noms catalans de plantes que en part devien haver estât recollits

noms catalans de plantes que en part devien haver estât recollits per ell mateix. Justificant davant del lector no especialitzat la utilizatció primordial deis
termes científics llatins, especifica: "Sin ánimo pues de matar las voces vulgares, antes al contrario trayendolas á la luz pública desde el fondo de comarcas
mas ó m e n o s visitadas..." I puntualitza, després, que ha fet una tria deis noms
populars "escogiendo aquellos que no tengan un carácter de localidad sobrado circunscrito"; de m a n e r a que al catàleg només n'inclou una selecció, feta
a m b lógica. Pero quan no veu ciar ni fácil de fer aquesta tria, fa constar di verses denominacions vulgars per a una mateixa planta, indicant les zones geogràfiques d'on prové cadascuna. En el cas deis pins, per exemple, assenyala
la diversitat de noms vulgars amb qué es coneixen i el canvi de significat que
pot p r e n d r e un mateix terme d'una comarca a l'altra. Aixô l'obliga a fer força
especificacions, com passa a m b el Pinus sylvestris, per al quai detalla: "Pibord hacia Vie y sus cercanías; Pi-negre en Valldora, C a r d o n a y sus inmediaciones; Pinassa en Sant Llorens del M o n t ; Pi-melis en mucha parte del Pirineo y Ptos. de H o r t a , etc. y Pirinéus ó Pi de la terra el destinado a construcciones; Pi-blanch en A n d o r r a ; Sebo en Vilaller, etc. La forma P. rubra mili, (sic)
se llama Pi-roig en el partido de Berga, e t c . " . Aquest exemple fa suposar que
havia fet un recull ampli i circumstanciat de noms vulgars de plantes.
Q u e la nomenclatura vulgar no era per a Costa un aspecte s e c u n d a n ,
sino q u e volgué tractar-la de m a n e r a aprofundida i metódica, ho prova el fet
que inclogui al final de la seva obra una relació de termes vulgars catalans - r e ferits a la nomenclatura llatina i ais équivalents castellans-, i que en l'edició
ampliada de la Flora es preocupi d'afegir-hi un "Apéndice al Vocabulario".
A q u e s t vocabulari, mes l'apèndix, conté cap a 1600 noms catalans de plantes
(comptant-hi les variants ortogràfiques).
Bibliografía
BOLOS, O. DE& J. VIGO 1984-Flora deis Països Catalans. Volum 1. Ed. Barcino. Barcelona.
CADEVALL i DIARS, J. (amb la col-lab. d'A. Sallent, P . Font Quer i W . Rothmaler) 19131937 - Flora de Catalunya. I.E.C. Barcelona.
COLMEIRO, M. 1846 - Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña. Madrid.
COSTA, A . C . 1877 - Introducción a la Flora de Cataluña y catálogo razonado de las plantas
observadas en esta región. Barcelona.
FONT I Q U E R , P . 1947 - Acerca de algunas plantas raras, críticas o nuevas. Collect. Bot.,
1 (3): 261-314. Barcelona.
PUIG Y VALLS, R. 1896 - Elogio crítico de la obra científica del Dr. Costa. Sesión solemne
dedicada a honrar la memoria del esclarecido botánico limo. Sr. D. Antonio Cipriano
Costa, académico numerario y presidente que fué de la misma Corporación: 9-31. R.
Acad. Cieñe, y Artes Barc. Barcelona.
Rebut: febrer de 1987