IMATGE, POESIA I MÚSICA AL VOLTANT DE LA MARE DE DÉU DE L'OLIVAR D'ALAQUÁS: EL FULL DELS GOZOSA NUESTRA SEÑORA DEL OLIVAR, QUE ESTÁ EN SU CONVENTO DE ALAQUÁS JOAN CARLES GOMIS CORELL Universitat de València gènesi deis goigs –o gojos, com més comunament s'escolta a hores d'ara–, composicions poètiques L destinades de primer antuvi únicament a la lloança deis del tema de l'amor cortés 6 vers la lloança de la Mare de Déu, influïts, sens dubte, per la persecució religiosa i la repressió intel•lectual motivades per la croada contra els albigesos. Un bon exemple en són les Cantigas de Santa Maria d'Alfons X, el Savi, un conjunt de 427 composicions en llengua gallego-portuguesa, derivades de les cantigas d'amigo, que relaten miracles de la Mare de Dèu, enalteixen diverses festivitats marianes i lloen els principals moments de la seua vida, com ara l'adoració deis Reis –cantiga núm. 424–, la resurrecció i ascenció de Crist –cantigas núms. 425 i 426– i la vinguda de l'Esperit Sant –cantiga núm. 427–, és a dir, quatre deis set goigs terrenals de la Mare de Dèu, als quals tambè es dedicaren retaules, com ara el de l'església d'Abella de la Conca, pintat per Pere Serra al voltant del 1375, i el de Pere Nicolau, del 1404, per a l'església de Sarrió. Aquestes representacions dels goigs continuaren tractant-se abundantment fins al segle XVII, tant pictóricament com escultórica, principalment als retaules dedicats a la Mare de Déu del Roser, veneració potenciada pels dominics. De fet, uns deis primers goigs valencians són els dedicats a dita invocació mariana (fig. 1), 8 composts segons tradició per sant A 1 set goigs terrenals de la Mare de Déu, estigué motivada pel gran fervor mariá que brollá i s'estengué per l'occident cristiá entorn les darreries de l'onzena centúria i sobretot al llarg de les dues següents, en l'afermament del qual tingueren un paper fonamental els sermons de Bernat de Clairvaux, principalment el titulat De aqueductu, on el sant cistercenc definí la Mare de Dèu com a mitjancera ideal entre els hómens i Crist. 2 Aquell esclat de devoció propició la presència de la Mare de Dèu als santuaris, 3 en la iconografia sobretot, en la literatura. Col•leccions de miracles, cançons litúrgiques i paralitúrgiques recollides en cançoners religiosos –el del Llibre Vermell de Montserrat n'és una bona mostra–, 4 certámens poètics dedicats a la Mare de Déu, etc., foren abundante. No obstant aixó, la conformació dels goigs com a gènere poètic i cançonístic genuí de la literatura en llengua catalana va ser mès lent.5 Començaren essent composicions cultes en diverses llengües i diferents formes poètiques fetes pels trobadors com a traslació Francesc Almarche ja constata el referit canvi a començaments de la dinovena centúria; Almarche Vázquez, F[rancesc]: Goigs valencians, sigles xv al XIX. València, 1917, pp. 165-167. 2 Vid. Sartor, Danilo M., OSM: Las fiestas de la Virgen. Notas históricas y litúrgicas para una celebración participada. Madrid, Publicaciones Claretianas, [1990]. 3 Cf. Christian, William A.: "De los santos a María: panorama de las devociones a santuarios españoles desde el principio de la Edad Media hasta nuestros días", en Temas de antropología española. Madrid, Akal, 1976, pp. 49-103. Cf. Gil Desco, Manuel: "Santuarios marianos en el País Valenciano: cronología, tipología y función de los hallazgos y donaciones de imágenes". Santuaris, ermites i eremites / Santuarios, ermitas y eremitas, Monografies, núm. 1, Castelló, Centre d'Estudis de la Plana, 1986, pp. 119-128. 4 Vid. Gómez Muntané, M[arí]a [del] Carmen: El Llibre Vermell de Montserrat. Cantos y danzas. Sant Cugat del Vallès, Amelia Romero, [1990]. Cf. De Riquer, Martí (dir.): História de la literatura catalana. Part Moderna, Volum V Barcelona, Ariel, 1993, p. 255. Per a l'evolució deis goigs a València vid. Gomis Corell, Joan Caries: Els gojos a Sant Vicent Ferrer, d'Algímia d'Alfara. Algímia d'Alfara, Ajuntament d'Algímia d'Alfara, 2000, pp. 5-10. 6 Vid. Galmès de Fuentes, Álvaro: El amor cortés en la lírica árabe y en la lírica provenzal. Madrid, Cátedra, 1996. Alfonso X, el Sabio (Walter Mettmann, ed.): Cantigas de Santa María (Cantigas 261 a 427) III Madrid, Castalia, 1989, pp. 353-362. Goigs de la Verge Maria del Roser. / Composts per lo Pare Sant Vicent Ferrer [text a tres columnes, oratio final en llatí] [A la fi] Valencia: Imprenta de Laborda [s. a.: 1750-1775]. Universitat de València, Biblioteca General i Histórica: [Orellana, Marcos Antonio de]: Gozos de N [uestra] S [eñor] a con varias Ynvocaciones, full núm. 50. Goigs de la Verge Maria del Roser. / Composts per lo Pare Sant Vicent Ferrer [text a tres columnes, oratio final en llatí] [s. 11., s. i., s. a.: València, impremta de Laborda, 1750-1775]. Universitat de València, Biblioteca General i Histórica: [Gozos de Santos y Santas], full núm. 147. Ars Longa, 11, 2002, pp. 57-64 57 58 JOAN CARLES GOMIS CORELL zne~comexmannammemalI • '• • GOIGS DE LA VERGE MARIA DEL ROSER. Compilas pea lo Pare Sana Flelni Ferrer. pie d'una justa poètica als territoris de la Corona d'Aragó, datada en l'època d'Alfons el Benigne (13271336), ja celebra dit privilegi marià:10 d'on pres carn i.figura, Vaixell sagrat figura d'om le Deus qui us figura, ez aysi l'apura, figurad cors que us fech de pecat pura. apura'l tant le dos veyre trespasa Si col• soleylls e gens no•l romp ney dexa colp ne•l maca Verges, sens nulla taca, aysi fonch nats, qui tot lo mon abrasa. cel vostre cors place 51: Trestros Opa e María; ,. ctor.nt , puite la vasera Seuyoria . I, Verga del Raer. 3/ Den plan tá dios vos, Senyo el liosas mole asede., u . quant vos reu mereisedera • de noncbrd purantenti don., fe alveoloco, que del ell as trametia Deu lo Pare, que eoliafosen llave del Rogar. Del sant ventee produida la Planta del Roser vele; forte de Angel, decencia, y sereida ob gran concita: y resta par y sanear vostre ces ab slegria, parto en la establis 1,pal Celestial Rasar. Quantinsleysdevilits sentir 1 1 • duo Roer lo gran olor, ab lo .1.11. partir. per adorar lo &o-ayos: erovaren ser lo ver de Balden 17 profeda, tanino vasera Senyores en los Mayos lo Ros.. Cima dont vos presentaba sMstron Fiii resueital, ab cine aloes que portaba en les menet, e,Mos v cose. s Recife, por quals lo qui deis sanes lo Main mulla, FOISC robat en agrort que flore lo ano Rotor. Reparada la gran breo de eltiden,,per crea, trasplante, loor de la tersa el bote, dalt en lo cal: y puja. ab ,r413 poder, lo punir 00 sea entristía, eontemplant, Den com rebie ab gran gZtig lo sant Roser. Do finte de menor estima el seitig del Espera Sial, quaut vengué del alta 000110 en vbstre Culegi esa. y segó lo sant plantee, que lo gran Den elogia; per estar en compaiun del veimelal Ros. Vintra vedo ya acabada, lo Mai majargni, qua remisa quant Deo fas presentada tri.fdnt ro lo paredist y Senyura os anegue fea del gran bese que pineda, eolommves, COin a h sombra del Rosa, sits .mostras venteen poder fent entradas cada dio;; Sorgo María, los Confesaos del Roser.. ,Wistees aci 1. o digna gyiciam tir prom,ráálibas Chris, t. Ora pro talio Someto Dei GeWitrix. OREMUS. „yUpplieationenz PITIMIY1177 tenme. Deus miserea, exaudi: ut qui en societate sametíssimi iiosárái Dei Gefütrieis • Itarke cougre,fflutui • , ejsü intercessitinibus á te de Mudo, perieuliY anearme, Per Christurn Ddáu'u lám resanen, N. doren. X.. WIYMYCAZIMUltitetlISILIMX191111111XX-111 Fig. 1. Full deis Goigs de la Verge Maria del Roser. València, impremta de Laborda, 1750-1775. Vicent Ferrer al voltant del 1399 per fer-los cantar als penitents que el seguien, i que encara hui continuen cantant-se. 9 Al Regne de València, a més, tambè tinguè una destacada importáncia en el tractament poètic de la veneració mariana el cult a la Immaculada, arrelat ja en el segle XIII a partir deis escrits i les classes universitáries del mártir Pere Pasqual en defensa de dita creença. De fet, la composició literária considerada el primer exem- Amb tot, aquella tradició no arribó a constituir-se definitivament i plena fins a començaments del segle quan el notari Miguel Ortigues dedicó als sants metges Cosme i Damià una composició escrita en la forma de la dansa provençal –la que, per derivació de la poesia trobadoresca, s'emprava generalment per lloar els goigs de la Mare de Déu–, el títol de la qual encapçalà per primera vegada, tot i no ser una composició mariana, amb la paraula goigs. 11 Si l'escola lírica castellana dels segles xlv i xv, hereua de la gallegoportuguesa, s'apartá de la senzillesa compositiva de les cantigas i produí una poesia altament sofisticada, en la literatura valenciana perdè importáncia la literatura de cort juntament amb l'aparició d'escriptors sorgits de les classes mitjanes ciutadanes –com ara el propi Miguel Ortigues–, es produí una reorientació temática vers assumpts més propers a la ideologia d'aquelles classes, com ara la misoginia –enfront de la fina amor cortesana– i, sobretot, la pietat religiosa, per tal com les classes ciutadanes hi veien una manera d'afermar llurs sentiments devocionals i exaltar la identitat col•lectiva on s'integraven –gremis, confraries, parróquies, etc.–. 12 Des del moment que els goigs es consolidaren com a genere poeticomusical clarament definit i establert sobretot, a partir de mitjan de la disetena centúria que començaren a estampar-se als fulls esdevinguts tradicionals –amb el títol de la composició i la imatge encapçalant el full, el text distribuït en dues o tres colum- Genovès y Olmos, Eduardo: Catálech de obres impreses en llengua valenciana, vol. HI Desde 1881 fins 1910. València, Manuel Pau, 1911 [Valencia, Librerías París-Valencia, 1993], pp. 195-196. Almarche Vázquez, F.: op. cit., pp. 141-144. Ribelles Comín, Josè: Bibliografía de la lengua valenciana. Tomo II (Siglo XVI). Madrid, 1929 [Nendeln/Liechtenstein, Kraus-Thomson, 1969], pp. 49-68, 207-209. Serrano Morales, José Enrique: Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1898, con noticias bio-bibliográficas de los principales impresores. Valencia, F. Domenech, 1898-99 [Valencia, Librerías París-Valencia, 1987], pp. 495-496. Blasco, Ricard: Goigs valencians. Valencia, Gorg, 1974, pp. 30-31 i 126-127. 9 Cf. Seguí, Salvador: Cancionero alicantino. [València], Instituto de Estudios Alicantinos / Diputación Provincial de Alicante / Editorial Piles, [1978], p. 44. Seguí, Salvador: Cancionero musical de la provincia de Valencia. Valencia, Institución Alfonso el Magnánimo / Diputación Provincial de Valencia, 1980, pp. 850-851. 10 Vid. Ferrando Francès, Antoni: Els certámens poétics valencians. Valencia, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnánim / Diputació de València, 1983, pp. 69-73. 11 [Ortigues, Miguel]: Los goigs d [Os glorio / sos metges, [s. 11. (Ciutat de Valencia), s. i. (Joan Jofré)], 1519. Universitat de València, Biblioteca General i Histórica. Genovés y Olmos, Eduardo: Catálech de les obres impreses en llengua valenciana, 1. Desde 1474 fins 1700. València, Manuel Pau, 1911 [Valencia, Librerías París-Valencia, 1993], pp. 88-90. Almarche Vázquez, F[rancesc]: op. cit., pp. 165-167. Ribelles Comín, José: op. cit., pp. 39-40. Blasco, Ricard: Goigs valencians, pp. 59-60 i 133. [Valencia, Societat Bibliográfica Valenciana], 1975, 1976, I, II i 12 Vid. [Palacios, Josep, transcriptor]: Poesia religiosa del segle 1977. IMATGE, POESIA I MÚSICA AL VOLTANT DE LA MARE DE DÉU DE L'OLIVAR D'ALAQUÁS nes, l'oratio final baix i tot emmarcat per una orla–, es convertiren en un exemple manifest de la coincidència i unificació en una forma d'expressió col•lectiva de tres vessants culturals: la imatge religiosa, la poesia i la música. I és precisament en dita coincidència on rau actualment la importancia i significació d'aquestes composicions i llurs estampacions, per tal com permeten analitzar i conéixer tres expressions artístiques fonamentals de la nostra cultura. Aquesta finalitat persegueix el present article. Es dedica exclusivament a dites formes d'expressió artística referides a la Mare de Dèu de l'Olivar d'Alaquás, les quals analitzarem a partir del full deis Gozos a Nuestra 59 10.431,1~.115-1-t-KAse,W,JkÁA415.dshfit11,24/2249 GOZO S A NVESTRA SEñORA DEL OLIVAR., QVE ESTA EN SV Convento de Atue!, Señora del Olivar, que está en su Convento de Alaquás (fig. 2), que replegó Marc Antoni d'Orellana al seu recull titulat Gozos de Nuestra Señora con varias invocaciones, conservat actualment a la Biblioteca General i Histórica de la Universitat de València.13 Datació Tot i que el full no duu peu d'impremta, cosa molt freqüent en aquestes estampacions, les seues característiques tipográfiques –s alta, signe &c. com a abreviatura deis versos del retronx, oratio final sense diferenciar en lletra cursiva– i ortográfiques –accents greus en les paraules agudes, pervivència de la c i de z seguida de e i profusió de majúscules–, la disposició del text en dues columnes i la tipologia de les sanefes, constituïdes per un únic disseny que es repeteix fins a abastar tot el perímetre del full, permeten datar-lo entorn els anys centrals del segle XVIII o, fins i tot, en la primera mitat d'aquella centúria. En aquell moment, peró, encara no s'havia produït la gran proliferació de fulls de goigs, la qual arribó a partir de la segona mitat de dita centúria, tant per motius religiosos i devocionals –la defensa d'una religiositat barroca enfront les noves idees racionalistes–, 14 com tecnológics, ja que, a mès de la disponibilitat de paper abundant, les impremtes incorporaren importants avanços que permeteren fer estampacions a un ritme prácticament industrial, abaratint considerablement els preus de venda. 15 Calguè, a més, un condicionant sociológic: que les classes populars en sentit ample atenyeren un cert hábit de lectura, cosa que ocorregué ja a finals d'aquella centúria amb l'aparició deis diaris, concretament a Valencia el 1790 amb el Diario de Valencia. 16 De las aufeacice que barcia, , y Ellrella de la Mar, bailaores Indicios daiy. Marta Luna herrnotat pues llena de agua llelais. Lit Cipria, Rola, querido al Altar bobeo: y Virgen. del 0i10 3r. Motivando que fois del Mar Vitattros Nombre& fon Señora, Norte en noche tcnebrofai tZtos, tan vatios y raros, Nardo, Lirio, Ci prds, Rufa, &c. /a que ignora romo llamaras, Ala muger quien vuedro favor implorar que en el porto peligra* Dios os hizo lingular, miar° Olivar precinto '.fofa por virtud copiolm acude con Id crecida: Nardo , Litio, Cip ras, RoCa, &c. t foleis remediar Fti.t4 y poco de agua clara, en la hora tiabajefa; os dime por excelencia, Nardo, Lirio, Cipres.Rda,di«. tan Santa por lo Obediencia El enfermo, que acofado guamo . hermofura rara: de qualquler grave autor, DetParatitta fan par implora vuetfro (aviar, fel, Maria dulce Efpofaa luego fe riente aliviador Ir, Rufa, &c. Nardo, Lirio, cipr, Por Vos le viene á dome Taelien mol/raros quin (tela 54 le enfermedad mas peno k; IctlePuebloveututofo, Nardo, Cip«is, Roía, &c. az. al pie de era Otieohermofoh /15/ De laa lamparas, Sebosa. Iguinn comparada Angela. os alumbra n noche /1511 que Queriendo fignificar, a, quien por el azey re e mima. que (ces ',Oliva piadoras riego al inflame mejorar Nardo, Li rio, Cipria, Itofa, llega Y entrar. Donde ci manto Inideis loe go'rrad,dsd« 1a enfermedad no moda; (Jade Alaquls i Valencia, Nardo, Lirio, Ciprés, Reda,&e. rk. y haziendo lo ueehe.auftlIC12 D adnot gracia angular, . aceptasteis la palde, Vas que cundo Tole gracinft, 3« Solo os pudieron hallar Nardo. Litio, apas: Roía. le donde mala oy miay &nada; y Virgen del Olivas, Nardo, Lirio,Cipria, ItoIa,&« t4 UVI VS. v. Pi l'iglú tniiiirmon, *. 0,4-pro ',olas Saraid eci GenItyix: A mulla rail quxturnus Domine Ceelelli gratia mama larperiire. ve qua., P' cota. a r Na d'hacia citas sedr • exordiú Basto Vi . glnie parcas exterit tYlotl memoratio parlo tribu:as inc ementum.P est:garlarais' D o miná no artara Amen, 34 fas ed o oVelP41199514119"91» Fig. 2. Full deis Gozos a Nuestra Señora del Olivar, que está en su Convento de Alaquás. La imatge Si en l'actualitat el valor deis fulls de goigs és essencialment artístic, literari i documental per a l'estudi i la investigació, en origen tenien una significació religio- 13 Gozos a Nuestra Señora del Olivar, que está en su / Convento de Alaquás [Gravat xilogràfic de la Mare de Déu de l'Olivar, situada damunt una olivera. A la part de baix i a l'esquerra hi ha un fidel agenollat i a la dreta una campana. El gravat flanquejat per sengles florers.] [Text a dues columnes, oratio final en llatí] [s. 11., s. i., s. a.]. Universitat de València, Biblioteca General i Histórica, [Orellana, Marcos Antonio de]: op. cit., foli 267 (numeració en grafit núm. 247) Per a una descripció i análisi general deis continguts del referit recull i els de tota la col•lecció de goigs de la Universitat de València vid. Gomis Corell, Joan Caries: "Els Bojos de la Vall d'Albaida conservats en la col•lecció de la Universitat de València. La seua pervivència actual". Almaig, Estudis i documents, XIV, Ontinyent, Asociación Fiestas de la Purísima, 1988, pp. 66-67. Cf. Sanchis y Sivera, José: Nomenclator geográfico-eclesiástico de los pueblos de la diócesis de Valencia. Valencia, 1922 [Valencia, Librerías París-Valencia, 1980], p. 20. 14 Vid. Vovelle, Michel i altres: El hombre de la Ilustración. Madrid, Alianza, 1995, pp. 360-394. Vid. Arana, Juan: Las raíces ilustradas del conflicto entre fe y razón. Madrid, Encuentro, 1999. 15 Vid. Blasco, Ricard: "Síntesi de la impremta valenciana", en La impremta valenciana. València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia de la Generalitat Valenciana, 1990, pp. 73 i ss. 16 Vid. Blasco, Ricard: La premsa del País Valencia, 1790-1983, volum I Materials per al seu estudi. [València], Institució Alfons el Magnánim-Diputació Provincial de Valencia, 1983. 60 JOAN CARLES GOMIS CORELL gattz,z§z2Im g t 2*§ttttIt GOZOS A N. Sra. DEL DON, VEN E R A DA EN EL LuclAtt. DE ALMIAR. 24* 41 34. e .*5 tya 7 t7es que de los pecadur s Madre, y Prureftora fois; favoreced al que os llama, Virgen Maria del Don, II En las entrañas piadoras 45 de la tierra reineis Vos Y pues que tanto premianes n al que os pidió ene favor; favoreced , Ene Lugar venturero Hl por Patrona os mereció, yruosa, m pa r o, 8. y ftbdolaftfa, Y pues hundieren. todos 50 por Madre os invocan ny; favoreced , Pee. El Termino de Matar deve á vuenra intercefsiun' que en la mayor ternpedad 10 rla y la Pila Baptilnal la piedra no le daño: dichero fuelo os Envió: Y efto es porque tu:denlas lo M. Y pues de coda la gracia conozcamos vetare amor; ''4"-6 fe os debed Vos la inventora; favoreced, &c. favoreced, &c. 541 Muchos milagros huela, Arando el Insiero Rey Jayme y ello no lo daga yo, Valencia rescató-; que es Señora vuestro cuello so profigniendo fu Conquina, el renireonio mejor: er, Sifafar os halló: Pues con la ferial que tiene, », 0-1 Y pues aqui fu cuidado dice lo que sucedió; .5 ti 14. favoreced al que os llama, 2. efté Templo os fabricó; mee' Cs favoreced 10 Virgen Maria del Dr,n. Por- aquella accion cl Rey Señora, fi el fer piadora 05 10 premiado da- Vos quedó, es vareare mayor blareru .1 pues lo feriante del Puyen favoreced al que os llama, con vuenta ayuda gano: W§WA: Virgen Maria del Don. Or6 prO solio SAnitA „av OR'PMT.IS. mr diei rffiriamar,, &c. 4,1 Oncede nos ram n'os nos, qu ere mos Domine Deus, perpetua men tis, & eoroo. 9 '1,4 ras .iannate gaudere, & glotiora Beate Marie reffiper intercersione á 2.41 pr flenciiincraritrsititia,& eterna perftui Per-ChrilturoDominum,&c. En. Valencia Por .0,1o.fro Camelo ,Plasa da Calor... Vw ::11.ZrTur ' t Enes: f ' O% Y pues aunque ibis Morena, tVd. mas het mofa que el Sol; 11: ave r eccd &c. ,,,,l.i.:ruaroeitdaeszay5sam paria 5 wIW-14zzvIwzzlIzzwzzwrzzz=wwww Fig. 3. Full deis Gozos a Nuestra Señora del Don, venerada en el lugar de Alfafar. Valencia, imprenta d'Onofre Garcia, 1767-1779 sa: servien per promoure els dogmes i les practiques religioses sobretot, eren estampes devocionals d'ús privat, ja que contenien una oració, el text dels goigs, peró sobretot la reproducció de la imatge sagrada a la qual estaven dedicats. 17 Com l'efectivitat intercessora i propiciadora era d'u- na imatge particular i no pas de la seua invocació, 18 s'imposà, com ocorreguè en la pintura, la necessitat de reproduir puntualment dites imàtgens, la qual cosa, en donar poc de marge als artífexs per tal de lluir les seues aptituds narratives i compositives, provoca l'estereotipació de les representacions. Açò encara fon més accentuat als gravats destinats als fulls de goigs. En primer lloc, perquè llurs artífex, en tant que aquelles estampacions perseguien bàsicament la divulgació popular, no pertanyien als cercles de l'art cult. En segon, perquè, entre uns fidels la majoria deis quals eren analfabets, la imatge era l'element més significatiu, principalment per la seua càrrega piadosa, que dificultava que la imatge fóra alterada en la forma de ser representada, peró també perquè en permetia la identificació. Per tant, les xilografies que encapçalen els fulls de goigs són, en el cas d'imàtgens marianes i cristológiques –no així les de sants, en tant que llur iconografia és general–, una transcripció al gravat d'imàtgens de bult redó, situades sobre una peanya i emmarcades per cortinatges o un arc, com si estiguessen situades al seu altar. En uns altres casos, la imatge s'inscriu en l'escena de la troballa o aparició miraculosa que justifica la seua invocació, confluint en un mateix espai l'univers sobrenatural i l'esdeveniment terrenal, representacions que tenen unes manifestes arrels medievals derivades de les composicions dels personatges sagrats on estan presents els donants. Així ocorre en aquesta representació de la Mare de Déu de l'Olivar (fig. 2), en la qual se'ns mostra la troballa de la imatge per un llaurador als peus d'una olivera davall una campana. Sempre es respectaran, peró, la iconografia i els signes definidors de la imatge. Les representacions i els trets iconogràfics arribaren a ésser tan estereotipats que en alguns fulls de gojos dedicats a imàtgens i invocacions diferents, peró amb una iconografia semblant, es faran servir fins i tot xilografies pràcticament iguals. Així ocorre en unes estampacions dels gojos de la Mare de Déu del Do d'Alfafar i de la Salut de Xirivella (figs. 3, 4 i 5), imátgens la troballa de les quals fa referencia als mateixos objectes, una campana i una pila, esdevinguts, per tant, atributs iconogràfics. 19 17 Vid. Portús, Javier / Vega, Jesús: La estampa religiosa en la España del Antiguo Régimen. Madrid, Fundación Universitaria Española, 1998, pp. 213-261. 10 Cf. Freedberg, David: El poder de las imágenes. Madrid, Cátedra, 1992. 9 Gozos a N[uestra] S[eño]ra del Don, venerada en el lugar de Alfafar [Gravat de la Mare de Déu amb el Jesuset. El gravat flanquejat per sengles florers]. [Text a dues columnes, orado final en llatí] [A la fi] En Valencia: Por Joseph García, Plaza de Calatrava [s. a.: 1725-1765]. Valencia, Universitat de Valencia, Biblioteca General i Histórica, [Orellana, Marcos Antonio de]: op. cit., full núm. 335 (numeració en grafit núm. 247 / numeració en tinta negra núm. 172). Gozos a N[uestra] S[eño]ra del Don, venerada en el lugar de Alfafar [Gravat xilográfic de la Mare de Déu amb el Jesuset. El gravat flanquejat per sengles florers]. [Text a dues columnes, orado final en llatí] [A la fi] En Valencia: Por Onofre García, Plaza de Calatrava [s. a.: 17671790]. València, Universitat de Valencia, Biblioteca General i Histórica, [Orellana, Marcos Antonio de]: op. cit., full núm. 341 (numeració en grafit núm. 320). Gozos a Nuestra Señora Virgen, y M[a]dre de la Salud, / del Lugar de Chirivella. [Gravat de la Mare de Déu amb el Jesuset. El gravat flanquejat per sengles florers a una única gran flor cadascun]. [Text a tres columnes, orado final en llatí] [A la fi] En Valencia: por la Viuda de Juan González, al Molino de la Rovella, año 1762. València, Universitat de Valencia, Biblioteca General i Histórica, [Orellana, Marcos Antonio de]: op. cit., full núm. 335 (numcració en grafit núm. 170). Gozos a Nuestra Señora de la Salud, / que se venera en el Lugar de Chirivella. [Gravat xilográfic de la Mare de Déu amb el Jesuset. El gravat flanquejat per sengles florers] [Text a tres columnes, oratio final en llatí] [s. 11., s. i., s. a.]. València, Universitat de València, Biblioteca General i Histórica, [Orellana, Marcos Antonio de]: op. cit., full núm. 107 (numeració en grafit núm. 86 / numeració en tinta negra núm. 279). IMATGE, POESIA I MÚSICA AL VOLTANT DE LA MARE DE DÉU DE E OLIVAR D'ALAQUÁS També influí, com ocorregué en la resta d'arts representatives, el control exercit pel Sant Ofici a través del veedor, encarregat d'examinar les obres d'art i vetllar per llur correcció iconogràfica i representativa, de manera que l'estabilitat de les representacions i llur iconografia es mantindran constants fins a ben entrada la dinovena centúria." De consegüent, aquestes representacions xilogràfiques destinades als fulls de goigs formaren part deis repertoris d'impremta generalment, desconeixem els seus autors. 21 En ocasions, per la proximitat a la impremta que estampó els fulls, poden atribuir-se a algun artífex concret. Així ocorre, per exemple, en el repertori de la impremta de Blai Bellver de Xàtiva, per a la qual treballaria Manuel Bellver, germà de Blai. 22 Només en contats casos, com ara el gravat de la Mare de Déu de Vallivana que encapçala el full dels Gozos a Nuestra Señora de Vallivana, venerada en la Villa de Picacent (figs. 6), 23 estan signats pel seu autor, F[ran- cisc]o(?) Grau, probablement l'artista de Torrent de qui ens dóna notícies Vicente Boix. 24 Cal considerar, a mès, que en l'època de l'estampació que ens ocupa, les tècniques del gravat a les nostres terres eren prou retardatàries i les imàtgens mantenien encara, com pot conprovar-s'hi, algunes recialles medievals, evidenciades en la frontalitat de les figures i la inexpressivitat deis seus rostres, en el primitivisme de la representació del volum i de l'espai i en la desproporció de l'orant en relació amb la imatge sacra. Tanmateix, aquesta desproporció, així com la riquesa del mantell i fins i tot el resplendor que envolta la Verge i el Jesuset uneixen la sumptuositat del cult religiós barroc amb la naturalitat i humilitat deis fidels, representats genèricament pel llaurador agenollat davant la imatge. No va ser fins a la segona mitat del segle XVIII que començaren a funcionar les Acadèmies de Belles Arts i les seues seccions de gravat –la de l'Acadèmia de Sant Carles de València, davall la direcció de Domènec Monfort, ho va fer a partir del 1765– i que alguns gravadors viatjaren a París a perfeccionar les tècniques, que el gravat es desprenguè d'antigues recialles i entró plenament dins els corrents europeus d'un major naturalisme, una correcta representació espacial i una major complexitat compositiva i representativa. 25 Tot i no perdre's mai el caràcter popular de les representacions, les imátgens guanyaren en naturalitat, en correcció del 61 rt$eee SISetSttteStettetetteeettseseeseeesseeeeststa-see t GOZOSA NUESTRA SE ORA VIRGEN, "k MbRE DELA SALvD, del Lugar de Chirívella. T• tf fi 44 ea, 4+ 101.4 4+ es 1» eat 44 O 1» I* 1» 1» +I 0,. , .teguala neeefsidadí 1 : l Dequalquiete empellan ea, a cobro con alegren noslibtaia &,K valenria; * a Virgen .8«, o Virgen ; &c. ele .51 que ... e ri al accidente :Si en las ecnigokal del parte) . 1» fe halla, y con fee es justicio, : alguna:Mines os llama, 2 fi oye tu Campana enea, el fon devueliia Campana — sy 44 , TI eilO1 dPISIe prendas fa 51i1,11 le es feiial muy tendente la: libra de penai yllantot si. Sois el gozó: en ettettra pea:, de talud ,y a \loe ordena Pera qualqules accidente *: gracias por 12 mejoriai Ñ Sacro Erario, Leen, y Gulas medicin roa . pcifeaa as 4» 44 a Virgen ,&c. • o Virgen , &e: ó Virglri,Etei Sois bien nueá Éo , y medicine, Que hozo» milagro, es ferial ?reinada títSigi gozáis : de aguas vieraápozo, y fuente, el tocar VuerliaCampana; enfielen divino grano, sy 44 Cielo, Y .Suisita Inciense, fin accien alpina Miman, y anta par tueftra manó ell' see * y de Salud lo Petcina. por litsrainos de Sigilo malo a Chlribella le dais: Qpien nos alcanza, y perdona Bien con gozó aCsi encadena De bienes eternos vena H els luces de un eterno dio Ibis para el que en vos conSal Dicta por ves; y cada dial is ó Virgen, &e, si Virgen, lee, Os Virgen, &ct sis 44 Seis Alfuhárcros oyeron, Seas Madre-in todáaficeigri En elle templa os adora eis al tiempo de alzara Dios, aun del queeltaalla en Sevilla Sevillaf ton fee, y amor Chirla, ee de una. Campana la voz do obralle una MaraVilla tiendo vos, ó Virgen bella! si, ti bazo la tierra .,. queabricroni He Cee l tutela , y proteaorai con quiere os tuvo aficiono Do os hallaron, por refoila Con que todo mal Cerena De ti efpetamos isellrena * * queda ler neteltra á portas dela hisopea D9s nos guía, ea, ViselW bándad la Maspial . Vsrgen , , Virgen, . ,5' Virgen„&c. *44 Una de ritos que ambiciallás La Envie , ,y, serenidad Del alma Colo le alegiia, a 4+ otro r efoeo quena, por Vos, de Dios conreguirnoi, &Dios la hermora Azucen*, a7 tia quedó fin la lúa del dias y nos days lo que pedimos, á Virgen, &e, as *4. ft * t.arapre twbit Sanaa Dei Gookrix. sat Udipsirffirlámum , et,,, ite eal OREMOS: ai Clneeá e "esos fámulos tuai , rin fume, Domine Dein, perpetua Mentís, So corporis Canitatepu . 4, .ders;',N glorioCa B. Mari. Cenaper Virginist latees:41one I preferid liberan te (Siria, & mera +1, ÑVe ,,,.., tP _perfrailáticia.. PerChrianna, &c. ti, En Vilanclas pot la viuda-da lean Goteare:, 4-W1(.041a au y ollas ano 1752. le 1 14.fif 1%*f**4 i III 341*ii 4*+i41144n44i440 4141 .114:45(4 4 414•4241 la alegría, de Pina lahesiveofaAzucena Virgen de ..GraMit ab Madre de Salud ,frlaria Zárta,esralró Y•fin efpinass * que hazeis mieftro hotmofo, - p_ Itt a odió derridd 4.d liótdró ca,gi ad.- aculo gene, Fig. 4. Full deis Gozos a Nuestra Señora Virgen, y Madre de la Salud, del Lugar de Chirivella. València, imprenta de la viuda de Joan González, 1762. dibuix i en la proliferació dels detalls descriptius fins i tot, anecdótica, la qual cosa denota un ciar perfeccionament en les tècniques del gravat. No obstant aixó, tampoc no ha d'estranyar-nos trobar representacions antigues en fulls mès recents, ja que a les impremtes valencianes, des dels seus començaments, els tacs xilogràfics i la resta deis materials gráfics i tipogràfics es reutilitzaven constantment, passant d'unes a altres quan es venien o tancaven. 26 Els tacs de fusta eren, a més, molt resistents al desgast i 20 Cf. Vecchi, A.: Il culto delle imagini nelle stampe popolari. Firenze, Olschki, 1968. 21 Vid. Pèrez Contel, Rafael: Imatgeria popular a Valéncia. Gravats en fusta i metall. Estampes religioses. Gofos. Auques. Al leluies i i•lustracions. València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, 1989, pp. 157-195 i 274-281. Xátiva, Associació d'Amics de la 22 Vid. Boix, M. / Palacios, J.: Materials xilogràfics de la impremta de Blai Bellver a Xàtiva. Segle Costera, 1980. 23 Gozos a Nuestra Señora de Vallivana, / venerada en la Villa de Picacent [Gravat que representa una imatge de la Mare de Déu de peu, amb el Jesuset al braç. A la peanya: F[rancisc] o (?) Grau. El gravat flanquejat per sengles florers] [text a tres columnes, oratio final en llatí] [s. 11., s. i., s. a.]. Universitat de València, Biblioteca General i Histórica, [Orellana, Marcos Antonio de]: op. cit., foli 356 (numeració en grafit núm. 335 / nuneració en tinta negra núm. 203 / una altra numeració tatxada núm. 199). 24 Boix, Vicente: Noticias de los artistas valencianos del siglo XIX. Valencia, Imprenta de Manuel Alufre, 1877 [Valencia, Librerías París-Valencia, 1987], p. 40. Cf. Gallego, Antonio: Historia del grabado en España. Madrid, Cátedra, 1990, pp. 266-315. Cf. Catalá Gorgues, Miguel-Ángel: "El grabado valenciano en la època de Rafael Esteve", en El grabador Rafael Esteve, 1772-1847. [Valencia], Fundación Caja de Pensiones, 1986, pp. 2336. 26 Cf. Oliver Cuevas, Isabel: Grabados en los libros valencianos del siglo XVI. Valéncia, Generalitat Valenciana, Consell Valenciá de Cultura, 1992, pp. 60-82, 84-93. 62 JOAN CARLES GOMIS CORELL La poesia S•15.1 - GOZOS A NUESTRA SESORA DE LA SALUD, Tot i l'antiguitat de la tradició gogística en terres de llengua catalana, 27 i a pesar que Los goigs de la Verge que se venera en el Lugar de Chirivella. Maria beneita, Mare de Déu sacratíssima, que sòn los terrenals, la composició valenciana d'aquest gènere TIEI almasois la alegria, Pero desnuca que normo seg n le necesidad: J _J de Mula hermosa Azucena, tuvo de su culpa pena, De cualquiera tempestad el Virgen de Gracia llena, la cobró con alegtia t OJO librals con valentlas âladre de SALUD MARLA. ¿, Virgen , &e. 6 Virgen , &c. Zarza os miro , y sin espinas. Al que en mortal accidente Si en las congojas del Parto que hace, nuestro sirio hermoso, se halla , y con t'e os invoca, alguna Muges os llama, y con tus prendas FrOthiato si oye tu Campana toca, el so de VIICSII2 C11111,11% Reno de Rosa l muy finas: le es señal muy evidente la sito de pena , y llanto: Sois el gozoen nuestra pena, de salud, y á Vos ordena Para cualquier accidente Sacro Erario , Luz , y Ocian gracias por la meinrla t sois pede. medicina; 8 Virgen , &e. ó Virgen , &e. 5 Virgen , &c. Sois bien nuestro, y medicina, Que haceis milagro , es señal Preceda espiga goza.is de aguas vivas Pozo , y Fuente, el tocar vuestra Campana, en Belén divino grano Ciclo , y Aurora luciente, sin ace itan alguna humana, y ahora por vuestra mano y do Salud le Piscina, ,,,,.„.,, por librarnos de algar] mal: á Chirivella ledais, dais, Quien slot alcanza , y ,ieedena Bien ceo gozo as i encadena De bienes ¿sernos ve. luces de un eterno dia; Dios por Vos , y cada dio; sois para el que en Vos oonfia; fi Virgen , &c. 23 Virgen , &e. ó Virgen, &e. Seis Alfabareros oyeron, Sois Madre en toda allicdon So CJ1C Templo os adora al tiempo de alzar fi Dios, aun del que “t1 allá en Sevilla, con Té , y amor Chirivella, de tina Campana la voz do obrzacc una maravilla riendo Yos , O Vligen bella: bazo /a tierra que abrieron: ton quien os tuvo añejan: su Tutela, y Protefforat Do os hallaron , por resella Conque todo mal serena De el esper amos la estre esa quereis ser nuestra á porfia; vuestra bondad la 17181 pie; l do la luz que á Dios nos gula, 6 Virgen, &e. ó Virgen, &e. tí Virgen, &c. Uno de ellos , ve ambicioso, La lluvia , y serenidad 1 Dei ilma sois le alegria, otro tesoro queria, por Vos , de Dios conseguimos, de Dios le hermosa Azucena; quedó sin le luz de/ dio: y nos dais lo que pedirnos, 1 óVirgen de Gracia llena , &c. 1S. Ora pro nobis Sanaa Dei Genio,. oxt haus. IL sy..Ili Agoi eficiansur , die. nOneede nos frn,oloc tuos qts. miss ponilne Deus ,. perpetua ment .le., & rorporis . aanhate gandere, n...., St llóesosa BearT Marta ser, errn Virginia mrercesil one , I presenta Itberar, en.o., & mema perfilo liltstia. Per Claruchos, Domo u , &o. Il iSL~••••••n.... "Pas;11 Fig. 5. Full deis Gozos a Nuestra Señora de la Salud, que se venera en el Lugar de Chirivella. cars de gravar. De consegüent, les xilografies que encapçalen aquests fulls no són un bon indicador de la data de l'estampació, tot i que en els casos de les mès desenvolupades, la faciliten. mès antiga coneguda, data de finals de la tretzena centúria o inicis de la següent, 28 la própiament valenciana assolí la configuració i difusió que mantè en l'actualitat en la segona mitat del segle XVIII i per tota la centúria següent. Fins aquell moment nomès tenien goigs en la llengua del país les invocacions marianes i sants de forta implantació devocional —com ara per exemple els ja esmentats de la Mare de Dèu del Roser, la deis Desemparats, sant Vicent Ferrer, sant Roc, sant Antoni, abat, entre d'altres— o aquelles que rebien un cult destacat a convents o monestirs —com ara la Mare de Déu del Puig 29 o la d'Aigües Vives—" i tan sois a partir de la segona mitat de la dihuitena centúria en proliferó la composició -juntament amb novenes, sermons i diverses altres obres de devoció— de dedicats a totes les invocacions marianes i a tots els sants i personatges sagrats, sobretot com a lluita enfront dels atacs il•lustrats contra la sentimental i exagerada religiositat barroca. Donada la conjuntura d'aquell període, s'abandonà el valencià com a llengua poètica —"la llengua Valenciana, hui en dia, ni s'estima, ni usa", es queixava, ja el 1736, Carles Ros al seu Tratat de adages—" i només es feu servir com a tal el castellà. Els resultats són d'un baix valor literari, mès encara si considerem que en alguns casos emblemàtics, com ara en els dels Goigs de Nostra Senyora dels Desemparats, fins i tot es traduïren al castellà els antics i genüins en valenciá. 32 El text deis goigs de la Mare de Déu de l'Olivar s'estructura en la forma propia del gènere, amb els quatre versos del respòs inicial, huit cobles de sis versos cadascuna mès els dos del retronx —presos deis dos darrers del respòs— i la tornada final. La rima del respòs s'estructura en l'esquema creuat abba, seguint el model genuí de 27 la dansa trobadoresca. Dit esquema és tambè el de la 28 Cf. Dronke, Peter: La lírica en la Edad Media. Barcelona, Ariel, 1995, pp. 39-106. Boix, Vicente: Historia de la Ciudad y Reino de Valencia, vol. I. Valencia, D. Benito Monfort, 1845 [Valencia, Albatros Ediciones, 1988], pp. 501-504. Fuster, Justo Pastor: Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno, tomo L Contiene los autores hasta el año 1700. Valencia, José Ximeno, 1827 [Valencia, Librerías París-Valencia, 1980], pp. 292-293. Blasco, Ricard: Goigs valencians, pp. 6-7, 27-28 i 126. 29 Vid. Boyl, Francisco: N[uestra] S[eñora] del Puche, càmara angelical de María Santíssima. Patrona de la insigne Ciudad y Reino de Valencia. Monasterio Real del orden d[e] f[railes] redentores de Nuestra S[eñora] de la Merced, fundación de los reyes de Aragón. [Valencia], Silvestre Esparsa, 1631. " Vid. Gomis Corell, Joan Caries: "Els Goigs de Nostra Senyora d'Aigües Vives", Carcaixent, Festes Patronals, 1994, Carcaixent, Cofradía Virgen de Aguas Vivas, 1994, sense numeració de pàgines. Cf. Fogués Juan, Francisco: Historia y tradición de la Virgen de Aguas Vivas, patrona de Carcaixent. [Carcaixent], Parroquia de la Asunción, [1992]. 31 Ros, Caries: Tratat de Adages, y refranys valencians, y pràctica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana. València, 1736 [Valencia, Librerías París-Valencia, 1979], p. 11. Cf. Prats, Modest: "L'estat de la llengua", Història, Política, Societat i Cultura deis Països Catalans. Desfeta política i embranzida económica. Segle XVIII, volum 5. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1995, pp. 309-325. Goigs de Nostra Senyora deis Desamparats (sic.) [text a dues columnes, oratio final en llatí] [s. 11., s. i., s. a.: Valencia, segona mitat del segle Universitat de València, Biblioteca General i Histórica, [Gozos de Santos y Santas], full núm. 46. Cf. Blasco, Rafael G.: Ia Virgen de los Desamparados. Historia de la sagrada imagen que con esta invocación se venera en Valencia, y Relación de las fiestas celebradas con motivo de su traslación a la nueva capilla en 1667, y al solemnizar su primer centenar en 1767, Valencia, Imprenta de Josè Rius, 1867 [Valencia, Librerías París-Valencia, 1979], pp. 126-128. Diu Rafael G. Blasco (op. cit., p. 134) referint-se als goigs en castellà de la Mare de Déu deis Desemparats: "los anteriores gozos son una traducción, nada poética y bastante infiel a veces, de los escritos en valenciano, escepto las dos últimas estrofas que son nuevas". IMATGE, POESIA I MÚSICA AL VOLTANT DE LA MARE DE DÉU DE L'OLIVAR D'ALAQUÁS primera i segona bases quaternàries de les cobles, mantenint així una regularitat constant: cddcabba. Ben segurament, la composiciò d'aquests goigs seria coetània de l'estampaciò. Els seus continguts sòn els propis d'aquell moment i es centren en la llegenda de la troballa i en els mirarles i favors concedits per la intercessió de la Mare de Dèu de l'Olivar, com fa també el Romance de la Virgen del Olivar," potser de la mateixa època. S'inscriuen dins un corrent literari plenament divuitesc en el qual una gran quantitat de relats, alguns d'influència castellana, de vides de sants i d'invencions d'imàtgens, seguits normalment de la novena i els goigs, envairan la literatura catalana i valenciana, susbtituint fins i tot les devocions més tradicionals. No és, però, el cas que ens ocupa, ja que la Mare de Dèu de l'Olivar és una invocaciò pròpia d'Alaquàs que la tradiciò remunta fins al 1300.34 Igualment, el caràcter del llenguatge i de l'estil revelen la pervivència de l'ampulositat i l'efectisme de l'oratòria barroca, emprant "un castellà tan buit com grandiloqüent" –en expressió d'Antoni Comas–. 35 Una bona mostra en són els versos del retronx o la primera cobla: Vuestros nombres son, Señora, tantos, tan varios y raros, que ignora como llamaros quien vuestro favor implora. Dios os hizo singular y sois de virtud modelo. Nardo, lirio, ciprés, rosa y Virgen del Olivar. 63 GOZOS A NUESTRA SEñORA DE VALLIVANA, venerada en la Villa de. Picaren:. 5 5 5 5 5 Ves nodo el bien nos dió donde halló mitad y vida: os ratifica el anhelo; pues cada a5o agradecida sed , &c. Con no fingido alborozo os acuerda su desvelos logra el enfermo salud, sed, Virgen de. Vallivana, sed, &c. Corno sin vos no se alcanza por la notable virtud en toda M'Urden: consuelo. .,>* la salud que al vivo alienta, del agua de vuestro pozo: sois en deshecha tormenta en su cristal bebe et gozo Tesoro nunca agotado áncora cn vuestra esperanza: que apetece su desvelos es'vuestra. Imagen divina, sed , &c, bien en vos la confianza pues qual opulenta mina, se amara de vuestro velos Desde tan filies hora las dichas ha franqueado: vuestro amparo su voz grita, sed, &c. á favor tara extremado Celebrando vacuno honor y crigióndoosbellahermira, lo/responde amante celos en novenario lucido, vuestros cultos les mejora: sed , &c. como á su Madre y Señora Quandofiebreardiennactiva salud logra el condolido, dispensándole el favor: os llama en su desconsuelos á Picacenr abrasaba, sed , &c. vuestra piedad superior por todas parees vedaba Tiene su solio en Morelia dexa el pais sin recelos llama voraz 'y nociva: vuestro sacro original, sed , &e. á vos pidió con- fe viva. No solo vuestra clemencia y en Picacen t el sitial la Villa alivio en su duelos logra vuestra Imagen bel!. libró al mísero postrado, sed , &c. Quantos Patronos venera, pues tainbten ha preservado para todos sois estrella, y el mas divino modelos al sano de t al.dolencia: antes procuró obligar, goza de vuestra influencia sed , &c. deseando el apagar Sois,Vírgen,Alva serena> con lágrimas tanta hoguera: lo benigno nuestro suelo; y consuelo del paciente; sed , &e, pero Infectada le esfera, Nube de fecundida dsois la salud del doliente, mas iras dis para el cielos sois,queel remedio nosfragua, que su perfeccron ordena: sed, &e, Roma de peste oprimida; dándonos á tiempo el agua sois alivio en toda pena, corno gozo en todo duelos contra la esterilidad: vuestro amparo apellidó, sed, &c. gracias 6 vuestra piedad y en Morella os visitó, el cielo r en vos, Madre soberanas 5 5 . eifiriarnur prormimiemziku Cbrirti, Oso pro lobir. Sanaa Dei Gruitrit. OREMUS, r,Oneedr roo, farruto Mor , qu<sumur Domine Deur,, perpoua mentir dr rorporir rantgloriosa Beata Mari. semper Virgiuis intermersione , d prosenti oS. 11, .tate'gaudere , Por Chrístum DePli7no , mana, a. Amen. .terna pofrui bmmri tricitia .W,W,Vigkg" ,~W 4,WW.,WWWNWr.WV,".~ Açò produí una poesia decadent, inadequada intellectualment segons els gust il•lustrat, però molt més sentida que no pas la freda poesia classicista. Si, a mès, s'usaven els models conreats per la tradiciò, l'efectivitat del missatge estava garantida. El text mès antic que coneixem a ho yes d'ara dels gojos a la Mare de Déu de l'Olivar ès el de l'estampaciò que estem analitzant. No ens consta que s'en conserve a Alaquàs cap full, sinó que han perviscut en les successives edicions de la Breve descripción histórica religiosa de la villa de Alacuás con novena y gozos a la Virgen del Olivar que compongué Timoteu Casaban el 1898.36 Fig. 6. Full deis Gozos a Nuestra Señora de Vallivana, venerada en la Villa de Picacent. la imatge i el text, ja que la melodia que fan servir sempre ha quedat fiada a la memòria dels intèrprets. 37 A ells ha calgut acudir per tal d'enregistrar-la i transcriure-la en notació actual. Aquests goigs continuen cantant-se actualment a Alaquàs. Fan servir la següent melodia: La música —1 LUZ y Es-ma.w1/4 py tA En el cas dels goigs, la música és l'element que transforma l'objecte material –el full imprès– en un acte ritual, ja que la melodia, en permetre la participació comunal en l'acte de pregar i lloar un personatge sagrat, dóna la vertadera significaciò religiosa a unes formes artístiques i, de consegüent, els infon significat ple. Ara bè, per parlar de la música dels goigs cal, primer de tot, fer una matisació. Vertaderament els goigs com a gènere i vehicle d'expressió col•lectiva unifiquen, com hem afirmat des d'un principi, els tres vessants artística referits. Però els fulls nomès en transmeten dues, PEES, SA tira sois, y vil, 2,1- A , GEN Oc..1. O- Lt , knit'S-M4,5 011er Benlloch, M[aria] Teresa: Canons narratives valencianes. València, Lo Rat Penat, 2000, pp. 142-143. Casaban, Timoteo: Breve descripción histórica religiosa de la villa de Alacuàs con novena y gozos a la Virgen del Olivar. Alaquàs, Clavaris de la Mare de Déu de l'Olivar, 1995, pp. 12-19. 35 Cf. De Riquer, Martí / Comas, Antoni / Molas, Joaquim: op. cit., Volum VI, p. 213. 36 Casabàn, Timoteo: op. cit., pp. 38-40. 3' Cf. Burke, Peter: La cultura popular en la Europa Moderna. Madrid, Alianza, 1978, pp. 145-176. 64 JOAN CARLES GOMIS CORELL Es tracta d'una melodia harmonicotonal de composiciò moderna, en to major –ací ha estat transcrita en Do major–, amb unes modulacions intratonals cap a la subdominant en la cobla. Tè una estructura de desenrotllament melòdic ampla, la qual presenta incisos diferents per al respòs i per a la cobla, responent a l'esquema analític ABAB 'CDEFGBAB ' [...] ABAB'. S'allunya així de l'estructura mès pròpiament tradicional de les melodies gogístiques, formades per només dos o quatre incisos." Té caràcter d'himne marcial, conferit sobretot pel ritme de corxea amb puntet i semicorxea. A pesar de tot, és una tonada melòdicament i rítmica simple, dins l'esperit de les melodies populars, permetent-ne així un aprenentatge i una reproducciò fàcil i espontània. En diverses altres ocasions, però, les composicions gogístiques dels segles XVIII i XIX adoptaren melodies preexistents, la qual cosa ha permès, donada llur vitalitat en la tradiciò valenciana, que hagen arribat fins a hui tota una serie de melodies de procedencia medieval, possibilitant-nos l'apropament a una realitat sonora pretèrita a través de composicions encara vives. Conclusions Mitjançant l'estudi i l'anàlisi detallat del full dels goigs de la Mare de Dèu de l'Olivar d'Alaquàs es comprova com aquestes composicions no són unes simples cançons devocionals sense més transcendencia que la lloança ingenua deis diversos personatges sagrats per part de les classes populars, ni llurs estampacions unes reproduccions que, per la seua pobresa matèrica, freturen de valor. Com ha quedat provat, els factors socials, individuals i econòmics –culturals, en definitiva– de la societat que els produí, els condicionó d'acord amb la conjuntura de cada moment històric i, a la vegada, ells tambè condicionaren aquella societat, ja que foren un vehicle per tal d'assentar i mantindre determinades actituds i pràctiques devocionals, alhora que ajudaren a difondre tota una serie de creences i contalles més o menys ajustades a una realitat històrica que, en definitiva, formen part del substrat cultural valencià en tant que condicionaren, i encara hui condicionen, la religiositat i les pràctiques devocionals de gran part de la societat. Són, de consegüent, obres d'art com a tals, estableixen una relació recíproca entre llurs valors culturals i els de la societat que les generó. És a dir, com a obra d'art sòn una expressió cultural i, al mateix temps, cultura. Per tant, cal traspassar concepcions limitades que restringeixen els estudis i la categoria mateixa d'art i d'Història de l'Art i ampliar-les vers un concepte que valore i interrelacione qualsevol expressió mental de l'home com a èsser pensant amb les condicions i circumstàncies culturals de cada moment, entenent per cultura l'estil de vida total i socialment assolit d'un grup de persones que inclou els modes codificats i recurrents de pensar, sentir i actuar. Per tant, els estudis d'història de l'art no poden ser mai excloents amb pretexts infundats i conjunturals que tenen com a motivaciò interesaos aliens al propi art. Imatge, literatura, música, religiò, religiositat, desenvolupament tecnològic, etc., tot és cultura i, com a tal, objecte d'interés, valoraciò i estudi per part de l'historiador de l'art conscient que pretenga anar més enllà de les catalogacions rutinàries. I en els goigs, l'home fa servir la imatge, la paraula i la música, tres expressions vinculades amb els sentits de la vista i da, aquells que des dels orígens de la nostra cultura s'han considerat els essencials per al coneiximent. Tot açò i la seua significaciò com a components del patrimoni cultural valencià, fan necessaris el recull i l'anàlisi de les referides composicions en totes les seues vessants, avançant així en els estudis artística i en la conservació i coneiximent cada vegada més complet del patrimoni cultural valencià. Abstract: The present article studies the xylographic engraving of the image of Nuestra Señora del Olivar in Alaquas, stamped on a leaf of goigs (early religious songs) in the first half of the 18th century. All together and considering that the goigs gather image, literature and music, these other artistic manifestations are also analyzed by relating the three to each other and merging into the cultural and social context that generated them as an expression of certain mentalities defined by the historical moment. Key words: Goigs (early religious songs) / Dance / Engraving / Religious stamps / Alaquás (prov. Valencia) / Mare de Déu de l'Olivar Resum: El present article fa un estudi del gravat xilográfic de la imatge de la Mare de Déu de l'Olivar d'Alaquás estampat en un full de goigs de la primera mitat del segle XVIII. Conjuntament, i perqué els goigs reuneixen imatge, literatura i música, s'analitzen també aquestes dues manifestacions artístiques, relacionant les tres entre elles i imbricant-les al context cultural i social que les produí com a expressió d'unes mentalitats definides pel moment históric. Paraules clau: Goigs / Poesia trobadoresca / Dansa / Gravat / Estampa religiosa / Alaquás (prov. Valencia) / Mare de Déu de l'Olivar 38 Vid. Gomis Corell, Joan Caries: Els gofos en la tradició musical valenciana i la seua presencia en Aldaia, Aldaia, Associació de Música Tradicional d'Aldaia, 1997, pp. 23-37; i Gomis Corell, Joan Carles: "Una estructura culta para un género tradicional: los gozos de Joan Baptista Comes. Su influencia en la tradición musical valenciana", Actas del IV Congreso de la Sociedad Ibérica de Etnomusicología, Granada 9-12 de julio 1998. [Granada], Sociedad Ibérica de Etnomusicología, 2000, pp. 171-195.