M. Complem.Inf 3

FAMÍLIA/ESCOLA Acció Compartida
BUTLLETÍ “3” EDUCACIÓ INFANTIL
L’aventura de les dents
Quina sort! A tots ens cauran les dents!
Us explicaré, pas a pas, l’aventura de la meva primera dent :
1a setmana:
Com cada matí em miro al mirall i comprovo ,amb la punta de la llengua, la mobilitat de les meves dents.
Quina rigidesa!
2a setmana:
He de fer cas a la mare, cal tenir les dents molt netes, és com li agraden al ratolinet. Però... què fa amb
tantes dents netes? I amb les brutes?
3a setmana:
El pare em diu que, si menjo de tot les dents em cauran abans. Jo demano pa dur. Atenció! Què
passarà si m’empasso la dent? Ja ho tinc, el pare li escriurà una carta i li explicarà tot al ratolinet.
4a setmana:
Ja ha arribat el dia! Es mou la meva primera dent! A l’escola la senyoreta em diu que no me la toqui
tant, que les dents cauen soles.
5 setmana:
Quina por! La dent es mou tant que em fa por tancar la boca! Crec que no passarà d’avui.
Però... qui vindrà, l’ angelet o el ratolí? ... I si no dormo a casa, sabrà l’adreça dels avis? ... Notaré com
es mou el coixí? ... I si el veig?
No importa, passi el que passi, sé que serà màgic!
Qüestions per al diàleg:
1.
Tots els nens/es esperen el gran moment. Amb
por o amb il·lusió? Expliquem-nos anècdotes.
2.
Per què fomentem aquesta fantasia? Per què en
tenim un bon record? Per ser com tots? Perquè
toca?
3.
És un mite meravellós! Però, i si li cauen quan
és massa gran i ja no és tan innocent?
4.
Com li explico que hi ha “tantes versions” del
personatge de les dents? Per què tots no tenim
el mateix regal?
5.
La fantasia de les histories màgiques ens fan
oblidar que la transcendència de la caiguda de
les dents resideix, sobretot, en el fet que son un
símbol o un indicatiu d’evolució i de fer-se gran?
Parlem-ne tots plegats!
Butlletí núm. 3
Documentació Complementaria E.I.
TEMES PER A TREBALLAR
Temes a tractar:
-
El paper de la fantasia en el procés de desenvolupament i formació de la persona. Les
històries màgiques tradicionals.
El paper dels adults (pares, familiars , mestres) en el món de la fantasia dels infants.
La fantasia al servei de l'infant o al servei dels adults.
Guió de treball
A diferència del que se sol dir, l'època infantil no és la més feliç de la vida. La felicitat
està molt relacionada amb l'equilibri emocional, i l'infant, en la primera etapa de la vida, està
ple de pors, ansietats i inseguretats. Passa de moments de màxima felicitat a sentir-se
plenament desgraciat. La màgia positiva d'algunes històries i celebracions poden aportar-li
seguretat i ajudar-lo a afrontar esdeveniments difícils.
Entenem què significa per a l'infant la màgia i la fantasia?
Li permetem que la visqui plenament, mentre ho necessiti?
L'infant sa te ganes de fer-se gran, però fer-se gran implica també certes renúncies
poc desitjades i haver d'afrontar realitats difícils. En la caiguda de les dents hi ha la il·lusió de
fer-se gran però, a la vegada, és una experiència una mica inquietant (Farà mal? En sortirà
una de nova?...) Una màgia compensadora pot aportar reforços positius per afrontar
l'esdeveniment.
Pensem en les dificultats, les pors i les inquietuds que senten les criatures en el decurs
del seu procés evolutiu?
A més de la caiguda de les dents, quines altres pors o inquietuds són més freqüents?
El procés de formació i maduració personal, com qualsevol esdeveniment de la vida,
desperta sentiments i emocions ambivalents a l'infant, però també als pares que "volen i
dolen" veure els seus fills créixer tan de pressa.
Allarguem més del compte les històries? Ens plantegem quan hem d’acabar-les?
Les perpetuem perquè veiem que encara els és una ajuda o perquè ens costa
acceptar que es facin grans?
Volem allargar artificialment la seva infantesa?
La màgia de les històries màgiques, la seguretat que proporcionen, prové sobretot de
la seva gratuïtat. La criatura sempre te por de no ser acceptada íntegrament, en les seves
parts bones i en les seves parts negatives.
No espatllem la màgia quan utilitzem les històries per amenaçar o reprimir?
Utilitzem les celebracions màgiques en funció de la criatura o les utilitzem com una
arma disciplinar?
Família/Escola Acció Compartida 3
LECTURES COMPLEMENTÀRIES
Bruno Bettelheim “No hay padres perfectos” Ed. Crítica Barcelona 1988
Tercera Parte: Familia, Niño , Comunidad
Un estudio norteamericano reciente demuestra que la creencia de figuras imaginarias está relacionada
directamente con las necesidades del niño. Dice el estudio que, si bien prácticamente todos los niños de cuatro
años creen en Santa Claus y en el Conejillo de Pascua, sólo el veinte por ciento de ellos cree también en el Hada
de los Dientes. La razón de esta discrepancia es que a los cuatro años de edad no eran muchos los niños que
habían perdido, o siquiera están a punto de perder, su primer diente. A los seis años de edad, sólo alrededor de las
dos terceras partes del grupo estudiado seguían creyendo en Santa Claus y en el conejito de Pascua. Pero, como
ya habían empezado a perder sus dientes de leche, el mismo número de los que creían en las primeras dos figuras
mágicas ahora creían también en el Hada de los dientes. Dos años después, cuando los niños contaban ocho
años de edad, el número de los que seguían creyendo en las mismas dos figuras mágicas descendían hasta
quedar reducido a un simple tercio del grupo, mientras que dos tercios de éste continuaban creyendo en el Hada.
Como a esta edad los niños seguían perdiendo sus dientes de leche, conservaban la creencia en el Hada. Vemos,
pues, que hay una conexión directa entre la experiencia un tanto alarmante de perder un diente y la creencia en
una magia compensadora.
..../....
Así pues, al niño pequeño debería permitírsele creer en Santa Claus, en el Conejito de Pascua y en el
Hada de los Dientes porque se trata de precursores que continúan dando fervor emotivo a conceptos importantes
que el niño irá desarrollando a medida que madure su inteligencia. Para el niño de corta edad, el Hada de los
Dientes, que le trae una moneda por cada diente que pierde, es a la vez garantía y encarnación de la justicia;
también simboliza la buena voluntad de un mundo que no quiere que un niño pierda algo sin tratar de
compensarles.
Por contraste, que los padres le den una moneda cuando se le cae un diente constituye una realidad que
le compensa poco, porque el niño ya sabe que sus padres pueden dar y quitar. Al niño le asusta perder alguna
parte de su cuerpo; que sus padres le hagan un regalo a modo de compensación le parece muy bien, pero,
¿puede depender de ello, y será siempre así? ¿Puede el padre o la madre hacer que un diente nuevo sustituya al
que ha caído? Pero si lo sobrenatural entra en escena bajo la forma de Hada de los Dientes, entonces el niño
puede sentirse más seguro de que en el mundo hay un orden superior, un orden que se encarga de que su pérdida
no deje de ser mitigada. Su sentido de la justicia y del juego limpio se edifica a partir de estas experiencias. La
majestad de la verdadera justicia no puede inculcarse en la mente de ninguna persona, sea cual sea su edad, si no
se basa en creencias infantiles que continúan siendo muy convincentes desde el punto de vista emotivo cundo
hace ya mucho tiempo que las ideas inmaduras y fantásticas de donde surgieron han sido olvidadas y se han
hundido en su inconsciente. El fervor moral será débil si la convicción de la persona es fruto de la razón fría
solamente, toda vez que la racionalidad se desarrolla mucho más tarde en el niño que crece.
.../...
Todas las festividades adquieren su más hondo sentido por medio de connotaciones mágicas. Si a una de
ellas la despojamos de su magia, perderá para el niño gran parte de su sentido simbólico e inconsciente; con esta
pérdida, la festividad pierde también los efectos tranquilizadores y beneficiosos que podrían surgir en el resto de la
vida del niño. Además, despojar una festividad de su magia no ofrece protección alguna contra las consecuencias
devastadoras de los recuerdos infelices que el día haya dejado. La racionalidad prematura, al igual que todas las
otras experiencias prematuras, nos deja mal preparados para afrontar más adelante los caprichos y las vicisitudes
de la vida.
.../...
La creencia en la magia y el recurso al pensamiento mágico para ligar la realidad (por ejemplo, creer en
un ángel de la guarda o en las hadas buenas) y también para reavivar y sostener la esperanza de que vendrán
cosas buenas (creer en Santa Claus y en el Conejito de Pascua) son cosas que el niño de corta edad necesita
para que le ayuden a dormir el resto de la realidad.
.../...
Normalmente, el niño abandona el pensamiento mágico de forma gradual a medida que su experiencia de
la realidad va ensanchándose e imponiéndose a la vez que aumenta su capacidad de afrontar la vida. Llegará un
momento en que el niño no creerá en la realidad de Santa Claus, digan lo que digan sus padres, si bien cabe que
entonces Santa Claus se convierta en un deleitable juego de mentirijillas tanto para los padres como para el niño,
un juego en que aquéllos recrean temporalmente un mundo infantil de fantasía del que disfrutan ambas partes,
cada una en su nivel propio. Pero este disfrute profundo de la fantasía de Santa Claus sólo es posible si en otro
tiempo Santa Claus fue de veras una realidad para el niño y si a éste no se le obligó prematuramente a aceptar
una visión adulta de tales fantasías.
Así pues, si deseamos ayudar a nuestros hijos a adquirir una comprensión sana de la realidad, sí como la
capacidad de hacerle frente, no sólo debemos permitirle que durante un tiempo se aferren a estas fantasías, sino
que, además, tenemos que procurar que éstas se vuelvan una realidad para ellos en momentos significativos. Ésta
es la importante función que las festividades cumplen para la economía psíquica de los niños: fortalecerles para la
tarea de vivir.
Butlletí núm. 3
Documentació Complementaria E.I.
PROPOSTA DE DINÀMICA PER A LA “TROBADA”
Aquesta tercera “Trobada” té com a principal finalitat seguir construint el grup i anar
creant un clima on es gaudeixi del diàleg. De tot això, el grup se’n pot anar fent conscient si
l’animador ho manifesta explícitament, recollint el que hagi anat sortint en les trobades, al
finalitzar aquesta, la darrera d’aquest curs. La petita història del grup, amb el seu conductor/a,
i amb tots i cada un dels seus membres, ha de ser valorada (ha de “valer la pena”) com per
estar decidits a tornar-hi el curs que ve.
No deixeu passar l’oportunitat de convidar els pares, mares i mestres o professors a
parlar-ne amb els seu companys, de cara a engrandir l’experiència FEAC el curs vinent. Si
han trobat els temes interessants, les trobades agradables, el diàleg imprescindible,... serà bo
que ho facin saber a altres famílies i a altres companys del claustre.
Guió de la Trobada
1. Salutació i benvinguda. Recordatori de la Trobada passada. Si escau, dinàmica simpàtica i
ràpida per recordar qui som.
2. Situació de la “Trobada” en el marc del Programa FEAC: El tarannà del programa i de les
Trobades ha de ser positiu. (Podeu fer esment de l’article editorial d’aquest “Butlletí 3”)
Presentació del guió de treball de la “Trobada” Què farem? Com ho farem? A quina hora
plegarem?
3. Aquest és un tema “simpàtic” o, al menys, ho sembla, perquè està relacionat amb les
fantasies infantils. Comencem, doncs, explicant-nos anècdotes de la nostra pròpia
infantesa i/o de la dels nostres fills o alumnes. Les aportacions seran lliures i espontànies.
L’animador només haurà de controlar el temps.
4. A partir del que hagi sortit en la primera conversa inicial (segur que algú haurà mencionat
les pors o ansietats i el paper que les històries màgiques han tingut en la seva vida i la
dels seus fills i/o alumnes) podem convidar el grup a fer un pas més: posar un títol o
adjectiu a l’anècdota que han explicat, que reflecteixi el que hi ha al darrera. Tot plegat es
pot anar anotant a la pissarra, de forma molt sintètica.
5. A continuació podem copiar a la pissarra, o distribuir uns fulls de paper on hi hagi copiada
la frase de la Carme Thió: “La màgia de les històries màgiques, la seguretat que
proporcionen, prové sobretot de la seva gratuïtat.” Ara podem convidar el grup a meditar
en silenci o a compartir en parella el que aquesta frase deu voler dir. I després comentarho al grup sencer.
6. Seguidament, a la llum del que s’hagi reflexionat, més a fons en aquesta conversa, es pot
animar la trobada proposant un joc de rol (Role-playing). Es tractarà d’escollir alguna de
les anècdotes que havien quedat anotades a la pissarra per reviure-les tot millorant el
paper dels adults (pares, mares i mestres) vers els infants, en una situació on la fantasia
(la de les “dentetes” o d’altres com “els Reis Mags”) tingui especial protagonisme.
7. Si el grup és gran i tothom té ganes d’actuar, es pot subdividir en dos o tres grupets.
Aquells que no actuen, observen i prenen notes per enriquir la posada en comú final. En
aquesta es poden posar de relleu aquelles actituds i maneres de fer que posin la fantasia
al servei dels infants i de la seva capacitat d’afrontar la vida.
8. Resum de les impressions de la Trobada. Comiat i avançament de possibles dates de la
propera reunió. Bon estiu a tothom!
Família/Escola Acció Compartida 3
Butlletí núm. 3
Documentació Complementaria E.I.