IDENTIFICACIÓ EQUINA

Anuncio
Fac. de veterinària de l’UAB Barcelona Gener/Febrer, 2012
JORNADA
D’IDENTIFICACIÓ EQUINA
El meu agraïment
a la família Gratacós,
als companys
Iscle Selga i Alfred E. Rinaldi,
i a tots els que, amb els seus
treballs, han facilitat material
per aquesta presentació
Eduard Torres Fernández
Identificación electrónica
en animales de la especie
equina
Amb el permis d’Alfred E. Rinaldi III
Licenciado en Veterinaria
Equipo de Identificación Electrónica Animal
Tecnologías y Servicios Agrarios - Tragsatec
Identificación universal
homologada
Código UELN:
Antecedentes:
Cada organización internacional que registra
équidos de razas puras tiene su propio
sistema independiente para la identificación
de sus caballos, lo que desencadena ciertos
problemas, entre otros, en los intercambios
de animales.
De ahí surge el proyecto de un lenguaje
común entre todas las organizaciones que
registran caballos de razas puras (entidades
gestoras de los libros genealógicos equinos,
federaciones, etc.).
El número universal de vida equina
(UELN) es un método de identificación
equina individual reconocido a nivel
mundial, incorporado dicho registro en una
base de datos, que incorpora reportes de
información de aproximadamente 500
organizaciones y asociaciones.
(www.ueln.net).
Código UELN
Una ventaja importante del Código UELN es que no modifica el número de
registro de nacimiento del animal en su libro genealógico, si no que está
incluido en dicho código.
El código UELN es según la legislación actual un registro indispensable para
la identificación de équidos en la UE.
Está compuesto de 15 dígitos alfanuméricos (según países), por ejemplo en
España:
724 / X X X / X X X X X X X X X
724 código España (según el código del país establecido por ISO - 3166)
3 dígitos siguientes: Código entidad gestora
9 dígitos siguientes: números coincidentes con el final del código
genealógico del animal
Identificación electrónica
homologada
Codificación de Transpondedor
Norma UNE ISO 11784.- Estructura del código.
Norma UNE ISO ISO 3166.- Codificación de países.
Real Decreto 1515/2009.- ID equina.
(23 Dígitos código de identificación)
(15 Dígitos código individual)
1 0 04 000 0724 02 0005236241
Nº ID NACIONAL INDIVIDUAL
SIN ASIGNAR
(RUDI BIT)
ESPECIE
CODIGO DE CC.AA. RD (947/2005)
CÓDIGO ISO DE PAÍS
CONTADOR DE REIDENTIFICACIÓN
USO ANIMAL / INDUSTRIAL
Lectores
INTERFERENCIA Y COLISIÓN:
 Los lectores de radiofrecuencia pueden leer un transpondedor a distancia a
través de materiales siempre y cuando estos no sean metálicos.
 Los campos electromagnéticos intensos generados por ejemplo por
grandes motores o transformadores de corriente pueden interferir los
sistemas de lectura de radiofrecuencia en distancias cortas (mataderos)
 Dos lectores en funcionando en distancias cortas pueden colisionar
llevando a la no lectura del dispositivo por ninguno de los dos lectores.
Cuando dos dispositivos se hallan muy juntos, el lector puede
alternativamente leer uno y otro, pero lo más frecuente es que se de el
fenómeno de colisión y no se lea ninguno de ellos.
IE de équidos
MANEJO
 La aplicación es sencilla en potros mediante inmovilización
directa. En el caso de animales adultos o de mayor alzada,
se precisan mangas de manejo o boxes de contención.
 En animales especialmente nerviosos se puede precisar de
una inmovilización precisa de la cabeza, pudiendo emplearse
circunstancialmente con animales agresivos sistemas de
reducción como el torcedor. Como alternativa en estos
animales se recomienda emplear sedantes.
 En todo momento se deberá minimizar el tiempo de
inmovilización para disminuir el grado de estrés del animal.
 Hasta hace unos años se empleaban
mayoritariamente dispositivos de 2x12mm que dan
una escasa distancia de lectura. Hoy en día el tamaño
recomendado es el de 3x15 mm debido a su mayor
distancia de lectura y versatilidad.
 El MARM ha realizado estudios con transpondedores
de diferentes tamaños incluidos los de gran formato
para corroborar este hecho.
IE de équidos
APLICACIÓN - PROTOCOLO
1. Siempre se deberá leer al animal con un lector RF
antes de aplicar el transpondedor para asegurar que
no se halla identificado. Fenómeno de colisión.
2. Asimismo siempre se deberá de leer el dispositivo
antes de aplicarlo, para asegurar que funciona.
3. El animal se hallará correctamente inmovilizado.
4. En animales de abasto se recomienda recortar las
crines para una mejor visibilidad.
5. Se deberá higienizar exhaustivamente la
zona con un desinfectante para asegurar una
aplicación sanitariamente adecuada.
6. El transpondedor se debe aplicar en la
mitad del tercio más craneal del cuello,
justo bajo la crinera. Se realizará una
inyección profunda en la zona del
ligamento nucal.
7. Por último se leerá para asegurar que ha
quedado correctamente aplicado leyendo
con un lector. Nunca se recogerán los
datos a mano.
Incorrecta
Correcta
Siguiendo los convenios
marcados en equino, los
transpondedores se
aplicarán siempre por el
lado izquierdo.
Se evitará la aplicación
intramuscular en las
tablas del cuello. Difícil
recuperación, y aplicación
más dolorosa.
IE de équidos
LECTURA DE DISPOSITIVOS
1. Siempre se deberá comprobar que el lector tiene
carga adecuada leer al animal con un lector RF,
parra ello se puede emplear un dispositivo de
control.
2. Es recomendable dar varias pasadas con el lector
en todas las direcciones y en contacto con la piel
del animal para reducir la distancia de lectura
(especialmente en dispositivos 2x12mm).
3. En caso de no obtener una lectura se deberá
ampliar la zona de lectura caudalmente y por el
lado derecho (migración).
4. En animales de más de 5 años de edad la
probabilidad de portar dispositivos FDX-A es mayor.
En estos casos se deberá disponer de un lector que
detecte estos dispositivos.
5. La lectura de dispositivos es una actuación muy rápida, pero si se sospecha
de que el animal pueda presentar un dispositivo previo, no se debe de
escatimar tiempo en asegurar la lectura para evitar dobles identificaciones y
fenómenos de colisión.
ERRORES DE APLICACIÓN Y LECTURA MÁS FRECUENTES
APLICACIÓN
• Aplicación intramuscular (demasiado ventral).
• Aplicación demasiado caudal.
• Aplicación subcutánea.
• Ángulo de entrada incorrecto (movimiento del
animal).
5. Aplicación superficial o retardo en la expulsión
de la jeringa.
LECTURA
1. Errores en carga de lectores.
2. Distancia de lectura (especialmente razas de trabajo).
3. Área de lectura cubierta insuficiente.
4. Migración profunda de dispositivos pequeños (2x12mm).
5. Dispositivos Trovan (FDX-A).
6. Falta de comprobación dispositivo previa a la aplicación.
7. Falta de comprobación animal previa a la aplicación (colisión).
IE de équidos
APLICACIÓN - PROTOCOLO
Comprobación
Con la Identificación Electrónica bien
realizada se minimiza el factor del
error humano al automatizarse el
tránsito de información, y se
proporciona un código único en todo
el mundo e inviolable (Sistemas OTP).
El fraude es muy complejo, pues la
eliminación quirurgica es muy compleja
y la desactivación casi imposible con
métodos convencionales.
Aplicación
Alguna pregunta
sobre la
identificació
electrònica?
IDENTIFICACIÓ
EQUINA
LA RESSENYA
LA RESSENYA
• Ressenya: Enumeració i descripció dels trets
distintius d’un animal, que el diferencien dels
altres
• R. simple o mitja ressenya: Descripció escrita
amb els trets o senyals mes destacats i distintius
• R. complerta: R. amb molt detall i amb parts
– Descriptiva: descripció i enumeració escrita, d’acord a
un ordre determinat
– Gràfica: assenyalament sobre un esquema de les
principals particularitats, de una forma regulada
LA RESSENYA
• La ressenya oficial es un document elaborat i
signat per un professional veterinari que
acredita la identitat de l’animal
• S’utilitza en la compravenda, la certificació
genealògica, les actuacions sanitàries i en
qualsevol acte que requereixi una identificació
fiable.
• El cap. II del Passaport equí de l’UE explicita i
oficialitza un format de ressenya
ALTRES IDENTIFICADORS
• Altres identificadors complementen, no
substitueixen ni anul·len la ressenya
• Una fotografia no destaca detalls
• Un dispositiu electrònic pot fallar
• Un crotal es pot perdre o manipular
• Els marcadors genètics: fiables però, lents
• Altres (ferro, mitja ressenya) donen poca
informació o son complicats i cars
(palatograma, calls)
UNA BONA RESSENYA
• Ha de ser complerta però, no embullada
• Les descripcions i els dibuixos clars,
correctes, i conforme els acords acceptats
• Ha d’incloure tot els punts essencials i les
particularitats necessàries per
individualitzar l’animal
• No ha d’incloure particularitats
modificables o negatives (enter, absència
de ferro…)
La importància
d’una bona ressenya
es fonamenta
en que s’han de poder
individualitzar els animals
TENIR SEMPRE PRESENT
• La ressenya la fa i la signa un veterinari, la
utilitzarà i valorarà molta gent i, al final,
tindrà que certificar, sobre ella, un altre
veterinari.
• I, en aquests moments, ES PART D’UN
DOCUMENT OFICIAL DE L’UE i pot tenir
efectes en els programes comunitaris
COM S’HA DE FER?
• En primer lloc, amb preparació, equip,
moment i lloc adequats
• Millor, fer un esborrany previ al document
• L’animal i el veterinari han d’estar
còmodes, tranquils i segurs
• L’animal ha de portar els arreus mínims
per menar-lo (cabestre o morralles)
• El lloc ha de ser horitzontal i el veterinari
ha de poder apropar-se a tot el voltant de
l’animal
ALGUNS CONSELLS
• Obtenir en despatx totes les dades possibles
• A ser possible, escollir dia i hora d’actuació
(primavera-estiu, dia clar, amb bona llum)
• Acordar abans el millor lloc de treball i
assegurar-se un punt de treball adequat
• No acceptar ressenyes alienes
• Primer, descripció i dibuix, desprès, implant
LES DADES DE LA RESSENYA
• Espècie
• Sexe
• Raça (aptitud)
• Data naixement
• Color
• Particularitats
• Remolins i espigues
• Marques blanques
• Marques adquirides
• Altres
RESSENYA DESCRIPTIVA
• Complerta i metòdica
• Amb un lèxic reconegut
• Ubicacions clares, relacionades amb regions
anatòmiques, línees clarament determinades o
remolins
• Emplenar tots els apartats. Si no hi ha res
destacable posar “sense marca”
• Indicar sempre la situació dels remolins del cap
i sota la crina
• Evitar descripcions “populars” i colors no
“estàndard”
COLORS
• Pigments: Negre-Pard. Vermell-Groc
• Pèls: Negre-Pard; Vermell-Groc; Blanc
• Gens: E (extensió, permet pigment negre)
A (aguti) A (restringe melanina, centrifug,
= castany, Bay, Brown) > At (Castaño
cobrizo, Seal Brown) > a (no restringe
melanina = negre)
• Blanc (W): Dominant i letal en homozigosi
• Pelatges bàsics: tenen pèls d’un sol color,
que pot variar en crin i cua. Relativament
foscos (sense dilució) i uniformes (alguna
taca blanca)
DILUCIONS
• Crema (dominant incomplet) Simple dilueix vermell a groc
(mes les clins) Alatzà> Palomino, Castany>Bay,
Negre>Negre fumat
• Crema Doble dilueix també negre a crema amb pell rosa.
Alatzà>Cremello, Castany>Perlino, Negre >Crema fumat
• Dun (dominant): Dilueix negre i vermell del cos, no en clin,
potes i cua. Marques “dun” (ratlla de mul) Pèl de dos
colors i zones fosques (pèl de llop, de rata, grullos baigroc)
• Plata (dominant simple): Dilueix pigment negre Crin, cua i
extrems blancs
• Xampany (dominant simple):Dilueix també pell. Al
naixement, pell rosada que passa a bigarrada i ulls blaus
o verds que passen a avellana. (Xocolata i daurats)
• Perla (recesiu, ibéric): color albercoc, mes fosc en crins i
cua
PATRONS DE PELATGE
• Rosillo o Ruà: Pèls blancs, sobre negre, bru o
alatzà
– Cap de moro, Peixard (Rubican o rosillo) overo?)
• Tord: Pèls blancs i negres o grisos
– Tord truitat: petites taques negres i vermelles
– Tord vinòs: Pèls vermells barrejats
• Clapat: Taques grans de dos o tres colors
–
–
–
–
Tobiano.(pio alto) Taca blanca des de la creu
Splash: Taca gran, de cap a gropa
Overo (pio bajo):Taques blanques al ventre
Sabino: Taques blanques mal definides en cap,
potes i ventre
– Appaloosa: Puntejat d’un o dos colors. Chubarí:
Gropa blanca amb puntejat del color bàsic.Lleopard: taques petites/mitjanes perforades en
blanc
Evolució dels colors
Color base
Crema
Dun
Champagne
Plata
Grei
Rosillo
Negre
(Negro)
Negre
cendros
Crema
cendros
Pel de llop
Negre dun
Grullo
Champany
clàssic
Xocolata
platinat
Xocolata
Plata
Tord
Cap de
moro
Bru
(Castaño
cobrizo)
Castany
cendros
Llop dun
Champany
sorra
Castany
(Castaño)
Bai Perla
Castany dun
Bai dun
Gatat negre
Champany
ambar
Alatzà
(Alazan)
Isabela /
palomino
Cremello
Roig dun
Gatat ros
Champany
or
Tord
Castany
platejat
Tord
Rosillo
tricolor
Peixard?
Tord
Rosillo
alatzà
(overo)
I quin color posem?
• Hi ha uns colors “genètics”
• A la base de dades s’han posat uns colors
“oficials”
• A la ressenya s’ha de posar colors
“visibles”, “durables” i “comprensibles”;
amb el major detall i claredat possible
MARQUES
• En cap:
– Blanques: Lunar, estel (“estrella” i “lucero”), línia o
cordó, banda, careta o semicareta, taca entre narius,
taca en llavis, musell blanc, carablanca, cap de metge.
Netes, vorejades, dentelades) Enfarinat
– Negres: Cap de moro,
– Altres:Ull blanc, ull blau.- Taques de carn o de gripau
(cara, musell)
• En potes:
– Blanques: Calçat d’una, dos (diagonal, davant,
darrere), tres o quatre potes.
Taca als talons, molt baix (corona), baix (sota el
travador) propi (al travador) alt (a la canya), molt alt
(passa del genoll), amb mitges (fins colze o garró)
– Negres: Amb ermini o calcierminiat. Zebrat
MARQUES
• En cos:
– Clap (taca petita) i clapa (taca gran)
– Negres: Mosquejat, carbonat, marca de fetge,
zebrat, tigrat, rodat, ratlla de mul
– Blanques.- Lunar, Estrellat, nevat, amb pèls
barrejats (“entrepelado”), rentat
– Vermelles: marques de maduixa
– Accidentals. Cicatrius, taques blanques de pèl
nou)
MARQUES
• Remolins: Agrupació de pels agrupats en forma
circular que creixen en direcció diferent a la
resta
– Ordinaris (hi son a tots els cavalls) Cal marcar el lloc
exacte on son, referits a línies i punts definits (línia
dels ulls, línia medial) al menys els del front, pit i nuca
– Extraordinaris (no es presenten sempre) Cal marcarlos en tots els casos
• Espigues (espasa romana i daga): Idem
remolins però, de forma lineal
• Combinació d’ambdós (mixtes)
• Poden ser simètrics
• Cop de llança (depressió sense remolí)
ELS REMOLINS
(A. Sánchez Belda, 1950)
LES ESPIGUES
(A. Sánchez Belda, 1950)
G. Aparicio Sánchez.- 19..
G. Aparicio Sánchez.- 19..
Els calçats i les regions
Molt alt
Alt
Mig
Baix
Molt baix
LA RESSENYA GRÀFICA
•
•
•
•
Metòdica i complerta
Sobre un dibuix esquemàtic establert
Amb bolígraf (no ploma ni llapis)
Amb signes acceptats internacionalment
• Es pot substituir per fotos?
Es millor que mil paraules
Però, insuficient
• S’han de dibuixar les particularitats
destacades
• Han d’estar ben dibuixades i millor
ubicades
• Els dibuixos han de ser coincidents amb
les descripcions
• Amb els colors corresponents (Vermell
pels blancs, negre per la resta)
– Taques blanques: assiluetades en vermell. Si
son grans (clapes) ratllar-les lleugerament
– Taques de carn: emplenades en vermell
– Taques de color: assiluetades en negre
– Taques vorejades: línia doble
– Taques barrejades: línies inclinades
– Taques accidentals: dibuixades i
assenyalades amb fletxa
– Taques negres: dibuixar-les si estan dins de
taques blanques o de carn (erminis)
– Pèls disseminats: petites línies (en crin o cua,
ratlles)
– Marques de foc o gel: dibuixar-les i marcar-les
amb fletxa
– Taques negres: dibuixar-les si estan dins
taques blanques o de carn (erminis)
– Remolins, aspes en negre, si es allargat,
perllongat amb una ratlla
– Espigues, ratlles convergents en línia
– Marques de zebra: Ratlles negres, mes o
menys gruixudes
– Calls: dibuixar el contorn, si no hi ha altres
marques.
ALGUNES ERRADES A EVITAR
• Manca de correspondència entre text i
dibuix
• Descripcions massa carregades i
reiteratives
• Descripcions dolentes en forma i situació
• Pocs detall i massa homogeneïtat
• No utilitzar nomenclatura homologada
(FEI)
• Confiar en la fotografia
VERIFICACIÓ DE L’EDAT
• A la ressenya no es posa edat, sinó data
de naixement, que es invariable
• Si no hi ha document oficial amb identitat
verificada, cal estimar la data de
naixement
• En principi, es verifica l’edat declarada pel
responsable de l’animal i, si el
desenvolupament corporal i els signes
dentaris coincideixen, es refereix a un dia,
mes i any determinat, segons l’època dels
parts .
BIBLIOGRAFIA ANTIGA
• Elementos de veterinaria que se han de enseñar
á los alumnos del ..., Escrito por Claude
Bourgelat, traducido por HIpolito Estevez (1.794)
• Curso completo o Diccionario universal de
agricultura teorica . . , escrito en francés por una
sociedad de agrónomos dirigido por el Abate
Rozier y traducido por D. Juan Alvarez Guerra.(1.799)
• Elementos del esterior del caballo y
jurisprudencia veterinaria.- Nicolas de las
Casas, (1.832)
• Tratado de Equitación y Nociones de
Veterinaria.- Hidalgo y Terron, José.- (1.868),
BIBLIOGRAFIA MODERNA
• Aparicio Sánchez, G. Exterior de los Grandes
Animales Domésticos.- 19. .
• DG de Produccion Agropecuaria y Consejo COV
de C. Y L.- Identificación de los equidos a
travésde la Reseña (Doc. Provisional).
• Gratacós. J et al.- Diccionari d’Exterior del
Cavall.- 1994.
• Odriozola, M.- A los Colores del Caballo.- 1985
• Sanchez Belda, Antonio.- Identificación Animal.
1950
• Selga i Jorba, Iscle.- Idenificació Equina per
Ressenya Descriptiva i Gràfica.- 1991
ENLLASOS INTERNET
• Fédération Equestre Internationale.- Identification of Horses with the
narrative and the diagram.http://www.cwbc.be/bibliotheque/File/livret_fei_en.pdf
• Gurzhag.- Pelajes de Caballos.http://www.marcusbeli.es/web/taller/varios/caballos.htm
• The Horse Color Site.- http://www.horsecolor.com/
• Horse colors i genetics.- Annamaria Tadlock.http://www.ultimatehorsesite.com/colors/index.html
• Colores, marcas y capas de los caballos.http://ronofi94.wordpress.com/author/ronofi94/
• Jaramillo, Bruno.- Genetica de los Colores del Caballo, Colores
similares que crean confusion, Efectos de los colores en los
cruzamientos.- Recopilados y Traducido desde varias fuentes en
Internet y actualizado a 2.009 http://www.engormix.com/MAequinos/genetica/foros/genetica-colores-equinos-t19230/103-p0.htm
• Determinación genética del color de la capa . . .
http://pottoka.info/files/galeria/Genetica_color_capa_pottoka.pdf
Descargar