la evolución de
extremidades para poder deambular por áreas terrestres, refuerzo de musculatura y
estructuras óseas, el aumento de tamaño de los ojos para obtener mejor visión en la
tierra, los oídos más desarrollados, la evolución de la piel, semipermeables, para cubrir
sus necesidades hídricas, los pulmones para poder respirar en zona terrestre y la
adaptación de mandíbula inferior que se une al cráneo para poder alimentarse
correctamente.
Las branquias de los peces, aunque tienen la misma función básica, tienen un origen
evolutivo diferente al de los pulmones. Por el contrario los pulmones se forman a partir
de un repliegue del endodermo, que también es la encargada de formar la faringe .Por lo
tanto, la evolución de los pulmones no fue como resultado de la adaptación de las
branquias al medio terrestre. Además, los dipnoos en su fase larvaria poseen branquias
que desaparecen al crecer. Las vejigas natatorias que poseen la gran mayoría de los
peces óseos se emplean para mantener la presión hidráulica entre ellos y el medio
acuático. Ésta se forma a partir de la pared dorsal de la faringe. Gracias a ella controlan
la altura a la que viven sin necesidad de llevar a cabo un esfuerzo activo. Para llenar esta
vejiga algunos peces de superficie simplemente sacan la cabeza y tragan aire para llenar
la vejiga. Mientras que los peces de mayores profundidades son capaces de llenarla por
intercambio de gases entre la vejiga natatoria y la sangre. En un proceso similar al que
ocurre en los pulmones.
21
QÜESTIONARI
•
Escriu un títol
•
Quan van aparèixer els amfibis?
•
A partir de quines extremitats van anant evolucionant les potes dels primers
vertebrats terrestres?
•
Per què van canviar de habitat?Explica dues possibles causes
•
Quin és l'origen embrionari de les brànquies i dels pulmons?
•
Quins canvis es produeixen en l'òrgan encaregat de l'intercanvi de gasos.
•
Com es fa la respiració cel.lular ?
•
Quina és la funció de la bufeta natatòria?
•
Relaciona la bufeta, les brànquies i els pulmons.
22