cartas cortas - Servei de Biblioteques

Anuncio
8 DICIEMBRE DE 1925
LA MONTAfiA
El contingente provincial
y la Mancomunidad
EI lunes por la tarde fué comunicada al
aefior Puig y Cadafalch una Real Orden dictada
últimamente por la que se resuelve el pleito
entablado hace fiempo entre algunos Ayunfamientos y la Mancomunidad. La resolución establece que la Mancomunidad no tiene, en efecto,
personalidad para imponer y cobrar impuestos.
Puede presumirse que, en consecuencia, los
Ayunfamientos se negaran en su mayoría a satisfacer el contingente provincial, lo que serà
para la vida econòmica de la Mancomunidad
un golpe de muerte.
Se dice también, y claro es que lo recogemos solamenfe a titulo de información, que el
Sr. Puig y Cadafalch ha expresado a algunas
perspnas de su intimidad la decisión de dimitir
la presidència de la Mancomunidad y refirarse
de la política.
5
ràs el creixent. Apa, Campanera, aprofita la ocasió,
com que vas acasarada, si no aprofites aquet et tornaràs com un bastó. Campanera, no pateixis que'i casament ja s'acosta, y com t'hi lluiràs al costat d'aquell
gran chato.—Un que negocia en gats, meu-meu».
«A un què't va veure: No hemos sabido leer Stt
carta.—LA MONTANA».
«El rostro de las tres lindas y simpàticas hermai a*
revela un misticismo forzado, impuesto por su madre.
La esbelta Pilar, es bella, de mirada profunda y amorosa como si estuviera en inefable èxtasis, su boca
fresca es Daga de pasión, rosa vermeja de sangre. Stt
alma debe ser un lirio blanco. Però no quiere vestir
las tocas monjiles, quiere ser mujer como aquella linda
hèrnia San Sulpicio que cambió las flores místicas por
los fragantes azahares nupciales...—Su Trovadon.
«Me es grato participar a los jóvenes engomados y
ridículos que hace ya quince dfas me he quitado el
luto, cuyos trajes pongo a la disposición de los mïsmos, ya que creo les sentaràn mejor estos que los que
llevan, pues el porte de dichos cebollistas es màs de
mujer que de hombre.—Una que se ha quitado el
luto.»
«iSabeu perquè l'Hereu Pruna va tant sovint al
Royal Bar? Doncs, perquè està enamorat d'aquella
raspa tant bufona.—Un convidad.»
CARTAS CORTAS
«A Los Tres Mosqueteros: Mucho les agradezco
su amabilidad por haberme indicado quien era la duefla
de la «Agencia Matrimonial». Però que decepción fué
la mía al ver que es la chica que habita en la misma
casa y tener que dirigirme a ella y aun màs tener que
intentar de arreglar algo con alguna de aquellas chicas. Eso si que nunca lo haré; prefiero quedarme
soltera antes de entendérmelas con ninguna de ellas.
Repito pues mi agradecimiento a Los Tres Mosqueteros y pueden disponer de—Uno que desea casar se*.
*EI meu marcat afecte per la Lolita, va privar-me
d'assistir al espectacle que'l cèlebre Bross, donà el
passat dimarts al nostre primer coluseu. Quan vaig
llegir als programes que donaven mil pessetes a qui se
deixés tallar el cap, vaig dir: Per fi a la Lolita, li ha
arribat el gran moment; tindrà les mil peles desitjades.
Qué més volia, fa poc temps? Enamorada (?) d'un jove
pobre, i no apoiantla ningú, feu totes quantes gestions
li foren possibles, amb gel fi de trovar aital fortuna,
pró, sempre amb resultat negatiu. (Declaracions fetes
per ella en cert establiment d'aquesta ciutat). Més,
quina alegria la meva, al enterarme que no s'havia
ofert per a el sacrifïcio, ja que jo sé que tant si ella
s'el trenca com si s'el fà trencar, no hi ha, en aquestos
moments, res cuit per ella.—Kikc*.
«Ella de guapa ja s'ho pensa ser, però quan camina
posa els peus com un esparvé. Apa Fernando, no temis, fes el valent, que per l'edat que té no li espatlla-
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
A Minin: No hay derecho a insultar a las mujeres.
—LA MONTANA.
«<jCom es que sigui tan escandalosa aquella nena
que es un xic bufona, viu al carrer dels Valls Vells y
que'm sembla es diu LuisitaPJo voldria advertiria de
que no sigui tan cridaire, perquè quant passo ab els
crits que fà, quasi be m'espanta. Mira nena, si tornes
a cridar may més, diré a n'el teu simpàtic ballador,
que's un músic que's diu Pelayu, que no et vulgui.
Tant goig que feu, quan tots dos balleu.»
Oh simpàtica Blaudina, que volant, volant, t'has
arribat a fer duenya de la gente bien de S. Juan. Ab
quina alegria vareig llegir ab un gran rotatiu de Suïssa els teus retumbants partits de Croket, en quin esport ha lograt valuoses copas, disputades ab la aristocràcia de la teva escollida pedrera. Quina llàstima tan
gran, que li fassi por el navegar; del contrari, jo t'aconsellaria un encontra del teu somniat joch, a n'el desert de Sàhara, ab aquell aixerit mariner, que tot i essent jovenet, te deixà como el gallo de morón, sin
plumas y cacareando.—Minguet».
iPodrían decir los individuos de la Junta del F. C. y
footbalistas que ocupaban el palco platea n.* 17 (al lado del procénico) de nuestro Teatro Principal, en la
función del martes 4 corriente, quién pronuncio la indecente palabra que tan mal efecto produjo? Puede
perdonarse a un footbalista que en el acaloramiento del
juego diga palabras mal sonantes; però a sangre fría y
en un teatro, no tiene disculpa alguna. ^Porqué los que
pretendían expulsar del campo a un jugador del S. Feliu" de Guixols, que tal escàndalo causo, no hicieron lo
propio con su compaftero de palco?—Xech P...
Descargar