CC Escolàpies Palma ATREVEIX-TE A SER FELIÇ: ESTIMA! MEDIACIÓ ENTRE EL NIN I LA TV La socialització és l’adaptació interna del nin a les normes de la societat. Els principals factors de socialització en el nin són: LA FAMÍLIA, EL COL·LEGI, ELS AMICS I LA TELEVISIO¡ La TV augmenta l’ombrà d’estimulació i llavors un arbre li sembla una cosa avorrida. El nin ha d’aprendre a veure la TV amb consciència de principi i fi. Saber quan s’endolla i quan s’apaga. Per transmetre això, els pares també hem d’adquirir-lo, HEM D’ENSENYAR AMB MODELS, ELS PARES SÓN UN MODEL. Si exposem al nostre fill a veure TV per temps indefinit implica: LA TV S’APROPIA DE LA SEVA VOLUNTAT, INTERESOS I IMAGINACIÓ PERQUÈ LA TELE HO FA TOT PER ELL LA TV ALLUNYA AL NIN DE LA REALITAT, JA QUE LA REALITAT DE LA TV ÉS LA QUE S’IMPOSA La TV no ha de llevar ni un minut de son al nostre fill. L’estimulació excessiva pot generar trastorns de la son i mal sons Ja que el nin es demana permís per anar jugar també ens ha de demanar permís per veure la tele. A més si ens demana és na oportunitat per proposar-li una altra activitat o posar una hora límit S’ha de llevar l’hàbit a moltes cases de que no es pot xerrar quan es veu la tele. Estam donant el missatge de que és més important el que diu i veiem a la tele que el que ens està dient el nostre fill Se poden crear torns d’elecció o programar el que els nostres fill poden veure si estan amb l’adult. Aquest és el que ha de tenir el comandament i poder canviar de cadena si creu que hi ha imatges o fets poc aconsellables. Ens hem d’esforçar per trobar alguna cosa que ens agradi als adults i a ells. Si algun programa no ens agrada ho hem de dir, sabent triar el moment, el motiu i un comentari adient amb la seva edat. Es important interessar-nos i fomentar el que pensen ells davant un programa: QUÈ ET PAREIX? T’AGRADA? QUIN MISSATGE TÉ? QUIN VALOR O ACTITUD POSITIVA TRANSMET? QUÈ SENTS QUAN VEUS TAL O QUAL COSA? QUÈ CREUS QUE SENT EL PERSONATGE AL QUI LI HAN ROBAT? Utilitzar els vídeos, ja que així sabem el que veuran. Davallar el volum en els anuncis ja que algunes cadenes de televisió augmenten el volum de forma deliberada amb l’objectiu de no perdre la nostra atenció. Plantejar a la família un dia sense televisió o al menys unes hores¡. Abans la vida s’organitzava davant el foc, allà estava la llar. Era un lloc a on s’intercanviaven opinions, afectes, contactes, ara el foc ÉS LA TELEVISIÓ. Sense tornar enrere, hem de poder SELECCIONAR I CERCAR MOMENTS PER AQUESTA COMUNICACIÓ. ENSENYEM ALS NOSTRES FILLS A VEURE LA TELEVISIÓ, ELS AJUDAREM A SER MÉS CRÍTICS, AUTÒNOMS, RESPONSABLES I LLIURES. MEDIACIÓN ENTRE EL NIÑO Y LA TV La socialización es la adaptación interna del niño a las normas de la sociedad. Los principales factores de socialización en el niño son: LA FAMILIA, EL COLEGIO, LOS AMIGOS Y LA TELEVISIÓN. La TELEVISIÓN aumenta la estimulación y el resto de situaciones le parecen aburridas. El niño debe aprender a ver la tele con conciencia desde el principio. Debe saber cuando empieza y cuando acaba. Para transmitir esto, los padres también hemos de adquirirla, HEMOS DE EDUCAR CON MODELOS, LOS PADRES SOMOS EL PRIMER MODELO. Si exponemos a nuestro hijo a ver la tele por tiempo indefinido implica: - SE APROPIAN DE SU VOLUNTAD, INTERESES E IMAGINACIÓN PORQUE LA TELE LO HACE TODO POR ÉL. ALEJA AL NIÑO DE LA REALIDAD, PUESTO QUE LA REALIDAD ES LA QUE IMPONE LA TELE. No deben quitar ni un minuto de sueño a nuestro hijo. La estimulación excesiva puede generar trastornos de sueño y pesadillas. Si el niño pide permiso para ir a jugar también nos debe pedir permiso para utilizarlos. Cuando nos lo pide tenemos una buena oportunidad para proponerle otra actividad o poner una hora límite para terminar. Se tiene que quitar el hábito, en algunas casas, de que no se puede hablar cuando se ve la TELE. Estamos dando el mensaje de que es más importante ésta que lo que nos dice nuestro hijo. En el caso de la televisión se pueden crear turnos de elección o programar el que nuestros hijos pueden ver si están con el adulto. Éste es el que debe tener el mando y poder cambiar de cadena si cree que hay imágenes o hechos poco aconsejables. Nos debemos esforzar por encontrar algo que nos guste a los adultos y a ellos. Si algún programa no nos gusta lo hemos de decir, sabiendo escoger el momento, el motivo y un comentario adecuado para su edad. Es importante interesarnos y fomentar que ellos den su opinión ante un programa, película o juego: - ¿QUÉ TE PARECE? ¿QUÉ VALOR O ACTITUD POSITIVA TRANSMITE? ¿TE GUSTA? - ¿QUÉ SIENTES CUANDO VES TAL O QUE COSA? ¿QUÉ MENSAJE TIENE? - ¿QUÉ CREES QUE SIENTE EL PERSONAJE? Utilizar los vídeos que conocemos, puesto que así sabemos lo que verán. Bajar el volumen en los anuncios de la televisión, algunas cadenas aumentan el volumen de forma deliberada con el objetivo de no perder nuestra atención. Plantear a la familia un día sin televisión o al menos unas horas. Antes la vida se organizaba ante el fuego, allá estaba el hogar. Era un lugar donde se intercambiaban opiniones, afectos, contactos, ahora el fuego ES LA TELE. Sin volver atrás, debemos poder SELECCIONAR Y BUSCAR MOMENTOS POR LA COMUNICACIÓN CON LOS HIJOS. ENSEÑEMOS A NUESTROS HIJOS A VER LA TELE Y LOS AYUDAREMOS A SER MÁS CRÍTICOS, AUTÓNOMOS, RESPONSABLES Y LIBRES.