Entre frondes i brancatges - Associació de Mestres Rosa Sensat

Entre frondes
i brancatges
Els arbres a la literatura
infantil i juvenil
Selecció de llibres per a infants
33
Biblioteca Rosa Sensat
INFORMACIÓ
BIBLIOGRÀFICA
–1–
–2–
Entre
Entre frondes
frondes ii brancatges
brancatges
Per a Cosimo Piovasco di Rondò i
Gian dei Brughi, en l’Any del Llibre
i la Lectura.1
Aquest any que celebrem l’Any del Llibre i la Lectura hem volgut presentar
una exposició i una bibliografia sobre els arbres en la literatura infantil i juvenil,
un record per als gegants que fan possible que tinguem llibres entre les mans,
en el desig que de moment segueixin sent com són.
1. Personatges literaris sorgits de la ploma d’Italo Calvino i, tal com ens recorda Jaume Cela en el
llibre M’agrada llegir, els més contundents animadors a la lectura i a la vida en els arbres.
–3–
Presentació
Una exposició temàtica
Una manera d’apropar lectors i lectures és a través de les exposicions
temàtiques o d’autor o de gènere, tant se val de què, el més important és treure
els llibres dels prestatges, on només llueixen el llom, i mostrar les cobertes,
buscar les dobles pàgines il·lustrades o aquelles composicions de text,
il·lustració, format, tipografia, que els fan tan atractius i, amb l’ajut de faristols,
caixes i altres suports, fer-les ben evidents. Si prèviament hem pensat un criteri,
hem seleccionat els llibres amb cura i coneixem bé la tria, serà fàcil trobar un fil
conductor que faci de nexe entre un i un altre títol. I així, com aquell qui no vol la
cosa, tenim un pretext perfecte per posar a les mans d’aquell qui ho vulgui un
petit tresor que de ben segur portarà a altres llibres.
En aquest cas us presentem una exposició temàtica. Tots els llibres tenen un
element que es converteix en protagonista o en espai on succeiran
esdeveniments importants. Sense ells la literatura infantil i juvenil no seria la
mateixa. Nosaltres, de ben segur que tampoc. Els llibres que hi trobareu estan
adreçats a nens petits i grans, a joves i a adults. Molts d’aquests exemplars són
novetats editorials; d’altres, però, ja tenen molts anys i per això els volem rescatar, recordar i mostrar. Han format part de les lectures d’altres generacions, i ara,
abans que caiguin en l’oblit, davant de tanta producció editorial, volem fer-los
protagonistes.
Damunt aquestes prestatgeries, l’any passat vàrem tenir tot un arxipèlag d’illes
que convidaven a l’aventura, 1 trossos de terra on nàufrags de tota mena trobaven
el seu refugi. Paisatges allunyats de tot i de tots, exòtics o inventats, atraients i
inquietants, però també indrets on recloure’s per retrobar-se.
Seguim amb la idea de voler rescatar dels prestatges aquelles constants que es
van repetint en la literatura. Constants que en forma d’espais o elements
simbòlics conformen tot un imaginari que ens fascina en la primera descoberta
i al qual, un cop adults, retornem empesos potser per la nostàlgia. Paisatges i
elements carregats de metàfores, símils i comparacions que ens expliquen, ens
recorden i ens mostren. En aquest cas, tot un univers de saba. Aquest any,
doncs, va d’arbres.
Aquesta és una exposició oberta, cada lector hi arriba amb un bagatge de
lectures que podrà anar afegint a la llista de títols i cites. És un dels propòsits
–4–
d’aquests treballs fer que el lector esdevingui un membre actiu i entre tots parlar
de llibres, d’il·lustracions, de textos i complir així la part més social de la
literatura.
L’exposició aplega llibres de ficció o narrativa i de coneixements o documentals.
En l’apartat de narrativa hem fet dos grans blocs: l’arbre com a espai on
succeeixen coses i l’arbre com a element màgic capaç de transformar-se. Cada
un dels apartats aplega uns títols en funció dels criteris que es van explicant i
s’exemplifiquen en cites extretes del mateixos llibres. Hem volgut que hi hagués
una gran varietat de gèneres: contes populars, llegendes, mites, narracions
curtes, àlbums, novel·les, poesia, teatre i música, que creiem que hi són
representats.
En l’apartat de llibres de coneixements o documentals citem tots aquells llibres
que ens són útils per conèixer millor com són els àrbres i que es poden treballar
des de l’escola.
La bibliografia recull tots els llibres citats a l’exposició més altres títols que no
figuren en el text, però que són igualment representatius.
Biblioteca Infantil i Juvenil
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat
Abril 2005
1. MOLIST, Pep. “Catàleg de les illes conegudes a l’interior dels llibres”. A: Faristol, núm. 46 (juliol
2003), p. 2-7.
–5–
1. L’ARBRE COM A ESPAI
• Plantes de tija alta que ens aparten del món, que ens ofereixen refugi i amagatall: darrere el tronc,
a dalt a la capçada, vora la soca. Arbres que permeten allunyar-nos del que ens envolta: construint
nius, cabanes. Caus amagats que es convertiran en túnels subterranis per conduir-nos a espais
fantàstics. Llocs, habitatges naturals, per compartir amb conills, ocells, gnoms i altres éssers
meravellosos:
Dins del bosc, en les arrels d’un vell pi hi ha una petita casa que és calentona i seca a l’hivern,
fresca i airejada a l’estiu. En ella hi viuen, amb els seus pares, els quatre nens del bosc:
en Pau, la Clara, el Nil i la Joana... Protegits per les branques del pi, amb prou feines senten
els forts vents de la tardor, si plou, els nens s’arreceren sota un bolet per no mullar-se.
BESKOW, Elsa. Els nens del bosc. Barcelona: ING, 2003.
Pero cuando el Conejo se sacó un reloj del bolsillo del chaleco,
lo miró y se alejó a toda prisa, Alicia se levantó de un salto,
porque constató de golpe que nunca había visto un conejo con
chaleco, no con reloj que sacarse de él, y, ardiendo de
curiosidad, echó a correr tras el Conejo por la pradera, y llegó
justo a tiempo para ver cómo se precipitaba en una madriguera
que se abría al pie del seto.
Un momento más tarde, Alicia se metía también en la madriguera, sin pararse a considerar cómo se las arreglaría después para salir.
Al principio, la madriguera se extendía en línea recta como un
túnel, pero después torció bruscamente hacia abajo, tan
bruscamente que Alicia no tuvo siquiera tiempo de pensar en
detenerse y se encontró cayendo por lo que parecía un pozo
muy profundo.
CARROLL, Lewis. Alicia en el país de las maravillas. Helen
Oxenbury (il·l.). Barcelona: Lumen, 2000.
Altres títols dins del mateix apartat
CARROLL, Lewis. Alícia al país de les meravelles.
HUYGEN, Wil. La crida del gnoms.
KIPLING, Ruydal. El llibre de la jungla.
LAGERLÖF, Selma. El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia.
MILLÁN, José Antonio. El árbol de narices.
OLFERS, Sybille von. Els nens de les arrels.
•
També un lloc on portar el nostre millor amic per fer-hi confidències, algú amb qui compartir un
espai únic, regit per unes normes diferents, ja que els seus habitants es mostren diferents. Un lloc
–6–
ideal per explicar històries, secrets del passat, contes, un lloc en què els lligams entre narrador
i oïdor seran intensos, gairebé sempre per posar fi a un conflicte.
La abuela Lin-Lin cierra los ojos. Bei-Fang-Zhi-Xing ha olvidado su añoranza por Nanjing,
desde que comenzó el relato vive suspendida de las palabras, acechando los gestos de Baba
anunciando su deseo por sentarse bajo el cerezo: tan solo bajo sus ramas brotaba la remota
historia de aquellas antepasadas capaces de inventar un lenguaje sin sonidos para que ni
siquiera el viento pudiera escuchar sus secretos.
ÁLVAREZ, Blanca. El puente de los cerezos. Federico Delicado (il·l.).
Madrid: Anaya, 2003.
Y entonces sucedió algo sorprendente. En una gruesa rama
lisa que había cerca de donde Billy estaba sentado vio que un
pequeño rectángulo de la corteza empezaba a moverse. Era
un rectángulo pequeño, del tamaño de un sello, más o menos,
y pareció estar rajándose por la mitad y abriéndose lentamente
hacia fuera, como un par de contraventanas en una diminuta
ventana...
—¿De verdad vivís todos dentro de este árbol? —preguntó
Billy.
El anciano mimpin explicó:
—Todos los árboles de este bosque están huecos. Y dentro
viven miles y miles de mimpins...
—A esta hora salen para recolectar comida. Todos los adultos
deben colaborar en el trabajo de recoger comida para la
comunidad. Los pobladores de cada árbol se abastecen por
su cuenta. Nuestros árboles son como vuestras ciudades y los
árboles pequeños son como vuestros pueblos.
Los pájaros són nuestros coches. Son mucho más bonitos y
nunca chocan.
DAHL, Roald. Los mimpins. Patrick Benson (il·l.). Madrid:
Altea, 1992.
Tenia un tronc bastant gruixut i un fullam dens i voluminós. El tronc era recobert d’una rugosa
escorça marró, i del terra emergien arrels nuoses. Les fulles eren verdes i abundants. Als
peus de l’arbre hi havia brins d’herba, margaridetes, pedretes i, després de la pluja, alguns
bolets amb el barret vermell. A les branques hi ha flors i fruits, papallones, abelles, ocellets...
Però mirant-lo bé s’hi descobria una porteta amagada a baix, entre les arrels nuoses. El tronc
era buit, i a l’interior hi havia una escaleta de cargol que duia a dalt, a les branques plenes
de fulles... La Laia tenia vuit anys i vivia a l’arbre juntament amb la seva amiga Blanca...
L’arbre original era una alzina i, per tant, els fruits que feia eren aglans. Però amb el primer
empelt una de les branques principals s’havia convertit en una noguera. Després un altra
branca s’havia empeltat de castanyer. Més amunt la Blanca havia obtingut branques amb
pomes, amb peres; d’altres amb albercocs; una de petitona amb cireres i un altre amb
préssecs...
PITZORNO, Blanca. La casa de l’arbre. Quetin Blake (il·l.).
Barcelona: Barcanova, 1997 (Sopa de Llibres; 9).
–7–
Altres títols dins el mateix apartat
GRAHAME, Kenneth. El vent entre els salzes.
LOBE, Mira. L’àvia al pomer.
•
Un lloc on tot es veu d’una altra manera. Arbres que ens conviden a observar, des de la branca
més obliqua a la més perpendicular, com canvien les perspectives, ens conviden a conèixer altres
límits i a adonar-nos de la relativitat, de com són les coses de canviants posant-t’hi una mica de
distància. Cada cosa vista des d’allí dalt és diferent, i això ja és una diversió. A vegades, lluny de
ser una diversió, marca la distància necessària per prendre decisions importants:
Irresistiblement atret per l’aroma d’un pollastre rostit, es va
aventurar cap al pati exterior, on un peculiar cavaller georgià
s’havia acomodat a dalt d’un arbre!
Mon Dieu, va pensar l’Inspector, ara ja ho he vist tot!
—Quina una en porteu de cap, espia de l’aire? —va inquirir.
Donant copets impacients en una branca amb la seva sabata
de sivella, el cavaller va respondre:
—No em feu cas, senyor, no em feu cap cas, des del meu arbre
estant. La vida arran de terra, per regla general, acaba sent
avorrida i pesada. Aquí, al regne de l’aire, hi ha molt menys
enrenou i molta més sensibilitat. Aquí, al costat dels ocells i
dels núvols, puc espiar el meu heroi, el cavaller del molí de
vent.
Cavaller del molí de vent? Confós, l’Inspector se’l va quedar
mirant fins que se li va assecar el tabac de la pipa.
LEWIS, J. Patrick. La comarca fértil. Mèxic, DF. Fondo de Cultura Económica, 2002
(Los Especiales de a la Orilla del Viento).
Ja he dit que ens hi passàvem hores i hores, damunt dels arbres, i no pas per motius utilitaris
com fan tants nens, que només s’hi enfilen per abastar fruita o nius d’ocell, sinó per plaer
de superar bonys difícils del tronc i forcalls, i arribar tan amunt com fos possible, i trobar
llocs bonics on aturar-nos a mirar el món de baix, a fer bromes i dir coses als qui passaven
per sota.
CALVINO, Italo. “El baró rampant”. A: Els nostres avantpassats. Barcelona: Edicions 62, 2000.
Justament estava enfilat en un dels arbres que hi ha molt a prop de l’entrada principal de
la casa quan he sentit el motor del cotxe i l’he vist que s’atansava lentament per l’avinguda
de les acàcies: un cotxe enorme, negre i lluent, amb vidres fumats d’aquells que no deixen
veure qui va a dins.
El cor m’ha fet un salt, però m’ha fet por que, si baixava de l’arbre, em veurien i m’he quedat
com una estàtua, amagat entre les fulles. Des d’allà ho he vist i ho he sentit tot.
CANELA, Mercè. La casa de les acàcies. Gabriela Rubio (il·l.).
Barcelona: Barcanova, 1997 (Sopa de Llibres. Sèrie Blava; 2).
–8–
Altres títols dins el mateix apartat
SADAT, Mandana. Del otro lado del árbol.
VAUGELADE, Anaïs. A en Fabià no li interessa la guerra.
• Espais que conviden a una narració més intimista, però també al joc, i, si no, penseu en la quantitat
de tresors enterrats a la soca d’un gran arbre o sota l’escorça podrida d’un arbre caigut. O en la
possibilitat d’escapolir-se d’una habitació tancada amb clau per les branques d’un vell om, com ens
recorda la literatura d’aventures americana.
Avanzó hasta un tronco caído que estaba allí cerca y empezó a escarbar debajo de uno de
sus extremos. Pronto tocó en madera que sonaba a hueco; colocó sobre ella la mano y lanzó
solemne este conjuro:
—Lo que no está aquí, que venga. Lo que esté aquí, que se quede.
Después separó la tierra, y se vio una tabla de pino; la retiró y apareció bajo ella una pequeña
cavidad construida para guardar tesoros, con el fondo y los costados también de madera.
Había allí una canica.
TWAIN, Mark. Las aventuras de Tom Sawyer. Claude Lapointe (il·l.).
Madrid: SM, 1997 (Clásicos Universales; 5).
Altres títols dins el mateix apartat
TWAIN, Mark. Les aventures de Huckleberry Finn.
• L’arbre, a diferència del bosc, és un element que implica singularització, significació i identificació.
A prop de convertir-se en un element màgic, ha estat utilitzat, tant per la literatura com per cultures
primitives, com a santuari on evocar éssers estimats. Pares i mares dels protagonistes que en el
darrer moment adoptaran figures diverses per ser més a prop dels qui han deixat. Molts contes
i llegendes d’origen popular i de diferents cultures, molt allunyades territorialment, han adoptat
aquesta figura per representar un pare, una mare, una àvia... També són moltes les cultures que
deixen sentir la veu dels avantpassats a través de l’escorça dels arbres.
...i en el camí de retorn, cavalcant a través d’una verda arbreda,
una branca d’avellaner el fregà i li llevà el capell. Esqueixà la
branca i se l’emportà... La Cendrosa el regracià, anà a la tomba
de la seva mare i hi plantà la branca, i tant i tant va plorar, que
les llàgrimes hi regalaven damunt i l’arrossaven. Va créixer i
es va fer un bell arbre. La Cendrosa hi anava cada dia tres
vegades, plorava i pregava, i totes les vegades venia un ocellet
blanc damunt l’arbre i, quan ella expressava un desig, l’ocellet
li tirava el que havia desitjat...
GRIMM, Jacob; GRIMM, Wilhelm. “La Cendrosa”. Arthur
Rackham (il·l.). A: Rondalles de Grimm.
Barcelona: Joventut, 1985, p. 28-34.
–9–
Un dia de pluja intensa, Hanako va aixoplugar-se sota el castanyer. No va poder evitar
d’acaronar-ne l’escorça i li va semblar sensible com la pell d’una persona. Des d’aquell dia
de tempesta, sempre s’hi aturava una estona. Hanako li explicava el que havia vist pel camí,
com li anava la feina, com estava la mare. Així que va prendre aquell castanyer mut i vell com
el pare ja gran que havia perdut de ben petita... I, de dins l’arbre estant, li va semblar que
sentia una veu suau que li deia alguna cosa. Es va girar de seguida. L’estrèpit de la tempesta
sobre les fulles no li permetia de sentir la veu amb claredat. Es va mirar les branques i les
fulles on la pluja crepitava. No, no venia de dalt. Aleshores, Hanako va girar l’esguard cap
a l’interior del tronc vell... I aleshores, aquella veu es va sentir amb tota la suavitat dels
bambús quan es gronxen al ritme d’un vent suau.
DELGADO, Josep-Francesc. “El castanyer màgic”. A: La flor del cirerer.
Barcelona; La Galera, 2003 (Llegendes Japoneses; 1), p. 15-29.
Altres títols dins el mateix apartat
PARIN D’AULAIRE, Ingri; PARIN D’AULAIRE, Edgar. Pocahontas.
“El tresor” (conte garawa). A: El llibre dels contes del món: històries i llegendes màgiques que
es conten cada nit als cinc continents.
– 10 –
2. L’ARBRE, UN ELEMENT MÀGIC
•
Quan l’espai esdevé protagonista i s’atorga a l’arbre propietats màgiques. Podria ser l’evolució
de l’arbre com a santuari propi de cultures religioses. L’arbre fidel i protector, savi i ple de bons
consells, sempre és allà per fer créixer un infant; per convertir-se en el millor amic sense el qual
res no hauria estat mai igual.
Desde aquel día, siempre que iba a jugar junto al árbol, Kyusaku se encontraba a la niña
esperándole sentada en lo alto. Juntos, examinaban los nidos de las ramas o el agujero que
un pájaro carpintero había hecho en el tronco, trepaban a la cima, contemplaban la vista de
la aldea con el mar a lo lejos, y a veces, simplemente se recostaban en el árbol y guardaban
silencio.
HEARN, Lafcadio. El espíritu del árbol. Yuko Saito (ad.), H. Fujikawa (il·l.).
[s. l.]: Shinseken, 2001.
Cuando Tano nació, su padre plantó en el jardín la
semilla de un árbol.
—És un árbol tropical. Se llama baobab. Crecerá
contigo. Será como un hermano tuyo.
Tano estaba adormecido en el regazo de su madre y,
entonces, no entendió lo que su padre le decía. Aún era
muy pequeño. Pero...
NEIRA CRUZ, Xosé A. La memoria de los árboles.
Kiko Dasilva (il·l.). Pontevedra: Kalandraka, 2000
(Sondecuento; 1).
Llevaba tres años plantando en aquel desierto. Había plantado ya cien mil bellotas. De las
cien mil, veinte mil habían germinado. De las veinte mil, contaba con perder la mitad a manos
de los roedores y de los impredecibles designios de la Providencia. Así pues, todavía
quedaban diez mil robles con vida donde antes nada crecía.
GIONO, Jean. El hombre que plantaba árboles.
Palma de Mallorca: José J. de Olañeta, 2004 (El Barquero; 31).
Altres títols dins el mateix apartat
EAST, Helen; MADDERN, Eric. Esperit del bosc: contes d’arbres d’arreu del món.
GIRONA, Ramon. El maputxe sense ombra.
SILVERSTEIN, Shel. L’arbre generós.
SINGH, Rina. El bosc de contes. Històries d’arbres màgics de tot el món.
TORTAJADA, Anna. A la muntanya de les ametistes.
• Arbres generosos que fins a l’última despulla ens obsequiaran amb objectes meravellosos. Des
de l’arbre més fort fins al més escarransit, des del més bell al més humil, qualsevol pot ser portador
d’allò que ens farà més feliços:
– 11 –
Érase una vez un pedazo de madera. No era una madera lujosa, sino un simple leño de los
que en invierno se echan en las estufas y en las chimeneas para encender el fuego y calentar
las habitaciones. No sé cómo ocurrió, pero el caso es que un buen día este pedazo de madera
llegó al taller de un viejo carpintero...
COLLODI, Carlo. Las aventuras de Pinocho. Roberto Innocenti (il·l).
Barcelona: Altea, 1989.
Un dia, el vell lutier va fer cap al lloc on anys enrere havia posat a assecar la fusta de l’arbre.
N’enyorava tant la melodia i la verdor... La va trobar al punt just d’envelliment. Tot d’una va
decidir de fabricar, en record del seu company mort, el més perfecte dels violoncels que mai
havia sortit dels seus dits de lutier. L’obra el va ocupar totes les estacions que separen l’una
de l’altra primavera. Amb les seves mans, l’artesà va palpar, polir i llimar fins la rugositat
més ínfima de la fusta del seu instrument, el qual, un any després, era acabat just a l’alba
del gran carnaval... Aquell instrument era màgic i d’una essència mai vista.
CLÉMENT, Claude. El lutier de Venècia. Fréderic Climent (il·l.). Barcelona: Aliorna, 1989.
—I tu, príncep, accepta aquest regal de la nostra reina. És una
flauta que va tallar el pare de Pamina, abans de morir, amb fusta
d’un roure mil·lenari, i que després va recobrir d’or pur. La
flauta màgica et protegirà de tot mal i et traurà de tot embolic.
I, en efecte, el príncep Tamino es va posar a sonar una melodia
deliciosa, en un to meravellós que de seguida va començar a
encantar tota la natura de l’entorn. Els esquirols venien corrents
a escoltar-lo, i les mosteles i els toixons i les ratapinyades; i
els oriols, les merles, les caderneres, els pinsans, els gaigs
i els picots; i les daines, els senglars, les guineus, els óssos,
els micos, els llops, els llangardaixos i les serps. Tots es reunien al seu volt, emmagicats
per la força de la música de la flauta.
... Tu aniràs sonant la flauta màgica, i ella ens protegirà de tot mal. Has de saber que el meu
pare la va tallar del cor d’un roure mil·lenari, en una hora màgica, enmig d’una furiosa
tempesta de llamps i trons. Au, comença-la a sonar, que ella ens portarà a través del camí
sembrat de perills.
DESCLOT, Miquel. La flauta màgica. Marc Brocal (il·l.), Pep Brocal (il·l.).
Barcelona: La Galera, 2003 (Grumets; 158).
Después, Joe aprende cosas sobre la plantación de Miguel, cultivada a la manera antigua,
bajo la sombra de árboles que ofrecen protección natural a las plantas, filtran el sol y la lluvia,
alimentan el suelo y previenen la erosión. Sin mencionar a los pájaros que vienen a trinar
sobre las matas.
Miguel le cuenta a Joe la historia del café. Cómo, antes de sembrar, la tierra debe prepararse
en terrazas con árboles de diferentes alturas que proporcionan diferentes capas de sombra:
primero, cedros; después, guamas y guineos. Mientras tanto, Miguel coloca las semillas en
los semilleros. Los retoños tardan en brotar unos quince días. Desde los semilleros, los
brotes van al vivero y allí deben permanecer ocho meses. Finalmente, cuando son vigorosos
y fuertes, Miguel los siembra en las terrazas.
ÁLVAREZ, Julia. El cuento del cafecito. Leo Flores (il·l.), Rebeca Luciani (il·l.).
Barcelona: Lumen, 2004.
– 12 –
• Tot i que aquest apartat està dedicat a la màgia dels arbres i potser podria semblar contradictori
parlar aquí d’un gènere més realista, amb uns valors mediambientals i ecològics rellevants, no volem
pas deixar de fer-ho, ja que ¿hi ha res més ple de misteri que ens permeti fer volar la imaginació,
que pensar en com es pot convertir la fusta d’un arbre en un armari, en un tap de suro, en un full
DIN A-4? Només sabent escoltar la natura podrem entendre-la, respectar-la i valorar tot allò que
ens ofereix:
Aquest arbre sabia, d’aquella manera vegetal i misteriosa en
què els arbres saben les coses, que es convertiria en paper;
igual que el seu veí sabia que algun dia seria un magnífic
escriptori, o la vella alzina se sabia llenya en la llar i, de
vegades, en dies de boira, semblava desprendre fum per la
copa.
Així doncs, el nostre arbre es va saber des de sempre paper.
I potser per això, o pel seu esperit burleta, una primavera, quan
va arribar l’hora de renovar el vestuari i treure fulles noves,
l’arbre es va vestir de fulles de paper. Concretament, de fulles
de paper de grandària DIN A-4.
CANO, Carles. L’arbre de les fulles DIN A-4.
Carlos Ortin (il·l.). Pontevedra: Kalandraka, 2000.
El meu treball: aquesta setmana he estat una guerrera ecològica. Per a ser un guerrer
ecològic cal que facis servir paper higiènic reciclat, perquè el paper higiènic es fabrica amb
els arbres. Els arbres són importants perquè eviten que la terra es quedi sense aire. Si no
tinguéssim arbres, viuríem en bombolles com uns homes de l’espai. Els arbres són com
unes grans aspiradores que aspiren la contaminació. D’això se n’encarreguen les fulles. I
això explica perquè hi ha gent que creu que és important asseure’s a dalt d’un arbre encara
que estigui plovent i encara que s’hagi de fer tard a escola un dia.
CHILD. Lauren. De quin planeta ets, Anna Tarambana? Barcelona: Serres, 2001.
Altres títols dins el mateix apartat
MATILLA, Luis. El árbol de Júlia.
• A vegades, els arbres no ens obsequien amb cap do ni amb cap objecte, però ens ajuden a
entendre i fer entendre allò que sembla incomprensible. Símils, metàfores i comparacions que ens
expliquen des de la formació del món fins als cicles de la natura, els de la vida (fàcilment identificables
amb els nostres cicles vitals), i donen pas a la mitologia i a l’arbre com a símbol mitològic que es
repeteix en diferents cultures:
L’indi els parlava de rius immensos, plens de peixos, i de la selva verge i de la pampa. Tots
el cosien a preguntes i l’escoltaven amb respecte.
Però va passar que un dia no se’l volgueren creure per molt que digués. Això va ser quan
va explicar que, a les llunyanes terres del nord, de clima més suau, les fulles dels arbres
no sempre eren verdes, que en un temps donat —deia— començaven a esgrogueir-se, venien
rogenques i, més tard semblava que algú hagués vessat pel paisatge una immensa gerra
de mel. Llavors, no trigava a arribar la neu, o bé començava a ploure i l’aigua queia i queia
– 13 –
sense aturador, fins que dels borrons del arbres en naixien petites fulles, d’un verd esclatant.
I és que en aquell temps, i en aquell indret, la gent no havia vist mai fulles de color de tardor.
ONAS, Mite. “L’indi errant que dugué la tardor”. A: DURAN, Teresa; VENTURA, Núria.
Setzevoltes: recull de contes per narrar. Barcelona: Graó, 1979
(Guix, extra monogràfic; 19), pàg. 77-79.
Efectivament, al planeta del petit príncep hi havia, com a tots els planetes, bones herbes i
males herbes. Per tant, bones llavors de bones herbes i males llavors de males herbes. Però
les llavors són invisibles. Dormen en el secret de la terra fins que a alguna li ve la fantasia
de despertar-se... Aleshores s’estira, i primer creix tímidament cap al sol un petit i inofensiu
branquilló molt bonic. Si és un branquilló de rave o de roser el podem deixar créixer com
vulgui. Però si és una planta dolenta s’ha d’arrencar de seguida, així que la reconeixes. I
al planeta del petit príncep hi havia unes llavors terribles... eren les llavors de baobabs. El
terra del planeta n’estava infestat. I d’un baobab, si no hi ets a temps, ja no te’n pots desfer
mai més. Ocupa tot el planeta. El forada amb les arrels. I si el planeta és massa petit i hi
ha massa baobabs, el rebenten.
SAINT-EXUPÉRY, Antoine de. El petit príncep. Barcelona: Salamandra, 2001.
A Freddy li agradava molt d’ésser una fulla. Li agradava la seva branca, li agradaven les fulles
lleugeres que eren els seus amics, el seu lloc prop del cel, el vent que el bellugava d’aquí
cap allà, els raigs del sol que l’esclafaven, la lluna que l’embolcallava amb suaus ombres
blanques.
Aquell estiu hi va haver molta gent al parc. Anaven a seure sota l’arbre de Freddy molt sovint.
Daniel li digué que fer ombra era part de la seva finalitat. —Què és una finalitat? —Una raó
per existir, fer les coses més agradables per als altres és una raó per a existir...
BUSCAGLIA, Leo. La tardor de Freddy, la fulla. Barcelona: Urano: Emecé, 1998.
Tot d’un plegat, en Benet, es fixa en una cosa. A les
branques, una mica pertot arreu, petits borrallons, suaus
i flonjos, butllofen l’escorça. Gratant una mica s’hi poden
veure unes puntetes verdes. D’un verd tendre, trencadís.
Tot l’arbre sembla estar-ne ple. I cada albada sembla
inflar els dolços borrallons als mateixos indrets de les
fulles caigudes. Deu ser una altra malaltia? No, és massa
bonic per ser un mal. Llavors en Benet se’n va a veure els
arbres del voltant. Té, resulta que tots tenen aquests
mateixos borrallons cotonosos escampats per les
branques!
LEVERT, Claude. En Benet i el seu roure. Miguel Desclot (ad.), Carme Solé (il·l.).
Valladolid: Miñón, 1979.
... pero en un rincón todavía seguía instalado el Invierno. Era en el rincón más alejado del
jardín, en el que había un niño más pequeño que los otros. Era tan pequeño que no llegaba
a alcanzar las ramas del árbol al que quería subir, por lo cual lloraba amargamente. El pobre
árbol estaba aún cubierto de hielo y nieve, y el Viento del Norte soplaba y rugía sobre él.
“¡Sube, niño, sube!” decía el Árbol, y doblaba sus ramas hacia el suelo tanto como podía;
pero el niño era demasiado pequeño.
– 14 –
Al ver esto el corazón del Gigante se derritió. “¡Qué egoísta que he sido!”, se dijo; “ahora
ya sé por qué la Primavera no vino aquí. Colocaré a ese pobre niño sobre el árbol y luego
derribaré el muro, y mi jardín será de ahora en adelante y por siempre el lugar de juego de
los niños”.
WILDE, Oscar. El gigante egoísta. Lisbeth Zwerger (il·l.).
Barcelona: Altea, 1985 (Los Álbumes Altea).
Altres títols dins el mateix apartat
El espíritu del árbol baniano: leyendas del sur de la India.
LLADÓ I BADIA, Pilar. L’alzina Caterina.
MCCAUGHREAN, Geraldine. Apolo i Dafne.
MCCAUGHREAN, Geraldine. Atenea i l’olivera.
PHILIP, Neil. El mito del árbol del mundo. A: Mitos y Leyendas: Guía ilustrada.
RAY, Jane. Adam i Eva i el jardí de l’Edèn.
SÍS, Peter. L’arbre de la vida.
USHER, Kerry. La branca d’or. A: Mitologia romana. Herois, déus i emperadors.
• Des del brancatge de les arrels i de la capçada, de l’escorça fina o clivellada, de les fulles aspres
o punxegudes, l’arbre és un tot, s’arrela a la terra, creix vertical i es tanca en un cercle que encara
permet una expansió més gran. Evoca la permanència i la fidelitat de tal manera que el reconeixem
com a nostre no només quan és viu, sinó també quan ha caigut.
Símbol de cultures, sempre en perill, s’alça valent. Fins i tot la seva ombra amarada de memòria
recordarà a tots els seus orígens.
Arbres inquiets que es revolten contra el seu destí menys inexorable que no pas el que sembla,
potser per la natura estàtica de la seva figura:
Tenia tanta frisança per fer-se gran que no s’adonava ni
de l’aire ni del sol, ni tan sols dels nois de les cases de
pagès que passaven fent petar la xerrada, quan se’n
anaven a collir maduixes i gerds... —Oh! si jo podia ser tan
gran com els altres —es dolia el petit avet—, podria
estendre arreu la verdor de les meves branques i contemplar tot el món des del capdamunt. Els ocells farien el niu
a les meves branques i quan fes vent em podria balancejar
amb molta gràcia, tal com fan tots els que m’envolten.
ANDERSEN, Hans Christian. L’avet.
Barcelona: Barcanova, 1984 (Compare Gat).
Quan va passar sobre l’ombra del pi blanc, es va aturar en veure que l’arbre tremolava tot
ell.
—I doncs, Pinot, què ho fa que et veig tan tremolós?
—És que faig força —va dir el pi amb un filet de veu.
—Força? Per què? —l’esquirol obria uns ulls com dues pinyes de xiprer. El pi va mirar
d’explicar-se:
—Tots els arbres del bosc estem units els uns als altres per les arrels, de manera que tots
– 15 –
som com un sol arbre. Aquest matí, avall del turó, algú
prova d’arrencar una alzina de soca-rel. Jo faig força per
tal d’impedir-ho.
SIMÓ, Rafel. I doncs, Pinot? Judit Morales (il·l.).
Barcelona: Cercle de Lectors: La Galera, 2001.
L’avet petitó està molt trist. Té les fulles curtes i punxegudes
com agulles. —No vull aquestes punxes! Tots els arbres
tenen les fulles més boniques que jo. Vull tenir les fulles
d’or!
WILLER, N. El petit avet. Maria Eulàlia Valeri (ad.), Montserrat Brucart (il·l.).
Barcelona: La Galera, 1986 (La Sirena; 10).
Quan el roure sortia de la terra va veure el Sol per primera vegada. Després veié un altre
roure, petit com ell, que se’l mirava de lluny, i tots dos van moure les fulles per saludar-se.
Entremig hi havia un riu. Quan van créixer, un dels roures va ser un pont i l’altre una barca,
i per fi es van trobar.
XIRINACS, Olga. Sóc un arbre. Asun Balzola (il·l.). Barcelona: Edebé, 2003 (Tren Blau).
Sólo cuando la llanura quedó completamente limpia todos pudieron verlo: el gran árbol había
desaparecido, pero allí seguía su sombra, como una mancha oscura sobre la pradera... Al
año siguiente brotó un tallo joven que crecía con rapidez, justo en el mismo sitio donde estuvo
el gran árbol... un árbol joven que crecía deprisa, impaciente. Sabía el árbol que algún día
aquella sombra inmensa coincidiría con su propio tamaño y con su propia forma.
GÓMEZ CERDÁ, Alfredo. La sombra del gran árbol. Teo Puebla (il·l.).
León: Everest, DL 2000 (Rascacielos).
Altres títols dins el mateix apartat
BALLAZ ZABALZA, Jesús. L’arbre dels ocells.
•
Els arbres, amarats de poesia, ens descriuen paisatges, paisatges que tantes vegades ens
determinen i ens expliquen, alhora que es converteixen en elements intrahistòrics que ens
transcendeixen.
Mon cor estima un arbre: mes vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.
COSTA I LLOBERA, Miquel. “El pi de Formentor”. A: Poesies. Barcelona: Publicacions de
l’Abadia de Montserrat, 1992 (El Tinter dels Clàssics; 30).
– 16 –
Altres títols dins el mateix apartat
CARNER, Josep. Arbres
MACHADO, Antonio. “A un olmo seco”. A: Antonio Machado para niños.
MACHADO, Antonio. “Las encinas”. A: Antonio Machado para niños.
– 17 –
3. ELS ARBRES EN ELS LLIBRES DE CONEIXEMENTS
•
Arbres i llibres ens expliquen les coses tal com són. Il·lustracions, fotografia, text... aquí no s’hi
val a jugar amb el que no és. Composició, mides dels elements..., tot està pensat sota uns altres
paràmetres, paràmetres que s’acosten més a l’exactitud i al realisme, que requereixen una gran
qualitat de les imatges i uns textos adequats a les edats lectores als quals van dirigides. Però també
impliquen del lector un domini de l’espai per tal de seguir les diferents lectures i cerques entre el
text pricipal i els conceptes que gradualment es van afegint. Diferents tècniques s’insereixen
simultàniament en uns llibres que informen, documenten i exploren sobre on, com, i què se’n fa, dels
arbres. Jugant amb els formats, tipografies, imatges, distribució de l’espai, color, transparències,
pestanyes, mòbils, cronologies... i sense deixar de banda altres formats com els electrònics.
– 18 –
4. BIBLIOGRAFIA DELS LLIBRES CITATS
I ALTRES TÍTOLS
Llibres d’imaginació o ficció
ÁLVAREZ, Julia. El cuento del cafecito. Leo Flores (il·l.), Rebeca Luciani
(il·l.). Barcelona: Lumen, 2001.
ÁLVAREZ, Blanca. El puente de los cerezos. Federico Delicado (il·l.).
Madrid: Anaya, 2003.
ANDERSEN, Hans Christian. “Bajo el sauce”. Javier Sáez Castán (il·l.). A:
La pequeña cerillera y otros cuentos. Madrid: Anaya, 2004 (Cuentos
Completos; 2).
ANDERSEN, Hans Christian. “Una hoja del cielo”. Javier Sáez Castán (il·l.).
A: La pequeña cerillera y otros cuentos. Madrid: Anaya, 2004 (Cuentos
Completos; 2).
Antologia poètica. Josep Ballester (comp.), Marc Granell (comp.), Lina
Vila (il·l.). València: Tàndem, 1999 (La Bicicleta Groga).
BALLAZ ZABALZA, Jesús. L’arbre dels ocells. Jesús Gabán (il·l.).
Barcelona: La Galera, 1995 (La Sirena; 17).
BARKLEM, Jill. Conte de tardor. Barcelona: Destino, 1996 (El Clos dels
Esbarzers).
BESKOW, Elsa. Els nens del bosc. Barcelona: ING, 2003.
BUSCAGLIA, Leo. La tardor de Freddy, la fulla. Barcelona: Urano: Emecé,
1988.
CALVINO, Italo. El baró rampant. A: Els nostres avantpassats. Barcelona: Edicions 62, 2000.
CANELA, Mercè. La casa de les acàcies. Gabriela Rubio (il·l.). Barcelona:
Barcanova, 1997 (Sopa de Llibres. Sèrie Blava; 2).
CANO, Carles. L’arbre de les fulles DIN A-4. Carlos Ortin (il·l.). Pontevedra:
Kalandraka, 2000.
CARNER, Josep. Arbres. Barcelona: Edicions 62, 2004 (Butxaca 62; 171).
CARROLL, Lewis. Alícia al país de les meravelles. Barcelona: Empúries,
1996 (Narrativa; 60).
CARROLL, Lewis. Alicia en el país de las maravillas. Helen Oxenbury
(il·l.). Barcelona: Lumen, 2000.
– 19 –
CARROLL, Lewis. Alicia en el país de las maravillas. Alicia a través del
espejo. La caza del snark. John Tenniel (il·l.), Henry Holiday (il·l.). Barcelona: Edhasa, 2002.
CARROLL, Lewis. Les aventures d’Alícia. John Tenniel (il·l.). Barcelona:
Barcanova, 1990 (Clàssics Infantils i Juvenils. Nausica).
CHILD, Lauren. De quin planeta ets, Anna Tarambana? Barcelona:
Serres, 2001.
CLÉMENT, Claude. El lutier de Venecia. Fréderic Climent (il·l.). Barcelona:
Aliorna, 1989.
COLLODI, Carlo. Las aventuras de Pinocho. Attilio Mussino (il·l.). Barcelona: Edhasa, 2000 (Los Libros del Tesoro).
COLLODI, Carlo. Las aventuras de Pinocho. Roberto Innocenti (il·l.).
Barcelona: Altea, 1989.
COLLODI, Carlo. Les aventures d’en Pinotxo. Susana Campillo (il·l.).
Barcelona: Joventut, 2000.
COMOTTO, Agustín. Los viajes del abuelo. Zaragoza: Edelvives, 2004.
COSTA I LLOBERA, Miquel. Poesies. Albert Rocarols (il·l.). Barcelona:
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992 (El Tinter dels Clàssics; 30).
DAHL, Roald. Los mimpins. Patrick Benson (il·l.). Madrid: Altea, 1992.
DEFOE, Daniel. Robinson Crusoe. José Narro (il·l.). Barcelona: Juventud,
2004.
DELGADO, Josep-Francesc. “El castanyer màgic”. A: La flor del cirerer.
Barcelona: La Galera, 2003 (Llegendes Japoneses; 1), p. 15-29.
DESCLOT, Miquel. Aristòtil entre escombraries. Barcelona: La Galera,
2004 (Els Grumets de La Galera. Sèrie Verda; 168).
DESCLOT, Miquel. La flauta màgica. Marc Brocal (il·l.), Pep Brocal (il·l.)
Barcelona: La Galera, 2003 (Grumets; 158).
EAST, Helen; MADDERN, Eric. Esperit del bosc: conte d’arbres d’arreu
del món. Alan Marks (il·l.). Barcelona: Blume, 2002.
El espíritu del árbol baniano: leyendas del sur de la India. Willi Glasauer
(il·l.). Madrid: Altea, 1987 (Altea Junior. Leyendas; 120).
GIONO, Jean. El hombre que plantaba árboles. Michael McCurdy (il·l.).
Barcelona: José J. de Olañeta, 2004 (El Barquero; 31).
– 20 –
GIRONA, Ramon. El maputxe sense ombra. Luchini (il·l.). Barcelona:
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004 (Contes d’Arreu; 12).
GÓMEZ CERDÁ, Alfredo. La sombra del gran árbol. Teo Puebla (il·l.).
León: Everest, DL 2000 (Rascacielos).
GRAHAME, Kenneth. El vent entre els salzes. Barcelona: Edhasa, 1990
(Clàssics Moderns).
GRIMM, Jacob; GRIMM, Wilhelm. Contes dels germans Grimm. Nikolaus
Heidelbach (il·l.). Barcelona: Círculo de Lectores: Galaxia Gutenberg,
1998.
GRIMM, Jacob; GRIMM, Wilhelm. “La Cendrosa”. Arthur Rackham (il·l.). A:
Rondalles de Grimm. Barcelona: Joventut, 1985, p. 28-34.
HEARN, Lafcadio. El espíritu del árbol. Yuko Saito (ad.), H. Fujikawa (il·l.).
[s. l.]: Shinseken, 2001.
HUYGEN, Wil. La crida dels gnoms. Rien Poortvliet (il·l.). Barcelona:
Destino, 1987.
KIPLING, Rudyard. El llibre de la jungla. Christian Broutin (il·l.). Barcelona:
Cruïlla, 1996 (Clàssics Universals Juvenils; 3).
LAGERLÖF, Selma. El viatge meravellós d’en Nils Holgersson. Barcelona: La Magrana, 1992 (L’Esparver; 100).
LEVERT, Claude. En Benet i el seu roure. Miguel Desclot (ad.). Carme
Solé (il·l.). Valladolid: Miñón, 1979.
LEWIS, J. Patrick. La comarca fértil. Mèxic, DF: Fondo de Cultura Económica, 2002 (Los Especiales de a la Orilla del Viento).
LLADÓ I BADIA, Pilar. L’alzina Caterina. Luchini (il·l.). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003 (Mannà; 4).
El llibre dels contes del món: històries i llegendes màgiques que es
conten cada nit als cinc continents. Guillermo López (comp.). Barcelona:
RBA, 2000.
LOBE, Mira. L’àvia al pomer. Susi Weigel (il·l.). Barcelona: Joventut, 1992.
LOBE, Mira. El manzano. Angelika Kaufmann (il·l.). Salamanca: Lóguez,
2000.
MACHADO, Antonio. “A un olmo seco”. A: Antonio Machado para niños.
Madrid: Ediciones de la Torre, 1982.
MACHADO, Antonio. “Las encinas”. A: Antonio Machado para niños.
Madrid: Ediciones de la Torre, 1982.
– 21 –
MASSÓ I TORRENS, J. “El vell que faflorir els arbres morts”. A. La flor del
cirerer. Barcelona: La Galera, 2003 (Llegendes japoneses; 1)
MATILLA, Luis. El árbol de Julia. Irene Fra (il·l.). Madrid: Anaya, 2003
(Sopa de Libros. Teatro; 1).
MCCAUGHREAN, Geraldine. Atena i l’olivera. El judici de Paris. La
maledicció de Cassandra. Tony Ross (il·l.). Barcelona: Cruïlla, 2002
(Mites; 9).
MCCAUGHREAN, Geraldine. Teseu i el minotaure. Orfeu i Eurídice.
Apol·lo i Dafne. Tony Ross (il·l.). Barcelona: Cruïlla, 2001 (Mites; 4).
Mil anys de contes de la natura. Jean-Louis Henriot (il·l.). Barcelona:
Baula, 1998.
MILLÁN, José Antonio. El árbol de narices. Perico Pastor (il·l.). Barcelona:
Destino, 2002 (Milcuentos; 2).
MOZART, Wolfgang Amadeus. La flauta màgica: conte (òpera) en dos
actes. Josep Maria Rius (il·l.), Joan de Déu Prats (ad.). Barcelona:
Hipòtesi, 2000 (Opera Prima).
NEIRA CRUZ, Xosé A. La memoria de los árboles. Kiko Dasilva (il·l.).
Pontevedra: Kalandraka, 2000 (Sondecuento; 1).
ONAS, Mite. “L’indi errant que dugué la tardor”. A: DURAN, Teresa;
VENTURA, Núria. Setzevoltes: recull de contes per narrar. Barcelona:
Graó, 1979 (Guix, extra monogràfic; 19)
OLFERS, Sybille von. Els nens de les arrels. Barcelona: ING, 2003
(Tusitala; 3).
PARIN D’AULAIRE, Ingrid; PARIN D’AULAIRE, Edgar. Pocahontas. Palma
de Mallorca: J. J. de Olañeta, 1995 (Àlbums).
PITZORNO, Blanca. La casa de l’arbre. Quentin Blake (il·l.). Barcelona:
Barcanova, 1997 (Sopa de Llibres; 9).
RASPALL, Joana. Com el plomissol: poemes i faules. Glòria Garcia (il·l.).
Barcelona: La Galera, 1998 (Grumets. Sèrie Vermella; 101).
RAY, Jane. Adam i Eva i el jardí de l’Edèn. Barcelona: Blume, 2004.
REED-JONES, Carol. El árbol del viejo bosque. Christopher Canyon (il·l.).
Barcelona: Obelisco, 2000.
SADAT, Mandana. Del otro lado del árbol. Mèxic, DF: Fondo de Cultura
Económica, 1998 (Los Especiales de a la Orilla del Viento).
– 22 –
SAINT-EXUPÉRY, Antoine de. El petit príncep. Barcelona: Empúries:
Emecé, 2000 (L’Odissea; 100).
SAINT-EXUPÉRY, Antoine de. El petit príncep. Barcelona: Salamandra,
2001.
SILVERSTEIN, Shel. L’arbre generós. Barcelona: Zendrera Zariquiey,
2000.
SINGH, Rina. El bosc de contes: històries d’arbres màgics de tot el món.
Helen Cann (il·l.). Barcelona: Intermón Oxfam, 2003.
SÍS, Meter. L’arbre de la vida: un llibre que il·lustra la vida de Charles
Darwin naturalista, geòleg i pensador. Barcelona: RqueR, 2004.
TAN, Shaun. El árbol rojo. Cádiz: Barbara Fiore Editora, 2005.
TORTAJADA, Anna. A la muntanya de les ametistes. Rebeca Luciani
(il·l.). Barcelona: Barcanova, 2004.
TWAIN, Mark. Las aventuras de Tom Sawyer. Claude Lapointe (il·l.).
Madrid: SM, 1997 (Clásicos Universales; 5).
TWAIN, Mark. Les aventures de Huckleberry Finn. Barcelona: Barcanova,
1992 (Els Argonautes; 11).
VAUGELADE, Anaïs. A en Fabià no li interessa la guerra. Barcelona:
Corimbo, 2000.
WILDE, Oscar. El gigante egoísta. Lisbeth Zwerger (il·l.). Barcelona:
Altea, 1985 (Los Álbumes Altea).
WILLER, N. El petit avet. Maria Eulàlia Valeri (ad.), Montserrat Brucart
(il·l.). Barcelona: La Galera, 1986 (La Sirena; 10).
XIRINACS, Olga. Sóc un arbre. Asun Balzola (il·l.). Barcelona: Edebé,
2003 (Tren Blau).
Llibres de coneixements
ALLAIRE, Caroline. El roble. Héliadore (il·l.). Madrid: SM, 2004 (Yo
Exploro; 4).
ANZILOTTI, Alessandro; GUIDOTTI, Simona; INNOCENTI, Andrea. El
roure. Ferruccio Cucchiarini (il·l.). Barcelona: Aura, 1992.
BOULTON, Carolyn. Árboles. Madrid: Anaya, 1985.
BURNIE, David. El árbol. Madrid: Altea, 1989 (Biblioteca Virtual Altea).
– 23 –
CAMARGO, Rosina; QUERALT, Montserrat. Arbres de Barcelona. Barcelona: Kapel: Ajuntament de Barcelona, 1983.
FERRÉS, Lluís. El bosc mandrós. Barcelona: Onda, 1988 (L’Espiell).
GREENAWAY, Theresa. Arbres. Barcelona: Molino, 1995 (Miniguía; 2).
GREENAWAY, Theresa. La vida als arbres. Barcelona: Barcanova, 1992
(Vida Visió; 6).
JENNINGS, Ferry. Els arbres. Barcelona: Cruïlla, 1985 (El Jove Investigador; 2).
L’herbari: arbres i arbustos al natural. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999, 3 v. (Història Natural dels Països Catalans).
La historia más bella de las plantas: las raíces de nuestra vida. JeanMarie Pelt, Marcel Mazoyer, Théodore Monod, Jacques Girardon. Barcelona: Anagrama, 2001 (Argumentos; 264).
LUCHT, Irmgard. El rellotge dels arbres: l’any dels arbres. Barcelona:
Blume, 1982.
MARI, Iela. L’arbre, le loir et les oiseaux. Paris: L’École des Loisirs, 1973.
MASCLANS I GIRVÉS, Francesc. Guía para conocer los árboles (recurs
electrònic). Barcelona: Barcelona Multimedia, 1997.
Mon cor estima un arbre. Barcelona: La Galera, 1994 (Cavall Fort; 10).
PHILIP, Neil. Apolo y Dafne. A: Mitos y leyendas: guía ilustrada. Madrid:
Celeste: Raíces, 1999.
PHILIP, Neil. “Los trabajos de Heracles”. A: Mitos y leyendas: guía ilustrada. Madrid: Celeste: Raíces, 1999.
PHILIP, Neil. “El mito del árbol del mundo”. A: Mitos y leyendas: guía ilustrada. Madrid: Celeste: Raíces, 1999.
PORTELL, Joan; ARÀNEGA, Susanna. Els arbres. Barcelona: La Galera,
1999 (Descobrim; 4).
STREETER, David. La historia natural de los robles. Richard Lewington
(il·l.). Barcelona: Ediciones B, 1993.
USHER, Kerry. “La branca d’or”. A: Mitologia romana: herois, déus i emperadors. John Sibbick (il·l.). Barcelona: Barcanova, 1984.
WATTS, Barrie. La castanya. Barcelona: Edebé, 1992 (Cicles Vitals).
WATTS, Barrie. La pomera. Barcelona: Edebé, 1992 (Cicles Vitals).
– 24 –
COL·LECCIÓ INFORMACIÓ BIBLIOGRÀFICA
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
31.
32.
Llibres infantils i juvenils sobre interculturalisme (juliol 1993)
Educació intercultural (juny 1994)
L’avaluació (juliol 1994)
Educar per viure en el planeta Terra (juny 1995)
Medi ambient, ecologia i protecció de la natura en la literatura infantil i juvenil (juny 1995)
Tutoria (novembre 1995)
Valors i educació (gener 1996)
La pau, la tolerància, l’amistat... en la literatura infantil i juvenil (juny 1996)
Educar per a la pau (juny 1996)
Coeducació (gener 1997)
Escola, mestres i alumnes en la literatura infantil i juvenil (juny 1997)
Comunicar i ensenyar (juny 1997)
Grup Pikler-Lóczy (desembre 1997)
Educació intercultural (gener 1998)
Literatura infantil i juvenil per a l’educació intercultural (març 1998)
Coeducació (gener 1998)
Multimèdia en l’educació. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (juliol 1998)
Coeducació 3 (novembre 1999)
Multimèdia en l’educació. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (2) (gener 2000)
Educació en valors. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (febrer 2000)
La biblioteca escolar. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (juliol 2000)
La lletra, el llibre, la lectura i la biblioteca en la lectura infantil i juvenil. Selecció de recursos
bibliogràfics i electrònics (juliol 2000)
Educació intercultural. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (juliol 2001)
Som únics, però ens assemblem molt!! Literatura infantil i juvenil per a l’educació
intercultural (juliol 2001)
Art, Artistes, Il·lustració. Descobrim l'art en la literatura infantil i juvenil (juliol 2002)
Educació artística. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (juliol 2002)
L’experiència de Lóczy. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (abril 2003)
«Creuant fronteres». Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (setembre 2003)
La biblioteca escolar Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (novembre 2003)
Mediació escolar. Selecció de recursos bibliogràfics i electrònics (febrer 2004)
Diversitat cultural, desenvolupament sostenible i cultura de la pau. Selecció de recursos
bibliogràfics i electrònics (juliol 2004)
La pau, la diversitat i la sostenibilitat. Selecció de llibres per a infants (juliol 2004)
– 25 –
La il·lustració de la coberta pertany al llibre:
SIMÓ, Rafel. I doncs, Pinot? Judit Morales (il·l.).
Barcelona: Cercle de Lectors: La Galera, 2001
Associació de Mestres
Rosa Sensat
Av. de les Drassanes, 3
08001 Barcelona
Tel.: 934 817 373
Fax: 933 017 550
E-mail: [email protected]
http://www.rosasensat.org
– 26 –