Moviments reivindicatius de les minories negres a USA

1
BLACK PANTHERS
Black Panthers (panteres negres) va ser un moviment radical nacionalista negre formulat els anys 60 per
alguns sectors de la població negra dels EUA i coofundat a Oakland per Huey Newton (1942−1989) i Bobby
Seale (1936). Va ser la resposta a la política de discriminació racial i d'opressió social soferta, llavors, per la
major part de la població negra. També anomenat Black Power (poder negre), va marcar el punt més alt
d'aquest moviment. Durant la marxa sobre la ciutat de Jackson (Mississipí), pel juny del1966, es va llençar per
primer cop el seu lema: What we want (El que volem). La ideologia dels Black Panthers reivindicava
bàsicament l'autonomia econòmica i la constitució final d'una nació negra al marge de l'estructura del poder
blanc. La seva estratègia política es basà fonamentalment en tres punts:
• el rebuig de la integració (defensat pels grups actius del moviment a favor dels drets civils.
• la decisió de crear una força negra autònoma i capaç d'assegurar−se un poder d'autodefensa i d'atac
enfront de la societat blanca, la burgesia i de les classes mitjanes negres.
• la necessitat d'enfortir els llaços internacionals amb els països on fermentava la lluita d'alliberament
contra l'imperialisme americà.
Els negres s'havien d'ajudar els uns als altres mitjançant programes de menjar gratuït, centres de salut i
campanyes polítiques.
Un reportatge de la FBI fet públic al 1976, acusava d'haver−se intervingut telèfons il·legalment, d'haver−se fet
falsos arrestos i haver fomentat confrontacions violentes amb la policia.
El líder de las Black Panthers, Fred Hampton, va ser disparat mortalment en un atac sorpresa mentre dormia.
La severa repressió contra el moviment i el millorament de la protecció dels drets civils, desactivaren en gran
part el moviment a partir dels anys 70. La imatge dels Black Panthers, però, va persistir fins als anys 90 a
través del hip−hop.MALCOLM X
Nom amb el qual és conegut la figura americana del nacionalisme negre Malcolm Little.
Va néixer a Ohama, Nebraska al 1925 i va ser assassinat a Nova York al 1965. Convertit a l'islam, lluità pels
2
drets civils dels negres nord−americans i s'orientà cap a un nacionalisme negre. Defensà la violència, com a
autoprotecció, en contra els mètodes de resistència no violents defensats per altres moviments.
Va ser assassinat el dia 21 de febrer de 1965 per desavenir−se amb el líder de la Nació de l'Islam, Elijah
Muhammad, i per haver començat a predicar un humanisme multicultural amable. Pòstumament, Alex Haley
va publicar la biografia de Malcolm: The Autobiography of Malcolm X, cosa que féu augmentar notablement
la influència política de les seves idees. Aquesta obra va ser llençada com una història clàssica americana
d'automillorament.
Malcolm X va reviure als 80 com un no compromès, populista revolucionari per negres.
Al 1992, $25 milions de dòlars van ser gastats en gorres de beisbol, samarretes i jaquetes, que van fer possible
la omnipresència de Malcolm X com una moda urbana.
Al maig de 1995, la seva viuda, Dra. Betty Shabazz, es va trobar públicament amb Louis Farrakhan (el qual
havia estat acusat per haver tingut un paper molt important en la mort del seu marit) per denunciar al govern
federal per haver culpat a la seva filla, Qubilah Shabazz, d'una conspiració per assassinar a Farrakhan.
MARTIN LUTHER KING
Va néixer a Atlanta, Geòrgia 1929 i va morir assassinat a Memphis, Tennessee al 1968.
Va ser un capdavanter nord−americà defensor dels drets civils i propulsor de la integració racial a través de
protestes socials no violentes. Pastor protestant, influït per Gandhi, organitzà un poderós moviment de lluita i
resistència pacífiques per a l'obtenció d'igualtat de drets. El seu gran poder de convocatòria el va fer líder,
l'agost de 1963, de la històrica marxa de protesta cap a Washington. Un any més tard, al 1964, va ser
condecorat amb el Premi Nobel de la Pau per la seva labor a favor de la igualtat racial i els drets civils. Les
seves activitats com fanàtic activista en contra de la guerra del Vietnam i la seva capacitat per mobilitzar
multituds a favor dels drets de les minories, van fer que fos considerat com una amenaça per sectors influents
del govern.
Va escriure dos llibres: The Strengh to love (1963) i The Trumpet of Concience (1967).
3
El 4 d'abril de 1968 va ser assassinat d'un tir al cap per un francotirador mentre saluda als seus seguidors des
del balcó del motel Lorraine. L'atemptat provoca estupefacció a la nació i és l'inici de greus desordres i
incendis que s'extenen a altres estats, que van provocar prop de 50 morts.
El presumpte assassí de King, James Earl Ray, va ser detingut 6 mesos després, però les sospites d'una
conspiració en contra de King durarà 30 anys més tard, mentre creix la convicció de que J. Ray no ha estat el
veritable assassí.
Índex
Pàgina
• Black Panthers 2
• Malcolm X 3
• Martin Luther King 4
Fotograma de la pel·lícula Panther, feta al 1995 per Mario Van Peebles
Martín Luther King i Malcolm X
•
4