150 anys d`Alícia al País de les Meravelles

La ciència d’Alícia
5 anys d’Alícia al País de les Meravelles
“L’Alícia començava a estar cansada de seure al costat
de la seva germana, al marge d’un riu, i de no tenir res
a fer; una o dues vegades havia donat un cop d’ull al
llibre que llegia la seva germana; però no hi havia
dibuixos ni diàlegs. «¿I de què serveix un llibre», va
pensar l’Alícia, «sense dibuixos ni diàlegs?».
Així, doncs, es va posar a considerar (tan bé com va
poder, perquè la calor del dia la deixava endormiscada
i ensopida) si el plaer de fer una garlanda de
margarides la compensaria de la molèstia d’alçar-se i
collir-les, quan, de cop i volta, un Conill Blanc d’ulls
rosats li va passar corrent pel costat.
No hi havia res de gaire extraordinari en aquest fet; i
l’Alícia tampoc no va trobar gaire estrany que el Conill
digués a mitja veu: «Òndia, òndia, arribaré massa
tard!»...”1
El diaca i professor de matemàtiques Charles Lutwidge Dodgson, més conegut pel pseudònim de
Lewis Carroll, va publicar el 1865 el conte titulat Alice’s Adventures in Wonderland. I tot i estar
farcit d’al·lusions satíriques sobre els seus amics, l’educació de l’època i la política, el país de les
meravelles que es descriu a la història està creat bàsicament a través de jocs i recreacions
directament emparentades amb la lògica matemàtica.
En el 150è aniversari de la seva publicació, la Biblioteca vol destacar la rellevància d’aquesta obra
literària a partir de tres eixos principals:
1. La ciència d’Alícia
2. La lògica matemàtica de Lewis Carroll
3. La influència posterior d’Alícia
* Els dibuixos d’aquesta introducció i de l'apartat 1 són els mateixos que originàriament va crear l’il·lustrador John
Tenniel per a la primera edició de l’obra.
1
Fragment inicial d’ Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll.
1 La ciència d’Alícia
Exposició presencial a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Maig, 2015
http://pagines.uab.cat/cienciaxllegir/content/alícia
La ciència d’Alícia
5 anys d’Alícia al País de les Meravelles
1. La ciència d’Alícia
Lewis Carroll era professor de matemàtiques en el Christ Church College d’Oxford i tenia la mà
trencada en entretenir la canalla, ja fos inventant històries del no res o creant jocs i passatemps de
lògica. El conte d’Alícia, nascut d’una excursió en barca pel Tàmesi, una tarda daurada de 1862,
acompanyant el reverent Robinson Duckworth i les tres germanes Liddell, és un bon exemple del
desbordant món imaginari de Carroll.
“«I tu, ¿com ho saps que ets boig?».
«Per començar», va dir el Gat, «has de
convenir que un gos no és un boig».
«Suposo que no», va dir l’Alícia.
«Bé, doncs», va continuar el Gat, «ja saps que
un gos rondina quan està enfadat i remena la
cua quan està content. Doncs jo rondino quan
estic content i moc la cua quan estic enfadat.
Així, doncs: sóc boig».”2
“«Pren una mica més de te», va dir amb
fermesa la Llebre de Març a l’Alícia.
«Però si encara no n’he pres gens», va
replicar l’Alícia en un to ofès. «Per tant, no
en puc pas prendre més».
«El que vols dir és que no en pots prendre
menys», va dir el Barreter: «és molt fàcil
prendre més que res».”
Per aprofundir en els aspectes matemàtics d’Alícia, us proposem:




2
Alicia anotada, llibre a càrrec de Martin Gardner
Las diversiones matemáticas de un matemático aburrido: Lewis Carroll, article de Jordi
Quintana Albalat
Resolviendo problemas de matemáticas y lógica con Lewis Carroll, article d’Alicia Villar
Las matemáticas de Alicia y Gulliver: lo grande y lo pequeño, llibre de Jordi Quintana
Albalat
Aquests fragments i els de la pàgina següent s'han extret d' Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll.
2 La ciència d’Alícia
Exposició presencial a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Maig, 2015
http://pagines.uab.cat/cienciaxllegir/content/alícia
La ciència d’Alícia
5 anys d’Alícia al País de les Meravelles
Però al país meravellós ideat per Carroll també hi ha lloc per a d’altres curiositats científiques.
“... el Dodo va dir en veu alta:
«s’ha acabat la cursa!» i tots es
van reunir al seu voltant,
esbufegant i preguntant: «Però
¿qui ha guanyat?».
Aquesta pregunta, el Dodo no la
va poder respondre sense
pensar-s’hi molt, i va seure
durant
una bona estona
prement-se el front amb un dit
(en la mateixa posició que podeu
veure Shakespeare en un dels
seus retrats), mentre els altres
esperaven en silenci. Finalment
el Dodo va dir: «Ha guanyat
tothom, i tots hem de tenir un
premi».” 3
“... abans d’haver-se begut la
meitat de l’ampolla, es va
trobar que el sostre li premia
el cap, i es va haver d’ajupir
per no trencar-se el coll. [...]
Anava creixent i creixent, i
aviat es va haver d’agenollar a
terra. Al cap d’un altre minut,
li tornava a faltar espai i va
provar quin resultat obtindria
posant el colze contra la porta
i l’altre braç doblegat sobre el
cap. Però encara anava
creixent i, com a últim recurs,
va treure un braç per la
finestra, i va ficar un peu per
la xemeneia i va dir-se: «Ara
ja no puc fer res més, passi el
que passi. ¿Què serà de mi?».”
“Al cap d’un minut o dos,
l’Erugot, es va treure la pipa
turca de la boca, va fer un parell
de badalls, i es va sacsejar tot
ell. Després va baixar del bolet i
es va arrossegar fins a l’herba i,
mentre ho feia, només va
remarcar: «Un costat et farà
més alta i l’altre, més baixa.»
«Un costat... de què? L’altre
costat... de què?», va pensar
l’Alícia.
«Del bolet», va dir l’Erugot,
com si ella ho hagués preguntat
en veu alta; i en un moment va
desaparèixer. “
Si en voleu saber més coses sobre el Dodo, o Didus ineptus, i els canvis de grandària de l’Alícia no
deixeu de llegir l’article La (i)lògica ciència d’Alícia, d’en Josep Ballester.
Els quatre animals que participen a la cursa, a més de l’Alícia, representen les persones que van anar d’excursió
aquella tarda de 1862. L’ànec és Duckworth; el lloro, la Lorina Liddell; l’aguiló, Edith Liddell; i el dodo el propi
Carroll, doncs quan tartamudejava, pronunciava el seu cognom com «Do-Do-Dodgson». Alice Liddell era Alícia.
3
3 La ciència d’Alícia
Exposició presencial a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Maig, 2015
http://pagines.uab.cat/cienciaxllegir/content/alícia
La ciència d’Alícia
5 anys d’Alícia al País de les Meravelles
2. La lògica matemàtica de Lewis Carroll
Carroll va dedicar part de la seva atenció acadèmica a la geometria, publicant nombrosos apunts
sobre l’obra de referència de l’època, els Elements d’Euclides. Però als darrers anys de la seva vida
va prestar més atenció a la matemàtica recreativa, a l’estudi de les paradoxes, o a la lògica i els
sil·logismes.
El juego de la lógica
Aquest llibre inclou una selecció dels llibres The Game of Logic de
1887, Symbolic Logic de 1886, i dels texts A Logical Paradox de
1894 i What the Tortoise Said to Achiles de 1894. I no es tracta
d’un llibre de lògica sinó d’un joc, amb diagrames, paradoxes i
passatemps ben curiosos.
“Si es posible, provéase de algún amigo genial que le acompañe
en la lectura del libro y en la discusión de las dificultades.
Discutir es un maravilloso modo de allanar los obstáculos. Yo,
cuando me topo –en lógica o en cualquier otro terreno difícil- con
algo que me sume en total perplejidad, encuentro que es un plan
excelente comentarlo en voz alta incluso cuando estoy
completamente solo. ¡Se puede uno explicar tan claramente las
cosas a sí mismo! Y además, como usted sabe, ¡es uno tan
paciente consigo mismo! ¡Uno nunca se irrita con la propia
estupidez!”
Podríem pensar que és per aquesta mateixa raó que l’Alícia no fa
més que parlar sola, amb sí mateixa, quan es troba en dificultats?
Disponibilitat
4 La ciència d’Alícia
Exposició presencial a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Maig, 2015
http://pagines.uab.cat/cienciaxllegir/content/alícia
La ciència d’Alícia
5 anys d’Alícia al País de les Meravelles
Problemas de almohada
Carroll va ser un prolífic inventor de problemes. Al llibre Pilow
problems, publicat originàriament el 1893 i amb el seu veritable
nom, en va recopilar 72. A la introducció, assenyala que la majoria
són autèntics “problemes de coixí” ja què els va resoldre
mentalment, de nit, quan era despert al llit.
“La razón de que publique estos problemas, con sus soluciones
elaboradas mentalmente, no es ciertamente un deseo de mostrar el
poder del cálculo mental. El mío, estoy seguro, no es nada del otro
mundo [...] va dirigido mi pequeño libro más bien al grupo
mucho mayor de matemáticos ordinarios, que quizá nunca han
probado este recurso cuando tener la mente ocupada era
necesario, y que se sentirán, espero, animados [...] a intentar el
experimento ellos mismos y a encontrar en él tantas ventajas y
comodidades como las que yo he hallado.”
Disponibilitat
Matemática demente
Es recopila una selecció de divertiments lògics, en forma de relats,
fulls d’instruccions, enigmes, poemes o cartes. Com va escriure el
propi Carroll, són històries que plantegen «una o más cuestiones
matemáticas –de aritmética, álgebra o geometría, según el casopara el entretenimiento, y posible edificación, de los lectores». En
totes elles descobrim el que hi ha de còmic i de subversiu en el
moment d’aplicar la lògica més implacable, quedant derrotat el
nostre sentit comú.
En paraules de Leopoldo Panero, l’editor de l’obra: “En esta
antología he procurado mostrar la faz oscura de Carroll («Los
horrores»), como asimismo hacer ver que Carroll, contra lo que el
ignorante piensa, no escribió ningún «tratado matemático». Mi
olfato me ha llevado, a lo largo de la presente edición, hacia los
textos humorísticos, que son la faz más clara de Carroll: en éstos,
como ya he dicho, he suprimido a la odiosa felicidad, ya que el
humor no es feliz, pero tampoco –como la ironía- trágico: se sitúa
más allá de la negación, y no como la dialéctica, pues la
contradicción que supera –ironía y humor, letra y sentido- es
también la «unión de lo que no puede unirse», y la conjunción de
esos opuestos es alquímica.”
Disponibilitat
5 La ciència d’Alícia
Exposició presencial a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Maig, 2015
http://pagines.uab.cat/cienciaxllegir/content/alícia
La ciència d’Alícia
5 anys d’Alícia al País de les Meravelles
Per aprofundir en aquests o d’altres aspectes sobre l’obra de Lewis Carroll, no deixeu de consultar:


The Lewis Carroll Society http://lewiscarrollsociety.org.uk/
Lewis Carroll Society of North America http://www.lewiscarroll.org/
3. La influència posterior d’Alícia
S’han fet diverses versions d’Alícia al País de les Meravelles, i no parlem únicament i exclusiva de
pel·lícules cinematogràfiques. [vegeu aquí]
No són pocs els autors que prenent l’obra original de Carroll o, fins i tot, interpretacions o edicions
anotades de tercers, com les de Martin Gardner, s’han servit dels seus personatges per intentar
acostar al públic en general d’una forma entretinguda les bases teòriques de les seves matèries
científiques. Aquest és el cas dels quatre exemples que us proposem a continuació.
Alicia en el País de las Adivinanzas, de Raymond Smullyan
(1982)
O tal com s’especificia al subtítol: Un cuento al estilo de Lewis
Carroll para niños menores de ochenta años.
Raymond Smullyan, parodiant l’estil de Carroll i servint-se dels
seus personatges, esperona la curiositat de l’Alícia amb una sèrie
de problemes d’àlgebra, de lògica i de metalògica, per acabar amb
un important assortiment de paradoxes filosòfiques.
Martin Gardner escriu a la introducció: “Nadie puede leer este
libro, ni ninguno de los libros de Ray [Smullyan], sin plantearse
aún más el misterio del ser, la dificultad de distinguir lo
verdadero de lo falso, o lo real de lo irreal. Eso es lo mejor de
ellos.”
Disponibilitat
6 La ciència d’Alícia
Exposició presencial a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Maig, 2015
http://pagines.uab.cat/cienciaxllegir/content/alícia
La ciència d’Alícia
5 anys d’Alícia al País de les Meravelles
Malditas matemáticas, de Carlo Frabetti (2000)
En aquesta història de l’escriptor i matemàtic Carlo Frabetti,
Alícia odia les matemàtiques perquè considera que no serveixen
per a res. Un dia que es troba estudiant en un parc, un senyor se li
acosta i la convida a fer un tomb pel País del Nombres. El propi
Lewis Carroll resultarà el seu acompanyant i, al llarg de diverses
aventures, Alícia descobrirà que les matemàtiques són molt útils i
també divertides.
“—No veo por qué es tan maravilloso —replicó Alicia—. A mí me
parecen más elegantes los números romanos.
—Tal vez sean elegantes, pero resultan poco prácticos. Intenta
multiplicar veintitrés por dieciséis en números romanos.
—No pienso intentarlo. ¿Te crees que me sé la tabla de
multiplicar en latín?
—Pues escribe en números romanos tres mil trescientos treinta y
tres.
—Eso sí que sé hacerlo —dijo Alicia, y escribió en su cuaderno:
MMMCCCXXXIII
—Reconocerás que es más cómodo escribir 3.333 en nuestro
sistema posicional decimal.
—Sí, lo reconozco —admitió ella a regañadientes—.”
Disponibilitat
7 La ciència d’Alícia
Exposició presencial a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Maig, 2015
http://pagines.uab.cat/cienciaxllegir/content/alícia
La ciència d’Alícia
5 anys d’Alícia al País de les Meravelles
Alicia en el País de los Cuantos, de Robert Gilmore (2006)
Servint-se d’analogies de situacions que ens poden resultar
familiars, Gilmore aconsegueix exposar de forma clara i accessible
els trets essencials del món quàntic, proposant un viatge insòlit per
al qual només cal una elemental curiositat pel món que ens envolta
i una mica de gust per l’aventura del pensament.
Com reconeix el propi autor al pròleg: “El País de los Cuantos
por el que viaja Alicia es más bien como un parque temático en el
cual ella es a veces una observadora y otras se comporta como
una especie de partícula con carga eléctrica variable. Y ese país
nos muestra las características esenciales del mundo cuántico: el
mundo que todos habitamos.”
Disponibilitat
Alicia en el País de la Evolución, de Jordi Agustí (2013)
El paleontòleg Jordi Agustí ha reescrit el conte original per donar
una explicació científica a cada situació que l’Alícia afronta.
D’aquesta manera, en aquest país de l’evolució, trobarem el Gat de
Cheshire i el Conill Blanc, però també les lleis genètiques que
expliquen el creixement en el jardí de les flors, i també
personatges nous com Charles Darwin o Stephen Jay Gould, que
parlen amb ella. I tot sense perdre l’estil irònic de l’obra de
Carroll.
Com assenyala l’autor al pròleg: “Cuando releía los libros de
Alicia, continuamente me sugerían situaciones y metáforas que
podían tener una lectura evolutiva. Ello no es nuevo, y no en vano
la ley biogenética que Leigh Van Valen publicara en 1973 es
conocida como «Efecto Reina Roja», en alusión a una conocida
escena de Alicia a través del espejo que reproduzco en este libro.”
Disponibilitat
8 La ciència d’Alícia
Exposició presencial a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Maig, 2015
http://pagines.uab.cat/cienciaxllegir/content/alícia
La ciència d’Alícia
5 anys d’Alícia al País de les Meravelles
I per acabar, una endevinalla... al més pur estil Carroll!
Sabríeu dir de quantes
maneres es pot llegir
“Was it a cat I saw?”,
fent referència a si el que
va veure l’Alícia era o no
un gat?
Busqueu la solució aquí,
de la mà d’en Jordi
Quintana.
9 La ciència d’Alícia
Exposició presencial a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia
Maig, 2015
http://pagines.uab.cat/cienciaxllegir/content/alícia