Suprimir municipis

Diari
Dilluns,3 d'octubre de 2011
18 OPINIÓ
Tribuna
Suprimir municipis
fx^,
JOSEP
OLIVERAS
SAMITIER
PROFESSOR DE
GEOGRAFIA. URV
A raque toca temps de vaques esca/ \ nyolides sempre hi ha qui troba so/ \ lucions fàcils i ràpides a base d'estrènyer el cinturó dels veïns per poder
mantenir el volum propi. Així hi ha qui
suprimiria municipis, altres consells comarcals, uns altres diputacions i, fins i
tot, els de més enllà autonomies, però ja
és més estrany que hi hagi qui defensi suprimir l'Estat o altres institucions del
més alt nivell. Endemés, posats a suprimir sempre és més fàcil fer-ho a partir
dels nivells més baixos i febles de la cadena institucional i administrativa del país, que no pas dels que detenen més poder.
Declaracions i manifestos de supressions que no solen anar mai acompanyats
d'una raonable proposta en què s'aporten dades dels avantatges i inconvenients
econòmics i socials que la tal supressió
significaria.
Pel que fa als municipis, a Catalunya n'hi
ha 947, una xifra certament alta, però no
pas més altes que en altres llocs, ja que
en aquest territori hi ha 33,9 km per municipi, però a Alemanya són 28,2, a França
14,8, a Txèquia 12,6, etc. A la propera regió francesa de la Provença-Alps-Costa Blava hi ha 963 municipis i a la alemanya de
Baden-Württemberg 1.101 municipis, i
totes dues amb una extensió comparable
a la de Catalunya.
Ara bé, quan es parla de suprimir municipis no es pensa amb Sant Adrià de
Besòs o l'Hospitalet de Llobregat per fusionar-los amb Barcelona, ja que formen
part de la seva àrea metropolitana i molts
França ha optat per unes
fórmules voluntàries per ajuntar
municipis
serveis personals són, de fet, assumits per
la capital del país, i podrien ser agregats
perfectament a Barcelona com ho van ser
Gràcia o Sants. Ni tampoc amb els municipis que tenen una extensió territorial
tan migrada que gairebé els impossibilita fer una veritable política territorial,
com és el cas dels municipis de menys de
5 km, o les rareses de Badia del Vallès i
Sant Hipòlit de Voltregà, que no arriben
al quilòmetre quadrat de superfície. Es
pensa fonamentalment en la supressió
dels municipis petits en població que trobem escampats per la nostra geografia.
Un 34,5% dels municipis catalans tenen
menys de 500 habitants i el 80 % entenen
menys de 5.000, una xifra, aquesta última, que segons alguns estudis permet donar directament tots els serveis bàsics
que la llei obliga a un municipi.
Hiha qui creuque ajuntant municipis amb
baixa població, el nou municipi ja podria
resoldre els seus problemes i es podria fer
un gran estalvi econòmic. Han pensat els
lectors algunavegadaqueajuntantles rendes de dues o tres famílies pobres, queden
ja resolts els seus problemes i s'obté un
conglomerat familiar d'un acceptable nivell de renda? Han pensat que si un municipi té 2 o 3 assentaments de població i
s'ajunta a un altre que també té diferents
nuclis de població, el municipi resultant
podrà atendre bé les necessitats de tots els
nuclis, reparar camins, tenir cura de més de
dos cementiris, etc.? Per altra banda, el
deute dels petits municipis és la xocolata
del lloro del deute públic català, perquè els
municipis més petits i més pobres han tingut capacitat per demanar caritat i ajuda a
ens administratius superiors, però difícilmenthanpogutdemanariobtenir emprèstits importants.
La possible sortida del problema de l'esmicolarnent municipal i de les necessitats
urgents que tenen molts municipis és justament la d'unir esforços entre ells i que
això ho hagin de fer per llei. Es tractaria
de diferenciar entre la representativitat
política dels ajuntaments que s'hauria de
mantenir i la seva gestió econòmica i administrativa que perfectament es pot mancomunar, i alhora auxiliar des d'instàncies polítiques administratives d'àmbit
supramunicipal.
A la veïna França, l'estructura municipal de la qual té moltes semblances
amb Catalunya, per haver-se format
aquesta sota la influència dels francs i
de les seves normatives, han optat per
unes fórmules voluntàries incentivades
que estan donant molt de joc i que possiblement contribueixin a la solució de
la problemàtica dels petits municipis i a
la de l'esmicolament del mapa municipal. Les communautés de communes són associacions voluntàries de municipis qualificades com a establiments públics de
cooperació intermunicipal que formen
un espai contigu de solidaritat per elaborar projectes en comú. Els ingressos
dels impostos locals es reparteixen equitativament i poden realitzar actuacions
sobre temes de desenvolupament
econòmic, medi ambient, habitatge, conservació i construcció de vies públiques,
equipaments culturals i esportius, ensenyament, benestar social, sanejament,
etc.
Amb fórmules semblants aquí a Catalunya s'hauria d'aconseguir resoldre les
necessitats més importants dels municipis, estalviar recursos econòmics, ja
que hi hauria serveis de gestió i d'administració comuns, i aconseguir que els
equipaments d'aquestes agrupacions tinguessin molt més ús i poguessin mantenir-se econòmicament i socialment. Suprimir per decret no cal, reorganitzar millor el mapa municipal abase d'agrupacions
de gestió comuna seria una bona millora
des de diferents punts de vista.
LINEAABIERTA
La reestructuración del Estado de las autonomías
tructural de tales servicios, de manera
que se consigan ahorros sistemáticos y
permanentes mediante una mejor organización, sin que sufra sensiblemenANTONIO
te la calidad. Un ejemplo de lo que quieza
prácticamente
todos
sectores
de
su
comticamente
nula,
una
vez
que
su
solvenciaha
PAPELL
re decirse es el de la educación univerquedado
por
los
suelos.
petenciay
que
incluye,
por
ejemplo,
recorAnalista político
Se da el caso de que las comunidades sitaria: al calor de la expansión económica,
tes salariales a los médicos; con ello se pretende reducir una disparatada deuda que autónomas gestionan la mayor parte del hoy hay en España 74 universidades, no
alcanzaba en junio el 19,2% de su PIB re- estado de bienestar, y en concreto los hay ninguna Comunidad Autónoma que
a crisis ha elevado el déficit de las auton gional. En Baleares, donde la deuda en ju- grandes servicios públicos, sanidady edu- no tenga al menos una universidad y la
omías hasta superar el 3% del PIB, nio eraya del 16,9% del PIB autonómico, el cación. Por lo que, en principio, y de for- lista la encabeza Madrid, que tiene 15.
más de 30.000 millones de euros,y nuevo presidente, Bauza, ha impulsado, ma más o menos explícita, sus gestores ha- ¿Es esto sostenible? ¿No sería más raes preciso devolverlo a los límites autori- por ejemplo, la desaparición de 92 empre- bían marcado unas líneas rojas a los recor- zonable concentrar este barullo, al mezados, al 1,3% del PIB,unos 14.000 millo- sas públicas. En Castilla-La Mancha, la tes que no deberían traspasarse para no nos en lo tocante a las universidades púnes, para que el Estado español pueda cum- deuda era del iy,2%y Cospedal ha anuncia- afectar a la calidad de vida de los ciudada- blicas, crear centros de excelencia, saplir sus compromisos de reducción del do ya un drástico recorte de 1.815 millones nos. En el espacio intocable delimitado por lir del escandaloso marasmo actual que
déficit, hasta el 6% este año (ya nadie cree de euros. En Valencia, donde el PP sestea- tales límites estarían íntegras la educación nos condena a que ninguna de nuestras
que se conseguirá el portento), el 4,4% en ba acuciado por otros problemas, la deuda y la sanidad Sin embargo, en la práctica, universidades esté entre las cien mejo2Oi2y el 3%en2Oi3,yadentro de los már- era en junio del 19,9% del PIB y el nuevo es imposible que los planes de austeri- res del mundo en todos los rankings ofigenes del pacto de estabilidad
presidente, Fabra, está planeando un rá- dad necesarios dejan al margen ambos ciales? La conclusión de todo esto es
Todo ello ha forzado una serie de recor- pido retorno a la prosa de la realidad, con servicios públicos que representan apro- obvia: no basta con recortar con la espetes brutales, tanto en las comunidades au- medidas que incluyen el recorte del 10% ximadamente el 80% del presupuesto de ranza (vana) de que mañana vuelva a
haber recursos de sobra: hay que reestónomas que acaban de cambiar de manos del salario a todos sus funcionarios Todo las comunidades autónomas.
Así las cosas, lo que debe hacerse es tructurar, en la seguridad de que nada en
cuanto en las demás. Cataluña está desa- ello con la particularidad de que la capacirrollando un plan de austeridad que alcan- dad de endeudamiento de las CCAAes prác- afrontar con realismo una reforma es- el futuro será como antes.
L