ELS PORUCS

: FBSUS DS SUSCBIFCIÓ :
Î SORTIRA CADA QUINZENA
5
A
N
U
N
C
I
Any. . . . .
3'00 pts.
Semestre. . • l'50 »
Número solt
. 0'15 >
Fora la comarca 3'50 »
S
i, : a PREUS CONVENCIONALS
N O ES TOMEN ELS OR
toîI-Temsal2.to:,M«l45.1325-lt4n-'
•
M ™ U S T í COBáBClL •
Sempre ha sigut la conseqüència el.distintiu caracteiíütic amb que ens hem distingit
e i r c o l
Rtiamt i itoistacifc Carrer te l'Sra, 8
Tradicionalista
els .vers tradicionalistes. .. ,
. ;
Per ço al donar comens en aquesta publicació Teiem com una confessió de la nostra
fei en preferència de la, religiosa, prenent é:femple de la Comunió política a que pertenei»
xem que a tota hora i èP' tòt temps ha expressat la seva adhesió a l'Esglèsia Católica, amb
la paraula dels seus Capdills, que s'han| declarat sempre en nom seu i de ia colectivitat
Es posará en escena la obra dramática en un acte titulada:
que representen,'co'ma~fills obedients dé l'Església, jurant qiie jamai donarien en niatéria
religiosa un pas més endavant ni més enrera que no fos per voluntat expressa del'Vicari
de Jesucrist aquí en la terra, i dels seus ileglícims representants.
Seguint aquestes petjades tenim la certesa de no errar i per aquest motiu a l'ampliar
i la comedia catalana en dos actes, quin nom és:
la nostra tasca periodística fou la primera determinació el fer arribar al Reverendíssim'
Prelat diocessá ei testimoni filial de la nostra adhesió, i suplicant li a l'ensems el nomena
ment de censor eclesiàstic per a que cl periòdic es publiqués amb les llicències degudes.
El nostre aimadíssim Prelat accedint amb la paternal benevolència que el distingeix
s'ha dignat contestar-nos per mediació de la seva Secretaria de Cambra, nomenant com a
censor eclesiàstic al nostre moll benvolgut Sr. Prior Arxiprest.
No trovem pas els mots adients que voldríem per expressar el nostre agraiment, en
primer lloc envers l'Il·lustríssim Sr. Bisbe diocessá; siguin els nostres mots de regraciaY he aquí las ramploneras y barbaridades dos por ia datura. Para pensar en esto con
oient un prec perquè Déu ens el conservi molts anys pel nostre bé espiritual i explendor
que suelta el pretendido antifanático si que repugnancia y tristeza, es para lo que pueda
de la sagrada cadira'de Sant Olaguer.
servirnos el libro de M. Bernoville.»
No ha sigut menys el goig que nosaltres hem experimentat al designar-se'ns com a liberalísimo (?) editorialista:
No creemos que El Sol y su despampa(El cura Santa Cruz fué tan fanático y
censor precisament al JMplt Il-ltre. Sr. Prior.
nante
editorialista hayan aprendido la)e.<»
Ha sigut sempre una de les nostres més fervents aspiracions que el dictat de catòlics feroz que logró sobresalir como un gigante
cosas
en
libro alguno de autor serio y doens el mereixem.més que pel nom per les obres, i avui que tenim ocasió volem testimo- entre los cien bárbaros guerrilleros de su
cumentado,
puesto que son las mismas in>
niar igualment el nostre afecte a la persona que per designis de la Divina Providència i época. Apaleaba a sus soldados hasta de famiás y gratuísimas calumnias que hace
per voluntat ioianifesta de l'autoritat eclesiástica superior, representa a la mateixa en la rrengarlos por la más ligera trasgresión, so
cincuenta años etnpezaron a vomitarse por
bre todo si hablan olvidado por un momen
ciutat nostrada.
todos los incapaces ds derrotar al aguerrido
to que debían ser invenciblemente castot;
Dintre el modest cercle d'acció en que actuem és ei nostre desitg vehement ei con
ejército carlista, al que, no pudiendo vencer
fusilaba a los prisioneros en masa y sin con
vertir-nos cada dia més en auxiliars seus per contribuir segons la mida de les possibilitats
cara a cara, intentaron desprestigiar entre el
fesióo; incendiaba los pueblos de punta a
que Déu ens vulgui concedir, al major bé religiós i moral dels nostres conciutadans.
vulgo con la más canallesca difamación.
cabo, a poco que trascendiese de ellos tufo
Ratifiquem, doncs, una volta més ia nostra submissió a lei ensenyances de l'Església
Creemos que el mejor castigo para los:
liberal; emplumaba a las mujeres o las un
i a l'autoritat dels seus representants, a l'ensems que implorem que Déu ens dongui a tots taba el cabello con brea y se lo pegaba a la «sabihondos» del diario «papelero» es evil'acert i la santa inspiració per contribuir a la seva major glòria i al bè i explendor de la espalda. Mató a un hombre por el procedí
denciarles que recogen todavía las mismas
nostra idolatrada Pàtria.
miento, probablemente no empleado nunca, groseras y cobardes acusaciones contra nosde serrarle por la cintura hasta dividirle en otros de hace más de medio siglo, bebidas
«La Crois de Sang» del conocido escritor
DESDE ENFRENTE
dos. Su salvajismo llegó a tal punto que el en cualquier folletón anónimo de a l o ó 2J
francés monsieur Gaétan Bernoville, «conpropio Don Carlos hubo de alejarle de sí, céntimos, a los que nadie medianamente
sagrado - dice—a rehabilitar la memoria del
temeroso y avergonzado de un partidario culto y documentado de nuestros días prescura Santa Cruz»; y más que todo—aunque
ta el sentimiento de las turbas revoluciona.No hemos encontrado calificativo más no lo diga el «editorialista»,—a reivindicar tan celoso. Tal fué, en fin, el espanto que
rias y del hampa callejera de aquel entonsuave que aplicar al autor y divulgadores en la propia Francia el nobilísimo ideario llegó a producir su crueldad, que no ha de
del primer editorial de El Sol publicado el de las guerras y cruzadas carlistas en Espa- jado de trasmitirse de generación en gene- ces, Para sf quisiera el «solista» comentador,
ración, y aun hoy, cuando el carlismo ha saber y poder escribir con la autoridad y la
día 1 7 del pasado. Dicho con toda sinceri
ña. Y como el libro, con algunos lunares y
dad, no creíamos tan bajo, rudimentario e todo, ha sido un éxito de librería y de co- pasado a ser un fantasma, habrá pocos es- documentación de M. Bernoville, que para
pañoles en quienes el nombre del cura San- trazar su libro supo recorrer Vasconia, esincivil a ceditorialistai alguno del órgano
mentarios periodísticos en la nación vecina
tudiar el tema «sobre el terreno» y hacerse
ta Cruz no resuene con un eco lúgubre.»
de La Papelera como para escribir lo que
y en la nuestra, el «liberalísimo» comentacon testigos y pruebas fehacientes contra
ha escrito, con pluma de auténtico «ganso»
rista del «archiliberalísimo» diario de Ury mojándola |todavíaI en tinta o bilis de
«No desconocemos que en España vive las infames leyendas que desmiente.
goiti El Sol, no puede tolerar se le haya
En El Sol, que tan elevado ultramoder»
mitades del pasado siglo contra todo lo que
ocurrido tal a «un espíritu irancés», a quien, todavía inextinta la raza del cura de Her- nista y ultraliberal espíritu de «ctítica» preoliera- a carlismo.
sin tapujos, califica de «espíritu contagiado nialde, y que, si hubiera ocasión, no pocos tenden poseer, no dejan de extrañar esas
Al ieditorialista> de El Sol se le ha indi
liberales serían ahora, como artes, aserra
de fanatismo».
gestado de mala manera el reciente libro
aiUHÊEMOe, álm15
A le» 10 île la nU
UNA LIMOSNA POR
DIOS
ELS P O R U C S
Espíritus inciviles
4 ^
(K^
II
1
^
Una visita que nos
haga le conyencerá a
Yd! que no es exageración afirmar que 3S esta
ID [iisi iiiie mil Él
i i m
I
U
Vea nuestros n ú e Y o s
precios de liquidación
en objetos regalo, mesa
y cocina.
FXTBMTBVIEJA,
65
R E N O V A C I Ó
«cerrilidad» y antiguallas cuando de combatir al carlismo se trata. Y es que «no es
oro...> ni «sol> siquiera «todo lo que reluce»
y desliimbra a tanto incauto y analfabeto.
Al ultraavanzado colega madrilefto, no le
ha llegado, sin duda, todavía noticia de las
ultimas corrientes culturales y serenamente
críticas en Espafla y hasta en el extranjero,
que tienden abiertamente a revisar y enjuiciar valores históricos sobre nuestras guerras civiles, en las que, apartadas la hojarasca y viles calumnias que el liberalismo
despechado y acorralado amontonó—todos
van reconociendo, al fin, hay mucho que
estudiar y más todavía que aprender...
O si lo sabe, ¿será también de los que temen se haga luz sobre la materia, se sepa
la verdad integra de tan insospechada epopeya y se vean desenmascarados los ruines
y cobardes difamadores... a sueldo de la
farsa política que contia la Patria, sus intereses más sagrados y su verdadero progre
so, vinieron sosteniendo y representando
hasta el 13 de Septiembre de ! 9 : ¿ 3 ? Porque,
no de otro modo puede explicarse que las
supuestas «fieras», capaces todavía de «ase
rrar liberales por ia cintura», lejos de temer
pidamos luz ¡mucha luz! sobre ese siglo de
nuestra inclaudicable protesta política y ar
mada, y en cambio, los mantenedores de
tanta «leyenda negra» y roja contra el Tradicionalismo español, se revuelven airados
— como ahora el editorialista de El
SOI,~3L
cualquier asomo de crítica serena y documentada sobre una centuria de resistencia y
luchas epopéyicas. ¿Dónde están y cómo
quedan, en tal caso, su cacareado amor a la
«cultura», su fervor aparente por la «libertad de crítica» y su ultraiiberalísima idolatría por el respeto a todas las ideas y sistemas?
Sólo el tono y la ramplonería con que
contra nosotros se revuelven al primer apun
te de revisión histórica, harto demuestran
dónde les duele y del pie que cojean...
Y de veras nos sorprende y sentimos que
todo El Sol haya podido retrotraerse al liberalismo raorrionesco de medio siglo atrás
y quedar a la altura (?) de El Motín y sus
tabernarios adláteres por lo que a juzgar del
carlismo se refiere. Pero ¡qué le vamos a
hacerl si aparecen empeñados en que «espíritus liberales» de cualquier grado y matiz, sea sinónimo de «espíritus inciviles»,
coiTio cerrados a toda luz y cultura hasta de
la Historia?
W.
Siguem pràctics
Cora tots els anys en el dia de Sant Pere
dintre els nostres temples la veu dels sacerdots ha amonestat als fidels demanant los
que protegissin a la Premsa Católica.
¿Podem creure que una volta satisfet lo
que s'ens demana en aquest dia, haurem
satisfet el nostre deure en relació a la Bona
Premsa? ¡No! La festa que tots els anys es
celebra cn la festivitat del Príncep dels
Apòstols, serveix en primer lloc per recordar nos el deure que tenim d'afavorir únicament a la premsa netament católica, amb
exclussió complerta de protegir tota aquella
altra que no está sotmesa a l'aprovació de
l'autoritat eclesiástica.
¿Observen aquesta disposició manada pel
Sant Pare i predicada pels prelats i sacer
dots, l'immensa majoria dels que oiexen
mi-ssa?
Hem de confessar que no, i per violent
que sigui expressar se aixís, hem de tenir
en compte que com a catòlics ens devem
abans que tot a la veritat.
Parlem moltíssim de que Espanya és ca
tólica i aixís és per la misericòrdia de Déu
més que no pas per els nostres mèrits. La fe
catòlica és reconeguda per l'immensa majo
ria del país, una gran part dels espanyols
çii tem pública cuuÍlssiò, eiuptò >>\ hoguca-
sim de conèixer l'estat d'opinió i de les
idees que es professen a Espanyà, pels órguens d'expressió de que es val la mateixa
per donar se a conèixer, com són els llibres,
revistes, periòdics i premsa diària que es
publiquen, hauríem de creure que els catòlics estem en minoria.
Cal fixar-nos en qualsevol establiment on
s'expèn premsa, n'hi trova rem per tots els
gustos: contra el dogma, la moral, la família, l'ordre i la societat, aquests ocupen una
bona part, l'altra, que és la més numerosa,
está destinada a les publicacions aconfessionals, que es nodreixen dels diners de no
pocs catòlics. Mirem i remirem que moltes
voltes ni usant la llanterna de Diògenes entre aquells munts de paper imprès no hi
trovarem una sola publicació netament catòlica. I la culpa és nostra que no la sabem
imposar i deixem que amb la nostra negli
géncia i abandó prosperi l'adversari que
cautelosament va infiltrant dintre de moltes
inteligéncies les idees contràries a la fe i a
les bones costums. Quants i quants que
avui es ventan de la seva indiferència reli
glosa no S'haurien precipitat per la pendent
de l'error si al costat d'aquell llibre o revista que els entenebri ei cervell amb l'idea
impia, hi haguessin trovat una altra publi
caciò vistosa i ben presentada que els ha
gués despertat l'interès i afany de cotejar
idees i aclarir conceptes per ells dubtosos.
Quina responsabilitat demanarà Déu a
tots els que poguent practicar el bé no l'ha
gin practicat. I avui cal reconèixer que les
lluites modernes són sostingudes en gran
part des de la premsa. ¡Ai dels catòlics si
abandonem el camp, dintre pocs anys lo
que és avui indiferentisme s'haurà convertit
en l'enemic més encarnisat i tindrem que
lamentar i plorar amb llàgrimes de sang la
nostra covardia i descuiti
Hi som a temps encar per rescabalar-nos
del terreny perdut si ens decidim promte a
fer un bon us del poderós miíjá de la prem
sa per propagar i defensar la doctrina de
l'Església Catòlica.
Siguem pràctics, no ens limitem un sol
dia a l'any a afavorir a les publicacions catòliques sinó tots els dies i tots els instants
si és que son apropósit per propagar un
diari o revista dels nostres.
El dia feliç que tots ens donguem compte
d'aquest deure a cumplir haurem entrat de
ple a la reconstitució espiritual del nostre
país beneficiant a l'ensems els interessos
materials del mateix.
E L
C O R R E O
poden
ges
C A T A L A N
comprar-lo tots els d i u m e n -
i dies
festius
Plassa Mercat
Círcol
de
al
portal
de
la
la R a m b l a i e n e l
Tradicionalista.
Celebrant-hi el Sant Sacrifici de la Missa,
un dia de l'any lOIO, el Rvnd. Bernat Oliver, rector de la mateixa església, en el
moment de pronunciar les paraules de la
consagració damunt el calze, li sobrevingué
una forta temptació de dubte referent a la
presència real de Jesucrist en aquell vi consagrat. Fos que el sacerdot no allunyés la
temptació amb la promptitud deguda, o que
Déu es valgués d'ella per a ratificar una
vegada més la veritat del dogma de la transubstanciació, amb un prodigi de ia seva
omnipotencia, el cas és que comensá de
sobte a brollar de dintre aquell calze una
font de sang tan abundant i copiosa, que
sobreixint, amará tots els corporals i no
parà fins a escampar se pel paviment de
l'çsglésia. No hi ha pas paraules per expli
car la torbació del sacerdot celebrant i la
admiració dels assistents al Sant Sacrifici
de la Missa, davant un prodigi tan sorprenent. La nova corregué de seguida per tot
el poble, i algunes piadoses doncs cuitaren
a xopar amb aquella sang miraculosa el que
més ayiat els vingué a ma, que resultà ésser
unes pobres estopes.
En tant que això passava dintre l'església
a dalt el cloquer les campanes comensaren
de brandar per elles.mateixes, com per a
comunicar a tota la rodalia tan gran i prodigiosa nova.
Entre els molts que acudiren a presenc|ar-la, hi ana el que desprès fou Sant Er.
mengol bisbe, qui llavors es trobava casualment a Guissona. Aquest Sant, després de
informar-se bé de totes les circumstàncies,
no pogué menys de reconèixer que es trac
tava veritablement d'un fet sobrenatural i
diví. I volent procedir amb tota la discreció
i prudència que I ' Església nostra Mare
acostuma a posar en casos semblants, recollí part d'aquella Sang prcciosíssima i s'en
caminà cap a Roma a donar-ne compte al
Sant Pare, que ho era ilavors Sergi IV.
El Papa escolla sorprès i admirat l'autèntica i verídica relació que li féu el sant
bisbe; i després d'aprovar la conducta de
Sant Ermengol, i d'autoritzar el culte d'aquella Sang prodigiosa, volent correspondre
d'alguna manera al ric present que se li feia,
re?alá al Sant diferents i molt valuoses relíquies, entre ¿lies una espina de la corona
del nostre Redemptor Jesús.
Aquestes relíquies, junt amb els corporals
tenyits d'aquella Sang ntiraculosa, que encara es conserven i veneren a Iborra, són
objecte d'una magna festa que es celebra
anualment, cn memòria perenne d'aquell
prodigi.
Abona, demés, la veritat d'aquest fet, un
document antiquissim, còpia autèntica de la
butlla que l'esmentat Papa Sergi IV donà
l'any segon de son pontificat (1010), autoritzant el culte i veneració de la prodigiosa
relíquia.
P , Z. D E L L .
Els prodigis Euoaristios a CatAlunya
Sant
Dubte d'Iborra
A un quart d'hora del poble d'Iborra,
situat en la comarca de la Segarra i «lel
bisbat de Solsona, s'hi troba una antiquíssima capella anomenada de Santa Maria
que, fa ja deu centúries, va ésser teatre d'un
prodigi eucarístic molt singular i extraordinan.
P€^SÍAf#€S
Millor classe i millors preus
110
T E L E E ' O N O
371
ALMACÉN DE MATERIALES ELÉCTRICOS
Instalaciones para luz, fmrza 7 calefacción. íSáscuIos, Ealan*
zas, Pesas ? Mleâidas de todas clases.
BWWüpiliPBSWililll
La
ipiW|iillPlii|IIIIW*ii>WlWPi^iS^
T r a n s v e r s a l
Strvel Públic d'ÓnnIbus
HQRARl
Línia de Terrassa a Marto¬
rell. — Sortides : Matf a les 9.
Tarda a les 5'45.
Línia de Terrassa a Castellar i Sentmenat. — Matf a les
6'15, passant per Castellar a les
7. Tarda a les 2'15, passant per
Castellar a les 3.
Línia de Terrassa a Relimas.
—Matf a les 6, Tarda a les 6.
Martorell a Terrassa. - Sortides : Matí a les 10. Tarda a leS:
7'15.
Sentmenat a Castellar i Terrasfl.—Matí a les 8, passant per
Castellar a les 8'15. Tarda a les
4'45, passant per Castellar a les
5.
Rellinàs a Terrassa.—ÎAaH a
les 7. Tarda a les 7,
Extraordinari de dies festius.
Terrassa-Castellar-Sentmenat.
—Matí a les 11, passant per Castellar a les 11*45. Tarda a les 8,
passant per Castellar a les 8*50.
Sentmenat- Castellar-Terras^ •
sa.—Tarda a la 1*45, passant
per Castellar a les 2. Id. a lea
8'45, passant per Castellar a les
9.
Extraordinari vigilia de fes¬
tes. Terrassa • Castellar - Sent
menat.—Tarda a les 8; passant
per Castellar a les 8'30.
Sentmenat • Castellar Terrassa.—LARDA
a les 8'45, passant
per Castellar a les 9.
Temporada de banys: Servei,
a Castelldefels, — SorHda a les
5'30 matí. Pendra I deixarà Víat
gers a Rubí, Papiol, Molins de
Rei, Sant Vicents i Sant Boi.
Lloguer d'autos i autocars,
de totes cabudes, per a excur
sions familiars i col·lectives.
Per a informes. Rasa iiiim. 52.
La premsa
<S1 Corr«e Catalán> .1 IA TastíoU
Amb la signatura de «Snomen», deia £ 7
Correo Catalán:
«Fué en todo momento la Justicia, augusta y soberana función que caracterizara los
pueblos mejor regidos; las naciones más ci-'
vilizadas y progresivas rindieron culto a tan
severa matrona y supieron colocar bajo su
égida todos los poderes y gobiernos. Y fué
magistrado romano quien determinara et
imperio excelso de la justicia al proclamar
que la justicia amparaba el derecho de los
subditos, mientras la fuerza excusaba el poder de los directores de la cosa pública. Y
en ía Edad Media hubo tribunal que en sus
sentencias proclamaba «la ley contra el
Rey» que simbolizaba cuan superior era el
derecho de los pueblos al de sus señores.
Nunca pudo creerse que el ciudadano requiriese o necesitara un amparo al margen
o en frente del que suponía o ha de suponer
la Justicia, ya que otra cosa hubiera sido
tanto como confesar la impotencia o descrédito de la función judicial y por tanto el
envilecimiento de tal sociedad, a la que no
haría reaccionar ninguna ficción ni sorti*
legio.
Estas razones y consideraciones son laa
que nos inclinan a pronunciarnos poco con*
formes con el criterio que supone la implantación de unos tribunales especiales a loa
que se confía el «amparo del ciudadano».
No podemos reconocer tan en descrédito a
la Justicia, que avalemos el implaiitamiento
de una nueva modalidad jurídica, que des*
truye esencialmente el prestigio de los fk«
lloa de aquélla.
Cisa SINON. - Font-gelli, tt
J. Pla Font y G.° S. L.
R A S A ,
^1
RENO V A e li'O
siciomi: «El rossinyol» i «El aplec de l'Ermita», inaugurant, al mateix temps, la nova
secció d'infants amb èxit veritable i molta
concurrència.
No obstant tenir molts projeòtes i treball
durant aquest liles, una bona representació
anirà a Igualada amb motiu de les festes
organitzades per els tradicionalistes iguala(La Coattroa de Vio» dins el dia 1 5 .
S'esta confeccionant el programa d'actes
La Comarca de Vic diu:
celebrant l'onomàstica del nostre August
(Pareix,~támb<é^B La Época de Madrid, Capdill que sempre ha resultat espléndit i
que rUnió Patriótica, en la qual vol volcar és d'esperar no desdirá enguany dels an
la direcció d'Espanya Primo de RÍvéra, teriors.
q u a n d e i x i d'éíser govern, está incapacitada,
per.'sa tendre edat,, i perqué molts bons espanyols, capacitats per a regir ministeris i
altes direccions no s'han allistat ni s'allistaran en ses fíles.—En aquest número natuEnguany la Festa Major hem pogut els
ralment s'hi suma ella—. Ultra els lemes de terrassencs disfrutar-Ia a plaer. L'activitat
rÜnió, Pàtria, Religió, Monarquia, per sa de les nostres fàbriques repercuteix en el
vacuiíat la incapacita per heretar la gover- major benestar de les famílies que frueixen
nació d'Èspanya, a judici de l'esmentat ro- dels beneficis del treball i del goig de potatiu conservador.»
guer gaudir més a plaer de l'alegria de la
O i ^ 'ciudadano eltá garanti2ádO'cbn< los
tritilúnBlé^ d t justicia, o s o b r a n los furtcio»
narims'y' o r g a n i s m o s conducentes a tal fín.
Si l a fiinciiSn'judicial nó existé, ¿para'qué
persistir en el m a n t e n i m i e n t o de unótgaii'O'^L
inneciíMitio? ,Todo menos crear un poder
frente a.otro, con ñnalidades análogas o
parecidas.»
Vida ciutadana
Les curses motoristes i cicliíites foren
igualment un veritable esdeveniment.
En resum,, cal reconèixer que tothom
rivalitzà en que les festes no desmeréixessin
del bon nom i de la justa fama de que gosa
la ciutat.
B E N E D I C A Ó I INAUGURACIÓ
DEL
'Volguer reixir del nostre propòsit de
coordinar les agradoses impressions que
copsà el nostre ànim la tarda del diumenge
passat fora endebades. Com a terrassencs no
podem en aquests moments fer altra cosa
que testimoniar la nostra gratitud a les per
sonalitats que volgueren juntament amb
nosaltres enaltir la memòria del gloriós pa
trici quin amoir per la ciutat, deu ésser l'es
pill en que devem emmirallar nos tots els
terrassencs.
A un altra ploma més experta que la
nostra desitgem confiar que expliqui el que
és i representa per la ciutat l'obra del Mu
seu-Biblioteca tot just ara inaugurat, en el
bon desitg de contribuir a la major i mès
justa apreciació de l'obra del malaguanyat
patrici En Josep Soler i Palèt, que deu ésser
considerat per tots nosaltres com una glòria
Ilegítima de Terrassa.
fASSEOSES
ÍIERVESA
XÉFON 149
Círcol
EzouTBló de Sequetes a Igualada
Diumenge vinent, dia 1$ de Juliol, excUrsfò
colectiva a la ciutat del Sant Crist i a la
ermita de la Mare de Déu de la Sala, organitzada pel Requête Jaumí d'Igualada.
MUSEU BIBLIOTECA SOLER I PALET
ciutat que s'ha manifestat amb tota esplen(11 Biglo Tature» 1 els (Tribunali de prodidesa en els passats dies de Festa Major.
teeéidohtadana».
Festes religioses i' profanes han tingut
Él periòdic integrista s'expressa en ter- totes aquell segell extraordinari de solemmes semblants a l'immensa majoria de la nitat, rivalitzant entitats, corporacions i so
premsa, opinant que seran de poca eñcácia cietats en procurar aportar totes la seva
No volem posar punt en aquestes ratlles
els mentats tribunals, i acaba dient que si el col·laboració i entusiasme al major esplen- sense que abans ajuntem el testimoni de la
gratitud nostra amb l'homenatge de públic
funcionament d'aquests' no' té d'ésser una dor de les festes.
carga més per l'erari públic, él país tindrà
No són aquestes columnes el lloc més reconeixement de que fou objecte la vídua
menys; que objectar.
indicat per a fer una ressenya; ens limitarem d'En Soler i Palet, D.» Elísea Casanoves.
a fer esment de la col·locació de la primera
LA CONFERENCIA DEL MESTRE
pedra del edifici destinat a Escola MuniciMILLET A L'ESCOLA CHORAL
pal d'Economia Domèstica, l'Exposicio de
JÀBRICA D E
Treballs Escolars de l'Escola Elemental del
L'entitat que durant tants anys ha estat
Treball, on s'han pogut admirar acurats la capdavantera en les més belleâ manifestreballs deguts a l'aplicació de distingits tacions artístiques i culturals de música que
DE
alumnes i executats baix la direcció dels han tingut lloi: a Terrassa, ha reemprés de
experts professors, mereixent una especial nou la seva activitat i confiem que de nou
menció entre les obres exposades la fidelís- podrem - fruir els fruits de l'entusiasme dels
sima- reproducció del Retau'e dels Sants ardits i entusiastes cantaires baix l'experta
Metges de la Parròquia de S. Pere.
direcció del sèu nou director el Mestre
El nostre jove compatrici En Josep Rigol Tomás.
En Lluís IVIillèt a qui Cátáliihyá deú gra
tenia exposats diversos treballs de pintura i
dibuix cn l'Escola Municipal de Música i en titud per l'obra immensa que ve desenrotels Amics de les Arts. L'aprofitat deixeble llant durant tants anys en bé de la cultura
de l'Acadèmia de Belles Arts de S. Ferran musical del nostre poble i d'una manera
de Madrid, Sr, Rigol, ha rebut efusives feli- preferent enfront del seu Orfeó Català,
citacions en les quals ajuntem la nostra mès aquest home tan gran com humil ha vingut
cordial. Els concerts i audicions de sardanes a Terrassa i ha parlat de la cansó popular,
davant d'un públic de devots que han sentit
s'han prodigat amb la corresponent satis
facció deis aimants de la nostra bella dansa, vibrar les fibres del seu cor per l'emoció i
mereixent una menció especial el Concert atrets per la mágica i encisadora paraula
del Mestre Millet.
que l'Orfeó Gracienc executà la nit del diu
menge en els jardins del Cmtre Social, baix
L'Escola Choral juntament amb la solista
l'experta batuta del mestre Sr. Balcells i N'Andreua Fornells canta un bell enfilall de
davant d'una extraordinària concurrència cansons compartió les ovacions entusiastes
que aplaudí la justesa d'execució dels orfeó
del distingit i culte públic, entre el confenistes.
En
el
mateix
Centre
s'hi
inaugurà
renciant, el Mestre Director i els cantaires.
Aquesta entitat ha celebrat magníficauna
interessant
Exposició
de
Fotografies.
ment la Festa Major d'enguany havent regnat en tot moment aquell característic enEn els esports, el <TERRASSA» triomfà dels
tusiasme admirat de tothom i que pocs seus contrincants el «Sabadell» i l'IEURO.
Voleu protegir RENOsaben mantenir-lo invariablement com els pa». En el partit de Hockey, en canvi, l'e
tradicionalistes olesans.
quip local sucumbí del seu adversari el VACIÓ.
Esmentem primerament l'actuació de la «Polo».
Compreu als nostres anunpopular cobla ampurdanesa «Antiga Pep»
El «Sant Andreu» i el «Sabadell» lliurade Figueras que per ésser la primera vega
ren una bella partida de Basket Ball, triom- ciants.
da de sentir-la a Olesa, constituí una reve- fant els piimers. Per la exhibició aquesta
lació artística, aplaudida durant tres dies mereixen els organitzadors del «TERRASSAI A Q U E S T Nl3llflER0 H A E S T A T R E V I S A T
per propis i estranys sense excepció.
la nostra enhorabona.
PER L ACENSURA GOVERNATIVA
.. A petició dels sardanistes i grácie.i al desprendiment dels senyors socis, podrem teGran estock de motllures
nir-los altra volta contractats pel vinent dia
per a l'enquadernació.—
Somniers,filats, collocació
i'4 executant dues audicions de sardanes
d'espino i reparacions de
^arda i nit) en el nostre local.
totes classes.
La secció de teatre representà a là nit de
Sant Joan la formosa comèdia tSang blava»
Visiteu aquesta casa on hi
de Pous i Pagès i «En Pau de les calces
trobareu l'economia i el
bon gust. Demaneu pressu
curtes» amb la cooperació de l'excel·lent
postos sense compromis.
actriu de la capital Rosa Cama i varies afi
jÈionades olesanes; La concurrència que om
plia el local sortí ben satisfeta i premià amb
aplaudiments i felicitacions als actors.
Telèfon 780
'• L'Orfeó Montserrat qui s'allotja en el
llostre local donà també el seu anyal con'cert de Festa Mejor amb la cooperació de la
ipíiblr.rAnlip Pep». Estrení .duercompo-
ilPÓSIT
Hcció tradicionalista
Tradicionalista
de Olesa de Montserrat
Sant Antoni^
i)
PROGRAMA: A les 9'15. Ofici Solemne
i sermó a càrrec d'un eloqüent orador sagrat
a la Parroquial Església de Sta. Maria.
A les ' O . Proves atlètiques i repartiment
de premis als guanyadors.
A dos quarts de i i . Sortida amb auto
cap a l'Ermita de la Mare de Déu de la
Sala i d'arribada salutació a la Verge.
A dos quarts de 12. Audició de sardanes
a càrrec de la cobla «La Principal de pages».
A la I tarda. Dinar de germanor.
A dos quarts de 3 . Despedida de la Vergé i retorn a Igualada, visitant el Círcol
Tradicionalista.
A les 4. Visita al Sant Crist d'Igualada i
als Trofeus del Bruch.
A dos quarts de 5. Segona Audició de
Sardanes a càrrec de la cobla ja indicada.
Òírool tradicionalista de Sant Martí de
Prorensals.
Programa de Festes amb motiu de ses
Noces d'Argent
Dia 25, Festa de Sant íjaume. Á les 8
del matí. Missa de Comunió General a la
Església del Clot amb sermó pel caputxí
P. Josep de la Selva.
A les 10. Repart d'almoines als pobres
de la barriada per l'tA. B. Les Margarides».
A les I I . Audició de Sardanes a la plaça
de l'Esglèsia.
Dies 26, 37 i 28. Solemne Tridu amb ex
posició de Nostre Amo i sermó pel Rvnt.
Dr. Eduard Román.
Dia 29, a les 10. Ofici Solemne i sermó
pel mateix orador sagrat a l'Esglèsia Parroquial.
A dos quarts de 2 de la tarda. Dinar de
germanor al Centre Tradicionalista.
A les 5. En la sala teatre del Centre tindrá lloc l'acte públic literari musical en el
qual entre altres elements de la C^^a hi
pendran part eloqüents oradors.
NOVES
De la nostra actuació.---JífíM de Teatre:
Ens limitarem a parlar dels dies de la Festa
Major de l'extraordinària representació de
l'obra catalana «El Contramestre». La bona
voluntat dels exécutants fou premiada pels
concurrents amb els corresponents aplaudiments. Posteriorment ha tingut un altra representació amb les obres «Et Pati Blau» i
«Cura de Moro» amb la col·laboració dels
notables aficionats senyors Alsina i Verdaguer. Aquestes obres han sigut presentades
en el nou escenari del jardí que per la seva
capacitat farà que puguin ser més ben executades les obres i que de una manera definitiva es vagi a l'arranjament de la sala de
espectacles. L'esfors que això suposa bé val
una felicitació pels que de uua manera tan
abnegada han treballat en la construcció
del nou escenari i és d'esperar que continuaran treballant fins conseguir realitzar tot
lo que s'han proposat.
Vena m bon prou mát/utna
d'eaeriura, marca "Un»
dorwood" en bon aaiat,
Raéí G, Era, 9, hor pla,
Be l'eXÍUrslÓ a Igualada,—Diumenge vinent a primera hora sortiran amb autos un
grup d'arnics nostres t^ue representaran ^||^
R e N,o v:A c I o
jaumins d'aquesta ciutat_a..Ia excursió collectiva organitzada pels requêtes en la ciutat del Noya.
Garns fresques Isuperiors
de caMt, zai. i Y E D E L L A .
Ploco Nercot touies a 1 4 4
Tradicionalistes.—Per l'autoritat governativa ha sigut autoritzada la reoberturadel
Círcol Central Tradicionalista de València.
.—Ha permanescut alguns dies en la ciu
tat comtal el Secretari Polític de Don Jaume
a Espanya, Excm. Sr. Marqués de Villores.
—Els companys de Redacció i els amics
del jove redactor de £¿ Correo Catalán En
Banco
Peninsular
( Sociedad General Cooperativa
de Ahorro y Crédito )
Casa
Central : Via Layetana, n." 20
Joan Soler Gener, li bao dedicat un banquet
per haver terminat d'una manera brillant la
seva carrera d'advocat. Adjuntem la nostra
felicitació a les moltes que ha rebut el jove
i simpàtic amic. —Entre altres periòdics tradicionalistes
sabem que preparen escullits extraordinaris
per celebrar la festa de Sant Jaume, els nos
tres volguts confrares El Tradicionalista i
Llealtat de Sant Martí de Provensals. El
darrer a l'ensems commemorarà les Noces
d'Argent del Centre tradicionalista dels cor
religionaris martinencs.
—La Joventut Tradicionalista dé Girona
ha dedicat un número del seu Butlletí a ennaltir la memòria del que fnu Quefe Provincial gironí. Don Joaquim Llach (q. e. p. d.)
Se BOoietai—Pel jove Francesc Flores ha
sigut demanada la ma de la distingida senyoreta Trinitat Piferrer. L-^ nostra enhorabona.
—Els joves esposos i volguts amics Igna .
ci Ullés i Caritat Orrit han tingut el goig de
obtenir un nou fill al que li ha sigut imposat
en les fonts baptismals com a primer nom
el de Josep. Felicitem als afortunats pares,
i al nou nat li desitgem que Déu el faci un
ben cristià.
No comprenem com pot haver persones
que es diuen catòlics i .que al.mateix_ temps >
no sols tenen simpaties amè el lliberalisme,^.
sinó que arriba a tant la seva ceguera que ,
fins ts glorien de ser lliberals,, .
Tocinería \ Queviures
•
-
LleóXIU-.'
Correspondència
de Redacció
M. V. de Beguda Alta. Rebut original;
Artur CASANOVES
procuraré publiçar-lo en el niimero vinent.
J. M.> M. de Roselló. Hi trasladat el seu.
encàrrec al Administrador. Apart escriuré
MIIíA, 49 1 MAS ADEI
TELÈFON-
referent al nou colaborador.
P.
e4Í3
impremto Uentoyoi.-Terrassa
£1 (oulndori it Ima %
¥]NSK1UGORS
BARCELONA
Colocación de capitales a buen interés.
Préstamos Hipotecarios Pignoraticios y
Personales, Cobro de créditos y facturas.
Giros y cuentas corrientes.
Emite títulos de socio cooperador de
valor 500 pesetas, dividido en tres grupos :
Grupo A. Pagaderos al contado.
> B. en 50 mensijalidades.
>
C. en ICO mensualidades.
Fábrica y almacenes : San Cayetano, 121 al 1 2 9
R A V A L ,
24
Despacho : ¿aima ¿ o v a r , 13 ( antes Gabachon«8 )
DEPÓSITOS DE MATERIALES:
IRC/S/r
Caite PriQcipMa
CASTELLAR
SABADELL
i Círn.
CasíeWw
I CUi, Sil) IkOKDxo, A
Cementos, Cales, Yesos, Viguería de hierro. Piedra artificial. Mosaicos, Tuberías de
cemento, hierro, gres. Rocalla y alfarero. Baldosas envidriadas. Artículos sanitarios,
Waters, Bañeras, Lavabos, Azulejos, Zócalos, Arrimaderos, Molduras, Escaleras y
P. ELIES PARRAMON
Fregaderas de granito y mármol. Lavaderos, Baluastradas, Sifones, Cocinas económicas. Hornillos, Refractarios, Cubiertas Rocalla, Depósitos, etc. etc.
Baldrich, n.° 33 = Teléfono n." 49
SOLICITE
PRECIOS
Delegado en Tarrasa :
Licors, vins generosos
i de taula, embotellats
i a granel
hk LÏONESA
ais
Productes
La cocina de Gas la dejará
a'Y. libre para dedicarse a
a otros, quehaceres y quedará admirada del servicio
que presta y la comodidad
y limpieza que representa
Pastes seques
Fruites glaçades
Bombons "París"
La Propagadora del Ca5
Dirección : Fuenteoiela, 22, Dis
Xarops i Horxates
^f)orre tiempo y diíjero
con el acreditado
Fábrica de Licors
i Anissats
MOLINO-TRITURADOR
Av
CI CantyclftUn
e
i.sraVives
l i C."
ÚNICO que obtiene más y mejor trabajo,
que con todos los de-nás sistemas conocí
dos. Se construyen desde 100 a i.oco kg.
maíz hora ¡ muelen toda clase de cereales,
forrajes, cal, yeso, tierras, productos quími
eos, etc. Esta casa se construye los molinos y los vende a prueba, no cobrando su
importe hasta que el cliente aprecie los re
sultados. Patentes núms. 91.267 y 84698.
Especialitat en la elaboració
del LICOR iflReNVS. el mi-
llor estomacal, i
CONYAC
VIVE5.
ARENYS DE MAR
HURCos
mm.
teléfono
1201-A
• mm,
is
B&RGEIiOllA
BE %km ékm
f
de
SStTAEtD
S^iOX,
^ DIABÉTI©já
(Zompreu aliments de pura marca Natura
D'ells depèn la vostra salut
pons <Hatura) â« Gluten Se(Em«tlla, Se Soja, Nutritiu
Orillé. — Past«s *Notura» He Sluten per a Sopa. — TiSeus.i
puré, lluvia i a«més.—Postras «JJaturo. Soletes, 3Kerm«la»
aes, ÍKontega a'amellla.—Xocolata, Cafés, Tissana, Ostroína
i ^i.
S s rep ti genere Siariament