22 - Arxiu Comarcal del Ripollès

Anuncio
cm mmii3im& nmmo
D e l e g . RIPOLL
T r i n i d a d , 26, 7."
Circular a los senores soclos
Abril 1966
Epoc. II - N.* 2 | ^
GOTA A GOTA
Qui més qui menys, tots els que
actes, comparats a les gotes d'aigua,
han sentit la dèria de l'exploració o co-
van deixant un pòsit, un sediment, que
neixements de les cavitats que la terra
d'una manera immaterial, impalpable,
ens ofereix, molt especialment en les
però no per això menys real, formen
seves configuracions calcàries... tots els
l'estalactita de cada ú. Les bones accions
que en visites turístiques a renomenades
són les que brillen encisadores en el
coves, han admirat les formoses colum-
sostre de la caverna. Els actes egoistes
nes en les que sembli que hi descansi
i esjDeculadors són les negrors de les
la majestuosa bóveda... a tots els que
columnes grisoses. I tots junts formen
per les seves lectures o estudis saben
la columna, que un dia, proper o llu-
lo que és una estalactita, els oferim
nyà, serà descoberta i posada a la llum.
una comparació.
I així com les persones, com a indi-
Aquelles menudes gotes d'aigua que
es despengen del sostre, portant
vidu segueixen el procés de sedimenta-
una
ció, les entitats com a grup que perse-
minúscula quantitat de bicarbonat càl-
gueix un mateix objectiu, també han de
cic o bé clorur sòdic, en el transcurs
formar l'estalactita que els correspon.
dels segles han format aquestes columnes que a voltes són brillants a la llum
Deixarem
nosaltres, excursionistes,
que la nostra columna sigui grisa i sens
de la llanterna, o a vegades són fosques
relleu? jNó! Hem de procurar
i apagades de color, segons el material
una trajectòria que quan la nostra co-
que les composa.
lumna surti a la llum com a entitat, en-
La vida de cada ser humà, pot comparar-se el
procés de les estalactites.
Cada hora, cada dia, cada any, els seus
seguir
lluerni i admiri als futurs espeleòlegs
exploradors de nostres actes i que ens
jutjaran com a grup social.
EL SAC DE DORMIR
No pretenim descubrir als companys
ja bregats en passar nits al ras, en cabanes de pastors plenes de forats o en
refugis de muntanya, sempre acollidors,
les excel·lències del SAC DE DORMIR.
A l'intentar fer una breu descripció
d'objecte tan útil als excursionistes és
sols que per la seva joventut o per
no freqüentar la muntanya el desconeixen.
En primer lloc ens atrevim a dir,
sempre naturalment per el que respecta
la muntanya, que és preferible un mal
sac a una bona manta.
Ha de procurar-se que sigui de pluma bona, de la calitat anomenada «Duvet», amb un pes de 700 a 800 grams.
Actualment existeixen al mercat una varietat de sacs confeccionats amb matèries sintètiques que són també molt
pràctics i potser més econòmics que la
pluma.
La tela ha d'ésser de nyión o bé cotó
molt bò. El primer té l'inconvenient de
la poca transpiració i el segon adoleix
que si el sac és de pluma, al matí quant
surts, sembles una gallina
Ha de tenir unes separacions en forma de pastilles grans que permeti esponjar-se el material interior.
Sobretot no pot ésser esquifit. Ben
ample i que pugui tancar-se per sobre
el cap.
Dins el sac una butxaca per guardar
la pila i els guants.
Ha de procurar-se entrar-hi amb
poca roba, sempre que la temperatura
ho permeti. L'únic inconvenient és al
matí que si fa massa fresca no hi ha
qui surti d'aquella escalforeta amb un
mínim de roba.
Ha de guardar-se el sac dins una
funda molt resistent i procurar no plegar-lo Apretar bé amb els punys quan
es posa a la bossa i així s'evita que agafi mals vicis que fan anar tota la pluma
al mateix lloc sempre, i, a la vegada el
reduïm de volum.
Per donar per acabat aquest breu
resum del sac, un darrer consell: Procura conservar-lo sempre ' sec; permet
que es mulli tot l'equip menys el sac.
Penseu que passar una nit a muntanya
sense tenir res sec per abrigar-vos és
una calamitat.
DIA 24 DE ABRIL
XVIII MARCHA DE ORIENTACION POR MONTANA
Duración aproximada 4 h :: Salida a las 7 de la mafiana
Inscrlpciones en Secretaria, antes del dia 21
NOTICIAS Y COMENTARIOS
APLEC A CABRERA
Una nutrida representación de excursionistas ripolleses, asistió al primer
Aplec de la temporada.
Gran variedad de juegos de montana, una solemne Misa, oficiada en la
iglesia de Cabrera, repleta de fieles, un
tiempo espléndido y el contacte con
amigos venidos de la Garrotxa, Ausona
y otras comarcas y lugares, dió un especial realce al acto organizado por los
excursionistas de Manlleu. Fue en suma
un acto que estrechó los lazos que unen
a los excursionistas de tan vecinas comarcas.
Seguro de la Miitualidad
Generol Deportiva
Estamos pendientes de la noticia
aparecida en la prensa especializada en
excursionisme, según la cual todos los
montaiïeros en posesión de la tarjeta
de la F.E.M., quedarían automaticamente asegurados, en dicha Mutualidad General, por el solo hecho de poseerla. Es
en verdad una buena noticia, que procuraremos aclarar para información de,
todos.
Medios de información a
nuestros tocíos
Con la aparición trimestral de nuestro Boletín, queda un espacio de tiempo, en que los contactos no pueden ser
tan a menudo como desearíamos.
Nuestro acogedor quincenario «El
Ripollès», nos brinda generosamente sus
paginas, para que podamos estar en
contacto periódicamente con nuestros
socios y la afición en general. La sección se titula «RACÓ DEL CEP», y procurarà informar de todas las actividades del Club.
También y para cubrir cualquier fecha que sea interesante, en la fachada
de «Casa Brusi» en la plaza del General
Mola, una pizarra darà cuenta de todos
los actos.
Horas de Secretaria
Para todos los asuntos que puedan
interesar a nuestros socios, quedan fijadas las horas de oficina, todos los
martes y viernes, de cada semana de
8 a 10 horas de la noche, excepto si
son días festivos.
Sobre la Marcha de Orientación
Si algun socio o simpatizante desea, instalarse de control, pase a información en secretaria, antes de que
caduque el plazo de las inscripciones.
Material de esquí
Todos los socios que les interese
comprar material para este deporte, pasen por secretaria, donde se les informaré detalladamente de una oferta recibida a nuestro Club.
FRAGMENT DEL POEMA CANIGÓ
de Mossèn Jacint Verdaguer
C A N T IV
LO
PI R I N EU
D'or verge és feta la real carrossa
d'argent, perles i vori ramejada;
set genis en set anys l'han fabricada
dins un palau de fades d'orient;
ai florejar les pirenaiques cimes
sa roda de set raigs vola lleugera,
en l'herba i neu sense deixar rodera,
com lo carro del sol pel firmament
Com Jardinera, la vall d'Eine els mostra,
al veure'ls serrejar per la muntanya,
ta faldada de flors que a la Cerdanya
Des del palau alabastrl davallen
del pla Guillem a les collades verdes
I de Roja les àrides esquerdes,
que el granat enriqueix, fugen volant.
Deixen, anella del Pirene altivol,
l'aturonada Costabona enrera,
que solda el Canigó a la cordlUera
com a cadena aurifica un brillant.
,;Per qué t'amagues, Camprodon fresquivol,
violeta del bosc en la ribera?;
en ton sojorn d'eterna primavera,
no vols que senten tes suaut olors?
Ribes I tu, pastora del Pirene,
que en lo Fresser véns a mirar ta cara,
no vols que veguin ta hermosura encara?;
poncelles, ja us veuran quan siau flors.
D E P . LEGAL - GE
Sr. D.
aboca al nàixer cada jorn d'abril;
i amb mots d'amor distretes ses orelles,
indignes són d'oir vostra cantúria,
oh serafins! que en aquella hora, en Nilria
bastíeu per la Verge un camaril.
227
-
1964.
TIP, RirOLLKlA • CLAVCi • - IIPOLL
Descargar