Parlar d`un artista com en Poveda, d`un company i amic al mateix

Anuncio
Parlar d'un artista com en Poveda, d'un company i amic al mateix temps se'm fa molt facil ja que es tracta d'un excel.lent pintor.La seva obra és
plena de sinceritat, amb un gran domini de la lIum i el color. Pero a mi m'agradaria parlar de les emocions íntimes que em provoca la pintura d'en
Ramon. Com a fill de pescador el meu record d'infancia ja lIunya, pero al mateix temps tan a flor de pell quan se sent una olor, un soroll, o veus un
color, o recordes una imatge mil vegades viscuda. Aixó és el qué em provoca la seva pintura, el record del meu pare sargint les xarxes, o el meu
germa gran preparant las nanses per al trenc d'alba depositar-les dins d'aquest pou de riquesa que en un altre temps havia estat la Mediterrania, o
també veient aquestes barques em fan sentir I'olor del séu que aquells pescadors posaven a les travesses de fusta perqué les barques lIisquessin
per anar a la gran aventura de cada día d'aconseguir el pe ix suficient per mantenir les seves famílies, o, perqué no dir-ho, el record de les blanques
parets a I'eixida de casa meva, entre I'olor de peix i geranis.
Quan un artista és capag de transmetre, de fer-te sentir totes aquestes petites grans coses, ha complert la seva missió. 8'ha comunicat amb
I'espectador.
Hablar de un artista como Poveda, de un compañero y amigo al mismo tiempo me resulta muy fácil ya que se trata de un excelente pintor. Su obra
rebosa sinceridad, junto con un gran dOminio de la luz y el color. Pero a mi me gustaria hablar de las emociones íntimas que me provoca la pintura
de Ramón. Como hijo de pescador mi recuerdo de infancia ya lejana, pero al mismo tiempo tan a flor de piel cuando se percibe un olor, un rumor, o
ves un color, o recuerdas una imagen mil veces vivida. Esto es lo que me provoca su pintura, el recuerdo de mi padre remendando las redes, o de mi
hermano mayor, preparando las nansas para, al alba depositar/as dentro de este pozo de riqueza que en otro tiempo había sido el Mediterráneo, o
también, viendo estas barcas siento el olor del sebo que aquellos pescadores ponian en las traviesas de madera para que las barcas se deslizasen
para ir a la gran aventura de cada dia, conseguir el pescado suficiente para mantener a sus familias, o, porqué no decirlo, el recuerdo de las blancas
paredes del patio de mi casa, entre el olor a pescado y geranios.
Cuando un artista es capaz de transmitir, de hacerte sentir todas estas pequeñas grandes cosas, ha cumplido su misión. Se ha comunicado con el
espectador.
Lluís Ribas
Descargar